Cada any, des de finals de novembre i fins el març, durant tot l’hivern, s’organitzen al Garraf i al Penedés, les seves famossímes xatonades. És la ruta del xató, que just comença el diumenge del darrer cap de setmana de novembre, a la vila maravellosa i marinera de Vilanova i la Geltrú. Allà, a la plaça de la Mediterrània, podreu disfrutar d’un seguit d’actes on el xató és el protagonista. A més de la xatonada popular, motiu de la festa, hi trobareu un mercat del Xató, amb productes de la terra. També s’organitzen uns tallers gastronòmics, tastets de vins, gimcanes o visites guiades a Vilanova. Si us acaba agradant el plat i l’ambient podreu, gràcies a la ruta del xató, fer un bonic giravolt turístic i gastronòmic, al llarg de l’hivern, pels pobles on existeix la tradició d’aquest plat excels. El xató es una amanida, una deliciosa amanida. El bon xató porta escarola, anxoves o seitons, bacallà, tonyina i olives arbequines. Però el millor del xató és la seva salsa. Els ingredients d’aquesta delicadesa culinària són un secret traspasat de mares a filles. Cada casa fa la seva salsa de xató. Però totes porten, com a mínim, ametlles, avellanes, nyores, alls, oli d’oliva verge, vinagre i sal. N’hi ha també amb un xic de bitxo, pa fregit o ceba escalivada. Si el probeu, repetireu. Malgrat ser una amanida és un veritable plat de gourmets. A les xatonades, a més de degustar el xató podreu acompanyar-lo de bons vins del Penedés. També degustareu les postres típiques dels municipis de la Ruta: escumes de Sitges, bufats del Vendrell, catànies de Vilafranca, llunes de Vilanova, sabres de Sant Pau de Sant Pere de Ribes, petons de Cubelles, garrofins de Cunit, cossetans de Calafell i carquinyolis de Canyelles. Vilanova i la Geltrú te molts més alicients per completar el dia, o un cap de setmana de visita. Hi ha el museu del ferrocarril, amb trens i locomotores de tota mena. Un iman pels vostres fills i filles. O la casa romàntica de can Papiol, una casa burgesa del XIX, perfectament conservada. O l’espai terra XIX, instal·lat a la Masia de can cabanyes, una finca senyorial. Em deixat pel final el Museu Víctor Balaguer. És una filial del museu del Prado de madrid. Una veritable pinacoteca, amb una col·lecció que us deixarà bocabadats, que no podeu deixar de visitar. No us diem on dinar, perquè menjareu xató. Però si voleu quedar-vos a dormir penseu en els esplèndits hotels de Vilanova. Com el Cèsar, en una casa del XIX, mig nou i mig antic, confortable. Amb un bon restaurant. O l‘hotel Ceferino, al costat del mar, amb boniques habitacions i apartaments. També un cuidat restaurant. Si no trobeu lloc en aquests hotels no us preocupeu. Hi ha un piló d’altres establiments, tots prou decents, i un grapat de càmpings.

Cada año, desde finales de noviembre y hasta marzo, durante todo el invierno, se organizan en el Garraf y el Penedés, sus famossímes xatonadas. Es la ruta del Xató, que justo empieza, el domingo del último fin de semana de noviembre, en la villa maravillosa y marinera de Vilanova i la Geltrú. Allí, en la plaza del Mediterráneo, podran disfrutar de una serie de actos donde el Xató es el protagonista. Además de la Xatonada popular, motivo de la fiesta, se organiza un mercado del Xató, con productos de la tierra. También hay unos talleres gastronómicos, catas de vinos, gymkhanas o visitas guiadas por Vilanova. Si les acaba gustando el plato y el ambiente pueden, gracias a la ruta del Xató, dar una vuelta turística y gastronómica, a lo largo del invierno, por los pueblos donde existe la tradición de este plato excelso. El xató es una ensalada, una deliciosa ensalada. El buen xató lleva escarola, anchoas o boquerones, bacalao, atún y aceitunas arbequinas. Pero lo mejor del Xató es su salsa. Los ingredientes de esta delicadeza culinaria son un secreto que se traspasa de madres a hijas. Cada casa hace su salsa de xató. Pero todas llevan, como mínimo, almendras, avellanas, ñoras, ajos, aceite de oliva virgen, vinagre y sal. Las hay también con un poco de guindilla, pan frito o cebolla asada. Si lo prueban, repetiran. A pesar de ser una ensalada es un verdadero plato de gourmets. En las xatonadas, además de degustar el xató podrán acompañarlo de buenos vinos del Penedés. También degustaréis los postres típicos de los municipios de la Ruta: espumas de Sitges, bufats en El Vendrell, catanas de Vilafranca, lunas de Vilanova, sables de Sant Pau de Sant Pere de Ribes, besos de Cubelles, Garrofins de Cunit, cossetanos de Calafell y carquinyolis de Canyelles. Vilanova i la Geltrú tiene muchos más alicientes para completar el día, o un fin de semana de visita. Está el museo del ferrocarril, con trenes y locomotoras de todo tipo. Un imán para vuestros hijos e hijas. O la casa romántica de Can Papiol, una casa burguesa del XIX, perfectamente conservada. O el espacio tierra XIX, instalado en la Masía de Can Cabañas, una finca señorial. Me dejado para el final el Museo Víctor Balaguer. Es una filial del museo del Prado de Madrid. Una verdadera pinacoteca, con una colección que os dejará boquiabiertos, que no se puede dejar de visitar. No os decimos dónde comer, porque comereis xató. Pero si desean quedarse a dormir piensen en los espléndidos hoteles de Vilanova. Como el César, en una casa del XIX, medio nuevo y medio antiguo, confortable. Con un buen restaurante. O del hotel Ceferino, junto al mar, con bonitas habitaciones y apartamentos. También un cuidado restaurante. Si no encuentra lugar en estos hoteles no se preocupe. Hay un montón de otros establecimientos, todos bién decentes, y un puñado de campings.

De camera trilt nogal, met elastiekjes vastgebonden op het stuur, bij zo’n 50 kilometer per uur. Het zijn maar een paar van de, ongeveer, 105 bochten van de Costas del Garraf, op mijn bijna dagelijkse tocht (nou ja, twee, drie keer per week) van huis naar het werk. Afdalingen zijn momenten van een beetje bijkomen van het klimmetje ervoor, maar ook van opperste concentratie op een weg die, dat wel, een stuk veiliger is geworden. Vangrails over de volle 15 kilometer (meestal van beton, in plaats van wat houten hekjes vroeger) en één lange doortrokken streep; inhalen is, in tegenstelling tot vroeger, de hele route lang verboden, ook op de korte rechte stukjes waar je vroeger een soort Russische roulette met de mogelijke plots opdoemende tegenliggers speelde. Trouwens, vanaf de fiets zie je pas goed hoe diep het aan de andere kant van de vangrail is…

De andere grote plaag is gebleven, de steengroeve’s die niet alleen een diep litteken in het landschap achterlaten, maar ook deze smalle weg laten vollopen met vrachtwagens vol stenen, cementmolens en vooral veel ongeduld. Voordeel is wel dat je op de fiets in de afdalingen iets sneller dan die mastodonten gaat, maar de grote dieselmotoren in je nek horen hijgen blijft een onplezierige ervaring.

Per fi avui porto a ma germana a fer via llarga juntament amb el CrazyBanana, potser ha estat massa agosarat tenint en compte que ella només ha escalat tres dies esportiva (a Montserrrat els tres) i mai havia fet via llarga, però al final se’n ha sortit prou bé.

Decidim fer la Mutant World al Pic del Martell, és una via de grau màxim V i amb reunions molt còmodes i bon calcari, potser una mica sobat al primer llarg però poca cosa.

De camí amb el cotxe amb el CrazyBanana ens repartim els llargs, i com no ell vol el segon, el millor, així que com que jo escalo més que ell perquè tinc més temps lliure li cedeixo amb cara de pena, i al final també li acabo cedint el tercer llarg! Sóc una figa flor! Quin poder de convicció, ja hem quedat que la pròxima vegada em toca a mi el millor llarg

L1, 40m V

Aquest llarg el faig jo, fa molt que no escalava en calcari i això es nota, tot i que el llarg esta equipat, les assegurances no estan a tocar i em costa confiar una mica en la roca, hi han alguna cantos una mica sobats, però hi ha molta i bona presa. En aquest llarg no cal col·locar res, hi han 8 pàrabolts, tot i així col·loco un fisurer per practicar. La reunió és comodíssima, equipada amb dos pàrabolts i quatre anelles.

Jo muntant el primer llarg.
Autor: CrazyBanana

La pobra Marta ha notat bé on éren els passos de V, sembla que encara li falta guanyar bastanta força als braços, li feia cosa penjar-se de l’arnes/corda, en part és normal, fins que no agafes confiança amb el material… i també he hagut de sentir alguna paraulota de la seva boca cap a mi però esta més que perdonada.

La Marta pujant el primer llarg.
Autor: CrazyBanana

L2, 40m V

Aquest llarg per el CrazyBanana, el millor llarg. L’inici és fàcil i esta desequipat, però la roca es deixa equipar molt bé. En aquest llarg només hem trobat un pitó abans de la placa de V i un pàrabolt al mig de la placa. El CrazyBanana ha utilitzat majoritariament fisurers petits/mitjans, un friend del 0,3 i ha fet dos ponts de roca diria. La placa es pot fer bé i te bones preses tant per peus com per mans. La R2 segueix la línia, es molt còmoda i esta ben equipada.

El CrazyBanana muntant el segon llarg

En aquest llarg també em tingut una mica de guassa amb la Marta, tot i que ja se la notava més solta pujant els IV’s en el V ha tingut més problemes, hem hagut de treure els estreps (menys mals que els portava) i em fet alguns apanyos inclosos A0, però al final ha aconseguit pujar

Foto de família a la R2
Autor: CrazyBanana

L3, 30m IV+

I aquest llarg també per el company, quina sort te avui, esta triomfant però això haurà d’acabar que jo també vull escalar. Aquest llarg és fàcil, el pas més difícil del llarg esta protegit amb un pàrabolt. Aquest pas també se li ha resistit a la Marta, la corda pujava recta quan la via havia d’anar cap a la dreta, he hagut de pujar jo primer, a ella l’hem penjat amb una cinta del pàrabolt, el CrazyBanana m’ha donat corda i l’hem desviat cap a la dreta, després d’aquest apanyo ja ha pogut pujar molt bé, fent invertits i tot!!! La R3 el CrazyBanana l’ha muntat amb un pàrabolts i un friend del 0,75.

El CrazyBanana muntant el tercer llarg

Ressenya Mutant Wordl, és la via núm. 1

]]> http://barcelonaaaaa.wordpress.com/2009/09/22/op-de-fiets-naar-het-werk/ Tue, 22 Sep 2009 12:16:08 +0000 edwin http://barcelonaaaaa.wordpress.com/2009/09/22/op-de-fiets-naar-het-werk/

Goede voornemens moet je niet na Oud&Nieuw gaan uitvoeren, maar na de vakantie. Drie weken rust, fris (nou ja) weer beginnen en de levensstijl iets aanpassen. De geest is uitgerust, nu het lichaam goed verzorgen, bloeddruk en cholesterol verlagen. Vakantie voorbij, dus geen biertje(s) of wijn (zondag bij de paella een lekkere ontdekt, een betaalbare witte uit de Priorat met de witte garnacha-druif en een beetje macabeo) meer bij het middageten. Dat is een begin.

Nou nog sporten, maar het drukke leven laat weinig uurtjes over. Vandaar het goede voornemen, vandaag, eerste werkdag, direct maar uitgevoerd: op de fiets naar het werk. Althans, naar Barcelona. Precies 45 kilometer, in net iets minder dan twee uur (ja, straffe tegenwind uit het noorden), waarvan de eerste 15 langs de historische Costas del Garraf. Even gestopt om maar een foto te maken van de langste van de drie klimmetjes… Daarna over de drukke Autovía de Castelldefels, langs de spaarzame hoertjes, Barcelona in, douchen bij m’n meissie thuis, racefiets voor stadsfiets ruilen en als een jonge god op de redactie arriveren.

Vroeger, dat is tot 1993, was de snelweg met tunnels tussen Sitges en BCN er nog niet. Toen ging ál het verkeer over dit onlangs opgeknapte kustweggetje met zijn, ongeveer, 105 bochten. In stille nachten zonder verkeer, op de weg terug naar huis en met werkelijk alle bochten in het hoofd geprent, kon je er 11 minuten over doen; door de tunnels is 8 minuten, dus zoveel scheelt het ook niet. Maar ze zijn wel wat veiliger, die tunnels, en met een Teletac (een soort abonnement, je tocht langs de peperdure tol wordt automatisch afgeschreven, voor iets meer dan de helft van de prijs) hoef je ook nooit in de rij voor een tolhokje te gaan staan.

Maar die tunnels zijn niet voor de fiets, vanzelfsprekend. Dus over de Costa’s maar weer, net als vroeger. Ik hoop bijna elke ochtend. (En ’s avonds met fiets in de trein naar huis; ben niet helemáál gek geworden.)

El passat dissabte 4 de juliol Noves Generacions de Garraf vam celebrar un sopar. L’assistència s’ha de dir que no comptaven amb militants o simpatitzants de tots els municipis, però des de fa any i mig podem fer una valoració positiva respecte a les joventuts.

Actualment NNGG de Garraf ja disposa des de del penúltim desembre una participació de més del triple de militants actius i altres simpatitzants que van elaborar conjuntament a l’anterior junta comarcal una proposta d’actes de cara a les eleccions autonòmiques encara per aprovar. A més, en aquesta van ser nomenats dos nous Secretaris Generals. Ara l’objectiu fixat són les properes eleccions i poder tornar a gaudir d’un sopar com el de l’altre dia amb Noves Generacions de la resta de municipis.

Carlos Remacha,

President NNGG de Garraf

La foto, sopar al “Lizarrán”:

Existen diferentes recetas de xató. Vamos a comenzar con la de Sitges y con un pequeña referencia sobre el origen y características de este plato.

“El xató es una salsa elaborada a partir de almendras y avellanas tostadas, miga de pan con vinagre, ajo, aceite, sal y ñora como ingrediente característico. Esta salsa acompaña a una ensalada de escarola con anchoas, atún y bacalao.

El origen del xató se sitúa en el mundo vinícola. Una vez el vino estaba a punto de ser catado, se procedía a “aixetonar la bóta”, una ceremonia fundamental en todo el proceso que consistía en colocar un pequeño grifo (l’aixetó) que permitía que el vino saliese del recipiente. Este momento marcaba el inicio de la fiesta del vino nuevo, una celebración que iba acompañada de una comida compuesta por ingredientes salados como el pescado, que se encontraban en las casa de los campesinos y pescadores locales, servida con hojas de la verdura correspondiente a la temporada de invierno y ensalada con una salsa especial. Esta comida ritual que acompañaba a la ceremonia de aixetonar la bota de vino es el origen del actual xató.

A pesar de todo, la paternidad de este plato tradicional en las regiones del Penedès i el Garraf sigue estando discutida. En la actualidad, prácticamente todas las poblaciones del Gran Penedès disponen de una variante propia de la receta de este plato y en la región se han popularizado las tradicionales xatonades, que son encuentros populares en los que los participantes degustan este plato.

Sitges: el investigador Carles Montserrat encontró en el Archivo de Sitges la primera referencia escrita de una degustación del xató (xatonada). Concretamente, fue en una cena-tertulia celebrada el 13 de febrero de 1896 por 23 personas (entre ellas, ilustres sitgetans como Miquel Utrillo, Santiago Rusiñol y Cayetano Buigas). Esta referencia se puede encontrar en el diario l’Eco de Sitges del 16 de febrero de 1896, en la cual se decía textualmente que como plato del día había “el indispensable Xató”.[3] [4] Además, algunos grupos defienden que la salsa se bautizó con el nombre de Xató cuando Canudes (un miembro del grupo teatral de Santiago Rusiñol) la llamó de este modo durante el transcurso de una cena.”

Fuente: Wikipedia.

Ingredientes:

Dos escarolas, doce anchoas, cien gramos de atún en aceite, cien gramos de bacalao desalado, cien gramos de olivas arbequinas.

Ingredientes para la salsa:

Cien gramos de almendras tostadas, sesenta gramos de avellanas tostadas, dos anchoas, cuatro dientes de ajo, cuatro ñoras, dos rebanadas de pan frito o tostado, tres tomates rojos maduros, aceite de oliva virgen, vinagre.

Preparación:

Lavar las escarolas, trocearlas y colocarlas en una fuente. Añadir las anchoas desaladas, el bacalao desalado y desmenuzado, el atún desmigado y las aceitunas.

A continuación preparamos la salsa. Para ello ponemos en un mortero las almendras, las avellanas, las dos anchoas, los dientes de ajo (pelados y picados), la carne de las ñoras (a las que quitamos la piel escaldándolas), el pan y el vinagre. Se va majando todo, ligándolo con el aceite.

Finalmente se vierte la salsa en la fuente donde están los otros ingredientes, removiendo para conseguir que la salsa la impregne bien.

El pasado viernes 19 de junio, en la celebración de la Junta Comarcal de Garraf, Francisco Álvarez dejó de ser Secretario General de Garraf y Vilanova i la Geltrú. Por edad ya no le corresponde seguir en Nuevas Generaciones, aunque aplaudo su excelente colaboración y voluntad de seguir participando y ayudando a las juventudes políticas del Partido Popular.

Como sucesor de Nuevas Generaciones de Vilanova i la Geltrú, fue nombrado Secretario General Xavier Pineda Buendia. Y a nivel comarcal, el nuevo nombramiento de Nuevas Generaciones de Garraf, Laura Mondéjar Solé. Ambos, adquirieron un nuevo compromiso para seguir trabajando por las bases de Nuevas Generaciones fomentando la participación de los jóvenes al servicio de una sociedad democrática dentro del Ordenamiento Constitucional, difundiendo y defendiendo el proyecto político que representa el Partido Popular, articulando y canalizando la política en materia de juventud del Partido, fomentando la participación social de NNGG aumentando su presencia en diferentes ámbitos y organizaciones como herramientas para articular actuaciones específicas y promover su acción política.

Carlos Remacha López
Presidente NNGG Garraf y Vilanova i la Geltrú

Laatst in Nederland kwam ik veel verhalen over de opkomst van het boeddhisme tegen. Wij journalisten zijn ongelooflijk origineel altijd, dus als een keer de Dalai Lama op bezoek komt, dan pas gaan we massaal verhalen over de Nederlandse aanhangers van deze religie schrijven. Het waren verhalen over huiskamers, achterkamers en garages waar mensen mediteren, samenkomen, hun gevoel delen voor het erfgoed van Siddharta Gautama en ontdekken dat een godsdienst de ándere kan accepteren en dus niet altijd tot een oorlog hoeft te leiden. Siddharta ontdekte in het zuiden van Nepal de waarden van het leven in de bossen en onder een boom, tussen de armen en buiten de luxueze paleismuren.

Bij het lezen van die reportages ontdekte ik dat het een luxe is om op een half uur rijden van  huis, over een stoffig bergweggetje, een heuse stupa en een boeddhistisch klooster te vinden. Ik ben geen boeddhist, vind hun gedachtengoed wel bewonderenswaardig en erken dat deze stupa middenin het natuurpark van Garraf het middelpunt van een ongelooflijk rustgevende plaats is. Je bent er, in gedachten, ineens wel heel erg ver verwijderd van het lawaai van het dagelijkse leven. Alleen al de drie rondjes rond de stupa lopen is een vorm van rustgevende meditatie.

Tien jaar terug werd deze gemeenschap, de Sakya Tashi Ling, nog als een sekte beschouwd; westerlingen die het boeddhisme volgden en hun eigen huis verlieten om in een mooi klooster, het negentiende-eeuwse Palau Novella, te gaan wonen, dat was niet normaal. Nu is de groep volledig geaccecpeteerd en gerespecteerd, zelfs door de communistische burgemeester van het plaatsje Olivella die hen, als ware hij Mao, tien jaar terug nog uit zijn gemeente wilde verdrijven.

Vrijdagavond was er het jaarlijkse diner, met inmiddels meer dan 400 genodigden, waaronder politici, ondernemers, journalisten, advocaten, docenten en heel veel vertegenwoordigers van de andere religies. Soms vraag je je af of zo’n massaal diner wel bij het boeddhisme hoort, maar aan de andere kant is het wel het bewijs dat de westerse maatschappij steeds meer belangstelling voor zo’n filosofie heeft. Trouwens, aanvankelijk waren die diners volledig vegetarisch. Nu komt er ook vlees en vis op tafel, maar alcohol blijft uit den boze. Wel stonden er flessen wijn: een merlot en chardonnay uit Frankrijk die van de alcohol waren ontdaan. Niet te drinken. Of je moet van druivensap houden.

L’oferta museística és una de les activitats complementàries al sol i la platja que busquen molts visitants de la comarca, i que ajuden a crear un valor afegit a nivell turístic al Garraf.

Activitats complementàries arreu de la comarca del Garraf després que els turistes hagin disfrutat de la seva dosi diària de sol i platja és una de les propostes en què treballa el consorci. “Volem aprofitar la seva estada perquè la seva despesa en el territori sigui més gran”, explica la gerent del Consorci de Turisme, Carme Cerdà, en referència als visitants que arriben al Garraf.

Segons Cerdà, “la intenció és donar valor afegit a l’estada, començar a treballar per crear producte”. Es tracta, per tant, que els turistes disposin d’una oferta de propostes culturals, per exemple. “Atraure l’oferta museística” contribueix a crear aquest producte, segons Cerdà. L’oferta que deriva de l’estació nàutica de Vilanova, i el turisme rural, un sector “que comença a tenir un nombre d’empreses que hi estan apostant”, també confereixen un valor afegit a la comarca.

Durant l’últim cap de setmana, el Consorci de Turisme del Garraf, l’àrea de Promoció de la Ciutat de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú i l’Agència de Promoció de Sitges van presentar l’oferta turística de la comarca a un dels principals operadors britànics i l’agència de viatges on-line preferida per aquest mercat.

La comarca va aprofitar el fet de presentar “l’oferta de turisme de sol i platja, el turisme nàutic, el turisme cultural, el turisme de natura i el turisme enogastronòmic del Garraf”, i es van visitar alguns dels establiments d’allotjament de Sitges i Vilanova.

De fet, la falta de places hoteleres a la capital del Garraf és una de les dificultats amb què es troba la comarca a l’hora de vendre’s a l’estranger, tenint en compte que els turistes de fora de l’Estat espanyol “necessiten pernoctar i una certa capacitat de llits”. En aquest sentit, la gerent del consorci reconeix que “tot i que falti allotjament a la comarca no tot està ple durant tot l’any”, i per això cal treballar en la desestacionalització del turisme.

Actualment, el consorci també ha obert “un temps de reflexió” sobre la marca turística Costa del Garraf, que inclou les comarques del Baix Llobregat, l’Alt i el Baix Penedès i el Garraf. L’objectiu és que l’ens turístic comarcal, els empresaris i les administracions que representen la resta de les comarques, al costat de la Diputació de Barcelona, treballin en estratègies conjuntes però amb un altre nom. “Hem de definir una estratègia”, apunta Carme Cerdà, que afegeix que a l’hora de promocionar-se a l’estranger el lema “Costa del Garraf” no es reconeix. La intenció és continuar treballant coordinadament però adaptant-se a cada tipus de públic, amb unes línies d’actuació que haurien d’estar planificades l’any vinent.

www.elpunt.cat · Míriam de Lamo

Centenars de treballadors vilanovins s’estan quedant a l’atur. Les portes de Renfe no s’obren tantes vegades com fa uns mesos, segons alts càrrecs de Renfe Rodalies, la Rambla està més plena de l’habitual en hores de poca aglomeració i les botigues del centre noten que la gent entra, mira, però compra menys. Aquests són només alguns punts que personalitzen la crisi a la comarca del Garraf i a Vilanova en concret.

La crisi està afectant i, molt, a l’economia de la comarca. A causa dels últims ERO’s de Mahle i Prysmian, entre d’altres, l’atur està gairebé al 20%. És una xifra preocupant i els partits polítics de la ciutat, tant govern com oposició, s’han de posar d’una vegada per totes a treballar per aturar d’alguna manera o altra aquesta situació crítica. Una bona noticia són els 2,6 milions d’euros que ja han arribat a les arques municipals per iniciar les obres que donaran treball a poc més de 900 persones. De totes maneres, aquesta mesura no és ni de bon tros suficient.

Es necessiten mesures eficients contra la crisi, es necessita actuar, es necessita compromís de les forces polítiques i de les forces privades per tirar endavant en un moment de falta de confiança com l’actual. Segons dades oficials, el mes de febrer eren 4.824 persones les que es trobaven a l’atur, cosa que contrasta amb les que hi havia tot just fa un any, 2.948 (dades extretes de la Mancomunitat Penedès- Garraf). Una simple resta ens confirma que amb un any l’atur s’ha incrementat en 1.876 persones. Una xifra que continua creixent i que pot arribar a xifres molt greus.

Ajudes socials, inversió de diner públic allà on fa realment servei, posar el màxim de traves perquè les empreses no tirin endavant els ERO’s injustificats. Són només algunes propostes que es podrien aplicar per minvar la situació que vivim a la comarca. Poden ser aquesta o d’altres les que puguin resultar eficaces, però cal que es reaccioni.

Foto enviada per Marc Durà.

¡Bienvenidos/as al espacio de NNGG de Garraf!

Presentamos nuestro nuevo Blog y Nuevas Generaciones de Garraf os da la bienvenida con una breve introducción sobre quiénes somos y qué hacemos.

Presentamos nuestro nuevo Blog  y en él Nuevas Generaciones de Garraf os da la bienvenida con una breve introducción sobre quiénes somos y qué hacemos.

Con motivo de la regeneración de las juventudes del Partido Popular en Garraf hemos creado este espacio para compartir opiniones, para discutir las diferencias o discrepancias, para informar de nuestras actividades, para hablar sobre actualidad, … Para acercarnos a nuestra comarca.

En pocas palabras, también podemos decir qué somos, quiénes somos y qué hacemos. Somos un grupo de jóvenes que tiene la iniciativa de trabajar en un proyecto común, que disfruta la buena política, que entiende el partido como una herramienta y no un fin para conseguir nuestros proyectos, que nos sumamos a la iniciativa de cualquier joven que quiera unirse a nosotros y que piensa en como generar una mejoría de nuestra comarca o ciudad.

NNGG de Garraf

Esta es una foto de los primeros actos a los que asistimos como junta comarcal de Garraf, Mitin de Mariano Rajoy en Nova Icària

Esta es una breve cita acerca de Nuevas Generaciones y cuál ha sido y sigue siendo el pensamiento de nuestra asociación durante 30 años.

Somos una formación política de centro. Defendemos los valores de la libertad, la igualdad, la concordia y la justicia que inspiran nuestra España democrática.
Somos un partido joven que ha nacido y crecido con esta democracia, y que asume la tradición del liberalismo español surgida de la Constitución de Cádiz. Defendemos la libertad porque es el fundamento de la dignidad de la persona,  el motor del progreso y el bienestar de las sociedades.
Creemos en la igualdad porque sin ella hay arbitrariedad, privilegio y discriminación, y porque asegura un orden de justicia gobernado por el imperio democrático de la ley.
Afirmamos que España es una nación de ciudadanos libres e iguales en derechos y en deberes. La soberanía nacional reside en el pueblo español, y es única e indivisible.
Defendemos que la Constitución, sus instituciones y los símbolos que establece, son la mejor garantía de futuro para la libertad, el progreso y el bienestar de los españoles.
Consideramos que el Estado de las Autonomías es un acierto colectivo que refleja la pluralidad dentro de la unidad de España. Es el modelo de Estado que ha logrado vertebrar los territorios, al garantizar su cohesión y solidaridad. La España
autonómica nos brinda los mejores instrumentos para responder con éxito a los retos del siglo XXI.
Creemos que son los españoles los que impulsan la energía creadora de la libertad.
Estamos convencidos de que el deseo de superación, el mérito y el trabajo son activos personales que deben ser estimulados y potenciados socialmente a través de la educación y la formación.
Reivindicamos el protagonismo de la sociedad civil a la hora de liderar los cambios que demanda nuestro país. Una sociedad abierta, dinámica y fuerte es un elemento esencial de la calidad democrática, del pluralismo y del bienestar.

NNGG nacional

A tocar de Barcelona hi ha l’únic Parc Natural sense arbres de Catalunya. Un espai molt dur, rocòs, ferèstec, salvatge, sense cap mena de concesió al turisme, i no obstant tot això, molt bell. S’hi arriba des de Castelldefels, just abans d’iniciar les costes del Garraf, per la urbanització “Rat Penat”. La carretera, amb moltes voltes i estreta, però asfaltada, puja ràpidament guanyant una vista molt aèria sobre el mar. Poc després s’arriba a la Pleta, a la foto, centre d’interpretació del parc, on podeu veure un bonic audiovisual, visitar el museu i fer una recorregut de natura. Admireu el margalló i les plantes resistents a la sequera. Podeu continuar el vostre viatge cap al Pla de Querol, Vilagrassa i la Plana Novella on podeu visitar un monestir budista tibetà autèntic. Per sortir del parc podeu fer-ho cap a Olivella i Sitges. Millor cap a Olivella, que és carretera. A Sitges només hi ha un camí. Ideal per una matinal amb els vostres infants. Millor un dia assoleiat d’hivern, perquè  al’estiu hi fa molta, molta calor.

Cerca de Barcelona está el único Parque Natural sin árboles de Cataluña. Un espacio muy duro, rocoso, salvaje, sin ningún tipo de concesión al turismo, y no obstante, muy bello. Se llega desde Castelldefels, justo antes de iniciar las costas del Garraf, por la urbanización “Rat Penat”. La carretera, con muchas curvas y muy estrecha, está asfaltada. Se sube rápidamente ganando una vista muy aérea sobre el mar. Poco después se llega a la Pleta, en la foto, centro de interpretación del parque, donde podrá ver un bonito audiovisual, visitar el museo y hacer un recorrido de naturaleza, contemplando el palmito y las plantas resistentes a la sequía. Puede continuar su viaje hacia el Pla de Querol, Vilagrassa y la Plana Novella donde podrá visitar un monasterio budista tibetano auténtico. Para salir del parque puede hacerlo hacia Olivella y Sitges. Mejor hacia Olivella, que es carretera. Hacia Sitges sólo hay un camino. Ideal para una matinal con los niños. Mejor un día soleado de invierno, porque en verano hace mucho, mucho calor.

Un autèntic monestir tibetà a pocs kms. de Barcelona?. En un palau preciòs del segle XIX que us deixarà bocabadats?. En un espai natural poc visitat?. Amb una estupa i molinets d’oració?. Sí. A la Plana Novella, al mig del parc natural del Garraf. Pugueu-hi des del poblet d’Olivella, o per Castelldefels, seguint una carretera estreta però asfaltada. Us espera un palauet romàntic, construït per un “indiano”, amb tota mena de luxe. Una veritable joia artística que només per això mereixeria una detinguda visita. Però, a més, el palau Novella alberga avui un monestir tibeta. El podeu visitar cada dia entre les 12 del matí i les 6 de la tarda. Podeu girar al voltant de la seva estupa i fer girar també els molinets d’oració per rentar vides passades. A més gaudireu del parc natural del Garraf, un espai molt dur, sense arbres, però molt interessant. A tocar de Barcelona. Accés just abans d’entrar als tunels del Garraf, per la urbanització “Rat Penat” de castelldefels. Està indicat.

¿Un auténtico monasterio tibetano a pocos kms. de Barcelona?. ¿En un palacio del siglo XIX que os dejará boquiabiertos?. ¿En espacio natural poco visitado?. ¿Con una estupa y molinillos de oración?. Sí. En la Plana Novella, en mitad del parque natural del Garraf. Podeis llegar desde el pueblo de Olivella, o por Castelldefels, siguiendo una carretera estrecha pero asfaltada. Les espera un palacete romántico, construido por un “indiano”, con todo tipo de lujos. Una verdadera joya artística que sólo por eso merecería una detenida visita. Pero, además, el palacio Novella alberga hoy un monasterio tibetano. Puede visitar-se cada día entre las 12 de la mañana y las 6 de la tarde. Allí puedes girar alrededor de su estupa y hacer girar los molinillos de oración para lavar vidas pasadas. Además disfrutaras del parque natural del Garraf, un espacio muy duro, sin árboles, pero muy interesante. Cerca de Barcelona. Acceso justo antes de entrar en los túneles del Garraf, por la urbanización “Rat Penat” de Castelldefels. Está indicado.

Hoy os dejo este video de renfe130 que ha colgado hace muy poco en youtube. Espero que os guste . Ah, y gracias renfe130 por colgarlo! me ha gustado