Cometre el lapsus d’equivocar-se amb l’entradeta d’una notícia és un error greu, però encara ho és més quan, com en aquest cas (ADN d’avui, 21 d’octubre), es fa en la portada i es presenta un significat tan esperpèntic com el de la imatge. Em suposo que aquí hi haurà un/a maquetador/a a qui li haurà caigut el pèl, aquest matí. En tot cas, prenent aquest titular i entradeta com a reals i usant una mica la imaginació, podríem seguir imaginant-nos la notícia, no perquè tinguem massa temps lliure o no hi hagi res més important sobre el que parlar, sinó per pur freakisme. La cosa podria quedar de la següent manera:

“El 25% de la ‘coca’ arriba via Àfrica

El 31% de firmes estrangeres afirma que invertirà més.

Segons dades publicades per la Confederació d’Organitzacions de Camells Associats (COCA) en un recent estudi, la crisi no colpejarà el sector tant com algunes veus afirmaven, tot i que hauran de cercar noves formes per tal de reduir despeses i augmentar la rendibilitat dels seus productes.

D’aquesta manera, les principals multinacionals afirmen que cal explotar més les noves vies de comerç obertes arran de l’eclosió dels negocis de kebab, mitjançant les quals introdueixen bossetes d’estupefaents diversos en aquest menjar, que es fabrica originàriament al nord d’Àfrica, per tal de poder-les introduir al mercat català. Tanmateix, segons reconeix una important empresària del sector, Alberta Bique Roto, “algunes vegades se’ns passa extreure la matèria un cop arriba a Europa, el que provoca que certs clients i clientes de menjar àrab surtin dels restaurants veient més estrelles de les que veurien només amb el kebab, sense amanir”.

Així, la mateixa COCA afirma que calculen que, durant l’actual any empresarial (que en aquest sector començà el passat mes de setembre, quan les escoles acabaren les vacances d’estiu), la inversió de firmes estrangeres augmentarà un 31% arreu dels Països Catalans, una xifra destacable que intentarà aprofitar el moment actual. La patronal afirma que, “atenent a les dades presentades per experts i expertes sanitàries, la crisi, a més d’atur, provocarà depressions i problemes d’erecció, així que, si hom no pot riure, treballar o follar, el més normal és que es passi a les drogues i, davant aquest fet, se’ns obre un nínxol de mercat que cal abarcar el més aviat possible”. Per fomentar l’ús d’aquestes substàncies, s’està preparant una campanya de màrqueting que publicarà anuncis a autobusos, metro i als intermitjos del Club Super 3, en la qual prestaran la seva cara Amy Winehouse, Robbie Williams i un destacat polític republicà barceloní, sota el lema “¡Al camello, que no estamos tan mal, hombre!”.

Aquestes informacions, però, neguitegen la petita i mitjana empresa autòctona de drogues, la qual tem que amb la seva economia d’escala, les multinacionals enfonsin la producció pròpia. Per aquest motiu, el director de l’empresa catalana Esnifant-OSAN exigeix als governs espanyol i autonòmics que inverteixin els diners a què es van comprometre amb la Llei de Drogodependència, així com flexibilitzin el mercat laboral, ja que les càrregues de seguretat social dels camells i camelles els resulten massa altes. De la mateixa manera, exigeixen a la Unió Europea un tracte equiparable amb el sector de la pagesia, per tal que s’aprovi una mena de PAC (Política Agrària Comuna) pels estupefaents, recuperant el projecte que en el seu moment ja va plantejar Jesús Gil amb la seva Política Armònica de Substàncies Tergiversadores de l’Intel·lecte (PASTI). De moment, però, ja han anunciat l’impuls d’una nova varietat de droga catalana, el calçot al·lucinogen, el qual presentarà com novetat que els seus efectes seran visibles sense necessitat de deixar la salsa romesco al sol durant tres dies i s’unirà a les altres substàncies autòctones Ensaladilla Russa de Xiringuito de Platja i Paella d’Or de Bareto Cutre, d’efectes immediats i de fort calibre.

Per la seva banda, els sindicats del sector, Comissions Farloperes i Intervenosa-CSC, han reclamat millores pels treballadors i les treballadores, en especial per posar fi a l’alta taxa de mobilitat laboral, amb constants canvis de carrerons com a espais de treball, fruit de les baralles entre bandes, així com la retirada de la Directiva de les 65 hores, la qual possbilitaria jornades de treball de fins a 12 o 13 hores diàries, les quals podrien obligar fins i tot als i les empleades del sector a dur llibres al lloc de treball per tal de no avorrir-se, amb els conseqüents desequilibris mentals que això produiria.”

(Quin és més freak? Vota a sms25!)

Els darrers anys, sembla que a Eurovision s’hagi imposat la màxima que, per triomfar, cal ser un gran freak! I és que, des de l’actuació de l’històric concursant austríac Alf Poier, cada any hem anat trobant especímens més i més estranys, fins que l’any passat guanyaren els no menys notes Lordi.

Si vols ser algú, doncs, cal que siguis el més freak del festival més freak! A l’entrada del concurs, has d’escollir l’opció “possibles 12 punts” o “dignitat” i cada cop més gent escull la primera opció!

A part del nostre estimat Chikilicuatre, els especímens d’enguany són, si més no, curiosos, dignes d’admirar-los i oblidar-te de la cançó, si és que aquest element encara té algun tipus d’importància.

Per començar, potser el més conegut (i s’ho ha guanyat a pols), és el gall d’indi Dustin, representant d’Irlanda. Tot i ser l’animal que és, he de reconèixer que conec escarabats afònics que afinen més, però ni de lluny són tan simpàtics.

En un altre nivell, el representant bosni Laka porta un gall real a l’escenari! Aquest, però, sembla que és més tímid que en Dustin. Mentre, ell canta una cançó amb coreografia estil entre “Amo a Laura” i “Heidi”.

Per altra banda, els croats de Kraljevi Ulice & 75 Cents canten una cançó tradicional, barrejada amb hip-hop i una noia jove i maca que balla donant voltes i aixecant la cama sense que vingui a tema, ja que la cançoneta és difícilment ballable (però ja se sap que una noieta movent-se sempre ven).

Per acabar, hi ha alguns que prefereixen disfressar-se, com els lituans Pirates of the sea, que intenten emular en Jack Sparrow en versió dance-pop. Aquesta cançó, però, seria l’arma perfecte per enfonsar el temible Davy Jones a algun lloc d’on no volgués tornar…

I els altres que també es disfressen són els Elnur, d’Azerbaijan, amb les seves ales blanques, com àngels, amb la diferència que els àngels de debò no torturen i aquests sí que ho fan, des del moment que decideixen dedicar-se al món de la música.