‘Jornades Carner a l’Edifici Carner:
En l’escaiença del 125è aniversari del naixement del poeta, seminari sobre la seva obra.’

Dies 9, 10 i 11 de febrer a l’Edifici Carner, aula 0.1. Universitat de Barcelona (Aribau, 2-8 ).

Programa

Organitza: Departament de Filologia Catalana.

Enllaços recomanats:

• Sobre Josep Carner al catàleg de la biblioteca.
• La Biblioteca personal dipositada a la Biblioteca de Catalunya. Des d’aquesta pàgina es pot consultar l’inventari de manuscrits (documentació personal, correspondència rebuda, còpies de treball de “Poesia” (edició 1957) i recull de poesia).
• Informació a Lletra.
• Pàgina de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.
• Notícia de les Jornades al Comunicacions UB.

JOSEP CARNER

Fecha: 25 Febrero 1935

Contenido: Poema y firma.

Texto: “….. “

Detalles bibliográficos de Josep Carner

• Página: Josep Carner
• Autor: colaboradores de Wikipedia
• Editor: Wikipedia, La enciclopedia libre.
• Última revisión: 10 de diciembre del 2008, 18:12 UTC
• Fecha de consulta: 9 de febrero del 2009, 21:04 UTC
• URL permanente: http://es.wikipedia.org/w/index.php?title=Josep_Carner&oldid=22380343
• Código de versión de la página: 22380343

PHOTOBUCKET

 y el ALBUM entero en:

EL ALBUM  

.

.

EL CARGOL

—Tinc banyes que no fereixen,
menjo tant de verd com puc
i, com una joia viva,
porto un estoig al damunt.

Temo sabates distretes
i peus feixucs o ferrats
que sabrien esclafar-me
damunt la pols o l’herbam.

I quan sento criatures
que a la voreta o de lluny
canten un: «Cargol, treu banya!»
mig em moro de poruc.

.

Torna a tocar dia de clàssics; avui, del Bestiari de Josep Carner. La imatge procedeix del magnífic bloc Fauna i flora, d’en Ferran Turmo (jo l’he reduïda de mida i resolució). Al bloc del CEIP Feliu i Vegués de Badalona trobareu tota una sèrie de Contes de cargols escrits i il·lustrats pels alumnes del centre en el marc d’un procés de col·laboració entre aules: els de 6.^è escrivien per als més petits i els d’infantil i inicial els llegien i dibuixaven.

Tots els anys em faig el mateix propòsit quan veig que es comencen a instal·lar les parades de la Fira del Llibre d’Ocasió, Antic i Modern: aquest any sí. I any rere any el propòsit esdevé fum de sabatots i la visita queda posposada per a l’any següent. Així que avui, aprofitant que a Barcelona feia un matí assolellat i de temperatura agradable —sabeu què vull dir, aquell punt precís de tebior que fa el passejar una experiència ben agradosa—, he enfilat Passeig de Gràcia avall des d’Aragó parant en totes i cada una de les parades on creia que podria trobar alguna cosa interessant.

I n’hi havia, de coses interessants; i això que només he visitat la part de la fira que va d’Aragó a Rambla Universitat per la dreta. M’ha cridat l’atenció una edició de L’illa del tresor en anglès bellament il·lustrada però a un preu un pèl elevat, que no ha acabat a la bossa perquè llavors encara no m’havia abandonat la prudència. He seguit passeig avall, apuntant on hi havia tal llibre o tal altre i sí, n’he acabat comprant alguns: la traducció de Josep Carner de Silas Marner (Editorial Catalana, 1918?); L’alta llibertat de Clementina Arderiu (Editorial Catalana, 1920); la primera edició d’Aloma, de Mercè Rodoreda (Institució de les Lletres Catalanes, 1938) i Presència i record, de Rosa Leveroni (Óssa Menor, 1952), amb pròleg de Salvador Espriu i que inclou la reedició d’Epigrames i cançons.

De tots, aquest últim és el que m’ha portat més sorpreses. D’entrada, en obrir-lo, hi he vist un bell ex-libris que representa un vitrall al centre del qual hi ha un llibre amb una rosa al damunt. A l’extrem superior dret de la pàgina, el nom de la propietària, Rosa Ricart Ribera; i una mica més avall, una dedicatòria feta a Barcelona l’octubre de 1983: «A l’amiga i companya Rosa Ricard, cordialment». Malauradament, la signatura no permet endevinar qui n’era l’autor. El cas és que no em podia treure aquest nom, Rosa Ricart, del cap; l’havia sentit anomenar abans o l’havia vist imprès en algun lloc. Així que en arribar a casa he fet una mica de recerca i… eureka!

Rosa Ricart Ribera era bibliotecària, com Rosa Leveroni. Fundà la biblioteca del British Council i fou presidenta de l’Associació de Bibliotecàries de 1975 a 1977. Morí el 2005 i el 2006 se li féu un petit homenatge durant la cloenda del curs 2005-2006 a la Facultat de Biblioteconomia i Documentació, que celebrava el norantè aniversari. Vet aquí l’origen del llibre i la rosa de l’ex-libris.

El llibre encara guardava una altra sorpresa: al final, un retall de diari, del Diari de Barcelona. Un article de Marta Pessarrodona publicat el 22 d’agost de 1983 i titula «Les emocions», en el qual parla de les emocions que li provocà sentir un poema de Rosa Leveroni musicat per Marina Rossell.

Segurament tornaré a passar per la Fira, si més no per veure les parades de l’altra banda del Passeig de Gràcia. Si no hi heu anat i us agrada el món del llibre, aneu-hi i no us oblideu de passar per l’envelat que hi ha al passeig central de Gran Via, davant del Monument al llibre: sota el títol «L’art del ben menjar, del Llibre de Coc als llibres del Bulli», hi trobareu una exposició força interessant de llibres de cuina antics i moderns —com Arte cisoria, ó Tratado del arte de cortar del cuchillo, que escrivió Don Henrique de Aragón, marqués de Villena o el Llibre de Sent Sovi, entre d’altres—, algun menú i algun estri de cuina.

Technorati Tags: Rosa Leveroni — Rosa Ricart — Clementina Arderiu — Josep Carner — Mercè Rodoreda — 56a Fira del Llibre d’Ocasió Antic i Modern — Barcelona