Aquest és el vídeo resum de la Telecentre Europe Submmit de que parlava en aquest altra post, no te massa bona qualitat però si pot copsar perfectament l’ambient i la intensitat de treball que va haver-hi.

En aquest vincle, trobareu els documents i presentacions utilitzats.

Durant els mes de juliol varem preguntar a 838 alumnes de l’Acadèmia de Telecentres que impulsa la Fundació Esplai algunes qüestions relacionades amb la formació rebuda així com preguntes sobre les percepcions de necessitats futures entorn al tema de la formació dels professionals de les TIC (telecentres, biblioteques, centres TIC, …), varen obtenir 239 respostes que un cop tabulades ens donen resultats força interessants.

“Fer fàcil el complicat”, tal com ens deia una participant a l’enquesta ha estat una de les principals virtuts del programa de dinamització de xarxes a través de la formació, desenvolupat durant 4 anys. Completem amb aquest document, l’informe sobre el treball de l’Acadèmia que ja vàrem publicar fa uns mesos.

Avui he presentat en videoconferència a la seu del STSI, la memòria de resultats del programa de formació en TIC per al personal de les biblioteques públiques de Catalunya. Estàvem a la sala un curiós partenariat: Red.es, la STSI, el Departament de Biblioteques de la Generalitat, l’empresa Pròxima (amb qui compartíem la implementació del projecte) i nosaltres, la Fundació Esplai.

I el més extraordinari (i ho dic perquè no és gaire habitual) és que tota aquesta gent hem format un equip entestat, cadascú des de la seva posició, en que el programa sortís bé i fos útil per a les persones que impulsen les biblioteques del país i hem col·laborat perquè així fos.

Des del mes de gener que vàrem començar fins ara, unes 400 persones que treballen en aquests importants equipaments, han fet cursos de diferent contingut, tots entorn a les TIC i la majoria a distancia. Nosaltres hem centrat la nostra acció en els persones de nivell tecnològic baix (alfabetització tecnològica bàsica), en la utilitat que pot tenir a les biblioteques la Web 2.0 i en el bloc com eina de promoció de la biblioteca. Hem format 229 persones distintes amb un nivell de satisfacció molt alt.

La valoració de la nostra feina, feta per la  Generalitat i per Red.es ha estat molt positiva, remarcant l’alt nivell de consecució dels objectius i les portes que a partir d’ara s’obren. Tot un final encoratjador, que volem compartir.

]]> http://juliafotografia.wordpress.com/2009/10/28/recuerdos-del-pasado-entrevista-a-julia/ Wed, 28 Oct 2009 12:56:32 +0000 juliafotografia http://juliafotografia.wordpress.com/2009/10/28/recuerdos-del-pasado-entrevista-a-julia/

Els centres d'esplai ara i aquí

Divendres passat varen presentar en una reunió de treballadors de la Fundació Esplai, el que pretén ser el llibre de capçalera del lleure articulat al voltant del concepte “esplai”. Son una cinquantena de pagines dedicades a posar blanc sobre negre els principals elements del lleure educatiu associat.

Si sou dels que porteu temps i esteu en actiu, trobareu coses que ja “sonen”. Els valors que emmarquen la missió són els mateixos que va impulsar el Movibaix, ara deu fer uns 20 anys, en un document similar que se’n deia Azimut.

Incorpora com a novetats la immigració, fenomen inexistent als 90 i avui un repte de primer ordre que encaren cada dia els centres d’Esplai, introduint el concepte de multiculturalitat (pertinences múltiples) com a element enriquidor del concepte de país. La insistència en el lleure de qualitat com a punta de llança per aconseguir la consolidació i reconeixement social del esplai, expressat de distintes maneres, està també ben plantejat al llibre i reforça el convenciment de que els centres de lleure són veritables escoles de ciutadania i democràcia.

M’agrada també la incorporació del concepte de inclusió social, proposant l’esplai com a estri per aconseguir-la. La intergeneracionalitat, integració de la disfuncionalitat i de la diferencia, la coeducació… han anat madurant, com un bon vi, des dels ja vells temps del Movibaix.

Parla de les tipologies d’entitats, però crec, al meu entendre, que es queda curt i que no planteja que l’evolució dels esplais passa més per desenvolupar models d’estructura més comunitària i no tant monogràficament de lleure infantil i juvenil, fàcilment derivables en oci infantil i en prestació de serveis (el dilema subjacent de participants-clients, models més socials versus models més neo-lliberals).

Trobo a mancar dues coses, la primera, les TIC, ventilada en tres paràgrafs a la pàgina 14 i en una línia en el catàleg d’activitats de la pàgina 44. Això deixa de banda una realitat que avui en dia ocupa el lleure i el temps dels infants i dels joves i també que, tot proposant el centre d’esplai com una suma de voluntats locals (escola, família, monitors i monitores, comunitat), no planteja el potencial de les xarxes socials com a estri d’articulació d’aquesta realitat i segueix suggerint una estructura piramidal en la interacció dels esplai amb el seu entorn.

Tot i que haig de dir que el llibre m’agrada globalment i que de segur farà molta feina, la segona cosa que trobo a faltar és que tot plegat no deixa de ser una descripció d’intencionalitats i que explica poc o gens com s’ha de fer tot això. Crec que falta metodologia, articulació de mecanismes de participació i motivació, propostes de sostenibilitat i, principalment, una posada al dia de la formació dels monitors i monitores, concebent-la com a estri de transmissió de coneixement i de dinamització de la xarxa.

Tot plegat no és fàcil i suposo (ara que hem recomençat) que això serà tema d’un altre llibre. De moment, i desprès de força temps de sequera, dues bones noticies per a l’esplai en pocs dies.

La pluja dels darrers dos dies ha anat amarant la terra, i l’aiguat d’aquesta tarda ja ha estat massa per una terra xopa.

L'aiguamoll del delta recupera el senyoriu	Tot ben xop al Centre Esplai!
Un Arc de Sant Martí doble, espectacular	Haurà per Sant Just una gerra d'or, com diu el conte?

Bots i barrals

Julia Hernández presenta bajo el título “Recuerdos del pasado” una serie de fotografías de sus dos últimos trabajos.

“Aromas de una Tierra Húmeda” y “Espejismo” forman parte de esta exposición donde la artista evoca tiempos de vidas pasadas. Innumerables viajes la han llevado a lugares donde ha sentido una clara relación con el espacio, la gente, los olores, los sonidos, que ha reconocido como familiares y que, cercanos o lejanos, la conectan con un pasado lejano. Son momentos con los que se identifica, donde empieza a entender sus orígenes. Mediante la fotografía nos acerca a su mundo, y nos da la oportunidad de reflexionar sobre el nuestro y entender, porqué no, que nosotros también formamos parte.

Os espero!

Fundació Àngel Planells de 20:00 a 22:00

Carrer de l’or 2 – Blanes
Tel: 972 33 63 90
Horario: de lunes a sábado de 17 a 20h

Exposición abierta del 24 de octubre al 9 de diciembre 2009

¿Como llegar?

La Universitat Oberta de Catalunya (UOC), la Fundación Digitalent y Filmutea os presentan un nuevo curso de posgrado dirigido a todos aquellos interesados en formaros profesionalmente en el campo de la conceptualización y la creación de nuevos contenidos audiovisuales.

Se trata del posgrado de Innovación en creación de contenidos audiovisuales, donde abordamos los diferentes aspectos creativos, económicos, legales, sociales y culturales que afectan tanto a la producción independiente como en el seno de las industrias audiovisuales, siempre desde la óptica de la innovación. El Posgrado se iniciará el 28 de Octubre, y tendrá una durada de 1 año (750 horas).

Todo online y como valor añadido, la UOC y la Fundación Digitalent ofrecen una beca a la mejor muestra de talento surgida en el posgrado con el objetivo de desarrollar un proyecto audiovisual en la Factoría de Talento.

El director académico del posgrado es Antoni Roig Telo, profesor de la UOC, conjuntamente con Inés Garriga, directora de la Fundación Digitalent. Filmutea ha participado activamente en el diseño de este posgrado, y ha desarrollado un módulo dedicado a los modelos de negocio vinculados a la producción audiovisual independiente.

Un ‘pack’ único.

No soc psicòleg, així que demano benevolència als casuals lectors, per atrevir-me a parlar de resiliència, concepte al que sempre he tingut una estima especial i que els que em coneixen saben que cito/uso amb freqüència.

Sense saber massa sobre el concepte, m’ha servit de guía en moments força “interessants” i l’utilitzo per equilibrar la lluita de les forces destructives amb les forces “happy flower” que sovint decideixen, sense el meu permís, fer de la meva vida el seu camp de disputa.

Ara necessito la resiliència ben esmolada i a punt d’entrar en combat. Tinc un cap de setmana de treva, per re-agrupar forces i, pel dilluns, aconseguir tenir l’host ben a punt.

Be és cert que no parteixo d’una desmobilització total. L’host resilent personal, ja porta dedicats els darrers mesos a escaramusses de diversa intensitat, però les darreres setmanes potser estava una mica massa confiada i dedicada a d’altres batalles absurdes… ara toc de corneta i a vetllar armes.

Un article per compartir, perquè l’humor i l’amistat són els millors sistemes resilents de que disposem. I la confiança de que ens en sortirem.

Per a tots els que saben de què va i per aquells que s’ho imaginen (els d’aquí i els de Moscou)

“La resiliència, la capacitat per resistir i no enfonsar-se, per sortir airosament dels problemes, si és possible amb més força encara”

"El meu pare és un multitasca nat, es pot equivocar, fotre la pota i ficar-se en un embolic, tot al mateix temps.

Ja ho deia la meva àvia “no es pot servir a dos senyors” quan jo de petit, volia veure la tele mentre menjava. Això és el que he pensat al rellegir aquest article de Público que tenia guardat des de feia uns dies.

La informàtica ens ha portat el concepte de la multitasca i per no se quina estranya equació extrapolem que els humans més “eficients” són els que a la feina (o a la vida) poden estar atenen el Facebook, fent un conferencia Skype, escrivint un correu i fent alguna cosa del que se suposa que és “feina”.

I tenim la sensació d’anar molt “enfeinats”, perquè la veritat és que és un estres atendre tot això, però si fas recompte, al cap del dia no has produir res de bo, la sensació és de pèrdua de temps..

I ho dic perquè jo també faig el multitasca, l’entorn de treball en el que estic quasi bé ho provoca. Atendre/escoltar forçosament les converses telefòniques de la que parla dues fileres més enllà, incorporar els inputs que permanentment venen de la gent que t’envolta (mira aquest correu, em pots dir on és … podem parlar cinc minuts) i a més intentar produir…  alguns cops és missió impossible. Soc un multitasca forçat.

Només sento que el dia ha estat profitós quan m’he pogut aïllar/concentrar en la feina. Quan he pogut ser deliciosament “lineal”

Avui començo vacances i la veritat és que les necessito desesperadament. L’any ha estat molt dur, amb trasbalsos de tota mena i les coses han canviat molt, en lo personal i en lo professional.

L’any passat no en vaig tenir gaires, de vacances, tot just fa un any rondava, amb el Miquel i la Marta. per l’altiplà de Bolívia fent formació per a la xarxa de telecentres del ministeri d’educació i el cansament, canvis a part, ve de lluny. Així que em prenc les d’aquest any com un guaret, on podré passejar, dormir, sortidetes, fer treballs d’estiu, avorrir-me i sobretot llegir, posar-me al dia.

Començaré per una cosa curteta, que vull compartir amb vosaltres: ¿Quién se ha llevado mi queso, i si no us agrada l’enfoc del llibre, sempre podreu recórrer  a aquest altra: Bon dia mandra! (aquest cal comprar-lo). Be, hi dedicaré  poca estona, perquè l’Agatha Christie m’espera i la birra està ja ben fresqueta.

Des del l’Oficina de Dinamització Comunitària-ODC de la Xarxa Òmnia gestionada per la Fundació Esplai, s’han posat en marxa diverses eines de dinamització virtuals per tal de donar a conèixer i enfortir el treball de la Xarxa i el seu reconeixement.

Una d’aquestes eines ha estat la creació del bloc “Una finestra oberta a la Xarxa Òmnia” amb l’objectiu de compartir el dia a dia de les persones dinamitzadores, els seus reptes, projectes, treball amb la ciutadania… el bloc ha tingut una gran acollida amb més de 700 persones que el segueixen diàriament i que han fet més de 8000 visites a les diferents pàgines, en els quasi 5 mesos de vida.

Ara, aquesta iniciativa es presenta als Premis Blocs de Catalunya 09, en l’apartat de blocs corporatius, amb l’objectiu de cercar la complicitat de totes les persones que “gaudeixen i viuen la xarxa Òmnia”, per tal d’assolir el reconeixement social que aporta aquest premi, que es basa en la votació popular.

Ara és el moment de recolzar aquest treball de renovació, iniciat a principis d’any i que coincideix amb la celebració dels 10 anys de funcionament de la xarxa, pionera a l’estat, encara que la Karma Peiro digui el contrari, en la seva “Una historia por contar“. En puc donar fe personalment: al maig del 1999 jo estava muntant un punt de la Xarxa Òmnia al barri de Bellvitge de l’Hospitalet.

Entre els seus valors poc coneguts, hi ha el d’haver estat model de telecentre amb vocació comunitària i participativa, amb un fort pes de l’acció social de la persona dinamitzadora i allunyat dels models de telecentres entesos com a finestretes de l’administració (última milla). Val a dir que la Red Conecta, que al 2001 impulsà la Fundació, n’és filla directa de l’experiència generada a l’Òmnia, que molts de nosaltres vàrem tenir el privilegi de viure i militar-hi en primera fila.

• Clica per votar per “Una finestra oberta a la Xarxa Òmnia” No te’n estiguis de donar-hi el teu suport, s’ho val!
• Mira i participa també de la Comunitat Òmnia recentment posada en marxa.

Des de dilluns s’està desenvolupant a Singapur una trobada de representants mundials de les organitzacions que impulsen la Global Telecentre.org Academy. Aquesta trobada, on la Fundació Esplai hi és present gràcies a la Marta Mans, te com a objecte consensuar un currículum formatiu comú per a la figura del dinamitzador de telecentre que pugui ser reconegut i utilitzat a tot el món.

No cal comentar les dificultats d’aquesta tasca, les diferencies culturals i lingüístiques se sumen a la gran varietat de models de telecentres que hi ha al món i a la multiplicitat dels interessos i missions que els impulsen.

D’aquest meeting, en sortirà una proposta, que se sumarà al treball, lent però constant, iniciat a la trobada de Delhi el 2006 i consolidat a la de Barcelona el 2008. Serà un document de mínims, però que servirà per orientar i organitzar l’efervescent naixement de multitud d’acadèmies nacionals de telecentres que s’està produït arreu.

Nosaltres, des de la nostra acadèmia, ja fa més de quatre anys que treballem a partir d’una proposta curricular, sempre discutida i mai acabada, però que ens ha permès avançar amb sentit de globalitat i realitzar de manera coherent una tasca docent amb més de 3000 educadors TIC de tot l’estat.

Ara, el treball s’estendrà a la certificació i al requeriment de cercar aliances amb el món acadèmic, que permetin consolidar i prestigiar a través d’una titulació reconeguda, el sector professional de la dinamització TIC i també a la necessitat de organitzar un repositori mundial d’objectes d’aprenentatge que optimitzin la feina que centenars de formadors estan començant a fer arreu del món.

És segur que la Marta tornarà de Singapur amb bones i estimulants noticies i també amb molta feina per fer.

Més amunt del poble de Són, al Pallars Sobirà, a les valls d’Àneu, en mig d’un plans maravellosos, envoltats per circs de muntanyes que superes els 2500 mts, es troba el complexe de Les Planes de Són. És una iniciativa de Caixa Catalunya, que comprà els boscos i terrenys de mitja vall per preservar-los de l’especulació turística i mantenir-los verges. Allà s’ha aixecat un edifici sostenible que ofereix als visitants tallers i itineraris científics i de natura. N’hi ha de tota mena i per totes les edats, però estan bàsicament enfocats als infants. A més de visitar-lo, també hi podeu passar una o més nits, i fer-hi els àpats. No és gens baratet, de fet és un xic car, però l’experiència s’ho val. Tot sigui pel medi ambient!. Cal reservar amb molta antelació, i està super ple. Els voltants són molt bonics i hi ha moltes rutes a fer de tota mena i per tots els nivells. També és agradable visitar els poblets de la zona, com ara Són, i els altres de la Vall d’Àneu. Arribeu-hi per Sort, continuant fins a València d’Àneu, per la C-28. Cal seguir aquesta carretera en direcció a la Vall d’Aran pel Port de la Bonaigua, un kilòmetre més i agafar el desviament cap a Son, ben senyialitzat, i pujar per una carretera estreta però acceptable fins Són i, passat aquest poble, arribareu a les Planes de Son.

Un poco más arriba del pueblo de Son, en el Pallars Sobirà, en les valls d’Àneu, en medio de unos llanos maravillosos, rodeados por circos de montañas que superan los 2500 mts, se encuentra el complejo de Les Planes de Son. Es una iniciativa de Caixa Cataluña, que compró los bosques y terrenos de medio valle para preservarlos de la especulación turística y mantenerlos vírgenes. Allí se ha levantado un edificio sostenible que ofrece a los visitantes talleres e itinerarios científicos y de naturaleza. Hay de todo tipo y para todas las edades, pero están básicamente enfocados a los niños. Además de visitarlo, también se puede pasar allí una o más noches, y comer. No es nada barato, de hecho es un poco caro, pero la experiencia merece la pena. ¡Todo sea por el medio ambiente!. Hay que reservar con mucha antelación, y está super lleno. Los alrededores son muy bonitos y hay muchas rutas de todo tipo y para todos los niveles. También es agradable visitar los pueblos de la zona, como Son, y los otros de la Vall d’Àneu. Llegue por Sort, continuando hasta Valencia d’Àneu, por la C-28. Hay que seguir esta carretera en dirección a la Vall d’Aran por el Puerto de la Bonaigua, un kilómetro más y coger el desvío hacia Son, subiendo por una carretera estrecha pero aceptable hasta Son y, pasado este pueblo, llegaran a Les Planes de Son.

Podeu veure un curt video a http://www.tv3.cat/videos/1123059 . La trobada la feia GAG

Webs interessants: http://www.amicsgais.org i http://www.fundacioenllac.cat

GAY.CAT està pensant que la gent gran gai a més de patir el franquisme i amés de poder patir homofòbia ara que són grans també tenen el problema afegit de que no tots deuen saber informar-se a través d’Internet per la qual cosa potser s’hauria d’anar a ajudar-los allà on són.

Fa uns dies publicàvem a la Comunitat Connecta l’informe de resultats de la darrere onada formativa, realitzada el novembre passat. Ara disposem d’un altra informa més global ja que presenta la informació recollida durant els quasi bé quatre anys de funcionament del projecte de formació de dinamitzadors i dinamitzadores de telecentre.

A l’informe presentem algunes dades de manera segregada, de la Red Conecta i de la Xarxa Òmnia. Tot plegat pot mirar-se com una mostra de les persones que exerceixen la dinamització a l’estat.

A mode de resum, algunes dades (el període comprés en l’informe va de maig del 2005 al novembre del 2008)

4	Es el nombre d’anys que la Fundació Esplai porta realitzant formació per a les persones dinamitzadores de telecentres de tota Espanya.
2.808	És el nombre d’alumnes formats. Hi ha persones de totes les xarxes de telecentres de l’estat i d’altres països.
5,7%	És el percentatge d’alumnes d’altres països. Tots de Llatinoamèrica.
69%	És el percentatge d’alumnes que al 2008 varen finalitzar el curs amb èxit.
1.764	És el nombre de certificats que la Fundació a emès al llarg del període
103	És el nombre de cursos realitzats, amb una mitjana d’ocupació del 97%.
3	Anualment es realitzen tres onades formatives.
26	Es el nombre de cursos construïts des de zero. Tots orientats al col·lectius de persones dinamitzadores i basats en un pla curricular.
31	És el nombre de formadors que han intervingut, quasi bé tots, persones dinamitzadores en actius als seus telecentres
3 a 1	És la proporció entre dones i homes. Les dones són la gran majoria del col.lectiu.
35,2	És la edat mitjana dels alumnes participants. La Red Conecta te una població dons anys més jove que la mitjana.