Ikväll smäller det! Ikväll ska vi på Middag och Show, inbjudna av Svärmor! Jag ska ladda kameran och hoppas på kanonbra foton idag!!!

Wallmans Salonger On Tour! Härligt!

Vi har sett Wallmans Show för två år sedan och vet att dom är fantastiskt duktiga! Här är ett klipp från Oslo 2000 av bättre kvalité på YouTube, ett litet urval vad dom kan. De flesta klipp jag hittade var usel kvalité på, antingen ljud eller bild som var under all kritik. Men detta klipp är iallafall sevärt…

Video: YouTube.com

…idag! Ja, vi har alltså syndat lite… Men det får man väl när nån fyller år?? Pelles mamma/Min svärmor Kicki, fyller sexti….eh, jag menar 25 imorgon! Och hon bjöd på smörgåstårta OCH gräddtårta idag!

Hon fick alltså presenter också redan idag eftersom vi är på middag & show imorgonkväll. Det blev ett presentkort med inriktning på parfym, smink eller skönhetsbehandling. Troligen köper hon parfym! Hon fick även jättevackra smycken, en bollformad utomhuslykta i smide som hänger på en pinne och en snygg oljelykta.

Hela dagen har jag pluggat teori, det gick jättetrögt för jag har verkligen inte mått bra. Jag har haft extrem migrän hela dagen, nacken är så otroligt stel att jag inte kan röra på huvudet alls. Det blixtrar i huvudet av migrän, jag är yr och illamående. Tog två tabletter med starkt kaffe innan vi åkte iväg men de hjälpte inte alls. Ibland hjälper det, ibland inte. Och fortfarande är migränen kvar… Hoppas må bättre imorgon, dels för att vi brukar åka på Varmvattenbad på fredagar (jag & Marianne) och dels för den stora kvällen med middag och show vi blivit bjudna på!

Var förbi Mamsen & Kurt en sväng också innan vi åkte hem. Lånat en klänning av mamma då jag inte hittat någon på stan. Fick låna ett vackert halsband också.

Så nu blir det natti natti före 23!

Foton: Copyright StudioMaya (Mina Egna Foton) Man får EJ använda mina foton utan mitt tillstånd.

Photos: Copyright StudioMaya (My Own Photos) My photos may NOT be used without my permission.

…till adventskaffe, glögg eller… Jamen, vad mysigt! Kanske man får lite julstämning då? För någon snö har vi ju inte. Och det regnar bara hela tiden. Det är dock varmt ute och det innebär att vi har sänkt ner pannan helt och kör bara luftvärmepumpen så vi har härlig Govärme i huset!

Grannarna har julpyntat och hängt julgardiner redan förra helgen, då blir jag lite “anti” för jag tycker man kan vänta till helgen, först då är det ju advent. Stan väller ju av tomtar och julkulor redan som det är en månad innan advent och man hinner bli less tomterött och tingeltangel.

Och nu pratas det om att man ska bojkotta julskinka, att saffran blir skyhögt dyrt och att man borde stanna hemma i dessa svininfluensatider… Kanske man skulle flytta in i en skogsstuga mitt i ingenstans utan el och TV, sitta vid en skön brasa och dricka varm choklad, njuta av ledighet och spela tärningsspel med varandra istället?

Jodå, nog tycker jag om julen och nog är jag traditionsbunden men krimskrams, julklappar och “följa-John-pyntning” gör mej stressad. Vi har nästan alla julklappar klara sedan länge så det känns jätteskönt. Vissa köpta och paketerade, vissa ska bara inhandlas och slås in. Vi har tänkt färdigt.

Dock har vi en liten undran vad man ska köpa till Svärmor Kicki som fyller 60 imorgon? Den åldern då dom har ALLT! Några idéer???

Foto: Copyright StudioMaya (Mitt Egna Foto) Man får EJ använda mina foton utan mitt tillstånd.

Photo: Copyright StudioMaya (My Own Photo) My photos may NOT be used without my permission.

Cada any, des de finals de novembre i fins el març, durant tot l’hivern, s’organitzen al Garraf i al Penedés, les seves famossímes xatonades. És la ruta del xató, que just comença el diumenge del darrer cap de setmana de novembre, a la vila maravellosa i marinera de Vilanova i la Geltrú. Allà, a la plaça de la Mediterrània, podreu disfrutar d’un seguit d’actes on el xató és el protagonista. A més de la xatonada popular, motiu de la festa, hi trobareu un mercat del Xató, amb productes de la terra. També s’organitzen uns tallers gastronòmics, tastets de vins, gimcanes o visites guiades a Vilanova. Si us acaba agradant el plat i l’ambient podreu, gràcies a la ruta del xató, fer un bonic giravolt turístic i gastronòmic, al llarg de l’hivern, pels pobles on existeix la tradició d’aquest plat excels. El xató es una amanida, una deliciosa amanida. El bon xató porta escarola, anxoves o seitons, bacallà, tonyina i olives arbequines. Però el millor del xató és la seva salsa. Els ingredients d’aquesta delicadesa culinària són un secret traspasat de mares a filles. Cada casa fa la seva salsa de xató. Però totes porten, com a mínim, ametlles, avellanes, nyores, alls, oli d’oliva verge, vinagre i sal. N’hi ha també amb un xic de bitxo, pa fregit o ceba escalivada. Si el probeu, repetireu. Malgrat ser una amanida és un veritable plat de gourmets. A les xatonades, a més de degustar el xató podreu acompanyar-lo de bons vins del Penedés. També degustareu les postres típiques dels municipis de la Ruta: escumes de Sitges, bufats del Vendrell, catànies de Vilafranca, llunes de Vilanova, sabres de Sant Pau de Sant Pere de Ribes, petons de Cubelles, garrofins de Cunit, cossetans de Calafell i carquinyolis de Canyelles. Vilanova i la Geltrú te molts més alicients per completar el dia, o un cap de setmana de visita. Hi ha el museu del ferrocarril, amb trens i locomotores de tota mena. Un iman pels vostres fills i filles. O la casa romàntica de can Papiol, una casa burgesa del XIX, perfectament conservada. O l’espai terra XIX, instal·lat a la Masia de can cabanyes, una finca senyorial. Em deixat pel final el Museu Víctor Balaguer. És una filial del museu del Prado de madrid. Una veritable pinacoteca, amb una col·lecció que us deixarà bocabadats, que no podeu deixar de visitar. No us diem on dinar, perquè menjareu xató. Però si voleu quedar-vos a dormir penseu en els esplèndits hotels de Vilanova. Com el Cèsar, en una casa del XIX, mig nou i mig antic, confortable. Amb un bon restaurant. O l‘hotel Ceferino, al costat del mar, amb boniques habitacions i apartaments. També un cuidat restaurant. Si no trobeu lloc en aquests hotels no us preocupeu. Hi ha un piló d’altres establiments, tots prou decents, i un grapat de càmpings.

Cada año, desde finales de noviembre y hasta marzo, durante todo el invierno, se organizan en el Garraf y el Penedés, sus famossímes xatonadas. Es la ruta del Xató, que justo empieza, el domingo del último fin de semana de noviembre, en la villa maravillosa y marinera de Vilanova i la Geltrú. Allí, en la plaza del Mediterráneo, podran disfrutar de una serie de actos donde el Xató es el protagonista. Además de la Xatonada popular, motivo de la fiesta, se organiza un mercado del Xató, con productos de la tierra. También hay unos talleres gastronómicos, catas de vinos, gymkhanas o visitas guiadas por Vilanova. Si les acaba gustando el plato y el ambiente pueden, gracias a la ruta del Xató, dar una vuelta turística y gastronómica, a lo largo del invierno, por los pueblos donde existe la tradición de este plato excelso. El xató es una ensalada, una deliciosa ensalada. El buen xató lleva escarola, anchoas o boquerones, bacalao, atún y aceitunas arbequinas. Pero lo mejor del Xató es su salsa. Los ingredientes de esta delicadeza culinaria son un secreto que se traspasa de madres a hijas. Cada casa hace su salsa de xató. Pero todas llevan, como mínimo, almendras, avellanas, ñoras, ajos, aceite de oliva virgen, vinagre y sal. Las hay también con un poco de guindilla, pan frito o cebolla asada. Si lo prueban, repetiran. A pesar de ser una ensalada es un verdadero plato de gourmets. En las xatonadas, además de degustar el xató podrán acompañarlo de buenos vinos del Penedés. También degustaréis los postres típicos de los municipios de la Ruta: espumas de Sitges, bufats en El Vendrell, catanas de Vilafranca, lunas de Vilanova, sables de Sant Pau de Sant Pere de Ribes, besos de Cubelles, Garrofins de Cunit, cossetanos de Calafell y carquinyolis de Canyelles. Vilanova i la Geltrú tiene muchos más alicientes para completar el día, o un fin de semana de visita. Está el museo del ferrocarril, con trenes y locomotoras de todo tipo. Un imán para vuestros hijos e hijas. O la casa romántica de Can Papiol, una casa burguesa del XIX, perfectamente conservada. O el espacio tierra XIX, instalado en la Masía de Can Cabañas, una finca señorial. Me dejado para el final el Museo Víctor Balaguer. Es una filial del museo del Prado de Madrid. Una verdadera pinacoteca, con una colección que os dejará boquiabiertos, que no se puede dejar de visitar. No os decimos dónde comer, porque comereis xató. Pero si desean quedarse a dormir piensen en los espléndidos hoteles de Vilanova. Como el César, en una casa del XIX, medio nuevo y medio antiguo, confortable. Con un buen restaurante. O del hotel Ceferino, junto al mar, con bonitas habitaciones y apartamentos. También un cuidado restaurante. Si no encuentra lugar en estos hoteles no se preocupe. Hay un montón de otros establecimientos, todos bién decentes, y un puñado de campings.

Del 27 al 29 de noviembre en el Pabellón 1 de Montjuïc (Barcelona) tendrá lugar la 4ª edición de “Creativa Barcelona, El salón del ocio creativo”.

Nosotros no hemos tenido la oportunidad de ir nunca, pero sin duda no nos lo queremos perder! Hemos estado mirando y hay un montón de cursos interesantes… el problema es que no vamos a tener tiempo de hacerlos todos! Cursos de acolchado para patchwork, bordados, bastidor, ganchillo, con arcillas poliméricas…

Os dejamos aquí el link con el boletín de Creativa de este mes (aquí podreís ver toda la información de los cursos, precios y como apuntarse). En la anterior edición en Barcelona reunieron más de 80 expositores y 25.000 visitantes.

También os podéis descargar aquí un vale descuento para la entrada. (Hay que registrarse)

 Así que ya no tenéis excusa para no ir!

Web oficial

A Tona organitzen, cada any per finals de novembre, una d’aquelles fires que cap família amb nens i nenes pot deixar de visitar. Es tracta de l’anomenat Joc-Joc, una fira del joc i la joguina diferents. És a dir, jocs i joguines d’altres continents, però també jocs i joguines d’altres temps. Vull dir d’altres materials no convencionals avui en dia: com ara la fusta, tan escasa. Tona és una bonica població d’Osona, a pocs kms. abans d’arribar a Vic, a escassos 45 kms. de Barcelona per l’autovia de l’Ametlla. Una passejada ben fàcil. El diumenge al matí, i a la tarda també, els carrers s’omplen de paradetes on podreu observar, i si voleu comprar joguines diferents. Totes elles engrescadores, totes elles ben boniques, i d’una qualitat física i visual força allunyades de la mediocritat a que estem acostumats, nosaltres i la nostra canalla.  També hi trobareu un seguit de tallers, motivadors tots ells. Des dels més senzills, com ara fer un simple avió de paper, (us enrecordeu dels nostres fantàstics avions de paper), fins coses tan exòtiques com un Aualé. Al llarg del dia hi haurà demostracions, més o menys comercials o alternatives. Des d’esports amb la Wii omnipresent, fins ensenyar a jugar amb la Llengua. No falten exposicions, concursos o grans instal·lacions de jocs pels carrers adjacents a la carpa de la fira. En fí, com veieu, un diumenge ben diferent, però absolutament recomanable i lúdic, un somni pels vostres infants. La fira s’integra dins els actes de la festa major de Sant Andreu, la festa d’hivern. Això dona encara més motiu per pujar fins a Tona. El dissabte hi ha sardanes i ball. El mateix diumenge mostres diverses pels carrers del poble, trobades de cotxes antics, de plaques de cava i una munió d’actes més. Mireu-vos el programa a la web del municipi. Tona és un bon lloc d’excursions. No en va està a les portes del Montsey. El propi poble no està mancat d’interès, amb carrers medievals. La pujada al castell, dalt del turó, amb una esglèsia romànica i les restes de la torre de la fortalessa, és obligada. La vista espectacular. El terme està ple de petites esglèsies i ermites, romàniques en la seva major part, i de masies increibles. A Tona hi ha aigües sulfuroses i un balneari: el Codina. Deixeu-vos mimar!. Si us voleu quedar a dormir el cap de setmana us recomanem l’Hotel Aloha, amb bones habitacions i bon restaurant. També hi ha bon restaurants, com per exemple La Ferreria. Bona estada a Tona!. Bona fira del joc diferent!.

En Tona organizan, cada año para fin de noviembre, una de esas ferias que ninguna familia con niños y niñas puede dejar de visitar. Se trata del llamado Joc-Joc, una feria del juego y del juguete diferentes. Es decir, juegos y juguetes de otros continentes, pero también juegos y juguetes de otros tiempos. Quiero decir de otros materiales no convencionales hoy en día: como la madera, tan escasa. Tona es una bonita población de Osona, a unos pocos kms. antes de llegar a Vic, a escasos 45 kms. de Barcelona por la autovía de l’Ametlla. Un paseo muy fácil. El domingo por la mañana, y por la tarde también, las calles se llenan de tenderetes donde podréis observar, y si quereis comprar, juguetes diferentes. Todos ellos estimulantes, todos ellos muy bonitos, y de una calidad física y visual bastante alejadas de la mediocridad que estamos acostumbrados, nosotros y nuestros niños. También encontraréis una serie de talleres, muy motivadores todos ellos. Desde los más sencillos, como hacer un simple avión de papel, (os acordáis de nuestros fantásticos aviones de papel), hasta cosas tan exóticas como un Aualé. A lo largo del día habrá demostraciones, más o menos comerciales o alternativas. Desde deportes con la Wii omnipresente, hasta enseñar a jugar con la lengua. No faltan exposiciones, concursos o grandes instalaciones de juegos por las calles adyacentes a la carpa de la feria. En fin, como veis, un domingo diferente, pero absolutamente recomendable y lúdico, un sueño para vuestros niños. La feria se integra dentro de los actos de la fiesta mayor de Sant Andreu, la fiesta de invierno. Esto da aún más razones para subir hasta Tona. El sábado hay sardanas y baile. El mismo domingo muestras distintas por las calles del pueblo, encuentros de coches antiguos, de placas de cava y una multitud de actos más. Vea el programa en la web del municipio. Tona es un buen lugar de excursiones. No en vano está a las puertas del Montseny. El propio pueblo no carece de interés, con calles medievales. La subida al castillo, en lo alto del cerro, con una iglesia románica y los restos de la torre de la fortaleza, es obligada. La vista espectacular. El término está lleno de pequeñas iglesias y ermitas, románicas en su mayor parte, y de masías increibles. En Tona hay aguas sulfurosas y un balneario: el Codina. ¡Déjese mimar!. Si os queréis quedar a dormir el fin de semana os recomendamos el Hotel Aloha, con buenas habitaciones y buen restaurante. También hay otros buenos restaurantes, como por ejemplo La Ferrería. ¡Buena estancia en Tona!. ¡Buena feria del juego diferente!.

Jag vill gratulera ett födelsedagsbarn, min barndomsvän Kicki S som jag känt i hela hennes liv, eftersom hon är något år yngre så blir det i hela hennes liv som jag känt henne. Hon är nog en av de vänner jag haft längst med andra ord.

Kickis Moster Sara är en gammal klasskompis till min mamma. Kickis mamma Marjatta är Saras lillasyster och mina föräldrar har umgåtts med Sara och hennes man, samt med Marjatta. Nu bor vi alla dock på olika orter långt ifrån varandra.

Kickis bror Kim har gått i min klass, jag och Kicki har varit goda vänner när vi bodde i samma förort norr om Stockholm. Och apropå 80-tal så har vi massor med roliga minnen tillsammans från den tiden…

GRATTIS på Födelsedagen Kicki!!! Hoppas verkligen vi ses snart, min vän!

Foton: Kickis Facebookbild. Man får EJ använda fotot utan hennes tillstånd.

Photos: Kickis Facebook photo. The photo may NOT be used without her permission.

…så var denna helgen förbi. Ändå har vi inte gjort så mycket mer än tagit det lugnt och myst.

Vi inhandlade ett fint enkelt vitt kakel till köket i torsdags, 10×40cm. Det blir vit fog och en kromad avslutningslist. Vi får visa bilder när det blir klart framöver. Taket är vitmålat och på måndag kommer Jörgen, vår elektriker som ska fixa lite grejor.

Fredag var det meningen att ha Varmbad för mej och Marianne, men det blev inställt så vi tog ett snabbt och kort möte vid lunchtid istället. Mycket prat blev det iallafall. Tur var väl det förvisso, jag hade så mycket värk och migrän på gränsen att bryta ut. Men ändå hade vi ju gärna badat förstås, vi tänkte ju köpa årskort denna fredag. Nåja, det kommer ju fler gånger. Kvällen gick i vilans tecken, vi såg på TV och åtnjöt en Smoothie.

Lördagmorgon åkte vi och hämtade det Rotgips vi behöver till väggen bakom Kökskaklet. Lånade släp av Byggvaruhuset och det gick rätt snabbt. Handlade lite smågrejor på “D” och sen en snabb sväng förbi Pelles bror. “Är Ni vakna såhär tidigt?” sa Anneli Ö som sov när vi kom. Men klockan var ju 12, är det tidigt?

Vi åkte hem. Min rygg orkade inte vara upprätt så jag gick och la mej för att vila. Pelle lagade mat och tvättade sina arbetskläder. Pelle gav mej massage en liten stund, så skönt.

Pelle gjorde en jättegod middag, Plankstek. Mmm! När vi ätit lade Pelle sej i soffan och jag i min sköna liggfåtölj framför brasan nån timma. Tittade på TV i vardagsrummet och sen en  DVD-film i sovrummet. Härligt! Pelle ska recensera filmen för jag somnade, den var lite läskig tyckte jag men Pelle sa att den var bra.

Söndagmorgon sov vi länge, eller ja sov och sov, jag var vaken till och från sedan 4 imorse. Jag hade en jobbig natt med värk. Pelle har tack och lov fått sova lite mer. Han fick hjälpa mej upp imorse när vi skulle äta frukost. Sedan har jag legat praktiskt taget hela dagen i sängen och spelat Mahjong. Och Pelle satt på sin dator och spelade Harpan. Nu bloggar jag bara och sen ska jag inta ryggläge igen… *Tråk* Men mer än så orkar inte nacken och ryggen nu. Pelle är på rep med bandet sitt…

Sen blir det nog  TV eller nån film igen. Ny vecka väntas och ser fram emot nu på fredag den 27:e för då blir det ett trevligt avbrott från vardagen! Undrar vad vi ska ha på oss…

GLAD är jag förresten, att alla tre blombud kom fram och uppskattades! Det värmde att höra fina ord. Rörd blev jag!

Och kära vänner, kom gärna och fika! Även om jag är dålig så kan jag bjuda på en kopp kaffe och prata…bara man blundar för att jag inte orkar städa & bädda! Nu har jag förvisso haft en underbar man som dammsugit hela huset igår…

…och han ska få hänga julgardiner till helgen

Foton: Copyright StudioMaya (Mina Egna Foton) Man får EJ använda mina foton utan mitt tillstånd.

Photos: Copyright StudioMaya (My Own Photos) My photos may NOT be used without my permission.

Vic celebra el seu mercat medieval a primers de desembre, sovint coincidint amb el pont de la Constitució. I direu… un mercat medieval més. Doncs, us equivocaríeu si penseu que estem davant d’una fira com tantes. El Mercat Medieval de Vic mereix les majúscules dels seu nom perquè és enorme. Penseu que hi ha més de 300 parades repartides per tot el casc antic de Vic. I aquesta és una ciutat gran. Places, carrers, carrerons, parcs i passejos estan plens de tota mena de paradetes de tot tipus de productes. Parades gastronòmiques, a Vic hi ha el millor embotit de Catalunya,de formatges, de menjars cuinats allà mateix. També parades artesanes i d’oficis, moltes, moltíssimes, molt interessants. També mostra d’animals, com ara cavalls, ovelles, vaques, rucs… mostra d’aus de presa, tot l’imaginable. Els nens inenes podran muntar a cavall, assistir a espectacles de carrer, escoltar música o veure exposicions. El casc antic de Vic acompanya un mercat d’aquestes característiques. Ancorada en el temps del barroc, la vila dels sants i dels capellans, dormí fins no fa gaire temps el son feixuc dels pobles oblidats del progrés. Així ha pogut preservar palaus, temples, ambient en general, que res no te a veure amb el segle XXI. Per sort, però, els vells carrers no s’han degradat. La universitat ha ocupat espais i ha revitalitzat el centre. Per això us agradarà resseguir el mercat medieval i anar visitant monuments i obres d’art de primer nivell. Com ara la catedral, neoclàssica, però amb una magnífica torre romànica. A l’interior les pintures maravelloses de Sert. Al costat, el museu episcopal guarda el més granat de l’art romànic i gòtic català. Un museu exemplar. Uns carrers enllà topareu amb un veritable temple romà, com tret directament i sense escales de l’època dels cèsars. Seria impossible ressenyar les esglèsies, convents i monestirs, els palaus, cases fortes i cases burgeses que us sortiran al pas. Nomes fer menció de l’esplèndida plaça del mercadal, la plaça major, la plaça gran, única a tot Catalunya, on s’hi celebren mercats tan nomenats com el del ram, o més senzills, com el de cada dissabte. Pugeu a Vic. Si no arribeu tard troabreu aparcament amb facilitat, i ben senyalitzat, en els parkings habilitats, o pels carrers moderns abans d’arribar al centre històric. Podeu dinar a la fira, en les parades de menjar, nombroses i ben acondicionades. Si us agrada més gaudir de una bon taula ho teniu fàcil. L’ambient estudiantil i glamuròs de Vic fa que hi hagi molta oferta, sobretot al casc antic. Si voleu un que ens han recomanat, aneu al restaurant Basset, al Carrer Sant Sadurní, 4. Tel. 938 890 212. També hem anat a un que es troba en els baixos d’un casalot, a la placeta que es forma el carrer Dues Soles, en ajuntar-se amb el carrer de Cardona. Tot un restaurant amb encant. Però no recordem el nom. Per dormir teniu un hotel NH, que també te un bon menú al migdia. El dia del mercat, però, caldrà reservar qualsevol lloc on aneu.

Vic celebra su mercado medieval a primeros de diciembre, a menudo coincidiendo con el puente de la Constitución. Y diréis … un mercado medieval más. Pues os equivocaríais si pensáis que estamos ante una feria como tantas. El Mercado Medieval de Vic merece las mayúsculas de su nombre porque es enorme. Pensad que hay más de 300 paradas repartidas por todo el casco antiguo de Vic. Y esta es una ciudad grande. Plazas, calles, callejones, parques y paseos están llenos de toda clase de tenderetes de todo tipo de productos. Paradas gastronómicas, en Vic está el mejor embutido de Cataluña, y los mejores quesos, y comidas cocinadas allí mismo. También hay paradas artesanas y de oficios, muchas, muchísimas, muy interesantes. También muestras de animales, como caballos, ovejas, vacas, burros … muestras de aves de presa, todo lo imaginable. Los niños podrán montar a caballo, asistir a espectáculos de calle, escuchar música o ver exposiciones. El casco antiguo de Vic acompaña mucho un mercado de estas características. Anclada en el tiempo del barroco, la villa de los santos y de los sacerdotes, dormida hasta no hace mucho tiempo en el sueño pesado de los pueblos olvidados del progreso. Así ha podido preservar palacios, templos, su ambiente en general, que nada tiene que ver con el siglo XXI. Por suerte las viejas calles no se han degradado. La universidad ha ocupado espacios y ha revitalizado el centro. Por eso gusta recorrer el mercado medieval y ir visitando monumentos y obras de arte de primer nivel. Como la catedral, de estilo neoclásico, pero con una magnífica torre románica. En el interior las pinturas maravillosas de Sert. Al lado, el museo episcopal guarda lo más granado del arte románico y gótico catalán. Un museo ejemplar. Unas calles allá toparéis con un verdadero templo romano, como sacado directamente y sin escalas de la época de los césares. Sería imposible reseñar las iglesias, conventos y monasterios, palacios, casas fuertes y casas burguesas que les saldrán al paso. Sólo hacer mención de la espléndida plaza del mercadal, la plaza mayor, la plaza grande, única en toda Cataluña, donde se celebran mercados tan nombrados como el del ram, o más sencillos, como el de cada sábado. Subid hasta Vic. Si no llegáis tarde encontrareis fácil aparcamiento y bien señalizado, en los parkings habilitados, o por las calles del barrio más moderno, antes de llegar al centro histórico. Pueden comer en la própia feria, en las paradas de comida, numerosas y bien acondicionadas. Si os gusta más disfrutar de una buena mesa lo teneis. El ambiente estudiantil y glamuroso de Vic hace que haya mucha oferta, sobre todo en el casco antiguo. Si desean una dirección que nos han recomendado, vayan al restaurante Basset, en la Calle Sant Sadurní, 4. Tel. 938 890 212. También hemos ido a uno que se encuentra en los bajos de un caserón, en la plazoleta que se forma la calle Dos Soles, en juntarse con la calle de Cardona. Un restaurante con encanto. Pero no recordamos el nombre. Para dormir tiene un hotel NH, que también tiene un buen menú al mediodía. El día del mercado, sin embargo, habrá que reservar cualquier lugar donde vaya.

This venue has recently been added on Expopedia, the tradefair service finder. Visit our website for more information.

Hotel Fira Palace
Av. Rius i Taulet N
08004 Barcelona (Spain)
More information about Hotel Fira Palace …

An overview of the available activities for Hotel Fira Palace …

• Events / exhibition organisation
• Hostesses
• Marketing
• Stand construction: custom build
• Communication / Magazines / Online
• Rental: flowers and plants / Floral decoration
• Graphics
• Rental: furniture
• Standdesign / Designstudio
• Subcontractor installation/dismantling
• Photography
• Displays (design/fabrication)
• Catering / Food & beverages
• Rental: audio visual, ICT
• Translators / Interpreters
• Rental: temporary constructions
• Banners
• Printing services / Catalogue
• Rental: lighting installations
• Managementsystem / Software
• Floorcovering / Carpet
• Training / Coaching / Education
• Handling
• Hotels
• Presscommunication
• Promotional material
• Webdesign
• Rental: cars,…
• Waste treatment / Refuse disposal
• Securitysystems

Quan una fira arriba a la 616èna edició és que podem parlar d’una fira consolidada. La fira de Sant Andreu, a Torroella de Montgrí, és una fira ben consolidada. I no ens estranya gens. No és habitual que una fira ocupi tot una vila, una vila gran, com Torroella. I tampoc és habitual que hi hagi més d’una fira en una diada. A Torroella n’hi ha diverses: fira de gossos d’atura, fira de mostres, trobades, fira del cavall, exposició. I amb tot un seguit d’actes i d’activitats que la fan molt adequada pels nostres infants. Teatre de carrer, passejades en carruatges i en poni, actuacions musicals… i moltíssimes coses més. Escolliu del completíssim programa de la fira, a la web de l’ajuntament. A més Torroella és una població magnífica, amb fira o sense. La plaça de la Vila és el cor de la vila medieval. Porticada, irregular, però graciosa. Podeu passejar per Torroella, sense fira o amb fira, per veure les restes de la muralla, amb el portal de Santa Caterina, la torre de les Bruixes, o bé arribar-vos fins la gran esglèsia gòtica de Sant Genís, amb el seu peculiar campanar. Dalt del Montgrí, desafiant els vents i el temps veureu sempre el castell de Montgri. La pujada no és apta per minyons de pit, però si per bons excursionistes familiars. Podeu fer-hi cap a través de la vall de l’ermita de Santa Caterina, on s’hi fa un aplec molt lluit al novembre. Són notables també algunes cases de Torroella, com la Casa Pastors o la del Metge al carrer Major. Torroella ocupa la vall final del Ter i està molt a prop de poblets que cal visitar, com ara Verges o Ullà, o més lluny Peratallada o Pals. A 7 kms. trobareu el mar, amb platges molt boniques, i amb un bon port, l’Estartit, des d’on surten les barques que us portaran a les illes Medes i a donar un volt pels penyasegats de la costa. excursió familiar inoblidable. Ja ho sabeu: Torroella, amb fira on sense, us espera. Per menjar i dormir, a banda del que us ofereixi la fira, teniu la Fonda Mitjà, de tota la vida. Bona cuina cassolana i bones habitacions. Molt més modern i sofisticat, de disseny i per bones butxaques, l’hotel Molí del Mig, us ofereix cuina elaborada i habitacions superiors.

Cuando una feria llega a la 616 edición es que podemos hablar de una feria consolidada. La feria de Sant Andreu, en Torroella de Montgrí, es una feria muy consolidada. Y no nos extraña. No es habitual que una feria ocupe todo un pueblo, una villa grande, como Torroella. Y tampoco es habitual que haya más de una feria en un día. En Torroella hay varias: feria de perros pastores, feria de muestras, encuentros, feria del caballo, exposiciones. Y con toda una serie de actos y actividades que la hacen muy adecuada para nuestros niños. Teatro de calle, paseos en carruajes y en pony, actuaciones musicales … y muchísimas cosas más. Elija el completísimo programa de la feria, en la web del ayuntamiento. Además Torroella es una ciudad magnífica, con feria o sin ella. La plaza de la Vila es el corazón de la villa medieval. Porticada, irregular, pero graciosa. Puede pasear por Torroella, sin feria o con feria, para ver los restos de la muralla, con el portal de Santa Catalina, la torre de las Brujas, o bien acercaros hasta la gran iglesia gótica de Sant Genís, con su peculiar campanario. Arriba del Montgrí, desafiando los vientos y el tiempo, verá siempre el castillo de Montgrí. La subida no es apta para niños de pecho, pero si por buenos excursionistas familiares. Puede hacerse a través del valle de la ermita de Santa Catalina, donde se celebra una romería muy bella en noviembre. Son notables también algunas casas de Torroella, como la Casa Pastors o la del Médico en la calle Mayor. Torroella ocupa el valle final del Ter y está muy cerca de pueblos que hay que visitar, como Verges o Ullà, o más lejos Peratallada o Pals. A 7 kms. encontrará el mar, con playas muy bonitas, y con un buen puerto, l’Estartit, desde donde salen las barcas que les llevarán a las islas Medas,  y a dar una vuelta por los acantilados de la costa. Una excursión familiar del todo inolvidable. Ya lo sabéis: Torroella, con feria donde sin ella, os espera. Para comer y dormir, aparte del que les ofrezca la feria, tiene la Fonda Mitjà, de las de toda la vida. Buena cocina casera y buenas habitaciones. Mucho más moderno y sofisticado, de diseño y para bolsillos potentes, teneis el hotel Molí del Mig, que ofrece cocina elaborada y habitaciones superiores.

L’aplec de Santa Caterina te una tradició centenària a Torroella de Montgrí, i als pobles que envolten aquest massís. La Vall de Santa Caterina es troba al vessant nord del Montgrí, amagada darrera l’alta penya, amb accés per Ullà o Bellcaire d’Empordà, o fins per Sobrestany. Dins de la vall, al peu del Castell, trobareu la gran ermita de Santa Caterina. Al seu voltant es celebra l’aplec. L’Aplec de Santa Caterina és una cita ineludible pels que agraden de la germanor festiva i lúdica. Al matí els peregrins arriben a l’ermita i toquen la campana. Més tard, amig matí hi ha ofici solemne. Acabat comença el dinar, que cal portar de casa. Es fa foc a l’àrea senyalada a tocar de l’esglèsia. Es veu, es canta i es riu. A la tarda la tradició mana enfilar-se fins l’altiu castell de Montgrí, (a la foto). La vista és esplèndida. Tot això passa el tercer cap de setmana de novembre, just abans de la fira de Sant Andreu, a Torroella. És com l’aperitiu. Aprofiteu la diada per visitar l’ermita i el castell. Una excursió familiar clàssica. També podeu passar el cap de setmana i visitar Torroella, l’Estartit i agafar la barca que rodeja les illes Medes. Una altra excursió clàssica molt bonica i familiar. Tot l’Empordà està al vostre abast: Peratallada, Verges, Pals… no us el deixeu perdre. Per dormir podeu anar a la Fonda Mitjà, a Torroella. Bona cuina senzilla i cassolanan i habitacions amb cara i ulls. L’hotel El Molí del Mig és un dels millors de l’Empordà. Habitacions per bones butxaques.

La romería de Santa Catalina tiene una tradición centenaria en Torroella de Montgrí, y en los pueblos que rodean este macizo. El valle de Santa Catalina se encuentra en la vertiente norte del Montgrí, escondida detrás de la alta peña, con acceso por Ullà o Bellcaire d’Empordà, o hasta por Sobrestany. Dentro del valle, al pie del Castillo, encontrará la gran ermita de Santa Catalina. A su alrededor se celebra la romería. La Romería de Santa Catalina es una cita ineludible para los que gustan de la hermandad festiva y lúdica. Por la mañana los peregrinos llegan a la ermita y tocan la campana. Al mediodia hay misa solemne. Acabada esta comienza la comida en el campo, que hay que traer de casa. Se puede hacer  fuego en el área señalada al lado de la iglesia. Se bebe, se canta y se ríe. Por la tarde la tradición manda trepar hasta el altivo castillo de Montgrí, (en la foto). La vista es espléndida. Todo esto pasa el tercer fin de semana de noviembre, justo antes de la feria de Sant Andreu, en Torroella. Es como el aperitivo. Aproveche el día para visitar la ermita y el castillo. Una excursión familiar clásica. También puede pasar el fin de semana y visitar Torroella, l’Estartit y coger la barca que rodea las islas Medes. Otra excursión clásica muy bonita y familiar. Todo el Empordà está a su alcance: Peratallada, Verges, Pals … no se lo pierda. Para dormir podéis ir a la Fonda Mitjà, en Torroella. Buena cocina sencilla y habitaciones de buen ver. El Hotel El Molí del Mig es uno de los mejores del Empordà. Habitaciones para buenos bolsillos.

“Efraim ska vá med oss” – vilken klassiker, och så mycket bättre än Kalle Anka

Espinelves és una bonica població amagada entre els contraforts del Montseny més salvatge. Està propera al Coll de Ravell, que travessa la C-25, l’eix transversal en el seu camí entre Vic i Girona. Podeu arribar-hi per Vic, per Girona, o pujant per Sant Celoni, cap a Viladrau, o per Arbúcies des d’Hostalric. En tots els casos us trobareu dins de paratges verges, plens de boscos, rurals a més no poder, com l’arbreda de Can Masjoan, on podreu trobar 58 espècies diferents d’arbres, amb exemplars monumentals, com l’avet més alt del país, amb 43m. També son famoses les fagedes. I allà, en mig d’aquesta verdor, el poble d’Espinelves amuntegat damunt el seu turó, amb el campanar de la magnífica esglèsia romànica de Sant Vicenç donant-vos la benvinguda. Espinelves és un petit llogaret medieval. Un parell de carrers i prou, però darrerament s’ha situat en el mapa per la seva famosa fira de l’Avet. Aquesta trobada te lloc la segona setmana de desembre. Si trieu aquell moment per pujar amb la canalla us ho passareu molt bé visitant les parades d’avets, de verd nadalenc, de guarniments, d’oficis, de gastronomia… de tota mena. I també participant en totes les activitats que s’organitzen al mateix temps que la fira. Espectacles infantils, de teatre, músic, fira d’oficis, mercat tradicional. Ara bé, us prevenim: no aparcareu, i si ho feu serà a uns quants kilòmetres del poble. Tampoc podreu caminar, segons el dia escollit i l’hora. Milers i milers de persones es donen cita aquell dia a les quatre cases d’aquesta prtitoníssima vila. No us ho podeu imaginar. Si no arribeu ben aviat, al matí, coneixereu la bogeria. Ja esteu avisats. Si hi aneu qualsevol altre cap de setmana, que no siguin els primers de desembre, trobareu un poblet encisador, un xic mort, amb una natura maravellosa, el que dèiem a l’inici. Per dinar qualsevol restaurant és bo. De fet estan tots els que hi han units per una associació i practiquen una cuina catalana molt tradicional. Uns son més sofisticats, altres ofereixen menú tancat, i altres són més cassolans. Ens agrada especialment Can Joan. Petitó i acollidor. Però no menjareu en cap d’ells el dia de la fira si abans no heu reservat. Podeu dormir a Sant Hilari, al Vilar Rural, per exemple. On també podeu dinar si no trobeu plat a taula enlloc més.

Espinelves es una pequeña población escondida entre los contrafuertes del Montseny más salvaje. Está cercana al Coll de Ravell, que atraviesa la C-25, el eje transversal en su camino entre Vic y Girona. Puede llegar por Vic, por Girona, o subiendo por Sant Celoni, hacia Viladrau, o por Arbúcies desde Hostalric. En todos los casos os encontraréis dentro de parajes vírgenes, llenos de bosques, rurales a más no poder, como la arboleda de Can Masjoan, donde podréis encontrar 58 especies diferentes de árboles, con ejemplares monumentales, como el abeto más alto del país, con 43m. También son famosos los hayedos. Y allí, en medio de esta verdor, el pueblo de Espinelves encaramado sobre su colina, con el campanario de la magnífica iglesia románica de Sant Vicenç dandoles la bienvenida. Espinelves es una pequeña aldea medieval. Un par de calles y basta. Pero últimamente se ha situado en el mapa gracias a su famosa feria del Abeto. Este encuentro tiene lugar la segunda semana de diciembre. Si elige ese momento para subir con los niños os lo pasaréis muy bien visitando los puestos de abetos, de verde navideño, de adornos, de oficios, de gastronomía … de todo tipo. Y también participando en todas las actividades que se organizan al mismo tiempo que la feria. Espectáculos infantiles, de teatro, músico, feria de oficios, mercado tradicional. Ahora bien, les prevenimos: no van a aparcar, y si lo hacen será a unos cuantos kilómetros del pueblo. Tampoco puede caminar, según el día elegido y la hora. Miles y miles de personas se dan cita ese día entre las cuatro casas de esta pequeñísima villa. No os lo podéis imaginar. Si no llegais pronto, por la mañana, conoceréis la locura. Ya estáis avisados. Si vais cualquier otro fin de semana, que no sean los primeros de diciembre, encontrareis un pueblecito encantador, un poco muerto, con una naturaleza maravillosa, lo que decíamos al inicio. Para comer cualquier restaurante es bueno. De hecho están todos los que hay, unidos por una asociación, y practican una cocina catalana muy tradicional. Unos son más sofisticados, otros ofrecen un menú cerrado, y otros son más caseros. Nos gusta especialmente Can Joan. Pequeñito y acogedor. Pero no comereis en ninguno de ellos el día de la feria si antes no habeis reservado. Pueden dormir en Sant Hilari, en el Vilar Rural, por ejemplo. Donde también pueden comer si no encuentran plato en la mesa en ningún otro lugar.

L’Esquirol, o Santa Maria del Corcó, és una vila molt bonica, en un lloc molt bonic, a dues passes d’indrets maravellosos, fantàstics i insospitats. Es troba a uns 80 kms. de Barcelona per l’autovia que porta a Vic. Superada aquesta població, ja camí de Ripoll, cal prendre l’eix transversal C-25 en direcció a Girona. Entrareu en la comarca màgica del Collsacabra, de la que Santa Maria del Corcó n’és la porta natural. Des de l’Esquirol es pot arribar molt fàcilment a paratges que us corprendran. Com ara la riera de les Gorgues, que travessa tot el terme. En certs llocs forma gorges espectaculars amb salts d’aigua i molins. Ens agrada per la facilitat en arribar-hi caminant des del poblet de Cantonigròs, a uns 6 kms. de l’Esquirol, l’indret anomenat la Foradada. També és molt bonic el lloc dit la Barra de Ferro a l’Esquirol mateix. El dia del Mercat de la Terra hi haurà una ruta guiada per aquest rierol tan sorprenent. Un xic més endavant, però abans d’arribar a Rupit, trobareu la serra de Cabrera, amb la seva especial formació geològica de turons i plans enlairats. Una pista en bon estat, ben senyalitzada, us portarà al peu de l’ermita de Santa Maria de Cabrera, travessant una fageda de conte de fades. També són notables l’església romànica de Sant Martí Sescorts, del segle XI o la de Sant Julià de Cabrera. Teniu un dolmen, anomenat de Puig-sespedres, força gran per la mitjana del nostre país, de molt fàcil accés a la sortida de l’Esquirol pel camí ral. No deixeu de visitar, si el temps us ho permet, els pobles de Tavertet, 12 kms. al sur, enlairat a abocat al precipici més violent de Catalunya, damunt el pantà de Sau. No apte per cardíacs. També us recomanem molt vivament fer una volta pel poblet medieval de Rupit, a uns 15 kms. en direcció Olot. Un poblet de pessebre, unigualable, amb el seu pont, la riera, el salt de Sallent… no tenim paraules!. Si decidiu pujar-hi per la segona quinzena de novembre ho podeu fer coincidir amb el Mercat de la Terra. Durant tot el diumenge hi ha un mercat de productes naturals. Embotits, formatges, mel, vins, verdures, xocolates, cervessa… tot el que aquesta comarca excepcional pot oferir. Paral·lelament tindran lloc una sèrie d’activitats molt interessants, com ara la mencionada visita guiada a la riera de les Gorgues. Els més petits podran escoltar contes, gaudir dels inflables, veure una actuació castellera i jugar a molts jocs. Pugeu a l’Esquirol i els pobles i viles que l’acompanyen, allà al Collsacabra. Visiteu i gaudiu del Mercat de la Terra. Per dinar us recomanem, en plan menú i preu ajustat Cal Carreter, especialitat en carns a la brasa. Està a cantonigròs, a peu de carretera. Tel. 938525003. Si podeu pagar un restaurant de campanetes, amb cuina molt més sofisticada, llavors el vostre lloc és Ca l’Ignasi, on fan uns plats cuidats que segueixen la temporada i els seus productes. Està també a Cantonigròs, al carrer Major, 4. Tel. 938525124. Si heu arribat fins Rupit, nosaltres hem dinat, i dormit, a l’hostal l’Estrella. Molt cassolà i agradable. També està molt i molt bé, per dormir i per menjar, el novíssim hostal de muntanya Cabrerès, al carrer Major de Cantonigròs, un xic més avall de Ca l’Ignasi. Habitacions senzilles i cuques, i apartaments. A Rupit hi ha un càmping, i en tota la zona moltes, moltíssimes cases rurals. Teniu un alberg de colònies a Cantonigròs: Santa Maria del Roure, i un allotjament de muntanya al Santuari de Collsacabra, molt rural, això si!.

L’Esquirol, o Santa Maria del Corcó, es una villa muy bonita, en un lugar muy bonito, a dos pasos de lugares maravillosos, fantásticos e insospechados. Se encuentra a unos 80 kms. de Barcelona por la autovía que lleva a Vic. Superada esta población, ya camino de Ripoll, hay que tomar el eje transversal C-25 en dirección a Girona. Entraréis en la comarca mágica del Collsacabra, de la que Santa Maria del Corcó es la puerta natural. Desde el Esquirol se puede llegar muy fácilmente a parajes que les sorprenderan. Como la riera de les Gorgues, que atraviesa todo el término. En ciertos sitios forma gargantas espectaculares con saltos de agua y molinos. Nos gusta por la facilidad en que se puede llegar andando desde el pueblo de Cantonigròs, a unos 6 kms. de l’Esquirol, el lugar denominado la Foradada. También es muy bonito la Barra de Ferro  en l’Esquirol mismo. El día del Mercado de la Tierra habrá una ruta guiada por este arroyo tan sorprendente. Un poco más adelante, pero antes de llegar a Rupit, encontrareis la sierra de Cabrera, con su especial formación geológica de colinas y planos elevados. Una pista en buen estado, bien señalizada, os llevará al pie de la ermita de Santa María de Cabrera, atravesando un hayedo de cuento de hadas. También son notables la iglesia románica de Sant Martí Sescorts, del siglo XI o la de Sant Julià de Cabrera. Tienen también un dolmen, llamado de Puig-sespedres, bastante grande para la media de nuestro país, de muy fácil acceso a la salida de l’Esquirol por el camino real. No dejéis de visitar, si el tiempo os lo permite, los pueblos de Tavertet, 12 kms. al sur, colgado sobre el precipicio más violento de Cataluña, literalmente volando sobre el pantano de Sau. No apto para cardíacos. También le recomendamos muy vivamente dar una vuelta por el pueblo medieval de Rupit, a unos 15 kms. en dirección Olot. Un pueblecito de pesebre, unigualable, con su puente, el arroyo, el salto de Sallent … ¡no tenemos palabras!. Si deciden subir la segunda quincena de noviembre pueden hacer coincidir su visita con el Mercado de la Tierra. Durante todo el domingo hay un mercado de productos naturales. Embutidos, quesos, miel, vinos, verduras, chocolates, cerveza … todo lo que esta comarca excepcional puede ofrecer. Paralelamente tendrán lugar una serie de actividades muy interesantes, como la mencionada visita guiada a la riera de les Gorgues. Los más pequeños podrán escuchar cuentos, disfrutar de los hinchables, ver una actuación castellera y jugar a muchos juegos. Suban a l’Esquirol y los pueblos y villas que lo acompañan, allá en el Collsacabra. Visiten y disfruten del Mercado de la Tierra. Para comer les recomendamos, en plan menú y a precio ajustado Cal Carreter, especialidad en carnes a la brasa. Está en Cantonigròs, a pie de carretera. Tel. 938525003. Si puede pagar un restaurante de campanillas, con cocina mucho más sofisticada, entonces su sitio es Ca l’Ignasi, donde hacen unos platos cuidados que siguen la temporada y sus productos. Está también en Cantonigròs, en la calle Mayor, 4. Tel. 938525124. Si ha llegado hasta Rupit, nosotros hemos comido y dormido, en el hostal Estrella. Muy casero y agradable. También está muy muy bien, para dormir y para comer, el novísimo hotel de montaña Cabrerès, en la calle Mayor de Cantonigròs, un poco más abajo de Ca l’Ignasi. Habitaciones sencillas y cucas, y apartamentos. En Rupit hay un camping, y en toda la zona muchas, muchísimas casas rurales. Tienen un albergue de colonias en Cantonigròs: Santa Maria del Roure, y un alojamiento de montaña en el Santuario de Collsacabra, muy rural, ¡eso sí!.

Ja tiden flyger iväg, hinner inte med allting som vi skulle vilja just nu…

Pelle började på gymmet i fredags, förhoppningsvis ska det stärka hans rygg med tiden. Bra att hans jobb satsar på förebyggande friskvård. Önskar verkligen att jag också kunde träna där men det är mestadels för styrkelyftande muskelknuttar och inte för oss svaga tjejer…förhoppningsvis kommer vännen tillika ägaren Roger ändra på detta! Men jag tycker inte det är värt att lösa årskort för att bara kunna nyttja “Löpbandet” som jag bara skulle få promenera på. Promenera kan jag göra ute likväl, och det gör jag ju. Träningscykel finns också, men det har jag ju hemma i min studio så OM man vill träna så, varför betala när man har den hemma? Men i vart fall, träningen för Pelle gick bra, då. Idag har han varit sjukskriven med låsningar i ryggen. Det började igår. Aj aj, han har haft så ont inatt och ingen av oss har sovit särskilt mycket, vi med vår värk.

Jag fick därmed i regnet promenera både till och från körskolan idag. Visst går det bra, men just idag hade jag helst velat slippa. Inte p.g.a. regnet, för jag har ju en bra jacka med huva. Men för att jag mådde så fasligt illa och ville kräkas hela vägen till, från och under körlektionen. Jag var svag och darrig i kroppen. Tror jag håller på att bli sjuk Men jag FÅR INTE vara sjuk iveckan, jag har ju halkbanan på Torsdag!

Trots allt har jag ändå lyckats bra idag. Min körlärare Ibbe tyckte jag såg blek och hängig ut, “hur mår Du egentligen?” frågade han. Jag sa som det var “Jag mår väldigt illa, vill kräkas, vet inte om jag håller på att bli sjuk”. Då jag ändå MÅSTE göra manövreringstestet innan halkbanan hade jag ju inget val än att gå på denna lektionen idag. Så han föreslog att han kör till manövreringsbanan, 1 mil utanför stan och att jag bara kör banan. “Helt okej, jag gör mitt bästa” svarade jag. På vägen dit sa han “Jag ska bara in på Statoil och köpa cigg” så jag passade på att köpa mej en Coca-Cola i förhoppning om att den kunde lugna ner illamåendet för stunden iallafall. Nu hjälpte den litegrann så det var ju bra.

När vi kom fram så fick jag sitta ensam i bilen och gjorde mina övningar, att köra en bana med koner zick-zack i hög fart, väja, vända och köra zick-zack tillbaka. Först öva, sen på tid. Och sen med olika moment och växla. Det var halt i slutändan av banan, men jag klarade allt galant. Välte inte en enda kon på hela testet!!!! Tiden var bra och jag blev klart godkänd! “Du måste ha gjort det här förr?” sa Ibbe. “Nej, aldrig!” svarade jag. Han såg förvånad ut. Jag blev stolt, jättestolt! Efteråt så var jag så glad att jag klarat det fastän jag fortfarande var illamående så jag körde faktiskt tillbaka till körskolan. Egentligen skulle vi ha kombinerat lite landsvägskörning idag, men det är ju lite landsväg från banan till körskolan.  ”Den här lektionen bjuder jag på!” sa Ibbe. Förmodligen för att jag inte mådde bra och inte körde hela lektionen. Jag blev så paff och förvånad så jag blev stum. TACK!

Stolt som jag var så gick jag förbi mammas jobb, hon jobbar ju nära körskolan så det blev en liten paus innan jag skulle promenera hem i regnet. Vi har planerat julafton och diskuterat lite, mamma och jag. Vi tänkte ju ha Julafton hos oss iår och mamma ska förmodligen sova över från den 23-25 Dec och hjälpa till med julmaten, dukningen och allt. Om allt faller sej väl och alla vill komma i våra familjer blir vi ca 15 stycken. Plastpappa Kurt kommer åka bort över julen och då passar det bra att mamma är hos oss. Ser fram emot det!

Annars flyger tiden förbi riktigt snabbt nu. Imorgon är det bara 10 veckor kvar till Thailandsemestern! Dagarna är rätt fullspäckade innan dess så det kommer gå fort. Helgen gick i tecknet hög mysfaktor. Nån kall öl, öppen brasa, vila, film, bastubad och vänner. TACK till Christoffer och Malin för en trevlig fest i lördags! Vi följde inte med ut på krogen, men vi var iallafall på förfesten. Det blev dock ett besök på MAX för vår del och vi träffade Pelles arbetskamrat David. Vi åkte taxi både till Malin & Loffe och hem med vår vän Rolf! KUL!

Längtar nu till den 27:e November för då är vi bjudna på galej. Pelles mamma Kicki fyller 60 år! Hon kommer bjuda ut familjen med barn och respektive på mat och show, kanske nåt mer trevligt. Det ser vi fram emot!

Foto: Fransisco Marino FreeDigitalPhotos Net

Photo: Fransisco Marino FreeDigitalPhotos Net

Idag fyller lillasyster år, GRATTIS! Gårdagskvällen spenderades med bak till detta. Apelsinkladdkaka, cheescake och snickerskaka blev resultatet. Grymt trevligt. Ikväll blir det uppvaktning med presenter och uppätning av fikat. Trevligt

Annars tillbaka i skolan efter en intensiv men mycket trevlig helg hemma. Mycket fika, mycket bak, mycket mat kan väl sammanfatta det hela.

   October is often a quiet month in Greece and Santorini in particular.  The hard partying students have left back to school and the village people come out to play, although many Greeks choose to leave for the villages on the mainland or to Athens where the action truly is.

   This October during In Search of the Real Greece I had the great pleasure of instructing an advanced student, Dr Gary Kipp, who produced some extraordinarily sensitive portraits.  Gary has devoted his life to medicine and the treatment of the human condition.  He truly loves people and it shows in his work.

-Glenn, Instructor, Greek Island Workshops in Photography

On the church steps

Pride

Vangelis

Oia Church

Anafi Worker

Så var Ubuntu från början inne i bloggarnas finrum, knuff.se. Bloggkollegan Påvel lyckades med samma sak samtidigt! Det får nog firas med någonting mousserande ikväll.

Läs även andra bloggares åsikter om Bloggar, knuff, knuff.se, Ubuntu från början, fira

Castellcir és un poble, molt petit, molt petit, de la comarca no nada del Moianès, actualment repartida entre Osona, el Bages i el Vallès. Per anar-hi cal fer ruta per Caldes de Montbui i Sant Feliu de Codines fins Castellterçol. Uns 50 kms. De fet està ben a prop de Castellterçol. D’allà surt la única carretera del municipi, la que arriba just fins Castellcir poble. Però l’encant de Castellcir no és tan el poble com els seus agregats i els seus voltants. La gent desconeix les maravelles que amaga aquest petit indret, força proper a Barcelona. D’entrada teniu una gran xarxa de camins forestals i pistes que us duran a indrets molt bonics. Per exemple no gaire lluny de castellcir teniu el castell de Popa, (a la foto), una fortalessa increible situada dalt d’un tascó de roca que us deixarà bocabadats. O bé arribeu-vos fins a les Esplugues, una casa medieval, quasi un poblet, construit sota una balma. Molt curiòs. Actualment és la seu d’un ecomuseu del Moianès i pot ser visitada amb guia. També teniu el Molí Nou i el Pou de Glaç de La Vinyota o l’esglèsia romànica de Santa coloma Sasserra. També són precioses són les rieres, fonts i rierols del terme, com la de les Fonts Calents, que atravessareu per arribar a l’Espluga, i moltes altres. Menció a banda mereix la zona de la riera de Tenes, anomenada Seuva Negra, amb una gran boscúria de faig i roures que s’encenen a la tardor amb tots els colors possibles. També teniu a l’abast la riera de Marfà, amb el salt i el molí de Brotons. Moltes rutes, com aquesta darrera, no són totalment accessibles amb cotxe, però hi ha caminades més senzilles i més complicades, a l’abast de tothom: planeres i fàcils, o més exigents. En canvi, per anar amb bicicleta, sereu al paradís. Quilòmetres i més quilòmetres de rutes quasi verges. Si hi aneu a mitjans de novembre podeu coincidir, el tercer diumenge amb la Fira Medieval de Castellcir. Un alicient més per decidir-se a visitar la zona. Per dinar, si no us heu portat carn per fer a la brasa, en el foc a terra que la fira medieval us ofereix, podeu anar a Castellterçol, a l’hostal Castellterçol, a la mateixa carretera de Barcelona, 1. Ens va agradar. Cuina cassolana. Carn a la brasa. Diferent, però també molt bonic i acollidor és “La Violeta”, a la mateixa carretera, però al número 2. Hostal modern, amb bon restaurant, i magnífiques habitacions. A castellcir hi ha una casa rural: el Solei, que en realitat és un conjunt de bungalows.

Castellcir es un pueblo pequeño, muy pequeño, de la comarca no nacida aún del Moianès, que actualmente está repartida entre Osona, Bages y el Vallès. Para llegar hay que ir por Caldes de Montbui y Sant Feliu de Codines hasta Castellterçol. Unos 50 kms. De hecho está muy cerca de Castellterçol. De allí sale la única carretera del municipio, la que llega justo hasta Castellcir pueblo. Pero el encanto de Castellcir no es tanto el pueblo como sus agregados y sus alrededores. La gente desconoce las maravillas que esconde este pequeño lugar, muy cercano a Barcelona. De entrada tiene una gran red de caminos forestales y pistas que lo llevarán a lugares muy bonitos. Por ejemplo hasta no muy lejos del castillo de Popa, (en la foto), una fortaleza increible situada encima de una cuña de roca que os dejará boquiabiertos. O bien hasta las Esplugues, una casa medieval, casi un pueblo, construido bajo una cueva. Muy curioso. Actualmente es la sede de un ecomuseo del Moianès y puede ser visitada con guía. También tiene el Molí Nou y el Pozo de Hielo de La Vinyota. También son preciosos los arroyos, fuentes y riachuelos del término, como Fuentes Calientes, que se atraviesa para llegar a la Espluga, y muchas otras. Mención aparte merece la zona de la riera de Tenes, llamada Seuva Negra, con una gran bosque de hayas y robles que se encienden en otoño con todos los colores posibles. También está por allí la riera de Marfà, con el salto y el molino de Brotons. Muchas rutas, como esta última, no son totalmente accesibles en coche, pero hay caminatas más sencillas, y más complicadas, al alcance de todos: llanas y fáciles, o más exigentes. En cambio, para ir en bicicleta, será el paraíso. Kilómetros y más kilómetros de rutas casi vírgenes. Si vais a mediados de noviembre pueden coincidir, el tercer domingo, con la Feria Medieval de Castellterçol. Un aliciente más para decidirse a visitar la zona. Para comer, si no os habéis traído carne para hacer a la brasa, en el fuego de payés que la feria medieval os ofrece, podéis ir hasta Castellterçol, hasta el hostal Castellterçol, en la misma carretera de Barcelona, 1. Nos gustó. Cocina casera. Carne a la brasa. Diferente, pero también muy bonito y acogedor, es “La Violeta”, en la misma carretera, pero en el número 2. Hostal moderno, con buen restaurante, y magníficas habitaciones. En Castellcir hay una casa rural: el Solei, que es un conjunto de bungalows.

A Salàs de Pallars, bonic poble situat a mig camí entre Tremp i Pobla de Segur, s’hi celebrava, ja fa molts anys, la més gran fira de bestiar de peu rodó de Catalunya. Però els animals van anar abandonant els camps, empesos pel progrés, i la màquina els va fer desaparèixer. El mateix li succeí a la propia fira de Salàs. Després de més de 600 anys de celebració, desaparegué. I també podria haver desaparegut el poble si iniciatives turístiques com la recuperació de la fira no haguessin estat un èxit. L’antiga fira de bestiar és ara una mostra més petita, però molt evocadora, d’aquella. Hi trobareu animals, com és obligat, que faran les delícies dels vostres minyons. Tot el poble, sobretot els carrers medievals, la plaça i el firal, s’engalana i teatralitza per rebre els turistes familiars que pujaran el tercer cap de setmana de novembre fins a Salàs. Reviureu allà, amb els vostres infants, com era la vida, els espais, les històries, el menjar, la música d’aquella època ja llunyana, en el temps i en els costums. Cercaviles, cinema, teatre, contacontes… i, naturalment, paradetes de productes de la terra. Bon aparcament a les afores del poble. Necessari ja que el centre estarà peatonalitzat. A Salàs menjareu bé arreu, però us podem recomanar el restaurant de l’Hotel Bertran, al Raval de la Carretera, 9.  Tel. 973 676 100. Menú cantat. Plats cassolans. Tenen habitacions molt maques, i apartaments. Al costat teniu el restaurant Salasse. Tel. 973 676 138.  Una mena de tríplex, amb una pizzeria a sota, un restaurant de menú al primer pis i fonda a dalt. L’era de’n Balust és més informal. Entrepans, tapes i curiositats. Tel. 973 676 277. Reserveu si penseu anar a la fira. Per dormir hi ha un parell de cases rurals. Mireu-vos Cal Carrió. També hi ha un alberg. Habitacions de 4 i més persones, amb lliteres i bany. Si tot està ben ple, dineu o dormiu fora del poble, a Tremp o, millor encara, a la Pobla de Segur. Davant de l’estació, a l’hostal Solé, un lloc molt recomanable. Menús bé de preu i molt bons. També és un senyor hotel, amb bones habitacions familiars i uns apartaments de somni.  L’adreça: Av. Estació, 48. Tel.: 973680452 / 973681227. Aprofiteu l’excusa de la fira per passar un cap de setmana ben divertit visitant la vall de Cabdella, que a la tardor està magnífica.

En Salàs de Pallars, bonito pueblo situado a medio camino entre Tremp y Pobla de Segur, se celebraba, hace ya muchos años, la mayor feria de ganado de pie redondo de Cataluña. Pero los animales fueron abandonando los campos, empujados por el progreso, y la máquina les hizo desaparecer. Lo mismo le sucedió a la propia feria de Salàs. Después de más de 600 años de celebración, desapareció. Y también podría haber desaparecido el pueblo si iniciativas turísticas como la recuperación de la feria no hubieran sido un éxito. La antigua feria de ganado es ahora una muestra más pequeña, pero muy evocadora, de aquella. Encontraréis animales, como es obligado, que harán las delicias de sus hijos e hijas. Todo el pueblo, pero sobretodo las calles medievales, la plaza y el ferial, se engalana y teatraliza para recibir a los turistas familiares que subirán el tercer fin de semana de noviembre hasta Salàs. Reviviran allí, con sus niños, como era la vida, los espacios, las historias, la comida, la música de aquella época ya lejana en el tiempo y en las costumbres. Pasacalles, cine, teatro, cuentacuentos … y, naturalmente, tenderetes de productos de la tierra. Buen aparcamiento en las afueras del pueblo. Necesario ya que el centro estará peatonalitzado. En Salàs podeis comer bien en todos los sitios, pero le podemos recomendar el restaurante del Hotel Bertran, en el Raval de la Carretera, 9. Tel. 973 676 100. Menú cantado. Platos caseros. Tienen habitaciones muy bonitas, y apartamentos. Al lado tiene el restaurante Salasse. Tel. 973 676 138. Una especie de tríplex, con una pizzería de abajo, un restaurante de menú en el primer piso y fonda arriba. La era de’n Balust es más informal. Bocadillos, tapas y curiosidades. Tel. 973 676 277. Reservad si pensais subir a la feria. Para dormir hay un par de casas rurales. Vean Can Carrió. También hay un albergue. Habitaciones de 4 y más personas, con literas y baño. Si todo está bien lleno, almuerzad y dormid fuera del pueblo, en Tremp o, mejor aún, en La Pobla de Segur. Delante de la estación, en el hostal Solé, un lugar muy recomendable. Menús bien de precio y muy buenos. También es un señor hotel, con buenas habitaciones familiares y unos apartamentos de ensueño. La dirección: Av.. Estación, 48. Tel.: 973680452 / 973681227. Aproveche la feria para pasar un fin de semana muy divertido visitando el valle de Cabdella, que en otoño está magnífic0.

El passat dissabte a la nit vaig tenir l’oportunitat de gaudir de la primera nit house aborigen que s’ha fet en aquest país. Va ser a Manresa en motiu de la Fira Mediterrània. Vaig anar amb les orelles ben destapades i ulls com taronges, és a dir, amb ganes d’escoltar, veure i observar atentament el que es presentava davant meu. No hi tenia cap tipus d’expectativa dipositada. Sabia dels artistes convidats, però d’aquests, van caure a última hora en Carles Belda i l’Enric Casasses. Aquests van ser substituïts per Jaume Aguza, Alba Loganpel i pel també poeta Josep Pedrals. Amb tot però haig de dir que l’espectacle va ser prou curiós. La mescla de música d’arrel i popular, amb la música i bases d’allò més  innovadores em va resultar si més no interessant. Fusionar música electrònica amb gralles, trompeta, una cobla i la música de banda, no és gens senzill. I el resultat, tot i que la combinació sembli estrambòtica, prou original i innovador. Una pantalla on s’hi projectaven imatges com si fossin efectes musicals, una posada en escena amb un escenari que compartia protagonisme amb la cobla ciutat de Manresa i la banda de la Unió Musical del Bages, disposades a banda i banda de l’escenari. Tot ben cuidat, fins a l’últim detall. A més l’espectacle va comptar amb la presentació en societat de l’Electrosimfonieta número 1 d’en Marcel Casellas, on s’incloïa el Sermó neofital d’en Francesc Pujols. Recitat per en Pau Riba. I com a colofó final d’aquest  projecte, en Pedrals va recitar un poema d’en Jacint Verdaguer, en Mossèn Cinto, referit a la muntanya sagrada del país, i en Pau Riba va cantar el Virolai més innovador que s’hagi escoltat.

De fotografies, vídeos i material audiovisual (sobretot d’un servidor) no en faltaran, però a causa d’uns problemes tècnics, això haurà d’esperar. Però si d’una altra festeta musical voleu gaudir, podeu dirigir-vos aquest dissabte al centre comercial Sant Jordi, a l’autovia de l’Ametlla km. 27,3, a tocar de la vila vallesana, on s’hi celebrarà el 2n aplec modernista vallesà. A partir de les 23h hi haurà festa sonada. Música modernista del país i de franc!

“… i a la Terra en general,

per viure li cal oxigen,

rebolcar-se en els orígens…

copular amb l’universal”

Marcel Casellas

L’aplec de Sant Iscle de les Feixes te lloc a mitjans del  mes de novembre al bell mig del cor de Collserola. És un indret de fàbula, amb boscos frondosos de pins, d’alzines, molt mediterrani, però també amb molta vegetació de ribera, que a la tardor està magnífica. A Sant Iscle s’hi pot anar, però, tot l’any. Perquè l’excursió és bonica tot temps. L’alicient del novembre és el seu aplec. L’església romànica de Sant Iscle i Santa Victòria de les Feixes s’aixeca solitària a tocar de la riera de Sant Iscle, o de les Feixes. Per arribar-hi cal caminar. Són un parell o tres de quilòmetres des de Cerdanyola, o bé la mateixa distància des de l’àrea recreativa de Can Coll, a la carretera d’Horta a Cerdanyola. Bon aparcament en tots dos casos. Es tracta d’una passejada un xic llarga, però suau, agradable, amb poc desnivell, molt poc cansada.  Els paisatges són divins. Relaxants. Es passa tota l’estona al costat de la riera, veient esglèsies, com Santa Maria de les Feixes, masies, com can Catà i molta flora, tota  magnífica. Iniciarem la ruta a la mateixa caseta d’informació del parc de la Riera de Sant Cugat, a Cerdanyola del Vallés, i seguirem el camí de Sant Iscle, senyalitzat perfectament. Passem per sota de l’aqueducte de Can Canaletes, i per Can Canaletes mateix. Després pel costat de l’ermita de Santa Maria de les Feixes. Seguim els indicadors de Can Catà i de  Sant Iscle i Santa Victòria de les Feixes. Impossible perdre’s. Anem sempre pel camí principal, el més ample. Passarem per davant la masía i la reserva natural de Can Catà, i ja veurem ben aviat  Sant Iscle de les Feixes. Si veniu des de l’àrea de Can Coll cal fer la ruta fins Can Catà, també senyalitzada. Si hi pugeu el dia de l’aplec hi haurà molta, moltíssima gent, però gaudireu d’actes que mai no heu vist, com ara la missa solemne amb el  repartiment del panet beneït,  o bé ballades de sardanes i altres dances tradicionals, tastets  gastronòmic i altres actes diversos, per a totes les edats i creences.  Durant tot el dia es farà un concurs de fotografia. Si voleu dinar bé, el millor, com en tots els aplecs, és pujar-vos el vostre propi menjar. Penseu, si feu això, que es pot fer foc però no fora del recinte de l’ermita.  El dia de l’aplec no podreu circular amb cotxe pels camins que menen a Sant Iscle. Això és una murga pels més mandros, gent gran o discapacitats, però un gran avantatge per les famílies amb infants. No patiu de tota manera els que no podeu o voleu caminar. L”ajuntament de Cerdanyola ofereix  un servei de microbús. Pugeu fins a l’aplec. Gaudireu de la festa.

La romería de Sant Iscle de les Feixes tiene lugar a mediados del mes de noviembre en pleno corazón de Collserola. Es un lugar de fábula, con bosques frondosos de pinos, de encinas, muy mediterráneo, pero también con mucha vegetación de ribera, que en otoño está magnífica. A Sant Iscle se puede ir, no obstante, todo el año. Porque és una excursión bonita en todo tiempo. El aliciente de noviembre es la romería. La iglesia románica de Sant Iscle i Santa Victòria de les Feixes se levanta solitaria junto a la riera de Sant Iscle, o de las Feixes. Para llegar hay que caminar. Son un par o tres de kilómetros desde Cerdanyola, o bien la misma distancia desde el área recreativa de Can Coll, en la carretera de Horta a Cerdanyola. Buen aparcamiento en ambos casos. Se trata de un paseo un poco largo, pero suave, agradable, con poco desnivel, muy poco cansado. Los paisajes son divinos. Relajantes. Se pasa todo el tiempo junto a la riera, viendo iglesias, como Santa Maria de les Feixes, masías, como Can Catà y mucha flora, toda magnífica. Iniciaremos la ruta en la misma caseta de información del parque de la Riera de Sant Cugat, en Cerdanyola del Vallés, y seguiremos el camino de Sant Iscle, señalizado perfectamente. Pasamos por debajo del acueducto de Can Canaletes, y por Can Canaletes mismo. Después por el lado de la ermita de Santa Maria de les Feixes. Seguimos los indicadores de Can Catà y de Sant Iscle y Santa Victòria de les Feixes. Imposible perderse. Vamos siempre por el camino principal, el más ancho. Pasaremos por delante de la masía y la reserva natural de Can Catà, y ya veremos pronto Sant Iscle de les Feixes. Si viene desde el área de Can Coll es necesario hacer la ruta hasta Can Catà, también señalizada. Si subís el día de la romería habrá mucha, muchísima gente, pero disfrutareis de actos que nunca habéis visto, como la misa solemne con el reparto del panecillo bendito, o bailes de sardanas y otras danzas tradicionales, degustaciones gastronómicas y otros actos diversos, para todas las edades y creencias. Durante todo el día se hará un concurso de fotografía. Si quiere comer bien, lo mejor, como en todos los encuentros multitudinarios, es subirse su propia comida. Pensad, si hacéis esto, que se puede hacer fuego pero no fuera del recinto de la ermita. El día de la romería no se podrá circular en coche por los caminos que conducen a Sant Iscle. Esto es un engorro para los más perezosos, los ancianos o discapacitados, pero una gran ventaja para las familias con niños. No sufran, de todos modos, los que no pueden o no quieren caminar. El ayuntamiento de Cerdanyola ofrece un servicio de microbús. Subid hasta la romería. Disfrutareis de la fiesta.

Vi var alltså på 40-årsfest i lördags, mycket trevligt med mat, dryck, maskerad, lekar, trevliga människor och bad ute i badtunna för den som ville. Anneli Ö fyllde 40 i torsdags! Det var med nöd och näppe som jag orkade dit då jag fortfarande är dålig efter den incidenten  med ryggen som hände helgen innan. Dagarna efter 40-årsfesten var jag också jättedålig. (Jag måste få skryta lite om att jag har en fantastisk sambo som pysslade om mej då jag var helt sängliggande dessa dagar!)

Pelle var utklädd till 80-talshårdrockare…

…och jag hans matchande 80-talshårdrockarbrud förstås!

(Tyvärr bleknade den hårda svarta makeupen och lösögonfransarna i blixten, men jag var riktigt HÅRT sminkad och även Pelle hade svart kajal och svart ögonskugga!)

Det var allt vi kunde komma på såhär i sista stund, vi bestämde oss typ samma dag. Några kvarlevor från Halloween fanns inte på stan att köpa, inte ens peruker, masker eller nånting… Märkligt! Men roligt hade vi!

Vi sjöng norsk karaoke på festen, det var riktigt roligt!  Det är svårare än man tror

Foton: Copyright StudioMaya (Mina Egna Foton) Man får EJ använda mina foton utan mitt tillstånd.

Photos: Copyright StudioMaya (My Own Photos) My photos may NOT be used without my permission.