Φίλοι,

Us deixo aquí la resolució de l’activitat de la unitat 3, Successions i progressions. Consulteu-la i porteu-la a la revisió que, aquesta vegada, faré al departament de Matemàtiques i no a classe.

Unitat 3: Successions i progressions

3r ESO A

3r ESO B

Ale vooruit, we zijn weer vertrokken. Ik heb hier net de afteller op mijn igoogle-homepage ingesteld. En dat zijn nog véél te veel dagen als je het mij vraagt…

Nuja, we overleven het wel weer!

Gisteren was trouwens een heel goede dag! Ik ben er best wel trots op. Zeer goed voortgedaan aan mijn thesis overdag, en ’s avonds tapas gaan eten & naar de cinema gerusht met Pytur. The Informant, mijn keuze en bijlange niet zo goed als ik gedacht had. Wel een gigantisch zalige trailer gezien voor een film die binnenkort uitkomt: Men Who Stare At Goats.

Voilà se, en zoals afgesproken in cyberspace met annava ga ik nu eens wat opruimen, en daarna heb ik in real life afsproken met tessvdm.

So long, farewel, auf wiedersehen enal.

Er is een nieuwe certificatietitel voor Domino bijgekomen: IBM Certified Advanced Application Developer – Lotus Notes and Domino 8.5.

Je wordt “Advanced” als je IBM Certified Application Developer – Lotus Notes and Domino 8.5 bent en met succes het examen van één van de volgende testen hebt afgelegd:

• Test LOT-737 – Using LotusScript in IBM Lotus Domino 7 Applications
• Test LOT-753 – Using JavaScript in IBM Lotus Domino 7 Applications
• Test LOT-756 – Using Web Services in IBM Lotus Domino 7 Applications
• Test LOT-803 – Using LotusScript in IBM Lotus Domino 8 Applications
• Test LOT-804 – Using JavaScript in IBM Lotus Domino 8 Applications
• Test LOT-805 – Using Web Services in IBM Lotus Domino 8 Applications
• Test LOT-838 – IBM Lotus Notes Domino 8 Developing Composite Applications

Zie de volgende link voor meer informatie: http://ow.ly/F43V.

Kijk op de AppliGate site voor de update paden: http://www.appligate.nl/home2.nsf/Home/Certificering-Domino-8

AQUI TENIU LES POSSIBLES PREGUTES, PERDONEU PEL RETRÀS

EXAMEN TEMA 2

Na er een tijdje – een héél tijdje – uit geweest te zijn, ben ik er weer. Springlevend, ja. Dankzij Ingelise’s blog heb ik weeer inspiratie gekregen. (En geloof me, mij inspiratie geven… dat is moeilijker dan een koe melken.)

We hebben ons examenrooster gekregen. Het valt best mee, behalve dan dat we Grieks als eerste hebben. Vorig jaar hadden we altijd Latijn als eerste. Je bent er dan al vanaf, natuurlijk, maar toch… het is niet fijn om met zo’n zwaar vak te beginnen. Over Frans en Nederlands maak ik me niet zo’n zorgen – Latijn zit me dwars. Sinds we alle tijden hebben geleerd, zie ik ze vliegen. Dus ik denk dat ik ga zakken, volgend jaar. Tenzij ik verplicht wordt eerder te zakken. Dat zou nog niet eens zo slecht zijn, want mijn moeder wil absoluut never-nooit-niet dat ik zak. Maar goed, dat lossen we nog wel op.

Het plan is dat ik zaterdag met een vriendin een filmpje ga meepikken om daarna te gaan shoppen. We willen ‘Twilight: New Moon’ zien, maar die is redelijk laat. Dus we twijfelen… Óf een andere film, óf minder lang shoppen (ik zit toch in geldnood, dus zo’n slecht idee zou het nog niet zijn.) We zien wel.

Moet ik hier over nadenken twee weken voor de examens?

Gaelle

In 2 weken tijd kan er veel gebeuren. De vorige 2 weken waren nogal hectisch, en de volgende niet minder, want de examens staan (alweer) voor de deur.

De begrafenis, vorige week maandag, de ceremonie was mooi en zeer zwaar. Op dat moment besef je het pas echt, en welke slag je dan krijgt is groot. Zo was het dus ook voor mijn mama, mijn zus en ikzelf. Ik heb daar bekenden gezien zoals ik ze nog nooit eerder zag. Al wenend en troostend, heel vriendelijk en steunend, en meelevend. Maar deze dag hebben we tenminste écht afscheid kunnen nemen.

De dinsdag erop was de papa van Hannes jarig en mocht ik mee gaan eten. Ik vond dat echt tof van hen dat ze mij meevroegen. Een Thais restaurant, met heerlijk eten (behalve de thee die ik uiteindelijk wel opgedronken heb). Op het einde kregen we zo’n gelukskoekje en in het mijne stond: ‘Een oude bekende zal weer deel uitmaken van je leven.’ Eens kijken wie dat wordt. Maar die avond heb ik ook een leugen van Hannes achterhaald, al heeft hij het zelf niet door denk ik. Dit kon ik eigenlijk wel missen …

Ik heb hem dan de verdere week genegeerd, niet genegeerd want hij heeft zelf ook niets naar mij gestuurd ofzo, dus achterwege gelaten. Blijkbaar vond hij er niets raars aan.

Maarja, positiever nieuws: Ceciliafeest! Nadat ik een hele namiddag een kleedje heb gezocht (€90!!!) en me opgemaakt heb, vond ik dat ik er goed uitzag en klaar voor de jaarlijkse traditie. Mijn kleedje had zakjes, wat wel handig was. :p Ik heb niets laten blijken aan Hannes die avond, want ik wou het voor hem en mezelf niet verpesten. Het eten, althans wat ik gekozen had, vis, was heel lekker.

Na het eten was het weer danstijd. De volksdansen zoals ieder jaar, dikke fun. En (!) ik heb voor het eerst in mijn leven met Hannes geslowd. (Wel blijkbaar tegen zijn zin ..) Maar ik heb die avond ook met hem en anderen veel gelachen en plezier gemaakt.

En nu, veel studeren voor de examens, veel succes aan iedereen!

xCharlotte

Després de gairebé dos mesos de classes, i donat que la meva carrera en concret (i altres del PoliTo) van per bimestres, arriba el moment culminant: els exàmens! Els primers exàmens, a més, que faig aquí a Torino, amb la qual cosa es posa una mica més interessant.

Aquest bimestre he fet tres assignatures, alguna més fàcil, alguna més difícil, però el nivell és semblant a la FIB. A continuació us explicaré com ha anat cada assignatura, per a que veieu com les gasten aquí a Itàlia. Noteu que les notes aquí van de 0 a 30 punts, i que l’aprovat és a partir del 18 (un 6 sobre 10)!

Sistemi informativi (sistemes d’informació)

• De què va? Bàsicament, com aplicar els sistemes d’informació a les empreses per automatitzar processos i augmentar beneficis, reduir despeses, reduir temps de servei al client i augmentar la satisfacció del mateix amb l’empresa, entre altres.
• Assignatures relacionades a la FIB (que jo hagi fet): E3 i ES1
• Com són les classes? Un tostón monumental. Passi de transparències avorrides durant dues hores amb un professor que parla molt baixet i vocalitzant poc, normalment a partir de les 8.30h del matí.
• Material disponible: Bo, totes les transparències i alguns exàmens d’altres anys.
• Modalitat d’avaluació: Examen totalment: alguna pregunta de com fer el diagrama de classes i d’activitat per a un sistema de proveiment de bicicletes urbà (calcat al Bicing), i preguntes de teoria.
• Valoració: Hagués pogut ser molt més interessant. Un 7.

Programmazione di sistema (programació de sistemes)

• De què va? Té un temari molt heterogeni: el llenguatge C++, aplicacions per línia de comandes i d’interfície gràfica, sistemes operatius (Windows bàsicament), threads, IPC, DLL, l’USB, l’entorn .NET i el llenguatge C#.
• Assignatures relacionades a la FIB (que jo hagi fet): SO, PI i potser ADA (molt poc)
• Com són les classes? En general avorrides. El professor explica bé i resol dubtes de la gent però hi ha massa temari a cada classe, que és de dues hores sense interrupció.
• Material disponible: Molt bo, totes les transparències amb vídeo opcional de cada lecció.
• Modalitat d’avaluació: Examen (molt curt i massa puntual sobre alguns aspectes de l’extens temari), exercicis (pràctiques molt llargues cada setmana) i laboratori (montatge d’un ratolí i programació del firmware).
• Valoració: Tanta informació que al final resulta contraproduent. Un 6.

Applicazioni Internet (aplicacions d’Internet)

• De què va? Té un temari molt interessant relacionat amb les aplicacions d’internet: XML, HTML, CSS, el protocol HTTP, el llenguatge Javascript, programació web amb C# i .NET, seguretat, criptografia i RDF.
• Assignatures relacionades a la FIB (que jo hagi fet): PXC i DSBW
• Com són les classes? Una mica avorrides, però no excessivament. El professor fa les classes força amenes i, en no usar transparències, t’involucres més. No ajuda el fet que un dia hi ha 4 hores seguides de classe.
• Material disponible: Poc, però es proporciona una llista de tots els temes tractats a classe.
• Modalitat d’avaluació: Examen oral de tres preguntes sobre el temari. Es pot fer un projecte voluntari amb algun tema relacionat amb l’assignatura per a ensenyar-li i pujar nota (jo he fet un xat). Veure més avall per saber com és un examen oral!
• Valoració: Molt interessant, encara que algunes parts ja les havia tractat a PXC i DSBW, i que l’avaluació no m’ha semblat correcta. Un 7,5.

Apèndix: Com és un examen oral?

Un examen oral és, almenys per a l’únic que he fet, una mala alternativa als exàmens escrits. Donat que dura (sempre parlant del que he fet) uns 15 minuts, el temari a preguntar-te és molt més reduit que el que es pot preguntar en un examen escrit i, per tant, l’avaluació és menys robusta. Pot sortir millor si et saps a la perfecció els punts que et pregunten, i pitjor si no et saps els que et pregunten, però si l’examen fos escrit tindries més oportunitats de demostrar el que saps i el que no.

La meva opinió és que és útil per a treballs i projectes, però per assignatures de teoria, on cal exposar el que saps d’una forma ordenada i més o menys extensa, el seu ús seria contraindicat.

La grossesse (partie 2 de 2)

Le pourquoi des examens au cours de la grossesse

Une grossesse normale fait l’objet d’un certain nombre d’examens. Certains de ces examens doivent être pratiqués dans des périodes précises du développement de l’embryon. L’objectif de la surveillance régulière est le dépistage précoce de pathologies obstétricales (retard de croissance intra-utérin, hypertension artérielle gravidique, trisomie 21, toxoplasmose, …). Des sérologies sont faites de façon régulière pour dépister certaines maladies infectieuses pouvant entraîner une embryopathie ou une fœtopathie, en particulier chez les femmes non immunisées. Recherche des agglutinines (anticorps) irrégulières tous les mois chez les femmes de rhésus négatif(pour éviter le rejet de l’embryon lorsque celui-ci est rhésus positif). La prévention de certaines anomalies du système nerveux central passe par la prise de vitamines plusieurs semaines avant la fécondation et par une visite périodique chez le chiropraticien.

Les avantages de la chiropratique

Le chiropraticien peut vous conseiller en nutrition (garder une alimentation variée, équilibrée en glucides-protides-lipides et à forte teneur en fruits/légumes) et vous expliquer pourquoi certains aliments sont déconseillés (tabac, alcool, drogues) alors que d’autres sont à préconiser (poissons gras, folate au premier trimestre, fer, calcium). De plus, par sa formation le chiropraticien peut s’assurer que l’enfant est bien positionné dans le ventre de la mère et ainsi éviter des complications à l’accouchement.

Les entrainements chiropratiques Network, au cours de la grossesse, visent une bonne mobilité des os du bassin et du corps, une réduction du stress dans la région du bas de dos (réduisant ainsi les inconforts), une réduction de la fatigabilité physique et psychologique, et une grande satisfaction de soi.

Selon les dernières études, les femmes enceintes recevant régulièrement des soins chiropratiques voient leur temps de travail lors de l’accouchement réduit à 6-8 heures alors que le temps de travail de celles n’étant pas suivie en chiropratique s’échelonnerait de 13 à 24 heures de travail. On observe également, une réduction des complications à la naissance et de l’utilisation d’épidural, de ventouses, de forceps ou de césariennes. De plus, les femmes suivies en chiropratique ont remarqué une réduction des inconforts lombaires, un enfant ayant un sommeil et un tempérament plus calme.

Après l’accouchement

La période du post-partum est comprise entre la délivrance placentaire et  le retour des règles. C’est une période de nouveaux bouleversements à la fois psychiques et familiaux (période clé pour la mise en place de la relation mère-enfant, de la découverte du nouveau-né, de mutations familiales), mais aussi physique avec la perte brutale des repères physiologiques et anatomiques liés à la grossesse. Il s’agit d’une période à risque de complications psychologiques liées aux bouleversements de tous les repères d’une femme, en particulier lorsqu’il s’agit d’un premier enfant. On parle notamment de « baby blues » et de dépression post-natale. Le chiropraticien peut encore vous aider en cette période. L’écoute, les ajustements, les conseils, les recommandations et le support du chiropraticien jouent un rôle clé dans cette période de transition.

Les études démontrent que les soins chiropratiques réduisent les risques de syndrome de mort subite du nouveau-né et stabilisent l’humeur des nouvelles mamans. Étant donné que la naissance représente l’expérience la plus traumatisante et la plus brutale de notre vie, la chiropratique Network aide à libérer ce stress, à réguler la croissance, à calmer l’enfant et ainsi l’aider à faire ses nuits plus rapidement. Ceci au grand plaisir des parents.

Si vous avez des questions, des inquiétudes ou vous planifiez une grossesse, vous pouvez communiquer avec moi et je vous conseillerez au meilleur de mes connaissances.

Le Dr. Julien Lévesque, chiropraticien, pratique à la Clinique MainTenant, au 1477 boul. Saint-Joseph Est, Montréal, Qc, H2J 1 M6. Vous pouvez téléphoner pour réservations au (514) 670-0446 ou au (514) 910-7644 ou par courriel; drjulienlevesque@gmail.com Vous pouvez également visiter le http://www.chiroenergie.ca

Φίλοι,

Us deixo aquí la solució de l’examen corresponent a la unitat 2, Els Nombres reals. Consulteu-la i tingueu-la present per a la classe de demà dimarts, en què us repartiré els exàmens corregits.

Unitat 2: Els nombres reals

Aquest és un altre enllaç que teniu al peu del blog. Es tracta d’una pàgina de notícies, recomanacions, rutes,… i receptes que promocionen i donen a conèixer els menjars, les tradicions culinàries i els llocs que es dediquen a la restauració. M’agradaria poder incloure una pàgina semblant de València, però no n’he trobada cap o estaven en castellà. Si algú en sap alguna, que me la faça arribar perquè la incloem al blog.
Aquesta pàgina és interessant per a tots els nivells de la JQCV, tant per a l’oral, l’elemental i el mitjà com per al superior. Fixeu-vos en el vocabulari i en els verbs.

Arròs a banda

Ingredients:

• 400 g – Arròs
• 1 kg – Peix variat
• 2 – Cebes
• 2 – Tomàquets
• 3 grans – All
• 1 culleradeta – Pebre vermell
• 1 kg – Creïlles
• Oli
• Sal
• Aigua

Preparació:

En una olla feu un sofregit amb la ceba, el alls i els tomàquets.
Quan sigui ben fosc afegiu-hi el pebre vermell.
Doneu-hi unes voltes i afegiu-hi aigua.
Quan arrenqui el bull afegiu-hi les creïlles i després de 5 minuts el peix.
Quan estigui tot cuit, coleu el brou.
En una cassola amb oli calent hi rossegeu l’arròs.
Quan comenci a torrar-se, afegiu-hi un litre del brou de peix bullint.
Deixeu que es cogui uns 18 minuts aproximadament, els 5 primers a foc fort, després abaixeu el foc fins que l’arròs sigui cuit.

Variacions:
En lloc de fer el sofregit, es pot fer una picada amb nyora, llesques de pa, alls i tomàquets, tot fregit, picat al morter i desfet amb una mica d’aigua.
Tant l’arròs com l’olla de peix es poden acompanyar d’allioli.
Es pot afegir allioli negat amb el brou.

Comentaris:
El peix pot ser escórpora, gallineta, congre, rap, aranya, etc., segons comarca i mercat.

Cigrons a la catalana

Ingredients:

• 800 g – Cigrons bullits
• 1 – Ceba trinxada
• 2 – Tomàquets madurs
• 2 – Ous durs
• 1 got – Vi ranci
• Brou de bullir els cigrons
• PER FER LA PICADA
• Un grapadet d’ametlles
• 1 – Galeta
• All
• Julivert

Preparació:

Elaboració:
Feu un sofregit amb la ceba i el tomàquet en una cassola.
Quan sigui confitat poseu-hi el vi ranci i deixeu-lo reduir. Afegiu-hi la picada deixatada amb una mica d’aigua, els cigrons i una mica del seu brou, de manera que els cobreixi lleugerament.
Al final, tireu-hi els ous durs partits.

Variacions:
S’hi pot afegir bacallà, prèviament saltat a la paella.
S’hi poden afegir panses prèviament remullades.

Conill amb peres i naps

Ingredients:

• 1 – Conill
• 2 – Peres partides
• 200 g – Naps
• 1 – Ceba trinxada
• 1 – Pastanaga tallada a trossos petits
• 2 – Porros tallats a trossos petits
• 3 – Tomàquets trinxats
• 1 cabeça – Alls
• Manat d’herbes (orenga, llorer, farigola)
• 1 cullerada – Farina
• Oli
• Sal
• Pebre
• Aigua

Preparació:

Enrossiu els trossos de conill salpebrats i reserveu-los.
Feu un sofregit amb la ceba, la pastanaga, els porros, els tomàquets i el manat d’herbes.
Afegiu-hi el conill i la farina, i deixeu-ho coure uns minuts.
Feu-hi la reducció del vi.
Mulleu-ho amb una mica d’aigua i deixeu-ho coure.
Bulliu, enfarineu i fregiu les peres i els naps.
Afegiu-los a la cassola una estona abans d’acabar la cocció.

Variacions:
Es pot fer només amb peres (conill amb peres).
Es pot fer amb raïm (vegeu conill amb raïm), amb prunes o amb magranes, en comptes de les peres i els naps.
Hi ha qui hi afegeix una picada d’all, julivert i galeta.
Es pot mullar amb brou en lloc d’aigua.

Trumfada

Ingredients:

• 1 ½ kg – Creïlles
• 1/2 l – Llet
• sal
• aigua

Preparació:

Bulliu les creïlles esbocinades.
Escorreu-les i aixafeu-les amb una forquilla.
Incorporeu-hi la llet fins que agafi la consistència adequada.

Variacions:
Es poden bullir les patates senceres amb pell.
Es pot fregir un tall de cansalada i tirar el suc per sobre de la trumfada.
S’hi pot afegir mantega.

En la part inferior del blog teniu un enllaç a aquesta pàgina de la GENCAT on apareixen temes relacionats amb l’agricultura, l’ecologia, l’aviram,… En general, el món animal i vegetal i les relacions d’aquests temes amb uns altres com les tecnologies, l’economia, etc. Recodeu que temes com aquests els trobareu a les proves de la JQCV.
A banda d’aquest fet, són interessants perquè afecten a tothom i plantegen qüestions que actualment estan debatent-se. Encara que no us presenteu a la JQCV, feu-los una ullada i cerqueu allò que més us puga interessar.

MALES HERBES

Una planta invasora pren la llum, l’aigua i els nutrients als tarongers

Font: Agroinformación

24/08/2009 Agroinformación/RuralCat

Els productors de cítrics estan en situació d’alerta davant de la vertiginosa propagació de plantes invasores a la zona de llevant. Entre elles destaca l’Araujia sericifera, una trepadora que pot arribar als 8 metres d’altura i que competeix amb els tarongers per la llum, l’aigua i els nutrients, fent minvar la collita i amenaçant la vida dels arbres.

Coneguda amb el nom de miraguano, aquesta mala herba es reprodueix ràpidament i s’adapta perfectament a les condicions en les quals viuen els cítrics. A més, és molt difícil d’eradicar ja que no existeix un herbicida específic per a tractar-la.

El miraguano germina a l’ombra del taronger, al costat del tronc, i quan l’agricultor la descobreix ja li ha donat temps d’embullar-se entre les branques, estrenyent-les, i començar a cobrir la copa de l’arbre.

Espècies foranes que esdevenen plagues

La trepadora prové de Sudamèrica, concretament del sud de Brasil i Argentina, i va arribar a Espanya per a ser emprada en jardins. No obstant, la seva ràpida reproducció (cada planta genera centenars de llavors que el vent i l’aigua escampen pels voltants) i el seu veloç creixement, en dos anys pot embolicar un taronger, la converteixen en un enemic per als agricultors de cítrics.

Els camps no conreats d’algunes localitats citrícoles valencianes estan fortament colonitzats per la planta invasora, i cada any té major presència en explotacions de regadiu conreades.

Aquest és un clar exemple de les conseqüències negatives que pot tenir la importació, sense els suficients coneixements ni precaucions, d’espècies foranes, ja que en uns pocs anys són capaces de desplaçar a la fauna i flora autòctones posant en perill la viabilitat de les explotacions agràries.

ESTUDI BOTÀNIC

Perquè tenen èxit les plantes invasores?

06/10/2009 UABdivulga/RuralCat Les plantes invasores han estat transportades i introduïdes per l’ésser humà a llocs apartats de la seva àrea de distribució normal i han aconseguit establir-se i dispersar-se en la nova regió. Aquestes plantes poden generar canvis importants a la composició i estructura dels ecosistemes naturals.

L’estudi de dues de les plantes invasores més comunes, el bàlsam (Carpobrotus aff. acinaciformis L.) i la figuera de moro (Opuntia stricta Haw.), ha ajudat a comprendre l’èxit d’algunes d’aquestes plantes.

Reproducció sexual i asexual alhora

Quan una planta invasora arriba a una nova localitat ha de fer front a una nova situació.: els pol·linitzadors que la visiten al nou territori són diferents als que hi havia a la seva àrea nativa, i poden ser menys eficients.

Així, la capacitat de produir llavors de manera autònoma podria indicar que el seu èxit reproductiu es deu a l’autopol·linització asexual, amb les conseqüents implicacions de falta de diversitat genètica que això implica.

Malgrat tot, les seves flors atractives i obertes faciliten l’accés als pol·linitzadors natius, que incrementen significativament el quallat de les llavors. A més, les dues espècies tenen el que s’anomena pol·linització generalista que permet a una àmplia gamma de pol·linitzadors visitar les seves flors.

De la combinació de la reproducció asexual i la sexual en resulta la seva alta eficiència reproductiva i el seu gran èxit en la invasió.

Els resultats de l’estudi no solament són rellevants per a explicar el complex procés d’invasió, sinó que també tenen implicacions directes per a la biologia de la conservació.

ESTUDI INTERNACIONAL

Descobreixen la clau de l’èxit de les formigues invasores

Fomiga mascle. Font: UAB

14/01/2009 UABUn equip internacional d’investigadors, amb la participació de la Universitat Autònoma de Barcelona i del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), ha aconseguit resoldre qüestions fonamentals sobre el comportament de les formigues.

Els científics han descobert com algunes espècies que envaeixen amb èxit extenses zones de territori deuen aquest èxit a un comportament inusual: la cooperació amb altres colònies per a formar supercolònies. Els investigadors alerten que les plagues d’aquestes formigues poden esdevenir un problema global.

Les formigues són unes invasores excel·lents: cinc de les 100 espècies més invasores del món són formigues. Mentres les colònies de formigues comuns competeixen amb les veïnes pels recursos i el territori, les formigues invasores abandonen tota agressió entre colònies i poden integrar enormes supercolònies de milers de nius en col·laboració.

Tanmateix, l’origen de la capacitat invasora excepcional d’aquestes formigues és ple d’interrogants per als científics, ja que que només mostren el seu potencial destructiu després de llargues fases en que passen totalment desapercebudes.

Aquestes característiques han deixat obertes qüestions fonamentals sobre la biologia del comportament invasiu: els trets invasors són ja presents en les colònies d’origen, abans de la invasió?, quan es manifesten?, aquests trets s’originen arran de mutacions en petits sectors de la població d’origen?, o potser s’originen quan les poblacions creixen i s’adapten als nous hàbitats?

Metodologia de l’estudi

Els investigadors de la UAB i del CREAF han participat en el primer estudi internacional, interdisciplinari i a gran escala, que ha comparat el comportament, la morfologia, la genètica de poblacions, el reconeixement químic i els paràsits que acompanyen una espècie de formiga invasora, la formiga de jardí Lasius neglectus, amb una espècie germana que no és invasora, la formiga de jardí turca Lasius turcicus. Ambdues espècies es van originar, molt probablement, a la zona d’Àsia Menor, i el seu origen genètic comú ja havia estat confirmat l’any 2004.

Lasius neglectus, identificada per primer cop l’any 1990, és actualment en plena expansió a Europa -s’ha expandit a més de 100 localitats- i ocupa grans extensions de parcs i jardins. Extermina la major part de les poblacions de formigues natives i d’altres insectes, erosiona els arbres, i en molts casos arriba a provocar problemes socials i econòmics en envair l’interior dels habitatges.

L’aspecte d’aquesta formiga és similar a la negra de jardí, però una mica més petita i de color cafè amb llet, i la seva activitat amunt i avall dels arbres és fins a nou vegades superior. Pot proliferar en zones temperades d’Europa i Àsia, essent la primera formiga plaga que pot envair zones fredes, fins ara no afectades per altres plagues més tropicals. En la seva expansió septentrional ja ha arribat a Jena (Alemanya), a Ghent (Bèlgica) i a Varsòvia (Polònia).

Formació de supercolònies

Aquest estudi respon a alguns dels interrogants sobre la biologia del comportament invasiu. Una de les claus del seu comportament és que les formigues invasores formen xarxes de nius, amb moltes reines que s’aparellen sota terra i no fan eixams. Els investigadors han demostrat que les condicions per desenvolupar aquesta capacitat invasora ja es troben a les poblacions d’origen.

Tanmateix, els científics també han descobert que aquesta capacitat només s’expressa del tot quan les formigues s’han escapat dels seus enemics naturals, com els paràsits i patògens, la qual cosa té lloc quan arriben a localitats llunyanes, en les quals els paràsits i els enemics no han tingut temps d’adaptar-se i de respondre als nou vinguts. A més, els investigadors també han detectat aquests trets biològics proclius a la invasió en la formiga germana Lasius turcicus, fins ara del tot inconspícua.

Aquestes dades impliquen que bona part de les més de 12.500 espècies de formigues que es coneixen poden esdevenir un problema si no es prenen mesures adequades. Els investigadors alerten a l’estudi que les dades demostren com les poblacions de formigues invasores, com ara Lasius neglectus, són un problema potencial de dimensions globals.

La recerca, publicada a l’edició de desembre de la revista PLoS ONE, ha estat duta a terme per un equip de 20 investigadors del qual n’ha format part el doctor Xavier Espadaler, professor del Departament de Biologia Animal, Biologia Vegetal i Ecologia de la UAB i investigador del CREAF.

Una planta industrial convertirà residus cítrics en biocombustible

19/11/2008 SINCUna empresa de recent creació construirà pròximament a la població de Silla (València) una planta industrial que reutilitza peles de taronges per a obtenir nous productes com el bioetanol. La Universitat Politècnica de València, ha desenvolupat la tecnologia necessària per a engegar aquest projecte pioner en el món.

En una planta de sucs cítrics, per cada tona de taronja, la meitat es converteix en suc i el restant 50 per cent és subproducte o residu (escorça, llavors i polpa). Actualment, s’utilitza una part com aliment de bestiar però la seva ràpida fermentació ho converteix en un problema mediambiental. En qualsevol cas, a causa de el seu elevat contingut en humitat, el transport dels residus resulta molt costós, a més de suposar un problema logístic.

En un clar exemple de transferència de coneixement, la Politècnica ha treballat per al desenvolupament d’un projecte d’aprofitament d’aquests residus amb l’empresa fabricadora dels equips Fomesa i Citrotecno, que construirà la planta industrial. “Convertir un problema en una oportunitat de negoci al transformar el subproducte en matèria primera”, és l’objectiu del programa que es pot adaptar als excedents d’altres indústries agroalimentàries en el futur.

Amb aquesta nova tecnologia el procés de revaloració de residus és sostenible i rendible al gastar menys energia i no tenir efluents. Del procés s’obtenen diversos productes: “pellets” deshidratats (pinso per a animals); olis essencials (D-limoneno); bioetanol i, a més, es recupera la major part de l’aigua continguda en els residus, part potable i part apta per al reg.

Biocombustibles de segona generació

El biocombustible que generarà la planta de Silla és de l’anomenada “segona generació” perquè no té els problemes associats als primers biocombustibles que van aparèixer. Al no emprar aliments com matèria primera sinó residus, la seva producció no influeix en el proveïment de productes de primera necessitat, com en el cas del blat de moro, ni tampoc en els preus. Tampoc produeix grans emissions de CO2, únicament retorna a l’atmosfera el CO2 que la fruita ha captat durant el seu creixement

Altra característica atractiva des del punt de vista econòmic és la flexibilitat de la planta. El procés industrial està dissenyat de tal manera que permet decidir a cada moment quant etanol i quant pinso es produeix, depenent dels preus del mercat.

Un grup d’accionistes valencians del sector ramader va engegar la societat Citrotecno a l’inici de l’any i es preveu que la planta comenci a funcionar en 2010. Segons l’empresa, tindrà capacitat d’obtenir anualment 18.000 tones de polpa de cítrics deshidratada; 3.500.000 litres de bioetanol; 200.000 kg de D-limoneno i 80.000 metres cúbics d’aigua purificada.

ALTERNATIVES CARBURANTS

No tots els biocombustibles són “verds”

Tractor recollint canya de sucre per obtenir bioetanol

30/11/2007 FAOEl desenvolupament bioenergètic és un element clau i prioritari per afrontar els tres majors desafiaments mundials actuals: la seguretat energètica, el canvi climàtic i la reducció de la pobresa.

Segons l’Associació Mundial de la Bioenergia, el ràpid creixement de la demanda de biocombustibles suposa certs riscos per a la seguretat alimentària i pel medi ambient.

D’acord amb les previsions, la bioenergia cobrirà el 20 per cent de la demanda mundial d’energia de cara a l’any 2030, i fins al 40 per cent en el 2060.

El desenvolupament d’aquest tipus d’energia pot contribuir al control dels preus del petroli, reduir la dependència dels països importadors de cru cap als exportadors i donar una nova oportunitat als països emergents.

De la mateixa manera, és una alternativa real per a cobrir la creixent demanda d’energia dels països en desenvolupament i per a reduir les emissions de diòxid de carboni, tal com obliguen els compromisos internacionals recents.

En conseqüència, el major ús de fertilitzants i pesticides en aquest tipus de cultius i la reducció de la varietat d’espècies conreades comporten,com a risc, l’empitjorament de la qualitat de l’aigua i del sòl, a més de la disminució de les reserves de cereals disponibles per al consum humà.

Conclusions d’un informe de bioenergia

Alexander Müller, director adjunt del Departament d’Ordenació de Recursos Naturals i Medi Ambient, subratlla la necessitat de “gestionar i coordinar amb cura aquest creixement de la bioenergia, si volem obtenir el màxim benefici i resoldre els problemes que planteja”.

La solució passa per la investigació i el desenvolupament. La denominada segona generació de biocombustibles derivats de la biomassa cel·lulòsica o de les microalgues, pot començar a proporcionar grans quantitats d’ etanol i biodièsel respectant el medi ambient en un període de deu anys.

Aquestes són algunes de les conclusions plantejades en un recent informe titulat “Anàlisi de l’estat actual del desenvolupament de la bioenergia en el G8 + 5 països“, realitzat per l’Associació Mundial de la Bioenergia.

El text també exposa una sèrie de possibles solucions, per exemple un acord internacional en l’ús d’etiquetatge i certificació d’origen dels combustibles, o bé l’homogeneïtzació de les metodologies per mesurar l’impacte dels biocombustibles.

INFORME

Un estudi revela que l’ús de biocarburants reduiria les emissions de gas d’efecte hivernacle

Font: MEC

08/03/2007 EfeagroSubstituir el deu per cent dels carburants utilitzats per a l’automoció (dièsel i gasolina) per biocarburants permetria a Espanya evitar l’emissió a l’atmosfera de gairebé deu milions de tones de diòxid de carboni, principal responsable del canvi climàtic.

Aquestes dades es desprenen de l’informe ”Anàlisi de Cicle de Vida” dels biocombustibles alternatius per al transport (bioetanol i biodièsel), elaborat pel Centre d’Investigacions Energètiques, Medi Ambientals i Tecnològiques, (CIEMAT) i en el que han col·laborat diverses institucions i empreses del sector. L’estudi el van presentar el Ministeri de Medi Ambient i l’Institut per la Diversificació i l’Estalvi Energètic (IDAE).

L’informe planteja quines serien les línies d’actuació “òptimes” que s’han de seguir a curt, mig i llarg termini. Tanmateix, el Ministeri de Medi Ambient, va recordar que Espanya ha assumit ja la proposta de l’UE de substituir el 10 per cent dels carburants tradicionals per altres nets l’any 2020.

Els estudis conclouen que els processos d’obtenció d’aquestes matèries primeres “poden i han de ser millorats”.

Tanmateix, l’estudi manté que una política que fomenti l’ús de biocarburants al sector del transport, junt amb altres mesures proposades en l’Estratègia Espanyola de Canvi Climàtic i Energia Neta, contribuirien d’una manera eficaç a assolir els objectius que Espanya va assumir en ratificar el Protocol de Kioto.

L’informe apunta que els aspectes que caldria millorar en el cas del bioetanol són:

• La necessitat de reduir el consum de fertilitzants i el nombre de tasques en l’etapa de cultiu.
• La utilització de biomassa residual com a font d’energia en el procés de transformació.

En l’àmbit del biodièsel, s’aposta per:

• La implantació de sistemes de cogeneració en les plantes d’extracció de l’oli i la transformació a biodièsel.
• Minimitzar el percentatge d’oli de palma a la producció i la major eficàcia del sistema de recollida d’oli.

Estalvi d’emissions de gasos

En l’informe presentat pel Ministeri de Medi Ambient es comparen els impactes ambientals de combustibles amb funcions equivalents. Per exemple, l’etanol obtingut a partir de cereals amb la gasolina, o el biodièsel obtingut a partir d’olis vegetals crus o olis vegetals usats amb el dièsel.

Els resultats demostren que si es produeix bioetanol i biodièsel a Espanya i s’utilitza als vehicles de transport s’estalviessin emissions de diòxid de carboni i energia fòssil.

Entre les principals conclusions en relació amb el bioetanol, destaca que el balanç energètic de la producció de les mescles estudiades és millor quant major és el contingut d’etanol en aquesta barreja.

De la mateixa manera, les emissions de diòxid de carboni i d’altres gasos d’efecte hivernacle són també menors quant major és el contingut de biodièsel, especialment d’olis vegetals usats a la mescla.

Segons dades del Ministeri de Medi Ambient, el sector del transport suposa actualment el 5,7 per cent del Producte Interior Brut, però consumeix el 40 per cent del total energètic nacional i les seves emissions d’asos d’efecte hivernacle es van incrementar en un 75,6 per cent entre 1990 i 2004.

CONSUM ALIMENTARI

La dieta mediterrània, una opció saludable i cara

29/09/2009 Universitat de NavarraLa dieta mediterrània pot ser més saludable però també més cara. Així es desprèn dels resultats de l’anàlisi dels costos d’aquest patró dietètic comparat amb els d’una dieta “americanitzada” dut a terme per la Universitat de Navarra.

Les dades procedeixen d’un estudi elaborat dins del Projecte SUN (Seguiment Universitat de Navarra), nascut el 1999, amb l’objectiu d’avaluar la relació entre dieta, malalties i condicions cròniques com l’obesitat.

Metodologia de l’estudi

Per efectuar el seu informe, els investigadors del departament de Medicina Preventiva i Salut Pública van avaluar els patrons dietètics de més de 17.000 graduats universitaris durant l’any 2008.

Com explica la investigadora Maira Bes-Rastrollo “els voluntaris van omplir un qüestionari semiquantitatiu de freqüència de consum de 136 aliments, agrupats en 30 categories, i s’especificava la quantitat consumida en grams per dia. A partir d’aquesta informació, es podia calcular els costos dels aliments amb les dades oficials disponibles”.

La metodologia de l’estudi es basava en un sistema validat de puntuació per a identificar si els participants seguien una dieta mediterrània(rica en oli d’oliva, pescat, llegums, fruites, verdures i hortalisses) o un patró denominat “americanitzat” (amb predomini de greixos, sucre, carn vermella, menjar ràpid, begudes ensucrades carbonatades i pastisseria industrial).

Conclusions principals

Per l’autora Bes-Rastrollo, entre les conclusions de la investigació destaquen que:

• Una major adhesió al patró mediterrani s’associa amb majors costos. I al contrari.
• Menys despesa a la cistella de la compra es va associar amb un major consum d’aliments amb densitat energètica alta i amb el menjar entre hores.

La investigadora també recorda que cada vegada existeixen més evidències científiques sobre els beneficis de la dieta mediterrània i els efectes adversos del “menjar escombraria”. Per això, Bes-Rastrollo proposa pujar els impostos d’aquests aliments i subvencionar els saludables, per a evitar que el ciutadà descarti una dieta sana per ser més cara.

Els resultats de la investigació s’han publicat recentment en l’edició en línia de la revista “Journal of Epidemiology and Community Health”.

Hola joves, aqui us propose una sèrie de qüestions que seria convenient que repassasseu per a l’examen de setmana que ve               

 examen tema 1

Φίλοι,

Aquí us deixo el model d’examen corresponent a la unitat 2. Si voleu, me’l podeu entregar resolt el mateix dia de l’examen, amb el dossier i la llibreta, i us el puntuaré. Atenció, però, a la presentació!!

Preparació examen Unitat 2

Φίλοι,

Us deixo aquí la solució de l’examen corresponent a la unitat 1, Els Nombres racionals. Consulteu-la i tingueu-la present per a la classe del proper dijous, on us repartiré els exàmens corregits.

Unitat 1: Els nombres racionals