El ple de la corporació de Blanes va decidir ahir, per unanimitat, la cessió del dret de superfície a l’Institut Català del Sòl (Incasòl) d’un terreny situat a Can Borrell.

La iniciativa s’impulsa per facilitar l’edificació de tot un seguit de vivendes, en total 27 pisos, que seran de protecció oficial i volen destinar-se “principalment als joves” segons va afirmar l’alcalde de la vila, Josep Trias (CiU). La idea és facilitar l’emancipació del jovent oferint-li l’oportunitat d’adquirir o llogar la seva primera vivenda a un preu raonable que els permeti marxar de casa amb els seus propis mitjans.

Compromís per Foios planteja ja les línies bàsiques del nou PGOU amb motiu de la primera reunió amb l’equip tècnic de la UPV, d’on eixiran les idees mestres del nou urbanisme del municipi.

El portaveu del grup, Sergi Ruiz, afirma que: “L’acció municipal en matèria urbanística ha de perseguir un creixement moderat i sostenible per tal que Foios no es convertisca en un barri dormitori com li ha passat a altres pobles del cinturó de València”.

El regidor de Compromís per Foios ja avança els gran eixos que han de marcar el nou PGOU:

1. El creixement del poble no ha d’anar més enllà de la carretera de Barcelona per evitar que aquesta via no es convertisca en una nova barrera urbanística com ja passa ara amb la línia del metro a Foios, i a Tavernes Blanques amb la carretera que divideix el poble.

2. Les actuals zones industrials com l’antic polígon de la Yutera o el Molí, que ja són obsoletes i amb indústries contaminants s’han de transformar en noves zones de creixement empresarial i de negoci integrades en el casc urbà i creadores de llocs de treball de futur. S’han de mantindre els usos industrials compatibles i pensem que la creació de nous parcs industrials no és aconsellable en un terme municipal reduït i amb accessos deficients.

3. És prioritari assegurar dotacions i infraestructures suficients tan hídriques, com educatives i sanitàries o de comunicació, per exemple aconseguir el desdoblament de la N-340 des d’Albalat fins a Meliana per millorar les connexions actuals. Compromís per Foios es manifesta crític perquè el passat període d’expansió urbanística no ha estat acompanyat de les dotacions necessàries per al poble.

4. El regidor creu que sols amb un creixement moderat, de 7 vivendes per 1000 habitants i any en els propers 15 anys, Foios mantindrà la qualitat de vida i el perfil de poble de l’Horta que ara el caracteritza.

Foios 11 de juny de 2008

Pels llistamaníacs, aquí podeu veure on he viscut i a quins gimnassos he anat:

Cases

1. C/ Samuntada (Sabadell): Fins als 7 anys. Va ser el primer pis dels meus pares.
2. C/ Duran i Sors (Sbd): Fins als 9. Les coses anaven bé a casa i ens vam comprar una casa unifamiliar al Centre, de 3 plantes i un pati bastant maco.
3. Palma I (Mallorca): Fins als 10. Quan van destinar els meus pares a Mallorca, vam viure primer de lloguer mentre trobàvem una altra casa. Primer vam viure al passeig marítim, davant del port esportiu on -es veu- anaven el príncep i les infantes i on a mi em feien fer classes de vela (que llavors odiava i ara m’encantaria tornar a fer!)
4. Palma II/ Calvià (Mallorca): Fins als 11. Preciós dúplex amb una preciosa piscina comunitària i vistes al mar. Pagat pel Banc. En tinc molt bons records. Va ser una època molt feliç, pq vivíem feliços, vaig fer molt bons amics al St. Cayetano i m’ho passava pipa.
5. C/ St. Ferran (Sbd): Fins als 16 aprox. Tornar a Sabadell va ser un trauma (jo no volia tornar de cap de les maneres), els últims cursos d’EGB els vaig passar fatal, els meus pares es van separar (per fi) i aquest pis no es podia comparar amb el de Calvià o la casa de Duran i Sors. Però començar l’institut va ser genial, com un alliberament i vaig conèixer moltíssima gent i vaig fer molts i molt bons amics.
6. Castellar: Fins al 16-17. Quan me mare es va ajuntar amb el Xavier ens en vam anar a viure una temporada a casa seva mentres els meus pares es tiraven els plats pel cap pel repartiment de béns del divorci. Odiava Castellar, i només sabia el camí de casa al bus i del bus a casa.
7. C/ Creueta (Sbd): Fins als 21-22. Buf, 350m2 donen per molt!!! Un pis preciós, senyorial, amb un menjador inabastable i la meva habitació era enorme. Vaig començar a l’uni i se’m va obrir un nou món, a banda de fer molt bons amics.
8. C/ Sol i Padrís (Sbd): Fins als 23. Al C/ Creueta estàvem de lloguer i quan ma mare i el Xavier van voler-se comprar un pis, el boom ja havia començat i van acabar visquent al mateix bloc que els meus avis. L’any i poc que hi vaig viure ni el recordo: quasi no parava per casa, quan hi parava només tenia que bronques amb me mare i el Xavier, ja començava a treballar i jo el que volia era independitzar-me.
9. Ptge. Forasté (El Putxet/ St Gervasi, BCN): Fins als 26. Freedom!!! Compartir pis amb l’Irene i l’Àlex va ser una gran experiència. A més el pis era estupendo i un xollo de preu, molt important en una època en què Claxion va fracassar, vam començar Totem i vaig estar molts mesos sense cobrar ni un duro. Va ser l’època més boja, amb els australians, la colla de barna, les farres que ens muntàvem i les borratxerres que empalmava.
10. C/ Olivera (El Poble Sec, BCN): Fins als 28. Compartint pis amb el Dani. Una època plàcida i, vist amb perspectiva, d’instrospecció després de la mort de ma mare.
11. C/ Tapioles (El Poble Sec, BCN): Actualment. El meu piset!!!! Tenia ganes de tenir “casa meva”. N’estic molt orgullós i tot i que el pis i el bloc tenen els seus defectes, m’hi sento molt molt a gust. I de moment, m’encanta viure sol!!

Gimnassos

1. Balmes: Gimnàs de barri que m’hi van obligar a apuntar amb 18 anys, pq estava escanyolit, apàtic i no fotia ni brot. Però de seguida em va encantar
2. Gimnàs Municipal de Sabadell: Ens hi vam apuntar amb l’Albert i el Sabés, i després s’hi van afegir el Benet i el Cortés. Mítica la Karina i els partits de bàdminton
3. El Club: Ens hi vam apuntar amb el Sabés
4. El SAF, el gimnàs de l’Autònoma: estava al campus i m’hi escapava sovint entre classe i classe. Era l’època en què em volia fotre catxes
5. Malibú Esportiu: Era el gimnàs pijo de Sabadell. Cada mes em costava 8.000 peles de l’època (que eren molt més que uns 50€ ara!) però el monitor de la sala de màquines era molt bo i em feia entrenar molt.
6. DiR Gràcia: quan em vaig mudar a BCN, em vaig voler integrar a la ciutat. I apuntar-me al DiR vaig veure claríssim que era la millor manera.
7. UBAE Perill: Fart de pagar 60€ quan a dues cantonades en tenia un de municipal, amb iguals instal.lacions, per la meitat de preu, 33€. Aquí em vaig començar a aficionar a les activitats dirigides: Body Pump, Cycling, CTC, Body Combat…
8. Gimnàs C/ Vilar i Vilar: Quan em vaig mudar al Poble Sec, em vaig apuntar a aquest gimnàs de barri. Vaig aguantar 2 mesos, malgrat les actrius porno que el freqüentaven. Però va ser on vaig començar a fer aeròbic.
9. UBAE Aiguajoc: El germà car dels UBAE. Va ser la revolució. Vaig conèixer molta gent, vaig fer bastants amics, i em vaig híper aficionar als steps de la Pasky
10. DiR Diagonal: La crème de la crème dels DiR. Quan la pèssima gestió de l’Aiguajoc va causar la desbandada de tots els monitors bons (David, Pasky, etc), cap als DiR la colla d’step-fikis vam fer el mateix. I de moment he acabat al DiR Diagonal, envoltat de noies pijiguais i on faig peses, Steps, Aeròbic, ioga, bany de vapor…

L’economia, en el fons, no és res més que l’estudi de la psicologia humana aplicada a la gestió dels recursos (béns, diners, materies primeres, etc). Això és el que fa que els economistes sempre la caguin quan prediuen coses i que només ho ensopeguin a aigua passada.

I el problema amb les anàlisis actuals sobre l’economia mundial i espanyola és doble:

1. Ens trobem en època preelectoral
2. Hi ha molts interessos creats pel que fa la suposada bombolla immobiliària. Hi ha molta gent que té ganes de dir “veus com jo ja t’ho deia”

En la meva opinió, aquests dos factors estan intoxicant greument l’anàlisi de la realitat. Així que a continuació exposo el que crec que passa realment. Intentaré ser ben esquemàtic:

No hi ha crisi econòmica, ni a Espanya ni als EUA. El que hi ha és crisi financera, en tot cas, originada pels grans bancs i agències de valoració nord-americanes, que van donar hipoteques a gent que no podia pagar-les i després revenien aquestes hipoteques en els mercats de valors (“titulitzaven”) per finançar-se. El castell ha caigut quan massa gent no podia pagar aquestes hipoteques (les anomenades “subprime”).

El que ha passat, per tant, no és que l’economia anés malament, sinó que un grapat d’empreses (bancs, financeres, etc), van dur a terme unes pràctiques estúpides i absurdes, amb el vistiplau del govern nord-americà, i ara en paguen les conseqüències. Totalment lògic i raonable: qualsevol empresa que vengui coses que no pot cobrar s’enfonsa. I això és el que els està passant.

Els sotracs bursaris encara duraran més mesos: aquests bancs són tan grossos que en molts només saben el que venen, el que guanyen i el que perden quan presenten la seva comptabilitat (anualment) o tenen auditories (trimestral o semestralment).

Les constructores nord-americanes, al veure que els bancs de cop i volta els tancaven l’aixeta per seguir construint i venent habitatges per gent que realment no se’ls podia permetre, han hagut d’abaixar preus. És el que n’han dit l’esclat de la bombolla. Altra vegada, és la conseqüència de vendre coses a gent que no pot pagar-ho. Totalment lògic.

Com ja he dit anteriorment, l’economia és, en el fons, psicologia. Això vol dir que els estats d’ànim hi siguin el factor primordial. Els Estats Units ortaven ays visquent per damunt de les seves possibilitats, endeutadíssims amb la resta del món. La resta de països, sobretot la Xina i els asiàtics, els ho permetien perquè a canvi eren el seu principal client. Però quan es comença a veure que la banca i la construcció dels EUA és un bluf, els seus acreedors comencen a desfer-se de deute americà i, com a conseqüència, el dòlar comença a baixar.

I si no baixa més és perquè als seus acreedors (la Xina és el principal titular de deute nord-americà) no els interessa.

Una dada indicativa que és l’economia americana que s’enfonsa és que el preu del petroli o de l’or estan en màxims històrics si comptem en dòlars. Si fem la conversió dòlar-euro o dòlar-lliura, per exemple, es mantenen estables. Ergo, els EUA s’enfonsen, no la resta del món.

I què passa a Espanya?

Torno a repetir: l’economia és psicologia. En un món inestable, els estats d’ànim són inestables.

I en un món globalitzat, es transmeten híper ràpid. Podríem dir que la gent sent abans que raona.

Si bé el preu de l’habitatge ha augmentat moltíssim també a Espanya, no és el mateix cas que els EUA. Diria que si l’habitatge aquí ha augmentat tant de preu és perquè el país ss’ha enriquit, i tothom ha invertit en el país.

Però aquí qualsevol banc et demana la tira de garanties (nómines, avals, etc) abans de donar-te res: si no pots pagar, no et deixen diners. Això vol dir que la banca ibèrica només dóna a qui pot pagar i, per tant, no s’enfonsarà.

El que ha passat aquí és que, com a conseqüència de la crisi bancària americana, i com que encara es tardarà alguns mesos a saber-se quins bancs han sigut estúpids i s’enfonsen i quins no, s’ha generat un clima de desconfiança. Els bancs ja no es deixen diners entre ells, perquè ningú no sap si el que jo et deixo m’ho podràs tornar o no.

Els bancs de tot el món, per tant, han hagut de concedir menys crèdits i hipoteques.

Crec que això serà temporalment, fins que se sàpiga qui ha sigut un bon banc i qui no i s’enfonsi.

Mentre això passi, és de preveure que

• Sigi més difícil comprar cases, i per tant vendre’n, i per tant puguin disminuir temporalment els preus de les vivendes. Però la demanda d’habitatges segueix sent-hi. Només cal fer una enquesta ràpida al nostre voltant.
• Segueixin les fluctuacions bursàries, que no són més que l’expressió d’aquest estat d’ànim agitat

Repeteixo, tot això passarà quan se sàpiguen les dades comptables de tots els bancs. I encara poden faltar alguns mesos.

Però l’economia de debò no és la borsa. És el treball, les inversions, el que compres i el que vens, etc. I en aquest sentit, no hi ha cap crisi a Espanya. Com es pot parlar de crisi quan es rpeveu que l’economia creixi entre un 2,5 i un 3,3 aquest 2008?

Pot augmentar lleugerament l’atur, com a símptoma que la construcció s’està refredant i deixa de ser tan important per a la nostra economia. Però ningú dubta que la resta de sectors seguiran creant ocupació.

En resum:

1. Hi ha incertesa a nivell mundial perquè encara no se sap quants bancs han sigut mongos deixant diners a qui no els pot tornar
2. Estats Units porta molts anys visquent per sobre de les seves possibilitats i ara ho pagaran.
3. Espanya té una economia sòlida, que segueix creixent (més que els països de l’entorn) i seguirà creant ocupació
4. Espanya no pateix cap crisi econòmica. Com a màxim viu el reflux de la crisi financera mundial d’origen ianki. Però interessos electoralistes volen transmetre aquesta sensació.

 ————————————————————————

- Actualització 25/01/08 15.00h -

Ahir les borses van tancar amb súper pujades (l’IBEX va fer la seva màxima pujada històrica) i tot apunta que avui també tancaran amb pujades.

El que deia: un cop tranquil.litzat el món pq els EUA van rebaixar el preu del seu diner, tot sembla que torna a la normalitat. Però no serien d’estranyar més “sotracs” fins que tota la història de les ’subprimes’ no s’aclareixi del tot…

Habitatges directe Constructor-Promotor
Eduard I Robert Constructors.sl Tel 629 53 89 53

Totes les ventatges de viure en el Vallès i tant sols a 45 Km de Barcelona .amb tots els serveïs i bones comunicacions per carretera

Adresa: Informacio a la mateixa obra Tel 629 53 89 53
Direcció: Carrer Josep Pla, 48-50 . SECTOR C Llinars del valles, Barcelona

Horari: De dimarts a disabte de 10 a 13h. i de 16 a 18h. diumenges de 10 a 13h. Festius cal consultar

PLANTA BAIXA

Planta baixa , cuina ofice de S= 18m2 , lavabo de 4 m2 , rebador – distribuidor de 11,5m2 amb armari empotrat de cirerer, i Saló menjador “amb persiana Motoritzada” de 36 m2., amb sortida a terrassa i a Jardí privat

PLANTA PIS

Planta pis 3 habitacions i un bany familiar , mes un altre habitació tipus suite amb bany .

PLANTA GARATGE

Planta Garatge , Per 3 Plaçes de cotxe S=40,60 m2,petita bodega o Magatzem mes safareig.

situacio llinars del valles , valles oriental , Barcelona , Tel 629 53 89 53

llinars del valles habitatges d’obra Nova
llinars del valles Habitatges directe Constructor