Es veu que per Àmsterdam hi ha 30 ninotets de jocs clàssics que decoren les parets. Jo només vaig saber trobar aquest i un altre que, com que m’és antipàtic (i de Nintendo) no vaig fotografiar. Així que de moment, la sèrie només té el primer element. A veure si en vaig afegint.

Un invasor tot solet

Si mai em toca organitzar-ne algun intentaré que s’assembli a aquest que em vaig trobar pel carrer fa un parell de dies:

Quan l'organitzi jo, el nuvi el faré anar de Supergirl!

Post en honor d’una amiga que m’ha dit que es casa! Enhorabona!

Són dies difícils per als que busquen feina; els CVs s’apilen i la gent ha de ser creativa per fer currículums que cridin l’atenció. Hi ha qui té sort i en té prou amb una foto en biquini, però altres han de mirar de destacar d’altres maneres. En un blog de disseny parlaven d’això mateix i han fet una selecció de currículums inusuals, artístics i creatius; no tots són igual de bonics (i enlloc no ens diuen res de la seva efectivitat, i no sé jo si la gent de recursos humans són els més moderns de les empreses), però cridaners, ja ho crec que ho són.

Això sí que és una plantilla de CV

I no cal ni dir que jo m’he fixat en aquest, que ens demostra que els jugadors de rol no només ja tenen fillets, sinó també feines amb cara i ulls.  Si és que ens hem tornat tots gent de bé i persones responsables, que aportem més a la societat que la neteja dels abocadors incontrolats on s’amagaven peces d’armament per a les partides…

Hola a tothom i a tothoma!!!

Us presento unes quantes suggerències de regals per fer als vostres éssers més estimats. Crec que les trobareu d’alló més adequades, sobretot si sou addictes a les compres compulsives.

“¡¡¡Señora, que me los quitan de las manos!!!”

Exclusiu posaganivets

La primera opció és un exclusiu posaganivets. El color vermell coincideix a la perfecció amb l’estat d’ànim de la persona que el regala. La disposició de la figura humana representada (de génere masculí podria aplicar-se també al gènere femení), en plena caiguda despres de rebre 1, 2, 3, 4 i fins a 5 ganivets llençats amb mestratge infalible. Ideal per regalar a sogres/sogras, cunyats/des carnals o pol·lítics, o senyors que et fan la cuina.

Enganxat al beure

La segona suggerència és ideal per al sentit contrari, és a dir, de Sogres/as a Joves o Gendres. Amb aquest pràctic posaampolles li dius, de forma molt elegant, que és un dropo i bevedor, i que la teva filla no el mereix. Probablement no entendrà aquest significat intrínsec, però quan vagis a casa seva i vegis que el conserva al menjador de casa signifca una dolça i silenciosa victòria perllongada en el temps.

Peró…prou conflictes!!! Els regals també poden significar l’expressió d’una estima sincera i duradora (de fet, crec que és la seva finalitat última, però que ha canviat des que es va inventar l’Amic Invisible). Si la teva sogra és Trekkie, aquest és el regal ideal. Podrà voltar per casa d’aquesta fila mentre rememora els seus episodis favorits d’Star Trek de la vella generació. (I amb una mica de sort la enxampes amb la càmera de fotos i ho penjes al Facebook.) També val per a homes!!!!.

Obra de capçalera

Els autoregals també ténen cabuda en aquest meravellós repás!!! Vaig localitzar aquesta joia el passat Sant Jordi. Malauradament el seu preu era prohibitiu. Però res com tenir un bloc i pregonar als quatre vents aquest desig tan íntim…

Balena de qué???

Per últim, expressar una queixa al Departament de Consum: Quins productes entren al nostre mercat? Qué significa això, exposat en qualsevol botiga, a l’abast dels nostres infants? Ja em passa, ja, que em diuen que les meves teories sobre conspiracions són només imaginacions, però vaja, vaja, jo no ho he vist mai als llibres de l’escola, aixó!!! És que hi ha massa llibertinatge!!!! Marranus!!

Per últim, un homenatge al que s’ha convertit en un génere cinematogràfic en sí mateix: els anuncis de “Teletienda” d’aparells per fer exercicis. Simplement unes petites obres d’art!! La sinceritat i espontaneïtat a flor de pell…

Llàstima que m’ha arribat tard, però ja li regalaré a la pròxima embarassada que tingui a mà:

Carregant... espereu, si us plau

Tremolo només de pensar-hi!!!

Cada dia falta menys per Carnaval. Qui més qui menys s’ajunta amb uns quants amics i va pensant la seva disfressa; els més previsors ja fa setmanes que cada diumenge a la tarda queden i cusen, retallen, pinten o es barallen (segons el cas). Fins i tot en sé d’alguns que dediquen els caps de setmana al robatori de carretons de supermercat per a la seva disfressa. Si tothom fa com ells, ja poden preparar-se els del Carrefour! (De moment no puc dir més, però si n’aconsegueixo fotos tindran post dedicat en el futur).

Sí, senyors, la febre carnavalera ja ha arribat!

Personalment, sóc de les que aquest dia s’estimarien més cavar un clot sota terra que sortir amb una perruca i un espanta-sogres, però no puc pas privar la meva criatureta de la il·lusió de Carnestoltes, que ella fa mesos que frisa (hehehe). Així que he anat pensant, i avui tinc alguna proposta de disfressa per a tota la família.

Tampoc no ens hem d’oblidar els petits de la família. El meu pare té un gosset que s’aguanta molt bé dret. Potser els puc convèncer, enlloc de posar-li el tutú rosa que li han comprat, de currar-se això:

En fi, com ja us deia, el més important és triar una bona disfressa per a la petitona. Com sempre, internet és una font d’inspiració. Ja vam comentar un altre dia que hi ha pares molt cabrons…

De tota manera el que m’estic pensant ara és vestir-me de caníbal com quan érem petits al cole i no hi havia correcció política: embetumada per ser “un negre de l’Àfrica”, perruca arrissada amb un os al mig del cap, i arrossegant una olla que faci xup-xup amb la meva criatureta dins…

Hola a tothom i a tothoma!!

Quan acava un període de vacances (i que coincideixi que tú també n’has fet) és molt dur tornar a la feina: Tota la societat va “al alirón”, arrossegant-se com ànimes en pena, tornada als horaris, les presses, els nens al col·le, embussos, mal rotllo… el pitjor, com dic, és que si és en tornar de Nadal-Setmana Santa-Estiu, els mijtans de comunicació s’encarreguen de “facilitar-te” l’entrada, sobretot les cadenes privades generalistes. Com que no hi han hagut notícies!!!!! (bé, apart de “qué ricos los helados todo el año” o “en pleno agosto se alcanzan en Sevilla temperaturas que superan los 40º”.

Els mitjans s’entesten a posar-hi etiquetes a la mala folla que portes a sobre, fent servir sobretot la paraula “síndrome”. Si téns un síndrome, del que sigui, has begut oli, nano!!! Bé, tot aixó sense voler menystenir els bóns professionals de la salut psíquica o aquelles persones que realment tinguin un problema, és clar!!! Peró és que avui en dia li dónen un micro a cada cafre que…

El pitjor de tot és el sentiment de “Proud to be…”. Mare meva…

Bé, la meva tàctica és la següent: intentar fer el màxim de coses i disfrutar al màxim de les vacancetes que tingui!!! ja sé que és una obvietat com una casa de pagés, però de moment em funciona. Fes alló que mai téns temps de fer, fes esport, practica els teus hobbies!!!! El secret és arribar a desconnectar de la feina, per així poder tenir una reentrada pacífica a la rutina diària.

Però…atencióoooooo!!! Tampoc cal passar-se d’obsessiu en segons quins temes!!!

Podem tenir problemes molt greus a la reentrada si hem dessincronitzat terriblement les activitats de l'oci i el negoci.

 Moralitat: no us passeu amb tot plegat!!! Sinó, podeu arribar a tenir greus problemes psiquiàtrics, sonats d’aquells de lligar, fúries de la natura, i tot per un maleït síndrome postvacacionaaaaaaaaaaal!!!!!

Com aquest company de la meva feina, mireu, mireu, cóm es va passar amb la Play totes les festes (no hi va anar a cap dinar de Nadal perquè li estava fotent canya).

Ja fa temps que per casa teníem això…

Ahir vaig anar de rebaixes i, si bé vaig fracassar en l’objectiu principal de la missió (coneguda com “codi: pantalons”), vaig trobar una cosa que, sense que jo ho sabés, en realitat em feia encara més falta:

Per acabar de completar la família, necessitem un body de conjunt, talla 6 a 9 mesos o més gran, s’accepten (i valoren) suggeriments.

En altres ocasions en aquest blog hem parlat de ser pares friquis, de les obligacions que comporta educar les criaturetes en el bon gust, tenir-los a punt les joguines adequades, disfressar-los temàticament el dia de Carnestoltes… i no, no deixarem estar el tema. A casa tot just acabem de començar i és tota una feinada. No només cal pensar en les joguines i la roba, és tota una manera de viure.

No es pot començar mai massa d'hora

I el pitjor és que es veu que avui dia ser pare friqui ja és cosa del passat: els veritablement precoços van més avançats i per això ens trobem amb la primera generació d’àvies friquis:

Innovadors dissenys de ganxet

Això lamentablement no ho tinc a casa, què més voldria. Hauré d’aprendre a fer ganxet…

Però la meva àvia, a banda de preciosos peüquets i mantetes, ens ha fet unes fantàstiques tovalloletes de la Hello Kitty. És molt moderna ella!

Vet aquí un calendari japonès per encetar l’any nou!

Us recordeu de les perruques per a gats? Doncs avui més disfresses per als nostres amiguets quadrúpedes. Un calendari japonès amb gats disfressats, costa triar quin fa més pena. La majoria fan una cara de “i jo què hi faig, aquí?”. El mes 10 va de Harry Potter, per exemple. I el pobre es menja una bombolla de sabó! Potser Japó es mereix una categoria específica, hores d’ara…

Hola a tothom i a tothoma!

Tot i que per aquestes dates hi ha qui es resisteix a admetre-ho, el Nadal és una festa del consumisme compulsiu, amb el permís de la omnipresent i omnipotent crisi global.

(Sobre la crisi econòmica, avui sentia les declaracions del president Zapatero en roda de premsa després del darrer Consell de Ministres de l’any, en què venia a dir que cap a meitats de 2009 la crisi hauria passat ja. “Agárrense los machos”, he pensat. Però d’això en parlarem un altre dia).

Bé, cóm deia, pot ser que tingueu algunes opcions de regal en ment, i us costi decidir-vos entre elles. Si és el cas que dubteu entre adquirir o regalar un PC o un Mac, m’agradaria facilitar-vos la tria amb aquest video. I després en treieu les conclusions que pugeu!!

Hola a tothom i a tothoma!!

Publiquen diversos mitjans que el superheroi Batman ha mort a la seva última aventura publicada als USA.

A casa li dèiem "El Batman de la panxeta"

Com a lector de còmics experimentat, m’he de prendre la notícia amb cert escepticisme. És a dir, no dubto que els actuals guionistes d’aquesta sèrie de Batman el puguin haver matat. Però la pregunta és, fins a quan? També va morir en Superman i recentment el Capità Amèrica (la ressurrecció del qual està prevista per al gener), i les dues van provocar sengles reaccions de la premsa internacional al davant de fets tan esfereidors. Pobrets.

Tampoc penseu que de Batman només n’hagin sortit 681 números. Deu ser el 681 d’una de les múltiples sèries que deuen sortir, i a més segurament que haurà patit alguna que altra renumeració degut a “canvis en l’enfoc editorial” o el típic esdeveniment còsmic d’aquells que reestructuren l’univers, etc, etc, etc. No ho puc assegurar perquè no sóc seguidor de Batman, però per més inri, no pot ser que mori en un número tan anodí i vulgar com el 681, hauria de ser un número rodó, i a poder ser parell.

Bé, però la notícia d’avui no és aquesta, no. Ahh, amiguets i amiguetes!! de tant en tant la globalització t’obsequia amb notícies com aquesta que us ressalto: No és broma: la ciutat Turca de Batman es querella contra Cristopher Nolan, autor dels dos darrers films de Batman.

El senyal de trànsit més buscat del món després del de la localitat austríaca de "Fucking", segur.

En paraules del seu alcalde, “sólo hay un Batman en el mundo. Sin perdirnos permiso, los productores estadounidenses de películas han usado el nombre de nuestra región”. Gaudiu de la notícia sencera.

L'Alcalde, la Tinent d'Alcalde, el regidor d'Urbanisme i el Regidor de Finançes públiques de la localitat de Batman. Gent de Fiar?

Aquesta és la batalla final d’en Batman. Ahh, aquells fluixos d’esperit, NO LA MIREU, perquè en veritat que cau l’heroi més gran des d’Hèctor de Troia.

Hola a tothom i a tothoma!!!

Bé, es confirma la idea presentada al nostre anterior post: La febre dels simuladors musicals és imparable!! Però ara disposem d’imatges. En primer lloc, un “pantallasu” del hit de la propera temporada: “Maraca Hero“. Per fi les companyies de software prenen consciència del gran col·lectiu de potencials consumidors fóra del públic estrictament anglosaxó.

Amb grans clàssics, com "Maria Cristina me quiere gobernar"

El joc combinarà l’actuació amb instruments musicals i la interpretació vocal. Havent-se confirmat la comatibilitat dels micros de qualsevol dels jocs ja existents en el mercat, però, la marca vol potenciar el llançament de micros d’atractiu disseny pròpi, que els diferenciarà dels de les altres franquícies. Aquesta semana ha trascendit l’interés d’alguns dels grans grups del panorama internacional en partifipar en aquesta nova aposta. Per exemple, es baralla la possibilitat d’un gran hit, “Rolling Stones vs Antonio Machín“.

I és que diversificar estils no és dolent, ans al contrari: també servirà per obrir al gran públic (i sobretot als joves) els grans intèrprets i èxits de la música llatina. Sembla ser que el joc combinarà diferents estils de música ibero-americana: Conga, Bachata, Reggeatón (mal que ens pesi), Son cubà (el més esperat pels usuaris, sens dubte). No es descarta la futura incorporació de nous paquets de cançons via continguts descarregables, el que de bén segur allargarà la vida jugable del joc. Per les primeres informacions que ens arriben, però, sembla ser que els estils musicals es centren sobretot en la música caribenya, cosa que deixaria en un principi les músiques d’arrel xil·lena o argentina. Tot es veurà, però.

I és que els perifèrics que han dissenyat són tota una cucada. Mireu les primeres imatges que s’han distribuït per a la premsa especialitzada:

Les maraques es connecten a la consola de sobretaula per connexió USB.

Podem observar que les maraques compten amb una pràctica connexió USB. Contràriament al que s’havia vingut publicant (que cada maraca requeriria estar connectada separadament a la consola) finalment s’ha aconseguit que sigui només una d’elles que hi hagi d’estar connectada. La segona compta amb un sensor bluetooth que la connecta amb la primera. Satisfactòriament, doncs, això ens permetrà de fer les més agosarades fil·ligranes amb elles sense por a escanyar-nos amb els cables!!!

La flauta duu incorporats uns pràctics auriculars per practicar sense molestar

El tema de la flauta són figues d’un altre paner. Sembla ser que no ens limitarem a anar prement els botons de les notes musicals, sinò que a la boca duu incorporat un sensor de bufada, en forma de pestanya, que detectarà si realment estem efectuant una bufada, i la intensitat d’aquesta. Per fí podrem emular els nostres grups musicals favorits marcant-nos uns solos de flauta èpics. La flauta s’alimentarà amb dues pil·les AAA, sense cables.

Hola a tothom i a tothoma!!!

A la vista de cóm de lluny estan arribant els videojocs de simulació musical, que arriben a unes cotes de realisme realment sorprenents, us passo el video intern súper-secret del nou projecte d’Harmonix, els responsables dels primers Guitar Hero i els exitosos Rock Band 1 i 2.

Ahhh, ja tinc ganes que surti!!!!!!

(bé, al Cèsar el que és del Cèsar, us presento “El Hombre Orquesta de Acapulco”, i jo diria que ESTÀ TOCANT A UNA ÒPTICA!!!!! es pot veure un quadro d’aquells amb les lletres de diferents tamanys i una màquina per examinar-te els ulls)

Ara bé, res com experimentar la sensació de tocar un instrument real, produïr tú mateix el que és la màgia de la música…

A mesura que s’anaven cansant el pas era cada cop menys zombiesque i els bwaaargh menys convincents, però el vídeo serveix per aprendre que per sobreviure als zombies no els has de tirar serpentines, sinó córrer per un carrer amb molts de semàfors, i travessar encara que estigui vermell: els zombies s’esperen.

Per si no us ho havia comentat, us vau portar aquell dia!!!!

Hola a tothom i a tothoma!!

Reprenent un altre cop el testimoni de Murtra, he trobat aquestes idees per al proper carnestoltes, a veure qué us semblen…

Apart de ser una disfressa bén original, aixó resoldria uns quants problemes al món: Acavaria amb la caça furtiva de goril·les (que tot i ser un tema molt seriós m’haureu de permetre que hi frivolitzi), ja que si els nomenes treballadors de l’Estat estarán bén protegits en la seva condició de funcionaris; resoldriem els problemes de massificació de reclusos; i es previndrien els problemes de reincidència. Quin pack més bó, oi?

 Aquesta és per aquella gent que diu: “Ui, quin nen/nena més mono/mona, me’l menjaria!!”. ULL!!!, que potser ho diuen literalment!!!! I és que clar, amb una miqueta de sal i oli bó, a la planxa…. no els hi donem motius!!!

Bé, pobret nen (o nena), que està molt content/a, tot disfressadet/a.

No, no és una disfressa de Frízer…

Depenent dels teus nivells d’hormones que hom tingu triarà una o altra disfressa de les que us mostro a sobre.

Bé, és el que té el carnestoltes, oi? que tothom pot treure el que duu a dins i no passa res (cóm és que tant home es vesteix de dona?)

YIPI-KA-YEEEEEI

No sóc gaire amant de les disfresses, però sé apreciar les bones idees dels altres i per anar-me inspirant i alhora, si és possible, ajudar-vos a decidir, aniré penjant les bones idees que trobi.

Comencem amb una recomanable disfressa de l’heroi del moment, amb pel·lícula i èxit recent, ia qui sembla que veurem aviat amb la resta de Vengadores. Sí, senyors, ja ho heu endevinat i si no ho deia al títol: em refereixo a la disfressa d’Ironman.

Ben aviat, més idees per a vosaltres, les vostres criaturetes i els vostres amiguets quadrúpedes.

Resulta que el meu menjador no està tan complet com jo em pensava. Imagineu-vos que deixeu un moment la playstation, i us reclineu per descansar una mica, assegudets en un fantàstic puf…

Disseny de l’empresa italiana Qayot.

Què deu tenir més productes associats, el pacman o el tetris?

Hi podeu trobar raconets que mai no hauríeu imaginat…

El Monte del Destino: l'únic volcà que es veu des de l'espai

Ja fa una setmana que ha començat la festa major. Ara torno de la baixada de l’àliga i duc un barrilet penjat del coll. M’he recordat d’aquesta foto que vaig fer fer fa un parell de dies a la plaça de la Font…

Vet aquí els famosos barrilets de festes que a casa col·leccionem d’any en any, tots a punt perquè els omplissin amb la mamadeta, la beguda de les festes.

A mi, però, enguany m’ha picat la curiositat una altra beguda que s’ofereix aquí al costadet de casa, al Pla de la Seu:

Si us agrada més la ciència-ficció fosca i torturada (és a dir, si les històries que més us agraden comencen amb “En un futur postapocalíptic…”), potser l’R2D2 és una mica massa bufó per a vosaltres i us estimeu més aquest altre reproductor de DVD.

Com a mínim teniu la garantia que difícilment es convertirà en un “comic relief” si algú mai decideix fer una altra trilogia de Terminator en què surti la versió mecanoide del Jar Jar Bings (o com s’escrigui, no ho penso buscar!).

Molt aviat en DVD i Blue Ray…

Els animals hauran de ser acompanyats per un adult a la sala.

“Quina impressió, nen!!!”