L’Advocacia de l’Estat recorrerà una a una totes les consultes d’autodeterminació que puguin posar en marxa els municipis catalans, tal com va fer al setembre amb el referèndum organitzat per l’Ajuntament d’Arenys de Munt (Barcelona), segons han informat fonts de l’Executiu.

La Coordinadora que aglutina els promotors d’aquestes iniciatives va anunciar recentment que 115 municipis catalans tenen en marxa processos de convocatòria de consultes sobre la independència de Catalunya, que tindrien lloc el proper 13 de desembre.

Les fonts de l’Executiu han considerat lògic que l’Advocacia de l’Estat actuï com va fer a Arenys de Munt.

Font: el Economista.

Seguia aquests dies amb força incredulitat tot el muntatge judicial en contra l’entorn abertzale que Garzón i Rubalcaba han promocionat. Les detencions fetes a les dependències del sindicat LAB a Donosti són totalment arbitràries. En aquesta línea també anaven les declaracions de diferents dirigents europeus, com de la diputada al Bundestag i portaveu de la política interior del Die Linke, Ulla Jelpke; on en una nota de premsa afirmava que: “les autoritats de la UE promouen les mesures que persegueixen l’esquerra basca, incloent-hi Batasuna i d’altres organitzacions no armades en les seves llistes antiterroristes deixant-les com a simple peces de caça”.

Un o dos dies després a la successió dels fets, un dels diaris electrònics més sensacionalistes d’aquest país, com és e-notícies, encapçalava la seva web amb una imatge de Josep Anglada, líder de la formació xenòfoba i racista Plataforma per Catalunya. S’explicava que Anglada havia interposat una denuncia contra la CUP per una suposada agressió.

Tot i que aquesta persona no es mereix ni el més mínim interès intel·lectual de ningú;  per racista, xenòfob, violent,  intolerant i antidemocràtic, a condició d’aquesta noticia vaig decidir informar-me una mica més sobre aquest individu, la seva vida i la seva plataforma. Un ex franquista declarat, que fa 20 anys, era íntim amic de Blas Piñar, i màxim dirigent de Fuerza Nueva a Catalunya, així com també organitzava viatges al Valle de los Caídos.  Al 1989 es va presentar a les eleccions amb el Frente Nacional. Partidari de la pena de mort per a immigrants i terroristes. En un reportatge amb càmera oculta del Canal 9, aquest home declarava portar Franco, l’àliga i la Bandera al cor.

Més enllà de les meves paraules, us recomano que feu una ullada al fragment del documental del Canal 9, que si a algun jutge li interessés, seria constitutiu de delicte (igual que fan amb Batasuna)

Jo suggeriria al ministre de l’interior espanyol que deixés en pau als qui realment volen acabar amb la violència a Euskal Herria i investiguessin les activitats més que sospitoses d’aquest element procedent de l’Espanya més casposa que ha existit mai.

La justícia en aquest país és per a bojos! Millet en llibertat, Anglada fent apologia de la xenofòbia i el racisme i Otegui a la presó…

Jordi Crisol

Badalona, Països Catalans

Aquests últims dies s’han produït de nou detencions de dirigents de l’esquerra “abertzale” basca, acusats de intentar reconstruir l’estructura de la il·legalitzada Batasuna.

Sempre m’ha semblat que el conflicte basc s’encara d’una molt mala manera per part del poder polític i com no per part de la justícia. He parlat moltes vegades ací de la necessitat de buscar una eixida negociada al conflicte. No obstant cada pas que la justícia dona amb detencions i arrests ens allunya més de l’objectiu d’aconseguir la pau a Euskadi. A banda estes decisions criminalitzen injustament a tota l’esquerra independentista basca, el que pot provocar un legitimament de la mateixa violència que duen a terme alguns individus propers a estos sectors.

La acció democràtica no te que ser intentar eliminar les veus dissidents si no buscar una eixida democràtica al conflicte. Per això, i per molt que als partits espanyols no els agrade, és necessari restablir una negociació amb totes les parts implicades al conflicte, i com no, si és necessari, demanar ajuda internacional. l’Objectiu del Govern Espanyol i Basc d’acabar amb el conflicte amb detencions, probablement és una quimera més que altra cosa. Només cal veure el cas d’Irlanda del Nord on la majoria d’acords pacífics amb bandes armades s’ha dut a terme mitjançant la negociació i posterior abandonament de les armes.

Fins ara, encara no hem trobat cap Govern decidit a acabar plenament amb el terrorisme. Bé, m’autocorregisc, la primera legislatura del PSOE al Govern semblava que estaven decidits a avançar per la via de la negociació, però sembla que la impopularitat de la mesura els ha tornat enrere. El problema, com dic, no és solucionarà fins que no es pose damunt de la taula de manera seriosa i s’establisca una via plenament democràtica i negociada.

L’Área de Cambio Climático de Ecologistas en Acción ha realitzat un informe  què es denuncia que els Presupuestos Generales del Estado tenen una partida paupèrrima per a la lluita contra el canvi climàtic, per contra, les partides que el fomenten són molt superior, per la qual cosa conclou que el govern de l’Estat espanyol té com a objectiu incrementar el canvi climàtic.

Unos PGE para favorecer el cambio climático

A la vista de la propuesta de Presupuestos Generales del Estado que lanza el Gobierno, en la que la partida para cambio climático es paupérrima y mucho menor que las partidas para fomentarlo, Ecologistas en Acción concluye que el Gobierno tiene intención de trabajar por incrementar el cambio climático.

Ayer, Ecologistas en Acción presentó un extenso informe en el que desglosa la debilidad y falta de voluntad política del Gobierno en su lucha contra el cambio climático. El equipo comandado por Zapatero pretende incrementar las emisiones de gases de efecto invernadero del Estado español en lugar de reducirlas, incluso por encima de lo acordado en el Protocolo de Kioto.

Esta misma conclusión se puede extraer al analizar los Presupuestos Generales del Estado para 2010. En los mismos, el único ministerio al que le dota de responsabilidad en la lucha contra el calentamiento global es el de Medio Ambiente, Medio Rural y Marino. Este hecho es, a juicio de Ecologistas en Acción, algo ya significativo de la falta de compromiso para atajar el principal problema socioambiental que tiene la humanidad.

El presupuesto de dicho ministerio se ve recortado en un 3’32% y, además, el presupuesto de lucha contra el cambio climático, dentro del presupuesto general del ministerio, no llega al 1% del total (0’97%). El monto total es de poco más de 120 millones de euros (que además incluyen las partidas de lucha contra la contaminación).

Este dato contrasta, por ejemplo, con el incremento del presupuesto del Ministerio de Fomento (0’3%) y, muy especialmente, el destinado a la construcción de nuevas líneas de alta velocidad ferroviaria, altamente consumidoras de energía (6.292 millones de euros).

A esto hay que añadir que, simplemente para evitar la quiebra de las autopistas de peaje radiales que salen de Madrid, Fomento dará créditos participativos a las concesionarias por 1.300 millones para pagar el sobrecoste de las expropiaciones. Sólo en conseguir que las constructoras de infraestructuras para el coche en Madrid no tengan pérdidas, se movilizarán muchos más recursos que en la lucha contra el cambio climático.

En la misma línea observamos como las medidas económicas para aumentar la presencia de la economía española en el exterior también se incrementan. Es decir, las medidas para favorecer a las multinacionales privadas y a un comercio cada vez más globalizado y, por tanto, consumidor de energía. En el próximo año se aumentará el límite máximo de cobertura para la contratación del seguro de crédito a la exportación de la Compañía Española de Seguros de Crédito a la Exportación (CESCE), que pasa a ser de 9.000 millones, frente a los 4.500 millones contemplados en este ejercicio. Asimismo, se garantiza la continuidad de los principales fondos de ayuda al comercio exterior (FAD y FIEX).

Ecologistas en Acción se pregunta cómo pretende el Gobierno hacernos creer que lucha contra el calentamiento global con un presupuesto para dichas partidas raquítico, con una apuesta por una movilidad creciente e insostenible de mercancías y personas, y con unos planes que, en lugar de reducir las emisiones, pretenden incrementarlas.

La celebració de la consulta popular per la independència a Arenys de Munt el passat 13 de setembre ha situat al centre del debat polític, més enllà del dret d’autodeterminació, que també, la qüestió de la consulta en si mateix.

El que havia de ser una simple consulta ciutadana als ciutadans d’Arenys de Munt es va convertir en una qüestió d’Estat, on el govern espanyol va esmerçar el màxim d’esforços a fer-la impossible, i on es van barrejar elements folklòrics com la Falange.

És evident que l’Estat espanyol no va superar la prova del cotó democràtic, i va demostrar el neguit que li produïa la consulta ciutadana amb el suport del govern local; un Estat espanyol que queda molt lluny —democràticament parlant— d’altres països d’Europa i del món. Un exemple podria ser el del Quebec, que voten amb tota normalitat quina ha de ser la seva relació amb el Canadà i un cas molt proper temporalment com va ser la independència de Montenegro (en el qual Espanya es va alinear, al contrari que la resta de la UE, amb Sèrbia i Rússia), l’any 2006.

Els successius governs espanyols han manifestat sempre que, en absència de violència es podia consultar sobre qualsevol cosa a la ciutadania, i en el cas d’Arenys s’ha demostrat que aquesta afirmació és totalment falsa, ja que els fa basarda que realment la ciutadania es pronunciï, especialment pel que ells anomenen la unitat territorial.

Les greus mancances democràtiques de l’Estat espanyol, i del doble raser emprat en les decisions de les seves institucions (prohibint segons quines manifestacions en alguns territoris, i autoritzant la de Falange a Arenys), han quedat paleses.

Per tant el debat primer no està en la pregunta en sí, sinó en la necessitat que els principis democràtics siguin respectats, i la ciutadania pugui expressar-se lliurement. Tenint en compte, a més, que el govern municipal d’Arenys de Munt ha respectat escrupolosament la legalitat vigent, i que tant sols oferia suport material a la consulta, com tants d’altres municipis al país donen suport a l’activitat de les entitats dels seus pobles i ciutats, l’actuació de l’Estat encara té menys raó de ser i ha estat del tot desproporcionada.

Davant d’aquesta primera experiència, des d’Esquerra tenim clar que hem d’apostar clarament —com hem fet sempre, i ja varem fer a Arenys de Munt— per donar suport a tots aquells municipis que decideixin, juntament amb la societat civil, celebrar una consulta popular per la independència.

Entenem que les consultes són necessàries. I també, com ja hem dit abans, que són democràtiques. Ningú no pot limitar el dret de l’autodeterminació. I una consulta per saber si la població vol ser independent o no ho vol ser, no hauria de fer por a ningú.

El dissabte el govern espanyol anunciava d’una vegada per totes el seu pla de reforma fiscal. Aquest pla contempla la pujada del IVA, l’eliminació de la deducció dels 400€, la pujada d’impostos a les rendes del capital i una rebaixa de cotitzacions a PIMES que mantinguen o augmenten el seu nivell d’ocupació. Analitzarem punt per punt estes reformes i el perill o benefici que suposen per a la nostra economia en un moment tant delicat.

Pujada del IVA general al 18%

És evidentment la modificació més visible i que afectarà de forma més directa a la butxaca de tots els ciutadans. El president espanyol Jose Luis Rodríguez Zapatero va insistir repetides vegades en que la pujada d’impostos no afectaria a les rendes mitjanes i baixes. No obstant, el cert és que aquesta pujada del IVA afecta a tots per igual independentment de la seua renda. Crec que aquesta mesura és un error majúscul ja que pot fer caure el consum privat més del que ja ho ha fet. Cal dir però en favor del govern, que la mesura no s’aplicarà fins a mitjans del 2010 quant el govern preveu que Espanya es trobe ja en vies de la recuperació econòmica. És massa optimista esta previsió? Probablement. Pensar que una pujada de l’IVA no afectarà al consum és més una fal·làcia que altra cosa.

Eliminació de la deducció de 400€

Ja va ser una absurda mesura electoralista en el seu moment, a més d’una mesura totalment contraria a la progressivitat impositiva que tant pareix defensar el govern al menys en les seues paraules. Tot i que en el seu moment trobava absurda esta mesura, ara que ja la tenim instal·lada entre nosaltres, la seua eliminació produeix un gravamen superior en les rendes del treball. El govern espanyol s’ha esforçat de forma considerable per publicitar el mínim la retirada de la mesura, no obstant segons els càlculs realitzats és la eliminació d’esta mesura precisament la que produïra una recaudació extra major.

Majors gravàmens per a les rendes del capital

És la única mesura que podem dir que és més o menys progressiva, ja que a partir dels 6.000€ es pagarà un gravamen dos punts superiors que en el cas contrari. Tot i això, no podem deixar de dir que aquesta mesura perjudicarà tant a rendes altes com a rendes mitjanes que tinguen uns petits estalvis. La mesura no fa més que penalitzar l’estalvi, evidentment penalitzarà més als grans estalvis que tinguen un rendiment econòmic major.

Reducció per a PIMES que mantinguen l’ocupació

De totes les mesures de les que hem parlat, si hem de destacar una positiva serà esta. El govern ha proposat la rebaixa de 5 punts en l’impost de societats per a les petites i mitjanes empreses que mantinguen o augmenten el seu nivell d’ocupació.

La justícia a petició de l’advocat de l’Estat Espanyol, ha prohibit la cessió d’instal·lacions al municipi català d’Arenys de Munt per a una consulta sobre la independència sense caràcter vinculant

Una iniciativa ciutadana independentista organitzava al municipi català d’Arenys de Munt una consulta popular per tal de conèixer l’opinió dels seus ciutadans en relació a la independència de Catalunya. Poc després tots els partits del consistori excepte el PSC, van donar suport a la iniciativa i van anunciar la cessió de les instal·lacions municipals per tal de realitzar la consulta.

Tota aquesta iniciativa però, era un perill per a la unitat de la “nació” espanyola, ja que l’iniciativa podia estendre’s a altres municipis i fomentar un augment de l’independentisme a Catalunya. És per això que el PSOE espanyol es va apressurar a llançar ràpidament els advocats de l’Estat contra aquesta consulta, on finalment la justícia va prohibir el suport consistorial a la iniciativa. El motiu? Com sempre la famosa “Constitución Española” que segueix vigent a pesar de que una gran part dels nostres ciutadans actuals no li han donat suport. Així aquest text passa de ser una legislació protectora de drets, a un còdi penal en tota regla.

Amb aquesta acció censora amb l’expressió popular, l’Estat Espanyol només demostra que te por de conèixer l’opinió dels ciutadans, probablement perquè sap el resultat. Com és possible que en un estat democràtic es prohibisca als ciutadans expressar la seua opinió sobre un tema concret? El tema transcendeix de Catalunya i la seva independència, i és que aquesta justícia censora de la voluntat popular ens afecta a tots com a ciutadans. Així, els companys de “VilaWeb” han iniciat una campanya de recollida de signatures per tal de defensar aquest dret que tenim tots d’expressar-nos, el manifest es pot signar ací.

Ahir el president del govern espanyol va anunciar la ja previsible pujada d’impostos que tindrà lloc en breu. La mesura te com a objectiu reforçar les prestacions socials i reduir el dèficit

Pujar impostos en plena crisi econòmica? Evidentment no pot ser positiu però tal vegada si necessari per finançar altres tipus de mesures. En general si atenem a l’escenari econòmic actual les accions que dictaria la lògica per tal de reactivar la demanda i per tant l’activitat econòmica, seria aplicar una política de baixada d’impostos i de tipus d’interès. Tot i això no necessàriament ha de ser baixar impostos, si no que també és molt important augmentar les transferències als consumidors, augmentant així de la mateixa forma la seva renda disponible. Però totes aquestes accions és evident que tenen un límit, i això és l’elevat dèficit amb que l’Estat pot arribar a trobar-se. Per això és important gestionar bé aquesta política per no trobar-se en una situació caòtica en els comptes públics.

Una pujada d’impostos d’entrada és negativa per a la situació que travessem, però per altra banda és pot compensar àmpliament amb mesures socials que augmenten la renda disponible d’aquells que menys tenen. La pujada també te que ser selectiva, i afectar a aquells impostos que graven un major patrimoni i/o renda.

Per últim comentar la postura del Partit Popular en quant a aquest tema. El senyor Montoro ens diu que no volen pujades d’impostos, i al mateix temps crítica l’alt dèficit de l’Estat. Com és menja això? Això només és possible d’una forma que és realment el que ells amaguen: reduint les prestacions socials al màxim.

Us reproduïsc a continuació un encertat article de Ignasi Mora publicat al web “Pica’m”

Ara sembla que la Generalitat valenciana no pot amagar allò que s’ha intentat amagar en els últims trenta anys: els valencians som els últims també a l’hora del finançament. Hem anat darrere de tots (inclús de Múrcia o de la Rioja) en tots els aspectes. Clar, la política que des de Lerma es practica ací és la d’“ofrendar nuevas glorias a España” i des d’Espanya, és a dir,

Des de Madrid han comprés que som una espècie de subnormals, un tall d’imbècils, que ens agrada ser els últims.

A costa de destruir el territori i viure amb unes infraestructures infames, els valencians “ofrendamos ordenadores escolares y autopistas gratuitas a España”. Som d’eixa manera. Ens expolien, ens roben descaradament, i els valencians eixim cantant a una veu “para ofrendar…”. En tot cas, regalen als mandataris un tratge de tant en tant, i prou. Als valencians ens va la marxa i ens fa caure la bava cridar:

“Para ofrendar nuevos culos a España y que nos den, nos den, nos den, sin parar!”

Visita el web

De nou l’augment de l’atur al País Valencià ens torna a situar en la primera posició en quant a líders d’atur a l’Estat Espanyol

Gràfic ElPais.com

Les crisis econòmiques sempre porten una disminució del nivell de benestar, del creixement d’empreses ect.. Però res com l’atur, un dels principals problemes econòmics que deixa sense ingressos a famílies senceres que tenen que buscar-se la vida per tal de sobreviure en aquest món globalitzat. Des del començament de la crisi que estem patint l’augment de l’atur ha sigut molt destacat a l’Estat Espanyol i encara ho ha sigut més al País Valencià com a conseqüència del gran pes del sector de la construcció. Un model que s’ha impulsat des de les institucions valencianes i que ens ha portat a una greu crisi social.

l’Atur suposa una disminució del poder adquisitiu dels individus, aquesta comporta una forta contracció de la demanda que provoca una disminució del consum i dels marges de beneficis empresarials que conseqüentment porten a més atur. En fi, és una cadena immensa que porta al col·lapse social i econòmic. És per això que l’atur deu centrar el focus de l’acció governamental. En el cas valencià i espanyol, probablement aquesta acció no s’haja de basar sols en mesures concretes si no en una serie de propostes que porten a un canvi en el model econòmic cap a un més sostenible a llarg termini. Ara podem preguntar-nos, quines són aquestes mesures? Segurament és la gran incògnita a la que tenen que fer front els governants mundials.

Sembla parèixer que per fi el Govern Espanyol i les diferents comunitats autònomes haurien arribat a un principi d’acord sobre el nou model de finançament

Era un tema que ja portava sonant des de feia mesos i que es mantenia obert sobretot per les pressions a Catalunya que exigien més recursos. Les pressions d’Esquerra sembla que han aconseguit arribar a un principi d’acord que donaria més recursos addicionals a Catalunya. Com sempre, de nou els valencians ens hem conformat amb menys…

En aquestes situacions és quant el fet de tindre partits representatius d’un determinat poble és un factor determinant. PP i PSOE només es preocupen de les seues disciplines de vot internes, i és centren en reivindicar AVE’s o transvasaments, en ves de millorar la nostra sanitat, la nostra educació… Hem de ser més ambiciosos, no ens hem de conformar en qualsevol cosa que hipoteque el nostre futur.

Segons la Guàrdia Civil, és “anticonstitucional” portar una insígnia amb la bandera de la República i un afront a la “monarquia triada de forma democràtica”. Almenys és el que li van replicar uns agents de la Benemérita a un ciutadà de les Palmes de Gran Canària al que li van intentar obligar a llevar-se el pin el passat 11 de juny.

L’home creia estar sent víctima d’una broma, quan els agents li van exigir que retirara la insígnia republicana de la seua solapa abans d’embarcar en l’Aeroport de les Palmes cap a la illa de Tenerife.

Insígnia republicana

Va succeir en el lloc de control de la Guàrdia Civil en l’aeroport. Els agents li van retenir quan es percataren de la insígnia republicana que duia el ciutadà palmer en la solapa de la seua camisa, segons va denunciar l’home al diari Canàries Ahora.

Monarquia triada

L’home va pensar estar patint algun tipus de broma, una mica entendible a la vista de les explicacions dels agents. Segons la Guàrdia Civil, l’actitud de l’home era “anticonstitucional” i representava un afront a la “monarquia triada de forma democràtica” i per això li van demanar que s’identificara.

“Pels meus collons”

Llavors, l’afectat va sol·licitar cridar al seu advocat i a un mitjà de comunicació, segons Canàries Ahora. Quan els agents li van demanar que els acompanyara a una cambra, el ciutadà palmero es va negar, assegurant que “si el jutge em mana llevar-me la bandera, ho faré”. Llavors, la Guàrdia Civil, amb molt dolentes maneres li va replicar “pels meus collons”, per a fer-li entrar en la cambra.

Noticia completa

Ha col·locat una bomba adhesiva als baixos del vehicle de l’agent, de la brigada d’informació del Cos Nacional de Policia. L’explosió s’ha produït a les 9 del matí al barri de Santa Isabel d’Arrigorriaga

L’inspector del Cos Nacional de Policia Eduardo Antonio Puelles García, cap del grup de vigilàncies especials de la brigada d’informació de Bilbao, encarregada de la lluita contra ETA, ha mort aquest divendres a les nou del matí en un atemptat que, segons tots els indicis, ha estat preparat per ETA.

Una bomba adhesiva col·locada als baixos del cotxe de l’agent ha esclatat quan el policia l’ha engegat, en un pàrquing d’Arrigorriaga, la població on vivia.

Quan el cotxe estava cremant i encara no es coneixia la identitat de la persona que es trobava dins del cotxe, totalment calcinat, estacionat en un aparcament al barri de Santa Isabel, ha aparegut la seva dona, que ha alertat que es podria tractar del seu marit.

La vídua de Puelles i un dels seus dos fills han estat traslladats a un centre hospitalari després de sentir l’explosió de la bomba i patir una crisi nerviosa, ha informat l’alcalde d’Arrigorriaga, Alberto Ruiz de Azua.

Puelles, de 49 anys, va ingressar el 1982 al cos de la Policia Nacional. Va arribar a inspector en cap el 2002.

Noticia completa

Amb el possible tancament de la central espanyola de Garoña s’ha tornat a encetar el debat en la societat de es deu seguir utilitzant l’energia nuclear

En primer lloc he de dir que no soc un anti-nuclear radical (ni tampoc un pro-nuclear!) però crec que en aquest cas el debat està més enllà de la conveniència de l’energia nuclear. l’Energia Nuclear permet obtenir una quantitat important d’energia mitjançant un procés de fissió de nuclis atòmics, té l’avantatge de no ser contaminant en sentit d’emissió de gasos, en canvi és contaminant en la gran quantitat de residus radioactius que genera. És una energia perillosa però molt rendible en la producció d’electricitat.

Un ús raonable deuria fer-se d’esta energia, sense oblidar el foment de les energies renovables que a pesar de tindre encara elevats costos són el mitjà de producció d’electricitat més sostenible. En aquest cas la polèmica s’ha obert entorn a la continuïtat d’una central nuclear de 40 anys de vida i s’està plantejant sostenir-la durant 10 anys més. Si volem utilitzar l’energia nuclear d’una forma responsable i seriosa no podem estar utilitzant centrals antiquades i que ja han superat els seus anys de vida útil. Aquest fet supera el debat nuclears sí o no, és una qüestió de lògica i de seguretat per als ciutadans.

Per fer un símil, un cotxe de 20 anys pot passar la ITV, però no em direu que és molt menys segur que un que en tinga 10?

En aquest repás a les alternatives polítiques de cara a les europees més enllà de PP-PSOE, ens centrem en la Coalició integrada per diferents partits nacionalistes de l’Estat Espanyol

“Coalició per Europa” és una coalició nacionalista de centre-dreta de la qual formen part CiU, PNB, Coalició Canària, Partit Andalucista i en el cas valencià el BLOC Nacionalista Valencià.

La coalició es presenta com una alternativa a PP-PSOE, i sobretot com una alternativa al nacionalisme espanyol. Econòmicament, aposta per una economia sostenible que imite els models d’altres països europeus. Així propugna una àmplia reforma del mercat laboral i aposta per un nou model d’economia productiva i la defensa del corredor mediterràni. Defensa també l’identitat nacional de les diferents nacions i regions que integren la formació. En terreny valencià el Bloc s’ha presentat com la millor garantia de la defensa dels interessos valencials al Parlament Europeu

Al capdavant de la coalició trobem Ramon Tremosa de CiU, més endavant el número 6 l’ocupa el representant del BLOC Enric Nomdedéu. Les enquestes li otorguen a la coalició entre 2 i 3 escons que en principi s’integrarien en el grup Liberal Europeu.

+ INFORMACIÓ

• Web del BLOC
• Web de campanya de Ramon Tremosa
  

Vegent la quantitat de gent decidida donar el seu vot en blanc o fins i tot l’abstenció, crec que és necessàri que es valoren altres opcions més enllà de PP-PSOE. Alternatives que han realitzat unes campanyes constructives i interessants.

Aquest primer post el dediquem a les alternatives que presenta la coalició “La Izquierda” integrada per Izquierda Unida i Iniciativa.

Esquerra Unida es presenta com la vertadera alternativa d’esquerres en estes eleccions, com la vertadera garantia de defensa dels drets dels treballadors i treballadores. Així defensa l’intervencionisme públic en l’economia per tal de donar solució als problemes econòmics, s’oposa radicalment a la reducció de l’indemnització per acomiadament i a la rebaixa dels drets dels treballadors. Defensa valors ecologistes, feministes i pacifistes.

La formació s’integra en la coalició “La Izquierda” integrada per IU i Iniciativa per Catalunya, amb Willy Meyer al capdavant de la llista electoral.

PER + INFORMACIÓ

• Web de Campanya d’IU
• Web de Campanya de Willy Meyer
  

Després de dos debats bipartidistes i absurds, RTVE ens oferirà demà dimecres 3 de Juny un debat a 5 entre les candidatures més importants en aquestes eleccions europees

Ahir a “Antena 3″ i dies abans a “La 1″, Juan Fernando López Aguilar (Cap de llista del PSOE) i Jaime Mayor Oreja ( Cap de llista del PP), van protagonitzar dos debats bipartidistes marcats per la manca absoluta de propostes i sobretot per la confrontació partidista entre els dos candidats. Van demostrar que estaven més interessats en continuar al poder i retraure’s accions passades que no per solucionar els problemes que te la societat actual. Ahir veure’ls per segona vegada ja és podia considerar masoquisme, per que protagonitzaren un debat de nou totalment partidista i gens constructiu.

No obstant, demà dimecres, RTVE ens oferirà un debat a cinc que esperem que siga molt més constructiu. En ell participaran les cinc formacions o coalicions polítiques més importants que concorren a les eleccions del 7J. I dic que segurament serà més constructiu pel fet de que totes les formacions excepte PP-PSOE estan realitzant campanyes interessants i amb propostes i alternatives per a l’Europa de hui en dia.

En el debat a banda de PP-PSOE, participaran els candidats de: “Izquierda Unida” (Willy Meyer), “Europa dels Pobles” (Oriol Junqueras) i “Coalició per Europa” (Ramon Tremosa). Demà a les 22h en “La 1″ i altres mitjans del grup RTVE.

El Partit Popular va mostrar ahir la seva manca absoluta de propostes i el seu aïllament en uns valors absolutament conservadors i dretans

l’Ocasió ho preveia, el debat preelectoral entre els candidats del PSOE i PP a les Eleccions Europees, entre Jaime Mayor Oreja i Juan Fernando López Aguilar, va centrar bona part de les matèries discutides en política nacional. Mayor Oreja es va centrar en parlar dels “4 milions d’aturats” però va mostrar la seua manca absoluta de propostes en este tema i no va fer més que clamar xifres. De fet la campanya dels populars s’autodenomina, “Ara Solucions”, algú es capaç d’explicar-me estes solucions? Són la “austeritat” i la “flexibilització laboral”? És a dir, congelació de despesa pública i afavorir els acomiadaments?

Mayor Oreja no va defraudar i va defensar els valors ultraconservadors que ell representa, va plenar-se la boca parlant de la família a pesar d’haver votat en contra d’una desena de directives per afavorir la cohesió social. Va també defensar un discurs totalment nacionalista espanyol, amb referència continua a uns valors nacionals totalment inexistents. Va demostrar a més que està per l’imposició, no calia esperar menys d’un admirador del franquisme, va rebutjar les manifestacions d’expressió lliure com la pitada a l’himne espanyol i va atacar de forma directa a la diversitat cultural i lingüística de l’Estat Espanyol.

En canvi el discurs de López Aguilar em va parèixer molt millor adequat a la realitat que vivim. Un discurs més obert, més progressista, respectuós en la diversitat, si bé també va manifestar moltes propostes sense cap aplicació pràctica. Així no hi ha dubte objectiu sobre qui va guanyar el debat, Mayor Oreja va quedar com el discurs del passat, conservador i ultra dretà i López Aguilar va quedar com un discurs més conciliador, obert i modern.

La coalició “Europa dels Pobles” es integrada per Esquerra, BNG, Aralar i altres partits nacionalistes i/o independentistes

La coalició d’esquerres es presenta com a defensora de l’identitat nacional dels pobles d’Europa així com la defensa del dret a decidir de les diferents nacions sense estat a Europa. Diu que Europa ha de defensar la diversitat nacional, cultural i lingüística de la Unió. Defensa una economia que sostenible i més competitiva i actualitze el model d’Estat del benestar, també es presenta com a defensora de l’Europa democràtica que comporte la simplificació institucional i burocràtica, la transparència en els processos de decisió i l’aprofundiment dels mecanismes de participació. Per últim vol una Europa unida amb una política exterior pròpia compromesa amb els drets humans, la cooperació i la solidaritat internacional.

La coalició l’encapçala Esquerra, amb les seues formacions a Catalunya com al País Valencià i les Illes Balears, Bloque Nacionalista Galego i Chunta Aragonesista entre altres. La llista l’encapçala l’històriador Oriol Junqueras d’Esquerra i s’integrarà en el grup d’Aliança Lliure Europea – Verds.

+ MÉS INFORMACIÓ

• Web de Campanya d’Oriol Junqueras
• Acte de Campanya de Junqueras a Gandia