Ja se sap que la justícia de les Espanyes no es ni equànime, ni cega ni plural.

Només cal veure com un Assassí confés diposita un centenar de milers d’euros en un jutjat i aquest “el jutjat” rebaixa la pena de l’assassí un 15%.

També es irrisori que sempre valgui més la paraula d’un policia que la de varis testimonis, siguin o no del rollo!

Indignant! i després hem pregunten perquè no vull ser Espanyol!

mitjançant  Cinc condemnes i una absolució per als encausats dels Monjos.

Fa setanta anys a Espanya, els revoltats, en contra del Govern legitim, van guanyar una guerra, però l’Història els ha posat al seu lloc. Com passava en els temps de l’Egipte dels Faraons o de la Roma Imperial, poc a poc les estàtues, els carrers, les medalles se li han retirat al dictador. Queda encara molt per fer, queda restituir la Memòria dels morts i desapareguts, però poc a poc arribarà l’hora.

[Font: Cervelli in fuga també amb fotografies ] El rector de Padua i Trento a la televisió Octubre de 2008 Explica l’aplicació de la reforma Sobre la Reforma Gelmini Parla una estudiante El diàlogo de la Ministra Gelmini (presenta el seu canal de Youtube) I la imitació! Prima Assembela al Bo’: 15 ottobre 2008. Padova Segona part, Tercera Part, Quarta part Reacció de Berlusconi. Declaracions a Televisió Repressió i infiltrats feixistes Les recomanacions d’en L’aggressione a piazza Navona Il seguente video di chi l’ha visto dimostra chi ha provocato gli scontri di piazza navona Di risposta rai3 è stata assaltata da gruppi neofascisti Il video di Anno Zero, qui si vede un fascista chiamare per nome uno dei poliziotti Testimonianza di quanto accaduto Il video di Beppe Grillo (inflitrat) Qui le foto che testimoniano l’aggressione di Blocco Studentesco, repubblica.it La manifestazione e la prima assemblea nazionale dell’Onda (14 15 16 novembre 2008) Video sul viaggio e la manifestazione Primo intervento della plenaria del 14 novembre Secondo intervento

Una vegada més, el 12 d’Octubre ens ha recordat que vivim en un estat de Dret, però cal preguntar-nos del dret de qui. Pot semblar una pregunta fora de lloc però el cert és que l’Estat o més aviat les Delegacions del Govern aproven amb absoluta normalitat la manifestació d’uns individus radicals i d’extrema dreta que promouen consignes xenòfobes, antidemocràtiques i contra els drets humans. Com ens podem permetre un govern que aprova aquestes concentracions?

Doble vara de medir

Per una banda, es vol il·legalitzar aquells partits polítiques o organitzacions d’esquerres que respecten el dret existent però no estan d’acord amb l’actual Constitució ni estructura de l’Estat, i en canvi, amb aquelles entitats feixistes se’ls tolera tota opinió. No he escoltat en cap mitjà de comunicació estatal ni a cap partit polític condemna alguna contra Alianza Nacional o Democracia Nacional per les seves afirmacions racistes i la crema de banderes catalanes.

No és normal que quan la bandera que es crema és la catalana i es clami la llibertat i l’orgull d’Espanya, es calli. I que quan es recordi i es faci apologia de règims feixistes i atrocitats tothom calli i ho toleri. En canvi, quan un grup d’esquerres normalment català o basc crema una bandera espanyola i es manifesta en contra de segons quines actituts i poders de l’Estat, llavors sí que es fa un linxamenT mediàtic de ca l’ample.

Veure notícia al 3cat24.cat sobre els aldarulls a Barcelona

Rajoy, uff! Quin conyàs!

Sobre el líder de l’oposició al govern espanyol no cal ni fer comentaris, ja que amb l’expressió feta servir el dissabte en l’acte de partit, va demostrar que sota la pell de llops i defensors de l’essència de la Nació Espanyola, hi ha ciutadans normals i sincers que pensen que no cal fer una desfilada. No obstant, com a líder popular i representant de més de 10.000.000 de vots hauria de guardar les formes.

I per avui, més que suficient

Afició del Barça? I una merda!!

Odio l’Español i el Real Madrid. Possiblement més, a hores d’ara, el Real Madrid que no pas l’Español, perquè, lamentant-ho molt, aquest darrer equip ja ha deixat de ser un rival equiparable. No puc negar que té la seva gràcia derrotar l’equipet de la segona divisió, per allò que són de la mateixa ciutat, però vaja, res a veure amb humiliar l’etern rival: el Real Madrid. Tot i el que pugui sentir envers aquests dos equips de fútbol, hi ha quelcom que odio encara més: la púrria i la gentussa que formen els Boixos nois.

Ja no es veuen aquestes imatges!!

Ja fa molts anys que detesto aquest grup “d’aficionats”, i vaig alegrar-me molt que una de les primeres decisions de la Junta del President Joan Laporta fos la d’erradicar aquesta pesta del nostre estadi. S’ha de reconèixer que ha costat sang, suor i llàgrimes fotre’ls fora de l’estadi, però a la fí s’ha aconseguit. Possiblement al Gol Nord encara en queden alguns, més aviat poquets, que amb prou feines fan nosa. Encara hi ha muntades les xarxes per evitar que llencin objectes al camp, però la seguretat privada i pública evita que puguin causar cap desperfecte a les instal·lacions o al prestigi del club. De tant en tant se’ls sent cridar contra el President Joan Laporta, però la majoria de l’estadi, si, si, aquesta que rarament aplaudeix l’equip, els fa callar ben aviat.

Laporta amenaçat pels Boixos...

El President Joan Laporta ha demostrat, amb solvència i amb fets, que aquests grupuscles feixistes i/o violents, només poden representar al club sempre i quan el club els ho permeti. I d’aquí l’encert d’aquesta nova Junta, que s’ha atrevit a posar límits al que moralment era inacceptable per a una entitat amb la trajectòria històrica del Barça: que el representessin un grup de feixistes violents. Un tipus d’afició així no pot representar un club que és capdavanter en la defensa de la catalanitat i de la civilitat. Que tots els clubs espanyols -inclòs l’equipet barceloní de segona divisió- es deixin afalagar per grups radicals violents -quasi sempre d’extrema dreta- em sembla fins i tot normal, atès l’ADN espanyol. Els és consubstancial, natural. Però el que per als espanyols és normal, per a nosaltres no deixa de ser una anormalitat, una malaltia social que cal erradicar.

Amic dels Boixos!

Voldria recordar que bona part d’aquest xacra que ara desprestigia el nostre club, va tenir entrada al Camp Nou de la mà del “desgraciat” del senyor José Luís Núñez y Navarro, i del seu continuador, el cèlebre Joan Gaspart de qui, pobre home, no se’l pot acusar de res més que de ser un curt de gambals que pretenia exhaltar als Boixos nois perquè deia que els xicots eren els únics que animaven l’equip. Mira que s’ha de ser cafre. En qualsevol cas la major responsabilitat no fou seva sinó del seu antecessor. Una persona que, havent estat soci del Real Club Deportivo Español abans que del Fútbol Club Barcelona, devia haver après sobradament l’espanyolisme i el fatxerio que aquella entitat representava i continua representant, lamentablement, a hores d’ara.

Boix noi?

Van ser aquests dos malaguanyats presidents els qui fins i tot van donar-los un espai al Camp Nou perquè hi guardessin la seva logística. I van ser aquests dos individus els qui, talment com a còmplices, van permetre que aquesta púrria agredís i foragitès de l’estadi i del Palau Blaugrana a grups com Sang Culé, Almogàvers i Cor Català, grups d’aficionats que mai han estat implicats ni en agressions ni en actes violents contra altres equips ni contra propis aficionats del club, cosa que si que es pot imputar als Boixos nois.

Això no molesta?

Senyors de l’Espanyol, i dirigents d’altres clubs de fútbol de qualsevol categoria, abans de criticar al Barça facin el favor d’actuar amb les seves aficions radicals igual que ho ha fet el Barça amb els Boixos. Mentre no ho facin, callin i no facin de fariseus. El feixisme começa a triomfar quan els demòcrates callen.  El Barça ja fa 6 anys que actua. Fins quan seguiran fent de còmplices del feixisme els dirigents del Real Madrid, del Betis, de l’Atlético de Madrid, del València, i de molts altres equips espanyols?

Em costa molt publicar aquesta mena de records, però formen part de la vida de la ciutat i si bé jo no puc recordar aquest esdeveniment per culpa de l’edat, si que recordo els anys del franquisme i el que els pares m’explicaven d’aquesta mena de “celebracions”.

La que avui us mostro és la de la commemoració del 21 aniversari del que en aquella època es denominava “Glorioso Alzamiento Nacional”. La festa a més és dirigia com podreu llegir als “ excombatientes y excautivos”, del bando nacional, es clar!, pels altres ni pa ni aigua. I tot organitzat per una juntament franquista fins a la medul·la que tanca l’anunci amb uns “vivas i uns arribas” que fan mal només de llegir-los.

El pare m’explicava que per aquella època quan anaven al cinema, abans de començar la pel·lícula era obligat cantar el cara al sol i el públic ho tenia que fer de peu amb la mà alçada, fent la salutació feixista. Espero que els que llegeixin això hi vegin un record que el que vol es que mai més torni a passar.

Per cert, que se’n haurà fet dels artistes que van actuar aquell dia? El chico de Michigan o la Merceditas Bernal?

REIVINDICACIONES Y PREGUNTAS CIUDADANAS:

O fascismo fora de Galiza…curioso:

Hijo de puta, cabrón, fills de puta….

¡Fora feixistes de la Universitat!:

Apología del boicot…y ¿del feixisme?:

Fallarás, subdirectora de ADN, con ganas de noticias picantes para el gratuito

¿Democracia dónde, terrorista quien?:

Arte combativo (sin percutir, claro…no te lo tomes así hombre):

Los oprimidos: