Hem tardat, ja que la primera part d’aquest article la vam escriure el 3 de setembre de 2008, però després d’una estona fent cercles ja tenim la segona!.  Els triangles vermells són les boques d’incendi segons localitzacions del plànol de l’ajuntament i els cercles defineixen un àrea de 100 m al voltant. No hem tingut temps de comprovar la localització correcta de les boques a peu de carrer així que donem una errada d’uns 10 m a la ubicació dins del nostre plànol.

El Decret 241/1994 diu que les boques d’incendis “han d’estar emplaçats en la via pública o espais d’accessibilitat equivalent per a vehicles de bombers i a una distància tal que qualsevol punt d’una façana a nivell de rasant estigui a menys de 100 m d’un hidrant (boca d’incendis)“ i aquests 100 m no són com els hem pintat nosaltres, en línia recta, sinó que s’han de mesurar segons el recorregut de la mànega d’aigua dels bombers, és a dir, que pot ser que els cercles siguin més petits en alguns llocs.

Aquest Decret es comença a aplicar al 2004, molt després de la construcció del barri, per tant on hi ha un edifici o aparcament nou hi ha una bona cobertura, però allà on no s’ha fet cap construcció nova tenim edificis que es troben a més de 100 m d’una boca d’incendis.

Si aquest Decret fos retroactiu consideraríem que s’haurien d’instal·lar més boques al nostre barri, encara que seria interessant cobrir-ho sencer, consideraríem 6 boques com a imprescindibles:

• Passeig de Bellvitge: Aquesta zona considerem que és crítica, ja que un foc als habitatges de les escales de veïns que donen al passeig únicament es pot atacar des del propi passeig, ja que és l’únic lloc net de cotxes i on es poden emplaçar més a prop els vehicles de bombers, però allà no hi ha cap boca d’incendis i és necessari anar-se a l’av Europa, si a més la boca 220 es troba ficada a un lloc una mica estrany i sense pintar es pot perdre temps en la seva recerca, a més la utilització d’aquesta boca implica tallar l’av Europa al trànsit. Aquesta zona es pensa reurbanitzar en poc temps, caldria tenir en compte el tema de les dos boques que mancarien i els emplaçaments dels camions escala. També és important tenir en compte les afectacions de les pròximes obres de soterrament de rodalies, ja que al costat del bloc que queda sense cobertura, i dels del costat, anirà l’estació, i tindrem molt moviment de maquinària.
• Travessia Industrial: Manquen dos boques per cobrir la zona, les boques 221 i 222 es troben a molt més de 100 m de les façanes accessibles. Pensem que també hi han edificis d’ús industrial.
• Col·legi de la Marina: Manca una boca, ara es reformarà, és bon moment.
• Col·legi Enric d’Ossó: Manca una boca per cobrir la façana principal
• Col·legi Ramon Muntaner: Pot ser manca una boca però la boca 356 es trobaria a uns 110 m de la façana posterior. Com aquest cas tenim algun bloc més, però com ja hem dit al principi el posicionament calculem que pot tenir una errada de uns 10 m.
• Piscina i residència d’avis: No sabem si a l’Hospital de Bellvitge existeixen boques d’incendi pròpies que puguin arribar a aquests equipaments. Si no existeixen, seria interessant posar-les.

El fet de que la boca d’incendis estigui a més de 100 m no vol dir que no es pugui apagar l’incendi, el problema es que s’han de unir més mànegues i això comporta més temps i més possibles problemes a les unions simplement per que hi han més, s’han de creuar carreteres,… A tot això s’ha de sumar les complicacions pròpies de Bellvitge, ja que tenim edificis de gran alçada amb uns sistemes de lluita contra incendis pràcticament inexistents o res a veure amb el que es demana per edificis de les seves característiques a l’actualitat, el que exigeix més esforç als equips d’intervenció.

si piques es fa més gran!

Lá estávamos nós, do Grupo Azul, conhecendo mais do Elevador Lacerda quando encontramos um remanescente dos tempos antigos:

Pois é, se vocês (como nós) nunca viram um hidrante em Salvador, podem descer o Elevador Lacerda e caminharem uns 50m para a direita. Lá está!

Só não vale estacionar na frente…

Animação 3D…

Esse é o nome do curso e é o que realmente me interessa.

Finalmente chegamos à parte em que vemos algum tipo de animação e eu confesso que achei que fosse mais complicado. Tá certo que vi animação com trajetórias animando um sistema solar composto apenas pelo sol, Terra e a lua.

Trabalhar com animação de partículas também não foi complicado, porém, para um trabalho mais realista é necessário um bom processador e uma placa de vídeo cosiderável.

Chafariz

Hidrante

Por enquanto vão só as imagens, mais pra frente eu posto os vídeos desses dois.

Tapa de l'Av. Europa 160. Es pot apreciar la manca de senyalització, el seu color "vermellós" i la manca d'accesibilitat quan el lloc lliure quedi ocupat.

Aquests últims mesos, quan vam començar a parlar sobre temes de seguretat a l’AV, un dels temes que van sortir van ser els incendis, i a partir d’aquí les boques d’incendis o hidrants.

Els més joves es van preguntar: hi han a Bellvitgei? jo no he vist mai cap!. Vam sortir al carrer per trobar-les i van aparèixer com bolets, mica en mica, entre la resta de tapes metàl·liques dels altres serveis. Vam respirar, però ens vam preguntar si era normal que nosaltres, veïns del barri de tota la vida, no tinguéssim ni idea d’on podien estar situats.

Vam buscar informació sobre boques d’incendis fins arribar a un Decret que diu quina pinta han de tenir: “Els hidrants instal·lats seran de fàcil accessibilitat per als vehicles d’extinció d’incendis (autobombes) i la seva localització serà senyalitzada d’acord amb el que estableix l’annex a la Norma UNE 23-033. En el cas d’hidrants enterrats, la seva tapa serà de color vermellós per la cara vista“

Això és als Estats Units però aneu amb compte al aparcar al costat d'un hidrant

Hem vist que dels que havíem descobert molts no són accessibles, es a dir, entre la via de circulació de vehicles i la boca d’incendis existeixen cotxes aparcats i no pot arribar cap autobomba. Cap boca està senyalitzada, i sí, les tapes són de color “vermellós”, entenent com a “vermellós” el color òxid de ferro, es a dir, són tan vermelloses com la vorera (menys una a prop de les piscines, que és vermella vermella). No es poden diferenciar de la resta de tapes, i a més les d’aigua potable són pràcticament iguals, amb el mateix disseny, però canviant les lletres.

Sabem que el manteniment ho porta l’empresa Aguas de Barcelona, però suposem que fer que aquestes tapes compleixen la llei en vigor des de l’any 1994 és qüestió del nostre Ajuntament.

Veure també la segona part: On està la boca d’incendis? (2)

duas amostras de artes encontradas pela cidade

a primeira é uma intervenção muito simpática num hidrante da avenida paulista, perto da consolação. nota-se a calçada nova. achei bem legal por que fixa uma coisa efêmera, e a mesmo tempo chama a atenção para o movimento solar, algo tão cotidiano e essencial.

a segunda é uma obra em andamento (não sei se ja esta pronta) no centro cultural são paulo. três grafiteiros estão desenhando no vidro que fecha a área da biblioteca. parece que havrão outros desenhos do genero em outros espaços do edificio.

veja mais no meu flickr. interessante que eu estava justamente pesquisando fechamentos em vidro com pinturas ou desenhos, como na estacao sumare do metro, e tambem vitrais. mais uma referencia.

Esse nunca mais vai esquecer que não se deve parar na frente de um hidrante.