El castell de Claramunt és un dels millors, i més ben conservats, i més bonics castells de Catalunya, i d’Espanya i, si m’apureu us diré que d’Europa. No és un castell aparatòs, ni artificiós, ni romàntic. És un bon exemple de castell medieval, sense artificis, sense adicions, sense tonteries. Un recinte jussà, o de baix, amb patis i una cisterna. Un recinta sobirà, esplèndit, amb les restes d’un bellíssim temple romànic, d’una gran puresa. Una ciutadella, amb tres torres i una gran torre mestre. Tots ells edificis romànics, o gòtics, de línia austera, sense concesions de cara a la galeria. Una vista espectacular, quasi aèria damunt la conca d’Odena, l’Anoià i les serres interiors de Miralles. Tot això és Claramunt. Al castell s’hi arriba per la Pobla de Claramunt. Podeu fer l’aproximació per l’autovia A2 de Barcelona a Lleida, sortint a la primera sortida, la que indica Òdena i Igualada. Seguiu els senyals cap a La Pobla de Claramunt i el castell, tot força ben indicat. Podeu anar-hi també des de Martorell per Capellades, o des de Vilafranaca del Penédes, per la carretera que va a Igualada. La pista que puja al castell està al final del poble. Això si veniu des d’Igualada. O just a l’entrada, venint de Capellades. És una pista encimentada, estreta, difícil de trobar, que puja molt, insistent en la pujada. Una cadena tanca el pas de vehicles quan queden encara 1.500 mts. de camí costerut. Hi ha allà un aparcament justet, molt justet. És aquesta una excursió familiar un pèl dura, sobretot pels pares i mares que carregueu fills petits. L’esforç és potent, la pujada cansada, i malgrat tot la recompensa val la pena. La visita al recinte és lliure, o guiada si ho voleu així. Cal pagar un mòdic preu. A dalt veureu un audivisual i, a l’entrada, es venen records i begudes, tot i que no hi ha bar ni restaurant. Hi ha pocs serveis, tots de mera subsistència. Per dinar, i si us cal dormir, teniu una fonda de tota la vida que us ofereix els seus serveis a la Pobla. Petità, abans luxosa, ara una mica vinguda a menys, però només una mica. Hi trobareu bon menjar. És l’hotel Robert, a l’avinguda de Catalunya, 1, ben a prop del camí que puja al castell. Telèfon: 93 808 60 00. El Mas dels Vivencs, és molt bonic, però treballa quasi exclusivament per la BBC, (Bodas, bautizos i convenciones).

El castillo de Claramunt es uno de los mejores, mejor conservados y más hermosos castillos de Catalunya y de España, e incluso, si me apurais, de Europa. No es un castillo aparatoso, ni artificioso, ni romántico. Es un buen ejemplo de castillo medieval, sin artificios, sin adiciones, sin tonterías. Un recinto inferior con patios y una cisterna, un recinto soberano, espléndido, con los restos de un bellísimo templo románico, de una gran pureza, y una ciudadela, con tres torres y una gran torre maestra. Edificios románicos, góticos, de línea austera, sin concesiones de cara a la galería. Una vista espectacular, casi aérea sobre la cuenca de Odena, Anoia o las sierras interiores de Miralles. Eso és Claramunt. Al castillo de Claramunt se llega por la Pobla de Claramunt. Pueden hacer la aproximación por la autovía A2 de Barcelona a Lleida, saliendo en la primera salida, la que indica Òdena e Igualada. Sigan las señales hacia La Pobla de Claramunt y el castillo, todo bien señalado. O bien suban desde Martorell hacia Capellades, o des de Vilafranaca del Penedès, por la carretera que va a Igualada. La pista que sube al castillo está justo al final del pueblo, al final de La Pobla de Claramunt. Eso si viene desde Igualada. O justo antes de entrar en el pueblo, viniendo de Capellades. Es una pista de cemento, estrecha, difícil de encontrar, y que sube mucho, insistente en la subida. Una cadena cierra el paso de vehículos cuando quedan todavía 1.500 mts. de cuesta. Hay allí un parking justito, muy justito. Una excursión familiar un poco dura, sobre todo si los padres y madres cargan con hijos pequeños. El esfuerzo es potente, la subida cansada, pero la recompensa vale la pena. La visita al recinto es libre, o guiada si se quiere, y hay que pagar un módico precio. Se pasa un audiovisual, y se venden recuerdos y bebidas, pero no hay bar ni restaurante. Hay pocos servicios, todo es de subsistencia. Para comer, y si necesita dormir, teneis en la Pobla una fonda de toda la vida que os ofrece sus servicios. Pequeña, antes seria lujosa, pero hoy está un poco, pero solos un poco, venida a menos. No obstante la buena comida está asegurada. Es el hotel Robert, en la avenida de Catalunya, 1, casi junto al camino que sube al castillo. Teléfono: 93 808 60 00. También teneis el Mas dels Vivencs, que es muy bonito, pero trabaja casi exclusivamente para la BBC (Bodas, bautizos y convenciones).

Com ja he comentat en anteriors articles, aquest 2009 tinc l’honor de ser el director del Anoia Emprèn. Adjunto el programa per a que us feu una idea del que estem preparant per al proper dia 28:

El podeu descarregar aquí en format PDF

El passat cap de setmana va tenir lloc a Igualada el Zoom, 7è Festival Europeu de Telefilms. Un festival que té com objectiu la difusió i promoció dels telefilms europeus. Tenint en compte la importància d’aquest festival, sobretot de portes cap enfora, crec que és una llàstima que passi tant desapercebut per a la gent de la nostra ciutat.

Vaig tenir la ocasió de veure un dels llargmetratges que s’hi projectava en versió original: Grands Reporters, on s’explica la història d’una periodista francesa que decideix anar a buscar el reportatge de la seva vida al Txad. A través d’aquest fil conductor, el film denúncia la situació que es viu en molts països de l’Àfrica i que el món occidental desconeix o vol ignorar.

Això m’ha portat a reflexionar sobre dos temes:

• Vivim d’esquena a la realitat del món. Les nostres preocupacions són si uns pirates segresten a 30 pescadors o si una banda terrorista amenaça a un cert nombre d’empresaris, mentre a l’Àfrica cada dia moren milers d’infants i no ocupen ni un minut als nostres telenoticies. Qui i com es decideix que un fet ha de ser important a la nostra societat?
• Si volem ser un país normal, hem de comportar-nos com els altres països normals i deixar d’engreixar la indústria del doblatge amb diners públics. Hem d’apostar clarament per subtitular en versió original. Només així assolirem nivells de comprensió en idiomes extrangers com ho fan a la majoria dels països del centre i nord d’europa.

Fa uns mesos vaig estar a Amsterdam visitant un amic i passejant pels carrers hem va cridar molt l’atenció algo que ja sabia de feia temps: Allà tothom es desplaça amb bicicleta. El que no sabia eren els autèntics motius d’aquest fenomen que ja havia comprovat que es repetia, tot i que en menys mesura, a d’altres ciutats europees amb una orografia molt diferent. Així com ara Viena, Salsburg, Berna, Belfast, Ginebra o la majoria de pobles del Pirineus francesos.

L’explicació que hem va donar en David és que algun cop havia intentat anar a la feina en cotxe però que no trobava lloc per aparcar a no ser que truqués primer a la feina per reservar una plaça d’aparcament, de manera que acabava aparcant a casa i tornant a anar a la feina amb bicicleta. L’autèntic motiu pel qual els Holandesos van amb bici a tot arreu, malgrat un clima molt més advers que el nostre, era la falta d’espai!. Això hem va fer pensar en la meva ciutat.

És cert que Igualada té més desnivells que Amsterdam, però a favor he de dir que les bicicletes Holandeses pesen molt més, no tenen canvis de marxa  i costa més que aquí trobar un lloc on lligar-la. També podríem dir que el clima és més calorós a casa nostra, però a Amsterdam no només hi ha pluja diàriament, sinó que els hiverns són molt més rigorosos que a Igualada, i malgrat tot la gent no deixa la bicicleta a casa.

La bicicleta no fa distinció social ni cultural. Homes de negocis, nois i noies que van a la discoteca a altes hores de la nit, fins i tot amb tacons, i turistes com jo.

La veritat és que té múltiples avantatges i que tornant d’Amsterdam vaig decidir-me a comprovar:

Puc deixar la bici davant de la meva feina, la botiga o el lloc on vaig sense perdre temps intentant buscar un lloc on aparcar. Els desplaçaments són igual o més ràpids que amb cotxe. He comprovat que trigo menys a arribar a la feina.

Crec que aquesta moda està arribant aquí. En un dia feiner vaig fer fotos als pocs aparcaments que tenim a Igualada: Ajuntament, biblioteca i Centres Cívics i tots estaven al complet. Potser el motiu d’Igualada no és la falta d’espai, sinó l’excés de zones blaves i la crisi? Sigui com sigui, veient l’èxit, potser caldria fer més equipaments  i infraestructures per les bicis.

Un any més JCI Igualada ha tingut presencia a la Fira Multisectorial d’Igualada.  Aquest any amb un paper molt destacat amb un espai de 220 m2 només per a l’entitat, on s’hi han dut a terme diverses activitats enfocades a l’emprenedoria:

- Divendres, a les 19.30 hores, Ticanoia oferia a l’estand de la JCI el taller “7×7 eines TIC per Empreses” on 7 ponents van explicar durant 7 minuts, 7 conceptes clau sobre les TIC. Tot liderat pel president de Ticanoia i senador de la JCI, Ramon Costa.

- Dissabte, de 10 a 13 hores, es va celebrar la 3a edició del BNE, amb una xifra rècord de 38 participants d’empreses molt diverses, tot sota la direcció d’en Jaume Catarineu

- Dissabte, a partir de les 6, es va celebrar la taula rodona d’emprenedoria “Emprenedors amb emprenta”, moderada pel nostre formador Albert Riba, i presentació oficial del projecte “Empren-t@“, a càrrec pel nostre VP d’Oportunitats Professionals, Abel Ruiz.

- Hem creat “la càpsula de l’emprenedor” que va estar exposada a l’estand. Va ser un espai ideat i dirigit per en David Granados que va injectar als visitants l’esperit emprenedor.

Més informació a Anoia Diari

TENTACIONES’09 – ESTAMPA

deadline/plazo: 11-sept. 3pm

info: www.estampa.org

facts/claves: Cualquier disciplina o medio. Trabajos posteriores a enero de 2008.

—

PREMIO CAJA ESPAÑA DE FOTOGRAFIA EN COLOR

deadline/plazo: 15-sept.

info: www.cajaespana.es

facts/claves: Bienal. Premio económico y de exposición en las salas de Castilla y León

—

XV PREMIO FOTOCAM – CAJA DE AHORROS DEL MEDITERRÁNEO

deadline/plazo: 15-sept

info: obrasocial.cam.es

facts/claves: categorias->fauna, paisaje, vegetación, submarina, creativa y hombre y naturaleza.

—

PREMIOS CIUTAT D’IGUALADA

deadline/plazo: 30-sept

info: www.igualada.cat/web

facts/claves: pintura, escultura, fotografia y arte digital.  Dotación económica escasa pero hay exposición.

—

BECA CIUDAD DE OLOT DE ARTES VISUALES Y PROYECTOS DE COMISARIADO

deadline/plazo: 30-sep

info: www.olot.org/cultura/

facts/claves: 18.000€ a repartir entre hasta 5 premiados en  proyectos de Artes Visuales y 4.500€ para un proyecto de comisariado.

—

INSTANTES DE PAISAJE’09 – CENTRO DE ARTE Y NATURALEZA (CDAN)

deadline/plazo:  30-sep. 2pm

info: www.cdan.es

facts/claves: obras audivisuales, no videinstalaciones. Presentación en el CDAN o en el Festival de cine de Huesca.

Un any més la nostra ciutat s’ha engalanat per viure la setmana gran. Han estat vuit dies intensos d’activitats de tota mena que han fet les delícies de petits i grans i ara toca encarar el sant tornem-hi amb una ressaca proporcional.

No podia estar-me de fer el meu humil i particular balanç del que ha estat la festa d’enguany, ja que crec que és imprescindible repassar alguns aconteixements que passaran a la història de la nostra ciutat per la seva gran rellevancia:

En primer lloc els nostres Moixinganguers han aconseguit l’ansiat 3 de 7 aixecat per sota, tota una fita que no pot passar per alt a ningú i que els posiciona com el que són: una colla de les grans.

L’altre acte que ha marcat un abans i un després ha estat la presentació de la nova bèstia del Mal Llamp en el que està sent la celebració dels seus 20 anys. Una presentació que només puc definir amb un adjectiu:  Espectacular!.  Demostren un cop més que aquest grup de diables és un dels més bons de Catalunya!

Tot i l’anomenada de molts dels artistes convidats (Pastora, Manel o Carles Belda), sense cap mena de dubte el grup que va saber animar i omplir més la plaça varen ser els de casa: Terratomabats! Ho varen fer amb cançons tan nostrades com el Patge Faruk o una cançó dedicada a la Coll@anada, La Festa d’Igualada. M’agradaria posar especial èmfasis a la lletra d’aquesta cançó ja que crec que hauria de servir de lliçó als nostres governants:

Quan la festa l’organitzen la mateixa gent que l’ha de gaudir sempre és un èxit garantit, per això crec que cal felicitar tots els membres de la Coll@nada per consolidar un any més aquesta festa malgrat tots els entrebancs que s’han trobat any rere any per part del consistori.

Parlant de gaudir de la festa, i ja per acabar, hem pregunto on era l’equip de govern de la nostra ciutat. Vaig veure la Marina Llansana a barraques, l’Ernest Benach passejant pel centre en Marc Castells a la barraca dels Moixiganguers i l’Oriol Solà a plaça actuant com sempre… però l’equip de govern sap que també existeix la festa major fora dels actes institucionals?

To celebrate the launch of the new *Wine Plesures Website 2.0, we have organised a live wine tasting direct from the Finca Mas Macià data 1290 of the Bohigas winery (DO Catalunya).

Jordi Casanovas, owner and wine maker will lead the wine tasting in the old family house, starting at 20.00 (GMT+1) on Friday 28 August 2009.

The following wines will be included in the live tasting: Blanc de Tres (Garnacha, Xarel.lo & Sauvignon Blanc), Chardonnay Limousin, Cabernet Sauvignon & Syrah. Pairing suggestions will be made for each wine. We will also be chatting about the various wine tourism activities on offer such as winery visit & tasting, wine & food pairing, 4×4 to the top of Puig Aguilera crag, balloon trips, segways and the harvest parties.

Audiences will be both off – line (limited number of places) and on-line and anyone is welcome – wine lovers, bloggers, sommeliers, wine buyers/retailers, wineries…..

Bohigas is a smallish family run business boutique winery so don’t worry if you have not heard of them before. They have importers around the world so if you want to get hold of the bottles of wine and taste them during the live tasting please contact Bohigas prior to the event and ask for contact details of the distributor in your regi. They will be able to tell you the closest retail outlets to your home.

To follow the event just visit the Wine Pleasures website and we will be live from our home page. You will be able to post comments, put questions to Jordi Casanovas and of course follow and see the whole event as it happens

You can also follow the event through the Wine Pleasures twitter account @winepleasures. We will be using the #winepleasureslive hashtag to actively exchange questions and comments with the community. You’ll need to have a twitter account to participate in the twitter discussions.

If you are able to physically join us we have a limited number of places available at the tasting table. Please contact us prior to the event to reserve your place or enrol through Facebook Events - the tasting room door is open and it’s free!

* New website available from 26 August 2009.

Aquest juliol Jove Cambra ha signat dos convenis amb dues organitzacions de la nostra comarca, CESCA i Fira d’Igualada, amb la voluntat de contribuir a dinamitzar el teixit econòmic.
Acords que adquireixen especial importància precisament pel context en el que ens trobem de crisi econòmica, ja que per a nosaltres representa un repte encara més engrescador tenir suport per a seguir aportant el nostre granet de sorra per a fomentar l´emprenedoria a la comarca, com ja hem fet fins ara amb projectes com el Business Network Event, el Best Business Plan, l’Empren-t@ o l’Igualada Empren, que aquest any tinc l’orgull i el gran repte de ser-ne el director i que ja us aniré comentant en els propers posts del bloc.

La Presidenta Laura Hernan amb el president de CESCA Teodoro Romero

Les entitats amb les que s’han signat els acords són CESCA, que es tracta d’un conveni pel qual es fomentarà l’emprenedoria a la comarca, potenciant les activitats pròpies que ja fa Jove Cambra, com aglutinar els emprenedors anoiencs, veure’n les seves necessitats i tirar endavant projectes per tal de facilitar-los les coses.

Podeu trobar més informació d’ambós convenis en els següents enllaços:

Conveni CESCA
Conveni Fira Igualada

Esta web es autogestionable totalmente. Partiendo de una plantilla base, el usuario puede gestionar totalmente su sitio web

En el apartado de web autogestionable, desarrollamos el funcionamiento de esta importante herramienta, pero lo que queremos destacar en este apartado es el conjunto de esta aplicación, que ha sido desarrollada para facilitar al usuario la modificación de su web en su propio dominio.

A esta aplicación no le falta de nada, menús, colores, catálogos de producto….y por si fuera poco, hemos destinado una gran importancia al posicionamiento de estas webs, la mayoría de las webs se pierden en la red de Internet, por la falta de posicionamiento, esta aplicación ha sido desarrollada pensando en que nuestros clientes quieren comunicar sus servicios en Internet y su intención, al hacer la inversión en una página web, es que sus servicios sean encontrados por los usuarios en los principales buscadores de la red.

Con nosotros no tendrá que tomar decisiones precipitadas por haber una promoción especial que hay que cerrar en 24 horas, todo lo contrario, podrá comprobar resultados en la red que serán mucho más convincentes que una promoción, una decisión precipitada, es, en la mayoría de las veces, una mala inversión.

Contamos con 10 años de experiencia en el sector de la comunicación y desarrollo web en Internet, y nuestra filosofía es que no queremos clientes descontentos, por eso mejoramos día a día para ofrecerles el mejor servicio posible.

Com ja sabeu, des de finals de gener he estat col·laborant amb en Ramón Costa i en Joan Vilaseca en la preparació dels diferents actes que el 3er Congrés Catalanista duu a terme a la nostra comarca.

El gener va tenir lloc la presentació a la Teneria, el 9 de març va tenir lloc la primera ponència a càrrec del sociolingüista Jordi Sedó al Foment i el proper dia 20 de juny a les 19h al museu de la pell tindrà lloc la ponència sobre àmbit polític, que anirà de la mà d’Alfons López Tena, president del Cercle d’Estudis Sobiranistes i vocal del Consell General del Poder Judicial, que ens parlarà de “Catalunya Estat”.

El 3er Congrés Catalanista que s’està celebrant aquest 2009 a diferents ciutats de Catalunya en actes molt diversos, compta amb quatre congressistes d’honor:  President Pascual Maragall, President Jordi Pujol, President Joan Rigol i President Heribert Barrera.

Pels que no conegueu l’origen i els objectius dels congressos catalanistes a continuació us en faig un breu resum: Als anys 1880 i 1883, en els prolegòmens de l’empenta catalanista de finals del segle XIX i de principis del segle XX, es van convocar el primer i el segon congressos catalanistes que van enfortir la necessitat d’un catalanisme obertament política més del catalanisme cultural: memorial de Greuges (1885), Bases de Manresa (1892), eleccions de 1901, Mancomunitat de Catalunya (1909) hi estan relacionats. Valentí Almirall, Prat de la Riba i més tard Cambó i Macià aprofitaren els seus plantejaments i les seves conclusions. En aquesta tercera edició es planteja tirar endavant l’objectiu de visualitzar el moment actual de Catalunya des del punt de vista de la societat civil i oferir propostes de canvi i de recerca de solucions per aconseguir noves fites de construcció nacional i el retorn de l’autoestima i de la il·lusió col·lectiva.

Acte de presentació del 3er Congrés

Per a més informació o per participar en aquesta tercera edició del congrés podeu consultar la seva pàgina oficial: www.congrescatalanista.cat

Aquest any com a Vice President de Formació de JCI Igualada tinc l’honor de presentar el programa formatiu que la nostra entitat durà a terme dins la oferta de la Universitat Ramón Llull 2009 a Igualada. Com ja sabeu és el segon any que Jove Cambra col.labora en un curs dins d’aquesta universitat i volem consolidar aquesta fita. Dins el marc de la VP de Formació és la cita més important de l’any i per això m’agradaria fer-ne el màxim ressò possible i garantir un èxit que de ben segur ja està assegurat amb el perfil del nostre formador i el contingut d’aquest magnífic programa.

El programa es titula: EL WEB 2.0: COM TREURE’N EL MÀXIM PROFIT i té una durada de 15 hores.
S’impartirà els dies: Dimarts 7 juliol a Divendres 10 juliol de 16,30 a 20,30h
El nostre formador és en Lleonard del Río, Consultor i Director Tècnic de Tecdencies. Professor associat del Postgrau en Direcció de Projectes de l’EU Gimbernat i Tomàs Cerdà (UAB), i formador habitual en l’àmbit de les TIC. Enginyer en Informàtica (UPC), membre del Col·legi d’Enginyers en Informàtica i membre desde fa anys de la nostra entitat.

A continuació us adjunto una breu descripció del curs:

Tot el que forma el Web 2.0 (blocs, xarxes socials, etc.) forma una potent eina per canalitzar el nostre màrqueting professional i/o personal, que cal saber aprofitar per establir la nostra presència a la xarxa. L’objectiu del curs no és només presentar què és el Web 2.0 sinó que els assistents siguin capaços de destriar les millors eines per a les seves necessitats i que sàpiguen com ho han de fer per fer-les destacar. El curs és adreçat a emprenedors, persones inquietes, responsables d’organitzacions –entitats o empreses- i a tothom que tingui un missatge per explicar a la xarxa o al món. Es veuran eines, estratègies i tècniques per treure’n profit, i es revisaran les habilitats complementàries necessàries per fer-ho.

El calendari de matriculació és el següent:

·     Dilluns 4 de maig: inici de la matriculació al web de la URL (http://universitatestiu.url.edu, Podeu accedir directament al curs amb el següent enllaç: http://universitatestiu.url.edu/programa.php?id=44 )  El descompte del 10% per matrícula anticipada acaba el diumenge 14 de juny.

·     Divendres 3 de juliol: darrer dia oficial per matricular-se. Tot i això, es prega matricular-se abans del 25 de juny.

·     Dimecres 1 de juliol: Acte inaugural de la Universitat amb una conferència de Francesc Torralba sobre “Problemes d’ètica en temps de crisi” i un petit concert a càrrec del cor de noies Exaudio.

·     Dimarts 14 de juliol: sopar de cloenda de la universitat obert als professors, alumnes, col·laboradors i amics.

P   Per a més informació no dubteu a contactar amb mi.

Descarrega la Guia Formativa del curs

Aquesta tarda he anat a l’entrevista que es feia al president del F.C Barcelona Joan Laporta a La Sala, en motiu de l’aniversari de la penya Blaugrana d’Igualada, i m’agradaria aprofitar l’ocasió per destacar alguns dels temes que s’hi han tractat.

En quasi sis anys de presidència ningú gosa posar en dubte que el seu mandat haurà estat el més brillant de l’historia del club amb un palmarès que no deixa indiferent: 2 copes d’europa, 3 lligues i 1 copa del rei a destacar entre d’altres títols.

L’eradicació de la violència a les grades, el sanejament total del deute del club i la responsabilitat social corporativa practicada mostra que el F.C Barcelona és més que un club i el diferencia clarament de la resta d’entitats esportives del món, i precisament aquí és on m’agradaria fer més èmfasi.

Com molt bé s’ha dit en l’entrevista, la directiva del Barça és desacomplexadament Catalana, i precisament aquest fet que és tant normal a d’altres països, el de ser desacomplexadament del país on pertanys, en el nostre cas és motiu d’atacs, crítiques i acusacions. La majoria d’elles tristament provenen del propi país.

Ho tenen més clar els nouvinguts i extrangers que els propis catalans que aquest país és Catalunya i no un altre. Només cal tibar una mica d’hemeroteca per veure declaracions com les de Thierry Henry dient ‘Catalunya no és espanya’; o  Sir Bobby Robson “Catalonia is a nation and FCB is its army” (1997) o els crits de quasi tots els jugadors en la celebració de la tercera copa d’europa de Visca el Barça i Visca Catalunya. I ens podriem explaiar amb les següents frases històriques:  El que més greu em sap és que la copa d’Espanya no l’hagi guanyada un equip espanyol (Chendo, jugador del Real Madrid, 1990); No encerten els que diuen que no estimo Catalunya. L’estimo i l’admiro, malgrat els catalans» Santiago Bernabéu, president del Madrid, 1969; Barcelona també és Espanya, no? L’esposa del ministre franquista Camilo Alonso Vega, després de la final de copa a l’estadi del Madrid, 1969 que he extret d’aquí

Així doncs, no només felicito Joan Laporta pels resultats esportius, els resultats econòmics, els canvis jurídics en els estatuts (que no són pocs), el fet de que el seu càrrec no vagi acompanyat de cap remuneració, el seu encert en les decisions i la seva capacitat de lideratge, sinó que sobretot se l’ha de felicitat per exercir amb total valentia i decisió el que els ciutadans de qualsevol país normal exerceixen cada dia, el fet de ser desacomplexadament del país al qual pertanyen i mostrar-ho amb les decisions que es prenen cada dia.

El passat 23 de maig vaig tenir l’honor de presentar la gran final del concurs 3.000€ a debat que es va celebrar al auditori del museu de la pell d’Igualada, on l’equip “Yes We Can”, format per Xavier Prats, Albert Albareda i Ferran Xavier Fernández, es van proclamar guanyadors del concurs.

Més de cent persones van presenciar en directe les dues semifinals i el debat de la gran final que es van celebrar la tarda del dissabte passat al Museu de la Pell d’Igualada. Una final de gran nivell, amb humor, arguments contundents, interessants baralles dialèctiques i nervis controlats que es va convertir en un espectacle digne d’aspirar als 3.000 euros de premi.

Amb la voluntat que el concurs fos una plataforma perquè les noves generacions s’expressin i diguessin la seva sobre els problemes més quotidians que afecten a la nostra comarca, el tema triat a debatre en la final va ser si l’Anoia és o no una bona comarca per viure-hi. Curiosament, i a contracor dels presents i dels mateixos concursants, va ser la posició en contra d’aquest premissa la que es va imposar. Els arguments: l’alt índex d’atur, les precàries comunicacions amb la capital; l’antiguitat de les infraestructures culturals i d’oci, la poca oferta universitària, entre d’altres. Un debat per prendre’n nota.

Els temes debatuts en les dues semifinals també van ser temes molt propers a la nostra comarca. D’una banda, si les zones blaves eren o no una bona opció i, de l’altra, si els parcs eòlics malmeten el medi ambient. Curiosament, la posició a favor de les zones blaves va ser qui es va imposar. Els defensors dels perjudicis que causen els parcs eòlics també van convèncer al jurat.

“Els concursants han demostrat un nivell excel·lent”, va assegurar la directora del programa, Xènia Castelltort, que va lliurar el segon premi als igualadins Pol Gomà, Eulàlia Solé i Joan Marc Claramunt, que formaven l’equip dels “Flanagan”. En tercera posició, es van classificar el grup “Proyecto Atenea”, integrat per Paulina Jordán, Diana Narvaez i Montse Argelich i els quarts classificats van ser “Els tres Trempats”, amb Jaume Catarineu, Màrius Tomàs i Francesc Requesens.

La tasca segurament més difícil de la tarda va ser pel jurat que avaluava els debats i que va voler destacar la sorprenent evolució que havien fet tots els concursants i la qualitat oratòria que estaven mostrant. El jurat estava integrat per 8 persones, per tal de buscar la màxima pluralitat en els punts de vista i fer més legítima, si cal, la decisió final. Eren el director de l’Institut de Formació de les Joves Cambres de Catalunya (JCI), Albert Riba; la Diputada al Parlament de Catalunya, Marina Llansana; el president de les Joves Cambres de Catalunya, Marc Gimferrer; els senadors i formadors de la JCI Ramon Costa i Toni Díaz; el formador de la JCI i Director General de Publicacions Anoia, Francesc Puertas; la directora del diari digital Anoia Diari, Anna Marsal; i el presentador del programa “El primer Cafè”, de Ràdio Igualada, Jordi Còdol.

Cal destacar a l’acte la presència de la diputada Marina Llansana, i del vicepresident segon del Consell Comarcal de l’Anoia, Marc Castells, que van remarcar la dificultat de parlar en públic i el sorprenent nivell dels concursants que havien demostrat que amb pràctica, atreviment i preparació, un pot afrontar amb èxit a un repte com aquest.

La presidenta de la Jove Cambra d’Igualada, Laura Hernan, va assegurar que el concurs havia assolit plenament els objectius marcats “oferir un debat de qualitat de joves a la ciutat i la comarca, demostrant que tenen veu i que la saben fer escoltar; acostar l’entitat a les noves generacions per donar a conèixer que la Jove cambra està formada només per joves i que si es té empenta i ganes es poden fer coses molt brillants, i oferir una formació pràctica i dinàmica als participants perquè s’emportin un aprenentatge personal que els ajudi a millorar les seves habilitats comunicatives”.

Més informació a:

Galeria de fotos de Josep M. Torras
Noticia a JCI Igualada.cat
Noticia a AnoiaDiari.com

Imatges extretes de la web: www.igualadi.com i text de JCI Igualada

Noticia: Biescagijon.com

Un partido emocionante, ambos equipos ( Voltregá Campeón de Europa en 2008 y Biesca Gijón Campeón de Europa en 2007 ) demostraron porque han llegado hasta aquí.

El Biesca Gijón sumó su segunda Copa de Europa en su palmarés tras derrotar al Voltregà en la final de Coutras, gracias al penalti transformado por Natasha Lee. El partido tuvo que resolverse en la tanda de penaltis tras el empate a 0-0 con el que terminó el tiempo reglamentario y la prórroga. Después de ocho lanzamientos, en los que ambas porteras demostraron porqué están donde están, Lee no falló en su tercer intento, y aunque la bola entró llorando, fue suficiente para que minutos más tarde levantara el título de campeonas.

Como en todas las finales, el partido estuvo marcado por la tensión y la igualdad. Ambos equipos estaban más preocupados de guardar las espaldas que de mirar la portería contraria. En un inicio el Biesca llevó la iniciativa, pero poco a poco el Voltregà entró en dinámica y también gozo de oportunidades claras. Vives y Klein solventaron tantos manos a manos como les llegaron, consiguiendo quitar de sus casillas a las delanteras rivales.

En la segunda mitad y la prórroga el guión siguió calcado, aunque con más dureza defensiva, pues todas las jugadoras sabían que un despiste, a esas alturas del partido, podía ser definitivo. La lotería de los penaltis acabó decantando la balanza, pero los 800 espectadores que disfrutaron del partido acabaron aplaudiendo a ambos equipos, que derrocharon pasión y energía.

Por otro lado, en el partido por el tercer y cuarto puesto, el Coutras se impuso por 3-1 al Igualada.

FICHA DEL PARTIDO: Voltregà 0 – Biesca Gijón 1

Voltregà: Vives, Giudicci, Monpart, Romero y Barceló –equipo inicial- Dorca y Ferrón

Biesca Gijón: Klein, N. Lee, Soler, Ainhoa y Luchi –equipo inicial- Bárbara

Goles: 0-1 Lee (t.p)

Árbitros: Jacquart (FRA) y Carlo Carponi (ITA). Partido sin tarjetas azules.

FICHA DEL PARTIDO: Coutras 3 – Dysser-Totgraff Igualada 1

Coutras: Agnés, Fort, Droughet, Lebourgne y Lafourcade –equipo inicial-

Dysser-Totgraf Igualada: Laura, Aida, Clara, Gil y Maria ‘Peke’ –equipo inicial- Yurdi, Torres e Ivo

Goles: 1-0 Drouhet (10’), 2-0 Lobourgne (13’), 3-0 Laforcade (17’), 3-1 Gil (24’)

Árbitros: Rui Lameiras (POR) y Roland Eiguiman (SUI). Enseñaron azul a Díez del Igualada

Noticia LNE.ES

Un gol de Luchi en el minuto 32 del partido ante el Igualada clasificó al Biesca Gijón para la final de la Copa de Europa femenina de clubes de hockey sobre patines que ayer dio comienzo en la localidad francesa de Coutras.

El Biesca Gijón tendrá como rival en la final al Voltregá, actual campeón, que ayer superó en la otra semifinal al anfitrión Coutras por el resultado de 4-3.

En semifinales el Biesca Gijón se impuso al Igualada, un equipo que respondió a lo apuntado por el entrenador gijonés Fernando Sierra, quien aseguró que tenía en la portería y en la defensa a sus mejores armas. La portera Laura Balaguer fue la jugadora más destacada del encuentro ya que detuvo incluso dos penaltis, uno a Luchi y otro a Natasha Lee, lo que evitó que la victoria del Biesca fuese más clara.

El dominio del Biesca Gijón fue prácticamente total pero el Igualada estuvo a punto de sorprender a las gijonesas en una escapada de Marta Díaz a la que responde muy bien Christina Klein. A falta de dos minutos para el final y con el marcador en ventaja Natasha Lee desperdicia una clarísima ocasión tras una gran jugada de Luchi.

Coutrás e Igualada jugarán por el tercer y cuarto puesto a las siete de la tarde, mientras que la final será a partir de las nueve de la noche.

Vas seure al meu costat….cansats del paintball….et notava a prop…..i em venien moltes ganes d’adormir-me “acurrucadeta” als teus braços.

• Llegim…?

Clica per descarregar el text complert

I finalment m’he donat la pallissa d’anar a Igualada, esperar unes quantes hores i tornar ben de nit. La trobada a la llibreria Aqualata ha estat a les 19:30. Tan sols entrar ja he sentit parlar la mare de l’Albert i l’he vist a ell que venia fent rodar la seva cadira. Rialler i feliç com sempre, ha relatat una mica les seves aventures, riscs inclosos.  He comprat un dels seus llibres, que m’ha dedicat. Ara a llegir-lo.

Ha sigut un plaer i un estímul conèixer-lo! És estrany dir-ho per la situació d’impediment en què es troba, però tant de bo jo fos ell.

La celebració de la Copa del Rey del 2009 va ser celebrada A Coruña.

Les dates de la copa van ser: 19 de març al 22 de març de 2009.

Els equips particiants:

• H.C. Coinasa Igualada
• FCB Sorli Discau
• Llista Blava Lleida
• H.C. Habitat Blanes
• C.E. Noia Freixanet
• Roncato Pati Vic
• Proinosa Igualada H.C.