[Article de José Téllez publicat a la revista de Revolta Global nº44, maig 2008.] También en castellano.

Quaranta anys després i se’n parla encara en debats encesos com si hagués passat ahir. Els fets que es van succeir a tot el món, però sobretot a París, al maig del 1968, són un referent constant per a tots els moviments d’esquerres del món. El llegat del 1968 és present a la nostra memòria col·lectiva, i gran part de responsabilitat en té la revolució gràfica i artística dels cartells, pamflets i pintades als murs que van ‘decorar’ París durant tot un mes.

“La bellesa és al carrer”, resava un dels cartells més famosos, amb un dibuix d’una noia que llençava una pedra a la policia. La revolta del ‘68 va potenciar, sobretot entre els estudiants que van encendre l’espurna, una preocupació per la manera de comunicar i representar les seves consignes. En cap cas no volien convertir-se en un moviment artístic. Una consigna pintada a la Sorbona deia: “L’art ha mort, alliberem la nostra vida quotidiana”. Es volia crear una estètica al servei del poble, i no al revés. Per això rebutjaven l’art oficial, especialment el mercat que envoltava la creació artística (representat llavors per l’artista nord-americà Andy Warhol).

Art al servei del poble

Aquests grafistes estaven també influenciats pels revolucionaris de principi de segle. El nou art sorgit de la revolució russa i el de l’escola Bauhaus a Alemanya, va ser la font d’inspiració per a l’estètica del 68. Aquestes tendències artístiques (constructivisme, suprematisme, minimalisme, etc.) defensaven un art alliberat de fins pràctics i estètics, que estigues al servei del nou món i la nova societat que s’estava creant a partir de la revolució del 1917. Va ser la primera vegada a la història que es no pretenia crear un estil artístic, sinó convertir-se en l’expressió d’una convicció política. Un art, en definitiva, no destinat simplement a la contemplació, sinó que responia a una demanda social.

Al 68 es reprenen aquests convenciments, i els podem veure sobretot a la utilització de colors plans, imatges senzilles, bàsiques, geomètriques. No s’utilitzaven fotografies ni elements massa detallats; es cerca sempre la forma bàsica que defineix un motiu (com es va fer amb la foto del Che de Alberto Korda o la famosa foto de Daniel Cohn-Bendit somrient a un policia, simplificades a taques de color). Dels altres elements gràfics en destaca l’ús de la tipografia: el valor de la paraula i el missatge preval sempre sobre la imatge. Resulta del tot estimulant la claredat absoluta d’aquesta propaganda d’un nivell d’allò més elemental.

Art popular, art anònim

Els primers cartells i pamflets van aparèixer la nit del 13 de maig. En total, en prop d’un mes, es van editar al voltant de 500.000 cartells amb uns 400 motius diferents. S’utilitzaven per l’edició les tècniques més bàsiques de la gràfica: la serigrafia, la litografia i l’estergit. Es va convertir ràpidament en un veritable “art popular”: no tenim avui dia cap nom de cap artista creador d’aquests emblemes. Van ser realitzats per professors, estudiants i treballadors als taller ocupats de l’Escola de Belles Arts parisenca. Alguns simplement anaven signats amb un segell amb la llegenda: “Atelier populaire des Beaux-Arts” (Taller popular de Belles-Arts).

Algunes d’aquestes creacions s’han convertit en autèntiques icones revolucionàries impassibles al pas dels anys. La imatge del policia SS, la xemeneia de la fàbrica amb el puny, el policia que tapa la boca a un estudiant, etc. Aquestes icones han estat freqüentment utilitzades als moviments socials arreu del món. Només cal anar a la més recent revolta estudiantil francesa del març de 2007, on col·lectius anticapitalistes de tot tipus van reutilitzar aquestes imatges per la seva propaganda contra un nou contracte “escombraries”. Al nostre món actual, saturadíssim de disseny publicitari, la potència expressiva i la cruesa visual d’aquestes imatges són totalment vàlides, i cal rescatar-les d’un ús mercantil i despolititzat, per a les nostres reivindicacions contemporànies.

_________________________________________

Llegir més:

• Llibre de Patricia Badenes: La estética en las barricadas. Mayo del 68 y la creación artística. No és fàcil de trobar a llibreries. Es pot comprar a la web de la Universitat Jaume I (editora) per 15€. Ho vaig fer així i em varribar ràpid i sense problemes.
• Article de Patricia Badenes al Magazine del Mundo.
• Cuatro Tipos: La gráfica política del mayo 68
• Les Affiches de Mai: arxiu amb tots els cartells del maig del 68.