Els grups municipals s’adhereixen al posicionament de la premsa catalana, manifestat ahir en un editorial conjunt

..Dóna suport a l’editorial sobre l’Estatut, ja som més de 500!

REDACCIÓ / MANRESA Els grups municipals de CiU, PSC, ERC i ICV-EUiA expressen el seu acord total amb les reflexions que dotze diaris catalans van subscriure ahir en una editorial conjunta, sota el títol La dignitat de Catalunya. És una iniciativa que ha fet d´altaveu del sentir d´una àmplia majoria del poble català i té l´encert d´exposar els seus neguits i expectatives des de la fermesa, la claredat i la serenor.

Els grups municipals del CiU, PSC, ERC i ICV-EUiA s´adhereixen al contingut i a l´esperit d´aquest manifest conjunt en defensa de l´autogovern i de la voluntat del poble català, validada a les urnes, de dotar-se d´un nou Estatut. De la mateixa manera, convidem als col·lectius i institucions locals a sumar-s´hi i fer públic el seu suport.

COMPARTIR:

Ayer leía en la prensa acerca del extraño caso de dos prófugos de la Justicia española que residen en Francia con domicilio fijo pero que, por alguna extraña razón, las autoridades francesas se han visto incapaces de localizar para extraditar a España. El plazo en el que debían comparecer en la Audiencia de Barcelona fue ampliamente sobrepasado. Las autoridades españolas se pusieron entonces manos a la obra para dictar orden de busca y captura contra ellos. Sin embargo, parece que, por lo que se desprende de los periódicos, ni siquiera fiscales, jueces y funcionarios policiales parecían estar seguros de que los dos hombres fueran a aparecer.

Christian Piazzole y Rachid Chaouati, ambos de nacionalidad francesa y de origen corso y argelino respectivamente para más señas, fueron detenidos en Manresa por posesión de armas de guerra y, por tanto, claramente ilegales en el ámbito civil. La actitud del país galo puede comprenderse algo mejor si se tiene en cuenta que los dos hombres estaban bajo órdenes directas del general Phillipe Rondot, director que fue de la DGSE, la Dirección General de la Seguridad Exterior, el servicio de inteligencia francés. Chaouati, al parecer, era un enlace que no debía de trabajar a tiempo completo para la agencia y que hizo de enlace de Piazzole, de ahí que fuera el primero a quien detuvieron los Mossos d’Esquadra con las manos en las armas. Es posible que el corso se desplazara a territorio español con la misión de cometer un asesinato selectivo contra un terrorista islamista o independentista corso.

Cuando leí varias noticias sobre el caso, no pude evitar acordarme del malestar generado en el juez francés que investigaba los asesinatos cometidos presuntamente por el GAL en su territorio por el supuesto encubrimiento de Amedo y Domínguez que llevaron a cabo las autoridades españolas, obstaculizando de este modo las tareas judiciales para esclarecer los hechos ocurridos en Bayona y otras localidades. Aunque el GAL fuera en sí misma una organización ilegal que practicaba el terrorismo, creo que una operación de asesinatos selectivos por parte de un cuerpo de seguridad de un estado democrático que supuestamente está sujeto a Derecho, como todas las instituciones, en un país extranjero es sumamente grave, en primer lugar, por el hecho de cometer un asesinato en un país donde ni siquiera rige la pena de muerte y, en segundo lugar, por ser un caso de espionaje e injerencia extranjera y, por ello, un posible atentado contra la seguridad de un país.

El caso de los dos agentes franceses me parece considerablemente más grave que lo sucedido con los GAL si nos atenemos exclusivamente al contexto. A principios de la década de los ochenta, aún se necesitaba pasaporte para pasar de España a Francia o viceversa, existían puestos fronterizos fuertemente vigilados. Una persona sabía que había entrado en territorio extranjero al cruzar la frontera. Dos estados con intereses harto distintos, pese a su vecindad no siempre coincidentes y, si se examinan las circunstancias y razones que dieron origen a la formación de los GAL, hasta diametralmente opuestos. No obstante, en 2009, no existiendo tal frontera, con libertad plena de tránsito de personas y mercancías, independientemente de que hablamos de dos estados soberanos distintos con disparidad de intereses e información reservada, qué duda cabe, se obstaculice la labor de la Justicia de un modo tan evidente en casos tan graves como es el de acabar con la vida de una persona.

Siendo al que nos referimos un caso puntual, nos presenta, pese a todo, la disyuntiva de si quienes nos interesamos por y participamos de la política, al nivel que sea, nos creemos en realidad la Unión Europea, en el más estricto sentido de la palabra o sólo en lo que respecta a las bellas palabras y a los vistosos formalismos. Problemas como estos, invitan a meditar seriamente sobre la viabilidad de un servicio diplomático propio de la Unión.

Gossos.

• Data: Dissabte, 28 de novembre
• Lloc: Teatre Kursaal de Manresa
• Adreça: Paseo Pedro III, 35 (Manresa)
• Horari: 21:30h
• Preu: 18€

Web oficial: http://www.gossos.net/

Y ya estamos otra vez, segundo año consecutivo en que daremos fe de nuestro festival de cine favorito, ese de nuestra jodida ciudad.

Pasquin y yo mismo estamos deseando empaparnos del olorcillo a cuero de las chaquetas de los guayones manresanos muertos de hambre típicos de estos eventos (los quiero y no puedo pero me compro un Mercedes igualmente), y de paso aprovechar para ver alguna peli que otra gratis. Al respecto de esto último, dar las gracias a la organización del festival por invitarnos (pese a la guadaña de blog que tenemos, imagino que es cuestión de sumar sin mucho filtro), en especial a Neus Artigas, que es la que cada año nos envía los mails de confirmación. Sí, porque el tradicional director del festival, Manel Quinto, pasa de nosotros como de la mierda. Esto no debería suponer ningún trauma si no fuera porque fue profesor nuestro en el instituto… supongo que el tiempo lo olvida todo. Algún día explicaré la anécdota de cómo le conocí.

Por lo demás, este es nuestro plan:

VIERNES 20:

siempre en el Atlàntida, The Road 20,15, Conrad McCarthy en baja forma, con el gran Viggo. 22,30 Zombieland, con el majete de Woody Harrelson. Entre pelis, si nos da tiempo, iremos a Las Vegas a comernos un bocadillo y un par de birras como manda la tradición, así que ya sabes: si ves a dos tíos de negro y con barba sentados en la barra, somos nosotros (si eres chica mejor).  Las chupas de cuero las dejamos para otro año pero. El sábado yo no podré pasarme, así que pregúntale a mi colega Pasquin, o mejor insístile para que se acerque y nos escriba algo por aquí.

DOMINGO 22:

17,15 Ricky, de François Ozon, el Almodóvar del cine francés según Wikipedia. 20h El Lazo Blanco, de Michael Haneke. Entre horas supongo que pasearemos, haremos alguna fotillo y nos tomaremos alguna cervecilla por ahí. Y poca cosa más, domingo hora de cenar en casa y adiós Fecinema 2009. Primeras críticas la semana que viene.

Así que ya sabes, aprovecha para visitar nuestro encantador pueblo (se ajusta mejor a la realidad este término), sobretodo ahora que no hace tanto frío (mínima 8º, máxima 23º), y disfruta de cierto localismo hecho cine por unos días. No prometemos ningún famosillo ni canapés tampoco, pero seguro que te lo puedes llegar a pasar bien.

Previa del partido correspondiente a la 8ª jornada de Liga ACB para enCancha.com. El resto de previas puedes leerlas aquí.

El Suzuki Manresa busca confirmar su nivel ante Estudiantes

Javier Cepedano. El Estudiantes, por su parte, tratará de demostrar que la mejoría del equipo es un hecho tras conseguir dos victorias consecutivas.

El Suzuki Manresa trata de ratificar su buen hacer en este comienzo de Liga, buscando una nueva victoria que les asiente en puestos de Play Off. El entrenador local, Jaume Ponsarnau, que con esta cumple su tercera temporada completa como máximo responsable de la dirección técnica del club, seguirá contando con Michael Ruffin en sustitución del lesionado Brian Cusworth. El pívot estadounidense se aproxima a su completa recuperación, después de la lesión que sufrió en la muñeca derecha en el mes de octubre. El conjunto manrresano apostará, apoyado en un grupo cohesionado en el que destacan Montañez, San Miguel, Ivanov y Grimau, por conseguir su tercera victoria en el Nou Congost.

Tras un cambio de dinámica, demostrado tras sendas victorias ante el Blancos de Rueda Valladolid y el Ayuda en Acción Fuenlabrada, el Estudiantes viaja a Manresa con la intención de corroborar que la mejoría en el juego y la actitud del equipo es un hecho. Luis Casimiro podrá contar con toda la plantilla y, seguramente, como así ha sucedido en los recientes encuentros, apostará por una rotación limitada a ocho jugadores. La intensidad defensiva y el rebote, clave ante el Fuenlabrada (47 en total), así como el acierto en el tiro exterior de Blake Ahearn, serán las armas que el conjunto colegial ponga en juego mañana miércoles.

Las últimas seis veces que se han enfrentado ambos conjuntos, la victoria siempre ha caído del lado local. Ello supone que, debido al rendimiento en liga de los locales, el encuentro de este miércoles suponga para el Estudiantes una prueba incontestable sobre su nivel.

El passat dissabte a la nit vaig tenir l’oportunitat de gaudir de la primera nit house aborigen que s’ha fet en aquest país. Va ser a Manresa en motiu de la Fira Mediterrània. Vaig anar amb les orelles ben destapades i ulls com taronges, és a dir, amb ganes d’escoltar, veure i observar atentament el que es presentava davant meu. No hi tenia cap tipus d’expectativa dipositada. Sabia dels artistes convidats, però d’aquests, van caure a última hora en Carles Belda i l’Enric Casasses. Aquests van ser substituïts per Jaume Aguza, Alba Loganpel i pel també poeta Josep Pedrals. Amb tot però haig de dir que l’espectacle va ser prou curiós. La mescla de música d’arrel i popular, amb la música i bases d’allò més  innovadores em va resultar si més no interessant. Fusionar música electrònica amb gralles, trompeta, una cobla i la música de banda, no és gens senzill. I el resultat, tot i que la combinació sembli estrambòtica, prou original i innovador. Una pantalla on s’hi projectaven imatges com si fossin efectes musicals, una posada en escena amb un escenari que compartia protagonisme amb la cobla ciutat de Manresa i la banda de la Unió Musical del Bages, disposades a banda i banda de l’escenari. Tot ben cuidat, fins a l’últim detall. A més l’espectacle va comptar amb la presentació en societat de l’Electrosimfonieta número 1 d’en Marcel Casellas, on s’incloïa el Sermó neofital d’en Francesc Pujols. Recitat per en Pau Riba. I com a colofó final d’aquest  projecte, en Pedrals va recitar un poema d’en Jacint Verdaguer, en Mossèn Cinto, referit a la muntanya sagrada del país, i en Pau Riba va cantar el Virolai més innovador que s’hagi escoltat.

De fotografies, vídeos i material audiovisual (sobretot d’un servidor) no en faltaran, però a causa d’uns problemes tècnics, això haurà d’esperar. Però si d’una altra festeta musical voleu gaudir, podeu dirigir-vos aquest dissabte al centre comercial Sant Jordi, a l’autovia de l’Ametlla km. 27,3, a tocar de la vila vallesana, on s’hi celebrarà el 2n aplec modernista vallesà. A partir de les 23h hi haurà festa sonada. Música modernista del país i de franc!

“… i a la Terra en general,

per viure li cal oxigen,

rebolcar-se en els orígens…

copular amb l’universal”

Marcel Casellas

Manresa és una de les grans ciutats de Catalunya. De la Catalunya interior. Sovint passem per Manresa, o prop de Manresa, però no ens aturem. Manresa està ben col·locada. Està camí del túnel del Cadí, que ens porta a la Cerdanya. Està camí de Cardona o Solsona, el cor verd de Catalunya. Està al mig de l’eix transversal, entre Lleida i Girona. Però sempre està per on passem. És fàcil d’entendre… quí vol anar a Manresa?. A fer-hi què?. Doncs hi ha mil raons per anar a Manresa. Potser no a l’estiu, que fa molta calor, però Manresa pot ser un bon lloc per passar un dia, o un cap de setmana, a la primavera, o a l’hivern, per exemple. Manresa te una Seu. Una seu que no és una catedral, ni te bisbe. De tota manera fa molta patxoca. (Vegeu la foto). I fa tanta patxoca, i és tan bonica, que mereix ser una catedral. I ho és: una Seu. Obra mestre del gòtic català, acull dins seu magnífiques obres d’art, sobretot pintura gòtica catalana. També heu de visitar la Manresa jesuítica, ignaciana. Barroca com poques al nostre país, tan escàs d’aquest art, injustament denostat. Heu vist la Cova de Sant Ignasi?. Doncs hauríeu de visitar-la. Us impressionarà. També hi ha un barri antic, amb un pont medieval damunt el riu Cardener, places i carrers amb regust. Manresa poseeix molts edificis modernistes, visitables i bonics. En l’apartat natura Manresa, tot i que no us ho cregeu, va molt ben servida. No la pròpia ciutat, és clar, sinó els seus voltants inmediats. Parlem del Parc de l’Agulla, amb el seu llac, dipòsit gegantí de les aigües de la ciutat, adaptat als usos lúdics. I ja que parlem d’aigua parlem del parc de la sèquia, i de la sèquia mateixa, que abastí del preciat líquid la Manresa antiga i provocà, indirectament, el miracle de la misteriosa llum, que donà orígen a la festa. Si us agraden els minerals, a nosaltres ens encanten, teniu un museu mineralògic, dels millors de Catalunya a l’Universitat. Però si us parlem de manresa a principis de novembre és perquè us volem presentar una gran fira d’espectacles al carrer: Mediterrània. A Manresa es donen cita els millors grups de teatre i animació. Grups que, més tard, trobareu per les places dels pobles, en les festes majors. És un cap de setmana ideal pels infants. Desenes de funcions, en locals i pagant, però pagant poca cosa, o bé pels carrers de Manresa, de franc. Aprofiteu per donar un volt per les viles properes a Manresa: Súria, amb el seu casc antic medieval, Cardona, amb la mina de sal, el castell i el seu vilar rural, un lloc on podeu pensar per anar a dormir i menjar. De fet, nosaltres no hem dormit mai a Manresa ciutat, però us deixem la web d’allotjaments, on n’hi ha per parar un tren. Alguns semblen fantàstics. Nosaltres, si anem per la zona, mengem a Cardona, al Bremon, que també és un hotel de pel·lícula, o al Petit Perico, al carrer Cambres 20, tel: 93 868 41 31. Però a Manresa també hi ha molta oferta.

Manresa es una de las grandes ciudades de Cataluña. De la Cataluña interior. A menudo pasamos por Manresa, o cerca de Manresa, pero no nos paramos. Manresa está bien colocada. Está camino del túnel del Cadí, que nos lleva a la Cerdanya. Está camino de Cardona o Solsona, el corazón verde de Cataluña. Está en medio del eje transversal, entre Lleida y Girona. Pero siempre está por donde pasamos. Es fácil de entender … ¿quién quiere ir a Manresa?. ¿Para hacer qué?. Pues hay mil razones para ir a Manresa. Quizás no en verano, porque hace mucho calor, pero Manresa puede ser un buen lugar para pasar un día o un fin de semana, en primavera, o en invierno, por ejemplo. Manresa tiene una Seo. Una seo que no es una catedral, ni tiene obispo. De todos modos mola mogollón. (Véase la foto). Y es tan bonita, que merece ser una catedral. Y lo es: una Seo. Obra maestra del gótico catalán, acoge en su interior otras magníficas obras de arte, sobre todo pintura gótica catalana. También debeis visitar la Manresa jesuítica, ignaciana. Barroca como pocas en nuestro país, tan escaso de este arte, injustamente denostado. ¿Habéis visto la Cueva de San Ignacio?. Pues deberíais visitarla. Os impresionará. También hay un barrio antiguo, con un puente medieval sobre el río Cardener, plazas y calles con sabor. Manresa posee muchos edificios modernistas, visitables y bonitos. En el apartado naturaleza Manresa, aunque no se lo crean, está muy bien servida. No la propia ciudad, claro, sino sus alrededores inmediatos. Hablamos del Parque de l’Agulla, con su lago, depósito gigantesco de las aguas de la ciudad, adaptado a usos lúdicos. Y ya que hablamos de agua hablemos del parque de la acequia, y de la acequia misma, que aporta el preciado líquido a la ciudad, y provocó indirectamente, el milagro de la misteriosa luz, que dio origen a la conocida fiesta. Si os gustan los minerales, a nosotros nos encantan, teneis un museo mineralógico, de los mejores de Cataluña, en la Universidad. Pero si os hablamos de Manresa a principios de noviembre es porque os queremos presentar una gran feria de espectáculos en la calle: Mediterránea. En Manresa se dan cita los mejores grupos de teatro y animación. Grupos que, más tarde, encontrarán ustedes por las plazas de los pueblos, en las fiestas mayores. Es un fin de semana ideal para los niños. Decenas de funciones, en locales y pagando, pero pagando poco, o bien por las calles de Manresa, gratis. Aproveche para dar una vuelta por las villas cercanas a Manresa: Súria, con su casco antiguo medieval, Cardona, con la mina de sal, el castillo y su vilar rural, un lugar donde se puede pensar para ir a dormir y comer. De hecho, nosotros no hemos dormido nunca en Manresa ciudad, pero os dejamos la web de alojamientos, donde los hay para parar un tren. Algunos parecen fantásticos. Nosotros, si vamos por la zona, comemos en Cardona, en el Bremon, que también es un hotel de película, o el Petit Perico, en la calle Cambres 20, tel: 93 868 41 31. Pero descudad, en Manresa también hay mucha oferta.

No puede ser que Román Montañez nos meta un triple a falta de un segundo en el reloj de posesión. Vale que haya sido una castaña, pero no estuvo del todo bien defendido. Esa jugada define perfectamente el partidito que se han cascado los pupilos de Txus Vidorreta. El Manresa se ha impuesto con lo que vulgarmente se conoce como “huevos” por 62 a 57.

Tercera derrota consecutiva de la temporada liguera y cuarta en total. Cagómetro disparado, con cuatro fechas en el calendario que nos meten el miedo en el cuerpo: Real Madrid en casa, a remontar contra el Donetsk y viajes consecutivos a Donosti y Sevilla. O la actitud de este equipo cambia o haremos un principio de temporada que quizá sea un lastre para este curso entero.

Porque al equipo le falta actitud. Hay momentos durante los partidos que parece que bajasen los brazos. Esto es algo que se lleva adoleciendo desde que debutamos en la segunda mejor liga del mundo. Hay un cuarto que se nos olvida jugar a baloncesto. El pasado día contra los ucranianos metimos solo 6 puntos. Esta mañana han sido 9. Luego tenemos que hacer la monumental para sacar el partido adelante. Y claro, no lo conseguimos.

Si bien es cierto que hoy el equipo ha dado una cara más afable que el pasado martes, el Manresa, con poquito, lo ha sabido contrarrestar. Con Mumbrú tocado debido a su fascitis plantar, el resto del equipo no ha sabido compensar sus puntos. Solo Javi Rodríguez y Blums han estado medianamente acertados en el tiro. Alarmante también el bajo estado de forma de Marco Banic. Durante el europeo de Polonia dije que le veía pasado de forma. Lo sigue estando. Tiene más culo que Jennifer López. Urgen sesiones de biomanan para recuperar a uno de los mejores cuatros de liga. Volverá.

Jerome Moiso, también tocado ha estado como la camiseta del equipo en el día de hoy: gris. Se está ganando el mote de “agridulce” Moiso: lo mismo te da una de cal como una de arena. Javi Salgado (que las sigue metiendo cuando hay que meterlas) no está en un buen estado de forma y se nota en la dirección que, afortunadamente, hoy no ha estado tan tan mal como otros días gracias al base de Porriño. Warren aun sin ritmo, se le espera como agua de mayo en la anotación. Y es que el americano está siendo otra clave de este mal arranque. Supuestamente, Chris es el responsable de anotar y no está anotando. ¿Markota?, igual gracias. Yo al croata le tenía viendo vídeos de Felipe Reyes durante toda una semana, como en “La naranja mecánica”. Y es que con sus 2.10 y su manita,  le faltan muchísimos fundamentos baloncestísticos a adquirir.

Cierro la entrada de hoy con Ronny Seibutis. Inexplicable por qué juega tan poco ni por qué ese cambio a falta de 2 minutos por Paco Vázquez, jugador que debería estar para 5 minutitos en el segundo cuarto (he sido bueno con él). En la temporada más ilusionante de nuestra historia, estamos logrando desilusionarnos a marchas forzadas. Mi pronóstico sigue siendo que ganaremos al Madrid, remontaremos el vuelo contra el Donetsk y ganaremos uno de los dos partidos de fuera. Pero habrá que cambiar la actitud.

La primera fase de les obres es van iniciar amb normalitat a la via de Sant Ignasi. S’hi invertir 11 hores de feina.

regió7.cat » Manresa

Moment de la instal·lació de la primera peça de l’estructura que connectarà el Barri Antic amb el de les Escodines, davant de la mirada expectant de desenes de veïns
josep rojas

JORDI CUMPLIDO | MANRESA Silenci sepulcral en el moment en què la grua aixecava la pesada estructura del primer tram de la passarel·la que connectarà el Barri Antic amb les Escodines a través de la via de Sant Ignasi. Després, el xiuxiueig de les opinions més diverses entre els veïns que s’havien concentrat al carrer de la Codinella. En l’ambient havia quedat la sensació que a la ciutat s’havia pogut presenciar poques vegades un muntatge arquitectònic d’una envergadura així.

Les obres d’apuntalament de la primera part de la passarel·la, sens dubte la més complexa de les tres, van començar a primera hora del matí i es van allargar fins a les 6 de la tarda, “sota les previsions i sense incidències”, segons la regidora d’urbanisme de Manresa, Àngels Mas. En onze hores només es va produir una incidència, l’ensorrament d’una part del mur de la via de Sant Ignasi durant el trasllat de l’estructura des del passeig del Riu.

En les tasques d’apuntalament de l’estructura van treballar 40 operaris coordinats en grups: un sector dedicat al transport de la peça amb els camions, un altre a soldar l’estructura i un grup de manobres que regulaven el trànsit. Cada grup tenia un delegat i tots ells, un responsable de coordinació. Les tasques més complicades van ser, segons el cap d’obra, Jordi Redondo, el trasllat i l’elevació de la peça.

Segons Mas, “el resultat, de moment, ens satisfà. Tot i la difusió que se n’ha fet a partir d’imatges 3D, el cert és que fins que la passarel·la no estigui acabada no sabrem quin impacte visual té”, un element que va considerar “fonamental”. Mas va recordar que “només hem apuntalat la primera part de l’estructura, i la dimensió la determina la llargada. Per tant, és normal que ara es vegi sobredimensionada”. D’altra banda, una de les arquitectes de l’obra, Pilar Calderón, va destacar la “integració” de l’obra en el paisatge urbà de la ciutat. “Ha de ser un element que dialogui amb l’entorn. Per això hi ha una mirador orientat al sud, perquè no ha de ser una passarel·la de pas, sinó un balcó a la ciutat”. Va destacar elements com el joc d’ombres que reflecteix al tram de la via de Sant Ignasi durant el dia, segons la posició del sol, o les diagonals que dibuixa el terra de la passarel·la, que inspiren “els nervis gòtics de la Seu”.

Divisió d’opinions
Al carrer de Codinella es van amuntegar desenes de veïns per seguir l’espectacular muntatge de la peça. Entre els veïns hi va haver opinions ben dispars. Andrés Mato, veí de la Balconada, pensava que era “molt correcta” la col·locació de les passarel·les, perquè “esdevindrà una bona drecera”. En canvi, Jaume Joan Costa, veí del Barri Vell, considerava que “l’estructura és massa farragosa” i fa “mal als ulls”. Quant als talls de circulació derivats de les obres, la Policia Local de Manresa va informar que l’afectació va ser mínima.

Denúncies encreuades entre La Caixa, Sacresa i Cots i Claret mantenen aturat el proyecte

Vistes de la Fàbrica Nova Arxiu/Salvador Redó

El jutge haurà de decidir com es desbloqueja una situació que ha quedat travada a causa del conflicte entre les parts

REDACCIÓMANRESA L’operació de la Fàbrica Nova de Manresa està visiblement encallada, però sota aquesta evidència hi ha una complexa trama de denúncies creuades entre les parts implicades: Sacresa, Cots i Claret i Servihabitat, com a divisió immobiliària de La Caixa. Ahir, instàncies oficials de La Caixa van explicar aquesta situació i van voler deixar molt clar que si no han intervingut encara per dignificar l’espai de l’emblemàtica Fàbrica Nova és perquè un escenari previ de desavinences entre Sacresa i Cots i Claret la mantenen lligada de mans i peus.

Tot va començar quan Sacresa i Cots i Claret van constituir una societat anomenada Fàbrica Nova Park amb el 53,5 % per a la primera i el 46,5 per a la segona. Aquest equilibri es va modificar quan Sacresa va voler encarregar-se directament de la part comercial de l’operació al 100%. La venda es va dur a terme i, segons Josep Claret, en el mateix moment es va formalitzar un contracte d’obres perquè Cots i Claret fos qui construís aquest centre comercial. Josep Claret va explicar ahir que en l’escriptura pública de l’operació es reconeixia que si hi havia una transmissió a tercers es mantenia aquesta obligació.

Claret, però, afirma que quan Sacresa es va vendre la seva part de l’operació a La Caixa aquesta obligació no constava en l’escriptura. Segons Claret, La Caixa sabia que s’estaven executant obres i que hi havia un contracte vigent i hi havia una escriptura de propietat que reconeixia drets de la constructora. Després de gastar més de 2,5 milions d’euros i no cobrar ni un cèntim per executar la part comercial de l’operació, Cots i Claret decideix mantenir-se dins l’obra fins que es resolgui el seu contracte. Des de La Caixa, però s’aclareix que no pot intervenir a la Fàbrica Nova per complir els requeriments que li fa l’Ajuntament fins que la finca no sigui desocupada per Cots i Claret. També assegura que la compravenda feta amb Sacresa deixava constància que estava lliure de càrregues i ocupants, cosa que no es compleix. La Caixa denuncia Sacresa per no haver venut una propietat lliure d’ocupants i a Cots i Claret per ocupació il·lícita d’un espai que és seu.
L’Ajuntament, tot i que ho ha silenciat fins ara, era ben coneixedor de la situació, ja que en carta tramesa per Servihabitat el 22 de juliol ja es va manifestar aquesta circumstància, “atès que la Constructora Cots i Claret està retenint il·lícitament la possessió de les finques i ens nega l’accés per poder fer qualsevol actuació i treball”. Cots i Claret, però, diu que les obres que l’Ajuntament reclama a la Caixa que faci ja les té previstes i consten en el seu contracte.

Segons documentació aportada per La Caixa, el 13 de novembre del 2008 ja va instar Sacresa a actuar atès que Cots i Claret els havia comunicat que els devia unes quantitats importants de diners i que fins que no veiessin satisfet el seu crèdit retindrien les possessions de les finques. La mateixa documentació, tramesa a l’Ajuntament amb data 16 de setembre, explica que “la indeguda retenció de la possessió de les finques per part de la referida constructora ja es va plantejar al poc d’haver adquirit les finques -Octubre de 2008-, i continua encara pendent”. El 5 de febrer del 2009, una nova carta adreçada a Sacresa reiterava la necessitat de resoldre les qüestions -més concretament, pagament de quantitats- en les quals la constructora Cots i Claret es basava per retenir indegudament la possessió de les finques. Seguint amb la documentació, el 27 de febrer del 2009 Cots i Claret va adreçar una carta a Servihabitat reiterant-se que continuarien retenint la possessió de les finques fins que no cobressin les quantitats que se li deuen per raó del contracte d’obra. Davant d’aquesta petició, Servihabitat deixava molt clar que, naturalment, aquestes quantitats no els eren imputables, perquè “ni és part en el contracte ni s’ha subrogat en ell, i per tant no és deutora de la quantitat que reclama la constructora com a requisit condició perquè desallotgi les finques”. Van se- guir altres cartes. Aquesta és la situació que s’ha vingut produint durant el darrer any i fins a l’actualitat. La Caixa manté que n’és víctima fins que hi hagi una resolució judicial del cas i es pugui reprendre el projecte.

D’aquesta manera, finalitza la fase mes molesta per als veins, a causa del soroll i de la pols

REDACCIÓMANRESA Els treballs d’excavació i de fonamentació a les Escodines que du a terme l’empresa municipal FORUM acabaran aquesta setmana, tal com s’havia anunciat. D’aquesta manera, finalitza la fase més molesta per als veïns, a causa del soroll i de la pols. Ha quedat pendent d’executar la part corresponent a la rampa d’accés a l’aparcament, atès que aquesta operació s’ha de fer de manera coordinada amb la instal·lació de la passarel·la de la via de Sant Ignasi.

Les excavacions s’han realitzat durant els darrers mesos. Però les darreres setmanes, aprofitant que s’anava assolint la cota d’excavació definitiva, FORUM va instar la constructora a iniciar paral·lelament la fase de fonamentació de l’aparcament, que també s’ha anat realitzant. Així doncs, a hores d’ara ja es pot veure l’estructura d’una part de la plantes soterrani -2 i -3. Per a la fonamentació, es va decidir incorporar el sistema de piconadores, per tal d’augmentar el ritme dels treballs previst. Un cop autoritzats per l’equip responsable del seguiment de la vibració ocasionada per les obres, aquest nou mitjà s’ha pogut incorporar als treballs, malgrat estar-ne inicialment exclòs. Això ha permès que en aquest moment la fase de fonamentació ja estigui finalitzada

Regió 7

9 de Octubre de 2009

El manresà és el primer Ajuntament català d´obrir compte al banc ètic Fiare

Acaba la setmana amb el divendres i el programa 414 d’El crepuscle encén estels · IB3 Ràdio, 21:00 · en el qual en Pere Estelrich entrevistarà JOAN MANRESA, trescador de la Mediterrània. Amb això del viatjar tens dues opcions. La primera és el viatge tradicional: navegar, cavalcar, caminar per les dues riberes, l’europea i l’africana, pot esser apassionant. La segona serà segurament més barata i, en certs casos, tan engrescadora com l’anterior: llegir llibres, gaudir de les seves fotografies, trescar per internet… tot sigui per averiguar detalls ben curiosos de tota aquesta Mar, des de l’Estret del Bòsfor i dels Dardanels o el Canal de Suez fins a la Punta de Tarifa. Tarifa, l’extrem sud de la Península Ibèrica, coneguda com la capital del vent, del kite-surf, i de l’energia eòlica; un municipi del Camp de Gibraltar que compta amb …414 km²

…414, precisament, com Crepuscles comptam fins el dia d’avui.

· IB3 ràdio en directe · http://streaming01.ib3radio.com:8000/ib3radio.mp3

Eric Ripert, head chef of Michelin three star and NY Times four star restaurant, Le Bernardin, 2003 James Beard Outstanding Chef, cookbook author, and gastro celebrity, can now add TV personality to his resume.  His show, Avec Eric, began airing on a PBS-affiliated  TV station near you sometime in mid-September.

-

Why do I care and, more importantly, draw your attention to this?  While the show is not without its merits and I do want to eat at Le Bernardin at some point, especially since I have been and will be a rather frequent visitor to NYC for a while, I am most interested in an episode titled “Star Ingredients,” which features Manresa, possibly my favorite restaurant in the country.

-

Manresa's "Into the Vegetable Garden"

-

Mr. Ripert talks extensively with Manresa’s chef David Kinch about the restaurant and his collaboration with Love Apple Farms owner Cynthia Sandberg.  Their biodynamic garden and the dishes it evokes are well-profiled, giving wonderful insight into Mr. Kinch’s philosophy and inspiration.

-

Here’s a link to the episode.  The video can also be found on Manresa’s blog, which is how I stumbled upon it.  A review of my last Manresa dinner is forthcoming and, hopefully, so is another meal.

Fa uns dies l’AJM i Maulets van alliberar un espai a Manresa, la intenció és fer-hi un Ateneu Popular. Malgrat que l’edifici es trobava en desús des de feia anys, els mossos d’esquadra van intentar desallotjar els joves de l’edifici. Això va comportar una concentració de suport fora la casa que dissuadí els mossos de desallotjar.

Ànims i a seguir lluitant contra l’especulació !

¿Te gustaría que en tu ciudad se celebrara un referéndum de autodeterminación? ¿Que ciudad es?

Resultados provisionales (La lista de ciudades/votos se actualizarà una vez al día) Ult. Act. 11/09

La participació de Josep Guardiola (entrenador del Barça) i La Bruixa d'Or.

E2S (Cardona) ha creat i desenvolupat la LOTERIACULÉ, la nova loteria solidària del FC Barcelona i La Bruixa d’Or. De fet, E2S va redactar i dissenyar el projecte per aconseguir l’acord entre la Fundació del Futbol Club Barcelona i l’Acció Social de La Bruixa d’Or, vessants solidàries de dues de les marques més famoses del país.

Els números de la LoteriaCulé són exclusius.

Tant els dècims com les participacions de la LoteriaCulé pertanyen a sèries íntegres de la Loteria Nacional. Cada número consta, per tant, de 195 sèries, o sigui, 1.950 dècims. Per tant, la Grossa de Nadal només tocarà als jugadors de la LoteriaCulé. Toqui o no toqui, però, els donatius generaran una gran il·lusió entre aquells que més ho necessiten.

La loteria. La loteria es vendrà en forma de dècim i de participació.

Els dècims de la LoteriaCulé són bitllets de la Loteria Nacional per al sorteig del 22 de desembre de 2009. Es vendran dins de sobres impresos amb un disseny exclusiu a tot color, seguint la  filosofia de La Bruixa d’Or (l’única administració que lliura així els seus dècims). En el revers del sobre, el comprador podrà llegir la justificació del donatiu de 2 euros. Per la seva banda, les participacions que es posaran a la venda portaran la imatge d’un jugador (la del seu Barça Toon), i la terminació del número coincidirà amb el dorsal del jugador. Seran una sèrie de participacions col·leccionables on s’hi exhibiran, també, les tres copes del triplet.

On es vendrà? A l’estadi i per internet (www.loteriacule.cat)

La LoteriaCulé es vendrà, principalment, a les instal·lacions del FC Barcelona, en punts de venda que s’instal·laran a la zona del bulevard (entre el Palau Blaugrana i l’entrada del Museu) i, els dies de partit, en una vintena de punts distribuïts pel Camp Nou.
Paral·lelament, per mitjà de la pàgina web www.loteriacule.cat, qualsevol usuari podrà adquirir dècims de la LoteriaCulé i no pagar-los fins al moment de rebre’ls a casa. De la mateixa manera, per mitjà del web es podran encarregar talonaris de participacions (50 butlletes per talonari) o bé paquets de talonaris (15 talonaris per paquet). De fet, el Barça farà una crida a les penyes i a entitats i institucions catalanes per animar-les a sol·licitar les seves participacions i donar un cop de mà a la Fundació del Futbol Club Barcelona.

Finalment, us convidem a visitar el web: www.loteriacule.cat, també creada i desenvolupada per E2S.

La participació de Leo Messi i La Bruixa d'Or.

La participació de Touré Yaya i La Bruixa d'Or.

La nit del deu a l’onze de setembre TV3 organitza NIT 10 i moltes entitats arreu del territori s’han adherit. En aqui us faig cinc centims de les activitats que m’han cridat l’atencio:

- TARRAGONA: TREMOLA CATALUNYA. Es pot afegir tot Catalunya. Es tracta de saltar i botar a les 23 hores i que un sismograf ho capti. Ideal per la gent que te veins nomes a sota. Hi haura la Fundacio Toni Manero.

- SITGES: Concert al Museu Maricel i Jazz al Cau Ferrat

- BARCELONA: La Sagrada Familia de Nit

- TARRAGONA: Visites guiades al TEATRE METROPOL d’en Jujol!

- FIGUERES: Museu Dali de Nit!

- MANRESA: Bany nocturn a les piscines municipals

- BARCELONA: Bany a les Piscines Picornell

- VALENCIA: Cinema i actuacions a l’Octubre

- MANRESA: El cami dels sirvencis (nomes amb aquest nom ja donen ganes d’anar-hi …)

- L’HOSPITALET DE LLOBREGAT: Nit Larsson

- GIRONA: Cinema Truffaut. Sessio Golfa. Sera de franc?

- SANT BOI DE LLOBREGAT: Mazoni i Love of Lesbian

- TERRASSA: Castell Cartoixa de Vallparadis. No ho conec pero el nom de castell cartoixa el trobo molt suggerent.

- VAL D’ARAN: Església de Santa Maria d’Arties (romànic català)

- PALMA: A Es Baluard

- REUS: Caminem per les arts

- BARCELONA: El Matarranya a la Casa Amatller

- BARCELONA: Palau Güell

Aqui nomes he posat unes quantes activitats i de fet n’hi ha d’interessants que no he posat i que podeu trobar a http://www.tv3.cat/nit10/

No cal dir que ara per ara hi ha una ciutat que no sembla participar de la NIT 10: Lleida. Desconec les causes.

]]> http://nyculinarian.com/2009/08/19/manresa/ Wed, 19 Aug 2009 15:22:18 +0000 anrielizabeth http://nyculinarian.com/2009/08/19/manresa/

Before leaving for California, I did some research and was excited to find Manresa, which is consistently on top 10 lists, including epicurious.com’s top 10 farm-to-table restaurants in the US. Logistically, it would have made sense to eat at Manresa on our first night driving the coast, as it is a hour plus drive south of San Francisco. But, Manresa is closed on Mondays and Tuesdays which is when we would have been passing by, so we drove there and back from Christina’s apartment where we were staying in SF.

The service at Manresa is flawless. From the minute you enter the restaurant you feel welcome and well taken care of, and not at all in a overbearing way. The menu is structured such that you have two choices: order any four of the courses on the menu, which change daily, or order the chef’s tasting menu. We went with the four courses, and were very happy with our choice (not wanting to sit forever, and also knowing that we had a lot of eating ahead of us in the days to come).

The food was beautiful. Usually I’m not into overly-composed dishes with lots of fancy garnishes, but something about the food at Manresa transcended all of that. It was quite composed, but still managed to feel approachable and non-pretentious. Every bite was a pleasure, and sometimes a surprise. It was the first time in a while that I felt truly challenged thinking about what ingredients must have gone into each dish.

After we ordered, we were presented with two amuse-bouches. The first was a strawberry gazpacho, served in a shot glass. I had never had strawberry in a savory preparation before, and was surprised at how well the flavor went with whatever spices were used (I think there was some onion in there as well). My only complaint here would be that I didn’t have a small spoon to scrape out the thick layer of soup that remained stuck to the glass.

For our second amuse, an Arpege egg arrived with a small demitasse spoon. Made with vinegar and finished with maple syrup, the egg came served in an egg shell that was perfectly decapitated. (When I visited the Per Se kitchen, I saw one of the chefs prepping egg shells for a similar sort of dish.) Our server instructed us to make sure we dug deep into the shell so as to get the many layers of flavors in each bite. Once you plunged your spoon in, the egg’s runny yolk mixed with the sour or the vinegar and the sweet of the maple syrup. Dave summed it up well when he said, “I’ve never tasted anything like this before.”

Due to the fact that the menu changes daily (unlike most restaurants where I can easily access the menu online as I write), I’m a little hazy on the exact descriptions of some of the dishes, but I will try my best to report what was in them.

I started with a summer squash and zucchini “risotto,” garnished with crispy mushrooms. The dish was made, not with rice, but with very finely cubed pieces of zucchini and squash. Each cheesy bite was better than the next. As I ate, all I could think about was the poor intern (or maybe cook) who had to fine brunoise (a cut that yields uniform cubes that are 1/16″ cubed) the vegetables for the dish.

Dave’s first dish was a summer bass, served sashimi style.

Next, I had mixed seafood in a young tomato broth, garnished with a stunning array of edible flowers. The broth in this dish was a revelation, it was light and flavorful in a tangy, yet sweet, way. My best guess is that it was made with dashi and the guts scraped out of a green tomato.

Dave’s second course was the season’s first albacore, served with sea urchin and hazelnuts. Dave’s favorite course of the night, it was “almost rare, and practically melted in your mouth.”

For my final savory course I had the chicken breast. It came with deliciously soft pieces of squash and some micro greens. I tried very hard to determine what the green flaky garnish was; my best guess is something with shiso, but I’m not sure.

Dave had the Napa Valley spring lamb and tongue confit, served with cranberry beans and a yogurt sauce. His least favorite of his courses, Dave described it as a, “woodland forest meal.”

For dessert I ordered “A tribute to New Orleans:” a piece of pecan bar topped with a caramelized banana and some chicory ice cream. It also came with a side of beignets. The highlight was certainly the banana, as well as the pecan cake. I thought that the beignets were not at all what they are supposed to be, too airy in the middle, with little flavor.

Dave had the hazelnut and cocoa tart with bitter chocolate sorbet and beet granita. Dave said that the chocolate sorbet was the best part, with its deep chocolate flavor. The beet granita made the dish quite unique.

At the end of our meal we were invited to see the kitchen (I don’t know if this is something they offer to everyone or not, Dave thinks it was because I was taking photos or maybe because our server overheard me saying I wanted to). It was smaller than I expected, but very clean and well-organized. The head chef was not in that day, but everyone else was busy at work, plating and cooking. The visit to the kitchen was the icing on what was already a very impessive cake.

On our way out, the host was talking to us about our trip, and took the time to write down some restaurant recommendations in the towns where we were stopping along the coast. Again, that just rounded off the already wonderful service.

]]> http://awhimsygirllife.wordpress.com/2009/08/19/manresa-complete-enjoyment/ Wed, 19 Aug 2009 05:34:02 +0000 YC http://awhimsygirllife.wordpress.com/2009/08/19/manresa-complete-enjoyment/

There’s a reason why David Kinch spanked Bobby Flay in Battle Cabbage when they competed on Iron Chef.  The man knows how to turn the humblest vegetables into rockstars.  As to be expected, Manresa is a showcase for the Kinch’s skills in crafting incredible dishes without sacrificing the integrity of the ingredients.

I had been wanting to dine at Manresa for a while and almost gave up on it as my last few days in SF ticked away, when AT somehow scored us a reservation right before I left San Francisco.  It was a fitting meal with which to say goodbye to the land of Alice Waters and the farm to table ethos.

Manresa did not disappoint and throughout the meal, I felt like I was eating out of someone’s vegetable and flower garden and everything was seasonally apropos. We started with a bite sized black olive madeleine and a roasted red pepper gelée.  According to AT, Manresa likes to bookend a meal with the same dishes but different flavors. These bites were savory and rather tasty, especially since I’m an olive addict.

Black Olive Madeleine, Roasted Red Pepper Gelée

The first course was pickled unripe strawberries with a coriander granita, on top of which was poured a tomato broth. Delicious and refreshing.  I didn’t know until recently that coriander was the result of cilantro left to bloom and seed (thanks to Bacon for enlightening me). The sour berries contrasted nicely with the fragrant granita and the tomato with both sweet and sour flavors, balanced it all out.

Pickled Unripe Strawberries with Coriander Granita in a Tomato Broth

We were then presented with warm cubes of bite-sized sweet corn fritters. When popped into our mouths, the liquid center coated our palate with a pure taste of corn and sunshine. If summer could taste like something, it would be this.

Sweet Corn Fritters

Foie Gras Royale was incredible. (Segue: whenever I hear the world royale, I think of Pulp Fiction and Royale with Cheese.). A base of foie gras mousse covered with a puree of sorrel tasted grassy and earthy. On top of it was a deep fried squash blossom that could used to dip into the cup. This was probably the most decadent dish of the evening and one of my favorites.  In this dish as in others, there were a lot of microgreens on the plate and I think I ate enough to make me feel like a bovine grazing in a pasture.

Foie Gras Royale with Sorrel, Squash Blossom and Amaranth

The humble egg must be the most perfect container in the world and anything that comes in an egg shell is bound to be delicious. This is Manresa’s arpege egg, with sherry vinegar and vanilla maple syrup. Creamy and yolky, this is another one of those dishes where if I could ignore table etiquette, I would be licking the last bits of yolk and cream off the egg shell. I could dive into a pool of this stuff but I would definitely be sinking to the bottom with all the food I eat.

Arpege Egg

Shellfish in unripe tomato broth couldn’t be simpler in appearance and flavor. The assorted clam, octopus, crab and the like were so fresh and sweet and the light acidity from the unripe tomato balanced it out. It didn’t need anything else except for the light touch of herbs and oil.

Shellfish in Unripe Tomato Broth

Nasturtium ice cream with pumpkin soup. Interesting dish and I enjoyed it. Reminded me a little bit of the Persian ice cream I used to have at Mashti Malone but not as perfumy or sweet.  The grassiness of the nasturtium was well offset by the sweetness of pumpkin. Again, I felt kind of weird munching on flowers and clovers but I liked it.

Nasturtium Ice Cream in Pumpkin Broth

Greenbeans and potatos in a bonito butter broth was utterly rich and the bonito kicked in the fifth element of flavor of umami to round out the plate. There was a blossom on top whose name escapes me but it was deep fried and bitter(not a bad thing).

Green Beans and Potato in Bonito Butter Broth

Another Manresa classic is Into The Vegetable Garden. Thin slices of root vegetable such as turnip along with greens, flowers, and some buttery foam rested on a carrot puree and also chicory root and potatoes made to resemble dirt.  The ingredients were delicious and tasted like they were picked that morning which I’m sure they were.  It reminds me of Blue Hill’s Vegetables on a Fence where the raw ingredient itself provided all the necessary flavors. You can’t really appreciate how good this is until you taste it because most of us haven’t grown up on a farm, harvesting our vegetables at the peak of flavor.

Into the Vegetable Garden

Lobster with peaches, basil leaves, topped with a peach granita, and resting on top of pesto.  I loved this dish as well. The peaches were sweet and the lobster perfectly cooked. The basil added the right amount of herbiness to the dish to offset the richness of the lobster and the nectar of the peaches.

Lobster with Peaches

This next dish was also incredible (common theme here). Albacore with chervil cream on buttery morels in a sweet onion and marrow broth.  I can’t really say what the chervil tastes like because I’ve rarely had it but for some odd reason, I’ve always associated it with the British.  The name just sounds like a British butler, all stiff and proper but you know he’s hanging out at some bawdy alehouse late at night.  I can’t say much else, just let your imagination run wild because my mouth is watering again just thinking about this plate.

Albacore with Chervil Cream

Wood-pigeon in watercress and a bark made from white chocolate and barley. This was a good dish although the majority of the meat was kind of tough for my taste, except for that one tender pink slice you see in the picture.  The flavors were nice, but in general, I’m not a huge fan of pigeons by any name. They’re just round, fat, little flying rodents.  I’m not sure what the bark did for it but it was a cute play on having a tree, leaves, and a bird.

Wood Pigeon and Watercress

Perfectly cooked spring lamb with cranberry beans, chanterelle mushrooms and goat’s milk yogurt. The juices from the meat had tones of rosemary and the lamb was tender and the yogurt added a great tang. Hands down the best lamb I have ever tasted in my entire life.  Next time you see me hanging around some sheep with a crazed look in my eyes and a knife and fork in hand, chances are I’m thinking of this lamb. Good gawd it was frickin amazing.

Spring Lamb with Cranberry Beans

Dessert was another showcase of summer bounty. Tree ripened plums of different varieties with a fromage blanc ice and sweet corn pudding, over which was poured a spiced red wine reduction. Some of the plums were soft and sweet, others were more tart and crisp, a lovely contrast of taste and texture. There were bits of arugula scattered on the corn which added a nice bitterness to the dish. It was so fresh and naturally sweet, I felt like I was sitting underneath the shade of some great oak soaking up a cool breeze and warm sun.

Fresh Plums

The last dessert was an homage to the Big Easy. Praline ice cream, caramelized banana, a walnut tart, and beignets. The tart had an awesome crust with a nice grainy texture that I loved. A swirl of coffee syrup on the plate gave it an added kick.

Homage to the Big Easy

We book-ended our meal with another madeleine and gelée. The madeleine was chocolate and the gelée was strawberry, a nice final bite.

Chocolate Madeleine and Strawberry Gelee

My overall impression of Manresa is that Kinch has a quiet reverence for ingredients and each dish was elegant in its simplicity.  There weren’t a gazillion ingredients or flavors on a plate to overwhelm the senses. Perhaps there were six or seven items of the best quality and I could taste each component and appreciate the flavors and textures without struggling to wrap my head around it.  I could taste the essence of the peaches, the plums, the lamb, the coriander, and the shellfish and just take the time to savor and enjoy.

]]> http://guiaboom.wordpress.com/2009/08/13/paginas-web-autogestionables/ Thu, 13 Aug 2009 06:29:00 +0000 guiaboom http://guiaboom.wordpress.com/2009/08/13/paginas-web-autogestionables/

Nuevo diseño de página web autogestionable, más vistoso, más completo, precio asequible, solo informate en SiteBOOM

SiteBoom es una empresa dedicada a la creación y el diseño de páginas web que cuenta con una importante especialización en sitios Web autogestionables.
Esta web es un ejemplo de las webs autogestionables que realizamos. El usuario puede modificar desde el área de administración todo el entorno y contenidos de su página Web.
En el apartado de Web autogestionable, detallamos todo el funcionamiento de esta importante herramienta, pero lo que queremos destacar en este apartado es el conjunto de esta aplicación, que ha sido desarrollada para facilitar al usuario la modificación de su web en su propio dominio, ahorrando costes de actualizaciones y tiempo.
A esta aplicación no le falta de nada, menús, colores, catálogos de producto….y por si fuera poco, hemos destinado una gran importancia al posicionamiento de estas Webs. La mayoría de las Webs se pierden en la red por la falta de posicionamiento, esta aplicación ha sido desarrollada pensando en que nuestros clientes quieren comunicar sus servicios en Internet y su intención, al hacer la inversión en una página web, es que sus servicios sean encontrados por los usuarios en los principales buscadores de la red.
Con SiteBOOM no tendrá que tomar decisiones precipitadas por haber una promoción especial que hay que cerrar en 24 horas, todo lo contrario, podrá comprobar resultados en la red que serán mucho más convincentes que una promoción, una decisión precipitada, es, en la mayoría de las veces, una mala inversión.
Contamos con 10 años de experiencia en el sector de la comunicación y desarrollo Web en Internet, y nuestra filosofía es conseguir clientes satisfechos, por eso mejoramos día a día para ofrecerles el mejor servicio.

Inicio
SiteBoom
Webs Autogestionables
Posicionamiento Web
Diseño Web
Otros Productos
Mapa de Situación
Contactar

]]> http://hawksports.wordpress.com/2009/08/13/adios-ahmad-for-now/ Thu, 13 Aug 2009 01:53:50 +0000 mdegeorge http://hawksports.wordpress.com/2009/08/13/adios-ahmad-for-now/

Ahmad Nivins’ NBA dream will have to wait a little while. Last year’s Atlantic 10 Player of the Year yesterday signed on to play with Basquet Manresa in Spain’s ACB.

Nivins was drafted by the Dallas Mavericks with the 56th pick in the 2009 NBA Draft. The Mavs still retain his NBA rights.

Manresa, based in the Barcelona province, finished 14-18 last year, good for 10th out of 17 teams in the ACB, which is considered by many the strongest in the world outside the NBA. Alumni of the ACB include 2009 fifth overall pick Ricky Rubio and NBA All-Star Pau Gasol. The league boasts 10 winners and 14 runners-up in the half-century of the Euroleague and former European Cup.

Nivins is the 28th Hawk drafted in the NBA, and the first to receive the honor since Jameer Nelson and Delonte West in 2004. He is the third-leading scoring in St. Joe’s history (1,789 points), the sixth-leading rebounder (955), and all-time leader in field goal percentage (62.7). He was the A-10 and Big 5 POY last season, and an All-American Honorable Mention.

–Matthew De George ‘10

]]>