ementa_politica

Al llarg de la seva història, Catalunya ha estat un lloc de pas de diverses cultures, un passadís de races i pobles entre Europa i Àfrica.

Grecs, romans, francs, visigots i musulmans s’establiren antigament en el que avui són les terres catalanes.

La Corona Catalano-aragonesa es va fer present també en una bona part de territoris mediterranis.

En les relacions de Catalunya amb els pobles veïns de la Península hi ha hagut de tot: casaments reials, guerres, enfrontaments polítics, pactes, etc. El pas de les diverses cultures per terres catalanes i els esdeveniments històrics que s’hi ha anat succeint, han format la identitat de Catalunya.

La romanització va dur la llengua llatina al territori de la Catalunya actual. Amb el pas dels segles, el llatí va anar evolucionant en una llengua diferent: el català.

El conjunt de terres que tenen com a llengua el català i que han rebut a través de la història una influència catalana formen els països de llengua catalana o països catalans. Els països de llengua catalana ocupen la part oriental de la Península Ibèrica i les Illes Balears i s’estenen des del sud de França fins més enllà del riu Segura.

Els països catalans apleguen els territoris del Principat de Catalunya, el País Valencià, les comarques aragoneses del Ribagorça, la Llitera, el Baix Cinca i el Matarranya, i les terres franceses del Rosselló, la Cerdanya, el Conflent, el Capcir i el Vallespir. En total tenen una superfície d’uns 70.000 km2.

Els països de llengua catalana són, doncs, una unitat històrico-lingüística.

Ramon Llull va ser el primer que va escriure sistemàticament en català. A partir d’ell, la cultura catalana va desenvolupar una literatura molt rica que ha tingut, però, èpoques brillants i èpoques més discretes, d’acord amb les circumstàncies socials i polítiques i amb el prestigi lingüístic del català en cada moment.

Catalunya expressa, a més el seu bagatge cultural en diverses formes artístiques pròpies, que s’han anat creant a l’entorn de les successives tendències estètiques de cada època.

Catalunya, situada a l’angle nord-est de la Península Ibèrica, queda plenament integrada dins de la regió mediterrània, a la qual correspon un clima, una vegetació i una fauna característics. En els aspectes humans, Catalunya ha estat de sempre un territori obert a les influències culturals que han arribat a través de la Mediterrània.

Així, entre els segles VIII i VI a.C. van desembarcar a les nostres costes els grecs, els fenicis i els cartaginesos. Al segle III a.C. van arribar exèrcits romans i va obrir-se un llarg procés de romanització que va durar més de cinc segles.

Ja a l’edat mitjana, la Corona Catalano-aragonesa va fer-se present a molts territoris costaners de la Mediterrània com a conseqüència d’una gran expansió marítima. Entre els segles XVI i XVIII, però, el fenomen de la pirateria va portar la inseguretat i el risc a la Mediterrània i als seus territoris costaners.

Entre els segles XVIII i XX, Catalunya va obrir-se al lliure comerç amb Amèrica i, a través de la Mediterrània va recuperar la seva importància comercial. La Mediterrània, doncs, sempre ha estat lligada íntimament a la història de Catalunya.

En l’actualitat, el món mediterrani es presenta com un patrimoni natural del territori català, base de dues activitats econòmiques força significatives per al país: la pesca i, especialment, el turisme.

A finals de l’edat mitjana, Catalunya, Aragó, Castella, Navarra i altres regnes peninsulars, es van aglutinar sota una única monarquia i van constituir un Estat compost modern: la Monarquia Hispànica o Espanya.

El rei d’Espanya ho era també de tots aquells regnes que integraven l’estat i, en jurar el seu càrrec, acceptava respectar els furs i els privilegis de cadascun. Catalunya, per tant, va mantenir les seves institucions medievals i els seus privilegis fins al segle XVIII quan van ser abolides per Felip V, el primer Borbó (Decret de Nova Planta de 1716).

Al llarg dels segles XVIII i XIX, Catalunya va ser considerada pel poder polític una regió espanyola més entre la resta de les regions d’un estat centralista. Aquest període va coincidir amb l’inici del procés d’industrialització que va transformar Catalunya en un territori amb una forta implantació de l’economia industrial.

Al segle XIX, paral•lelament al procés d’industrialització i al desenvolupament econòmic, es va encetar un procés de recuperació de la llengua catalana, per un costat, i de les institucions de govern i de cultura catalanes, per un altre.

La Guerra Civil espanyola de 1936-1939 i la instauració de la dictadura del general Franco van desposseir Catalunya, però, d’unes institucions tot just recuperades durant la Segona República. El castellà va ser considerat l’únic idioma oficial, encara que el català va perdurar com la llengua pròpia de moltes famílies de bona part de la població catalana.

Avui, dins de l’estat democràtic de les autonomies, Catalunya torna a tenir unes institucions de govern pròpies i el català comparteix amb el castellà el caràcter de llengua oficial de l’estat.

L’estat espanyol està integrat per diverses nacionalitats i regions. Una d’aquestes nacionalitats o nacions és Catalunya. Per tant, en el segle XX, Catalunya va constituir-se en comunitat autònoma dins de l’estat espanyol i com a tal disposa d’òrgans de govern propis.

La Generalitat és la institució que governa Catalunya. L’Estatut d’Autonomia és la llei més important de Catalunya ja que dóna competències a la Generalitat. Catalunya disposa també d’un Parlament que regula l’acció del Govern i aprova les lleis.

Administrativament, Catalunya està dividida en 41 comarques.

Catalunya forma part de l’estat espanyol de les autonomies. Els ciutadans de Catalunya, per tant, participen en les eleccions al govern de tot l’Estat.

L’estat espanyol forma part de la Unió Europea (UE) des de 1986. La integració de Catalunya a Europa, juntament amb l’estat espanyol, va produir un canvi profund en l’economia del país. L’economia catalana ha d’afrontar des d’aleshores el repte del mercat únic europeu. Els productes catalans han de competir amb els productes europeus i, alhora, no han de travessar fronteres per a introduir-se en els mercats europeus.

La relació amb Europa, però, no és nova. La situació geogràfica del territori català i els lligams històrics amb les terres de més enllà del Pirineu, entre d’altres raons, han fet que Catalunya hagi estat al llarg de la història un punt de contacte cultural i econòmic important entre la Península i la resta d’Europa.

Fenòmens històrics, artístics i culturals com, per exemple, la colonització romana, l’art medieval o el modernisme del segle XX, han arribat a Espanya a través de Catalunya.

El desenvolupament del procés d’industrialització en els territoris catalans va contribuir al fet que Catalunya hagi establert relacions econòmiques amb els països europeus més avançats des del segle XIX.

Finalment, les exposicions universals celebrades a Barcelona els anys 1888 i 1929 o els Jocs Olímpics de 1992, són una mostra més de la pervivència de la relació de Catalunya amb Europa i amb el món.

A matéria de A-3 será:

GEOPOLÍTICAS CLÁSSICAS E A O LIVRO DO RAFFESTIN “POR UMA GEOGRAFIA DO PODER”, sendo que só cobrarei desse livro os capítulos mencionados a seguir:

(I – Nascimento da geografia política, I  - O que é o poder? e II  Os trunfos do poder) . Atenção especial as aulas dadas por slides disponíveis no blog. Grande abraço.

Documento retirado do site.

geografiapolitica.wordpress.com/2008/03/

Grande abraço a todos. Geopolticas_Clssicas_e_sua_Crise

microfisica

Metamorfoses Do Espaco Habitado – Milton Santos

Milton Santos – A Natureza do Espaço

A NATUREZA DO ESPAÇO.  OBRA DE REFERÊNCIA DO GRANDE MESTRE MILTON SANTOS.

Cumpliendo el compromiso con la lectura contraido por el Departamento de Ciencias Sociales, este tercer trimestre tendremos la oportunidad de leer una nueva obra relacionada con las sociales (aunque a algunos de vosotros os parezca que eso de leer sólo va con la lengua). En esta ocasión se trata de “El señor de las moscas”, una obra del británico William Golding, galardonado con el premio Nobel de literatura. Podéis encontrarlo o encargarlo en cualquier libreria, ya que es una obra famosa y muy conocida, y deberá estar leída para principios de junio (semana del 8 al 12 de junio), fecha en la que realizaremos un sencillo examen sobre su lectura.

Portada del libro en su edición de Alianza Ed.

A continuación ofrecemos una pequeña sinopsis del libro encontrada en la wikipedia.

El señor de las moscas (Lord of the Flies en inglés) es la primera y más célebre novela de William Golding. Publicada en 1954, se considera un clásico de la literatura inglesa de postguerra. En el año de su publicación tuvo apenas difusión, manteniendo un volumen escaso de ventas. Años más tarde alcanzó gran fama en Inglaterra, considerándose imprescindible su lectura en colegios e institutos. Es una novela distópica.

La obra es una fábula de la naturaleza humana, la historia de un grupo de niños ingleses que, tras un accidente aéreo, se ven abandonados en una isla desierta de adultos y deben luchar por sobrevivir y buscar una salida. A través de una narración en la que se intercalan la descripción de paradisíacos paisajes con fluidas escenas de lo que los niños hacen, William Golding invita al lector a comprender la naturaleza humana a través de constantes signos y símbolos alegóricos. La obra aborda temas fundamentales de la vida humana como son la necesidad de autoridad y valores morales, la naturaleza de la sociedad humana, el peligro del salvajismo, la religiosidad o la culpabilidad. Lo que a priori parecería una descripción de la edad infantil se convierte, página tras página, en toda una enseñanza sobre el hombre y la radicalidad de su existencia.

por-uma-geo-do-poder_raffestin

Obra de referência de C. RAFFESTIN.

unisuam_geo_politica2

Aula dois de Geografia Política. Aula tirada, em grande parte, do excelente blog

http://geografiapolitica.wordpress.com/2008/03/

unisuam_geo_politicaTópicos da aula um de Geografia Política.

Dino Tricarico, ex capo di Stato maggiore dell’Aeronautica militare, in un’intervista rilasciata al Corriere della Sera, a proposito dei presidi militari nei pressi delle discariche in Campania dichiara che “Questa storia dei militari a guardia delle discariche mi è sembrata fin dal primo momento un’iniziativa sbagliata. E ora devo proprio dirlo: stiamo umiliando i soldati e distruggendo la loro professionalità”.

Stiamo umiliando i militari.

Ma la gente si sente più sicura, dice, giustamente, Marco Nese del CorSera. La risposta di Tricarico: “E questo è un rischio. L’opinione pubblica si sta abituando a un impiego tutt’altro che ortodosso e le istituzioni si sentono legittimate a utilizzare lo strumento militare in modo sempre più abnorme. Siamo il Paese delle emergenze, e domani i soldati potrebbero essere chiamati a vigilare attorno alle carceri, a tenere sotto controllo gli stuoli di clandestini, a proteggere obiettivi di ogni tipo. Ma non sono questi i motivi per i quali ci siamo dotati di forze armate professionali”.

Tricarico vorrebbe, magari, che i militari stessero di guardia, come a Guantanamo, e che tenessero sempre sotto osservazione il loro “specchio” di nazionalità cubana e, sotto certi aspetti, avrebbe pure ragione. In condizioni normali l’esercito non dovrebbe, anzi, non deve, ricoprire compiti di pubblica sicurezza.

E però, sul sito ufficiale dell’esercito italiano lo slogan è il seguente: “una risorsa per il Paese”.

E inoltre la Campania è una terra molto particolare, la terra che, insieme alla Calabria, condivide, sul territorio, la più grave e marcata perdita di sovranità, da parte dello Stato, dai tempi delle stragi in Sicilia.

In quel caso, per ristabilire le gerarchie, fu inviato l’esercito con l’operazione “Vespri siciliani”.

Non sono assolutamente in grado di dare lezioni, anche per questo cerco sempre di usare toni spiccioli. Ma questa volta voglio fare un’eccezione.

La citazione è tratta dal volume “Elementi di geografia economica e politica” di Mario Casari, Giacomo Corna-Pellegrini e Fabrizio Eva, ed. Carocci: “La sovranità viene concepita generalmente come un legame forte e reale col territorio su cui si esercita. L’esercizio della sovranità deve dunque trovare una forma concreta nel e sul territorio. Quando una legge dello stato non viene rispettata da pochi singoli individui, ci si trova di fronte a una situazione di illegalità; ma quando le leggi trovano una sistematica e diffusa disapplicazione, si parla di perdita di sovranità dello Stato sul proprio territorio”.

Mi soffermo, in particolare, sull’ultima frase, quella in grassetto.

In Campania le infiltrazioni della camorra in ogni settore (anche in quello dei rifiuti) sono certificate dall’attività investigativa di magistratura e polizia. La perdita di sovranità, invece, è testimoniata dalla cadenza, pressocchè giornaliera, di crimini e omicidi. In Campania la legge non la detta più lo Stato, se pensiamo che alle forze dell’ordine è persino inibito l’accesso a determinati quartieri.

E in Calabria?

In Calabria la situazione è, all’incirca, la medesima.

In ordine sparso, negli ultimi giorni del 2008 e nei primi del 2009, abbiamo registrato un agguato a Bovalino che ha coinvolto anche un minorenne, il duplice omicidio di Cutro, in provincia di Crotone, l’omicidio di un imprenditore a Isola Capo Rizzuto, l’intimidazione alla giornalista di Calabria Ora, Angela Corica, a Cinquefrondi, e, da ultimo, un giovane, nel catanzarese, è stato picchiato a sangue e bruciato vivo e adesso lotta, in condizioni gravissime, tra la vita e la morte.

Senza contare, ovviamente, le decine di vetture che, in tutta la Calabria, prendono fuoco ogni notte, nonchè le continue intimidazioni subite dagli amministratori pubblici (l’ultima, dal punto di vista cronologico, è l’ennesima minaccia subita dal sindaco di Taurianova, Romeo).

Io non me ne intendo, ma, seguendo la logica, una situazione del genere, in Campania, quanto in Calabria, dovrebbe imporre la scelta, per lo Stato, di mostrare nuovamente i muscoli, almeno per tentare di porre rimedio alle numerose “emergenze” presenti nel Meridione.

Sarà un’idea vagamente fascista, ma, alla luce di quanto vi ho descritto e tutto quello che già sapete, mi sento di ribadire e rilanciare la mia linea di pensiero, che ho già espresso tante volte su questo blog: militarizzare immediatamente le “zone calde” del Sud. Palermo, Napoli, Caserta, Reggio Calabria, la Piana di Gioia Tauro, Crotone e tutte le aree su cui lo Stato, allo stato attuale, è costretto a “chiedere permesso” prima di entrare.

En este archivo vas a encontrar toda una colección de mapas mudos con los que podrás practicar la localización geográfica. ¿Sabes dónde está Japón o Chile? ¿Y el río Nilo o el monte Everest? ¿O qué comunidades autónomas tienen frontera con Francia? ¡Ponte a prueba y empieza a viajar!

mapas-mudos

Bem Vindos!!!

Este será o blog da nossa disciplina.

Em breve postaremos links e artigos.

Veja mais:

STJ rejeita pedido de juizes e libera candidatura de “ficha suja”

Cabeça do Eleitor

A muito tempo essa apropriação indevida do território indígena pelo prefeito de Pacaraima, nada menos do que maior produtor de arroz do estado {usando terras que não são dele para tanto, claro} causa conflitos na região.

Agora causará uma guerra, uma guerra como já foi vista antes. Flechas contra armas de fogo. Lembra muito a invasão dos espanhóis e português a nossa terra, quando ainda primitiva.

Agora temos governo democrático, informação, tecnologia mas que de nada adiantam. Pois a ganância dentro do coração do homem branco continua a mesma e ainda cooptam as mentes de muitos índios.

E gostaria de não acreditar que a 3ºguerra começará em nossas terras, aos que acham que eu estou exagerando, façam uma reflexão. Qual país em todo planeta tem a maior quantidade de água potável e onde?

http://oglobo.globo.com/pais/mat/2008/05/05/cimi_acusa_empregados_de_lider_arrozeiro_de_atacar_indios_bala_quartiero_diz_que_eles_so_reagiram-427219905.asp

http://www.estadao.com.br/nacional/not_nac167590,0.htm

Vídeos relacionados:

http://br.youtube.com/watch?v=tirZxbVnbjU
http://br.youtube.com/watch?v=6fxhVupZWF8.

A muito tempo essa apropriação indevida do território indígena pelo prefeito de Pacaraima, nada menos do que maior produtor de arroz do estado {usando terras que não são dele para tanto, claro} causa conflitos na região.

Agora causará uma guerra, uma guerra como já foi vista antes. Flechas contra armas de fogo. Lembra muito a invasão dos espanhóis e português a nossa terra, quando ainda primitiva.

Agora temos governo democrático, informação, tecnologia mas que de nada adiantam. Pois a ganância dentro do coração do homem branco continua a mesma e ainda cooptam as mentes de muitos índios.

E gostaria de não acreditar que a 3ºguerra começará em nossas terras, aos que acham que eu estou exagerando, façam uma reflexão. Qual país em todo planeta tem a maior quantidade de água potável e onde?

http://oglobo.globo.com/pais/mat/2008/05/05/cimi_acusa_empregados_de_lider_arrozeiro_de_atacar_indios_bala_quartiero_diz_que_eles_so_reagiram-427219905.asp

http://www.estadao.com.br/nacional/not_nac167590,0.htm

Vídeos relacionados:

http://br.youtube.com/watch?v=tirZxbVnbjU
http://br.youtube.com/watch?v=6fxhVupZWF8.