El concepte web 2.0 és molt interessant, ofereix una alta possibilitat de col•laboració als usuaris i permet que el contingut d’un site es creï dinàmicament i en base a la participació del visitant, però, què passa si l’usuari no col•labora? Aquest es el handicap de la web 2.0.
Estadísticament, un 5% dels usuaris concentren en 90% de participació en els anomenats portals col•laboratius o, de forma més o menys sinònima comunitats o xarxes socials. Per tant, ens podem preguntar, realment valen la pena els esforços tècnics que es realitzen en aquest espais web per a que finalment arribin només al 5% dels nostres usuaris? Qui va crear el concepte 2.0 va tenir en compte si realment aquesta evolució era interessant per l’usuari?

Tot i que són preguntes que no podem contestar fredament, si que cal tenir en compte que l’usuari participa en la mesura que està acostumat a fer-ho i en la mesura que un portal li ofereix un valor diferencial significatiu, ja sigui a nivell tècnic o d’usabilitat i a nivell d’afinitat amb els seus interessos. Internet és un medi que evoluciona constantment i cada vegada és més difícil triar dins de l’ampli ventall de possibilitats. Si dediquéssim 30 minuts al dia a cadascun dels sites 2.0 que poden ser del nostre interès segurament no ens quedaria temps per dormir, encara menys per treballar i, per tant, utilitzar com caldria les funcionalitats web 2.0 es transformen en dedicar, com a mínim, tot el nostre temps d’oci a aquestes aplicacions.

Un espai web 2.0 s’ha de centrar dons, per pròpia definició, en els interessos dels seus usuaris, a la vegada que implementa funcionalitats orientades als mateixos que diferencien aquest espai de la resta.