L’Institut del Territori presenta el llibre “Participar. Com incidir en les decisions que afecten el territori” (Edicions Tres i Quatre), una obra de consulta per a entitats i ciutadans sobre les eines reglades de participació en matèria de territori i medi ambient.

[Gràcies Patri]

L’Institut del Territori acaba de presentar la primera monografia del seu Observatori estadístic. Aquest treball, coordinat pel geògraf valencià Jose Vicente Sánchez-Cabrera, se centra en l’avaluació dels canvis en els usos del sòl de les Illes Balears i Pitiüses, el País Valencià i el Principat. En el període 1997 – 2007 la superfície artificialitzada ha augmentat més d’un 28% especialment les zones industrials i logístiques (58%) i les infraestructures (55%). Aquestes transformacions han estat segons l’informe guiades “per la iniciativa privada” a causa de quatre dècades sense planejament més enllà de l’escala local. Uns instruments que actualment es desenvolupen però que “arriben tard”.

Article publicat a Sostenible [24.08.2008]

L’Observatori estadístic
L’Observatori estadístic és una de les iniciatives de l’Institut del Territori. Aquest projecte sorgit recentment a l’empara de l’Octubre Centre de Cultura Contemporània de València desenvolupa activitats diverses des de seminaris i conferències -la darrera el passat dia 22 amb el fiscal de Medi Ambient Antonio Vercher-, assessorament jurídic, publicacions o una llista de distribució centrada en les transformacions territorials i ambientals d’arreu dels Països Catalans. L’Observatori pretén, segons explicava el director de l’IdT Eliseu Climent en una entrevista a Sostenible, recollir dades i tendències d’aquestes transformacions. Cada trimestre es publicarà una monografia centrada en qüestions com els canvis i usos del sòl, infraestructures, construcció i habitatge i l’aigua. La diagnosi inicial la realitza una consultora estadística a partir de dades de les conselleries autonòmiques, ministeris estatals o institucions com l’Eurostat, l’INE o l’IDESCAT. Posteriorment, un especialista en la matèria les analitza i n’exposa les principals conclusions.

El canvi en els usos del sòl com a variable clan
Encetar l’Observatori estadístic de l’IdT amb els canvis en els usos del sòl no és una elecció a l’atzar. Tal i com explica Sánchez-Cabrera en l’informe “l’ocupació del sòl és una de les variables clau per a mesurar amb rigor la dimensió econòmica, territorial i ambiental d’un model de desenvolupament”. En el cas dels Països Catalans, elements com els equipaments d’oci, el clima benigne i un paisatge de qualitat esdevenen atractius per a la inversió immobiliària. Per tal de quantificar els canvis de cobertures, s’utilitzen les dades del projecte Corine (Coordination of Information on the Environment) Land Cover desenvolupat per l’Agència Europea de Medi Ambient. Corine recull i interpreta imatges a escala 1:100.000 dels satèl·lits LandSat i SPOT. La unitat d’anàlisi mínima és de 25 ha i els canvis entre 1987 i 2000 han de ser d’almenys 5 ha per tal que el projecte els reculli. Es tracta per tant, d’un instrument d’anàlisi i de gestió per a grans àmbits territorials.

Les dades constaten una percepció: el territori ha sofert una transformació accelerada en un període de temps molt curt. Una transformació que a la pràctica és més acusada tant per la impossibilitat d’avaluar processos a escala molt local com per no incloure bona part del període del denominat tercer boom urbanístic (2000 – 2005). Al conjunt dels Països Catalans amb tan sols 14 anys la superfície artificialitzada ha crescut 66.785 ha -uns 13 camps de futbol al dia- fet que representa un creixement del 28%. D’aquesta manera, l’any 2000 un 5% del territori estava artificialitzat -xifra superada significativament en el cas de les Illes-. Si desagreguem aquest creixement de la superfície artificial -inclou indústria, residències, infraestructures i zones en construcció- destaca el cas del País Valencià. Allò que s’anomena el “miracle valencià” -el mateix Climent parla d’un nou el Dorado- s’ha basat en un creixement exponencial del consum de sòl, energia i aigua. Per exemple, l’informe de l’IdT exposa un increment del 52,1% de la superfície artificialitzada -només superada a l’Estat espanyol per Múrcia-. En destaquen les zones industrials i logístiques (+77%), les infraestructures (+82%) i les àrees en construcció (+164 %).

En el cas del Principat, les xifres no són tan espectaculars tot i que l’autor adverteix que la situació de partida ja era de gran ocupació territorial. No en va, malgrat créixer un 12% -molt per sota de la mitjana espanyola- continua sent un dels territoris de l’Estat amb un percentatge d’ocupació del sòl més elevat només superat per les Illes i el País Valencià i la Comunitat de Madrid -en aquest cas per tractar-se d’un territori administratiu molt reduït-. Sánchez-Cabrera també destaca en l’informe una paradoxa: malgrat que els incendis han castigat els boscos -especialment de comarques com el Bages, l’Anoia i la Segarra- la superfície forestal augmenta i és la dominant amb vora el 60%. Tot plegat es deu a l’abandonament d’activitats agràries i a la transformació d’aquest espai amb àrees de vegetació escleròfil·la. Així mateix assenyala dos elements com a principals causes d’artificialització: les segones residències en la franja litoral i la proliferació de polígons logístics en els corredors de comunicacions. De fet, tant el Principat com el País Valencià competeixen per esdevenir el pool logístic del sud d’Europa. A Catalunya, en un primer moment aquests equipaments se situaven ben aprop de Barcelona: el Parc Logístic de la Zona Franca (40 ha), la Zona d´Activitats Logístiques (ZAL) del Port (66 ha) i el Centre Integrat de Mercaderies (CIM) Vallès. Però cada vegada se situen més dispersos en el territori, tan sols l’empresa pública CIMALSA n’ha impulsat o projecta al Segrià, al Camp de Tarragona, a l´Empordà, la Selva, al Penedès i a les Terres de l´Ebre. Per Sánchez-Cabrera es tracta d’una activitat amb un gran consum de sòl i que no genera activitat econòmica derivada; una opinió contraposada a la de l’economista liberal Ramon Tremosa tal i com es recull en el seu llibre Catalunya serà logística o no serà.

Polítiques territorials que arriben tard
En els darrers anys es succeïxen l’aprovació d’instruments de planejament supramunicipal tant de caràcter territorial com urbanístic. Aquesta “febre” -especialment al Principat- arriba després de quatre dècades que Sánchez-Cabrera qualifica de “sequera”. Una gran llacuna que s’arrossega des del fracàs de les Lleis del sòl de 1956 i 1975 amb els fallits Plans provincials i Plans directors de coordinació. Posteriorment ja en l’etapa democràtica, el Pla territorial general de Catalunya (PTGC) -aprovat el 1995- ha tardat més d’una dècada en començar a desenvolupar els seus instruments derivats. En el cas valencià, l’instrument homòleg -l’Estratègia territorial valenciana (ETV)- ni tan sols ha vist la llum i en les darreres modificacions de la legislació urbanística s’ha deixat plena potestat d’actuació a les promotores, en forma d’agents urbanitzadors.

És evident per tant, que s’arriba tard per gestionar la gran transformació que ha viscut el territori en les dues darreres dècades i, per altra banda, encara és massa d’hora per avaluar-ne si estan resultant efectius. La manca d’aquests elements per marcar les grans directrius de desenvolupament d’àmbits supralocals ha suposat segons Sánchez-Cabrera que el territori hagi quedat a mercè de la iniciativa privada.

Per a saber-ne més:
Monografia: ús del sòl i ordenació del territori (Institut del Territori)
Entrevista a Eliseu Climent, director de l’Institut del Territori (Sostenible)
Projecte Corine (Ministeri de Foment)
Projecte Corine (Agència Europea del Medi Ambient)
Planificació territorial a Catalunya (Departament de Política Territorial)
Pla territorial de Mallorca (Consell de Mallorca)
Planificació territorial al País Valencià (Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge)
Els Països Catalans plataforma logística del sud d’Europa (L’Accent)

  L’Institut del Territori celebra el Dia de la Terra amb una conferència d’Antonio Vercher, fiscal de sala coordinador de Medi Ambient i Urbanisme del Tribunal Suprem

Data: 22 d’abril

Hora: 20.00 hores

Lloc: Octubre Centre de Cultura Contemporània

Sant Ferran, 12. 46001 València. Tel: 963 157 799

El pròxim 22 d’abril, l’Institut del Territori (IdT) celebrarà el Dia de la Terra amb una conferència d’Antonio Vercher, fiscal de sala coordinador de Medi Ambient i Urbanisme del Tribunal Suprem. Sota el títol “La fiscalia de Medi Ambient i Urbanisme: els dos primers anys d’existència”, Vercher farà repàs de la vida, les funcions i les accions dutes a terme per aquesta institució.

Antonio Vercher (Tavernes de Valldigna, 1954), Llicenciat en Dret per la Universitat de València-Estudi General; Màster en Dret Ambiental per la Universitat de Harvard (Estats Units); Doctor en Dret per la Universitat de Cambridge (Regne Unit). És autor de diversos llibres,
com ara La delincuencia urbanística: aspectos penales prácticos sobre urbanismo y ordenación del territorio, o Comentarios al delito ecológico: breve estudio de derecho comparado entre España y los Estados Unidos. A més a més ha escrit nombrosos articles a diverses publicacions especialitzades.

Els nous projectes de l’IdT: l’Observatori del Territori i el Medi Ambient, i Territori a la Xarxa

En el mateix acte es presentaran l’Observatori del Territori i el Medi Ambient, amb la primera Monografia d’Informació Estadística (adjunta en PDF), centrada en els usos del sòl, així com la llista de distribució de notícies a Internet Territori a la Xarxa (http://groups.google.es/group/territori_institut).