Ok, so like I am not joking. :O

I am pretty darn sure my Biology lab just GROWLED at me! I think it hates me. Which isn’t suprising. :-O OMGSH!

IT JUST BLEW UP!!!!!!! AUGH!!!

Have to go, can’t write much, it’s trying to EAT me!

Jordi

So, *sigh* here I am, still working, and working, and working on Biology. I hate Biology, 1. its pointless 2. its not fun 3. I have to do a lab today! So yeah, you’re prolly like “Omgsh, stop whining!” Well I can’t help it! LOL

I hate Biology, and it is going to be just my luck if my lab blows up- all over me. Did I mention it hates me? It looks at me and snickers “haha, I’be got you now, you can’t escape!” Mooooommmmyyy!! Augh!

So my parents just signed up for Netflix, this wasn’t by their own doing though. Trust me, my dad was very content to watch “The Andy Griffith Show” for the 57 time that week. But in the background you could hear us kids whining “Dad…………. old movies are so BORING.” Well lets just say taht they got tired of us whining, so we got Netflix. “I don’t see why we spend money on these things” grumbles my dad. Well so we get Netflix and the first movie to pop up is……… WHAT?…….. its an oldie! A black and white film. *Sigh* we have some serious schooling to do with my parents, aye?

So, I really need to get back to my school work, but GIMP beckons. See the photoshopped pictures on my blog? I can do one (or many) for you too! Just email me at idva.jordi@gmail.com with your attached pics as a JPEG. and I will then edit them. Ok? Let me know!

Over and Out, back to Biology and the lab that wants to eat me.

Jordi Hackler

Ja, ja, eindelijk was het zover. Afgelopen vrijdag heeft Jordi de eerste stapjes los gezet. Super leuk. Dat vindt hij zelf ook. Al zijn het maar 3 à 4 stapjes, het begin is er. Tijd dus om hem nog beter in de gaten te houden. Wel leuk hoor. Ik heb er nog niet echt goed foto’s van, maar hierbij dan toch 1.

A hores d’ara tothom sap com son les partides de Dioni i, molt especialment, la de Q3. Doncs be, per si a algú li quedava algun dubte, ahir varem poder confirmar que les partides de Dioni no es poden oblidar, per molt que vulguis lograr-ho.

A la partida del mes passat (en la que, per no variar, tampoc varem pujar de nivell) varem pensar que Dioni no podria sorprendre’ns més després de tindre que matar una Hidra a base d’hòstia pura (sense tallar caps i cremar-los i coses així que es com es suposa que es maten) després de (càlcul aproximat) haver-li fet un total de 400 hp de ferides entre el que aguantava i el que es regenerava. Be, com ja haureu imaginat, estàvem totalment equivocats…

Ahir (be, aquesta matinada), després d’un parell d’encontres “tontos” d’aquells que deixen tiritant a tots i en els que al final no t’expliques com no ha caigut la meitat del grup, varem tindre el combat estrella de la nit. Quasi 4 hores de temps real per resoldre un combat (Miguel, ¿tu mujer te dejó entrar en casa a pesar de volver a esas horas? ) contra 5 morts vivents que hi havia a una habitació, més 5 morts vivents iguals als anteriors a la habitació del costat, aquests liderats per un Guerrer de 7e nivell que a més era vampir.

Quin va ser el problema? Doncs la veritat es que teníem tots els avantatges de cara: érem uns afortunats jugadors amb personatges de 3er nivell tot just “upgradejats” a Pathfinder (Hurraaaaaaah) i abans de la primera hòstia varem tindre tot el temps del mon per “bufear-nos” i atacar el primer torn per sorpresa. Lamentablement, a més del guerrer de 7e amb els seus x-tres per ser vampir i estar en terra dessacralitzada, els morts vivents en qüestió eren de 10HD i, com a bons morts vivents, immunes a crítics; a més, segons les circumstancies, podrien arribar a regenerar hits, també els beneficiava la terra dessacralitzada i poseien una intel·ligència que els permetia coordinar de forma intel·ligent els seus atacs (que per cert, baixaven punts de constitució amb certa facilitat; en total crec que es van xuclar uns 15 punts de CON). M’he deixat alguna cosa sobre aquests angelets? Ah si! En total els 10 bitxos aguantaven 1700 hp (si, no m’he equivocat al sumar, cadascun aguantava aprox. el mateix que tots nossaltres junts, sumant hp i CON).

Que com varem lograr-ho? Doncs quan ja havíem neteixat la primera de les habitacions i estàvem començant amb la segona, varem contar amb l’ajut d’una arxi-maga de 17e nivell que, després de llençar 2 Delayed Fireball i 2 Fireballs més (el mal no el varem tirar, es va aplicar directament una tirada promig calculada), amb la major part dels bitxos fallant les seves tirades de salvació, no havia aconseguit cargar-se mes que a un d’ells, i perquè nosaltres ja l’havíem deixat ben estovat a osties (be, això i perquè va fallar dues tirades de salvació, que si no no hauria caigut). El vampir, per la seva part, va ser més fàcil, només va caldre un Disintegrate.

I la recompensa per tot això… unes desenes de monedes d’or, una gema de 6000mo, i finalment (després de més d’un any de temps real jugant) pujar a 4t nivell pels pèls (Yupiii!) Ara per pujar a 5e només ens calen tants punts com per pujar a 8e en el grup de Ptolus, ara que Pau ho ha posat més difícil perquè pugem més poc a poc.

Un altre partida dioni(-síaca)-sàdica.

Hoy hace 150 años se pone en venta la primera edición del Origen de las Especies de Charles R. Darwin. Una de las obras más importantes escritas y una de las que nos cambio la perspectiva del mundo que nos rodea. De aquella edición se vendió la totalidad de ejemplares el primer día, cerca de 1250 ejemplares. Una cifra nada desdeñable para la época.

Casualmente hoy, ha llegado a mis manos el comic del que os hablé hace ya varios meses, editado por el consejo valenciano de la cultura. Una obra de Jordi Bayarri. 19 paginas exquisitas, para que los mas jóvenes se adentren en este fantástico mundo.

Feliz día de la publicación de Origen de las Especies.

Primer vam anar a Bellús a vore el paratge on està la Cova Negra. El riu albaida creua la zona on es pot pràcticar l’escalada, el ciclisme de muntanya i el senderisme. Aquests dies, amb la pròxima vinguda del fred, els arbres es preparen per passar l’hivern i les fulles grogues ocupen les copes dels caducifolis.

Després d’haver fet gana se n’anàrem a Quatretonda. Allí està l’Heretat de Pere. Casa Rural, mini granja i restaurant on ens havíen dit, amics de la Vall d’Albaida, que es menjava bé. Vam anar a comprovar-ho. I, realment, és un encert total. Érem 10 adults i 8 xiquets/es i vam estar en dues taules amb l’arròs al forn per als més menuts i, per als adults,  no sé quants entrants sabrosíssims i dos perols de fang plens de carn de cabridet amb alls. Impressionant. Vam menjar el que podíem i més. I vam compartir taula amb els amics i les amigues en un racó acollidor i ple de gent dels pobles del voltant. Un lloc casolà però que no et deixarà indiferent.

This is my friend Matt.

“Our deepest fear is not that we are inadequate,
Our deepest fear is that we are POWERFUL beyond measure.
We ask ourselves,” Who am I to be BRILLIANT,GORGEOUS,TALENTED and FABULOUS?”
Actually,who are you not to be?
We were born to make manifest the Glory Of GOD that is within us.
And as we let our own LIGHT shine,we unconsciously give other people permission to do the same.”

I got this from my dear friend Monica’s email signature. By the way, Monique, I’m not saying goodbye. I love you. <3

Jordi

That one word. That one little, simple, word, breaks a heart. So I said goodbye, who first said Goodbye to me. I stopped a relationship from going farther than friends. And all he said was “Over” , he didn’t appreciate the fact that I wanted to preserve a friendship, but instead beleived that I had lied to him. So it remains, I am really good friends with his ex-girlfriend, which in turn is really really bad for him. For now I know the truth. But still it hurts a little. But I guess that is common. My response? Kill ’em

Jordi

P.S. I never dated him, just wanted to clarify that.

“Is this the end? Are we going to die? What will become of us,?” As questions whirl around in our mind, we ask ourselves, what is going to happen. For we don’t know the future, and we don’t know what is going to happen. But what we do know it that we serve a God that is bigger than any catastrophe, bigger than any fear. And he knows what is going to happen. So do what do we have to fear?

But somtimes, that just isn’t good enough. Sometimes we need assurance. The feeling of being safe, and loved, is what we crave for. The Bible states that nobody knows when the world will end, not even Jesus. Only GOD, the all-powerful, the all-knowing knows. So again I ask, what do we have to fear?

Personally, my belief. The world is going to end it 2012 simply because I am graduating. haha!

Jordi

Dissabte 07/11 ens van fer el comiat de solters. Estàvem a casa tan tranquils quan, de cop i volta, sentim des del balcó una colla de bojos que comencen a cridar, xiular i cantar: “Visca Hong Kong, visca Sabadell!”.

Treiem el cap i, morts de vergonya, ens adonem que hi ha tots els nostres amics a baix al carrer, vestits amb samarretes carabassa amb la nostra foto impresa.

Anteriorment ens havien donat una llista d’elements que havíem de portar.  Agafem els patracols, ens autodesitgem sort, i baixem al carrer.

El primer que van fer va ser donar-nos una samarreta temàtica a cadascú i dir-nos que ens poséssim els antifaços. Ens van repartir a cadascú a un cotxe diferent i apa, som-hi.

Però a on?

Aaaah, sorpresaaaa! Ja us ho trobareu!!!

Al final vam arribar al Tibidabo.

Va ser súper guai!

Un cop a dins, ens van començar a fer tot de proves. La cosa va començar malament, perquè la primera prova va ser: demaneu-li a algú de l’altre sexe que us descordi el primer botó dels pantalons i la primera senyora a qui ho vaig demanar va fugir corrents amb cara de “socorrs, un maníac”! Per sot una parella jove amb un fill es van prestar més a la conya.

Ens van fer un test de preguntes generals (resulta que jo sóc més bon hongkonguès que la Dawn catalana) o un altre tipus Su Media Naranja (us en recordeu?) amb pissarreta inclosa amb preguntes com ara “al llit quina és la teva postura preferida?”. Per sort vam acertar.

Però sens dubte el més espectacular va ser passar-nos tot el dia disfressat de princesa (jo) i d’Abeja Maya (la Dawn, que estava guapíssima!). Vam ser l’atracció de tots els nens. Per allà on anàvem, tothom començava a cantar: “En un país multicolooor”.

(Aquest foto ens encanta, ens l’hem impresa i emmarcada a casa!)

Va ser boníssim que, tot dinant, dos nens d’uns sis o set anys se li acosten a la Dawn i tots seriosos li pregunten:

- Com és que les abelles també veuen cocacola?

El Tibidabo va ser molt bonic. Ens ho vam passar molt bé. No hi havia estat des que l’havien reobert i trobo que l’han deixat molt bé: les vistes són espectaculars i l’han fet rotllo vintage, amb un toc antic que queda molt agradable, ja sigui per passejar-hi o per muntar a les atraccions. Val la pena!

Del Tibidabo vam passar un moment per casa i, ja canviats, vam anar a sopar. Teníem taula reservada a Eterna, un restaurant d’espectacle amb drag queens. Va ser molt divertit, cantaven cançons i es ficaven amb el públic. Això sí, la Dawn i jo ens vam passar tota la nit pregant que, sisplau, ens ignoressin. I per sort no se’ns van acostar!

El Dani i el Lucas es van partir el cul (ups!) de tant de riure!!!

Finalment vam acabar la nit cantant karaoke, on vam riure molt. Tant del que cantàvem nosaltres, com el que cantava la resta de públic. Hi havia molt de friki suelto! Un pavo que es pensava que estava a Operación Triunfo, i una senyora sudamericana que portava 10 copes de mes, no s’aguantava dreta, no veia la lletra de les cançons que cantava i tot i així va atemptar una vegada i una altra cançons d’aquestes súper karaokils de “me has herido, me ha robado el corazón y se ha ido con otra”.

La nostra colla vam cantar Entre dos tierras, Isla bonita, Mamma mia, Eternal Flame (la Dawn i jo), etc

La Irene i jo cantant al ritme de la Madonna a Isla Bonita: “él dihow te amow” amb accent americà hua hua hua!

Vam arribar a casa cap a les 5, reventats, però mlt contents. Els nostres amics s’havien currat un dia esplèndid!

Moltes gràcies a tots:

- Als que per sort hi vau poder assistir: Àlex, Irene, Ester, Laura, Jordi, Edu, Gemma, Marga, Jordi, Rosa, Jordi, Núria, Jordi, Lucas, Dani, Sara i Helena

- Als que per desgràcia no hi vau poder assistir

I ara, dissabte que ve, la mega Wedding Celebration!!!!

Afgelopen weekend zijn we met m’n schoonouders, schoonzusje en aanstaande zwager naar het Landal park Rabbit Hill geweest. Het was erg leuk, gezellig. We hebben lekker gegeten en gedronken, gezwommen, gewandeld, gelachen en bij het openhaard vuur gezeten.
Hieronder een kleine impressie van het weekend. De foto’s zijn van ondergetekende en van m’n schoonvader.

Dissabte dia 14 per la tarda s’ha anul.lat una partida (Ptolus), a algú li va be començar amb el HKAT? Especialment els que s’han quedat sense partida? De fet la ideia inicial era precisament per solventar aquests casos.

Nota: aquesta partida no es només pels que s’han quedat penjats amb Ptolus, qui vulgui que vingui. Aixó si, agrairía que m’ho digeussiu amb temps per poder buscar la peli (partida) adecuada pel nombre de jogadors.