Shampoing-masque de rassoul (minéral,parfait pour corps et cheveux,utilisé  dans les pays maghrébens)

El disco Tragédiennes 2 de Véronique Gens salió a la venta el pasado verano. Se trata de la continuación de Tragédiennes de 2006 que ya comentamos en el blog. Como en el disco anterior le acompañan Les Talents Lyriques bajo la dirección de Cristophe Rousset.

En esta ocasión abarca un periodo más amplio con compositores que van desde Rameau hasta Berlioz. Entre ellos compositores poco conocidos como Piccini, Sacchini y el español Arriaga del que escucharemos un fragmento de la ópera Herminie (3 m., 48 s.), el recitativo Mais sur cette arène guerrière y el aria Il n’est plus… Dieux cruels!

Je connais un merveilleux outil de déplacement, pratique et efficace. Oui, le métro est un transport fort agréable en ces temps de discipline universitaire. Cependant, lorsqu’il m’arrive de l’emprunter à huit heures du matin, un constat non moins réjouissant me saute aux yeux. La lumière de ce transport urbain révèle bien des insanités et vérités tout sauf bonnes à dire. Je m’explique, me trouvant dans un wagon tôt dans la matinée, je n’ai pu que constater dans le regard des gens la lumière livide et éteinte de leur nuit passé, leurs cernes opaques et leur teint jaune aguerri. Bien-sûr certains cachent leur désespérant faciès dans un journal gratuit racoleur et d’autres feignent la forme sous leur couche de blush fardé. C’est à ce moment que je m’observe dans le reflet pour savoir à quelle catégorie appartiens-je. Rencontrant le regard d’un autre érudit et forcée de constater, les gens sont vilains sous la lumière blafarde du métropolitain.

La setmana passada va tenir lloc a Mèxic D.F. una reunió per tal de posar en marxa un nou sistema de classificació de les espècies d’eucariotes (podeu veure la notícia a El País). Així, el que es pretén és crear una nova manera de classificar tots els éssers vius formats per cèl·lules amb nucli (d’aquí eucariotes, amb nucli autèntic) o tot allò que no són bacteris (procariotes, abans del nucli).

La vida és enormement diversa

Aquest projecte va ser concebut l’any 2003, i està abanderat des de Canadà. Allà va nèixer la iniciativa de l’International Barcode of Life (iBOL: en trobareu el lloc web aquí, i una fitxa descriptiva del projecte en aquest enllaç), que promou la difusió internacional d’una idea senzilla però molt costosa per a la creació del nou sistema: l’ús d’una regió concreta i estàndard del genoma d’un individu per a classificar-lo en una o altra espècie. Aquesta regió d’un gen en concret (en el cas dels animals; per a les plantes serien dos) ha de ser una seqüència amb una variabilitat prou baixa entre els individus d’una espècie com per classificar-los a tots en ella, però prou alta com per diferenciar clarament una espècie d’una altra. L’espècie quedaria així definida a partir de la seqüència consens d’aquella regió en concret. En altres paraules: l’objectiu és definir el “codi de barres” específic de l’espècie (permeteu-me la redundància), per tal que “llegint” (seqüenciant) aquesta zona concreta del genoma d’un nou animal, o planta, o fong, que es tingui a les mans, pugui quedar -hi automàticament classificat.

El projecte, per tant, s’està organitzant al voltant d’una Iniciativa de Consorci Internacional (ICI) amb lideratge del Canadà. Així es podran unificar els esforços de països de tot el món per tal d’assolir els objectius plantejats d’identificar 500.000 espècies—utilitzant uns 10 individus de cadascuna per definir el seu codi de barres, un total de 5 milions—en un termini de cinc anys que començarà el juliol de 2010. Tal i com es destaca a la notícia original, es vol aprofitar que l’any vinent ha estat declarat per l’ONU com l’Any Internacional de la Biodiversitat (aquí en teniu el web oficial: Countdown 2010) per tal d’impulsar definitivament el projecte.

La necessitat de col·laboració de diversos països queda clara amb un càlcul: per tal d’arribar als objectius marcats, seran necessaris uns 150 milions de dòlars canadencs durant els cinc anys, una inversió difícilment assolible per part d’un únic país. Els països desenvolupats serien els encarregats de desenvolupar la tecnologia necessària, mentre que països més pobres—i més rics en diversitat—aportarien els espècimens necessaris. Així, segons el finançament aportat i el paper desenvolupat, els estats participen el projecte a tres nivells:

• els Nodes Centrals (Estats Units, Canadà, la Xina i la UE), amb una aportació superior als 25 milions, encarregats de la coordinació i el manteniment dels sistemes informàtics, a més d’aportar la pròpia biodiversitat
• els Nodes Regionals, amb una inversió de més de 5 milions, que incentivaran la recollida d’espècimens i la seva seqüenciació a la seva zona d’influència; destaca sobretot el paper de Noruega a la regió de l’Àrtic i de Nova Zelanda a l’Antàrtic
• els Nodes Nacionals, amb una despesa que superi el milió, que incrementaran els esforços per a la classificació de la seva diversitat

Els països participants a iBOL, segons la seva implicació en el projecte: en verd, els Nodes centrals; en blau, els Nodes Regionals; i en vermell, els Nodes nacionals

La utilització d’una classificació basada en el DNA és una vella aspiració dels taxonomistes, els biòlegs especialitzats en la matèria. Fins ara, per a la definició d’una espècie s’han utilitzat fonamentalment dos sistemes:

1. La interfecundabilitat, és a dir, una espècie és el conjunt d’individus que es poden creuar entre ells i donar lloc a una descendència fèrtil. Així, cavalls i ases són espècies diferents perquè, tot i poder-se reproduir, les mules resultants del procés són estèrils.
2. La semblança en la seva morfologia, el criteri més tradicional i aplicat actualment a les espècies fòssils, de les quals evidentment no es pot comprovar la capacitat de reproduir-se (però sí que se’n pot extreure, en alguns casos, DNA)

Si voleu ampliar la informació sobre la “discussió filosòfica” que envolta la definició d’una espècie, la trobareu a la Wiki.

Els beneficis potencials d’un projecte com aquest són enormes, i abarquen aspectes tan diversos com l’ecologia (la protecció d’espècies és més senzilla quan es sap “què” cal protegir; es poden conèixer millor els ecosistemes i les interaccions entre espècies que els formen), l’economia (facilitarà el control de plagues i espècies invasores, situació que es pot incrementar amb el canvi climàtic) o la medicina (plantes i fongs són encara una font fonamental de possibles nous fàrmacs, i tenir-los ben classificats en permetria un ús més eficient). Visitant el web del projecte trobareu informació sobre aquestes aplicacions i molt més.

Meri . http://arianecantabrejnik.blogspot.com/2009/03/7-mars.html

http://arianecantabrejnik.blogspot.com/2009/03/7-mars.html

Meri http://arianecantabrejnik.blogspot.com/2009/03/7-mars.html

O livro Educação pelos meios de comunicação ou produção coletiva de comunicação na perspectiva da educomunicação (Instituto Gens de Educação e Cultura), da autora Grácia Lopes Lima, discute a questão latente da educomunicação e qual é o papel que queremos e pecisamos da educação e da comunicação. O evento aberto a todos os interessados.

Quem organiza – Faculdade de Educação da USP (Universidade de São Paulo)

Onde – FE Faculdade de Educação da USP – Av. da Universidade, 308, Cidade Universitária Laboratório Experimental de Arte-Educação & Cultura (Lab_Arte), sala 130 – São Paulo/SP.

Quando – dia 13 de novembro de 2009

Autora – Grácia Lopes Lima (professora, psicopedagoga, mestra em Ciências da Comunicação, fundadora e diretora do Instituto GENS e presidente da ONG Cala-boca já morreu – porque nós também temos o que dizer!. Coordenadora educomunicacional dos projetos Rádio-Escola e Vídeo-Escola em Escolas Municipais do interior de São Paulo.)

Valor – gratuito

Telefone – (11) 3815-0232

E-mail – contato@tatsucomunicacao.com

Site – Agência USP

Para mais informações sobre inscrições e outros, acesse o site da instituição.

Un chanteur malien aux puces de cala Lenya

www.myspace/ariostar