EM ANAT A L ORT A RAGA PARCE CREXIN ALS RAVANETS.

Todos los días son navidad (Eike König)

No es porque el corte inglés lo diga o porque los anuncios de juguetes inunden las pantallas de televisión, más bien es esa lección olvidada de que todos los días puedes recibir un regalo, recuperada por  Eike König para el diseño y el trabajo. Un tipo divertido y risueño que defiende, desde su agencia berlinesa hort que su trabajo, profesional y ético, se sirve del juego para crear. Esta entrevista, brillante de principio a fin, no sólo te sacará una sonrisa sino que te ayudará a pensar sobre las formas de trabajo, los límites personales, el autismo tiránico del par ratón-monitor, la velocidad de las decisiones computerizadas, la recuperación del trabajo manual, la necesidad de una moral profesional, la repercusión de la imagen en la sociedad, la importancia de la crítica o las ventajas de compartir las ideas. Inspiración en estado puro.

via bettertastethansorry

Aquests curs els nens i nenes de la classe dels cavalls hem anat a l’hort a plantar:

PASTANAGUES!!!!!!

AQET ES AN QIMET CA ANS GUARDA AL NOSTA URTET

Aquest curs els cangurs hem anat a l’hort a plantar:

                             RAVANETS !!!!!!!!!!

Jag blir inte speciellt upprörd av den här M&S reklamen som har dragit på sig en drös anmälningar för kvinnoförnedring, faktiskt. Mer fylld av nån slags avig “hem”längtan till London, Xmas the English way. mince pies och turkey with stuffing (och ja, det ÄR godare än julbord!).

Fast lite kul att 60-talsmodellen Twiggy gör comeback, är det inte?

Aquest passat dissabte, dia 7 de novembre, a les 12 del migdia, es va fer la inauguració de les hortes comunitàries de Can Sanglas. L’acte  presidit per Pere Prat, alcalde de Manlleu, va  comptar amb la participació de les persones adjudicatàries de les parcel·les.

Durant l’acte es van explicar les condicions i normes d’ús bàsiques per al bon funcionament dels horts. També es van escollir dos representants dels hortolans per formar part de la Comissió Gestora de les Hortes de Can Sanglas.

Des de finals d’octubre, els hortolans estan recollint la llicència d’ús i ocupació temporal de la parcel·la adjudicada i alguns ja han començat a preparar i cultivar el seu tros de terra.

El dia 21 de novembre al matí està prevista la primera sessió de formació en horticultura ecològica. El curs estarà obert a la població i per als hortolans de Can Sanglas serà gratuït.

Amb aquest projecte d’hortes comunitàries, l’Ajuntament de Manlleu i el Museu Industrial del Ter, amb la col·laboració del Grup de Defensa del Ter, recuperen unes pràctiques i un paisatge propi de la història del municipi, i posen a l’abast de la població 27 parcel·les de conreu d’horta per al consum familiar, tot promovent la cohesió social, el treball intergeneracional i les bones pràctiques d’horticultura ecològica.

I per fi ha arribat el dia. Ha estat un mes de preparacions intenses i pareixia que aquest dia no arribava mai.

Ja ho teníem tot llest i preparat per a que els al·lots, els autèntics protagonistes, hi fiquessin mà. Dissabte vàrem poder fer un munt de coses.

Era el torn dels grans. Com afortunadament som molts a l’Agrupament ens havíem de dividir en torns per poder fer-hi feina. Els ràngers es vàren ecarregar de fer net de mala herba i plantar les lletugues i escaroles que teníem als planters. Els pioners feren net les zones de pas, acabar de llaurar i abonar una parada i  plantar la resta de planters que els ràngers no varen tenir temps de plantar.

La mala herba dolenta

Treure la Mala Herba

Sembla ser que la mala herba ha esdevingut el nostre gran enemic. Apareix per tot arreu i ens treu els nutrients dels nostres dèbils brots que hi sembrarem. Així que treure-la passa a ser una tasca que haurem de fer cada dissabte. És una mica avorrit però cal mantenir el terra en bon estat si volem que ens creixin les nostres hortalises.

A part de la mala herba també és important que mantinguem la zona sempre ben neta. És la clau per mantenir el terra fertilitzat i evitar les plagues.

Tot i que anem amb cura, i vigilem i netejem l’hort regularment algunes plagues, com els caragols i els llimacs, no les podem evitar. Sense perdre de vista que el que volem fer és un hort ecològic i per tant no hem de fer servir cap producte químic, haurem de recòrre a tucs cassolans per evitar que aquests llafiscosos intrusos ens mengin les lletugues.

Un remei una mica radical, però efectiu i ecològic és temptar-los amb la seva debilitat. Resulta que els llimacs i els caragols tenen especial fixació per la cervessa. Així doncs, aprop de l’hort hi col·locarem uns plats plans amb una petita capa de cervessa que cobreixi el fons del plat. Els llimacs i caragols, atrets per l’olor, s’hi ficaran a dins, però la mateixa cervessa acabarà amb ells.

Ja per protegir els planters havíem fet servir aquesta tècina que ha resultat molt efectiva.

Plantar

Mesurador

Després de tot el procés que hem dut a terme, plantar, pot semblar que ha de ser una cosa fàcil. Però també entranya la seva complexitat.

Recordem que la filosofia principal d’aquest sistema de plantació és l’estalvi. L’estalvi d’energia, l’estalvi de temps, l’estalvi d’aigua, etc. Així doncs, si les parades estaven tant mesurades i tot està tant calculat, és llogic pensar que les disposicions de les plantes a les parades també ha de seguir un ordre.

Efectivament, haurem de tenir molta cura en com plantem les plantes. Haurem de consultar les distàncies recomenades de separació entre cada planta i respectar-les el millor possible.

Per això ens ajudarem d’un artilugi senzill que nosaltres mateixos en creat seguint les indicacions del mateix Gaspar Caballero en el seu llibre. És tracta d’uns troços de fusta disposats per ajudar-nos a mantenir les distàncies. La unitat bàsica a l’hort seran els 10 cm, ja que és la distància mínima que les hortalises han d’estar unes de les altres.

Com podeu veure a la imatge el mesurador té l’amplada d’un carril i una llargada d’uns 8cm. A més té unes marques que assenyalen cada 10cm i cada 5cm.

Col·locant-ho al terra i guiant-nos per els cordills de les parades podrem saber exactament on sembrar, en el cas de dissabte, els planters i/o les llavors.

Fins aquí el resum del que vàrem fer el primer dia de plantació. Aquí podeu veure les fotografies d’aquest dia.

Svenska män gråter i genomsnitt fyra gånger per år, hörde jag. Om det stämmer är det djupt oroväckande, – stämmer det? Var gör ni i så fall av all den andra gråten? Livet är väl sorgligt oftare än så, känner ni inte lust att gråta fler gånger än fyra? Vad är det med de tillfällen ni faktiskt utgjuter tårar som är annorlunda än de andra? Jag har ingen aning om hur mycket jag gråter men jag ska faktiskt börja räkna. Fler än fyra är det. Färre än 365. Här har ni lite inspiration för att få igång systemet om det är det ni saknar: en av de vackraste kärlekssångerna i världen. Hans blick. Hans bedjan. Bara så. Jag skulle nog stannat. Kom igen, lyssna och gråt, människa. Det gör dej gott!

 
Den här versionen är ännu bättre men länken går inte att bädda in.

Sistema de reg per goteig

En el nostre llibre de referència recomanar fer servir tub exudant per el sistema de reg. El tub exudant és una mena de tub porós que té la ventatja de regar de manera molt uniforme. El gran inconvenient del tub exudant és el seu preu. Per minimitzar despeses nosaltres muntarem un sistema de reg mitjançant tub de goteig.

El material

De material necessitarem:

- 100 m de tub de goteig (3/8)

Nota:Podeu aconseguir tub de goteig amb el goteig ja posat o comprar goters i posar’ls a uns 20cm de distància.

- 8 vàlvules de pas (3/8)

- 8 taps (3/8)

- 16 colzes (3/8)

- 15m de tub (3/4)

- 2 colzes (3/4)

- 1 tap (3/4)

- 8 connexions de 3/4 a 3/8

- 2 carrets de “Teflon”

- Fil-ferro

Les Eines

Les eines que necessitarem seran:

- Una clau fixe (calibre segons el sistema de connexió 3/4 a 3/8 que fasseu servir)

- Un encenedor

- Un Cutter

- Alicates

Muntar el reg

El que més ens costarà seran posar les connexions de tub de 3/4 a tub de 3/8. El sistema que hem fet servir nosaltres consisteix en dues peces que s’apreten a pressió contra el tub de 3/4. Una de les peces té un forat amb una rosca en la qual se posa un adaptador per empalmar el tub de 3/8. És una peça clau, ja que si no ho feim bé tindrem pèrdues d’aigua.

Així doncs el que farem serà col·locar el tub de 3/4 allà a on anirà i el fixarem amb pedres o amb el fil-ferro. Si el tub té guies, feu-les servir perque us ajudaran a mantenir una línea recta.

Per fer les connexións farem una marca a sobre de la guia a uns 4 dits de l’estaca del carril de la parada. Amb una peça metàlica cilíndrica calenta, farem un forat d’uns 5 mm de diàmetre. Farem conicidir el forat que hem fet amb el forat de la peça que hi va a sobre i apretarem ben fort. En la imatge podem veure unes quantes connexions ja instal·lades per a que us fasseu una idea de com ha de quedar.

El següent pas és tallar tots els troços de tub. Com nosaltres farem servir tub amb el goters integrats ens convé tallar tots els troços de tub d’una vegada per així poder fer un bon càlcul, ja que molt aprop dels goters no podem empalmar per fer les connexions o els colzes. També hem de pensar en com han de quedar col·locats els goters per a que l’aigua es reparteixi el millor possible. Per a que vos serveixi d’orientació per a cada carril de cada parada necessitarem dos troços d’uns 5,7 m i un d’uns 40 cm, que formaran un rectàngle obert per un dels costats petits.

Veurem que cada troçs ens sortirà únic per a cada situació, així que els haurem de posar en ordre per així, quan els haguem d’empalmar no ens equivoquem.

Quan ja tenim tots els troços mesurats i tallats és el moment de fer les connexions amb el tub de 3/4. Per a cada connexió, en total 8 (dues per parada), necessitarem una connexió per empalmar, un trocet de tub de 3/8 d’uns 10cm i una vàlvula.

Primer de tot enroscarem la peça de connexió ben fort. Aquí haurem de posar bastant de teflon per assegurar-nos de que no perdi. És un punt en el que si no ho feim bé tindrem pèrdues segur; així que posau força teflon i apreteu bé la rosca.

Així que ja tenim la connexió posada empalmarem el troçet de tub. Per connectar el tub ho haurem de fer a presió, si el tub se’ns resisteix agafeu un enecenedor i escalfeu un poc el tub, sense arribar a cremar-ho, i veureu que entra fàcilment. Repetirem el mateix procediment per connectar la vàlvula i la resta del tub.

Per posar la resta no és gens dificil, només hem de connectar dos colzes cada extrem dels tub llargs de 5,7m i aquets al tub petit de 40 cm. En l’extrem del tub llarg que queda sense connectar enlloc hi posarem un tap.

Connectar un programador

En el nostre cas no podem estar pendents d’anar cada dia a obrir la clau de pas el temps necessari per regar, així que hem decidit posar un programdor. És el més recomanable, perquè en segons quines èpoques de l’any oblidar-se de regar dos dies pot significar la pèrdua de tota la collita.

Nosaltres hem comprat un programador senzill, que ens permet programar un temps determinat cada tantes hores. A la imatge podeu veure que no té cap misteri connectar-ho, només s’ha de recargolar a la toma d’aigua i connectar-ho al tub de 3/4.

No hem pogut explicar més detalladament com ho hem fet ja que cada sistema que trieu és un món i segurament, si ho voleu fer a casa, us trovareu amb altres problemes i maneres de fer. El millor que podeu fer és consultar a la botiga on compreu el material i que algú que ja ha muntat alguna vegada un sistema semblant us vengui a ajudar.

Posar el Crestall de les Parades

El compost

En el procés de preparació del terra el més important és fertilitzar-la. Una terra fèrtil, és aquella que conté els nutriets necessàris per a que hi creixi la vida. En el nostre cas ha de ser un sòl molt fèrtil, ja que les hortalises són molt exigents i requereixen molt aliment per crèixer.

El mètode de “Parades en Crestall” diu que cada parada ha de tenir una capa (crestall) d’uns dos dits de compost. El compost s’obté a partir de residuis orgànics que han passat per un procés de descomposició. El compos és el millor almient que se li pot donar a les plantes ja que del procés de descomposició de n’obtenen molts nutrients i minerals.

De compost en necessitarem molt, ja que hem de cobrir molta superfície. Nosaltres, com havíem de dur el compost d’un altre lloc, vàrem necessitar 3 viatges de 5 sacs de compost. A cada sac hi podíem ficar entre 40 i 50 kg de compost. Vàrem necessitar casi 500 kg de compost. Aquesta xifra sempre dependrà del llarg que facem l’hort, i de la densitat del compost que hi posem.

En la imatge podeu veure quin color presenta el compost. Té una textura més arenosa i un color molt més fosc que el terra normal. En aquest cas concret, aquest compost està fet a base del rebuig de la poda i per tant és totalment vegetal. Existeixen altres tipus de compost que en els que s’empra rebuig animal. La gran diferència és la velocitat en que es converteix en compost, el compost fet de rebuig animal sol ser un procés més ràpid. De totes maneres les propietats d’uns i els altres són molt semblants, per el cas que ens ocupa.

Extendre el compost

Abans d’extendre el compost omplirem els carrils centrals amb bovadilles mallorquines, col·locades a 40 cm les unes de les altres. En els espais buits hi posarem determinades herbes aromàtiques o plantes ornamentals que compliran dues funcions: Ens decoraran l’hort i ens ajudran a controlar plagues i malaltíes. Haurem de consultar quines associacions d’herbes i flors lliguem millor amb les hortalises que plantarem a l’hort.

Després és el moment d’extendre la capa de compost, d’aproximadament dos dits de gruix, per les parades. Per això ens ajudarem de les  bovadilles mallorquines del carril central, que tenen una alçada de dos dits.Posarem una capa uniforme de compost fins arribar a l’alçada de les bovedilles. En els espais on tenim les herbes i flors també podem posar compost.

En la imatge podeu veure dues de les parades amb el crestall posat.

It felt like a long time since I was messing around with a photograph for a wedding invite. Now, the wedding day has come and gone and this buddy of mine is happily married ! Time seriously flies man !
I had a great time photographing the joyous occasion and to be celebrating among good friends in the lovely park at sunset ? Nice !!
More pics after the jump!

Men det är ju tur samtidigt att jag har sån fantastisk självkontroll att jag håller käften fast jag helst vill slafsa mej ner i någons närhet och vräka ur mej och kanske snora lite också, på en till buds stående axel.

 
Den här snubblade jag över av en slump, har inte hört den på länge. -95, minns ni?  Den var extremt töntig redan då, även om videon spelades på Z-tv. Men jag och treåriga R älskade den och sjöng i kapp. R tyckte det var ett skojigt tema och ville skaffa fiskar. Jag blev gråtmild och känslosam. Det blir jag nu med. Borde lyssna på helt annan musik och träna något käckt och basiskt istället för att låta det köra runt i huvudet, göra lite DBT och stoppa det stora spräckliga Rätt och Fel! som komplicerar allt. I dag är allt så gnälligt, det är så många saker, jag har inga svar, jag vet inte vem jag är, vad jag har, vad jag borde. Jag vet inte vad som spelar roll och inte. För mycket tvärtom och antingen eller, och hur vet man, och å ena sidan men å andra, en halvirriterande lajn och emokörare och jag borde inte följa med i det, jag kan de där sprättande tankarna även när de inte ockuperar. Jag är i alla fall fortfarande rökfri. Borde och ska nu genast stoppa mina melodramer och gå och skriva en vettig ansökan eller två istället för att vara ledsen, sträcka på ryggen istället för att krypa ner, ta en kalldusch i stället för att såsa, tänka trivialt, taktiskt och praktiskt istället för att frossa i osvarbara cirklar
-  men det är kanske naturlig förvirring i mina försök att inordna mej i nyorienteringsfasen av min färska, veckogamla arbetslöshet utan att strypa det helvetiska fanskapet på arbetsförmedlingen, som jag är beroende av, som hjälpt mej hit till ingenting, som jag barnsligt nog skjuter över massa skuld och rädsla på och som så skändligen tagit ifrån mej det jag hade? Ny spännande tid, liksom, nästan vad som helst kan ju hända:) Så farligt är det inte. Jag har nog bara landat.

Refräng, till mitt förnuft: Jag kan inte se, för jag kan inte flyga och jag kan inte dyka, (ha, nittiotalet var ironins decennium ju:), jag kan bara blunda och lägga mej igen, och hoppas att du kommer hem.

Vi har jagat skatt i skogen i mörkret och grillat marshmallows över öppen eld. På väg tillbaka till sängar och sovsäckar ska vi plocka med oss reflexerna som “Det snälla Skogstrollet” har lämnat efter sig i skogen. Vi missar en på en stam och jag springer tillbaka efter den:

-Den tar Lottas mamma – för hon har spungit i kassloppet, ropar Edith. För det säger Lotta!

Kassloppet?! Vilket lopp är det?

- Det är ett lopp för såna som inte springer så fort, säger Edith, fortfarande lika tvärsäkert.

När jag och de andra – vid det laget rätt trötta – mammorna har skrattat klart och ställt oss upp igen utvecklar hon det litet till.

-Det är ett sånt lopp man springer på stan, med många kassar.

Aha, shopping. Shoppingloppet är ett lopp jag skulle kunna vinna. Inte så att jag shoppar speciellt mycket – men jag gör det snabbt och effektivt – vad som också kallas hit-and-run shopping. Hitta-shoppa-spring.

Ja, jag kan nog vara en vinnare i ett lopp ändå. Kass(e)loppet, för långsamma löpare med ett öga för snabb och effektiv shopping.

Des del dia 5 i fins el 29 setembre, els manlleuencs i manlleuenques poden presentar a l’Oficina de Promoció Econòmica les sol·licituds per entrar al sorteig de 27 parcel·les d’hort. Aquestes parcel·les estan situades a les hortes de Can Sanglas, al costat del Museu Industrial del Ter.

L’Ajuntament de Manlleu i el Museu Industrial del Ter, amb la col·laboració del Grup de Defensa del Ter, han volgut recuperar unes pràctiques i un paisatge propi de la història del municipi, i posar a l’abast de la població parcel·les de conreu d’horta pel consum familiar, tot promovent la cohesió social, el treball intergeneracional i les bones pràctiques d’horticultura ecològica.

Condicions per entrar el sorteig:
- Ser major d’edat i està empadronat a Manlleu.
- No tenir ni conrear cap altre hort.
- Omplir el formulari de sol·licitud i portar la documentació a l’OPE.
- Les entitats també es poden presentar però cal que aportin documentació complementària.

Condicions principals que hauran de complir els hortolans:
- Respectar la durada d’ocupació i ús temporal de la parcel·la (4 anys).
- Pagar la quota anual establerta pel manteniment i millora dels horts, així com una assegurança de responsabilitat civil.
- Realitzar horticultura ecològica.
- Complir amb les “Condicions i normes d’ús de les hortes de Can Sanglas”.

El procediment per adjudicar les parcel·les està descrit al “Plec de condicions administratives que regulen l’atorgament de llicències per a l’ocupació i ús temporal de parcel·les d’hort municipals a Can Sanglas”. Aquest document i el de les normes d’ús dels horts es poden sol·licitar a l’Oficina de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Manlleu o consultar al web municipal.

 Det finns något i den här videon jag starkt kan identifiera mej med. Kommer inte på vad det är. Hudfärgen kanske. Energin i rörelserna. Glädjen måhända. Jag var ju glad i säkert tre fyra dagar. Mycket vill ha mer. Men gapa efter mycket mister ofta hela stycket. Whatever. Har inte dansat på ett par dar i alla fall. På personalmötena har vi en bra- runda. Jag sa sist att jag var jävligt nöjd eftersom jag tagit mej upp ur de gångna veckornas svacka och löst allt så bra.  Brukar inte prata om psykerier, även om alla vet varför jag varit där som rehab-får i ett år. Jag satt och mös i självgodhet som en dryg liten internatskolebesserwisser och kände mej så frejdig, på den säkra sidan, så här tryggt och långt ifrån. Jag skulle ha hållt käften.

Nu ska jag börja moodtracka i ett snajdigt program, snygga blåa stapeldiagram och kurvor med massa bra mätenheter (bra tips, S!) så jag kan bevisa för mej själv att det inte alltid suger. Jag kan inte föreställa mej ett helt liv av detta krigförande med mej själv. Kanske 60 år till av kämpande med kniven på strupen när det anfaller. D säger att det är 10/90 dåliga tider. Jag tänker 35/65. De bra dagarna är i alla fall i majoritet utslaget på ett år. Men det känns inte så när jag faller. Jag känner mej i alla fall inte galen. Ingen tanketrängsel och inga vallgravar till omvärlden. Det är väl bara en svajig tid helt enkelt, inte nattsvart hela tiden, jag får ju hämta andan i alla fall.

Äußerst positiv fällt der Rückblick des Dorfener Kinder- und Jugendhauses auf das erste Jahr seines Bestehens aus.

37 Kindergarten- und 32 Hortkinder beherbergte die Einrichtung im abgelaufenen Schul- und Kindergartenjahr. Dazu kamen zwei Ganztagesklassen der Hauptschule mit über 30 Schülerinnen und Schülern, die sich in ihrem Freizeitbereich im Haus aufhielten. Alle drei Gruppen sind nicht nur unter einem Dach vereint, sie nehmen zum Teil auch das Mittagessen gemeinsam ein. Auch die vorhandenen Funktionsräume kommen allen Kindern zugute. Die Förderung der kindlichen Kreativität zum Beispiel durch Musik, Tanz, Theater, Werken und Gestalten ist ein wesentlicher Bestandteil der täglichen pädagogischen Arbeit des Kinder- und Jugendhauses. Aber auch außerhalb des Hauses finden regelmäßige Veranstaltungen statt. Bei der Aktion „Schneedrachen“ bauten die Kinder gemeinsam einen Schneedrachen. Bei einem Osterspaziergang im Rahmen der Aktion „Jung trifft Alt“ suchten die Kinder gemeinsam mit Bewohnern des Marienstiftes ihre Osternester. Der Theater-Kunst-Weg führte die Kinder aller Gruppen über mehrere Stationen durch das Isental. So hat sich die Einrichtung innerhalb nur eines Jahres zu einem Ort lebendiger Kommunikation entwickelt. Auch für das bevorstehende Jahr liegen positive Meldezahlen vor. 45 Kindergarten-, 45 Hortkinder und drei Ganztagesklassen mit jeweils 19 Schülerinnen und Schülern werden weiterhin für Leben im Dorfener Kinder- und Jugendhaus sorgen.

Bones,

Us passem unes fotos del nostre hort a Santa Llogaia del Terri. El vam començar la primavera del 2008 seguint el mètode Gaspar Caballero de Segovia. De moment n’estem molt contents.

Esperem que us agradin!

Alba, Albert, Mireia i Pau

Wenn man in Deutschland über Unternehmen spricht, die nachhaltig wirtschaften, fällt früher oder später stets auch der Name memo. Meistens fällt der Name übrigens früher, denn die memo AG in Greußenheim arbeitet seit 20 Jahren nach dem Grundsatz der Nachhaltigkeit, der sich unter anderem auch im Claim des Unternehmens ausdrückt: „Arbeiten und leben in Harmonie mit der Umwelt“. Wir hatten vor kurzem Gelegenheit, das Multi-Channel-Versandhaus für nachhaltig guten Bürobedarf besuchen und besichtigen zu dürfen. Es war sehr beeindruckend zu sehen, wie konsequent die memo AG die ökologischen und sozialen Grundsätze des Unternehmens lebt und kontinuierlich nach weiteren Verbesserungen strebt.

Doch der eigentliche Anlass dieses heutigen Beitrags ist die Beteiligung von memo an einem Wettbewerb zum Klimaschutz für Kinder zwischen 3-6 Jahren, durch den wir durch eine Broschüre aufmerksam wurden, die bei memo im Empfang ausliegt: Die Aktion heißt „Klima schützen mit Don Cato“, sie wird vom Bundesministerium für Umwelt, Naturschutz und Reaktorsicherheit, vom BUNDjugend, dem Deutschen Kinderhilfswerk, dem Deutschen Jugendherbergswerk, der SMB Seilspielgeräte GmbH und der memo AG getragen. Don Cato ist übrigens ein Luchs. Unterlagen zum Wettbewerb sind bei www.doncato.de verfügbar und wir bitten alle Leser dieses Beitrags, die Kinder im Kindergartenalter haben, diese Aktion dadurch zu unterstützen, dass Sie die Leitung Ihrer Kita, Ihres Horts oder Ihrer privaten Spielgruppe auf den Wettbewerb aufmerksam machen und zum Mitmachen animieren. Das geht ganz einfach: Bitte geben Sie Ihrer Kinderbetreuung einfach den Link zu Don Cato, bitten Sie darum, die Klima-Rallye in der Gruppe Ihres Kindes bzw. Ihrer Kinder durchzuführen und bieten sie Ihre tatkräftige Hilfe hierbei an.

Die spielerische Vermittlung von Klimaschutzwissen an unsere Kinder ist das zentrale Anliegen des Wettbewerbs. Darüber hinaus fördert der Wettbewerb aber auch die Umsetzung von einfachen Klimaschutzmaßnahmen in den Kindergärten und ermöglicht so zugleich die praktische Umsetzung des Gelernten. Wir alle wissen: Verhaltensänderungen sind das wichtigste Element im Klimaschutz und zugleich das schwierigste. Der Wettbewerb verdient unsere Unterstützung.

Die Unterlagen zu Don Cato sind schön aufgemacht. Basis ist ein plakatgroßes Wimmelbild, in dem Don Cato und seine Freunde verschiedene Aspekte umweltrelevanten Verhaltens darstellen. Auf der Rückseite des Plakates wird anhand einfacher Beispiele gezeigt, was dem Klima und der Umwelt gut tut. Erzieherinnen und Erzieher erhalten auf der Website von Don Cato weiterführende Informationen und die Adresse, an die sie die Dokumentation der jeweiligen „Klima-Rallye“ bis zum 5.11.2009 senden können, um für jedes teilnehmende Kind eine Urkunde – und eventuell auch einen Preis – zu erhalten.

Entre tantes vacances, festes majors i dies de feina se m’ha passat comentar-vos la primera recol•lecta de tomàquets cherrys que hi ha hagut a casa.

La veritat que quan l’Eva va plantar les llavors les esperances eren poques ja que en la terrassa de casa la supervivència de les plantes sempre ha estat en entredit per part de les autoritats florals de la comarca del Maresme. Però mica en mica la tomaquera ha anat creixent (ni molt menys al ritme de la plantació del veí) i més després d’un canvi d’habitacle…al igual que una persona que passa a viure d’un pis de 30m quadrats a un de 150, més espai, més habitacions… Total que la tomaquera va decidir ja fa més d’un més començar a mostrar els primers tomàquets verds que anirien madurant fins fa tres setmanes que vam fer la primera recol•lecta, una segona i segurament una tercera.

Així que des d’aquí us animo a provar de plantar alguns vegetals a la terrassa de casa vostra si teniu una mica d’espai. La veritat que els tomàquets no han donat molta guerra i estan molt bons, a part us puc assegurar que no tenen cap mena de pesticides ni venen en furgons des de l’altre punta de món.
Aquí us deixo una mostra.

PD: Si us interessa els horts urbans us recomano el llibre Hort Urbà , a mi me’l va regalar un amic i la veritat està molt bé.

En riktigt skön skylt vi hittade hos en tattuerare i Oslo.

Kollade bara snabbt förbi i den gammlabloggen och så dem här två fina inläggen.

Thursday, 10 April 2008

Doggy style

Pavement by Kronobergs park,Stockholm.

Tuesday, 11 March 2008

De allt gulliga i Norrland

Två jeanskillar ~18 sitter längst bak i bussen och pratar förtroligt.
Kille 1: Men du, är det inte dags att vi flyttar ihop?
Kille 2: Va? Nej! Fan! Det kan vi väl inte göra? … Varför det?
Kille 1: Jag tror fan jag älskar dig.
Det blir tyst en liten stund.
Kille 2 (försiktigt): Oj, jag vet inte vad jag ska säga. Nu tog du mig på sängen.
Kille 1 (litet finurligt): Favorit i repris från inatt då?

Från Tjuvlyssnat.se

De här andra är nog bland det finaste jag hört. Passar ju bra så här i Pridetider också.

My favorite of the bunch, b/c the tagline is pretty brilliant. Gold star for wit.

When I think of the design shops who inspire me most, there are five that come to mind instantly. Hort is definitely among the top three. Looking at their work is akin to rolling around in a pile of freshly laundered tube socks. Don’t worry about why this would be a good thing, just try it sometime and you’ll understand where I’m coming from.

Hort updated their site today with some new work for Nike. It seems they’ve got this whole Nike poster thing down. Although some of the taglines are a little forced (don’t know who is responsible for that), the executions are fantastic.

Links:
http://www.hort.org.uk/260