L’Estartit és el barri mariner de Torroella de Montgrí. Avui és un nucli turístic de primer ordre amb un port activíssim, hotels i apartaments a primera línia del mar. L’Estartit es troba a 7 kms. de Torroella, punt d’accés únic i principal a aquest racó de mar. Darrerament ha estat el submarinisme i les excursions amb bots de fons de vidre, els principals motors econòmics del municipi. Potser hi ha qui trobarà que la Costa Brava, i l’Empordà, ens reserven sorpreses més boniques que l’Estartit. Que el nucli està massa venut al turisme i que les seves platges no són les millors de l’entorn. Tot això és cert i podem estar-hi més o menys d’acord. Però convindreu que l’Estartit és un bon punt d’excursions familiars. Primer per la seva platja gran, a tocar del port. Pots endinsar-t’hi fins ben lluny i sempre toques fons. Això és un avantatge clar per les famílies amb criatures petites i mitjanes. Sembla una platja de Tarragona traslladada a la costa gironina. L’altra gran motiu és les excursions marítimes. Anar en un bot, amb fons de vidre o no, i fer la volta a les illes Medes fa sentir els nostres fills i filles com pirates del Carib per un dia. A més, si ja heu fet les Medes podeu orientar la vostra excursió cal al nord, on l’imposant massís del Montgrí es llença al mar. De l’Estartit a l’Escala la línia de costa ofereix coves, roques foradades, penyasegats vertiginosos. Tot aquest món el recorren barques turístiques que surten de l’Estartit. Si dirigiu els vostres ulls al sud, l’Estartit us ofereix els inmensos arenals i aiguamolls del Ter. Totes les espècies d´aus possibles a casa nostra, arbres i plantes desconeguts trobareu en aquest espai protegit. Els aiguamolls del Ter Vell i la Gola són un paradís poc visitat, inconegut. L’impressionant massís del Montgrí amb el seu castell del segle XIII, omnipresent a l’horitzó, pot ser una altra fita a assolir. Una bona caminada, amb una bona recompensa. Pels més aventurers. Pels amants de les petites cales i coves on només es pot arribar a peu us recomanem costejar vora el mar. Trobareu llocs idílics que encara no tenen nom. Ja veieu que l’Estartit és un pol turístic. Que està ple de edificacions, de bars, d’hotels i hostals, de submarinistes amb ampolles d’oxígen, de barques. Però si sabeu cercar, trobareu. Per dormir a l’Estartit hi ha desenes d’hotels. Trieu el vostre de la web. Són tots ells típics hotels de marina. Molts tenen apartaments. No us podem recomanar. No solem dormir en hotels vora el mar. Preferim els de terra endins, com la Fonda Mitjà, o el Molí del Mig, a Torroella, tots dos també bons llocs per menjar. També teniu molts càmpings, de tota condició. Per dinar podeu anar a Can Falet, un bon lloc entre els centenars de bars i restaurants del poble. També ens han parlat bé de “Les Corones“.

L’Estartit es el barrio marinero de Torroella de Montgrí. Hoy es un núcleo turístico de primer orden con un puerto activísimo, hoteles y apartamentos en primera línea del mar. L’Estartit se encuentra a 7 kms. de Torroella, punto de acceso único y principal de este rincón de mar. Últimamente ha sido el submarinismo y las excursiones en botes de fondo de cristal, los principales motores económicos del municipio. Quizá hay quien encontrará que la Costa Brava y el Empordà, nos reservan sorpresas más bonitas que l’Estartit. Que el núcleo está demasiado vendido al turismo y que sus playas no son las mejores del entorno. Todo eso es cierto y podemos estar más o menos de acuerdo. Pero convendría decir que el Estartit es un buen punto de excursiones familiares. Primero por su playa grande, junto al puerto. Puede descubrir que allí puedes entrar hasta muy lejos y siempre tocas fondo. Esto es una ventaja clara para las familias con criaturas pequeñas y medianas. Parece una playa de Tarragona trasladada a la costa gerundense. El otro gran motivo són las excursiones marítimas. Ir en un bote con fondo de cristal, o no, y dar la vuelta a las islas Medes harà sentir a nuestros hijos e hijas como piratas del Caribe por un día. Además, si ya ha hecho las Medes puede orientar su excursión hay al norte, donde el imponente macizo del Montgrí se tira al mar. De l’Estartit hasta L’Escala la línea de costa ofrece cuevas, rocas agujereadas, acantilados vertiginosos. Todo este mundo lo recorren barcas turísticas que salen del Estartit. Si dirige sus ojos al sur, l’Estartit ofrece los inmensos arenales y humedales del Ter. Todas las especies de aves posibles, árboles y plantas desconocidas las encontrará en este espacio protegido. Los humedales del Ter Vell y la Gola son un paraíso poco visitado, desconocido. El impresionante macizo del Montgrí con su castillo del siglo XIII, omnipresente en el horizonte, puede ser otra meta a alcanzar. Una buena caminata, con una buena recompensa. Para los más aventureros. Para los amantes de las pequeñas calas y cuevas donde solo se puede llegar a pie recomendamos costear por el camino junto al mar. Encontrará lugares idílicos que aún no tienen nombre. Ya veis que el Estartit es un polo turístico. Que está lleno de edificaciones, de bares, de hoteles y hostales, de submarinistas con botellas de oxígeno, de barcas. Pero si se sabe buscar, se encuentra. Para dormir en l’Estartit hay decenas de hoteles. Elijan Vds. de la web. Son todos ellos típicos hoteles de marina. Muchos tienen apartamentos. No podemos recomendar. No solemos dormir en hoteles junto al mar. Preferimos los de tierra adentro, como la Fonda Mitjà, o el Molí del Mig, en Torroella, ambos también buenos lugares para comer. También tiene muchos campings, de toda condición. Para comer puede ir a Can Falet, un buen lugar entre los cientos de bares y restaurantes del pueblo. También nos han hablado bien de “Las Coronas”.

Dassa Zoumê, fica localizada no território Mahi no Benin, está rodeada por 41 colinas, sagradas e dedicadas as divindades tradicionais, e lembramos que 41 foram as leis à época do Reino do Dahomey (vide postagem do Rei Agadja). Uma das colinas, em fato mais recente, é dedicada à Virgem Maria devido à uma aparição numa gruta do local. A maior delas é denominada “Dignidade”. “(…) O Folclore e as danças tradicionais são muito desenvolvidos. Cada aldeia ou cidade distrito tem, pelo menos, um grupo folclórico. Os principais encontrados são: Zinli, o Toba e os Mahi Tchègoumin, dos Fons de Paouignan, Gbaffo, Awaya, Soclogbo, Gankpétin, Togon e Zouto, Guba, o Ogou, o Adjarakpa, o Bolou e o Kpodoro entre Idaatchas de Loulé, de Lema, do Agao de módja-Gangan, Tagui, e de Kere Daho. De um ponto de vista religioso, as religiões tradicionais são as primeiras conhecidas na cidade. Estas foram essencialmente a história da Terra Prometida e do êxodo. Irritados com o comportamento de homens que habitaram a cidade de origem, os deuses e os chefes sacerdotes foram forçados a emigrar para as terras menos corruptas. A alta vibração espiritual gerada por Dassa a designa para os devotos como sendo a terra prometida. Assim, foi instalado Ogun, divindade do ferro; Sakpata a divindade da varíola; Arira (Ayra) ou Shango, a divindade dos raios e trovões, e seus respectivos templos. Enquanto nesta terra acampam os orixás que correram para conquistar outras terras e tomaram o nome de vodún uma vez que o culto chegou em Abomey e no sul do Benin antes de os adeptos embarcarem (forçados) para as Américas e propagarem seus cultos para todo o mundo. Para além destas religiões tradicionais e puramente africanas, coexistem as importadas de várias denominações, tais como o catolicismo, o protestantismo, as igrejas evangélicas, e as igrejas cristãs do céu (católicas) e o Islã. As vibrações caracterizam muito a mística cidade de Dassa e significa que todas as grandes peregrinações de quase todas as religiões têm lugar em determinado momento. Assim, Dassa é a maior e mais famosa peregrinação à África Ocidental: A peregrinação mariana de Nossa Senhora de Arigbo em Dassa-Zoumé (como a peregrinação de Lourdes, na França). Ela atrai milhares de pessoas, e decorre de uma aparição da Virgem, como em Lourdes com Bernadette de Soubirous. É a igreja de peregrinação a Assembléia de Deus, a menor em adeptos, mas é igualmente notável a peregrinação da Celestial Igreja do Cristianismo (o profeta é um filho de Dassa), e da peregrinação da religião tradicional Aziza. Em breve também haverá peregrinação de seguidores do mundo inteiro do vodún Sakpata. Não é fabuloso que milhas de colinas circundam Dassa?! Cidade de relíquias, elas representam poderosos centros de cultos místicos. Assim: – Na Colina Agbanou foram “esculpidos pela natureza” os signos do Fá, e é aqui que passam “todos” os estudantes do Fá, sejam iniciados no Benim ou em países vizinhos.

- Na Colina Omandjagoun encontramos:

O Museu Ecológico Yakà (existência de objetos-vestígios da história de Dassa );

O Templo de Ogun, sede onde se reúnem a maioria dos objetos de culto de Ogun, divindade da caça e do ferro.

- Okè-gnitè (Montanha da dignidade), o pico mais alto de Dassa, é repleto de relíquias e restos de vidas passadas.

- A leoa deitada Miniffi, morro parecido com um leão devorando sua presa, há esculturas na rocha.

- A caverna Arigbo onde há a peregrinação de católicos.

- A colina Fragba (sede mundial da divindade Sakpata), onde historicamente é o berço do culto do vodún Sakpata.”

(Fonte: História, tradição e religião: os mistérios de DASSA. http://okuta.cfun.fr/dassa.html)

Herskovitz em sua “Narrativa Daomeana”, reproduz uma lenda conhecida no Fá que expõe o porquê do nome “Dassa” e a origem do culto de Sakpata. A lenda conta que no começo do mundo, primeiramente foram criadas as árvores (atin) por Máwu e que Loko’tin (Iroko), a Gameleira Branca, por ser o próprio vodún Loko em sua forma atinmè (dentro do árvore), veio sozinha do céu, depois foram criados os animais e o homem. Os primeiros homens cultivavam a terra e caçavam. Nos primórdios da existência humana haviam dois caçadores denominados Dasa (Dassa) e Agbanli, que conheciam a árvore que veio sozinha do céu, e certa vez necessitando de sorte na caçada, chegaram a árvore e viram um adjalala (pote de barro) ao pé da mesma e disseram que se desse a eles boa sorte na caçada, encheriam, em agradecimento, o pote com sangue da caça e também aspergiriam aos seus pés, e assim aconteceu, tornou-se farta a caça e depositavam ali suas oferendas. Costumeiramente Dasa oferecia ao pote e Agbanli “aos pés da árvore” (atinsa). Um dia Dasa teve que partir acompanhando os seus, e deixar Agbanli, mas o que fazer com o vodún ao qual deveriam cumprir o ritual? Então resolveram dividir, Agbanli ficou com o Loko’tin, já que ficaria por ali, e posteriormente originou o culto de Hevioso, e Dasa partiu dali carregando o adjalala para onde é a atual cidade de Dassa, que deu origem mais tarde ao culto do vodún Sakpata. Esta lenda também faz, de certa forma, entender a razão de serem feitos sacrifícios aos voduns dentro do culto. A oferenda em geral e a princípio, surge como uma forma de agradecimento por se ter o que comer. Verger cita em uma de suas obras que coletou em Dassa Zoumê uma lenda que faz referência a origem do culto de Sakpata naquela localidade, em Vedji. Diz a lenda que certo dia um caçador de nome Mölusi em sua tarefa habitual, viu uma corsa (Agbanli) e mirou com sua flecha, eis que a corsa levantou uma das patas dianteiras e derrepente tudo escureceu em pleno dia, pouco depois clareia novamente, e ao invés da corsa surge Aziza (que seria o Aröni para o povo Yorùbá). Aziza ofereceu a ele um amuleto poderozo, uma erva que deveria ser plantada próxima à sua residência e um apito com o qual deveria invocar-lhe em caso de necessidade. Passaram-se sete dias depois que Mölusi plantou a erva na localidade onde morava e a epidemia de varíola começou a invadir aquele lugar, então ele invocou Aziza com o apito, e quando Aziza apareceu reclamou com ele do que estava acontecendo, ele então respondeu que não era culpado disso, porquê era coisa do vodún Sakpata. Deveria instalar um local de culto para Sakpata e iniciar pessoas para o culto dele. Aziza descreveu ainda como deveriam ser iniciadas estas pessoas e como agradar a Sakpata; revelou suas folhas e seus interditos; como poderia curar as pessoas que foram acometidas pelo mal, e até mesmo ressuscitar as que morreram devido à varíola, enfim, fazendo agora do caçador um vodunnon (sacerdote de vodún). É importante observarmos nesta lenda que o primeiro vodunnon de Sakpata era denominado Mölusi, que significa aquela pessoa que foi iniciada para Mölu (Ömölu; Aholu).

[ eng. Bin Laden, guilty of Palau and spy club? ] [ esp. Bin Laden, ¿culpable del Palau y espía del Barça? ] [ fr. Bin Laden, coupable de Palau et le club d'espionnage? ] [ deu. Bin Laden, schuldig von Palau und Spion Club? ] [ it. Bin Laden, colpevole di Palau e club spia? ] [ ch. 本拉丹，帕劳和俱乐部间谍罪？ ] [ rus. Бен Ладен, виновных Палау и шпиона клуб? ] [ ar. بن لادن ، بتهمة التجسس بالاو والنادي؟! ]

Barça? Ara m'hi poso.

Arrel del tema dels “espies” del Barça, ha tornat a ressorgir la bestiesa aquesta, constant a casa nostra, de veure conspiracions a tot arreu i a tot hora. Ara resulta que tot es limita a que determinades “forces ocultes” li tenen ganes al President del Barça. Ja n’hi ha prou de fer aquests paperots, senyor Laporta. Tots sabem de sobres que hi ha un munt de gent que li té ganes. Gent que no li perdona, ni li perdonarà mai, el seu compromís amb la llibertat del nostre poble. I gent que no accepten, ni acceptaran mai, que vostè no formava part d’aquesta mena de “lobi mafiós” que es reparteix el país, mentre s’embolica amb la nostra bandera. I també sabem que El Periódico de PSCatalunya es deu al seu amo, ara i sempre. Però tot aquest “contuberni” de malvats no pot fer obviar que l’espionatge sobre els Vicepresidents del club ha existit.

Promoció d'El Periódico?

Deixem-nos d’orgues. Els malvats existeixen, però acceptem alhora que si els “malvats” poden fer mal és per què aquest existeix. El problema no és que es difongui la “maldat”, sinó que aquesta hi sigui. A mi no m’interessa el més mínim saber els motius que té El Periódico per difondre-ho. Els bastards només responen a interessos bastards. Ja s’ho faran amb la seva prostituida consciència de servidors “sociates”. El problema d’aquest país, amb els periodistes, és que encara ens els mirem com si fossin els de les pelis nordamericanes. Com si fossin herois. Una imatge, és clar, extreta més de les pel·lícules que de la realitat. Als EUA la llibertat de premsa és real i se la creuen. Allí si que és un poder “independent”. Aquí, ni de broma. En aquest país les notícies no surten publicades… excepte que interessin als “amics” polítics dels editors.

Diputació... merda de la bona!!

Aquest país és el de l’omertà, entre amics. Com al Palau de la Música, en què ara resulta que el PSC acusa CiU de fer els ulls grossos, mentre CiU diu que el PSC no hi va fer res, quan podien fer-ho. La Diputació calla com la puta que és, fent veure que no saben de què els parlen. Com si la merda no anés amb ells, ells que han fet del remenar merda una autèntica professió, en què excel·leixen sobre manera. Tots en són culpables, en el mateix grau. L’omertà de nou. Com que l’amic era dels “nostres”, i tot semblava que anava bé, doncs no cal inverstigar a fons res, no fos cas que prenguèssim mal tots plegats.

Dolent perfecte.

Senyor Laporta, senyors auditors del Palau, senyors polítics amb responsabilitat que només saben espolsar-se-la de sobre quan els cauen al damunt, no hi ha més conspiracions en aquest país que una olla plena de merda, que els sobreix per tot arreu. Si no els agrada que la merda els taqui, facin la seva feina correctament. Que no saben fer-la? No volen fer-la? Qui sap com aturar la corrupció o la degradació de la democràcia, i no ho fa, podent-ho fer, és tant culpable com el qui directament n’és autor material. Si no més. I vostès,  complíces del delicte, deixin de clamar al cel allò que toleren a la terra.

Us agrada molt l’alta muntanya?. Però no l’alta muntanya baixeta, sinó l’altíssima muntanya, la que depassa els 3.000 mts. A nosaltres també ens agrada, però és difícil accedir-hi amb infants petits. No caminen, es cansen aviat, necessiten serveis tot hora. A més, per arribar a l’alta muntanya de debó cal pujar per pistes forestals on deixereu mig cotxe!. Doncs ara us diré un secret. Que us semblaria arrribar al peu del massís del Maladeta, a les faldes de l’Aneto, per una carretera asfaltada?. I si us dic que te molt poques voltes, no fa gaire pujada i està en un estat envejable?. I si us asseguro que, al final d’aquesta carretera trobareu un hotel de quatre estrelles, amb tots els serveis, restaurant de primera, unes habitacions acollidores, molt ben pensades per famílies, lloguer de material, i tot a un preu prou raonable, donada la categoria de l’allotjament?. Mireu la foto: cims nevats que s’eleven al cel. Boscos frondosos de pi negre, un riu d’aigües netíssimes, roques, isards, una cabanya típica de pastor… tot a 100 mts de l’hotel Llanos del Hospital. L’Hospital de Benasque fou fundat a l’edat mitjana per acollir els viatgers que anàven camí de França. A l’hotel que el substitueix trobareu una magnífica exposició gratuïta sobre el mateix. Avui és un establiment modern de fusta i pedra, situat al capdemunt de la vall de Benasque, als peus de l’Aneto, a poca distància de la frontera a 2.000 mts d’alçada. A l’estiu hi trobareu fresca assegurada, rutes i excursions. O bé descans mentre els vostres fills i filles pasturen per allà, o xipollegen al riu. A l’hivern una estació d’esquí familiar, desconeguda del gran públic, amb kilòmetres de mantell blanc. Arribar-hi és molt senzill. Pugeu des de Lleida per Barbastro i Graus, passeu el Ventamillo i arribeu a Benasque. Després seguiu la carretera general fins que s’acabi. Baixeu al riu per una pista asfaltada i arribeu-vos a la porta de l’hotel. Molt d’aparcament uns 300 mts abans, i una mica davant la façana. Si aquest hotel us resulta un xic car pel vostre presupost, no cal patir. Podeu allotjar-vos en un dels magnífics càmpings de la vall, o a l’hotel Solana a Benasque mateix, on es menja molt bé, i passar el dia, o uns quants dies a la zona de Los llanos del Hospital, al Maladeta i pels bonics racons de la Vall de Benasque. Us encantarà!.

¿Le gusta mucho la alta montaña?. Pero no la alta montaña bajita, sino la altísima montaña, la que sobrepasa los 3.000 mts. A nosotros también nos gusta, pero es difícil acceder con niños pequeños. No caminan, se cansan pronto, necesitan servicios en todo momento. Además, para llegar a la alta montaña de verdad hay que subir por pistas forestales donde se deja uno medio coche. Pues ahora os contaré un secreto. ¿Que os pareceria llegar al pie del macizo de la Maladeta, a las própias faldas del Aneto, por una carretera asfaltada?. ¿Y si os digo, además, que esa carretera tiene muy pocas vueltas, no hace mucha subida y está en un estado envidiable?. ¿Y si os digo que, al final de esta carretera encontrará un hotel de cuatro estrellas, con todos los servicios, restaurante de primera, con habitaciones acogedoras, muy bien pensadas para familias, alquiler de material, y todo a un precio bastante razonable, dada la categoría del alojamiento?. Vean la foto: cumbres nevadas que se elevan al cielo. Frondosos bosques de pino negro, un río de aguas limpísima, rocas, rebecos, una cabaña típica de pastor … todo a 100 mts del hotel Llanos del Hospital. El Hospital de Benasque fue fundado en la edad media para acoger a los viajeros que iban camino de Francia. En el hotel que le sustituye encontrará una magnífica exposición gratuita sobre el mismo tema. Hoy es un establecimiento moderno de madera y piedra, situado en lo alto de la valle de Benasque, a los pies del Aneto, a poca distancia de la frontera, a 2.000 mts de altura. En verano encontraréis frescor asegurado, rutas y excursiones. O bien descanso mientras sus hijos e hijas pastan por allí, o chapotean en el río. En invierno una estación de esquí familiar, desconocida del gran público, con kilómetros de manto blanco. Llegar es muy sencillo. Hay que subir desde Lérida por Barbastro y Graus, pasar el Ventamillo y llegar a Benasque. Luego sigan la carretera general hasta que se acabe. Bajen al río por una pista asfaltada y acerquense a la puerta del hotel. Mucho aparcamiento unos 300 mts antes, y un poco delante de la fachada. Si este hotel les resulta un poco caro para su presupuesto, no se preocupen. Pueden alojarse en uno de los magníficos campings del valle, o en el hotel Solana en Benasque mismo, donde se come muy bien, y pasar el día, o unos días, en la zona de Los llanos del Hospital, el Maladeta y pasear por los bellos rincones de la Val de Benasque. ¡Os encantará!.

Overal zie en hoor je nieuw leven.

Iedereen is keer op keer zo ongelooflijk geïntrigeerd  door iets,

dat met geen woorden,

alles zegt.

Hoe een lach zonder geluid,

harten kan doen smelten.

Zo fragiel, en toch al zo sterk,

 
zo is,

Fons.

12-11-2007

Vegem.

Aquest suport.

Té de fons el qual vaig utilitzat per al meu domini:Pernelle.

Anava a configurar-lo sencer amb les utilitats que vaig usar al meu domini però vaig veure aqueixos edificis amb les seues llums. Fa anys en el canal TCM de Canal Satèl·lit Digital, eixia un tascó que tenia jazz com música de fons i s’anaven encenent les llums d’aqueixos edificis conforme els dits digitaven en el piano la melodia. Eixia en dues ocasions: sobre les vuit de la vesprada i sobre la una de la matinada. Em vaig acostumar a aqueixos tascons, em produïen molta tranquil·litat. I els van llevar. XD

Tot passa així a la meua vida. Si m’acostume i m’apegue a una cosa que m’agrada, aquesta desapareix. Així que he anat ensenyant-me a odiar el que m’agrada perquè no desaparega. És rar, ho sé. En qualsevol blog d’aquestos que vaig a enllaçar, s’explicarà. Lo bo és que em dóna resultat. XD

D’altra banda la nit, les estrelles, el silenci, la tranquil·litat, una tènue melodia, del Vivaldi si pot ser, XD o del Bach o una cançó bonica, em tranquil·litza. I escric. Clar, no dorm. Evidentment. Dorm dues o tres hores al dia per a desesperació dels meus caps i de la meua família. Bé avui el meu cap no estarà desesperat.

En aquest blog, enllaçaré tots els altres. Per a anar donant un detall del que faig al dia i tindre tot el contingut organitzat. Ja em va bé XD

Us deixe les adreces que després aniran a l’índex.

També enllaçaré i comentaré els blogs i continguts dels meus amics.

I dels meus enemics…

De tots hem d’aprendre.

Salutacions i petons. Muas.

Mari Trini. Descanse en pau.

http://www.youtube.com/watch?v=jihDwhaKf5o&feature=player_embedded

El video anterior.

http://www.youtube.com/watch?v=euq3L5qSeIM&feature=player_embedded

La ignorància és una pandèmia de la qual tots som conscients però a la qual ningú s’atreveix a combatre.

http://www.jpcalafat.com/

http://www.806lineas.com/

http://www.metaforas.com.es

http://www.mensa.es/

http://mctomasluisdvictoria.mforos.com

http://elparaiso1.mforos.com/

http://pernelle.mforos.com/

Photographed by Bern@t

la tapa de la sucrera

Please, consider to view my most interesting shots acording to flickr and my photos on explore

Safe Creative. If you want to use this image please add in a visible place near the photo: "Photo: Bernat Casero" (link included, please)

take a look at your contacts activity
☆

– License

La Biblioteca de Matemàtiques ofereix una mostra bibliogràfica en memòria del matemàtic francès Henri Paul Cartan, mort l’any 2008. L’exposició es podrà visitar del 8 al 19 de juny.

• Presentació a càrrec del Dr. J.L Sánchez Palacio
• Bibliografia exposada (RefWorks)

La Biblioteca Digital de Catalunya (BDC) ha adquirit recentment un paquet de 2.736 llibres electrònics de l’editorial Springer sobre matemàtiques i estadística.  El paquet inclou els títols de la col·lecció Lecture Notes i Mathematics (LNM) i abarca el període 1964-2006.

Amb aquesta nova compra ja són 11.000 els llibres electrònics adquirits per la BDC, la meitat d’Springer. Es poden consultar en línia des de les institucions consorciades mitjançant control d’adreça IP.

Aquesta tarda i la d’ahir he assistit a les dues primeres sessions del curs organitzat per Avalon de Recerca de finançament per a organitzacions de Cooperació i Desenvolupament. Aquesta primera part del curs se centrava en l’anomenat fundraising o captació de fons privats. La meva (limitada) experiència tan laboral com en l’àmbit de les ONGs sempre ha estat vinculada a l’àmbit públic, així que la idea de demanar fons a l’empresa privada per a projectes sense ànim de lucre em semblava, inevitablement, estranya.

La formació estava a càrrec de Jordi Gusi, una d’aquestes persones que, misteriosament, estudien Econòmiques a la UB i fins i tot a ESADE sense deixar de participar activament en el món del voluntariat. Sempre he pensat que aquestes figures són clau per fer que les ONGs toquin de peus a terra i coneguin a fons les dinàmiques del món econòmic real, per més que l’objectiu final sigui intentar canviar-les. Conèixer l’enemic sempre és un avantatge estratègic, diuen. En el seu cas, a més, n’hem après tant de la seva soltura i carisma com dels continguts del curs.

Les sis hores dedicades al fundraising s’han repartit en unes quatre de teòriques i un parell de més pràctiques, role-playing inclòs. De la teoria, i sense la intenció de fer un resum sobre el tema, m’agradaria destacar les següents idees:

• El teixit associatiu a Catalunya és dens. El nombre d’ONGs que néixen i créixen, es fan i es desfan, és alt. Això no és necessàriament negatiu, però significa també que el nombre de persones, idees, projectes i organitzacions que acudeixen a l’empresa privada a demanar fons és alt. Això, sumat a la poca idoneïtat de la situació econòmica mundial, fa que haguem d’acudir a demanar fons amb un projecte de qualitat si volem tenir possibilitats d’èxit.
• El 52% de ciutadans de l’estat espanyol mai no ha donat diners a una ONG, i mai no pensa fer-ho. Aquesta xifra és significativa, i les interpretacions que se’n poden donar, múltiples. Deixant de banda la lectura catastrofista sense negar que existeix, significa un 48% de la societat que encara resta per sensibilitzar i a la qual hem de convèncer: tot un repte per als més agosarats. També significa que cal aprofundir en els motius pels quals aquest 48% donat fins ara, i probablement fer una mica d’autocrítica. Perquè els mitjans de comunicació en poden tenir part de culpa, però no tota.
• Dues paraules clau: qualitat, i creativitat. Els projectes ben elaborats, presentats per persones que els coneixen a fons i que coneixen a la organització, es defensen més fàcilment que els projectes desendreçats, coixos i amb els comptes poc clars. Aquest fet, a més, es multiplica. Quan una ONG s’entrevista amb un empresari per presentar-li un projecte parla en nom propi, però també representa tot el sector. La credibilitat de tots està en joc. Per altra banda, el mercat amb i sense ànim de lucre està saturat, i aquell punt de creativitat que distingeix un projecte de tots els altres és bàsic per ser competitius.

El role-playing ha estat igualment constructiu. Ens hem organitzat en grups, simulant ser una ONG amb un projecte que acudia al sector privat per demanar finançament. El nostre objectiu era convèncer el formador, que es personificava a la velocitat d’un camaleó en diferents perfils d’empresari. D’aquesta manera hem pogut posar en pràctica els diferents consells rebuts sobre com presentar un projecte en una entrevista, i a més hem rigut una estona davant la incorruptible fortalesa de l’empresari en la defensa de la seva butxaca.

En definitiva, la formació arranca amb molt bona nota. Llàstima que l’última part ha hagut de ser cancel·lada per l’absència de la següent formadora. En tot cas, dijous i divendres de la setmana vinent assistiré a les dues sessions restants, veurem com segueixen. A més, dimecres i dijous al matí tinc un curs de Gestió de projectes (els cursos interessants sempre coincideixen en dates, no falla…) així que la setmana es presenta atapeïda. Tot sigui per seguir aprenent, i, mica en mica, anar veient de què va la películ·la en el sector de les entitats i les associacions.

      Si avui és dijous… toca tertúlia en el programa 347 d’El crepuscle encén estels · IB3 Ràdio, 20:00 · que estarà “Orbitant” sobre QUÈ PENSEN ELS JOVES?  Fa dues setmanes parlàvem amb el psicòleg Jordi Royo, l’autor del llibre Els rebels del benestar, qui ens va aclarir ja des d’un principi que els nostres joves i adolescents d’avui en dia no són els de la Postguerra, i que, evidentment, no són comparables als del Tercer Món. Llegim a l’edició digital del diari de Ceuta i Melilla El Faro, que una delegació del Consell de Mallorca, encapçalada per Jaume Garau, conseller de Benestar Social, ha visitat recentment el nord del Marroc, on el Fons Mallorquí de Solidaritat i Cooperació hi desenvolupa diversos projectes. A Tànger impulsa un Centre de Joves conegut com “La Casa Blava” i una granja pedagògica, una iniciativa coordinada amb la ONG Darna des de fa 8 anys, donant servei actualment a 347 joves sense casa. Què en deuen pensar, d’accions com aquesta, els joves marroquins?  …I els illencs? 

…347, precisament, com Crepuscles comptam fins el dia d’avui.

Us presentem la guia del fons de la Biblioteca de Física i Química.

En aquesta guia es fa un resum del orígens de la Biblioteca de Física i Química  i del contingut de la seva col·lecció.  S’expliquen els diferents tipus de documents que constitueixen el seu fons i la distribució d’aquests documents a les tres plantes de que disposa aquesta Biblioteca. 

Teniu disponible la guia en paper a la Biblioteca o si preferiu la podeu consultar a la nostra pàgina web.

Esperem que us sigui d’utilitat.

Tolerat. Si tornem …. apseomyeon petit perdut ve gran. Gilhada més gran. Molahnaenda .. Hyungitda a l’agost. El sol va baixar en Seosan. Gamchwora talent. ¡Torno de nou. Recerques de tresors perduts. Gilhada anar al sud. Encapçali l’exèrcit per lluitar. La humilitat és una virtut … beneït de tenir una persona humil. Ghosn grans plom. Potro al bareum bé. Va dir el cavaller. Si es retarda el capità de la bona apseomyeon s’enganxa. Suroeste de anar a un amic. He perdut un amic en el Nordeste. Segons gilhada afecte.
I tot el que sorgeix gonwon fundamental’re jigeuk. Sunseunghanda en el cel. Gonuideokeun
Sitneunda duteowoseo aigua sobre ella. En virtut mugang de conformitat. Totes les coses connectades a la hamhonggwangdae. Mars jiui tipus, la terra no es penedeix sentit. Flexible existeix, és un senyor que havia de fer.
Recuperar a seguir després d’obtenir l’adjudicació apseomyeon enganxat. Inviteu els seus amics anar al sud-oest.
De manera que és aliat de la botiga. He perdut un amic en el Nordeste. Per tant, aquesta és finalment l’alegria. El camí de terra estable mugangham (sense fronteres) destruir.
Anar darrere de la yusunhi gwaeneun. A una pèrdua de propietat, però el treball dur i té darrere de la gran, lleig, no és la prosperitat. I la força, no un sol hapchyeora altres.
Ghosn, un marit i la dona als funcionaris per servir al rei, a fi de domar, igual que la potra que el propietari no ha perdut a seguir. Taeneun torna a les grans als petits. Gilhayeo obres. Taeneun ve gran als petits. Gilhayeo obres. Hi ha una barreja d’un tonghagi tot. Una barreja que és el mateix delicte. Així yangyigo endins cap a fora
Flexible gutsego endins cap a fora, dins i fora del mata-segells bo, bo-destrucció a causa de la manera de convertir una llarga mata-segells.
Això es coneix gilhayeo gwaeneun. Si una persona és una virtut gilhayeo treball. Permetrà assolir el treball. Mata-segells i la política dels cavallers en el món sencer serà un feliç-anar-sort de sortir. Åre les reclamacions de la quantitat per sobre i per sota de la força que es tonghage.
Allà els països del Pacífic per conèixer mantenir l’ordre social i la família està bé. Matasellos des de l’interior, un cavaller sense més demora, obtenir la voluntat política de poder.
Lim riu està ronyó. De bona gana satisfer gangjungeuro seguir. Tongham jeongeurosseo a ser més grans.
Graus del cel. Hyung va dir a l’agost va arribar tan lluny perquè destruïts.
Vegeu més amunt, avall, amb vistes geuljada amant. Significa ser arrogant molahnaenda aviat.
Unseda gwaereul obtenir un gran lideratge. L’empresa portarà un gilhal.
Tanmateix, el proper 12 d’agost es antiestètiques. Quan està en un bon estat de salut del senyor vindrà aviat, quan els límits de la disminució no significa que no ho és.
Vostè serà difícil de complir el temps per inspirar un canvi en els propers jiwina riquesa.
12 pot ser en un país estranger. Però ell té massa gran d’una persona falta de vista cajolery sokgeona de tenir cura.
Per a les persones en la terra, és la gent. Dins i fora de la civilització com un suplement pateix grans dificultats. Això es munwang directament. Bo per ganjeong. Significa que les persones s’amaguen.
La guerra civil del dret de les dificultats, i va insistir en què no budakchina. Es tractava d’un reporter directament.
Molta gent en el camí d’aquest gwaereul temps. A la superfície per revelar un talent no ha de perdre’s. Ignorant que pretén millorar a través de la crisi.
Beneït siguis fidel a tu mateix en lloc de dur a la ira. Subterrani, la lluna i el sol i la llum de la lluna trista llar ileuni món està inquiet. Si vostè té la riquesa que van seguir a la catàstrofe causada per la riquesa que altres quan es surti de la maleïda trepant saviesa. Aspecte no coneix el contingut era única cosa conduirà al fracàs. La riquesa i la saviesa per evitar els desastres està ben ocult.
Bokeun obres. Es tracta d’un riu per tornar. Seguiu els moviments en els estats de la natura.
Per tant, no pot tenir accés a qualsevol persona a Xangai va dir. Pintor beotyi no venir. L’estat està tornant després de set dies, repetiu els graus del cel. És bo per a treballar, fins i tot quan la Louisiana
El riu es seonghae. Gran profunditat pel boke la vida a tot el món.
Aquest gwaega que a poc a poc torna, bona sort. No hi ha treball discapacitat. Però això no és radical per avançar gradualment. Anem obtenir l’ajuda d’una persona o un amic.
A la decepció i la desesperació bokeun es recuperarà tot el que en set anys. I la recuperació de la pèrdua de la riquesa es perd, trobar una feina. Fracassat en el passat, les coses van a tenir èxit de nou. Tanmateix, la
No està totalment recuperat de la situació del futur serà dissenyat.
Petroli puja a l’espera. Dret i el deure de cooperar jotneunda humilitat. Gangjungeuro complir.
Per tant, funciona molt bé. Deokeurosseo sonsunui veure adults. No es preocupi. És una alegria. Gilhada anar al sud. Aquesta realitat significa que es parla.
Això va a vigorosa gwaereul persones jeomchyeoseo obtinguts.
Donar un pas un pas constant. Seungeun arbres creixen des del sòl. Petites coses que fan que una gran pica. Tornar a la vessant sud gwiin complir gyeopchini no et preocupis, no fan que març serà decisiu. Tots a 12 dies, gràcies al que conforme a comportar. Fins ara, 12 no resol el temps va posar de manifest a la llum dels cels. I un nou pla de treball
Els projectes han d’estar activament compromesos. La capacitat dels seus caps, per descomptat, amb l’ajuda de les mans
Vostè pot fer que succeeixi és un bon moment.
  És un munt de gent. S’aplicarà. Vaig dret a l’opinió pública manat el rei dels pobles del món serà confidencial. Gangjungeuro complir. Fet heomeul va dir.
Aquest món, la gent que va escriure gochideut una ampolla de medicament per seguir-lo. Gilhayeo no és pintor.
Si vostè rep un 12 gwaereul jeomchyeoseo fer el que és just i que la gent espolseu gilhada resultats. És un pintor. El soldat, el Capità gwaeni gwaeneun vigor com està fent el cap dels militars van a participar. Aquí és on la lluita witaehan l’ansietat i el risc de perill
Està en calma. Gwaeda geukhani mi per lluitar amb altres persones en l’altre extrem. Tanmateix, fer trucades naehogwae defensa coll creixement es reunirà amb l’aigua. Piscina d’aigua en el terreny d’entrenament militar sangyini’ll ser recompensats. Southwest portat els militars per anar a l’habitació és Daesung. Vegeu també relacionats gwaero tombes.
Gyeomeun plom. Capital, brilla daseuryeo avall. Em puja i baixa estada a enfiladisses mapa. Gyeome per una reducció del capital social fins a l’extrem d’afegir massa a reduir el mapa per canviar la bomba envia gyeome. O escopir en l’esperit d’humilitat, beneït haehago l’odi i l’Índia, o la saliva com gyeomeul. Si honrat i tenen una menor gyeomeun no és brillant. Caballero no es modifiqui el final de la virtut de la humilitat. Gwaereul de la gent, però ara cada vegada més gilun Soeun la part de darrere. La humilitat és el moment d’esperar. Estrella, el 104 és anomenat. Gwaeneun estar a la terra, la terra sota de les muntanyes
Humiliar a si mateix és tan humil. Modest, així que és millor ser beneficiós. Massa feble per ajudar a ell es pot veure. I la millor vista a tota la gent de la gran deokeuro.

My favourite Cameroon volunteer blog title, by some margin, is Foreword to an International Incident.

It can feel like that most days. Keeping disgrace at bay is the tough part.

This week we visited three Fons (village chiefs) – all with varying degrees of pomp attached. I met one in his palace and one in his local bar. One was so low profile that I honestly wasn’t sure which of the people I met was actually him.

It was the first Fon, the Babungo Fon, where I nearly made my big mistake.

I didn’t shake his hand – an absolute no no. I didn’t turn my back on him, which was quite some feat as we moved between three or four rooms and across his grounds.

I am pretty sure that I did the required number of claps when he entered.

And he turned out to be a pretty decent bloke. When he got to his palace, with his TV blaring Road Runner cartoons, I started to relax.

He gestured for me to sit– and I followed the direction of his hand to two sofas at right angles to each other. I was just weighing them up for comfort and deliberating between them when my boss and the Fon both let out simultaneous exclamation.

I had very nearly opted to sit on the throne.

The Fon laughed. My boss, noting that the funny side had been seen, roared too. I looked sheepish and headed to the correct sofa.

In the end we managed to visit three villages and three Fons. Our final trip was cancelled because logistics meant it was financially impossible.

The trips we did make, were to local villages under a couple of hours away. The travel, for the most part, was like driving over speed bumps for the whole journey. Yesterday evening I felt like I’d been to the gym just with the effort of tensing muscles to try and stay upright and not having my head shake off my shoulders.

We were shown excellent hospitality. First time out we were actually fed by the Fon himself –  the traditional fufu corn and jama jama (imagine a cross between bread and mashed potato). I like both dishes but they can be heavy going.

Right outside the palace we were met by the villagers. They wanted us to come with them.

Less than five minutes later I was tucking into another entire meal.

Some time later, on that first day, we headed home – bumping all the way – a veritable fufu bowling ball growing and moving in my stomach.

The second day was more straight forward and the roads worse. My boss has an old BMW in his garden – completely wrecked by these kind of trips. Even with his 4×4 replacement I wonder how much more punishment it can take.

The previous day we had drunk palm wine – a curious drink. Not so strong when it’s fresh and has a taste like fermented barley water. Like so much food and drink here, it wasn’t bad, but I can’t imagine ever craving it. I had half a glass and it was struggle.

Second day, once business was conducted in the first village we had yams, stew and chicken. In the past I have embarrassed myself by asking for a soft drink at such events. Cue sneering. To impress I went for beer. All beer here is very strong. All beer comes in big bottles.

I was light headed by the next village visit and just grinned and nodded through proceedings.

In time we rattled home again.

Last night I virtually dozed my way through a meal with friends and was asleep by ten – even sleeping through the daily 5am shrieking and singing from the neighbours.

They were good trips. You can see the work start to take shape.

Expect more, from a work and more thoughtful point of view, on this blog soon.

Trip pictures here.

Hundreds of companies can expect fines from the IRS for not returning their financial statements. This is the first time that companies are fined here in Iceland for not returning their reports. The fine for the first infraction is 250 thousand kronur for each year that has not been reported. If the infractions are restated from now the fine will raise up to 500 thousand krónur. This is also the first time there are fines for imperfect finance reports. The fine for that is 150 thousand krónur.

“The regulation gives a month notice after the letter arrives to companies,” says Guðmundur B. Guðbjarnarson, manager of financial statements for the IRS. Many companies have contacted the IRS to avoid fines but the notice of the letters has now passed.

“Until now managers of companies have called and stated that this will be fixed. They have showed us that their situation is good, for instance an accountant, and we have given extra time to the notices but then our patience is over.”

The holding company Fons, owned by Pálmi Haraldsson, has not returned their financial statements for the year 2007. Fons owned the Sterling airlines. He returned three financial statements to the IRS, 2004, 2005 and 2006 in the beginning of June, accounted by Deloitte, after the news publications of 24 hours. Guðmundur did not want to confirm if Fons would be fined. “I guess there are others in worse situations.”

In the newspaper 24 hours, in the beginning of June, was stated that very few companies in the size group of Fons did not return their financial statements. One of them is B.M. Vallá. The company has not returned financial statements since the year 1995 or as far as public financial statements go back to.

“It is very serious when larger companies do not return their financial statements. Their cases are heavier than of smaller companies and have to go to court. 500 thousand krónur is not enough if there is intention behind the none return of the financial statements.” says Guðmundur. It is therefor special focus on the larger cases and unique that large companies are not doing their duty.

Companies are to return their financial statements eight months before the end of the financial year. So it is relative to August. Guðmundur says that they are rushing for the returns if the companies have not returned when the tax plan is out, which is in October.

News Article by Gunnhildur Arna Gunnarsdóttir
Original Article in Icelandic

Please show your appreciation for the translations, donate!

Amb motiu del segon aniversari de l’obertura al públic de la nova Biblioteca de Filosofia, Geografia i Història, la biblioteca ha organitzat quatre visites destinades a tot el personal d’administració i serveis de la Facultat de Filosofia, de la Facultat de Geografia i Història i dels serveis comuns de l’Edifici Caparrós que vulguin venir a conèixer les instal·lacions de la biblioteca.

Les visites es faran dimecres 1 d’octubre a les 10 h, a les 12 h, a les 14 h i a les 17 h, i tindran una durada aproximada de 45 minuts.

La Biblioteca de Filosofia, Geografia i Història és el resultat de la fusió de part de l’antiga Biblioteca d’Humanitats (actual Biblioteca de Belles Arts) i de l’antiga Biblioteca de Filosofia. La nostra biblioteca té un abast temàtic força ampli: filosofia, geografia, història, història de l’art, antropologia, arqueologia, cartografia, etc., i ocupa una superfície de 4.500 m², distribuïts en tres plantes. Tenim aproximadament 220.000 volums de monografies i uns 5.000 títols de revistes. Teniu més dades sobre els fons i l’equipament de la biblioteca a: CRAI > Biblioteques > Filosofia, Geografia i Història > Fons i equipaments.

El trasllat a la nova seu es va fer l’estiu del 2006, si bé les feines prèvies van començar força abans, i el 18 de setembre de 2006 vam poder obrir finalment les portes per donar servei a les facultats de Filosofia i de Geografia i Història.

La planta -1 de la biblioteca, el 3 de setembre de 2006