Tussendoortje  -  3 personen – 3 dagen

Benodigdheden:
1 trein – 1 vliegtuig – 2 bussen – veel metro’s – 1 Joke – 1 Kelly

Extra ingrediënten:

• bezienswaardigheden: Sagrada Familia, Casa Mila, Casa Battlo, Park Guell, Camp Nou, de reuzendildo, La Rambla, de haven, het MNAC.
• Shoppen: paars hemdje van H&M voor mezelf, blauwe sjaal voor mezelf, blauwe colltrui voor mezelf (ik kreeg koud), balpen van FC Barcelona voor Anneke haar fetisj te bevredigen, oranje voetbalkousen van FC Barcelona voor de boyfriend, paarse sjaal voor de boyfriend.
• Uitgaan: twee uur rondlopen opzoek naar Dow Jones café (de prijzen stijgen en dalen er als de beurs stijgt en daalt) met Duvel en Kriek, een homo/lesbiennebar (we hadden het iets te laat door), 3 Schotse roommates met Cava, “ik heb nog nooit nooit…”, het pyramidespel.

Tips:

• Check op voorhand het café waar u binnengaat. If not kan het een homo/lesbiennebar zijn en kan er u te pas en te onpas een lapdance van weirdo mensen worden aangeboden.
• Als u een seksshop moest binnengaan, gewoon uit nieuwsgierigheid, wees dan op uw hoede voor mensen die u ongeneert vragen seks met hen te hebben. Denk niet dat u de vraag fout begrepen hebt omwille van het taalverschil. Ze vragen het je wel degelijk op de man af.
• Spaanse boardingmensen zijn niet vriendelijk ’s morgensvroeg. Wees voorbereid. Steek uw handtas al in uw rugzak. U moest zo maar eens dezelfde stomme Spaanse furie hebben als wij.

Foto’s en video’s uiteraard te vinden op mijn Facebook.

E’ Zlatan Ibrahimovic l’uomo della provvidenza blaugrana che decide, all’11′ del secondo tempo con uno splendido sinistro al volo su cross di Dani Alves, il Super Classico tra Barcellona e Real Madrid, mandando in delirio i 98mila del Camp Nou e ridando il primato in classifica agli uomini di Guardiola. Lo svedese era entrato da appena 5 minuti, la mossa del tecnico si è quindi rivelata vincente, ed è normale per uno che in 50 partite da tecnico nella Liga ha ottenuto il 71,42 per cento di successi, l’ultimo dei quali, quello odierno, con un uomo in meno dal 18′ st per l’espulsione di Busquets (doppia ammonizione). La sfida che gli appassionati di tutta Europa attendevano, un vero e proprio duello tra Palloni d’Oro di ieri e di domani, ha quindi prodotto solo un gol, come due anni fa, quando però vinsero gli ospiti con una prodezza di J. Baptista (che ora fa il rincalzo a Roma); ma di spettacolo ne ha regalato ugualmente tanto, in campo e sugli spalti, come raramente se ne vede dalle parti del campionato italiano.

Unico punto di contatto tra i due tornei è stato il protagonista di stasera, che esaurita l’esperienza interista anche in Spagna vuole continuare a collezionare titoli. Il Real ha perso, ma nel conto ‘merengue’ va messa una buona dose di sfortuna, basti pensare che il migliore in campo oggi è stato il capitano barcellonista Puyol, autore di tre salvataggi decisivi, su Marcelo, Higuain e Benzema, che hanno evitato altrettanti gol alla sua squadra. Di fronte al calcio offensivo dei rivali, fatto di possesso palla e tanti passaggi orizzontali, i madridisti hanno avuto il merito di non mettersi ad aspettare, come aveva fatto martedì scorso l’Inter, ma di rendersi sempre propositivi, nonostante un Kakà a fasi alterne.

La squadra della capitale recrimina anche sulla gran parata di Valdes al 20′ pt su Cristiano Ronaldo e sul gol mangiato da Benzema al 35′ st a tre metri dalla porta. Il Barcellona nel primo tempo è chiaramente mancato di un punto di riferimento in avanti, quindi di un centravanti che non poteva essere lo spento Henry di questi tempi. Le cose sono cambiate nella ripresa con l’ingresso di Ibra che, al rientro dopo 22 giorni, ha segnato, fatto le sponde e sfiorato il raddoppio personale: è intervenuto il compagno Piquè, anticipando lo svedese che era solo, e ha mandato di poco a lato. Barcellona vicino al gol anche nel finale, con miracolo di Casillas in uscita su Messi.  Al 90′ espulso Diarra, anche lui per doppio giallo, poi spazio solo per la gioia dei catalani. Il loro anno magico continua, e non è finita perché tra poco c’è il Mondiale per club ad Abu Dhabi, l’ultima conquista che manca a Guardiola e Messi (sicuro vincitore del Pallone d’oro) per un 2009 da incorniciare. Non solo Gaudì, Picasso e Salvador Dalì: a Barcellona c’è anche un capolavoro di tipo calcistico, dal colore “blaugrana”.

26 October, Monday.

Yes, I fail at life. So, it’s only just over a month since I’ve written. Last I left you we were still in Spain, and now three more countries and a few more cities separate us. No big deal. Eep. Well, with all my lonely hours in the apartment until my roommates return, I have plenty of time to update you all on a month of craziness. Bear with me. It’s going to be a whirlwind.

So, with our last day in Barcelona ahead of us, we had a full schedule. We woke up a little late and hit the Sagrada Familia, this time from the inside. Most of it is still under construction, but walking through the marked paths, you can see the huge columns, half-finished stained glass windows, and the beginnings of a gorgeous altar piece. The natural world overtakes the whole space, with tree-trunk columns, lizard motifs, leaf-like moldings, and honeycomb windows. The tour leads you to the outside for a close-up view of the convoluted, exquisitely detailed Nativity façade, and then down to the museum for a historical overview of the cathedral and its construction and design. After the cathedral, we procured a few last souvenirs and then hit the Mercado for lunch. I had a bocatta (sandwich) with delicious crispy bread and sliced meat, and a chocolate croissant, plus the best Kiwi/Mango and Kiwi/Mango/Coconut juice I’ve ever tasted. Then, more souvenirs and a trip to the Picasso museum, which was sadly halted by its being closed.

However, our sadness was softened by a trip to Guell park. It was a long hike on the metro and up an ungodly amount of stairs, but the view from the cliff of a misty Barcelona was beautiful and the forested paths lead down to a mosaic-tiled pavilion that overlooked some of Gaudi’s most famous structures. The mosaics, all colors from bright blues and greens to pearlescent white and pink, cover the whole pavilion and its rounded benches in undulating spirals that twirl down the columns into the colonnade below. We visited his well-known mosaic lizard, took a spin through the simple and bizarre rooms of his house, and listened to the street performers playing under the forest-like colonnade. Back in the city center, we took a stroll past two final Gaudi houses, plus another view of the bizarre blue Battlo, and then stopped for a strange dinner next to our hotel, greasy croquettes and empanadinas and Spanish beer. Then it was an early night before heading on the road again.

Die chinesische Mauer war gestern, Implantate für die zierlichen Frauen sind der neuste Kracher:

“Gaudi was Here”

A few of my favorite concrete creations  from my favorite architect of all time:

I’m a huge postcard collector. Hey, they’re cheaper than magnets and easy to transport and above all they make for one-of-a-kind wall decor (I accessorized my delicate plaster walls in my flat in Prague with post cards and coasters (more on that obsession later!) and it completely transformed the bland room into one of endless memories).

My favorite postcard is one I purchased from the Sagrada Familia’s gift shop (top two photos for those of you not in the know!) in Barcelona. I bought it with intentions of taping it to my studio desk as a justification for the crazy creations I thought up. Why do I make neon pink organic forms? Why didn’t you know?! Gaudi was here!

ps. Barcelona is endlessly tearing up their sidewalks to make way for new and improved metro and trans-country lines so last summer my travel buddy and I saw our opportunity to grab a bit of history as we lounged at a coffee house in front of Casa Mila. The shops in the area charge outrageous prices for replicas of the famed Gaudi pavement tiles but if you are resourceful (fyi: EasyJet has a 15kg limit and these babies are HEAVY) and sly enough you can have the real thing! And so the infamous tune: ”I’ve got a piece of Barcelona! I’ve got a piece of the Louvre! I’ve got a piece of Nice… and Mies too! If I’m coming ’round to your city or town… You better keep all your concrete on lock down!” So true. So true.

Título: Sorolla, Biografía Íntima.

Autor: José Manuel Viglietti.

Editorial: Carena Editorial.

Mi reciente visita a la Ciudad de las Ciencias y las Artes de Valencia, me ha permitido contemplar los grandiosos edificios de Calatrava, rodeados por espacios abiertos con reminiscencias Gaudianas:  Bosques de columnas soportando cubiertas, o bancos teselados arbitrariamente de pedazos de azulejo blanco. Gaudí fue un enamorado de su tierra que proyectó universalmente con su infatigable trabajo y rara capacidad creativa.

Valencia es también tierra de gentes que la llevan en el corazón.  Si otras regiones españolas utilizan su distingo como arma arrojadiza y proyectan en sus fauces mensajes que atronan como ladridos de perro, el valenciano disfruta y vive su tierra, mar y aire, desde el fondo de su corazón, sin necesidad de proclamar lo que es convencimiento propio.  Frente a otros que exhiben su orgullo excluyente, diría yo que el Valenciano se integra y encaja con el resto de caractéres autonómicos como tesela que busca la perfección del mosaico. Una buena muestra es el personaje de hoy.

No hace mucho nació y vivió un Valenciano universal, que surgiendo de las clases bajas y aferrado a su particular mirada del mundo, con su artesanal prodigio de paletas, pinturas, lienzos y pinceles, supo mostrar lo mejor de su tierra … y de las otras.

Joaquín Sorolla, artista fundamental de la luz, y el aire, y el mar, brilla cada vez con más intensidad.  Su capacidad creadora, detenida solamente por una grave enfermedad, le permitió recorrer la geografía nacional para dar cumplida muestra de la belleza de nuestra nación.  La Hispanic Society ha mostrado así durante décadas, el encargo que Mister Archer Milton Huntington, su mecenas e impulsor, encargó a Sorolla: paisajes, tradiciones, fiestas, rituales, trabajos y descansos del pueblo español en sus diferentes regiones.  El pintor Valenciano por antonomasia, desplegó todo su arte para retratar en muchas decenas de metros de lienzo lo mejor de cada rincón de España.

Muestra imprescindible esta colección venida recientemente de América, y que recorre España.   Buena ocasión para contemplar la mirada prodigiosa de luces y sombras de España en los cuadros de Sorolla.  Y buen libro, de interesante factura, para conocer de cerca quién desde Valencia integró toda España en su obra.

Christmas is fast approaching and i found just the perfect gift for those lil ones in your family!!!
The new addition to Muji’s ______-in-a-Bag series of wooden toys is Barcelona.
It includes a little wooden Mies Barcelona Pavilion, along with the Sagrada Familia and La Pedrera apartments by Gaudi!

Gotta love it!!

Necesito volver a Barcelona.

Un reusenc serà l’encarregat de presentar per Sant Valentí la cerimònia dels Goya. Aquest reusenc es diu ANDREU BUENAFUENTE i aprofitant que es reusenc m’agradaria somniar que els Goya es donessin al Teatre Fortuny de Reus. Però això és somniar truites.

Si l’acadèmia de cinema espanyola ha triat un reusenc per la gala del 2010 l’acadèmia del cinema català també ha triat un reusenc per la gala del cinema català. Però no pas un reusenc per fer de presentador sinó un reusenc per portar el nom del galardó: els premis es diuen GAUDÍ com potser ja sabeu.

O sigui que tant a nivell de cinema espanoyl o català dos reusencs seran molt protagonistes. No sé si seria somniar també truites que els premis Gaudí tinguessin la seva nit de Gala al Teatre Fortuny …

Desde hace unas semanas los visitantes de Barcelona tienen la oportunidad de ver un verdadero icono de la escultura moderna llamada ¨El Riu¨. Se trata de una de las obras más emblemáticas del escultor Aristides Maillol que invita a visitar la exposición que tiene lugar en La Pedrera de Gaudí hasta el 31 de enero 2010. Maillol (1861-1944), muy influenciado por su amigo Gauguin, destacó sobre todo en escultura y su obra centrada en el desnudo femenino.

Esta propuesta cultural es solo una de muchas que ofrece la Ciudad de Gaudí, como también nuestro último hotel abierto, el Catalonia Catedral, es solo uno de los 21 hoteles que proponemos para tu estancia en Barcelona! Para más información visita: www.hoteles-catalonia.com

Wir starten in den Fasching!

Es gibt GRATIS Bowle für alle Maskierten!!!

I like…

Casa Mila was designed by Antoni Gaudi and one of the major highlights of the place is the rooftop terrace with the many different chimney designs. It offers wonderful views of the surrounding city, with shots of the Segrada Familia and Torre Agbar. His swirling style and tiled work surround you with the city below.

Gaudí? Jaume I? Companys? Què hi dieu?

El cap de setmana passat estava mirant les notícies per internet i en llegeixo una a El Periódico que diu que ara, aprofitant l’avinentesa de Tots Sants, havien muntat rutes turístiques pels cementiris de BCN… de nit. Guies amb llenternes que t’ensenyen les tombes més famoses.

En comentar-li a la Dawn, em va preguntar que quin era el cementiri més famós de Barcelona, i no li vaig saber què respondre. Li vaig dir que “potser el de Montjuïc?”. I em insistir que a quin cementir hi havia més famosos enterrats. Encara vaig saber menys que dir-li.

I la pregunta del milió va ser: “De fet, quin seria el personatge històric més important de Barcelona? I de Catalunya?”.

El primer el vam tenir clar de seguida: el personatge històric més important de Barcelona és Gaudí. Però i de Catalunya?

Per guanyar temps li vaig preguntar: “I de Hong Kong?” La resposta va ser “Well, from China Mr. Mao”.

Hurtx!!! Li vaig replicar que el Mao s’havia liquidat a milions de persones amb la seva Revolució Cultural, però va dir: “sí, és cert, però també va fer que el país comencés a progressar”.

Retornant al tema de Catalunya, li vaig dir:

- Sant Jordi

- Ah, the one who killed the dragon? Pfff, copied from China.

- Well, then, Jaume I, the Catalan king who conquered València, Balears, Italy, etc. But that’s like 700 years ago.

- Pfff let’s ask our friends tonight

I tonight era la Castanyada, de manera que al vespre havíem quedat tots a casa la Núria i el Monter per afartar-nos de castanyes i moniatos.

Vam formular la pregunta. Amb Gaudí per a Barcelona hi va haver quòrum. Però per a Catalunya van triomfar els nohosés. Només l’Àlex es va aventurar a suggerir el president Companys, com a símbol de la Generalitat recuperada durant la II República i assassinat pels franquistes.

Però tot i així, no ho veig clar…

Vosaltres a qui proposeu?

- Qui creieu que és el personatge històric més representatiu de Barcelona?

- Qui creieu que és el personatge històric més representatiu de Catalunya?

- (Els que visqueu fora) Qui creieu que és el personatge històric més representatiu del vostre país?

A veure quins resultats surten!