Segurament a la vida, en general, no hi ha massa casualitats ni coincidències. Hi ha situacions que passen perquè les sabem o les volem trobar, perquè ens les busquem o perquè som capaços d’identificar-les en veure-les. Una d’aquestes situacions és que jo treballi per a l’educació inclusiva i també dediqui aquest blog al que algú podria nomenar la inclusió ciclista. Fent una mirada als posts, veig com molts d’ells parlen de trobar un lloc per a les bicis en una ciutat motoritzada. Un lloc que els correspon per dret, norma i evolució cívica, però que en la realitat i l’ús diari desperta susceptibilitats i, perquè no dir-ho, pors, i és que a molts dels usuaris de la via pública (cotxes, motos, alguns vianants) els sembla que compartir l’espai és cedir part del seu, i els sembla que el seu espai ho és per dret de naixement, de tradició, de meritatge.

En el món educatiu també passa, massa sovint, que sota un discurs aparentment inclusiu s’amaguen pràctiques segregadores que prioritzen l’objectiu de perpetuar un status de poder. La paraula “inclusió” es posa a tot arreu com el Sant Cristo gros, perquè és que el que “toca” legalment, èticament i dissimuladament, però darrera la prèdica s’hi amaguen operacions de maquillatge que parlen d’ubicació, no d’inclusió.

De la mateixa manera que dues ratlles paral·leles damunt una vorera no només no generen inclusió ciclista sinó enfrontament amb els vianants, la ubicació d’un nen o nena amb discapacitat en un aula amb les estratègies de treball del segle XIX i la classe magistral i fitxes adaptades com a eines sacrosantes, no genera inclusió sinó impostura. Són actuacions disfressades, com la canalla aquests darrers dies, camuflades de inclusió, i darrera la màscara hi ha l’afany per una segregació que sona lletga però que tants (i tantes) volen mantenir i fins i tot augmentar, al preu que sigui.

Call me slow, but I’ve only just noticed the inclusio in these verses. Significant?

Both verses, ie the first and last of the beatitudes have “because to them is the kingdom of heaven”.
If nothing else the inclusio shows that vv3-10 are meant to be read as a whole rather than taken as individual ‘proverbs’. Also it suggests what the key theme of the passage is.

La Diputació de Barcelona ofereix un servei de prèstec de cadires de rodes destinades a fer activitats de sensibilització amb les persones amb mobilitat reduïda, el principal objectiu és la conscienciació dels alumnes vers aquesta limitació.

Aquest material es pot utilitzar en diferents activitats centrades en treballar diferents disminucions.
En aquest video podem veue com una escola aprofita aquest servei per introduir al seu alumnat en els esports adaptats. Els mestres gracies a aquest recurs poden parlar amb els infants de la discapacitat, de que hi ha moltes altres maneres d’entendre-la i, sobretot, d’acostarse a la realitat dels nens que en tenen alguna. Penso que la millor manera d’entendre que són les discapacitats és experimentar (ni que sigui per uns moments) com veuen el món i les dificultats que tenen per interactuar. Posar-se a la pell dels altres és una bona experiència per a tots, però especialment per als nens i nenes. Els resulta impactant i, a partir d’aquí, són capaços de veure les coses des d’un altre punt de vista, simplement perquè ho han viscut.

També vaig trobar unes petites programacions de com muntar unes jornades per tal de treballar la sensibilització dels alumnes per aquells que no tenen les mateixes oportunitats que ells.Cliqueu a programació esborrem les diferències .

Res més freqüent que assistir a una conferència – ja sigui nacional com internacional – sobre la igualtat i diversitat en l’àmbit laboral per adonar-se’n que un 95% de l’audiència és femenina. I què? un pot preguntar-se. Doncs que mentre els temes d’igualtat i inclusió continuïn essent majoritàriament « coses de dones » els avenços en aquest àmbit seran ben minsos.

Resulta obvi que per eliminar les desigualtats en tots els àmbits socials, cal comptar amb el suport i el compromís dels homes, i l’àmbit laboral no n’és una excepció. Però allò obvi, com em deia fa poc una companya psicòloga, acaba per obviar-se.

Afortunadament i per evitar-ho, els estudis de gènere compten amb la poc coneguda àrea d’estudi de masculinitats, que explora els diferents models d’identitat masculina des d’una perspectiva crítica per tal d’avançar amb la igualtat de gènere i la inclusió social. Entre els teòrics de masculintats destaquen RW Cornell i J.Craig entre altres.

En l’àmbit laboral, destaca el recent estudi de Catalyst Men In Gender Initiatives: What Change Agents Need To Know apunta sobre aquesta necessitat  i estratègies per incloure als homes en el repte de la igualtat.

Segons l’estudi i com he constatat a les empreses on he col·laborat, els homes atletes de la igualtat tenen un sentit de la justícia arrelat,  són conscients de les desigualtats al món laboral i estan disposats a actuar per redreçar-les.  En canvi els homes que passen de la igualtat compten amb diverses barreres, la primera és una mentalitat de suma zero o win-lose sobre la igualtat, pensant que si les dones progressen en les organitzacions és en detriment dels homes. La segona és pensar que els temes d’igualtat són avorrits o que només són per a dones i també al por a perdre status dintre la organització o ser considerat part del problema.

Els beneficis de la inclusió a través de polítiques d’igualtat a les empreses no són pocs i van des de la millora del clima laboral, productivitat i competitivitat. A nivell personal, els homes també guanyen en entorns laborals inclusius, en forma de més salut, més llibertat individual i el poder compartir les càrregues financeres amb la parella. L’estudi apunta que les organitzacions que vulguin potenciar un entorn inclusiu, fomentant que els homes que hi treballin promoguin la igualtat, ho poden fer apel·lant el seu sentit de la justícia, creant programes de mentoratge dona a home i convidant a homes a diàlegs sobre la igualtat amb grups només d’homes o grups mixtes.

I és que parafrasejant en Llach,  necessitem homes atletes de la igualtat,… atletes del somni de la inclusió.

Més de quatre-cents assistents al Congrés de Treball i Ciutadania de Barcelona han manifestat la necessitat d’un pacte nacional per a la inclusió social abans del 2010, així com promoure prestacions per garantir el dret al treball.

Ferran Ramírez/canalsolidari.org (21/07/2009)
Durant els dies 14 i 15 de juliol es va celebrar a Barcelona el 1er Congrés de Treball i Ciutadania organitzat per ECAS, Entitats Catalanes d’Acció Social, plataforma formada per 77 entitats catalanes d’acció social que treballen amb la població més desfavorida. L’objectiu de la trobada consistia en cercar sortides a la pobresa i promoure un discurs i unes conclusions sobre treball i ciutadania que analitzessin els nous models de pobresa i marginalitat que trobem actualment. El congrés va comptar amb més de quatre-cents assistents que van concloure la necessitat d’un pacte amb el Govern per a la inclusió social a Catalunya i l’establiment de mesures de prevenció per a la marginalització. 

1ª Conferencia Nacional de Deporte Adaptado (Toledo 19-20 Mayo 2009)

En Miguel Carballeda, President del Comité Paralímpic Espanyol, va clausurar la I Conferència Nacional d’esport Adaptat, es va celebrar a Toledo on van assistir esportistes, técnics, experts i d’altres professionals   relacionats amb  el esport  per a discapacitats. 
La promoció de l’esport de base ha estat una de les grans preocupacions dels participants en aquest fòrum de reflexió i s’han aportat diferents propostes per a que una major quantitat de persones amb discapacitat, especialment joves, puguin accedir a la pràctica esportiva.

Incorporar les activitats físiques i esports adaptats a tots els processos de rehabilitació mèdica a persones amb discapacitat, introduir el material esportiu adaptat dins del catàleg d’ajuts Ortoprotèsic o incloure l’assistència econòmica personalitzada per l’activitat física i la pràctica de l’esport adaptat dins de les prestacions previstes en la Llei de Dependència són altres de les reivindicacions plantejades en la Conferència.
  
En l’àmbit de l’Educació, es van plantejar propostes per incorporar programes d’activitat física adaptada que afavoreixin la inclusió dels alumnes amb discapacitat, tractar d’evitar l’abandonament primerenc de la pràctica esportiva o incloure aquesta matèria com contingut troncal a les facultats de Ciències de l’Activitat Física i l’Esport i en totes les titulacions vinculades amb l’atenció a persones amb discapacitat.

M’hauria agradat participar però he seguit les ponències a través d’internet.

1.Programa

2.La estructura del deporte adaptado

3.Agentes y factores clave en la práctica del deporte adaptado en España

4.El cumplimiento de la accesibilidad universal en el ámbito deportivo

5.Tratamiento del deporte adaptado en las enseñanzas deportivas

6.POWER

Els passats 14 i 15 de juliol va tenir lloc el primer congrés d’ECAS (Federació d’Enitats Catalanes d’Acció Social), entitat a la que Punt de Referència pertany des del 2006. Es tracta d’una federació jove, amb només sis anys de vida, que es proposava organitzar un congrés que no només revertís en les entitats federades, sinó que pogués ser un espai de reflexió i diàleg al conjunt de la societat catalana. I el moment actual, en plena crisi econòmica, feia especialment oportú abordar la temàtica del treball.

Així doncs, des de fa més d’un any va començar tot un procés participatiu en la que com a entitat membre de la federació se’ns va convidar a participar. L’objecte era, poder plantejar un congrés a partir d’un treball previ fet amb les entitats que conformen la Federació com a punt de partida. En podeu trobar les conclusions en el document Informe qualitatiu de les dinàmiques participatives.

El congrés va tenir lloc a l’Auditori de la ONCE i va tenir dues parts molt marcades: si  en el primer dia es va abordar la situació actual del món del treball i de quina manera el formar-ne part o no incidia en els processos d’inclusió i exclusió de les persones, el segon dia de congrés es va dedicar a apuntar solucions i reptes de futur per a superar la actual situació de canvi.

Al web del congrés  podeu trobar la major part de les intervencions dels ponents. Vam trobar especialment interessants les intervencions plantejades per en Robert Castel, director d’estudis EHESS i en Saül Karz, sociòleg i filòsof, i les propostes de futur plantejades per en Joan Majó, Vicepresident de la Fundació Jaume Bofill i Ex-Ministre d’Indústria i Energia. Les dues primeres són una lúcida exposició del que ha estat el mercat de treball fins als nostres dies, i en la segona es plantejen propostes de futur per a aquesta nova era de canvi.

 Des del Corda Fluixa volem felicitar a tots aquells que han fet del repte de tirar endavant un congrés tant ambiciós com aquest, fent-lo realitat. I que no sigui l’últim!

Mercè Garet (Tècnica de Programes)

Håll sabbatsdagen så att du helgar den, så som HERREN, din Gud, har befallt dig. Sex dagar skall du arbeta och uträtta alla dina sysslor. Men den sjunde dagen är HERRENS, din Guds, sabbat. Då skall du inte utföra något arbete, inte heller din son eller din dotter, din tjänare eller tjänarinna, din oxe eller åsna eller något av dina dragdjur, inte heller främlingen som bor hos dig inom dina portar, för att din tjänare och din tjänarinna skall få vila liksom du. Kom ihåg att du var en slav i Egyptens land, och att HERREN, din Gud, har fört dig ut därifrån med stark hand och uträckt arm. Därför har HERREN, din Gud, befallt dig att hålla sabbatsdagen.

5 Mos 5:12-15 (Sv. Folkbibeln)

Gud var väldigt klar när Han befallde oss alla att hedra vilodagen, och att iakta sabbatsvilan. Varför var då Gud så tydlig med detta? Även om jag inte vet allt här i världen så vet jag i alla fall en sak, Gud är omniscience, allvetande. Inte nog med att Han vet allt, som en god far så vet Han också vad som är bäst för sina barn, man kan ju minst sagt säga att Han har ju haft ett bra tag på sig att fundera på saker och ting, i och med att Han även är evig och omnipresent, allestädes närvarande. Som om inte Gud redan visste vad som var bäst så får Han även stöd av forskningen, som visar att det bästa för en människa är att jobba under sex dagar och sedan vila på den sjunde. Lysande, eller hur!? =)

Därför kära läsare, glöm aldrig vikten av att vila en dag i veckan från jobb, studier, etc. Allt hinns med ändå, det främsta resultatet blir snarare att du istället för att vara uppstressad, kan känna dig lugn. Detta med tanke på att du redan innan har bestämt dig att denna ena dag i veckan så skall jag ta det lugnt och göra något annat än vanligtvis, göra vad man själv vill (jag förstår ju att det där med att göra vad man själv vill kan ju helt klart i vissa fall blockeras av att man har barn, eller andra åliggande plikter). Det är åtminstone så det fungerar för mig, i och med att jag vet att Gud har gett denna befallning, som måste åtlydas, om att man skall vara ledig en dag i veckan, så kan jag med gott samvete göra något kul och annorlunda, och helt enkelt lita på att Gud ser detta, och pga detta också hjälper mig att hinna med jobb och studier under veckans övriga sex dagar. =) Självklart så är jag inte fullständig på detta, men jag har blicken fäst på målet… =)

***

En sak till, till er som studerat gammal testamentlig literatur, kan det kanske vara så att Bibeltexten här ovan visar fram ett bra exempel av inclusio…? När jag satt och korrekturläste detta stycke innan jag publicerade det, så slog det mig att det är som om den första och sista frasen (som är i princip helt lika) bildar en omslutande ram… Nice

pax vobiscum

Ketika umur saya sekitar sepuluh tahun, saya memelihara seekor burung nuri—yang kini entah kemana rimbanya karena dicuri orang. Kini saya suka mengelus-elus dan bermain dengan bubu—kucing teman baik saya, meskipun sangat jarang. Saya juga memelihara seekor bebek—yang kerjaannya ngerjain tugas mulu—skip(^ ^)V. Saya juga suka bergaul (bukan menggauli) dengan beruang besar yang pintar bernyanyi—sampai-sampai ia direkrut jadi vokalis sebuah band. Intinya, saya tidak terlalu takut dengan binatang.

Namun saya juga tidak terlalu suka dengan binatang. Dulu, saat burung nuri peliharaan saya melakukan rutinitasnya buang air, saya berpikir lebih baik kabur jauh-jauh dan kembali saat kandangnya sudah bersih lagi. Sama halnya ketika saya melihat bubu sudah mengeluarkan cakarnya yang kecil-tajam, saya lebih baik menghindar—dan bergaul dengan beruang. Namun, saya pun kembali mengurungkan niat saat beruang besar ini semakin akrab dengan bulu-bulu kaki saya—dia menggosok-gosok tangannya berputar di sekitar lutut saya sehingga membuat bulu kaki saya saling bertautan.

Beberapa hari yang lalu, saya masuk ke kamar saya untuk ganti baju—sehabis mandi (tolong jangan membayangkan saya saat tak berbusana!). Beberapa detik setelah membuka lemari pakaian, saya mendengar suara seperti tawon yang terbang di belakang saya. Saya pun berbalik dan ternyata benar, seekor tawon terbang berputar-putar di sekitar lampu kamar saya seperti habis menghadiri pesta miras bangsa tawon. Dia berputar-putar beberapa kali (tawon gila) hingga akhirnya masuk kembali ke sela-sela plafon. I’m being paranoid. Saya pun bergegas memakai baju dan keluar kamar. Di dapur, saya menemukan sapu lidi—sepertinya pas sekali untuk membuat jera tawon itu agar tidak berkeliaran di daerah kekuasaan saya lagi.

Berbekal sapu lidi di tangan kanan, sarung yang terikat di muka—seperti ninja—agar tidak ketahuan tawon lain bahwa saya yang memukul saudaranya (ga ngaruh!) serta kinerja mental yang saya perkuat (ga ngaruh! Tetep aja parno), saya pun melakukan pencarian tawon di sekeliling kamar saya. Bermenit-menit observasi ternyata tidak membuat saya menemukan tawon itu. Sangat sulit sekali, sesulit menemukan Ian Kasela tidak mengenakan kacamata. Pada akhirnya saya menyerah, biarlah ia keluar lagi dengan sendirinya. Saya pun melanjutkan kembali aktivitas saya di dalam kamar—dengan pintu dan gordyn terbuka serta sapu lidi yang diletakkan tidak jauh dari tempat saya duduk. Browsing, chatting, mengerjakan tugas, dan nonton TV saya lakukan sembari tetap waspada akan kehadiran si-tawon-gila.

Hingga tengah malam, suasana kamar sangat bersih-hijau-berbunga (BERHIBER), maksudnya tidak ada penampakan tawon gila ini. Meskipun saya masih berani tidur di kamar, tetap saja saya takut tawon itu melancarkan agresinya saat saya terlelap. Bayangkan saat saya terbangun di pagi hari dan berkaca mendapati seluruh wajah bengkak-bangkak akibat disengat tawon, Such A Nightmare! Namun kutepis jauh-jauh bayangan itu dan naik ke tempat tidur. Saya coba memejamkan mata dan menyingkirkan pikiran dari segala hal yang berhubungan dengan tawon.

Dasar tawon gila! Belum satu menit berada di tempat tidur—saya bahkan belum sempat terlelap, akhirnya dia keluar dari bunker tempatnya bersembunyi. Dia berhasil membuat komando tertinggi di kamar saat itu lari kalang-kabut mencari sapu lidi—yang ternyata tergeletak tidak jauh dari tempat tidur. Sambil menunggu kesempatan memukul, kuperhatikan gerak-gerik tawon itu yang masih saja gila dengan terus berputar-putar di sekitar lampu kamar. Akhirnya kesempatan pun datang, dia hinggap di gordyn jendela kamar. Keberanian saya sebelumnya untuk memukul tawon itu berubah menjadi kasihan setelah saya mengamati dari dekat bahwa itu bukanlah tawon, melainkan sebuah kumbang yang (menurut saya) besar sekali. Kumbang itu sebesar buku ibu jari saya dengan tubuhnya yang berwarna coklat tua dan mengkilap.

Plak! Tidak perlu waktu lama bagi saya untuk mengamati kumbang itu, karena saya rasa sudah cukup penelitian tentang kumbang. Saya tidak sabar menantikan kamar yang tenang tanpa diganggu kumbang nakal. Namun pukulan pertama saya itu meleset. Plak! Pukulan kedua juga meleset. Plak! Plak! Plak! Adegan memukul tembok dengan sapu lidi pun saya lakukan, Plak! seperti orang yang sedang latihan bela diri di dalam kamar menggunakan sapu lidi sebagai alat-ganti-pedang. Plak! Plak! Plak! Pukulan sapu lidi saya kali ini berhasil mengenai tubuh kumbang itu. Namun, ia masih tetap saja bisa terbang berputar-putar. Kini ia terbang ke bawah meja dan hinggap di lantai. Sekilas teramati sepertinya kumbang itu over dosis pukulan-pukulan sapu lidi—dia berdiri tegap dengan empat kakinya namun tidak bergerak. PLAK! Pukulan sapu lidi yang lumayan keras menghantam tubuh kumbang itu.

Sepertinya, kini ia telah mati. Perjuangan saya untuk mencari dan memukul kumbang yang selama ini saya kira sebagai tawon selesai sudah. Rasa kasihan dan bersalah menghinggapi benak saya hingga kini. Saya berpikir, bagaimana nasib istri dan anak-anaknya? Pasti mereka mencari-cari hingga memasang iklan orang hilang di koran dan melapor ke polisi (Lebay, Bay!). Kamar pun kini kembali damai tanpa adanya gangguan kumbang itu. Saya pun beranjak ke tempat tidur. Perasaan saya lega sekali.

Sambil tersenyum saya lirik jam dinding di kamar saya—jam dua malam.

Akhir-akhir ini saia lagi ga mood buat nulis blog, entah karena sibuk buat nyelesain stripping sinetron Syawal (Wae! Emang ada sinetron khusus Syawal? kan biasanya Sinetron Ramadhan,hee), punya aktivitas baru melihara bebek (^ ^)V, ato ngurusin pacar baru si Puspa, hehe.. Eh, nambah lagi kesibukan saia jadi Kordes desa KKN dan Kuliah (seperti biasa). Eh, nambah lagi ding, ngurusin band Jazz yang sedang merangkak naik (dan dari dulu masih merangkak, hee)

ads : vote inclusio on Nokia Music Presents Independent Artists Club or,

visit our site on http://www.myspace.com/inclusio

(promosi tanpa henti,hehehe)

Biasanya henpun cuman bunyi beberapa kali sehari tiap bangun tidur, makan siang, sama pas mau bobo, dan paling banter nambah dikit pas saia lagi ga bisa tidur tengah malemnya abis iseng-iseng nge-SMS ke kuis bisik-bisik di salah satu stasiun TV swasta. Haa,, Ketauan..heee..Canda-canda! Sekarang sering banget, yang paling banyak itu adalah anak-anak KKN yang pada ngasitau ga dateng rapat!.

“Bay, sori gw ga bisa dateng rapat karena … lalalalalala”

Ngasi tau ga dateng rapat dengan alesan yang panjang, pake nomor orang lain, ga ngasi nama lagi. Jadi tambah bingung saia! Beralih ke masalah ujan. Karena sering sekali banget ujan akhir-akhir ini, ada beberapa hal yang ngebuat saia sangat marah sekali. Kronologinya begono :

Dear Diary,

Aku hari ini nyuci si puspa, senenggg banget ngeliatnya bersih nan kinclong. Sekinclong alumunium foil digosok pake bayclean. Tiap ikut ngaca ke si Puspa, yang punyanya jadi makin keliatan jeleknya. Hahaha.. duuu…

Besoknya…

Huaaa…Diary!!!

Tadi pas berangkat ke kampus siy matahari bersinar dengan lantang, sinar matahari menusuk mataku tajam, dan panasnya merangsek ke badan yang isinya cuman tulang, kentut, dan secuil otak yang gw lupa naronya dimana. Eh, pas pulangnya, ujan guedeee banget. Si puspa keujanan lagi deh. Padahal dia baru mandi (yang punyanya malah lupa mandi,,huahuhauhau)

Jijik banget nulis diary?! Tidakkk!! (cuman buat nyeritain kronologi aja biar lebih menarik, jangan keburu salah persepsi yha. Heee. Saia ga punya diary koq, bener deh, suer! Kecuali ada yang udah pernah masuk kamar saia dan ngeliat buku merah muda yang ada gambar hati di tengahnya—oopss!! Ketauan deh..hahahaa)

Tapi dibalik semua kesedihan barusan, saia sedang senang juga karna hari Senin kemarin usia peliharaan saia Si Bebek-Berkawat, udah genap seminggu. Oiya, saya blum cerita di blog ini. Intinya saia punya peliharaan baru deh. Bebek-lucu-berkawat yang saia kejar-kejar dari dulu di empang deket gang Ciseke (red. Jatinangor), Hahaha. Para ‘Indixioners’ semua (Cuih!) yang belum kenal ama bebek saia, mangga kenalan di facebook dya, masuk dari link facebook saia saja juga bisa. Namanya Afni Nida Afnida (search aja yha, saia males masukin link. Blum mandi niy, bentar lagi kuliah, hohoho)

Masih banyak halangan dan rintangan yang menanti di depan sana, oleh karena itu kita harus waspada. Karena kejahatan itu bukan hanya karena ada niat dari pelakunya, tapi juga karena ada kesempatan. Waspadalah! Waspadalah! (apeu??heee…)

Mandi dolooo…..

Sambung kapan-kapan…..

Setelah …

5 hari menghabiskan waktu di studio

10 jam lebih editing, mixing, dan mastering

15 jam lebih personil tracking

30 jam lebih melihat layar monitor

akhirnya Inclusio berhasil menyelesaikan dua single terbaru mereka dengan judul

“Bersamamu” dan “Cinta Ini”

hari Pertama,

pada awalnya, tracking drum yang digawangi oleh Agung sang drummer, rencananya akan dilakukan dengan software ‘fruity loops’ untuk menghemat waktu. Beat drum yang telah dipersiapkan sebelumnya pun akhirnya dimasukkan ke komputer studio. Karena proses otomatisasi tersebut, tracking drum beres.

Setelah itu, mulailah tracking untuk bass. Eko sang bassis mulai mempersiapkan diri sementara asisten operator studio melakukan instalasi. Akhirnya dimulailah jari-jemari Eko yang terbilang gempal memetik senar-senar bassnya. Setelah beberapa saat melakukan tracking, terciumlah sebuah masalah. Beat drum yang telah dipersiapkan dan dijadikan acuan untuk tracking bass, mengalami perubahan pada temponya. Hal ini tercium saat operator memasang metronome untuk mengecek tempo lagu. Otomatis hasil tracking bass Eko pun salah total.

Inisiatif pun dilakukan.

Agung sang drummer yang pada akhirnya melakukan tracking drum live.

Karena kesalahan kecil ini, personil lain yang sudah datang hanya bisa menunggu di studio dengan wajah murung.

‘Kapan saya bisa tracking??’,

mungkin pikir mereka dalam hati.

Hingga shift hari pertama selesai, kami hanya menghasilkan beat drum untuk satu lagu saja karena masalah tersebut. Tidak apa-apa.

hari Kedua,

Mood keseluruhan personil berubah. Tidak seperti hari pertama, mereka labih semangat untuk memperbaiki dan menganalisa kesalahan agar kesalahan hari pertama tidak terulang. Alhasil lagu ‘bersamamu’ yang dipilih menjadi lagu pertama untuk recording ini, 70% berhasil dilakukan.

bass Eko, gitar Dado, keyboard Bayu, dan terompet Firman telah di-track dengan selamat.

Akhirnya tracking instrumen lagu pertama ini selesai. Gelagat bingung mulai terlihat dari wajah Ranggy sang vokalis, karena sesaat lagi ia harus melakukan tracking vokal. Beberapa motivasi untuk meningkatkan kepercayaan dirinya yang terbilang tidak sebanding dengan ukuran tubuhnya ini pun diberikan oleh beberapa personil lain. Alhasil Ranggy pun masuk studio dengan malu-malu dan berhasil melakukan tracking dengan lancar.

Selanjutnya, giliran Ferni sang back vox. Sesi tracking kali ini sedikit menggelitik saya. Karena porsi menyanyi back vox yang terbilang sedikit ini, dilakukannya dengan waktu yang cukup lama. Namun, kita semua tetap tertawa dan sangat appreciate dengan usaha yang Ferni lakukan. Hari ini kami pulang dengan wajah yang sedikit lebih gembira dari sebelumnya.

hari Ketiga,

Lagu kedua yang berjudul ‘Cinta Ini’ mulai di-track. Karena instalasi dari tracking instrumen sebelumnya masih terpasang, tracking kali ini pun berjalan lancar.

Kini permasalahan klasik muncul,

finansial yang tidak mencukupi mengharuskan kami semua memutar otak bersama-sama. Pada akhirnya, masalah ini selesai juga setelah rapat bersama pemegang saham antara pihak obligor, kreditur, dan beberapa orang pialang saham. (apeu!).

hari keempat

Finishing lagu kedua dan editing lagu dilakukan hari ini. Potongan-potongan tracking yang tidak sempurna pun di-sulap menjadi lebih rapih. Para personil telah menunjukkan kembali senyum manis mereka. Beberapa dari kami mulai mencari cicak untuk dilemparkan ke Bayu sang keyboardis yang sedang mengidap phobia-cicak-akut.

Hari kelima,

Proses terakhir adalah mixing dan mastering. Sejak pukul lima sore hingga jam satu pagi, kami terus berada di studio untuk memberikan masukan kepada sang operator untuk menyulap lagu kami menjadi lebih indah. Dua lagu yang kami buat dalam dua minggu ini menunjukkan hasil yang luar biasa. Kami sangat puas dengan hasilnya dan kami rasa cukup sebanding dengan perjuangan yang telah kami keluarkan. Malam ini senyum kami mengembang sempurna, namun sedikit terkalahkan dengan kantuk yang hinggap di ubun-ubun.

Rasa terima kasih kami haturkan kepada Mas Harry dan Kang Anto yang telah merelakan waktunya dan banyak sekali memberikan masukan yang sangat berharga kepada Inclusio.

Kami juga mengucapkan terima kasih kepada anda sekalian, orang tersesat yang telah masuk pada blog ini dan berniat merelakan sedikit waktunya untuk mendengarkan lagu Inclusio. Kritik dan saran kami harapkan untuk perbaikan di masa yang akan datang (kaya bikin skripsi! Hahaha.)

Terima kasih semuanyaaaaa…..

+ + + + + + + +

bisa download di facebook inclusio, atau

disini untuk lagu ‘bersamamu’

dan

disini untuk lagu ‘cinta ini’

Desprès de 40 anys d’esperar el somni potser està aprop.
Martin Luther King va morir assassinat el 4 d’abril de 1968, un any amb massa connotacions com per oblidar-lo: Paris, moviment hippie, Primavera de Praga, els grans concerts de rock, això diuen els que ho varen viure en directe.
Però queden les persones, els documents, les fotografies, les cançons i l’alè de llibertat que es vivia en aquell moment, trencat per la violència en molts casos com en el de Luther King.

Hi ha però una figura que sembla haver recollit el testimoni de King, és Barack Obama, el candidat demòcrata que lluita amb Clinton per ser el seleccionat per a optar a la Casa Blanca a finals d’any.
De fa temps que és el meu favorit. No només per la causa de les minories, sinó perquè crec que Obama ha fet un salt qualitatiu en la seva proposta.
Ja no només demana la millora de la situació dels negres, o dels hispans a EEUU, demana l’equitat, la justícia, la cultura i la innovació per a tothom. I això és el que m’interessa d’ell, que el paradigma que proposa inclou a tothom. Incloure és la paraula i apel·la a qualsevol que s’hi vulgui afegir.
Ell utilitza una altre eslògan que lliga perfectament amb el de King: I have a dream…You can (Tinc un somni…tu pots)

La gent necessita estímuls emocionals per sentir-se a prop d’aquells que han de liderar la societat; no només és una qüestió de gestionar l’administració o de saber els comptes, és una qüestió de saber connectar amb la gent i de tenir clares idees i valors que responguin a les necessitats de la majoria. A vegades s’ha titllat als “joves del 68″ de somiatruites, i molts d’ells han estat reconvertits polítics que ens han portat a desastres econòmics o socials; però vull creure que alguna cosa preval sobre la pura gestió del mercat lliure i de l’economicitat en la vida diària, alguna cosa de l’esperit de llibertat que es respirava aquell any. El mur de Berlín va caure, les dictadures a Europa estan a punt d’acabar-se, la pena de mort disminueix arreu…Vull creure que algun dels nostres somnis és possible, i crec realment que nosaltres, molts, podem…

Llibre: Los guardianes de la libertad de Noam Chomsky
Pel·lícula: 2001 A space odissey d’Stanley Kubrick
Música:Blowin’In the wind de Joan Baez i Bob Dylan

Desprès de 40 anys d’esperar el somni potser està aprop.
Martin Luther King va morir assassinat el 4 d’abril de 1968, un any amb massa connotacions com per oblidar-lo: Paris, moviment hippie, Primavera de Praga, els grans concerts de rock, això diuen els que ho varen viure en directe.
Però queden les persones, els documents, les fotografies, les cançons i l’alè de llibertat que es vivia en aquell moment, trencat per la violència en molts casos com en el de Luther King.

Hi ha però una figura que sembla haver recollit el testimoni de King, és Barack Obama, el candidat demòcrata que lluita amb Clinton per ser el seleccionat per a optar a la Casa Blanca a finals d’any.
De fa temps que és el meu favorit. No només per la causa de les minories, sinó perquè crec que Obama ha fet un salt qualitatiu en la seva proposta.
Ja no només demana la millora de la situació dels negres, o dels hispans a EEUU, demana l’equitat, la justícia, la cultura i la innovació per a tothom. I això és el que m’interessa d’ell, que el paradigma que proposa inclou a tothom. Incloure és la paraula i apel·la a qualsevol que s’hi vulgui afegir.
Ell utilitza una altre eslògan que lliga perfectament amb el de King: I have a dream…You can (Tinc un somni…tu pots)

La gent necessita estímuls emocionals per sentir-se a prop d’aquells que han de liderar la societat; no només és una qüestió de gestionar l’administració o de saber els comptes, és una qüestió de saber connectar amb la gent i de tenir clares idees i valors que responguin a les necessitats de la majoria. A vegades s’ha titllat als “joves del 68″ de somiatruites, i molts d’ells han estat reconvertits polítics que ens han portat a desastres econòmics o socials; però vull creure que alguna cosa preval sobre la pura gestió del mercat lliure i de l’economicitat en la vida diària, alguna cosa de l’esperit de llibertat que es respirava aquell any. El mur de Berlín va caure, les dictadures a Europa estan a punt d’acabar-se, la pena de mort disminueix arreu…Vull creure que algun dels nostres somnis és possible, i crec realment que nosaltres, molts, podem…

Llibre: Los guardianes de la libertad de Noam Chomsky
Pel·lícula: 2001 A space odissey d’Stanley Kubrick
Música:Blowin’In the wind de Joan Baez i Bob Dylan