L’educadora es ferà responsable d’impartir totes aquestes tasques adequadament, amb la finalitat que pugui ser satisfactòri per l’usuari amb el que tracta. Caldrà tenir en compte determinats hàbits que el pròpi individu estableix i personalitza d’acord amb les seva corresponent rutina i sistema de vida.

Avui ha quedat reflexat un suport de seguiment d’ús de les ulleres i de control de la graduació per a una bona visualització.

L’educadora emprèn tasques de suport a la higiene personal (canvis de roba, introduir la dutxa diaria), per tal d’afavorir el plaer de cuidar-se. També fa un suport d’higiène de la llar i d’aprenentage de l’ús dels diferents productes de neteja, un suport alimentàri que afavoreixi en una dieta sana i no repetitiva a base de cuinats ràpids i un suport de seguiment mèdic.

El meu ultim dia va ser tranquil, vam anar a la DGAIA amb 3 nens, no va faltar ningun familiar.

Vaig estar observant el contacte de la S amb la seva mare i va ser com sempre (la mare que ha faltat 3 vegades), molt participativa en el joc i molt afectiva amb la nena. Vaig estar parlant amb la mare i no vaig dir-li res sobre la darrera visita per veure com es comportava i vaig observar la seva actitud de com si no hagués passat res. La educadora va posar-li una trampa per veure com reaccionava. La mare havia demanat més fotos de la nena, i la educadora li va preguntar: – no te las trajeron en la ultima visita?? Yo es que e estado de baja y no he estado al corriente. I la mare va dir que no que no els hi havia portat i la educadora es va fer “la loca”. Després a mi em va dir: -Es que es una mentirosa!!. Cosa que no em sorprèn per que totes les educadores coincideixen en el mateix..

Desprès de camí a la llar, la G em va explicar que el A, (nen de 3 anys que cada setmana te visites amb els seus avis), segurament començaria un procés d’acolliment.. Em va sobtar molt ja que els avis es desviuen per ell, i quasi mai podem acomiadar-se, però després vam comentar que si això ho ha dictat el jutge serà per alguna cosa.

Ara m’adono d’un dels avantatges d’anar a pràctiques un cop a la setmna, i és que de dijous a dijous he notat molta diferència. Si el passat va ser un caos, aquest ja ha estat una altre cosa.

Els petits ja no estan a la defensiva, sinó que es mostren més propers a la nova situació. Han acceptat que això és d’aquesta manera i la seva actitud comença a no ser tan rebel. Estan més atents i cordials a la nova educadora, i ja la perceben com a un possible referent.

Hem anat al parc i la N, ha vingut just quan anavem a dur a terme una dinàmica tots junts. Ja ho va fer el passat dijous això de venir… No em sembla malament que els vingui a visitar, però crec que en hores de treball no hauria de fer-ho, ja que trenca amb tot el clima que a la nova educadora li costa aconseguir i ja no es pot fer res en tota l’estona restant, perquè s’ilusionen amb el retorn de la N i s’esveren.

Fins on està el límit? Quan cal dir prou i fer punt i a part?

És el de sempre, el famós debat de la implicació i l’acceptació i adaptació a les noves situacions. És l’ètica de l’educador… Quan deixés un espai i unes persones importants per a tú, però que estan dins la teva professió. Quan la teva vida prèn un altre camí que tú fas girant el cap enrere. Les coses canvien, i ara li toca a un altre. I el més important… És bo per als nens veure com torna constantment la N? Sens dubte s’està donant una saturació de situacions, referents que no tenen res a veure.

Ja no hi és la N, i com es va notar el desè dia de pràctiques… quart dia al centre de la nova educadora.

Ella és totalment diferent, en tot. Ve de treballar a una ludoteca del seu poble i la seva anterior experiència és bàsicament enfocada als àmbits de la pedagogia infantil; fet que dóna pas a una amplia experiència amb els nens. M’agrada la seva línia de treball; opinió que compartim quasi bé totes les noies de pràctiques, ja que és dinàmica, i té una metodologia d’intervenció molt creativa i innovadora (cada dijous que hi vaig és diferent).

Tot i així, no deixa de ser una persona nova, que als ulls dels petits, és una desconeguda i un intent de ser algú que ells estimen amb bojeria i ja no hi és. Això es nota, i crea un ambient molt delicat i de tensió al màxim.

Criden, fan el que volen, estan a la defensiva amb qualsevol dels professionals del centre… Mostren una actitud rebel com a resposta del desacord amb el nou canvi. És “normal” que es doni aquesta situació, però això no treu que ha estat un dia caòtic per a tothom. Descontrol, més descontrol i una situació no massa fàcil d’encaminar.

Està clar que per ells hi ha un buit, i un desconcert davant d’una situació que no entenen massa… Pot ser que influeixi el fet que no se’ls preparés eficaçment per la marxa de la N?

El que està clar, és que la nova educadora se’ls ha de guanyar.

Farà un parell de setmanes les educadores estaven pendents d’una nova entrada. Però, aquesta nova entrada no era una entrada qualsevol. Es tracta d’una noia d’uns 15 o 16 anys. Aquesta hauria d’anar al grup d’adolescents, però en aquest grup hi ha una noia amb molts problemes la qual es porta molt malament amb la noia que està pendent d’entrar en el centre. La noia que està pendent d’entrar es una persona molt conflictiva, amb problemes psicològics, que no té límits i no es sab controlar per si sola i per això li aniria molt bé entrar en el centre. Les educadores estan seguríssimes de que si accepten la nova entrada el rendiment del grup d’adolescents baixarà molt ja que les dues noies juntes podríen fer que el funcionament del grup empitjores molt però d’altre banda creuen que seria molt bo que entrés en el centre.

Les educadores vàren estar durant dues setmanes amb molts dubtes ja que no sabien que fer. Finalment aquestes vàren tenir una entrevista amb la mare, la professora i el psicòleg de la noia i van acordar conjuntament que esperaríen que aquest curs acabés sense modificacions en el grup d’adolescents i l’any que bé es faria possible la nova entrada. Les educadores, però, fan un seguiment individualitzat de la noia ja que creuen que es molt necessari, en aquestes sessions les educadores parlen amb la noia, li expliquen el funcionament del grup i del centre, les normes que hi ha, etc. així l’any que bé ja estarà preparada per entrar.

El meu penúltim dia, vaig arribar al centre, no hi havia cap nen gran, per tant vaig pujar a d’alt on estan els bebès. Plovia molt, i els nens miraven per la finestra, ja que veure caure l’aigua entusiasmava, jo mentrestant els hi anava cantant cançons relacionades amb la pluja, i alhora també les ballaven.

Cap  a les 10.30 van sortir cap a la DGAIA, hi havia molt de transit i no arribàvem a l’hora  per tant l’educadora va trucar a la llar per a que avises a la DGAIA de que arribaríem tard.

Quan vam arribar(10 min tard) no hi havia aparcament i la N se’n va anar a buscar lloc i jo vaig entrar als nens al centre.

El dijous vam tornar a la DGAIA, amb 4 nens. Les visites estaven programades a les 11. Quan vam arribar tots els pares estaven a la porta esperant als nens, el M de la emoció de veure al seu pare es va posar a córrer cap a ell, i va caure..Però no es va fer mal, pobret!

A les 11:10 la mare de la S encara no havia arribat, i la educadora deia: -Que no venga que no venga…(ja que aquesta nena podria estar ja adoptada). Si no viene de aquí 10 minutos te coges a la niña i te vas  a dar una vuelta.

(9è dia)

Avui he estat present a una activitat de psicomotricitat fina, on la feia un fisioterapeuta, però sovint la realitza el educador. El taller consisteix en que agafen un petit grup d’usuaris perquè així es pugui estar atent amb tots i comencen fent motricitat de dits, fent petis gestos molt sencills, després s’utilitza material com pinzes, un aparell especialitzat, plastelina… Esta prou bé perquè això els ajuda a no perdre la mobilitat dels dits.

El centre està preparant una obra de teatre i també l’activitat de Sant Jordi, a la qual asistirè.

A la Casa hi ha una dona que té un bebé i que té altres fills retirats per la DGAIA. El seu cas, no és d’urgència, sinó social. La dona havia estat toxicòmana i prostituta i com va quedar embarassada per risc d’exclusió social i per manca de recursos va entrar a la Casa. Aquesta dona va passar part de l’embaràs a la Casa i porta part de la lactància. Els educadors del centre han fet un gran treball amb ella ja que el seu problema és que amb els altres fills que té retirats sempre ha passat el mateix. Quan són bebès els hi fa més o menys cas però després no els hi presta atenció i això va ser detectat per la DGAIA a part dels seus problemes amb les drogues i amb la prostitució. El cas, és que tot anava molt bé amb aquest fill i semblava que potser estava seguint un camí com per a poder aconseguir la tutela dels seus altres fills. Però resulta que ha perdut la seva feina per agressivitat, no va a les visites dels altres fills retirats i no es presenta a les proves de toxicomanies. Serveis Socials li va al darrere i sembla que pot ser que després de mesos d’esforç, la dona perdi la tutela del nen.

Una de les coses que més greu m’ha sabut és que els educadors estaven realment preocupats perquè no saben com ajudar-la perquè veuen la seva feina de gairebé un any, engegada en una setmana.

Avui ha quedat clar que de vegades la funció de l’educador consisteix més en aprofitar les situacions que es creen com la d’avui. El que havia començat com a una cosa que faríem per deixar una mica endreçat el jardí a resultat una activitat que hem sabut aprofitar perquè els nens i les mares fessin alguna cosa plegats.

“Saber esperar la onada. Preparar-se per lo inesperat, tant positiu com negatiu”

Doncs avui la funció de l’educador ha estat bàsicament la d’endreçar i tenir cura del recurs perquè tot estigui en el seu lloc i mirar d’aconseguir subvencions. Això també formarà part del nostre treball!!!!!!!

Els educadors em plantegen un dilema amb el cas de la dona dels dos fills que he mencionat abans: castigar als nens, és desautoritzar a la mare (i aquesta no és la feina de la casa d’acollida i més amb casos com el seu d’urgència, és a dir, en un cas de maltractaments. ) però acceptar la manera d’educar dels seus fills, trontolla la tranquil·litat de la casa perquè els altres nens que són residents per a més temps estan adoptant les postures d’aquests dos nens.

… us ho vaig comentar a classe però no ho vaig fer explícit per aquí. El dia en que un altre incident va ser present en les meves 5 hores al CADES. 

Després de dinar, com ja sabeu, els estirem a les màrfegues i els hi canviem el bolquer perquè puguin descansar un estona fins l’hora de marxar a casa i jo mentre amb una altre educadora canviàvem un noi, per sorpresa em vaig veure implicada en una estirada de cabells. Va ser molt ràpid la manera d’actuar d’ell però l’estona que va estar estirant-me va ser eterna… jo no vaig poder fer res, només esperar a que les seves dues mans s’allunyessin, respirar fons i amb l’ajuda dels educadors, parlant amb ell suaument, tranquil·litzant-lo, intentant que es distreies amb qualsevol cosa per deixar-me anar… finalment al cap d’una bona estona en Pol em va deixar anar però ell va continuar “girat” intentant mossegar i esgarrapar a l’educador. Al final li vam haver de fer una contenció tirant-lo al terra fins que es tranquil·litzés.

Ell a part de tenir paràlisis cerebral també té trets psicòtics i en moltes ocasions l’hem d’apartar d’algunes persones perquè sinó poden prendre mal.

El que més em va sorprendre és que quan ja tot havia passat, en Pol es va asseure al terra, en una cantonada i només feia que riure amb cara de satisfet tot i no saber que allò que havia fet estava malament, per això no pots castigar-lo o dir-li que allò no es pot fer perquè quan un d’aquests nois té un brot psicòtic l’últim que pots fer és cridar-lo i dir les coses de mala manera perquè ells no ho entenen i la reacció pots ser molt pitjor.

Això ha estat una de les tantes experiències que viuré dins el CADES…

  (8e dia)

Un bon animador es aquell que tingui un ampli coneixement de la vellesa, tant biològic, psicològic i social, que conegui les possibilitats i necessitats dels vells, que sàpiga dinamitzar-los. Amb capacitat observadora, compressiu, respectuós amb les opinions dels vells, pacient, amb capacitat d’adaptar-se al ritme de les persones grans…

Per aprendre cal motivació, tenir una força que empenyi a l’acció, tenir en compte l’estat de desenvolupament mental de cada cas.

L’educador ha de ser capaç de transmetre la informació correctament, utilitzant un llenguatge verbal senzill unit a un to alt i un llenguatge no verbal per tal de facilitar la comprensió.

Per a assolir una activitat i la seva atenció, l’educador ha de crear un clima de bon humor, que facilita la interacció entre els membres. Es presta molta atenció a la validació de cada usuari mitjançant l’aplaudiment dels seus assoliments o intervencions i minimitzant les seves fallades, que reforça i anima, positivament, una contínua participació.

Important parlar del material, aquest ha de ser adequat, motivador, que desenvolupi els sentits. Amb la persona gran no podem utilitzar material específic per a infants, ja que seria una equiparació que podria ser molesta per a molts grans i alhora altament desmotivadora, com passa també amb les activitats. Treballar amb material propi de la vida quotidiana dels vells.

Dilluns_ grup de joves: Vaig estar amb el grup de joves. Primer de tot l’educadora els i va explicar que ja havien fet el projecte d’intercanvi i l’havien entregat i que ara haurien d’esperar a la resposta. Els joves es van emocionar ja que el projecte ja havia estat entregar però l’educadora els hi va dir que tampoc estiguin tan segurs de que la Generalitat l’aprovaria. Aleshores l’educadora els va dividir en dos grups i els hi va dir que féssin propostes per el que els hi agradaria visitar, quines activitats els hi agradaria fer, quins temes voldrien tractar etc. quan els italians vinguéssin a Barcelona. Després vàren acabar l’estona fent deures.

Dimecres_ grup de petits: Com cada dimecres vaig estar en la reunió de seguiment de casos. L’equip van estar parlant d’alguns nens els quals els hi faria falta un seguiment més individualitzat ja que mostraven reaccions que dificultaven el seguiment grupal. També van estar parlant que volien parlar amb la família d’aquests nens. També vàren parlar de tres noves entrades. Una d’elles era una noia que comporta molts problemes i que es porta molt malament amb una altre noia que ja està en el centre. Finalment les educadores van dir que si que volien aquesta nova entrada però que primer parlarien amb la noia i li dirien que primer de tot estaria com en un període de prova. Després van venir els petits i vam estar berenant i fent deures després van fer ludoteca. Les educadores amb van explicar que el dijous començaven unes xerrades per a les mares per a defansar el paper de la dona en la societat i en la família, en la qual vaig veure que estaven apuntades bastantes mares, cosa que em va sorprenda ja que vaig veure que les mares estaven implicades en el centre, quan primerament pensava que tan les mares com els pares no estaven massa implicats en el centre obert.

Dimecres_ grup de petits: Aquesta setmana només hi he anat dimecres ja que durant la setmana Santa el casal estava tancat. La primera hora vaig estar amb les educadores mentre feien la reunió de seguiment de casos com cada dimecres però aquest dimecres no en vàren fer ja que l’endemà havien de presentar  a la Generalitat el progecte d’intercanvi amb Itàlia i havien d’enllastir els últims detalls. Despés vaig estar, com cada dimecres, amb el grup de petits. Primer de tot van berenar i despres van estar fent deures. Mentrestan vam estar parlant amb ells i ens vàren explicar com els hi havia anat la setmana Santa i que havien estat fent. I finalment, durant la última estona van estar fen ludoteca, vàrem jugar i llegir contes.

Cap a les 10:30 vaig acompanyar a una educadora a la DGAIA, ja que portàvem a 4 nens. Va vindré la mare de la nena, que va faltar 2 dies, l’educadora va estar parlant amb ella, dient-li que quan no pogués vindré truqués per comunicar-lo, ella va dir que si que va trucar,(però això no pot ser ja que quan una mare no pot vindré la DGAIA ho comunica al centre per que el nen no faci un viatge en va). La educadora em va dir: “està mintiendo”… També li va informar de les conseqüències que podria tindre si faltava algun dia més.

Avui he anat a la DGAIA amb una educadora que no coneixia, pel camí em estat parlant, però alhora de parlar amb algunes mares, e observat una actitud una mica prepotent, parlant amb la mare marroquí donava la sensació de que no l’escoltava..

Vaig estar a una reunió amb l’EBASP, aquest estava format per l’educadora de primària, dos treballadores socials i dos assistents socials i l’educadora del centre obert. L’estona que jo vaig estar vàren parlar del casos dels nens que formen part del centre obert. Primer explicaven el cas del nen i cadascuna d’elles feia la seva aportació i allò que podien fer amb el nen. Vàren parlar de quins nens els hi era més necessari anar al casal d’estiu. Va ser molt interessant assistir a aquesta reunió ja que vaig poder veure com connectaven els serveis socials d’atenció primària del Masnou.

Dilluns_grup de joves: Encara no sabem si el progecte està acceptat, tots estan molt nerviosos i amb ganes de saber que passarà. Alguns d’ells estan molt segurs de que el progecte estarà acceptat i l’educadora sovint els i va recordant que pot ser que no l’aprovin. Durant l’estona tots ells preparen una gimkana que faran durant les festes majors del Masnou. Després també parlen sobre les activitats que faran quan vinguin els italians. Jo estic amb ells i els ajudo i els dono idees sobre algunes coses de les que podríem fer. El grup de joves és un grup molt acollidor i molt proper, estic molt agust.

Dimecres_grup de petits: Quan vaig arribar l’educadora em va dir que havia pactat una entrevista amb l’EBASP i que jo podria anar-hi amb ella. Aquest fet em va fer molta ilusió ja que no només veuria com funciona el centre obert sinó que també veuria com es relacionen els serveis socials del Masnou. Després hem estat mirant currículums de gent ja que una de les educadores del centre marxa per passar a ser educadora de primària. Finalment vàren venir els nens i vàren fer els deures i berenar. Aquell dia van estar fent ludoteca. Un dels nens estava molt exaltat i molt nerviós, no feia els deures, i anava tota l’estona amunt i aball. Mentre vàrem fer ludoteca vam posar música i el nen es va calmar. Les educadores intentaven que es calmés i jo vaig intentar que fes deures una estona però no hi havia manera.