El año pasado se rodaron 66 largometrajes en Catalunya, un 15% más que el año anterior. El crecimiento se debe, en parte, al tirón de Vicky Cristina Barcelona, la película dirigida por Woody Allen, hecho que aseguró ayer la directora de Barcelona–Catalunya Film Comission, Júlia Goytisolo. En los tres años anteriores a 2008, Barcelona acogió los rodajes de cuatro grandes producciones como El Perfume, La mujer del anarquista, Serrallonga y el film de Woody Allen, que generaron unos ingresos de 113 millones de euros en la ciudad, proyectaron su imagen en el exterior y atrajeron nuevos rodajes.

De los 66 rodajes del pasado año, 43 son ficciones para el cine; 17, ficciones para televisión y seis son documentales. En total, durante el año pasado se rodaron en toda Catalunya 2.026 producciones, de las que 1.702 se localizaron en Barcelona. Estas cifras incluyen largometrajes, cortometrajes, series, videoclips, publicidad, fotografías y vídeos corporativos e institucionales. El capital que financió estas producciones fue catalán en el 73,5% de los casos. El resto procedió de Europa, en un 14,1%, y del resto de España, en un 4%.

El crecimiento del sector audiovisual en Catalunya ha llevado a la Barcelona–Catalunya Film Comission –organismo público del Ayuntamiento de Barcelona y la Generalitat para el impulso del sector audiovisual– a confeccionar la primera Guía de Producción Audiovisual.

La guía ofrece un directorio de empresas de producción y servicios del sector audiovisual catalán, así como datos sobre instituciones y normativa. “Ya somos suficientemente grandes como para necesitar ordenar el sector”, dijo ayer el conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras, durante la presentación de la guía. Tresserras animó al sector a producir contenidos para atraer trabajo a Catalunya e impulsar su imagen más allá de sus fronteras.

El conseller afirmó que espera tener listo antes del inicio del verano el texto articulado de la futura ley catalana del cine, para que el Parlament pueda empezar a debatir la normativa. Según Tresserras, el proyecto también se ha puesto en conocimiento de las majors –las grandes productoras de EEUU–, informa Efe.

Publicado el 25-04-09 , por M. A. Barcelona

Font: http://www.expansion.com/2009/04/24/catalunya/1240602984.html

Enguany les Jornades, centrades en l’experiència i la innovació, estaven organitzades en quatre itineraris que intenten donar resposta a les inquietuds i els reptes a què s’enfronten els professionals de la informació i la documentació: desenvolupament professional i formació, informació i tecnologies, gestió i planificació, i usuaris i serveis. I les activitats que s’hi feien tenien quatre formats: taules de debat, diàlegs, comunicacions i tallers. Tenint en compte que les activitats són simultànies, el primer problema amb què hom s’enfronta és decidir a què assistirà i a què no: en el meu cas he de reconèixer que vaig fer la tria sense tenir en compte els itineraris, guiant-me només per l’interès personal en els diversos temes que s’hi han tractat —s’ha de dir, però, que la majoria pertanyen a l’itinerari d’informació i tecnologies.

Les Jornades han començat amb la inauguració oficial i benvinguda a càrrec d’Eulàlia Espinàs, presidenta del Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya, seguida de la conferència del conseller de Cultura i Mijtans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras, i de la conferència inaugural a càrrec d’Aaron Schmidt, director de la North Plains Public Library d’Oregon (EUA). Si he de destacar alguna cosa de la intervenció del conseller és que no es mossega la llengua: la seva crítica gens velada a la fragmentació del sistema bibliotecari català en diverses xarxes i als personalismes que fan que tot sovint els projectes no arribin a bon port (o hi arribin després de superar molts obstacles), l’ha entesa tothom. Ha valorat molt el paper dels bibliotecaris en el desenvolupament d’una ciutadania crítica i, és clar, també ha fet la part de campanya que tot polític ha de fer.

Més interessant ha estat la conferència d’Aaron Schmidt sobre la biblioteca 2.0, en la qual ha presentat algunes idees i projectes en marxa actualment per aconseguir apropar les biblioteques als usuaris i portar usuaris a les biblioteques mitjançant la tecnologia. Ha començat amb una crítica als sistemes bibliotecaris pensats des del punt de vista dels bibliotecaris i no dels usuaris, que hauríem de tenir present que, avui, aquests volent trobar als OPAC de les biblioteques eines de cerca com les de Google. No s’ha quedat en això, també ha presentat eines i aplicacions que avui són corrents però que no s’associen habitualment a les biblioteques i com podríem adaptar-los per aconseguir l’objectiu d’apropar els usuaris a la biblioteca i apropar-nos als usuaris. No només ha estat interessant, també ha estat divertida i ha demostrat que, com havia afirmat Eulàlia Espinàs en presentar-lo, no era una persona gens solemne.

Després del cafè, començaven les diverses activitats i era el moment en què aquest cronista, que no és un narrador omniscient evidentment, perdia contacte amb les activitats en què no participava. M’havia decantat pel diàleg a tres bandes entre Glòria Pérez-Salmerón, Dolors Lamarca i Jordi Graells titulat «L’ou o la gallina?: la tecnologia o els serveis?», pregunta de la qual tots teníem molt clara la resposta: la tecnologia i els serveis. S’ha començat parlant d’innovació i tot i que ha estat força interessant, en algun moment el diàleg s’ha centrat més en l’ús de les tecnologies per afavorir el treball col·laboratiu en el si de les institucions i s’ha deixat una mica de banda els serveis.

Finalment, a la tarda, després de dinar, un taller un taller a càrrec de Domingo Abad Planas (OpsNeo) sobre gestió del temps.

Cal dir que a més del vessant professional aquestes jornades tenen un vessant social força important, no només perquè et permeten retrobar col·legues de professió coneguts pels canals més diversos que us pugueu imaginar (antics companys de classe, antics professors, blogaires, etc.), sinó perquè també permet l’intercanvi d’experiències i pràctiques d’una manera més informal, prenent un cafè, dinant o mentre esperes el començament d’una activitat. I amb alguns comparteixes aquestes activitats, cosa que encara les fa més interessants. Per no fer una llarga llista d’amics, coneguts i saludats que he tingut l’oportunitat de veure aquest al llarg del dia em limitaré als que també tenen la seva quota de protagonisme en aquest entorn virtual: la Gamoia (Gamoia), la Sfer (Librosfera), en Pau Blackonion (The Daily Black Cebolleta), la Dietrich (Kabaret) i segur que me’n deixo algun al teclat. També hi era l’Eli d’El Blog del Dijous, encara que no ens coneixem personalment… em sembla!

I per cloure aquesta primera crònica, un vídeo vist a la conferència d’Aaron Schmidt i que em sembla que és el que la Sfer em reptava a compartir primer que ella («No time»): Library Dominoes.

Enllaços relacionats:

• Bloc de les Jornades: «Tresserras: les biblioteques no han de ser un espai de confrontació politica» i «Unes jornades de reptes i cerca de respostes».
• Des del meu punt de vista (Eli Ramírez): «11es Jornades Catalanes d’Informació i Documentació (1a part)».
• Gamoia: «11es Jornades Catalanes d’Informació i Documentació: 22-05-2008».
• «Libraries and the read/write web». PDF amb les diapositives de la conferència d’Aaron Schmidt (aquestes corresponen a una conferència que va fer el 8 d’abril, com diu al seu blog: «iLike the iSchool»).
• Nota de premsa sobre la participació del conseller Tresserras a la inauguració de les 11es Jornades.
• Slidespace de Jordi Graells.
• Walking Paper, blog d’Aaron Schmidt. I les seves impressions d’aquest matí: «Library pictures from Barcelona».