Como as declarações famoso dizer: “tempo é dinheiro” e “conhecimento é poder”. Portanto o tempo gasto para a educação é realmente o melhor investimento que o ser humano pode fazer quando se escolhe maneiras produtivas de utilizar seus próprios recursos e sua própria atenção. O processo de aprendizado sobre as leis da ciência, as regras da sociedade, os segredos da linguagem e técnicas de comércio são os desafios, não só fascinante para as pessoas inteligentes e talentosos, mas também e sobretudo um instrumento extremamente importante para o sucesso, progresso e desenvolvimento de carreiras, empresas e sociedades afins. Portanto, é evidente que a capacidade organizados para ensinar, orientar e transmitir informações, competência e profissionalismo para grandes grupos de jovens é um dos serviços mais importantes que os governos e os países podem e devem se esforçar para proporcionar à sua população.

References: reader, letter, doctorate, alphabet, accurate, blueprint, database, topic, issues, literature, stiftung, foundation, examine, positive, onlinedegree, helpdesk, expert, discuss, text, translator,

Podemos afirmar que de fato um forte empenho em proporcionar educação de qualidade, na universidade de elite e escolas-modelo garante um futuro promissor de crescimento e de riqueza para a comunidade, enquanto a decadência da academia, a negligência em relação à cultura e escassez de professores são The Roots de declínio, a miséria, corrupção eo fracasso de todas as civilizações. Na verdade, investir em educação é caro, mas como um outro exemplo de estados sabedoria tradicional “, se você pensa que os custos da educação, você deve tentar a ignorância”. Obviamente informações, fresco e de confiança sobre as formas de compartilhar o conhecimento é um bem grande e um recurso importante em si mesmo: é por isso que nós queremos indicar-lhe a carteira de Ensino e Aprendizagem de http://www.t-h-e-n-e-w.com e http:// www.euroserve.cn (com serviços de DNS http://www.esw3.eu), que oferece uma vasta gama de nomes de domínio relacionados com a Universidade e Bolsas, com específicas, artigos relevantes sobre Assuntos Acadêmicos e Universo Educacional.

References: bachelor, reform, programming, translations, publications, questions, restorations, restoration, restore, retreats, scholarships, screening, stories, students, universities, university, write, blueprints, businessschool, class

Para melhor visualizar a figura recomendo fazer o download dela e aumentar os detalhes com um programa de edição de imagens, fonte da figura: http://historiaorigens.com/

TFA

Como todo blog, éste está en constante adaptación, así, cuando encuentro cosas interesantes, las añado lo antes posible al blog para que os sirva a tod@s aquell@s que os pasáis por el Blog regularmente o acabáis por aquí en busca de materiales, recursos, etc.

En este caso se han añadido una serie de páginas y blogs con contenidos relamente interesantes para la escuela, ya que tocan desde las competencias hasta un compendio de recursos en Flash para todo tipo de niveles.Nosotros competentes / Nosaltres Competents: Blog que compendia todo tipo de enlaces y recursos hacia el trabajo por competencias. Es muy completo y recoge desde materiales muy prácticos para trabajar por competencias en el aula desde el minuto 0, a definiciones para las competencias para distintas comunidades autónomas, cómo se programa por competencias, etc. Como se desprende de su título hay contenidos tanto en castellano como en catalán.

Blog Taller TICTAC: Blog del Maestro Eloy Cutanda desde Cella. Contiene gran cantilad de recursos de trabajo con las TIC en los centros educativos, preparado para diversos niveles de dominio de la informática y para diversos niveles educativos, haciendo especial hincapié en la educación primaria.

Entretizas.org: Página del CPR de GRAUS, en la que, además de los conenidos propios del CPR como convocatorias de cursos, seminarios, etc. contiene enlaces interesantes a recursos, materiales generados por centros de su ámbito, etc.

Recursos Educativos en Internet: Blog accesorio a la página del CPR de Graus, en el que se recogen con capturas de pantalla los enlaces a múltiples páginas clasificadas tanto por áreas, como por contenidos concretos, como por niveles, etc. Un gran repositorio de webs con recursos o con las que trabajar directamente en el aula.

El congosto del Ventamillo dona accés a la Vall de Benasque. Ja només per això és digne de figurar en un bloc on s’aconsellen sortides en família. Però, a més, el congost en si, val una detinguda visita. Aprofiteu per pujar de Lleida, cap a Graus i d’aquesta bellíssima població aragonesa cap a Castejon de Sos i Benasque. Feu-ho pel Ventamillo abans que una legió de camions obrin una nova carretera i la ruta perdi tot el seu encant. Encara podreu disfrutar d’una natura en estat decimonònic. D’una carretera estreta que s’adapta a les formes de la muntanya i que no permet presses. Corbes tancades, sense visibilitat. Llocs on amb feines i treballs passen dos cotxes. Llocs on la penya es tanca damunt vostre. Una ruta que ressegueix el riu Èssera, límpid, cristal·lí. Amb racons d’una bellessa quasi lírica, on l’aigua demana a crits que pareu el vehicle i baixeu a donar-vos un bon bany. D’aquí a molt poc temps, sense cap mena de dubte, volaran la roca per obrir una sèrie de túnels i el Congost del Ventamillo quedarà quiet i oblidat. Millor per les aus i els animalons. Millor pels conductors que podran còrrer més i amb més seguretat. Però els veritables viatgers, que ja hem perdut els Collegats i el Terradets, anyorarem per sempre els revolts i els punts de vista inigualables. Anyorarem el conduir lent i pausat disfrutant de les verticals parets, recobertes de vegetació, que no deixen passar la llum del sol. Anyorarem les raconades idíliques i fresques on parar el motor i posar els peus i la panxa, si cal, en remull. I els jocs dels infants que tiren pedres al riu i diuen, ohhh!!!, a cada nova sorpresa que la natura ens depara. Aneu-hi ara que encara hi sou a temps. I el premi, a més del congosto, serà la Vall de Benasque, al final d’aquesta muralla imponent, al darrera d’aquesta porta sublim. Benasque, el Pirineu en estat pur, els cims altius i les valls verdes. Allotgeu-vos a La Solana, a Benasque mateix. Familiar, bonic i bé de preu. S’hi menja de fábula. O a Casa Ciria, un luxe, o al final del Vall, a los Llanos del Hospital, natura salvatge, un racó càlid de món.

El desfiladero del Ventamillo da acceso a la Val de Benasque. Ya sólo por eso es digno de figurar en un bloque donde se aconsejan salidas en familia. Pero, además, el desfiladero en sí, merece una detenida visita. Aproveche para subir de Lérida, hacia Graus y de esta bellísima población aragonesa hacia Castejon de Sos y Benasque. Hágalo por Ventamillo antes que una legión de camiones abran una nueva carretera y la ruta pierda todo su encanto. Todavía podrá disfrutar de una naturaleza en estado decimonónico. Por una carretera estrecha que se adapta a las formas de la montaña y que no permite prisas. Curvas cerradas, sin visibilidad. Lugares donde con penas y trabajos pasan dos coches. Lugares donde la peña se cierra sobre si. Una ruta que recorre el río Ésera, límpido, cristalino. Con rincones de una belleza casi lírica, donde el agua pide a gritos que se pare el vehículo y bajarse a  darse un buen baño. Dentro de muy poco tiempo, sin duda, volarán la roca para abrir una serie de túneles y el Congosto del Ventamillo quedará quieto y olvidado. Mejor para las aves y los animalitos. Mejor para los conductores que podrán correr más y con más seguridad. Pero los verdaderos viajeros, los que ya hemos perdido Collegats y Terradets, hecharemos a faltar para siempre las curvas y los puntos de vista inigualables. El conducir lento y pausado disfrutando de las verticales paredes, recubiertas de vegetación, que no dejan pasar la luz del sol.  Los rincones idílicos y frescos donde parar el motor y poner los pies y la barriga, si es necesario, en remojo. Y los juegos de los niños que tiran piedras al río y dicen, ohhh!, a cada nueva sorpresa que la naturaleza nos depara. Id ahora que todavía estais a tiempo. Y el premio, además del desfiladero, será la Val de Benasque, al final de esta muralla imponente, detrás de esta puerta sublime. Benasque, el Pirineo en estado puro, las cimas y los valles verdes. Alojaros en Benasque en La Solana, donde también comeréis muy bien, o en Casa Ciria. O al final del valle, en los Llanos del Hospital.

L’ermita de la Virgen de la Peña està a Graus. Graus poble ja mereix una visita ben detinguda. La seva plaça barroca i porxada, amb les cases decorades amb esgrafiats de colors, i els “aleros aragonesos” de fusta negra treballada, justifiquen un viatge. A més teniu a l’abast tot un complex de carrerons medievals amb portalades i cases fortes. Pujant cap a la penya que domina el poble, penjat a mig aire del no res, teniu aquest santuari troglodita, amb la seva altiva torre campanar, la galeria renaixentista, (a la foto), i l’esglèsia. Una bellessa. Des del santuari la vista se’n va fins el Pirineu, a tocar, i les valls de l’Isàbena i l’Èsera, dos rius cantaires, o cap el pantà de Joaquin Costa, navegable, d’un color verd blau, com tots els rius d’Aragó. Passeu per Graus camí del Pirineu. Camí de Benasc, on fa de bon passar l’estiu, o camí de l’Ainsa, amb una petita desviació. Naturalment a Graus, on no hem dormit, ni menjat mai, teniu tota classe de serveis. Compreu bon embotit a casa Melsa: llangonisses i xoriços dels bons.

La ermita de la Virgen de la Peña está en Graus. Graus pueblo ya merece una visita bien detenida. Su plaza barroca y con soportales, y las casas decoradas con esgrafiados de colores, y los “aleros aragoneses” de madera negra trabajada, justifican un viaje. Además su centro és todo un complejo entramado de callejuelas medievales con portales y casas fuertes. Subiendo hacia la peña que domina el pueblo, colgado en medio aire, en medio de la nada, tienen este santuario troglodita, con su altiva torre campanario, la galería renacentista, (en la foto), y la iglesia. Una belleza. Desde el santuario la vista se va hasta el Pirineo, a un paso y los valles del Isábena y el Esera, dos ríos cantores, o hacia el pantano de Joaquin Costa, navegable, de un color verde azulado, como todos los ríos de Aragón. Pasad por Graus camino del Pirineo. Camino de Benasque, donde se hace mucho más llevadero pasar el verano, o camino del Ainsa, con solo una pequeña desviación. Naturalmente en Graus, donde no hemos dormido ni comido nunca, tiene toda clase de servicios. Comprar buen embutido en casa Melsa: longanizas y chorizos de los buenos.

Si el poder real sobre el futur del que un estudiant haurà d’aprendre a l’aula el té l’ANECA i no pas el Ministeri…

Ocupen el Ministeri per denunciar la pèrdua de control democràtic sobre l’ensenyament superior…

I ocupen l’ANECA, ja denunciada per Innovació I Ciència  pel seu obscurantisme i sensibilitat davant pressions antidemocràtiques a l’aprovació dels nous plans d’estudi…

Ocupen l’ANECA!!!

Crònica al Centre de Mitjans

Cobertura Acción Eje de Educación: Ocupada la Agencia Española de Evaluación de la Calidad y la Acreditación

La notícia segons la premsa del règim: Europa Press i ADN

Ribagorza Pop Festival

En definitiva, un buen cartel para reivindicar el papel que tienen comarcas rurales a la hora de dar una alternativa de ocio a los jóvenes (y no tan jóvenes) que tantas veces tienen que marcharse a las capitales de provincia.
Yo estaré por ahí, espero verte!!

Por cierto, aquí puedes escuchar unas entrevistas de dos de los grupos participantes: Manel y Bigott.

ENTREVISTA MANEL
ENTREVISTA BIGOTT

Fer les coses malament porta a carrerons sense sortida, fer catàlegs de titulacions a efectes propagandístics porta a situacions com la que descriu el senyor Canela i que reproduïm íntegrament a sota pel seu valor testimonial i perque si la “contra”  ja percep aquestes coses…

Si es fa una revisió de l’estat de la qüestió a uns díes de l’aniversari de la Declaració de Bolonya ens trobem amb una desinformació generalitzada i profunda no només al sí de la comunitat universitària (és molt interessant discutir amb el professorat, el qual sovint es mou i argumenta sobre dogmes de fe, ignorància supina de la reforma, generalitats i vots de confiança generalitzats) sinò social, malgrat la gravetat o profunditat dels canvis. Gràcies a les mobilitzacions que han estat criminalitzades entre d’altres per aquest mateix senyor, s’ha pogut cridar l’atenció sobre l’assumpte i es disparen les campanyes propagandístiques -maldites “informatives”, els debats, els referèndums, … el curs previ a la implantació dels Graus.

Desprès comença la carrera cap al precipici: qui aprova més graus? i al mig una generació d’estudiants que si volen mirar quina carrera volen fer… ops!! es troben a titulacions ofertades com a “oficials” sense ser-lo – no estan aprovats per l’ANECA, ni al Registre de titulacions- oportunament indicades amb un asterísc. Tanmateix, sembla que les veus discordants crèixen i no totes les universitats tenen la mateixa anxietat en cumplir ordres sense mirar les conseqüències:

Si algú encara confia en que l’esperit de l’assumpte bolonyès és la qualitat del servei públic té molta fé, per no dir, molts interessos en defensar aquesta visió.

Publicar webs i fer-ho malament

---

17 juny, 2009

Enric I. Canela

Llegia a El Mundo que una web guia per més de 1.000 graus i 1.700 màsters. Es tracta d’un web elaborat per la Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles. Sembla, pel que diu aquest diari, que aquet web el va presentar el director General d’Universitats del Ministeri d’Educació.

La curiositat del tema és que fa dies que el Ministeri d’Educació té un web que permet trobar les titulacions universitàries de tot l’Estat.

Fins aquí podríem dir que no passa res. El Ministeri fa el web informatiu que ha de fer i la CRUE, no sé per què, en fa un altres, per alguna cosa han de servir els diners que té.

La cosa però té un punt d’interès. A partir del web del ministeri trobo graus de Bioquímica que al web de la CRUE no hi són. Per exemple, el grau de Bioquímica de la UB no surt al web de la CRUE (tampoc altres). Així per exemple, la Universitat de Barcelona no fa graus. Per un moment vaig pensar, boicot de la CRUE a Catalunya, però no, tranquils, surten altres universitats catalanes i també algunes llicenciatures de la UB.

Bé, penso que publicar informació incompleta i no contrastada no és un servei públic és embolicar la troca.

Não concordando totalmente com o que é dito, concordo com a generalidade da reflexão.

Transcrevo de de Rerum Natura uma entrada de Rui Baptista:

“Há lágrimas espremidas pelas mãos da prepotência e a lei acobarda-se de levar aos olhos dos fracos o lenço que vela os olhos da Justiça” (Camilo Castelo Branco).

No seguimento do “Acordo de Bolonha”, as entidades oficiais portuguesas, ao contrário dos países anglo-saxónicos que atribuíram aos três primeiros anos de estudos superiores o grau académico de bachelor (em tradução para português, bacharel) resolveram “alcunhá-lo” de licenciado contra a opinião de sectores importantes da vida cultural nacional. E isto é tanto mais insólito por o grau de bacharel ter longa tradição em terra lusitana (Eça de Queirós era bacharel em Direito), tendo sido recuperado décadas atrás, ainda que em existência efémera de crisálida, em algumas faculdades para os três anos iniciais de estudos.

Com a intenção, reconhecida por Adriano Moreira, de “estar nas decisões para não vir a ser apenas objecto delas”, levou a efeito o Conselho Nacional das Profissões Liberais, nos dias 12 e 13 de Novembro de 2004, em Coimbra, um seminário intitulado Reflexos da Declaração de Bolonha. Neste evento, a que assisti como convidado, todos os presentes, em parte representados por docentes universitários de todo o país, manifestaram-se contra a atribuição do grau de licenciado para o ciclo inicial de estudos superiores defendendo o de bacharel. A este clima, não deve ter sido estranho ter pairado no espírito dos presentes uma licenciatura, como disse, também, Adriano Moreira, “com o prestígio da Universidade que lhe deu a primeira credencial de título académico nobilitante”.

No ano seguinte, em crítica ao poderes públicos por não terem tido em conta este importante seminário, escrevi em artigo de opinião: “Começo a convencer-me que em Portugal, à sombra de princípios tidos como democráticos, há um prazer sádico dos seus governantes em auscultar os parceiros sociais, mesmo que possuidores de um estatuto de ‘interesse público’, para decidir precisamente o contrário” (Público, 13/06/2005).

Em disparates sucessivos, numa altura em que era pedido pelas instâncias europeias “a adopção de um sistema de graus comparável e legível”, viria a ser adoptado, em território nacional, a terminologia de licenciado colocando, com isso, em dificuldade qualquer indivíduo que pretenda estabelecer a comparação e legibilidade entre este nosso grau e o grau de bacharel extra-fronteiras. Deste statu quo dei conta, quando escrevi:

“Assim ,julgo – e penitencio-me se estiver errado! – que se desatendeu a uma possível solução a dar aos actuais mestrados outorgados pela universidade, após estudos complementares com a duração de dois anos e apresentação de uma tese. É compreensível o prejuízo que daqui poderá advir passando a haver mestrados com igual ou menor duração das actuais licenciaturas universitárias (Diário de Coimbra, 14/12/2004).

E porque, como escreveu George Canning, “para cada problema há uma solução que é fácil, clara e…errada”, não poucas vezes, o desejo de querer ser diferente ou original tem o seu quê de caricato!

Corre actualmente na Net a recolha de assinaturas para uma petição a apresentar na Assembleia da República para que aos mestrados universitários antes de Bolonha – quatro ou cinco anos de licenciatura e mais dois anos de estudo com apresentação de tese – seja dada equivalência aos actuais mestrados, em verdadeiro escândalo alguns deles obtidos no ensino politécnico em quatro anos apenas!…

Trata-se de uma atitude em que aparece a pedir quem se encontra, como escreveu Jorge de Sena, “privado em extremo de justiça justa”. Assim, a petição deveria incidir, no mínimo, sobre a equivalência das antigas licenciaturas universitárias aos actuais mestrados e a atribuição de uma espécie de pós-graduação aos antigos mestrados universitários que os superiorizasse relativamente aos mestrados actuais. Se outros motivos de qualidade e exigência curricular não houvesse, uma simples conta de somar justificaria uma petição destas e a sua mais que justa aprovação na Assembleia da República. Mas menos do que isto deixará um travo amargo na boca por transportar para os dias de hoje o desalento de Manuel Laranjeira : “Num povo onde essa minoria intelectual, que constitui o capital de orgulho de cada nação se vê condenada a cruzar os braços com inércia desdenhosa, ou a deixá-los cair desoladamente sob pena de ser esterilmente derrotada” (in Jornal “O Norte”, 1908).

Mas a proposta desta praxis (ou seja, aquilo que os filósofos gregos tinham como “a acção comum tendo em vista os melhores objectivos para a cidade” ) devia ser assumida pelo próprio ministro Mariano Gago para libertar o Portugal democrático da má sina em procastinar um problema nacional que deveria já ter merecido uma solução justa, rápida pronta, eficaz por parte dos homens com assento na Assembleia da República com o voto do povo. A dignidade dos antigos diplomas da universidade portuguesa assim o deve exigir como um princípio ético e um direito inalienáveis!

Desprès de l’ultimàtum de la Comissionada d’Universitats al Ministre Gabilondo perque tirés endavant amb els deures d’aprovar el que “a sang i foc” han tirat endavant a les universitats, és a dir, els Graus. Tot i que van anunciar que es reunirien els cops necessaris per que l’ANECA aprovés les titulacions i fer tots els tràmits, la cosa no anava gens bé i tenim a sobre els periodes de preinscripció. Tot i que es tracta d’un embolic burocràtic greu, la cosa pot derivar en què senzillament s’ofertin com a títols propis (amb asterisc de pendent d’homologació) i conseguir el caràcter oficial dels estudis durant el curs o el curs següent. Aquesta va ser la estratègia d’universitats privades valencianes per al titol de Medicina i els va sortir bé – a la empresa que porta la universitat-. Si aixó és un frau per a l’estudiant, aixó ja és un altre tema.

El Grau de Psicologia de la UAB s’afegeix al llistat d’universitats i titulacions que no tiraran endavant la degradació dels seus estudis el curs vinent, gràcies als vots de professorat i estudiants.

Només es senten veus sobre el Màster que vol substituir el Curs d’Adaptació Pedagògica per al curs vinent. “Estamos en ello” diuen a l’ANECA.

Empar Moliner va comentar magistralment la jugada de la Blanca Palmada.

Gabilondo traiciona a Gabilondo:  El Máster de Secundaria. Romina Colombo a Rebelión

[El fin de la profesión de profesor. Article de l’Assemblea de Filosofia de la Universidad Complutense de Madrid que analitza el màster de formació de professorat, el seu contingut i les seves conseqüències.]

La ruta que porta fins el bonic monestir romànic d’Obarra la segueix poca gent. És una ruta alternativa a les carreteres que porten de Barcelona a la Vall d’Aran, o a la inversa. És una ruta que fa molta més volta, però que us recomanem perquè pot estar justificada pel seu altíssim interès històric i natural. Es tracta d’arribar-se a Lleida i Benabarri, i anar després cap a Graus. La visita a Graus, amb el seu santuari de la Peña i la seva excepcional plaça major, ja val la pena. També podeu dinar o comprar embotit del bo, i bon formatge artesà, a Casa Melsa. Continueu després cap a Vielha des de Graus, remuntant la Vall d’Isàbena. Parada obligada a Roda de Isàbena, antiquíssima seu episcopal, que conserva la seva catedral romànica, el claustre i els carrers plens de sabor. Continueu cap a Vielha. Abans d’arribar a Bonansa, abans de ficar-vos en els preciosos engorjats de la capçalera de l’Isàbena, a mà dreta trobareu aquesta esglèsia prioral, únic record del monestir d’Obarra. En acabar la visita podeu continuar fins Bonansa i Vilaller, i d’aquí a la Vall d’Aran. Si esteu cansats de fer sempre la mateixa ruta, aquesta us obrirà nous horitzons. A costa, això si, de fer més kilòmetres i mes voltes. No volem enganyar-vos. Ara bé, el paisatge i els monuments que veureu, bé s’ho valen. Nosaltres no hem dormit a la zona, però hi ha bones cases rurals, i una hospederia.

La ruta que lleva hasta el bonito monasterio románico de Obarra la sigue poca gente. Es una ruta alternativa a las carreteras que llevan de Barcelona a la Vall d’Aran, o a la inversa. Es una ruta que da mucha más vuelta, pero que os recomendamos porque puede estar justificada por su altísimo interés histórico y natural. Se trata de llegar a Lérida y Benabarri, e ir después hacia Graus. La visita a Graus, con su santuario de la Peña y su excepcional plaza mayor, ya merece la pena. También puede comer o comprar embutido del bueno, y buen queso artesano, en Casa Melsa. Continúe después hacia Vielha desde Graus, remontando el Valle de Isábena. Parada obligada en Roda de Isábena, antiquísima sede episcopal, que conserva su catedral románica, el claustro y las calles llenas de sabor. Continúe hacia Vielha. Antes de llegar a Bonansa, antes de meterse en los preciosos desfiladeros de la cabecera del Isábena, a mano derecha encontrará esta iglesia prioral, único recuerdo del monasterio de Obarra. Al acabar la visita puede continuar hasta Bonansa y Vilaller, y de allí ir hasta la Vall d’Aran. Si estáis cansados de hacer siempre la misma ruta, esta os abrirá nuevos horizontes. A costa, eso sí, de hacer más kilómetros y dar más vueltas. No queremos engañaros. Ahora bien, el paisaje y los monumentos que veréis, lo valen. Nosotros no hemos dormido en la zona, pero hay buenas casas rurales, y una hospedería en Roda.

Avui dimarts arribam al programa 360 d’El crepuscle encén estels · IB3 Ràdio, 20:00 ·  Aquesta minisecció començà un dia que filàrem prim sobre els nombres. Per exemple, un dels que més ens agrada és el 60: va ser “la dècada prodigiosa” (tots érem més joves …i alguns no eren nats) i Can Seixanta és un lloc on tothom fa el que vol (una mica com aquí …o no). 60 és bastant màgic perquè és el resultat de multiplicar 12 (les falanges dels dits de la mà dreta que es podien assenyalar amb el dit gros) per 5 (els dits de la mà esquerra fins a completar el nombre de 60). Així els sumeris varen ser els primers en tenir un sistema sexagesimal, i de Babilònia ens vé que el grau es divideix en 60 minuts d’arc, que cada minut d’arc es divideix en 60 segons d’arc, i que la circumferència es caracteritza per tenir un múltiple de 60: 360 graus 

360, mira per on, com Crepuscles comptam fins el dia d’avui.

· ràdio en directe · mms://194.179.36.187/IB3Radio

· ràdio a la carta ·  http://www.ib3.tv/webib3/BitController?accion=GrabacionEmisionRadioLis&idioma=ca

Graus, una bellíssima ciutat d’Aragó, a mig camí de qualsevol lloc del Pirineu, mereix una detinguda visita, fins i tot un petit desviament, aneu on aneu. Si feu camí cap a Vielha per la N-230, desvieu-vos a Benabarri cap a Graus. Són 17 kms. Val la pena. Després podreu continuar cap a la Vall d’Aran per la vall de l’Isàbena, visitar la magnífica catedral de Roda de Isábena i el monestir d’Obarra. Si mai heu anat per aquesta ruta, ja es hora de veure coses noves de la maravellosa comarca de La Ribagorza. O si aneu cap a Benasque, pareu-vos-hi. O si aneu cap a Bielsa o cap a Ordesa, passeu per Graus, seran uns kilòmetres de volta, però ben emprats. Graus te el casc antic més bonic d’Aragó. La plaça Major, (a la foto), rodejada de palaus i cases amb esgrafiats barrocs, no te parangó. Senzillament s’ha de veure i prou. Els carrers porticats, les places, el museu d’icones orientals, les portalades de les antigues muralles. Fantàstic tot. I per acabar pugeu fins el santuari renaixentista de la Verge de la Peña. Únic. No hem menjat ni dormit mai a Graus, sempre hi hem passat però hi ha bons hotels i restaurants. Ens han parlat bé de les Bodegas de Arnes.

Graus, una bellísima ciudad de Aragón, a medio camino de cualquier lugar del Pirineo, merece una detenida visita, incluso un pequeño desvío, se vaya donde se vaya. Si hace el camino hacia Vielha por la N-230, puede desviarse en Benabarre hacia Graus. Son solo 17 kms. Vale la pena. Después podrá seguir hacia la Vall d’Aran por el valle del Isábena, visitar la magnífica catedral de Roda de Isábena y el monasterio de Obarra. Si nunca ha ido por esta ruta, ya es hora de ver cosas nuevas de la maravillosa comarca de La Ribagorza. O si vais hacia Benasque, parad sin pensarlo. O si vais hacia Bielsa, o hacia Ordesa, pasad por Graus, serán unos kilómetros de rodeo, pero bien utilizados. Graus tiene el casco antiguo más bonito de Aragón. La plaza Mayor, (en la foto), rodeada de palacios y casas con esgrafiados barrocos, no tiene parangón. Sencillamente hay que verla. Las calles porticadas, las plazas, el museo de iconos orientales, los portales de las antiguas murallas. Fantástico todo. Y para terminar subid hasta el santuario renacentista de la Virgen de la Peña. Único. No hemos comido ni dormido nunca en Graus, siempre hemos solo pasado y parado, pero hay buenos hoteles y restaurantes. Nos han hablado bien de las Bodegas de Arnes.

L’Assemblea PAS i PDI universitats catalanes ha presentat avui el seu manifest en roda de premsa al Rectorat Ocupat de la UB, ja hi ha més de 300 adhesions.

Vídeo a TV3:  Oposicio-de-professors-a-Bolonya

La sisena trobada estatal a l’Estat francés fa una crida per per uns “estats generals de l’ensenyament superior i de la recerca”

A Barcelona, la Coordinadora  d’Assemblees d’Estudiants preparen la vaga i manifestació del dia 12 i la II Trobada d’Assemblees (instituts, universitat i moviments socials).

Les convocatòries arreu dels territoris es multipliquen.

[+ info: Kaos en la Red STOP LOU-BOLONYA]