Ja ha començat el compte enrere per a la meva “experiència” més llarga al Marroc.
Tinc posades les vacunes, mirats el viatge i l’assegurança, demanada i concedida l’excedència laboral, fent visites el pis per llogar-lo, avisada la família propera, portat el mòbil de companya, fent classes intensives de “darija”… i només em falta el correu final de confirmació de la “contrapart”, dient-me les dades (sobretot) de tornada.
Encara no he pensat què posar a la maleta, però el vol que he mirat és amb la Royal, que deixa portar 40 kilos. No crec que els faci servir tots.
I, sobretot, començo a tenir nervis, perquè la data ja s’apropa.
Ufff! Segur que tot es compleix segons el previst… però fins que no estigui allà no dormiré tranquil.
No tinc confirmat el vol, però comencem la marxa enrere (-44).

Tipo: Reuniones – Congreso
Red: Global
Hora de inicio: El Viernes, 13 de noviembre de 2009 a las 16:35
Hora de finalización: El Sábado, 14 de noviembre de 2009 a las 14:00
Lugar: Universitat UB: La Facultat de filosofía, Geografía i història. Barcelona
Calle: Carrer Montalegre, 6
Ciudad/Pueblo: Barcelona, Spain

DescripciónLa immigració és un fenomen complex, que ha existit des de les primeres civilitzacions fins els moments
actuals. La immigració a Espanya s’ha incrementat fins assolir el 12% del total de la població, és a dir 5,5
milions de nouvinguts, unes xifres que, tot i la crisi econòmica global, patirà poques modificacions
enguany.
El cas de les migracions marroquines no es una excepció, hi ha 729.000 ciutadans d’origen marroquí i a
Catalunya, parlem de 300.000 ciutadans, el que suposa una tercera part dels nous catalans.
Les associacions gestionades pels nous catalans d’origen magrebi segueixen el pas del moviment
associatiu català; fort en les seves conviccions i reivindicacions, per assolir els seus objectius. Poc a poc,
les associacions es fan fortes i guanyen espai de participació amb treball i perseverança.
El principal objectiu funcional de la majoria d’associacions catalano-magrebis ha estat l’assistència a la
comunitat marroquina resident a Catalunya: assistència legal, laboral, educacional i social. Però un cop
superada aquesta necessària etapa d’activitat solidària, les entitats s’haurien de plantejar jugar un paper
més actiu en el conjunt de la societat civil catalana; un paper més reivindicatiu participatiu i constructiu.
El Primer Congrés.
Quatres associacions, UMMI-amb seu a Barcelona, La Llum de Nord amb seu a Vilafranca del Penedès,
ATIMCA amb seu a Barcelona i Adib biladi amb seu a Tarragona, van veure la necessitat d’organitzar un
congrés per debatre la situació de les entitats d’origen marroquí i reflexionar sobre la constitució d’una
xarxa democràtica entre les entitats constituïdes legalment i amb seu a Catalunya. Diferents institucions
catalanes van donar el seu suport financer a
l’ iniciativa: Direcció General de Participació ciutadana, la Secretària per a la Immigració de la Generalitat
de Catalunya. L’Ajuntament de Barcelona. Tanmateix, els sindicats CC.OO i UGT han ofert el seus
recolzaments per tirar endavant aquesta emprenedora acció.
L’objectiu principal era dinamitzar l´associacionisme d’origen marroquí amb tècniques de participació en
debats obert. Tanmateix, era una oportunitat per facilitar la participació ciutadana, l’obertura d’aquestes
associacions a Catalunya i capacitar aquestes entitats que no han tingut accés a la professionalització.
El congrés es va celebrar el 23 i 24 de Novembre de 2007 va comptar amb l’assistència de més de 100
persones i 34 associacions. La inauguració del congrés va anar a càrrec del Sr. Oriol Amorós, secretari
d’immigració de la Generalitat de Catalunya.
El primer congrés va ser una oportunitat per crear un espai de diàleg i de reflexió per consolidar el treball
en xarxa. Però també per reflexionar sobre la creació d’una entitat que podria englobar totes les entitats
amb les mateixes afinitats i preocupacions.
El Segon Congrés
Han passat 2 anys d’aquesta primera experiència i, tot i que les associacions d’origen marroquí continuen
treballen per garantir l’assistència als seus associats, el cert és que hi ha un increment de l’interès per
participar ja en la vida política tant de Catalunya com del Marroc. Aquesta nova dimensió suposa un
important repte de futur pels nous catalans d’origen marroquí. Amb l’objectiu de fomentar i impulsar
aquesta nova fita.
Les entitats impulsores del primer congrés; La llum del Nord, Adib Biladi, Ummi i AtimCa, al que s´han afegit les assocciacions siguents: Codenaf, Norte Sur, Averroes, Itran, associació ÁrabeCatalana, Comunitat musulmana de Tarrragona, associació cultural Mediterrània, Amical de Barcelona i la lliga marroqui per la educacio básica i en contra el analfabetisme entre altres, convoquen el II Congrés d’Entitats Democràtiques dels Marroquins de Catalunya.

Si passejant per Catalunya ens trobessim un café que es digues Café Kataloña potser ens cridaria l’atenció el seu nom i ja està.
Però si ens trobessim lluny de Catalunya i trobessim on menys un s’imagina un café que es digués Café Kataloña llavors segurament ens quedariem atonits. Doncs bé, aquest café existeix.

No tinc ni idea perquè es diu així aquest café. Algun català que, en contradicció amb ho que fa la majoria de catalans, va tenir la gosadia d’anar-se’n a viure fora de la seva terra? Algu que va venir a Catalunya i sent nostalgia un cop lluny de Catalunya?

En un temps en que hi ha Internet el fet que hi hagi un café que es digui Café Kataloña I no pas Café Catalunya (o Café Cataluña!) fa pensar en altres temps on la distancia era distancia.

M’agradaria anar a aquest Café Kataloña. Tindrà aquest lloc alguna decoració provinent de Catalunya? Potser hi haurà un barret d’aquests mexicans comprats a La Rambla? Potser hi haurà una petita figureta de la moreneta?

M’inclino a pensar que el Cafe Kataloña el regenta algú que va viure a Catalunya fa un temps i te records agradables. O potser té un fill o filla a Catalunya.

Potser es podria obrir a Catalunya, en algun poble o ciutat, un cafe que es digués Café Kataloña. No pas en record de Catalunya sinó en record de tota aquells que viuen fora de Catalunya però tenen vincles sentimentals amb Catalunya.
En definitiva, podríem obrir a Catalunya un Café Kataloña en record d’aquest Café Kataloña que algu va tenir la idea d’obrir fora de Kataloña … al Marroc.

]]> http://toies.wordpress.com/2009/07/10/viatges-7/ Fri, 10 Jul 2009 05:00:34 +0000 Blanca i Jose http://toies.wordpress.com/2009/07/10/viatges-7/ http://lanitdelsassassins.com/2009/06/02/promoxtvl/ Tue, 02 Jun 2009 12:00:18 +0000 Sergi Lafuente http://lanitdelsassassins.com/2009/06/02/promoxtvl/

La Xarxa de Televisions Locals va publicar un article fa dies referent a l’obra.

Dins el marc de nous formats: el D.O, Denominació D’Origen, donen suport a la Montse Bernad i al Joan Carles Suau. Dos dels actors de “Passaport al Marroc”, sèrie porduïda per la XTVL.

 

 

Aquí podeu llegir la promo que ens van fer.

]]> http://voltespelmon.wordpress.com/2009/05/31/ultima-etapa-goulmima-29-de-maig-de-2009/ Sun, 31 May 2009 02:27:36 +0000 Cris http://voltespelmon.wordpress.com/2009/05/31/ultima-etapa-goulmima-29-de-maig-de-2009/

Dinvendres a la tarda, arribàvem a Goulmima amb un dels autobusos de la companyia CTM. Cansats i amb ganes de la calma de Goulmima. Havíem xalat moltíssim i ara teníem ganes de no fer res!

Aquí teniu l’enllaç per veure les fotos de la nostra petita ruta: Veure més fotos

]]> http://voltespelmon.wordpress.com/2009/05/31/5a-etapa-essaouira-27-de-maig-de-2009/ Sun, 31 May 2009 02:12:21 +0000 Cris http://voltespelmon.wordpress.com/2009/05/31/5a-etapa-essaouira-27-de-maig-de-2009/

Essaouira, antigament dita Mogador, va ser port portugués. És un poble, que conserva una medina preciosa a peu de l’oceà Atlàntic. A l’estiu s’hi celebra un festival de música Gnaoua des de fa 11 anys.

Cansats de la carretera plena d’obres i de la calor de Marraqueix, vam agrair la brisa marina d’Essaouira. Vam decidir passejar relaxadament pels carrerons de la medina, per la platja. Vam dinar peix fresc a la brasa per dos duros. Uns es van menjar un gelat, els altres una mena de xurro amb forma de donut.

Nyam, nyam. Boníssimes les sardines… i no parlem del llenguado!

En Guillem agafant morenor, la iaia Maria provant les bambes noves a la sorra i una servidora buscant pedres

Recordant les piruetes infantils!

Així varem anar passant el dia, tot esperant l’hora del partit del Barça. Tant els agrada el futbol als marroquins, i especialment els equips de la lliga espanyola, que els cafès eren a vessar. No vam veure el partit, però no va ser difícil saber de manera fàcil qui anava guanyant. Visca el Barça!

Difda i Guille asseguts a les muralles d’Essaouira.

]]> http://voltespelmon.wordpress.com/2009/05/31/4a-etapa-marraqueix-25-de-maig-de-2009/ Sun, 31 May 2009 01:50:52 +0000 Cris http://voltespelmon.wordpress.com/2009/05/31/4a-etapa-marraqueix-25-de-maig-de-2009/

La Toni va marxar dilluns al matí amb destí Barcelona. Marxava una amiga amb qui havíem rigut molt i molt!

La resta de la colla, vam iniciar un llarg viatge amb destinació Marraqueix. Vam parar a Ouarzazate per fer petar la xerrada amb la Patricia i en Hakim, i agafar amb ganes els viratges del coll de Tichka. Unes quantes hores més tard, ja erem a Marraqueix!

Anar a Marraqueix i no prendre un deliciós suc de taronja, és deixar-se perdre un autèntic plaer. Us recomano gaudir d’uns instants al peu de qualsevol de les moltes parades de suc, a la plaça Jema el Fna.

 

La iaia Maria fent amistat amb el venedor de suc de taronja a la plaça de Jema el Fna, a Marraqueix.

Salut! Un deliciós got de suc de taronja ben fresc per 0,27€!
 

De dia la plaça es vesteix de la mescla de parades de suc de taronja i de fruits secs. I de nit es converteix en un gran restaurant, repartit en diverses guinguetes on es ven peix fregit, broquetes de vianda i patates fregides.

Vista panoràmica de la plaça Jema el Fna des d’una de les moltes terrasses que hi ha al voltant d’ella.

Recuperant les forces en un banc, al Mellah, antic barri jueu.

]]> http://voltespelmon.wordpress.com/2009/05/31/3a-etapa-gorges-de-todra-24-de-maig-de-2009/ Sun, 31 May 2009 01:13:57 +0000 Cris http://voltespelmon.wordpress.com/2009/05/31/3a-etapa-gorges-de-todra-24-de-maig-de-2009/

Diumenge tot tornant cap a Goulmima, vam desviar el nostre camí cap a les Gorges de Todra. Era la primera vegada que jo mateixa les visitava. Per a mi van resultar ser un gran descobriment, però la resta de la colla encara somiàven amb les Gorges de Dades.

Palmerar de les Gorges de Todra.

A diferència de les Gorges de Dades, les de Todra les vàrem recórrer amb cotxe. Va resultar ser un indret d’oci per als propis marroquins que gaudint del bon temps i la frescor del riu, hi jugaven, hi passejaven, hi feien pícnic…

La colla de Goulmima 2009: Cris, Difda, Guille, Toni i la iaia Maria.

]]> http://voltespelmon.wordpress.com/2009/05/31/2a-etapa-gorges-de-dades-23-de-maig-de-2009/ Sun, 31 May 2009 00:59:08 +0000 Cris http://voltespelmon.wordpress.com/2009/05/31/2a-etapa-gorges-de-dades-23-de-maig-de-2009/

La següent parada va ser a les Gorges de Dades, on la iaia Maria va xalar com una nena. Les Gorges ens vam donar una mica de frescor després de les altes temperatures del Sahara.

Gorges de Dades.

Vam passejar, fer una mica el pallasso, moltes fotografies i fins i tot vam passar una mica de fred!

 

La Difda i en Guillem en una de les seves moltíssimes fotos! Ells sempre tan guapos.

Com sempre que hem visitat les Gorges de Dades, vam fer parada i nit a La Fibule de Dades, d’en Mohamed Ijoud i la seva familia. Un petit alberg a peu de carretera, molt ben cuidat pel seu amo, on pots gaudir d’un bon sopar amb música típica berber. El tracte excepcional, el menjar encara millor i l’oportunitat de gaudir d’una nit de fresca després de la calor del desert, fan de La Fibule un alberg recomenable 100%!

 

La iaia Maria a l’entrada de l’alberg La Fibule, a les Gorges de Dades.

]]> http://voltespelmon.wordpress.com/2009/05/30/1a-etapa-desert-del-sahara-21-de-maig-de-2009/ Sat, 30 May 2009 17:30:07 +0000 Cris http://voltespelmon.wordpress.com/2009/05/30/1a-etapa-desert-del-sahara-21-de-maig-de-2009/

La nostra primera parada va ser el desert del Sahara. Cada any anem millorant la nostra arribada a l’hotel a peu de dunes, i aquesta vegada, ho vam fer tot just es ponia el sol darrera nostre.

La iaia Maria i la Toni a l’entrada de la Kasbah Tombouctou, camí de Merzouga, a l’entrada del Sahara.

Aquest any, també era molt especial ja que en Lluís Pont, propietari de la Kasbah Tombouctou ens havia convidat a gaudir d’una nit als peus del Sahara.

Mentre la iaia Maria i una servidora, passejàvem per les instal·lacions de l’hotel, la Toni, la Difda i en Guille, feien camí cap a l’oasis, per poder dormir sota les estrelles i envoltats de dunes.

La nit dels tres aventurers va tenir tota mena de sorpreses, una caiguda acrobàtica des del camell per part de la Toni, una nit plena de sorolls desconeguts i a vegades esfereïdors per part de la Difda i una nit poc propensa a descansar per en Guille.  Tot plegat afegit al mal de cul de les 2 hores de dromedari i la sort de poder gaudir d’un cel estrellat espectacular.

La Toni a l’alba, entre les dunes del Sahara

A l’hotel la iaia Maria i jo, gaudiem d’un bufet molt bo i d’una quietud perfecte per dormir ben tranquiles.

Els aventurers van haver de tornar amb cotxe ja que la Toni estava tota adolorida de les seves acrobàcies, vam haver de demanar auxili a un vehicle motoritzat.

Junts, altre volta, vam fer un bon esmorzar i altre cop camí cap a Goulmima!

]]> http://voltespelmon.wordpress.com/2009/05/30/ruta-turistica-per-les-terres-marroquines-21-29-de-maig-de-2009/ Sat, 30 May 2009 17:10:17 +0000 Cris http://voltespelmon.wordpress.com/2009/05/30/ruta-turistica-per-les-terres-marroquines-21-29-de-maig-de-2009/

Tot i que s’està fantàsticament bé a casa nostra, a Goulmima, els convidats d’aquests any també tenien ganes de conèixer una terra ben diferent a la catalana. És per això que aquests dies d’anar amunt i avall, no hem pogut fer-vos arribar les nostres peripècies. Us farem ara una mica de recull fotogràfic i escrit de tots els indrets on hem dormit, passejat, menjat i rigut aquests 8 dies.

Què gaudiu tant com nosaltres

La Mama i en Guille, preparant el foc al forn, per coure el pa. Goulmima.

]]> http://voltespelmon.wordpress.com/2009/05/18/un-sopar-de-lagartu/ Mon, 18 May 2009 23:17:39 +0000 Cris http://voltespelmon.wordpress.com/2009/05/18/un-sopar-de-lagartu/

Aquesta tarda la iaia Maria ha trucat en Jordi per explicar-li que per la nit havíem estat convidats a menjar tajine de “lagartu”. En Jordi s’ha fet un fart de riure i quan ha acabat li ha dit: “menjat la cua, és la millor part”. I per a què en Jordi no en tingui cap dubte, ni tampoc cap de vosaltres, aquí teniu la mostra:

iaia Maria amb la cua de “lagartu” a punt!

Guille, a veure si fas la mateixa cara d’alegria quan te’l mengis!

La iaia Maria i els seus “lagartus”!

Aquesta vegada, i per raons de logística, hem fet la ssinta ( un picnic amb els amics de Goulmima) a casa l’Addi. Tocava tajine de llangardaix. Encara n’és l’època i hem estat convidats a fer una cata. Hi ha a qui li ha encantat, la iaia Maria i la Toni; qui la trobat “geltinosa”, en Guillem; i qui ha recordat el bitxo viu i no ha pogut fer més que menjar una micatona, la Difda…

Hem cantat, hem rigut, hem menjat mooooolt, hem recordat aventures passades, hem vist fotos de l’estiu, hem pensat amb els amics que no hi eren (Hsi, Hmi, Jordi) i hem decidit repetir l’experiència!

Toni, Difda, iaia Maria i Cris, a casa l’Addi (Goulmima)

]]> http://voltespelmon.wordpress.com/2009/05/18/nomes-anavem-a-fer-un-tomb/ Mon, 18 May 2009 00:50:18 +0000 Cris http://voltespelmon.wordpress.com/2009/05/18/nomes-anavem-a-fer-un-tomb/

Després d’una bona migdiada, obligatoria per la calor i el couscous de casa la Mama, he proposat a la tropa de fer un tomb pel palmeral i de camí anar a casa d’uns amics. Hem caminat pels camps de blat i herba per a les vaques, hem vist les oliveres a peu de carretera i la Toni com sempre fent fotos d’aquí i d’allà.

Quan hem arribat a casa dels nostres amics, la porta era tancada i no hi hagut resposta al nostre truc. He proposat anar a casa dels pares a veure si hi eren tots plegats allà. Pel camí hem vist uns cotxes que anaven de casament, hem comprat els bitllets per marxar a Ouarzazate i ens hem trobat al bon amic Lhou!

Avui en Lhou havia anat a la muntanya a caçar llangardaixos, i ens ha convidat a fer demà a la nit un tajine de llangardaix, al qual ningú s’hi ha oposat… excepte la Difda que no ho tenia tant clar! Però ha decidit unir-se a l’experiència. Així doncs demà farem sopar amb llangardaix.

Finalment hem arribat a casa dels pares del nostre amic, i ha resultat que el casament se celebrava a casa d’un veí, per això no hi havia cap persona a la primera casa que hem anat. Eren tots al casament.

Quina alegria retrobar-se amb la Khadija, la Souad, la Malika, la Chaima i Fatima-Zahra, l’Aziz i els germana, tots hi eren. Un bon te, una batut de maduixes natural, unes galetes i una invitació per sopar un bon plat de pasta picant!

Mentre es preparava el sopar, hem decidit anar a tafanejar a la boda, ja que es feia al carrer, i aquí al Marroc, en general es pot gaudir dels casaments tot i no haver estat convidats. Quan la música ha parat una estona , hem tornat a casa dels amics. Hem pujat al terrat, aquí la iaia Maria a tornat a fer escalada, però en unes condicions més favorables! Mantes per aquí, coixins per allà i altre cop una mica de te mentre s’acaba de fer la pasta.

Hem jugat amb les més menudes, ens hem fet fotos amb els avis, fins i tot hem iniciat un intercanvi d’estudis entre iaies! La iaia Maria, no ha dit pas que no eh!

Un sopar deliciós en la millor companyia.

De tornada cap a casa, al cafè dels amics, hi hem trobat tota una colla, a qui hem saludat amb alegria. El president de la tribu, el veí de davant de casa, l’Omar, l’Ali l’electricista, en Youssef el farmacèutic, l’Addi i evidentment en Lhou!

A mitja nit erem a casa, agotats, tips i contents d’haver pogut gaudir d’una gent tan generosa i acollidora.

I només anàvem a fer un tomb…

Bona nit Goulmima i bona nit amics de tot arreu!

]]> http://voltespelmon.wordpress.com/2009/05/18/dinar-a-casa-la-mama-al-ksar-de-goulmima/ Mon, 18 May 2009 00:27:30 +0000 Cris http://voltespelmon.wordpress.com/2009/05/18/dinar-a-casa-la-mama-al-ksar-de-goulmima/

La Mama com sempre el primer que ens va dir és que ens volia convidar a fer un couscous a casa seva. Està encantada de convidar als amics a casa, fer un bon couscous i compartir casa seva.

No sé si per por a què marxessim molt aviat o que tinguéssim molts compromisos, ja ens va convidar ahir per avui dinar. O sigui que passats uns minuts de les 12h ens hem trobat amb ella pels carrerons del Ksar. Mentre la Difda i la Toni anaven fent fotos, la iaia Maria intentant no posar el peu en cap forat i jo anar repertint sugus a la tropa de nens que anaven apareixen.

Ja arribats a casa la Mama, la iaia Maria ha hagut de fer una mica d’escalada per poder pujar els esglaons, mig a les fosques. I encara més escalada quan hem pujat fins al terrat a veure la panoràmica, però la Mama ens ha fet baixar corrents ja que li feia por que ens piqués una abella…

Una mica abans de l’una hem gaudit del super couscous de la Mama, amb verdures i pollastre. Massa picant per a una i perfecte per uns altres. Però exquisit per a tots.

Couscous de la Mama.

La Mama, la Toni, la iaia Maria, la Difda i en Guillem, a casa la Mama, al Ksar de Goulmima.

Una mica de te per tirar avall, en Guillem i la iaia Maria han aclocat els ulls un moment, fins i tot  hi ha qui a roncat, fent riure a la resta! Hem ballat, hem fet deures de l’escola, hem vist una peli del carnaval jueu que fan al poble i la “Operación Triunfo” del Magrib. Tota una varietat d’activitats!

Amb ganes de pair una mica, hem marxat amb la Mama a fer un “tour” pel Ksar, on hem vist les dones fent la bugada als canals d’aigua, dones amb els ases ben carregats d’herba o branques. La Toni i la Difda fent fotos de cada raconet del camí, en Guillem descobrint les formigues gegants de Goulmima i la Mama i jo fent al xerradeta.

La iaia Maria i la Toni amb l’antic cementeri de fons.

]]> http://voltespelmon.wordpress.com/2009/05/16/una-tarda-de-relax-i-bona-teca/ Sat, 16 May 2009 22:27:05 +0000 Cris http://voltespelmon.wordpress.com/2009/05/16/una-tarda-de-relax-i-bona-teca/

Dissabte a la tarda vam anar de visita social a casa d’uns bons amics i veïns. Seguint la meravellosa tradició marroquina ens vam treure el te amb galetes i coca, i mentre els uns xerraven sota la frescor de la parra, els altres ens meravellavem de com l’àvia de la casa ens preparava pizza marroquina, aquesta vegada sense picant! Tot boníssim.

Com que al matí al souk, entre la calor, el cansament del viatge de la nit anterior i la pròpia tonteria, ens havíem oblidat de certes cosetes, vam decidir anar a fer un tomb pel poble amb la Mama i la Fatima. Pel camí evidentment ens vam anar trobant amb els amics i coneguts. Petons per aquí, petons per allà, com està la familia?, com està en Jordi? i anar parant cada 5 minuts.

A l’arribar al poble no va ser diferent, ja que a l’hora que era, les 7 de la tarda, hi havia molta gent passejant, aixi doncs torne-m’hi, petons per aquí, petons per allà! La Toni se’n va fer un tip de fer la xerradeta i la iaia Maria va quedar meravellada de com tothom demanava per en Jordi: ni el batlle del poble té tanta anomenada (va dir ella tota riallera).

Passades ja les 9 del vespre arribàvem a casa, esgotats de la calor i de la caminada. En Guillem i la Toni es van fer uns ous ferrats amb amanida, la Difda es va dedicar només al verd, i la iaia Maria i jo vam fer nit de dejuni tipes del berenar. 

A les 10, i gràcies a l’internet, ens vam assebentar de què el Barça ja era campió de Lliga! 

Bona nit!

]]> http://ferbolos.wordpress.com/2009/06/09/treballs-de-postgrau/ Tue, 09 Jun 2009 08:10:10 +0000 ferbolos http://ferbolos.wordpress.com/2009/06/09/treballs-de-postgrau/

Ja estic preparant els meus treballs del Postgrau en Estudis Africans.

Com cal centrar-lo en un país i en un tema… i com sóc monotemàtic… he escollit fer-los sobre els infants del carrer al Marroc, centrat en Tànger. Tot i així, faré unes introduccions sobre el fenòmen dels infants del carrer, originari d’Amèrica Llatina, i també sobre els infants del carrer a Àfrica en general.

Ja aniré informant sobre les meves conclussions.

]]> http://ferbolos.wordpress.com/2009/05/12/inshallah/ Tue, 12 May 2009 08:08:47 +0000 ferbolos http://ferbolos.wordpress.com/2009/05/12/inshallah/

Abdellah & Ferran

Amb tot ho de la mare, no he pogut parlar res de les vacances de Setmana Santa. Que on vaig estar? A on voleu que sigui? Al Marroc! Aquesta vegada m’he escapat una mica més enllà de Tànger, però només un dia, a Tetuan.

Han estat uns dies, una setmana, que se m’han fet molt curts. Tot i que anava de “turisme”, si es pot dir així, doncs turisme no vaig fer gaire, vaig aprofitar per “parlar” alguns temes de “feina”. De fet, he marxat amb un encàrrec per a la nova ong d’enviament de voluntaris “FerBolós” (je, je!!!).

He pogut veure coses (sobretot Tetuan), he pogut passejar per la “meva” medina i els seus carrer, he pogut fer tes amb menta, he pogut gaudir de la companyia dels meus “acompanyants” de viatge, he pogut menjar plats típics com el cuscús i la tagine, he pogut gaudir de la gran capacitat d’acollida de la gent d’allà (marroquins i no marroquins: Ramona, Maria & Rocío & Juande & Diego & petits, Nora, Rhimo, Ali, Mustapha & tota Darna…), però de manera especial, he pogut gaudir del retrobament amb aquells infants que m’han rebut d’una manera espectacular. No hi ha dia que no hagi pensat en vosaltres des de l’agost o el gener (època d’estada entre cadascun dels grups), i no hi ha dia que no pensi en vosaltres des de la meva breu visita aquests dies. No paro de comptar els dies que falten perquè us pugui tornar a visitar o, qui sap, a estar-me entre vosaltres una temporada més llarga. Inshallah! Si Déu vol!

Shukran! Gràcies!

]]> http://ferbolos.wordpress.com/2009/01/23/experiencies-d%e2%80%99aquest-nadal-al-marroc-5a-part/ Fri, 23 Jan 2009 14:45:43 +0000 ferbolos http://ferbolos.wordpress.com/2009/01/23/experiencies-d%e2%80%99aquest-nadal-al-marroc-5a-part/

Sala d'estar entre les habitacions

Però hi ha hagut moments durs? Doncs de tot. Certament, també durs.

Recordo especialment un dia que em van deixar de responsable dels nois grans, una tarda que el responsable havia de marxar a fer unes compres urgents de menjar. Per sort, mentre jo vaig ser l’únic adult no va passar res, però un cop el responsable havia tornat, es va liar una de grossa… i encara no sé per quin motiu! Segons ell, per coses d’adolescents. Doncs un d’ells no sé que li va fer o dir a un altre que es va haver de tancar a l’habitació. I l’altre, estava convençut de tirar la porta avall. L’última opció, després de provar amb cops de peu, d’espatlles i amb pals d’escombra, va ser foradar la porta amb unes alicates. I va ser el moment on pensava que havia d’intervenir, posant-me entre les alicates i la porta. I va ser realment difícil, passant molta por, doncs no entenia el perquè de tot plegat i estava allà, parant els cops de les alicates (de fet, va arribar a fer algun forat a la porta). L’educador estava a la cuina (un altre edifici) preparant el sopar. Per sort, allà a la granja tenen un home que fa de guarda des de que es posa el sol, i va arribar en aquell moment, i mentre ell intentava saber què havia passat, jo vaig poder enviar un dels altres nois a buscar l’educador.

La bronca de després als nois va ser terrible, a la seva manera. Però el responsable és bo i es va contenir força. La situació es va repetir durant el dia següent un parell de vegades més… i per altres motius “d’adolescents” diferents a aquest, que ja semblava solucionat. Tots els adults vam acabar bastant saturats amb el tema, al dia següent al vespre. 24 hores de convivència bastant dures… I jo sense poder assabentar-me del tot.

]]> http://ferbolos.wordpress.com/2009/01/16/experiencies-d%e2%80%99aquest-nadal-al-marroc-4a-part/ Fri, 16 Jan 2009 14:42:36 +0000 ferbolos http://ferbolos.wordpress.com/2009/01/16/experiencies-d%e2%80%99aquest-nadal-al-marroc-4a-part/

Una de les experiències més maques d’aquests dies va ser assistir a una classe del que aquí seria l’educació per a la ciutadania. I va ser molt bona. El professor era realment bo (i de tant en tant, m’explicava ràpidament en castellà el que anava parlant amb els infants). Aquell dia parlaven dels drets dels infants. Feia que els mateixos nois, segons el que pensaven, parlessin del que pensaven sobre els seus drets, i així anaven sortint tots els drets.

Hi ha un dels drets que parla de la protecció dels infants davant l’explotació de qualsevol mena, destacant (entre d’altres) l’explotació laboral. Els infants no han de treballar, sinó que han de gaudir del temps, del joc… i rebre una educació primària obligatòria i gratuïta.

Aquell grup d’infants, d’entre 11 i 12 anys, estaven allà fent activitats i alfabetització bàsica, per poder integrar-se a l’escola després d’un temps allà.

Alguns del grup

El professor els hi va preguntar si ells tenien experiència de treball i, poc a poc, van anar sortint a la pissarra a explicar la seva experiència laboral. Gairebé tots havien treballat en tallers de planxa (carrosseria), bàsicament polint les xapes amb paper de vidre (lija), alguns d’ells també en tallers tèxtils… Fins i tot un d’ells va parlar-nos de les tres feines anteriors a la seva estada al Centre. I, lògicament (o no tant lògicament), molts d’ells parlaven de les pallisses que rebien del seu patró! I per guanyar una misèria! Però eren diners que entraven a casa.

També em vaig plantejar com aconseguien a l’Associació que deixessin de cobrar aquella misèria (i no portar cap ingrés a casa) per venir a aquesta escola tan particular… Doncs, fàcil: sense pagar per anar a escola, donant-los un passi d’autobús gratuït, donant-los de dinar i berenar… i suposo que prometent que així tindran un futur millor.

]]> http://ferbolos.wordpress.com/2009/01/07/experiencies-d%e2%80%99aquest-nadal-al-marroc-2a-part/ Wed, 07 Jan 2009 14:31:21 +0000 ferbolos http://ferbolos.wordpress.com/2009/01/07/experiencies-d%e2%80%99aquest-nadal-al-marroc-2a-part/

A l'aula

Una de les coses que més em va marcar aquests dies va ser dissabte passat, dia 3 de gener.

Arrel dels atemptats a Gaza, una família sencera havia mort, inclosos els nens.

Allà a la granja, amb el grup de petits, abans de dinar fèiem una breu assemblea, amb jocs i cançons. Per iniciativa d’un dels nens, va sortir el tema dels atemptats, doncs ho havien vist a les notícies i era un tema vigent entre els adults (amb algun educador ja ho havíem estat comentant). Ell mateix va demanar fer una pregària pels nens morts a l’atac, i tots els infants, l’educador i jo mateix, vam fer una minuts de silenci, pregant personalment per aquells nens morts.

El nen en qüestió va posar-se a plorar pensant en aquells nens morts per la violència premeditada, per la incomprensió i per la manca d’entesa i de comunicació entre dos pobles amb un mateix origen i molta convivència i tradició història -fins i tot comuna-. A mi també en van entrar moltes ganes de plorar. Llàstima que alguns dels altres infants deien que volien ser soldats per lluitar a favor de la causa palestina.

El tema va estar molt present tots els dies i, fins i tot, a la tornada amb el company de seient a l’avió. El conflicte palestino-israelià és un tema que realment viuen molt profundament.

A mi també em va fer pensar en la època en que nosaltres, cristians, pensàvem que allò havia de ser nostre i expulsàvem els musulmans amb gran violència i poca caritat a les Creuades. La història dona moltes voltes, però hem de ser conscients que tots som persones i tenim els mateixos drets a viure en pau i en harmonia.

]]> http://ferbolos.wordpress.com/2009/01/06/experiencies-d%e2%80%99aquest-nadal-al-marroc-1a-part/ Tue, 06 Jan 2009 14:25:57 +0000 ferbolos http://ferbolos.wordpress.com/2009/01/06/experiencies-d%e2%80%99aquest-nadal-al-marroc-1a-part/

Aquest Nadal he passat 12 dies al Marroc, col·laborant amb l’Associació local de Tànger “Darna” (la nostra llar).

Han estat uns dies fantàstics, tot i que en un principi no va sortir com tenia previst. Ara, desprès d’haver-ho viscut, crec que el destí va ser qui em va fer canviar a última hora.

En un principi volia anar a la ciutat, al projecte de casa d’acollida que tenen allà al costat de la Kasbah per nois del carrer, la majoria menors de 14 anys… Però tot arribar em van dir que havia de parlar amb la directora sobre la meva estada. Al dia següent vaig parlar amb ella i em va dir que anés cap a la granja pedagògica de l’associació, on he estat la resta de dies… i he estat encantat amb l’experiència allà.

Als matins (des de les 8′30) i fins a les 18′00 hores estava amb el grup dels petits (segons ells 12-13 anys…???), que tots (excepte un) viuen fora de la granja, amb algun tipus de família, però d’origen molt pobre, tant que allà els hi paguen el transport fins a la granja (tramvia en dialecte d’allà, o sigui autobús, alternativa als 45 minuts a peu), els hi donen de dinar i de berenar, i els hi fan activitats (entre elles, alfabetització d’àrab, esport, pintura, música i ball, jocs, jardineria, educació cívica, religió -islàmica, és clar-…).

A partir d’aquella hora, la meva “tasca” (si es pot dir així), era estar amb els que viuen allà a la granja (un dels petits i la resta de grans -a partir de 14 anys-). I estar vol dir, simplement, «estar». Estar amb ells veient la tele, jugant al parxís o al dòmino, preparant el sopar a la cuina… Ah, i cada dos dies, escapar-me cinc minuts a fer un cafè (era el meu descans…).

]]>