Avui, per la suposada celebració de la festa major, he fet canapès variats.

Us poso la recepta de cada un d’ells.

1. Canapès de pa de motlle

Ingredients:

• pa de motlle sense crosta
• patés variats (fines herbes, salmó, tonyina…)
• philadelphia
• maionesa
• olives
• salsitxes
• ous de guatlla (fregits i bullits)
• gambes pelades
• kiwi
• salmó fumat
• formatge
• qualsevol cosa que us agradi!

Fer canapès és molt fàcil. S’agafen dues llesques de pa i s’unta una primera llesca de paté (el que més us agradi), se li col·loca l’altra llesca a sobre i s’unta de philadelphia o maionesa . Un cop estigui ben untat es talla en 4 parts i se li posa damunt el que es vulgui.

2.Pasta filo farcida de tomàquet cherry i formatge de cabra

Ingredients:

• Pasta filo (només l’he trobada al Corte Inglés i al Bon preu).
• Tomàquet Cherry
• Orenga
• All
• Formatge de cabra
• Mantega

Per fer el farcit he posat a escaldar els tomàquets per tal de treure’ls-hi la pell millor. Quan ja els hi he tret la pell els sofregeixo amb un all molt picat i orenga.

D’altra banda agafo la pasta filo i una mateixa fulla la doblego (pintant amb mantega fosa entre doblec i doblec) 3 o 4 vegades. La tallo en tres parts i en cada una de les parts hi aboco un tomàquet i un tros de formatge de cabra. Ho enrotllo com si fos un rollito de primavera i ho poso al forn durant 10 minuts a 180º.

També es pot fer amb pasta de full o amb pasta brik.

3. Pasta filo farcida de gambes i xampinyons

Ingredients:

• Pasta filo
• Xampinyons
• Gambes
• Ceba
• Carbassó
• 1 cullerada de farina
• 2 cullerades de llet
• Mantega
• Sal

Per fer el farcit es fa un sofregit amb la ceba, el carbassó, els xampinyons i les gambes (afegits poc a poc per aquest ordre de cocció). Quan ja estigui tot fet (uns 20-30 minuts), se li afegeix una cullerada de farina i quan ja no es vegi, se li afegeix la llet per tal de fer una massa compacta. Se li afegeix sal al gust.

Un cop tenim el farcit es fa el mateix procés amb la pasta filo. La diferència està en la manera d’embolicar-ho simplement. Es posa al forn durant 10 minuts a 180º i ja estarà!

Aquest farcit també es pot utilitzar amb la pasta de full o la brik.

4. “Tartaletes” de truita de patates

Ingredients:

• Patates
• Ceba
• Ous (depèn de les tartaletes que es vulguin fer. Jo n’he utilitzat 5 i m’han sortit 24)
• “Oblees” (les típiques per fer crestes)
• oli
• sal

El farcit es fa igual que quan es fa una truita de patates: fregint les patates i la ceba i barrejant-ho desprès amb els ous batuts. Quan es tingui aquesta barreja feta, es posen les masses de les crestes en motlles de magdalenes prèviament untats amb oli (motlles de silicona o d’alumini. Crec que les de paper no anirien bé…). Després se li afegeix la barreja de patates i ou (una mica més de tres quarts del motlle) i es posa al forn a 180º fins que es vegi que la truita està quallada.

Es treu del forn i es treu del motlle i ja estarà llest!

Aquesta recepta es pot fer de moltes maneres, es poden fer mini quiches o truites d’altres gustos (pebrots, carbassó, espinacs…)

.

.

.

Miranda- La pegatina

Ingredients per a 6 coques

• 4 cebes grans
• olives farcides d’anxoves
• formatge de cabra
• alfàbrega
• sal
• Pasta de full (he fet servir el de casa tarradelles)

Per començar s’agafa la pasta de full i es divideix en 6 parts. Amb la mà es fa la vora a cada porció i es punxa per tal que desprès no pugi massa. Mentre la pasta de full es fa al forn a 200º durant 15 minuts més o menys es tallen les cebes a juliana i es posen en una paella amb una cullerada d’oli. Es deixen molta estona fins que estiguin ben toves. Se li afegeix sal i alfàbrega. Un cop la pasta de full està feta es treu del forn, se li afegeix la ceba per sobre, les olives tallades i formatge de cabra (o qualsevol altre) al gust. Es torna a posar al forn 5 minuts perque es calenti i el formatge es fongui i ja estarà llest per menjar!

Per fer aquesta recepta he tret la idea d’un llibre de cuina vegetariana tot i que l’he canviat un mica.

Ingredients:

• 2 patates
• formatge ratllat
• un ou
• 3-4 cullerades de farina
• sal

Per començar es bat l’ou amb la farina fins que s’aconsegueixi una massa homogènia i espesa. Desprès es ratlla la patata crua i s’afageix a la barreja d’ou i farina. Es posa també el formatge (3 cullerades més o menys)  i una mica de sal.

Quan ja estigui feta la barreja es calenta una cullerada d’oli en una paella i es van abocant cullerades de la massa mica en mica per tal que quedin com petites truitetes.

Estarà fet quan ja estigui ben torradet. Ah! i fred està molt més bo!!

Ingredients per a 4 persones:

- 600 gr de morro de bacallà dessalat (en 8 talls)

- 1 grapat d’espàrrecs verds

- 2 cullerades d’oli d’oliva

- sal

per la crosta

- 2 grans d’all

- 4 cullerades de pinyons

- 4 branquetes de julivert

- 4 cullerades de pa ratllat

- 1 culleradeta de pebre vermell picant o dolç

Preparació:

Peleu els alls i talleu-los. Renteu el julivert i talleu-ne les fulles. Poseu a la picadora els alls, les fulles de julivert, els pinyons, el pa ratllat i el pebre vermell, i piqueu-ho fins a obtenir una pasta (també es pot fer amb un morter).

Assequeu els trossos de bacallà amb paper absorbent, col·loqueu-los en una platera untada amb oli i cobrir-los amb la pasta que hem preparat formant una crosta.

Poseu-los al forn a 200ºC durant uns 20 minuts.

Mentrestant, traieu la part més dura dels espàrrecs, bulliu-los amb aigua i sal durant 7 minuts i escorreu-los.

Serviu el bacallà acompanyat dels espàrrecs amb un fil d’oli; i si voleu fer el plat més consistent, afegiu una patata cuita al vapor tallada a làmines, amb una fina capa de formatge d’untar entre capes.

Una recepta d’Anna Olivé

Ingredients:

• 8 cullerades de sucre
• 3 de farina
• 3 iogurt
• 400gr de formatge per untar (philadelphia)
• 4 ous
• un paquet de galetes
• 75 gr de xocolata per fondre
• una cullerada de sucre
• 100 gr de mantega

Primer de tot es comença fent la base de galeta amb xocolata. Per fer-ho, triturarem el paquet de galetes i ho barrejarem amb la mantega i la xocolata fosa i li afegirem també una cullerada de sucre. QUedarà una massa compacta que s’haurà de repartir per la base del motlle i es posarà a la neverà mentre anem preparant el pastís.

Per fer el pastís de formatge barrejarem tots els ingredients: els iogurts, el sucre, formatge, els ous i la farina. QUan ja ho tinguem ben batut ho afegirem al motlle i ho posarem al forn a 150º durant aproximadament una hora. Per saber que està fet s’haurà de punxar amb un ganivet i si surt net, doncs serà senyal de que està fet!

Us poso una foto de la vora on es veu la galeta i el formatge:

Mira que feia temps que no seguia cap meme! Ja pensava que havien caigut en l’obid col•lectiu quan “La Rateta Miquey” m’ha passat aquest que, òbviament, he reinterpretat a la meva manera!

Plaers Matiners

Jo quan em desperto soc un zombie en pena incapaç de pronunciar cap mena de mot polisil•làbic fins que no he ingerit la meva dosi reglamentària de cafeïna. Una altre afició secreta matinera seria escoltar “Las Mañanas de la COPE” amb Jimenez Losantos: sens dubte una bona forma d’aixecar-se del llit tan enrabiat com si t’haguessin llençat un cubell d’aigua per sobre! Finalment, que dir de la mítica trempera matinera i la primera masturbació imprescindible del dia?

Plaers Culinaris

Soc un devot fervorós del formatge en totes les seves manifestacions físiques existents: pizzes, fondues, recletes, gratinats… i de totes les seves morfologies tipològiques de forma, gust sabor i denominació: Roquefort, Gruyère, de cabra, Camembert, Manxec…
Creieu que seria possible fer una dieta basada en exclusiva en combinacions de formatges?

.

Plaers Literaris

Llegir al llit abans d’anar a dormir, tapat fins les orelles amb una manta nòrdica mmm…
El que? Home doncs la veritat es que he estat enganxat a tot tipus d’estils literaris d’autors tan diversos com Etxebarria, Bukovski, Woolf, Wilde, Pombo, pero serà del pessimisme extrem de M.Houellebeq de qui us deixo una cita:

“Uno puede enfrentarse a los acontecimientos de la vida con humor durante años, a veces muchos años, y en algunos casos mantener una actitud humorística casi hasta el final; pero la vida siempre nos rompe el corazón. Por mucho valor, sangre fría y humor que uno acumule a lo largo de su vida, siempre acabará con el corazón destrozado. Y entonces uno deja de reírse. A fin de cuentas ya sólo quedan la soledad, el frío y el silencio. A fin de cuentas, sólo queda la muerte.”

Plaers Musicals

Escoltar el “Gratest Hits” de Björk al llit abans d’anar a dormir mentre a fora plou; estar a primera fila d’un concert de Morrissey mentre aquest et canta “Life is a pigsty” miran-te als ulls; ballar “La Casa Azul” amb les teves amistats en una sessió de gore-petardeo del Niño del Exorcista a les Festes de Bellvitxe; fer una performance de Monica Naranjo a la tarima d’una discoteca del barri mentre gent que ni et coneix t’aplaudeix a rabiar i, evidentment, veure a Madonna des de la Zona Vip amb un Gintònic a la ma i un bombó a l’altre.

.

Plaers Viatgers

Entre els que jo he tingut la sort de degustar: El barri jueu ortodox de Jerusalem un Sabbath a mitjanit, els Cliffs del Burren (costa oest d’Irlanda) al capvespre d’un dia sense boira, l’aigua transparent de les Catxoeiras de la selva de Brasilia, el reflex de la llum sobre les runes romanes de la Plaça de l’Almoina a València, el Temple egipci de Debod a Madrid, les botiguetes de música de Candem a Londres i el Palau del Rei Boig a Baviera (Alemanya).

Plaers Sensuals

Notar sobtadament una ma dintre els teus pantalons mentre estàs jugant a rol tranquil•lament amb els teus amics; que et facin una mamada tan intensa que t’hagis d’agafar al moble del llit cridant com un posseït, fotre un bon polvo després d’una època de sequera,  quedar emborratxar-se perdudament i sortir de festa un quart d’hora després que t’hagin dit “millor només som amics” o “es que m’he embriagat de mi mateix i necessito una temporada de soledat”. I, per sobre de tot, el millor plaer sensual i d’excitació màxima, per mi, son els cinc minuts abants d’arribar a una primera cita amb un desconegut… millor que un orgasme!

Doncs res! Que segueixi el meme qui li vingui de gust!

Quiche de verdures

Ingredients:

• Pasta de full
• Pastanagues
• carbassons
• porro
• alberginies
• cebes
• Formatge emmental ratllat
• 1 pot de crema de llet
• 3 ous
• nou moscada
• sal

Es couen totes les verdures per ordre de cocció (primer pastanaga, alberginia, carbassó…). Quan ja estigui fet (tardarà una hora més o menys) es posen les verdures en un bol i se li afegeixen els ous, la crema de llet i el formatge ratllat. S’hi aboca una mica de nou moscada i sal. Quan ja estigui s’afegeix a sobre de la pasta de full (seguint el mateix procediment que vem fer servir per fer l’altre quiche) i es posa al forn durant mitja hora a 180º.

Es pot menjar fred o calent!

I ja està!

Quan temps ha passat des de la meva darrera publicació al blog? massa temps, evidentment. En el meu descàrrec he de dir que l’estiu ha estat terrible, amb feina, malalties i d’altres inconvenients.

Però en tornar a la vida normal, he tornat a correr i he tornat a cuinar.

Avui vull deixar constància de la darrera prova de la tarta de formatge. La recepta bàsica l’he aconseguida al foro.enfemenino.com però he fet algunes modificacions per ajustar-la als gustos de la familia.

Reactius y materials

- 200 g de formatge tipus philadelphia

- 100 ml de nata per muntar

- 2 ous

- 1 iogurt natural

- llet condensada (un potet de iogurt ple)

- 100 g de galetes Maria

- 50 g de mantequilla

- un xorret de cognac

Procediment

Picar les galetes i afegir la mantequilla derretida al microones (líquida sense que arribe a bollir). Remenar en un bol afegint el cognac fins obtindre una massa compacta en forma de bola. Extendre la massa sobre una llanda de tarta untada amb mantega fent una capa fina i homogènia.

Barrejar la resta d’ingredients al vas de la batedora i batre fins obtindre una mescla homogènia. Abocar sobre la base de galetes i posar al forn preescalfat a 180ºC durant uns 20 minuts. Deu quedar tova, ha de pujar una miqueta i quedar daurada a la superfície.

Deixar refredar i posar a la nevera.

El resultat ha estat satisfactòri, pot ser si us agrada molt dolç li falta sucre (a casa agrada així menys dolça).

Ximo

Per sopar… una miqueta de proteïnes…

Com que per a gustos colors, sota un mateix ingredient, avui l’hem cuinat en dues versions diferents, una per a en Ferran: LLibrets de Seità, i l’altre per a mi: seità a la planxa amb tomàquet, ceba i algues.

INGREDIENTS Llibrets:

• 1 bola de seità (integral, d’espelta, etc, el que vulgueu!)
• formatge biològic o formatge vegà
• pa ratllat
• oli

COM HO FEM:

1. Fàcil! Primer tallem el seità ben finet i el posem sobre un colador amb paper absorvent perquè retiri una mica d’humitat.
2. Tallem el formatge a llesques fines i l’anem col·locant sobre la meitat dels talls que tinguem per a fer els llibrets i amb l’altra meitat els taparem (si fem 4 llibrets, hem de tenir 8 talls, dels que sobre de 4 hi posarem el formatge i amb els 4 restants els posarem damunt fent de tapa).
3. Un cop muntats els llibrets, els arrebossem amb pa ratllat (jo hi poso el pa ratllat directament, sense “ou vegà”).
4. Un cop muntats i arrebossats els tapem amb paper d’alumini i  els premsem durant una mitja hora (per exemple entre el marbre de la cuina i amb una fusta de tallar damunt amb pes a sobre).
5. En una paella escalfem l’oli, els fregim per les dues cares i els deixem sobre un paper absorvent perquè retirin l’oli que sobra. Llestos per cruspir!!

INGREDIENTS seità a la planxa:

• Llesques de seità tallades ben fines
• 1 tomàquet tallat a rodanxes
• 1 ceba petita tallada a rodanxes
• 2 cullerades d’alga Ao Nori

COM HO FEM:

1. En una paella fem les rodanxes de tomàquets i de ceba a la planxa.
2. A part coem també el seità.
3. Muntem el plat posant el seità, les rodanxes de tomàquet per damunt, la ceba i hi espolvoregem les algues per damunt. Ho salem i hi afegim un rajolí d’oli. Mmmmm!! boníssims!!

Aquí tenim una recepta molt fàcil de fer, perquè vegeu que fer fondue no representa tanta parafernàlia com sembla, i en podem fer encara que a casa no hi tinguem tots els estris necessaris (la cassoleta amb el foc encès a sota, etc.).

Nosaltres fem un formatge per cada dues persones, tot i que en la recepta original, que vam veure per la tele, se servia un formatge sencer per cap. És un plat sa i bo, dedicat a les mestresses de casa de la generació del 63, que detesten el tofu, la soja i les algues.

Ingredients

• Un formatge Camembert de Normandia, en capseta de fusta
• Vi negre
• All
• Fines herbes
• Pa

Elaboració

Traiem el formatge de la capsa i el desemboliquem. El posem en un recipient que pugui anar al forn i que quedi ben ajustat a la mida del formatge (es pot fer servir la mateixa capsa de fusta que forma part de l’embolcall del Camembert).

Amb un ganivet fem talls a la superfície del formatge dibuixant una quadrícula, però sense arribar-lo a tallar de dalt a baix. Dins els tallets que hem fet hi posem els trossets d’all, que prèviament haurem escaldat. Tot seguit, ho reguem amb vi negre bo i finalment hi tirem fines herbes per sobre.

Ho posem al forn, prèviament escalfat, durant uns 10 minuts fins que el formatge quedi desfet. Per menjar-la s’hi poden sucar trossets de pa torrat. I es pot acompanyar amb el mateix vi amb què hem regat el formatge, tot i que una cervesa Moritz ben fresqueta també s’hi adiu.

Aquesta recepta funciona molt bé quan hi ha convidats o quan es va de convidat a casa d’algú i s’hi ha de portar l’aperitiu.

Ingredients

• 100 g de formatge ratllat
• 60 g de farina
• 60 g de mantega
• 1 culleradeta de llevat
• pebre vermell
• 1 rovell d’ou

Elaboració

1. Es posa el formatge ratllat en un plat fondo i s’hi afegeix, passant-ho per un colador fi, la farina, el llevat i un polsim de pebre vermell.
2. Es talla la mantega a trossos i es barreja amb el formatge, la farina, el llevat i el pebre vermell. Es treballa amb els dits fins que quedi una massa uniforme. S’hi afegeix el rovell d’ou i es remena amb una cullera de fusta. Es deixa reposar la massa almenys mitja hora.
3. Després, s’enfarina el marbre i s’hi distribueix la pasta. S’aplana amb el corró, se’n fan tires allargades i es tallen en forma de bastonet. Més tard es posen els bastonets en una safata per anar al forn, sense untar, i es posen al forn a la meitat superior fins que es daurin (uns 15 o 20 min.).

Alquézar és una sorpresa. Una grata sorpresa en aquest racó del pre-pirineu d’Osca. Una ciutadella enfilada dalt d’un escarpat turó, amb una bellíssima vila medieval als peus. També els voltants justifiquen una visita. Imponents gorges, rius encaixats, barrancs profunds, amb rierols d’aigues netes, verges. Podeu pujar al monestir i al castell. Admirar les seves obres d’art. Baixar al poble i recòrrer els carrers estrets. Podeu, també, baixar encara més i fer a peu una ruta de barranquisme. Per dormir, i per menjar, adreceu-vos a l’hotel Villa de Alquézar, un valor segur a la comarca del Somontano, tot i que darrerament se n’han obert molts altres. Perquè ara també teniu l’hotel Maribel, més modern, amb molt d’encant. Del grup Rusticae. O l’hotel Santamaria. El Somontano és una comarca que cal recòrrer sense preses. Com sense preses cal degustar el seu vi, o el formatge de Radiquero. Una delícia.

Alquézar es una sorpresa. Una grata sorpresa en este rincón del pre-pirineo de Huesca. Una ciutadela sobre el risco escarpado de un cerro, con una bellísima villa medieval a los pies. También los alrededores justifican una visita. Imponentes barrancos con ríos encajados. Riachuelos de aiguas limpias, vírgenes. Podéis subir al monasterio y al castillo. Admirar sus obras de arte. Bajar al pueblo y recòrrer las calles estrechas. Podéis, también, bajar todavía más y hacer a pie una ruta de barranquismo. Para dormir, y comer, dirigíos al hotel Villa de Alquézar, un valor seguro en la comarca del Somontano. Aunque ahora le ha salido competència. Así también teneis l’hotel Maribel, más moderno, con mucho encanto. Del grup Rusticae. O el hotel Santamaria. Es el Somontano una comarca para recorrer sin prisas, como cuando degusteis su vino, o su queso de Radiquero. Una delicia.

Alquézar is a surprise. A surprise in this corner of Huesca. A ciutadela on a hill, with a beautiful medieval city to the feet. Also the surroundings justify a visit. Impressive ravines with fitted rivers. Clean creeks, virginal. You can rise to the monastery and to the castle.  Or to descend to the village walking its narrow streets. You can go down, a little bit more, and do by foot a river tour. To sleep, and to eat, go to the hotel Alquézar’s Villa, a sure value in the region.