Joan Vinyoli a Begur

Amb motiu del 25è aniversari de la mort del poeta Joan Vinyoli la Institució de les Lletres Catalanes i l’Arts Santa Mònica, en col·laboració amb la Universitat Oberta de Catalunya, lletrA i l’Ajuntament de Barcelona, organitzen, sota la coordinació de Cristina Badosa (Catedràtica de Literatura Catalana a la Universitat de Perpinyà), una jornada d’homenatge, el 30 de novembre.

11:00 h. Sala d’actes Arts Santa Mònica, presentació del llibre La bastida dels somnis. Vida i obra de Joan Vinyoli a càrrec de Quim Curbet, de CCG Edicions i del seu autor Pep Solà.

12:30 h. Es descobrirà una placa dedicada al poeta al carrer Castellnou, 46, de Barcelona lloc on va viure Joan Vinyoli. Intervindran Albert Vinyoli, fill del poeta; Jordi Martí, Delegat de Cultura i l’Alcalde de Barcelona l’Excm. Sr. Jordi Hereu.

Núria Candela oferirà una lectura de poemes.

19:00 h. Sala d’actes Arts Santa Mònica. Trobada d’homenatge.

Intervindran:

Maria del Mar Bonet

Cristina Badosa (Catedràtica de literatura catalana de la Universitat de Perpinyà)

Feliu Formosa (Poeta, traductor i Premi d’Honor de les Lletres Catalanes 2005)

Xavier Folch (editor)

Josep-Anton Fernàndez (Professor d’Estudis Catalans a la Universitat Oberta de Catalunya)

Xavier Macià (Professor de Literatura Catalana a la Universitat de Lleida)

20:30 Espai Balcó Arts Santa Mònica. Recital poètic a càrrec d‘Anna Maluquer (rapsoda) i Marc Egea (viola de roda). Presentació a càrrec de Perejaume, artista i escriptor.

Podeu seguir tots els actes en directe a través de la xarxes socials Twitter i Facebook. També a Offlletra.

La primera setmana de desembre es farà un col·loqui virtual sobre Joan Vinyoli, obert a tothom i moderat per dos professors dels Estudis de Filologia Catalana de la UOC: Josep Anton Fernàndez i Teresa Iribarren.

Em sap greu començar un altre post tot just acabat el post anterior sobre la visita de GAY.CAT a PINK CORNER pero no podia fer el post anterior mes llarg. De fet l’himne del Pride Barcelona es va presentar ahir al Pink Corner i el podeu sentir al seguent video de unacanciontriste. L’himne comença cap al minut 05:20.

La veritat es que com aixo del PRIDE BARCELONA 2009 no em convenç, ara per ara, massa, em va semblar que l’himne tampoc m’agradaria … i … tot el contrari! M’ENCANTA!

Aqui us poso la lletra segons el que em sembla sentir. La lletra esta majoritariament en castella, una mica en angles i una miqueteteta en catala. El grup es diu BARB@ZUL i els seus membres son LAZARO y JOSE. GAY.CAT no els coneixia pero aixo no vol dir res perque GAY.CAT no esta pas massa assabentat de moltes coses.

Esperem que mentre soni aquesta canço a Barcelona i es celebren els 40 anys de Stonewall a Bagdad els clerics hagin deixat d’incitar a l’assassinat dels gais.

HIMME PRIDE BARCELONA per BARB@ZUL
LLETRA – LETRA -LYRICS

Y ROMPE LAS CADENAS, VIVE EN LIBERTAD
DISFRUTA DE QUIEN ERES, Y DE TU IDENTIDAD
Y OLVIDAR ESE PASADO GRIS
Y ESE AMOR QUE TE HIZO TANTO DAÑOOO
CAN YOU FIND THE POWER OF THE PRIDE?
¡SIENTE EL ORGULLO!
CAN YOU FEEL THE POWER OF THE PRIDE?
HO HAS DE SENTIR!
CAN YOU FIND THE POWER OF THE PRIDE?
¡SIENTE EL ORGULLO!
CAN YOU FEEL THE POWER OF THE PRIDE?
HAS DE SENTIR L’ORGULL! 

Podeu trobar BARB@ZUL a http://www.myspace.com/barbazulbcn

Quan vaig escoltar la lletra d’aquesta canço em va impresionar. A veure si endevineu qui es el pare d’aquesta gran obra. Es tracta d’una novetad discogràfia.

Tal vez fue una horrible pesadilla,
tal vez fue la luna llena,
tal vez fue la primavera,
desperté de un sobresalto
con el angustioso sentimiento
que tenía el cuerpo hueco,
yo tenía un gran boquete en el esternón
metí la mano dentro de mi pecho
y descubrí con gran horror

que sí…, que no… que es que yo no,
que yo no tenía corazón,
que es que no veis que no,
que yo no tenía corazón.

Mi corazón se me escapaba,
saltaba de mi cama
salía de mi casa
se iba por ahí de farra
sería que estaba deprimido
sería que estaba resentido
yo no sé por qué había sido
pero mi corazón se había ido…
y andando, andando,
se desplazan los humanos
pero los corazones se desplazan
palpitando, palpitando, palpitando….

que es que no veis que no…
que yo no tenía corazón.
que es que no veis que no,
que yo no tenía corazón.

Brillaba el cielo, había luna llena
brillaba la luna, clara
como el sol por la mañana
yo iba siguiendo el corazón calle arriba
y no sé por qué,
empecé a romper retrovisores
de los coches aparcados
¡Fuego al Clero!
Incendié una catedral
y destrocé una sucursal
del Banco de Santander…

¿por qué?, ¿por qué?, ¿por qué?
porque no tengo corazón,
que es que no veis que no,
que yo no tenía corazón.
Desvalijando ancianos,
asesinando perros
atropellando niños,
maldiciendo y escupiendo…
me estaba envileciendo…,
me estaba envileciendo…
destrozándolo todo
lo que me encontraba al paso
Y eso pasa si pierdes el corazón
que te vas poniendo malo…
me estaba sintiendo raro…
¿me estaría volviendo malo?
Es que no veis que no,
que yo no tenía corazón.
es que no veis que no, que yo no tenía corazón.

Bueno, evitaré explicaros las escenas más escabrosas y macabras de un servidor
persiguiendo a su propio corazón, sin su corazón… La cuestión es que mi corazón
se me iba…, pero se me iba mucho, Se fue de la casa, salió del barrio, de la ciudad,
se metió por el viejo cementerio, luego pasó por un chatarrero, luego otro sendero
que se internaba dentro de un bosque i luego llegó a un recodo del río donde
estaba el Puente de los Suspiros y ahí, mi corazón pues se encontraba… con otro
corazón y los dos corazones se recostaban en la baranda del Puente de los
Suspiros a palpitar, a palpitar… No, claro, eso está muy bien, claro… pero en fin…
hay que organizarse…
hay que organizarse…
hay que organizarse…
hay que organizarse…
Porque, claro, te desorganizas y… primero se te va el corazón, pero luego se te van
los riñones, o el hígado, o cualquier otro órgano… bueno, yo ya estaba a punto de
organizarme cuando, detrás de un árbol, apareció un señor con una gabardina gris y un sombrero gris y
un cazamariposas, se subió al Puente de los Suspiros y…¡Zas!,
cazó a los dos corazones… Yo, ya daba a mi corazón por perdido, pero de pronto,
salió una chica de detrás de unos matorrales, y le tiró una piedra a la cabeza del
señor de la gabardina y el sombrero gris y se cayó al suelo desvanecido.
Entonces la chica se acercó y se presentó… ¡Hola!, yo soy la dueña del otro corazón, que
también se me escapa mucho por las noches… últimamente, ya se sabe, que hay
mucha gente que se le escapa el corazón y pues hay otras gentes malas, que los
caza para hacer tráfico de órganos y estas cosas y yo, como tenía una piedra, pues he pensado, tírasela, sí… sí… hay que organizarse…,
claro, hay que organizarse…
hay que organizarse…
hay que organizarse… hay que organizarse…
hay que organizarse…
Bueno sí, y en eso, que pasaba por debajo del Puente de los Suspiros una caravana de esclavos, y pensamos… ¡Ya esta!
vendemos el cazacorazones al jefe de la caravana de esclavos y con el dinero que nos den, nos da de sobra para
organizarnos.
hay que organizarse…
hay que organizarse…
hay que organizarse…
hay que organizarse…

Doncs si, aixó es una canço d’un gran artista, a veure si el coneixeu…

La tipografia és un element molt important en el màrqueting i l’estètica, en la gestió estratègica de la marca, la identitat i la imatge.

Les lletres estan presents en tot el que veiem: les targetes, material d’escriptori, en la publicitat (tant impresa com televisiva), expositors, en bosses i envasos. La lletra té forma, color i material a tenir en compte tant independentment com en conjunt. Les lletres són un aspecte singular de l’estil, ja que afegeixen directament qualitats representatives a les paraules que, per descomptat, transmeten significat per sí mateixes. És infinita la varietat de tipologia de lletres, cadascuna d’elles pot transmetre un nombre infinit d’imatges. Les lletres altes i estretes, rematades, semblen elegants; les lletres arrodonides, grosses, sense rematar, semblen jovials.

La decisió respecte a la utilització de lletres majúscules o minúscules també és important. Les lletres majúscules transmeten autoritat i agressivitat; per un altra banda, la utilització exclusiva de minúscules poden donar impressió de gosadia i autosuficiència.

Trobareu documents sobre màrqueting i estètica, i tipografia al Catàleg de la Biblioteca.

Giulia y los Tellarini are the musicians responsible for the song BARCELONA that you can listen to in the trailer.

You can know more at http://www.myspace.com/giuliaylostellarini

—-

I just have heard the song. I never imagine that song for a Woody Allen’s film and I must admit that it is not the kind of music I listen to.  There are Spanish songs with the word Barcelona very beautiful. One of them says something like “Barcelona … armando follón”. I like that. There is another one saying “Barcelona tiene poder”

But let me concentrate in the song we hear in the trailer.

It reminds me of Italy. It is romantic and makes you dream. The voice of the girl is sweet and soft. And there is an intrument sometimes as background that is strong and it is very very cool. That instrument has a sound that reminds me the sound that Woody Allen plays when playing jazz.

It is a very sensual song and gives an image from Barcelona, at least for me, as a place where different cultures meet.

In http://www.myspace.com/giuliaylostellarini I have not seen the lyrics yet. Here is what I could pick up more or less in this trailer.

BARCELONA LYRICS – LLETRA DE BARCELONA – LETRA DE BARCELONA

(in http://vickycristinabarcelona.wordpress.com/2008/05/14/giulia-y-los-tellarini/#comment-161 you have the right lyrics and translation as given by catalina. Below is just a draft of mine!)

(a guitar starts …)

Porque tanto perderse tanto buscARSE sin encontrARSE

me encierran los muros de todas partes

Barcelona te estás equivocANDO no puedes seguir ignorANDO

que el mundo sea otra cOSA y volar como maripOSA.

Barcelona   hace un calor que me deja

fría por dentro con este vicio de vivir mintiendo

que bonito seria tu mAR si  supiera yo nadAR.

Barcelona Y mientras está llena  de cara de gENTE extranjera,

CONOCIDA,  desCONOCIDA … y vuelta a ser  transparENTE.

No insisto más Barcelona  _____

si no es cosa de tus ritos (o gritos?) tu laberinto extrovertido.

No he encontrado la rAZÓN porque me duele el corAZÓN

porque es tan fuerte que sólo podré vivIRTE en la distancia

y escribIRTE una canciÓN.

Te quiero Barcelona 

( male chorus: ellas en el poder  ellas en el poder)

(end of trailer by a gun shot by Penélope Cruz, Elena)

The lyrics that not the trailer ends says BARCELONA ES PODEROSA. I suppose this is a homage to another song that said BARCELONA ES PODEROSA, BARCELONA TIENE PODER.

Well that is what I understood. … dots mean that something

is missing!

This is a translation into English:

(a guitar starts)  because so much … so much searching oneself without finding oneself  

walls close me from all parts. Barcelona you are mistaken

you cannot follow

 … that the world be another thing (otra cosa)

and fly as a butterfly (y volar como mariposa)

barcelona   color que me deja

shine inside with that vice of continuing lying

how wonderful your sea would be if I know how to swimm

(que bonito seria tu mar si  supiera yo nadar)

barcelona

… full of people of foreigner face

known unknown …  transparante

no existe barcelona …

extrovertido

I have not found the reason why the heart is in pain

because it is so strong I will only be able to live you through distance

and write you a song (y escribirte una canción)

I LOVE YOU BARCELONA (te quiero barcelona)  …. …. ( power? … power?) (a gun shut)

Well, as you can see the song is a song to Barcelona where comments are made about the city and how one feels about the city. In Spanish.

The lyrics state clearly that Barcelona has tourists and foreigners living here

(cara extranjera conocida desconocida)

The part where it mentions mariposa (butterfly) I think it could be a hint to

Modernisrme, the Catalan Art Nouveau. Near Plaça Espanya there is a modernist house with a butterfly at its top.

 By the way in http://www.myspace.com/giuliaylostellarini you can listen to more songs of Giulia y Los Tellarini. Tramontana reminds me of the Barcelona song. I recommend BUENOS AIRES if you want tolisten to Giulia singing in English.

Or IL PRINCIPE in Italian!!! Thanks to Woody Allen I discover a group from my own city …

————————————————————————

June 2nd 2008:

ELJU.EU was one of the first to talk about Giulia y Los Tellarini some days before the Cannes Première. Here you could read the lyrics og the Barcelona song even before it was published some days later in EL PERIÓDICO.

ELJU.EU even opened www.giuliaylostellarini.tk as an unofficial website which redirects here. So I am happy to see that the media are talking about this group. Some days ago there was an article in www.elperiodico.cat and today in www.lavanguardia.es there is even a video where you can see the group talking!: http://www.lavanguardia.es/premium/publica/publica?COMPID=53470679592&ID_PAGINA=1810084&ID_FORMATO=9&PAGINACIO=1&SUBORDRE=3&TEXT=

El Periódico url was http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=513815&idseccio_PK=1026&h=

and you could read this

29/5/2008  ENTREVISTA CON GIULIA Y LOS TELLARINI, GRUPO INDIE|SABOREA LA FAMA ANTES DE PUBLICAR SU DISCO

Giulia y los Tellarini: “Lo de Woody Allen ha sido una auténtica lotería”

Alguns de vosaltres ja us heu vist esquitxats amb aquest vídeo del Youtube. Però és que és una gravació en directe d’una de les meves cançons d’Iron & Wine preferides. M’encanta poder veure com toquen els instruments, les cares que posen en cantar, o com fan l’slide amb la guitarra horitzontal.

Per compensar una mica de tanta pesadesa musical, us he posat la lletra de la cançó amb una traducció aproximada que n’he fet, tot i que ara que hi penso no tinc clar si això compensa o accentua la pesadesa. En tot cas la traducció m’ha costat molt i no està especialment ben feta; a favor meu només puc dir que la lletra és molt minimalista i costa molt de traduir, i d’entendre en un sentit literal. Que no vol dir que no emocioni.

He lays in reins

One more drink tonight as your gray stallion rests
Where he lays in the reins
For all of the speed and the strength he gave

One more kiss tonight from some tall stable girl
She’s like grace from the earth
When you’re all tuckered out and tame

One more tired thing the gray moon on the rise
When your want from the day
Makes you to curse in your sleep at night

One more gift to bring we may well find you laid
Like your steed in his reins
Tangled too tight and too long to fight

Iron & Wine, del disc In the reins

Una beguda més aquesta nit; mentre el teu cavall (semental) gris descansa / on roman embridat per tota la velocitat i fortalesa que té//Un petó més aquesta nit; d’alguna noia alta de l’estable / ella és com gràcia de la terra / quan tu estàs fet pols i amansit // Una altra cosa cansada; la lluna gris quan surt / quan el què tu vols del dia / et fa maleir mentre dorms durant la nit // Un regal més per donar; et podríem trobar estrès / com el teu corser embridat / enredat massa estret (d’estrènyer)i de massa llarg (com amb massa corda o fil pel voltant) com per lluitar.

Com us anticipava fa uns dies, l’Eugènia Morer ha completat l’espai de la Joana Raspall a la seu de l’AELC. Tant de bo en vinguin més, encara més; però aquest és mereixedor de la visita. Consta d’una presentació, breu biografia, premis obtinguts, bibliografia de l’obra publicada, comentaris sobre la seva aportació literària, fragments d’entrevistes, una antologia i un apartat de vincles petitó —com em temo que és de fet la cultura en català, dit sia sense afany de polèmica—, però que enllaça amb diversos llocs útils: el diccionari d’autors de CLIJCAT, Lletra o l’ajuntament de Sant Feliu de Llobregat (i alguna aportació, si més no, volenterosa —per mi ho dic).

Us deixo amb unes paraules de la Joana, tretes del lloc web del Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil:

Ja de petita m’agradava molt la poesia, i després, durant la forçada llarguíssima absència de la nostra cultura a les escoles, em dolia especialment la mancança de poesia als llibres. Quan la lírica dels nostres poetes va anar ressorgint, resultava com un illa desconeguda per a les noves generacions que no hi tenien connexió des de la base escolar. Per això vaig proposar-me, com d’altres ja feien, facilitar camins vers la poesia vivencial i sentimental, senzilla i entenedora, no com a simple joc de mots o de servei didàctic gramatical com s’estilava aleshores. La pretensió de «lluïment personal» en quedava exclosa. Aquest intent d’integrar-me al món dels infants m’ha compensat amb unes experiències bellíssimes que agraeixo profundament.

Beautiful lyrics and lovely music A kind of sweet country, but don’t get scared by the “countryness”, he’s really good. I specially like the song “Ghosts”. Here you have my favorite sentences. I’m gonna keep them in mind for a while, a big while maybe…