Amb motiu de la mostra actual de fons bibliogràfic de literatura oriental a la Biblioteca de Lletres, hem recollit uns quants recursos de llengües i literatures orientals:

Institucions

Casa Àsia: la seva missió és sensibilitzar a la societat occidental sobre la cultura asiàtica.

Centre d’Estudis Orientals (Universitat d’Alacant).

Centro de estudios de Asia Oriental (UAM).

Centro Español de Investigaciones Coreanas (CEIC) Recerca, promoció, intercanvi, documentació activitats culturals, científiques i artístiques relacionades amb Corea.

Casa de la India Fundació de caràcter cultural, amb tres patrons fundadors: el Govern de l’Índia, a través de l’Ambaixada de l’Índia a Madrid, l’Ajuntament de Valladolid i la Universitat de Valladolid.

Instituto de Cultura China (ICC) Estableix vincles entre Espanya i la Xina mitjançant el coneixement de la llengua i la cultura xinesa i de les diverses manifestacions culturals i artístiques d’aquell país.

Instituto de Confucio de la Universidad de Granada (ICUGR) Promou l’estudi de la llengua i la cultura xineses.

Fundació Casa del Tibet de Barcelona Imparteix classes de llengua tibetana.

European Association for Chinese Studies Promoció d’activitats acadèmiques relacionades amb els estudis xinesos a Europa. Amb enllaços a altres associacions similars i a catàlegs de biblioteques.

Recursos de cultura i literatura

China en las bibliotecas y en los archivos de España (Universidad Autónoma de Madrid).

Index of Far East Asian Literature (Chinese – Japanese – Korean) under review at the complete review.

Literatura japonesa Recopilació de recursos de llengua, literatura, cultura, etc. del web Japones.biz.

Vietnam culture.com Plana dedicada a la cultura vietnamita en general.

Classical Chinese novels Des d’aquesta plana es poden consultar fragments i textos complets de novel·les clàssiques de les dinasties Ming i Qing en anglès i xinès.

Chinese poems Aquest lloc presenta textos en xinès, pinyin i anglès de poemes d’alguns dels més grans poetes xinesos.

Chinese text iniciative Projecte de digitalització de textos de la Universitat de Virginia. Estan traduïts a l’anglès, encara que es visualitzen les dues versions, la xinesa i l’anglesa.

Recursos de llengua

L’EIM de la Universitat de Barcelona ofereix cursos de japonès i xinès. Participa en la convocatòria de l’examen oficial de xinès (HSK). L’alumnat de l’EIM té al seu servei els Centres d’Autoaprenentatge de Llengües (CAL).

Borses d’Intercanvi de conversa dels Serveis Lingüístics de la UB. El xinès i el japonès formes part de la oferta d’aquesta borsa.

Curso de persa Activitat extraacadèmica de la Facultat de Filologia de la Universitat de Sevilla.

Chino-china.com Curs en línia.

Aprender chino Informació de l’ambaixada xinesa sobre les diferents possibilitats que ofereixen per aprendre aquesta llengua.

Escola Oficial d’Idiomes de Barcelona Es pot estudiar japonès, coreà (de forma experimental i només 3 cursos) i xinès.

Japones.biz Recursos per aprendre japonès.

Curso de coreano en línea.

Korean123.com Recursos variats per aprendre coreà.

Tu Hindú.com Recursos per aprendre l’hindi.

Cercle d’Estudis Orientals Cursos d’idiomes (xinès, japonès i coreà) història i cultura dels països de l’Orient extrem.

El Diccionari de Textos Catalans Antics es presentarà a la UB el proper dilluns 30 de novembre durant una jornada acadèmica a la Sala de Professors de la Facultat de Filologia.

Del web del DTCA:

“El Diccionari del Català Antic (DCA) és un projecte compartit de la Universitat de Barcelona, la Fundació Lluí­s Carulla, la Fundació Noguera, l’Institut d’Estudis Catalans i la Facultat de Teologia de Catalunya. Aquestes cinc institucions custodien un extens fons de textos catalans antics digitalitzats i totes cinc donen suport i cobertura a entitats i investigadors que treballen en l’edició d’aquests textos.

La primera concreció del DCA i el seu primer estadi d’elaboració és el Diccionari de Textos Catalans Antics (DTCA) consultable en aquest web, un diccionari de forma-lema que posa a l’abast d’investigadors i estudiosos un cabal d’informació excepcional, ja que tots els textos que s’hi han introduït han estat lematitzats i se’n proporciona, per tant, la informació, no únicament per formes ocasionals, sinó també per lemes.”

Aquest és el programa de la jornada:

• “Banca dati e dizionario storico: l’esempio del Tesoro della Lingua Italiana delle Origini”. Prof. Pietro Beltrami, director de l’Opera del Vocabolario Italiano (18′30 h).

• Presentació del Diccionari de Textos Catalans Antics en xarxa, primera concreció del projecte de Diccionari del Català Antic. Amb la intervenció de la prof. M. Teresa Anguera, vicerectora de Política Científica de la Universitat de Barcelona; del prof. Salvador Giner, president de l’Institut d’Estudis Catalans; i del prof. Joaquim Rafel, director del Diccionari del Català Antic (19′30 h).

• “Los corpus. La hora del filólogo”. Prof. José Antonio Pascual, sotsdirector de la Real Academia de la Lengua Española (20′15 h).

Organitza: Centre de Documentació Ramon Llull

Transferències: La manifestació dels processos extralingüístics en les llengües del món. Cicle de conferències, presentat per Pere Comellas (20 de novembre, 10h, Aula Magna). Organitza: Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades (GELA):

• La revitalització de les llengües amenaçades: “Language revitalization and lessons from the North” a càrrec de Lenore Grenoble (University of Chicago).

• Revitalització lingüística en un món globalitzat: lliçons apreses a partir del cas català, a càrrec de Llorenç Comajoan (Universitat de Vic).

Escriptura de la certesa. Conferència a càrrec de Mª Xosé Queizán
20 de novembre, 16h., aula 1.5
Organitza: Filologies Gallega i Portuguesa.

Col·loqui amb Elias Khoury.
25 de novembre, 19.30h., Sala de Professors.
Organitza: Departament de Filologia Semítica.

Estudiar filologia romànica: horitzons i reptes. Conferència a càrrec de Carlos Alvar.
30 de novembre, 12h., aula Capella.
Organitza: Deganat de la Facultat de Filologia.

Presentació del Diccionari de Textos Catalans Antics. Jornada Acadèmica (30 de novembre, Sala de Professors):

• “Banca dati e dizionario storico: l’esempio del Tesoro della Lingua Italiana delle Origini”.  Prof. Pietro Beltrami, director de l’Opera del Vocabolario Italiano (18′30 h).

• Presentació del Diccionari de Textos Catalans Antics en xarxa, primera concreció del projecte de Diccionari del Català Antic. Amb la intervenció de la prof. M. Teresa Anguera, vicerectora de Política Científica de la Universitat de Barcelona; del prof. Salvador Giner, president de l’Institut d’Estudis Catalans; i del prof. Joaquim Rafel, director del Diccionari del Català Antic (19′30 h).

• “Los corpus. La hora del filólogo”. Prof. José Antonio Pascual, sotsdirector de la Real Academia de la Lengua Española (20′15 h).

Organitza: Centre de Documentació Ramon Llull

Vegeu totes les activitats programades a l’Agenda.

Sobre l’univers paremiològic creat per Víctor Pàmies, ja us en vàrem parlar en el Recull de Paremiologia, però avui ho tornem a fer gustosos, aprofitant que hem de felicitar l’autor per haver arribat als 300.000 registres.

A manera de reconeixement a la seva tasca, hem triat un grapat de refranys del seu Refranyer català-castellà que coincideixen amb títols del nostre catàleg de la biblioteca. Es tracta d’alguns fullets del fons de fullets teatrals del segle XIX, molts dels quals prenen com a títol alguna dita popular:

Qui oli remena, els dits se n’unta
[enllaç al llibre]

Pensa mal i no erraràs
[enllaç al llibre]

Cadascú per on l’enfila
[enllaç al llibre]

A sants i a minyons no prometis que no dons
[enllaç al llibre]

Felicitats Víctor, i endavant!

Aquesta setmana l’expositor de la Biblioteca és ple de novetats bibliogràfiques molt atractives. Com a mostra del mosaic d’autors i títols que s’hi poden trobar, mencionarem per exemple: Judaisme a Catalunya, avui, de la professora del departament de filologia semítica de la Universitat de Barcelona, M. Josep Estanyol i Fuentes; Los cantares de gesta franceses, de Martí de Riquer; L’accident, del recentment guardonat amb el Premi Príncep d’Astúries 2009, Ismail Kadaré; d’un altre autor recentment premiat, en aquest cas amb el Nobel 2008, J.M.G. Le Clézio, Voyage à Rodrigues, la narració del viatge que l’autor va fer a l’Illa Rodrigues, seguint les passes del seu avi.

Hi podeu trobar també Vínculo d’Isabel Fonseca, Jardín de invierno, de Monika Zgustova, Meridià de sang, de Cormac McCarthy, Sous les vents de Neptune de Fred Vargas…

Però com us dèiem, n’hi ha molts més, passeu-vos per la biblioteca i trieu al vostre gust.

Linguee és una eina de suport a la traducció entre l’anglès i l’alemany que, en forma de cercador, busca traduccions en textos bilingües en aquestes dues llengües al web.

Per exemple, si cerquem en alemany daher, veurem les diverses opcions de traducció a l’anglès segons el context: therefore, so, thus, hence, as a result, from there, therefrom, thence… Una característica molt important d’aquesta eina és que els texts estan enllaçats als documents font originals.

Les traduccions són cercades en corpus de texts bilingües en línia, incloent-hi documents de la Unió Europea i d’especificacions de patents.

http://www.linguee.com/

Doctor Antoni Comas : in memoriam 25 anys. Barcelona : Publicacions i Edicions Universitat de Barcelona, 2009.

“En ocasió de la commemoració del vint-i-cinquè aniversari de la mort del Dr. Antoni Comas, primer catedràtic de Llengua i Literatura Catalanes de la Universitat de Barcelona, a la seva ciutat natal, Mataró, es va recordar la seva persona, el seu tracte i els detalls de la quotidianitat compartits amb l’amic i el professor. Des de la Facultat de Filologia es va retre també homenatge a la seva memòria, amb el seu record i amb un acte acadèmic en què es va compartir, sobretot, la dèria pels temes i els estudis que ell tant va aprofundir en vida, és a dir, la literatura catalana i especialment la del segle divuit, que ell va rescatar de l’oblit literari i de la ignorància.” [Montserrat Camps, a la introducció del llibre].

El volum conté dues conferències de Joan Alegret i d’Andrea Battistini,  evocacions i altres textos de: Jordi Llovet, Carles Miralles, Josep M. Pujol, Dolors Lamarca, Núria, Eulàlia i Mercè Comas Lamarca, i Francesc Bonastre. Textos introductoris a càrrec de Montserrat Camps i Sebastià Bonet.

Al final hi duu un àlbum fotogràfic i un disc sonor d’acompanyament que conté la interpretació de “Quatre poemes de Salvador Espriu en memòria d’Antoni Comas”, per la soprano Begoña López, amb música de Francesc Bonastre, acompanyada al piano pel mestre Alejandro Zabala.

Enllaç relacionat:

• El Dr. Antoni Comas i els 45 anys del Departament de Filologia Catalana.

No sabem si el cor al seu logo hi té res a veure, però aquest diccionari d’anglès enamora. Enric Serra al seu bloc Aprendre Llengües ja li va declarar la seva admiració i ara ho volem fer nosaltres.

Aquest no és un diccionari a l’ús, per començar, Wordnik ofereix:

• Exemples reals per mostrar paraules en context; molts dels exemples són de texts electrònics del Projecte Gutemberg, així que pots començar per cercar una paraula i acabar llegint Jane Eyre…

• Informació estadística sobre la freqüència d’ús dels mots (i la seva puntuació l’Scrabble!).

• Paraules relacionades, no només sinònims i antònims, però també paraules que es comporten de manera similar.

• Espai participatiu: es pot contribuir al desenvolupament del diccionari amb pronunciacions, noves paraules, paraules relacionades, etiquetes i comentaris.

A més, cada mot és curosament presentat en una pàgina web on, apart de la informació relacionada amb les  definicions, pronunciació, els comentaris, etc.,  podem veure en tems real de l’ús del mot en qüestió a Twitter i també imatges relacionades a Flickr.

Com a base de les definicions es serveixen d’un grup de diccionaris:

• The American Heritage® Dictionary of the English Language.
• The Century Dictionary.
• WordNet®.
• The GNU version of The Collaborative International Dictionary of English, derived from the 1913 Webster’s Revised Unabridged Dictionary.
• Roget’s II: The New Thesaurus, Third Edition by the Editors of the American Heritage Dictionary.
• Allen’s Synonyms and Antonyms, F. Sturges Allen, 1920 Harper & Brothers, New York.

La principal artífex del projecte Erin McKean i diversos membres del seu equip s’han format treballant pels diccionaris de l’Oxford University Press. També és remarcable la presència de John McGrath, que  ha treballat com a enginyer de programari al New York Times i a Librarything i és el creador de Wordie.org, lloc que ara s’ha integrat a Wordnik.

http://www.wordnik.com

Evolució actual de la fonètica del català a Barcelona. Conferència a càrrec de Conxita Lleó (Universitat d’Hamburg)
20 d’octubre, 18 h., aula 103b.
Organitza: Màster Interuniversitari UAB-UB en “Estudis avançats i aplicats en llengua i literatura catalanes”.

Congrés internacional d’ICREA: Ciència i societat a la Corona d’Aragó.  (Barcelona, 20-22 d’octubre de 2009). La vernacularització del saber i la configuració de les identitats lingüístiques europees a l’època de Llull i Eiximenis.
Lloc: Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.

Morfologia i sintaxi dels pronoms febles en les llengües romàniques peninsulars. Perspectives sincrònica, diacrònica i comparativa. Conferència a càrrec de Tibor Berta (Universitat de Szeged)
27 d’octubre, 11.30 h., aula 4.2
Organitza: Departament de Filologia Catalana.

La pujada de clítics i l’estructura de les construccions d’infinitiu en les llengües romàniques peninsulars medievals. Conferència a càrrec de Tibor Berta (Universitat de Szeged, Hongria)
27 d’octubre, 18 hores, aula 103b.
Organitza: Màster Interuniversitari UAB-UB en “Estudis avançats i aplicats en llengua i literatura catalanes”.

Una hora amb Quim Monzó. Col·loqui amb Quim Monzó, moderat per Anton M. Espadaler.
5 de novembre, 12 h., Aula Magna
Organitza: Deganat de la Facultat de Filologia.

Vegeu totes les activitats programades a l’Agenda.

Solà, Joan. Plantem cara : defensa de la llengua, defensa de la terra. Barcelona : La Magrana, 2009.

De l’actual expositor de novetats de la secció de Romàniques volem destacar el darrer llibre d’en Joan Solà. De ben segur que coneixeu molt bé l’autor, catedràtic de Llengua Catalana de la Facultat de Filologia de la UB, i la seva extensa obra que ha estat reconeguda amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.

A banda dels diferents estudis monogràfics sobre aspectes de la llengua catalana que ha anat publicant, en Joan Solà fa molt de temps que escriu les seves reflexions sobre el català com a articulista als diaris, primerament al Diari de Barcelona i després a l’Avui.

‘Plantem cara’ recull una selecció de 153 articles publicats entre 1998 i 2008 a la secció “Parlem-ne” del suplement Cultura del diari Avui. Amb un estil molt amè que busca la complicitat del lector, dosificant sàviament la ironia i l’erudició, en Joan Solà ens fa partícips de les seves reflexions sobre aspectes de la nostra llengua que li criden l’atenció: de vegades la gramàtica, qüestions d’ús de la parla i l’escriptura, l’etimologia, i fins i tot comenta esdeveniments de la vida política i cultural… però sempre fidel al seu compromís apassionat amb la defensa del català, com queda ben palès al títol de l’obra: Plantem cara: defensa de la llengua, defensa de la terra.

Us animem vivament a que el llegiu, tant se val si ho feu de cap a cap com si ho feu a saltirons ajudats per la taula inicial i l’índex temàtic final, de ben segur que hi quedareu atrapats. I si en voleu més podeu anar a buscar el seu anterior recull d’articles: Parlem-ne: converses lingüístiques (Proa,1999), també disponible a la biblioteca.

J. A. Hueto

Una taula rodona sobre l’ofici de traduir va encetar el passat 30 de setembre el cicle “Traduir a la tardor”, organitzat per l’Associació Col·legial d’Escriptors de Catalunya i l’Institut de Cultura de Barcelona.

El programa preveu tres jornades més entre les quals destaquem la que es farà dimecres 14 d’octubre, “Traduir els clàssics”, amb la participació del catedràtic de Filologia Grega de la Universitat de Barcelona, Jaume Pòrtulas:

“Molts dels llibres que anomenem «clàssics» són, ja des de sempre, traduccions: la Bíblia, Homer…, i les tècniques i estratègies de traducció, a Occident, s’han anat desenvolupant i perfeccionant gràcies al contacte amb els clàssics. D’altra banda, durant segles, els grans textos canònics s’han traduït una vegada i una altra, fins al punt que es diu que cada generació té els seus clàssics traduïts. Traduir un clàssic segurament exigeix una actitud particular del traductor. Però, sabem del cert quan un text és un clàssic, quan ho arribarà a ser?”.

Completen el cicle:

- 7 d’octubre: “Barcelona, Toledo: ciudades de traducción”, un anàlisi de la importància de les dues ciutats com a centres d’intercanvi cultural i, per tant, com a ciutats traductores. Ponent: Mario Satz, moderador: Antonio Tello.

- 21 d’octubre: “Bilingüisme i autotraducció”. Ponents: Carme Riera, Lluís Maria Todó, moderador: Miquel de Palol.

• Més informació.

La secció de Referència (Reference and User Services Association, RUSA) de l’American Library Association, ha publicat de nou la seva famosa llista anual amb els millors llocs web de referència gratuïts: Best Free Reference Web Sites 2009.

Com ja hem fet en anys anteriors, hem extret de la llista els webs més rellevants per al nostre àmbit temàtic:

English Short Title Catalog:

Aquest catàleg col·lectiu cobreix més de 460.000 registres de monografies i sèries impresos abans de 1801, publicats principalment a les Illes Britàniques i a l’Amèrica del Nord, la majoria en llengua anglesa, però no exclusivament. Inclou el fons de la British Library i de més de 2000 biblioteques d’arreu del món. A banda de les dades bibliogràfiques, indica quines biblioteques en tenen còpies impreses, si es troba també en microforma o si els consta en versió electrònica.

Lexicool:

Directori de diccionaris i glossaris bilingües i multilingües disponibles gratuïtament en línia (actualment n’hi consten més de 7.000), és un vell conegut nostre. Les cerques poden ser per llengua, tema, títol, o paraula clau. El lloc també ofereix un directori de cursos de traducció i interpretació, un llistat d’associacions de traductors i intèrprets de tot el món, recursos lingüístics, programes gratuïts per descarregar i altres enllaços relacionats.

Purdue Online Writing Lab (OWL):

The Purdue Online Writing Lab és ja un clàssic entre els laboratoris d’escriptura a la xarxa. Conté recursos d’escriptura i materials d’aprenentatge per als estudiants, professors i formadors. Amb guies d’estil, gramàtiques, escriptura tècnica i de recerca… Hi ha seccions orientades a l’escriptura per a disciplines específiques i, en fi, tot de recursos necessaris per a ajudar a desenvolupar qualsevol projecte per escrit.

BookFinder.com:

BookFinder.com és un cercador de llibres en venda escrits en anglès, francès, alemany, italià i neerlandès. La cerca es fa sobre els catàlegs de llibreters de més de 50 països i es poden trobar llibres nous, usats, rars i descatalogats. Gràcies al gran volum del seu inventari, amb més de 150 milions de llibres, els usuaris poden comparar els preus i fer fàcilment la seva tria. Cercable per autor, títol, i ISBN; amb opcions de limitar per llengua, preu, còpia signada, llibres usats o nous, o primeres edicions.

Mireu-vos la llista completa, podeu trobar-hi més webs del vostre interès.

La revista electrònica Llengua, Societat i Comunicació (LSC), publicada pel Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació (CUSC) de la Universitat de Barcelona, dedica el seu darrer número a les “Llengües minoritzades i tecnologia lingüística: perspectives de futur” (núm. 7, 2009).

D’altra banda la revista Llengua i ús (núm. 45, 2009) de la Secretaria de Política Lingüística, hi publica un article dels Serveis Lingüístics (SL) de la Universitat de Barcelona.

L’article, titulat ‘Sens Dubte dins l’ESLUB hi ha el CUB. Les noves tecnologies al servei de l’assessorament lingüístic’, presenta “els productes que han desenvolupat i recollit en la seva pàgina web de recursos lingüístics (www.ub.edu/sl/rl). Aquests recursos tenen diferents funcions relacionades amb l’assessorament lingüístic (resolució de consultes, assistència a la correcció, verificació de textos, cerca d’informació, etc.) i tenen, com a característica comuna, el valor de ser d’ús lliure i d’estar connectats entre si i amb altres recursos també accessibles a la xarxa.”

Podeu consultar les dues revistes al dipòsit RACO (Revistes Catalanes amb Accés Obert):

• Llengua, Societat i Comunicació (LSC)
• Llengua i ús

WordNet és una base de dades lèxica de la llengua anglesa desenvolupada a la Universitat de Princeton.

En paraules de la wikipedia, WordNet agrupa les paraules en conjunts de sinònims anomenats ’synsets’, proporcionant definicions curtes i generals, i emmagatzemant les relacions semàntiques entre aquests conjunts de sinònims. El propòsit del projecte és doble: d’una banda produir una combinació de diccionari i tesaurus i d’altra ajudar a l’anàlisi automàtic de textos i a les aplicacions d’intel·ligència artificial. La base de dades i les eines s’han alliberat sota una llicència BSD i poden ser descarregades i usades lliurement. A més la base de dades es pot consultar en línia.

Consulta directa:

http://wordnetweb.princeton.edu/perl/webwn

Basant-se en WordNet han sorgit i continuen sorgint multitud de diccionaris, cercadors i altres eines lèxiques més o menys complexes. Ho podeu comprovar vosaltres mateixos en aquesta pàgina de projectes relacionats amb WordNet.

Aquí teniu un exemple de diccionari, EasyDefine, que nodrint-se d’aquesta base de dades, es presenta com un aglutinador de definicions i sinònims anglesos, permetent amb un sol clic desar el resultat en un document de text o enviar-lo a una adreça de correu electrònic:

Actualització 25.09.09:

Gràcies a un amable comentari de Montse Nofre, afegim que “podeu veure exemples del funcionament de WordNet per al català i castellà a la pàgina http://clic.ub.edu/ca/eurowordnet-ca.
Hi ha una petita explicació del projecte i a sota dues pantalles de consulta per buscar definicions de paraules i relacions de sinonímia, hiponímia i hiperonímia, en sortida per a una llengua o trilingüe (català-castellà-anglès).”

Aprofitant que ha sortit la darrera convocatòria per digitalitzar tesis doctorals de la UB i incorporar-les al TDX, recuperem l’apunt sobre aquest dipòsit digital:

Què és?

TDX (Tesis Doctorals en Xarxa) és un dipòsit cooperatiu que conté, en format digital, tesis doctorals llegides a les universitats de Catalunya i d’altres comunitats autònomes. Permet la consulta remota a través d’Internet del text complet de les tesis.
La consulta de les tesis és lliure i no és necessària cap clau d’entrada al sistema. [Extret de la pàgina de TDX]

Per a què em pot ser útil?

Per a localitzar bibliografia de recerca universitària en el vostre camp d’estudi, així com detectar altres tesis doctorals que ja s’han fet sobre un tema.
D’altra banda, si sou doctor d’alguna de les universitats que participen en el projecte, podeu publicar la vostra tesi a TDX.

Vista de les opcions de cerca:

Quin és el seu abast temàtic?

És multidisciplinar. Recull producció de recerca de les universitats a nivell de tesis doctorals de tots els ensenyaments. Actualment hi participen les següents universitats:

Universitat de Barcelona (UB)
Universitat Autònoma de Barcelona (UAB)
Universitat Politècnica de Catalunya (UPC)
Universitat Pompeu Fabra (UPF)
Universitat de Girona (UdG)
Universitat de Lleida (UdL)
Universitat Rovira i Virgili (URV)
Universitat Oberta de Catalunya (UOC)
Universitat Ramon Llull (URL)
Universitat de Vic (UVic)
Universitat Internacional de Catalunya (UIC)
Universitat Abat Oliba CEU (UAO)
Universitat de les Illes Balears (UIB)
Universitat de València (UV)
Universitat Jaume I (UJI)
Universidad de Cantabria (UC)
Universidad de Murcia (UM)
Universidad de Oviedo (UOV)
Universidade da Coruña (UDC)

Voleu més informació?

• Pàgina de Preguntes més freqüents de TDX.
• Sobre Tesis doctorals i TDX al CRAI.

Entrar a consultar TDX (Tesis Doctorals en Xarxa)

Revues.org és un portal de revistes en accés obert especialitzat en revistes de ciències humanes i socials.

Conté majoritàriament revistes en francès, però també revistes publicades parcial o totalment en altres llengües a França, com l’anglès,  el castellà, portuguès, rus o basc. Iniciat el 1999, és el portal més antic de revistes científiques de ciències humanes i socials de França.

Per localitzar revistes o articles hi ha, a banda d’una llista alfabètica, un cercador general al qual se li poden afegir criteris de limitació quan es necessiti. Es poden sindicar les cerques o revistes concretes amb RSS.

Per cada títol es dóna una descripció general del contingut, informació editorial, la periodicitat, números d’identificació, urls d’accés, els darrers números i articles disponibles en línia (com és habitual en molts casos dels darrers anys només es pot llegir el sumari dels continguts)  i l’opció de cercar la revista a biblioteques.

Apart de les revistes electròniques, a Revues.org hi trobareu altres seccions que us poden interessar, com Calenda “le plus important calendrier scientifique francophone en sciences humaines et sociales” o Hypothèses, un servei de publicació de blocs.

Fa uns mesos les notícies del CRAI van informar de la nova subscripció a la base de dades SCOPUS.

La novetat ara és que la base de dades ha ampliat la seva cobertura en Arts i Humanitats. Us reproduïm aquí la notícia:

“Des del passat mes de juny, hi ha disponibles a la base de dades SCOPUS més de 1.450 nous títols en Literatura, Història i Arts Visuals, entre d’altres disciplines de les Arts i Humanitats.

Amb aquesta addició s’ha duplicat pràcticament el contingut de la base de dades. Els usuaris de SCOPUS es beneficiaran a partir d’ara amb l’accés a una major quantitat d’articles procedents de gairebé 3.500 publicacions internacionals d’Arts i Humanitats d’alta qualitat que daten de l’any 2002 i que inclouen temes molt diversos com són Educació, Història, Psicologia del desenvolupament educacional i social, Literatura i teoria literària o Arquitectura i disseny.”

I de la notícia anterior:

“SCOPUS és una eina produïda per Elsevier que recull 15.000 publicacions de més de 4.000 editorials internacionals. Les disciplines que cobreix són: Química, Física, Matemàtiques, Enginyeria, Ciències de la salut, Ciències socials, Psicologia, Economia, Biologia, Agricultura i Ciències del medi ambient.

Aquest important recurs aplega un 80% de les publicacions internacionals revisades per especialistes amb una actualització setmanal. Des de SCOPUS es pot accedir directament al text complet dels articles de les publicacions subscrites per la UB.

D’altra banda, SCOPUS permet conèixer el nombre de vegades que un article ha estat citat d’una manera similar al Web of Science, així com cercar recursos web i patents a través del seu motor de cerca Scirus.”

♦ Glossari de Glossaris: Presentat per l’editorial Barcino, aplega els índexs que contenen els volums editats fins ara per ‘Els Nostres Clàssics’. De la presentació:  “El resultat serà un gran repertori lèxic de la llengua antiga. Aquesta eina, juntament amb altres obres lexicogràfiques, com ara el Diccionari català-valencià-balear, el “Diccionari Aguiló”, el Diccionario Balari i el Vocabulari del català medieval de Lluís Faraudo de Saint-Germain, pot augmentar extraordinàriament el coneixement del lèxic de l’època.”

♦ David Skinner. “Ain’t That the Truth. Webster’s Third: The Most Controversial Dictionary in the English Language”. Humanities (30, núm. 4, 2009). Comentari sobre la controvertida tercera edició (1961) del diccionari Webster’s de la llengua anglesa que encara quaranta anys després d’haver-se publicat ha continuat rebent atacs. Analitza la posició d’un dels seus crítics més il·lustres, l’escriptor David Foster Wallace, que ja mostrava al seu llibre Infinit Jest interès en la lexicografia, per exemple quan un dels seus personatges afirma haver-se memoritzat parts de l’Oxford English Dictionary i del Webster’s.

♦ Michèle Dassa et Christine Kosmopoulos, “JournalBase – Une étude comparative internationale des bases de données des revues scientifiques en sciences humaines et sociales (SHS)”, Cybergeo (25 Juny 2009). Aquest article presenta una taula comparativa de les revistes d’humanitats i ciències socials incloses al Web of Science i a Scopus (els gegants de la indexació i d’anàlisi de citacions d’articles de revistes acadèmiques), així com a  les llistes de l’European Reference Index for Humanities (ERIH) i de l’Agence d’évaluation de la recherche et de l’enseignement supérieur (AERES).

♦ ‘Top 100 Language Blogs 2009′: Una convocatòria que vol designar els 100 millors blocs de llengua. Si més no, us pot servir per descobrir nous blocs.

Text Content Analyser (Usinginglish.com):
Una senzilla eina d’anàlisi de text amb recompte estadístic: nombre de mots, paraules úniques, nombre de frases, mitjana de paraules per frase, densitat lèxica i mesura de llegibilitat del text segons el Gunning-Fog Index.

Tip of my tongue:
Projecte ideat amb un punt d’humor per pal·liar l’enutjós ‘efecte de ‘tenir una paraula a la punta de la llengua’ (en anglès). El recurs utilitza un grup de diccionaris i es serveix d’una graella amb diferents possibilitats d’interrogació per delimitar els resultats fins que trobem el terme anhelat.

Hyperwords:
Aquesta hàbil aplicació per a Firefox obre, quan marquem un tros de text al web, un menú amb les accions més habituals solem fer en aquests casos: copiar, cercar (Google, Wikipedia, Britannica…), traduir, enviar per correu-e (acompanyat per la url original i l’escurçada), etc. Moltes opcions es poden configurar a gust del consumidor.

Somrev és una base de dades francesa que ofereix accés lliure a gairebé 8.000 sumaris de 135 revistes de ciències humanes i socials (números que van en augment dia a dia).  Al voltant d’un terç dels prop de 120.000 articles recollits enllacen directament amb el text complet.

És un producte de l’Institut d’Études Politiques de Lyon (I.E.P) fet en col·laboració amb altres biblioteques i centres de documentació. L’alimentació de la base de dades es realitza de manera semiautomatitzada per part de les institucions associades.

La consulta es pot fer a partir de l’índex de revistes, es pot limitar per l’any de publicació i a més a més és cercable  per paraules clau del títol de l’article i per l’autor. Es possible seguir l’actualització de la base de dades pel fil RSS dels darrers sumaris de revistes incorporats.

Entrades relacionades:

• Sumaris de revistes a tictocs.
• Revistes de filologia a Dialnet.

El catedràtic de Filologia catalana de la Universitat de Barcelona Joan Solà, Premi d’Honor de les Lletres Catalanes d’enguany, va fer ahir dimecres una intervenció al Parlament de Catalunya.

Era el primer cop que el parlament convidava una personalitat distingida per la seva ’significació institucional, política, social, científica o cultural’ a intervenir-hi. [Notícia al Vilaweb, amb un enllaç al text del seu discurs, titulat "La paraula"].

Es pot seguir el vídeo de la seva intervenció des del Canal Parlament:

L’Oxford English Dictionary és un diccionari fascinant en tots els aspectes; apart de ser un model de precisió i completesa lexicogràfica, la seva història, la dels seus diferents editors, els col·laboradors, la suma de moltes qualitats excelses l’han convertit en una obra de referència única al món.

Ara, l’OED ha posat disponibles els prefacis als fascicles de la primera edició corresponents als anys 1884-1928, recollits anteriorment el 1987 per Darrell R. Raymond, i republicats amb el títol de Dispatches from the Front.

El mateix Darrell Raymond signa, com a part d’aquesta col·lecció, una introducció revisada dels Dispatches on hi remarca la importància de l’estàndard fixat en aquests prefacis pel seu primer editor, Sir James Murray:

“As in everything else, Murray’s Prefaces set the standard for the OED. While the other editors followed the general format he established, Murray’s Prefaces are always distinguishable. More than any other editor, Murray indulges in extended discussion of etymological and lexicographical curiosities, as for example with BE-, CROSS, ODD, PENNY and TAKE, and his explanation of why American was included while African was excluded (Vol. I).”

Apart del recull dels pròlegs dels 125 fascicles publicats originalment entre 1884 i 1928, es publiquen també les taules amb el recompte d’entrades per lletra, fascicle i volum:

http://oed.com/archive/oed1-preface/

Entrada relacionada:

• Per molts anys a l’Oxford English Dictionary.

Estem molt contents amb la notícia del Premi d’Honor de les Lletres Catalanes que ahir rebia el catedràtic de Filologia catalana de la Universitat de Barcelona Joan Solà i Cortassa, gran lingüista i filòleg de renom.

Podeu llegir les notícies del premi des del recull de premsa d’avui de la UB:

http://www.ub.edu/gpre/resums/090610/Portada.htm

Al catàleg de la biblioteca hi trobareu la major part de les seves obres. Aquí en teniu una llista, presa de l’apunt de la notícia sobre aquest premi que publicava ahir el bloc Gazophylacium:

Algunes de les seves obres: Estudis de sintaxi catalana (1972-1973), A l’entorn de la llengua (1977), Del català incorrecte al català correcte (1977), “Ser” i “estar” en el català d’avui (1981), Sintaxi generativa catalana (1986, amb Sebastià Bonet), Qüestions controvertides de sintaxi catalana (1987), L’obra de Pompeu Fabra (1987), Bibliografia lingüística catalana del segle XIX (1989, amb Pere Marcet), Lingüística i Normativa (1990), La llengua, una convenció dialèctica (1993), Sintaxi normativa: estat de la qüestió (1994), Gramàtica i lexicografia catalanes: síntesi històrica (1995, amb Albert Rico), Història de la lingüística catalana, 1775-1900 (1998, amb Pere Marcet), Gramàtica del català contemporani (2002, amb Maria-Rosa Lloret, Joan Mascaró i Manuel Pérez-Saldanya), Pompeu Fabra, Obres completes (2005-, edició a cura de Joan Solà i Jordi Mir), Plantem cara (2009), etc.

No tenim massa ocasions de parlar-vos des d’aquí d’Springer, un dels principals editors de revistes i llibres de ciència, tecnologia i medicina. Però hem trobat interessant aquesta nova eina lingüística: Exemplar: words in context, que ofereix Springer en col·laboració amb el Centre for Biomedical and Health Linguistics.

Quan introduïm un terme específic, Exemplar ens recupera una llista de resultats, mostrant on i com s’utilitza aquest terme en el conjunt de les aproximadament 1.900 revistes d’aquest editor. És, al mateix temps que un recurs promocional del seu fons de revistes, una eina que pot ajudar els autors (i als traductors, documentalistes, etc.) en l’ús i l’estandarització de la terminologia científica.

Realitzada la cerca, la columna de l’esquerra ens mostra diferents dades relacionades amb l’ús del terme en qüestió: Un gràfic cronològic que parteix de l’any de l’article on hi apareix per primer cop, les principals àrees temàtiques en les quals s’utilitza, la llista dels països amb la concentració més alta d’articles publicats, i les revistes on s’ha utilitzat més. A la part central veureu el terme en el context de les frases trobades a la base de dades. Clicant-hi a sobre podrem accedir directament a l’article escollit.

http://www.springerexemplar.com/

L’Emili Manzano va entrevistar dimecres al catedràtic de llengua catalana a la Universitat de Barcelona Joan Solà al programa L’hora del lector del Canal 33. S’hi va presentar el seu darrer assaig: Plantem cara. Defensa de la llengua, defensa de la terra (La Magrana, 2009).

Ara ja es troba disponible el vídeo amb l’entrevista, molt recomanable.

A ‘El blog del sr. Boix’ hi trobareu tots els detalls dels llibres comentats i recomanats durant el programa.