El proper mes d’abril s’estrena a Barcelona, al Mercat de les Flors, GOLDBERG un muntatge de creació pròpia amb idea original i coreografia de FERRAN CARVAJAL

Un drama musical que compta en escena amb 2 ballarins (el mateix Ferran Carvajal i Anna Roblas) i 3 músics (Oriol Algueró, violí; Natan Paruzel, viola i Laia Puig, violoncel)

Goldberg gira entorn a les famoses Variacions Goldberg de J. S. Bach, en la versió per a corda adaptada per Sitkovetsky

Goldberg és una co-producció entre Cassalot Produccions, Mercat de les Flors, CAER (Centre d’Arts Escèniques de Reus) i Teatre-Auditori Sant Cugat

L’espectacle es podrà veure del 3 al 6 d’abril a la sala MAC del Mercat de les Flors; el 12 i 13 d’abril al Teatre Fortuny de Reus (CAER) i el 25 d’abril al Teatre-Auditori Sant Cugat.

Goldberg és un drama musical per a dos actors-ballarins i trio de corda, dirigit i coreografiat pel també actor Ferran Carvajal, entorn a les famoses Variacions Goldberg de J. S. Bach, en la versió per a corda adaptada per Sitkovetsky. Segons la llegenda, aquesta mítica partitura clàssica va ser encarregada a mitjans del s. XVII pel comte Keyserlingk perquè patia insomni i cada nit la feia interpretar en viu per un grup de músics per alleugerir l’avorriment i la desesperació nocturnes. Omplint les hores més fosques amb notes de clavicèmbal es trobava el jove Johann Gottieb Goldberg, veritable alumne avantatjat de Johannes Sebastian Bach. És per això que l’obra, qualificada de mestra, portaria el nom de Goldberg.

Allà on visqué aquell aristòcrata amb la seva dona, una residència reconvertida en aquest muntatge en un desgavellat edifici d’apartaments, hi trobem l’home i la dona protagonistes de Goldberg. Ells tampoc poden dormir a les nits i la impossibilitat de descansar els converteix en éssers atrapats en el temps. Per alleugerir el seu patiment també gaudiran de la companyia d’uns músics que interpreten en directe i a escena les Variacions Goldberg amb tal de permetre’ls somiar.

L’espectacle es presenta en un format íntim a través de pocs elements: tres músics, dos actors-ballarins i un espai que desitja evocar la intimitat d’una llar marcada per la costum i l’opressió, amb la nit com a teló de fons característic. La línia argumental té com a eix l’insomni. L’insomni com a obstacle i també com a símptoma que expressa l’excés de soroll. L’insomni com a concepte que ens parla de l’angoixa de dos éssers amb dificultats de comunicació (principalment amb ells mateixos) i amb un desig extrem de somiar.

Vam començar malament, diguéssim. La cosa es va anar enrarint i va acabar prou bé.

Seguint l’exemple de l’Irene, aquest ha estat el meu capde.

Divendres faves tendres

Divendres vaig estar mig malalt. Dic mig perquè en realitat el que em va agafar va ser una oscarada de les meves: al matí em trobava pèssim, amb mal de cap i cansat. Jo ja sé que quan això em passa no vol dir que estigui malalt. Vol dir que m’he de fer el malalt, que és molt diferent: el meu cos vol descansar i no fer res, senzillament. Ja m’ho veia a venir, pq ja feia dies que no em venia de gust anar a treballar.

Al matí vaig anar al despatx, pq teníem una reunió important amb un possible nou proveïdor i, tot i que s’hi reunia el Clay, jo havia d’estar-me perllà fent el paripé.

Al migdia me’n vaig nar cap a casa i em vaig fotre de pet al llit. Vaig dormir d’una tacada fins a les 19.30h. Em vaig llevar, vaig navegar per internet, vaig fer deures de japo, vaig sopar i mirar la tele… I a l’hora de tornar a dormir, cap a les 2, no tenia son.

Un veí té un rellotge de pèndol q marca cada quart. I vinga sentir passar els quarts… quarts de quatre, les quatre, quarts de 5, les 5… Al final, a les 6 em vaig llevar i me’n vaig nar a l’ordinador a fer japo, fart de donar voltes pel llit. M’hi vaig estar fins a les 7, que me’n vaig entornar al llit. El gong de les 7.30 va ser lúltim que vaig sentir. Llavors em deuria adormir fins que em va sonar el despertador a les 10h.

Lo fort del cas és q dissabte estava jo fresc com una rosa!

A tope, tio

Després del descans divendril, dissabte tornava a anar de bòlid. Em sembla que vaig aguantar el ritme de dissabte a base de te verd: Lleva’t corrents, vesteix-te corrents, esmorza corrents, fes-te el dinar corrents, vés-te’n a japonès corrents…

La classe de japonès és els dissabtes de 12-15h. La d’aquest dissabte va ser molt intensa, com podeu veure en el meu post anterior. Després, vaig dinar en un plis i cap a gimnàs. M’hi vaig estar 3 hores,  tu!

Primer una hora de màquines, després una hora d’aeròbic i en acabat una hora de body pump. Feia com 5 anys que no en feia i vaig quedar baldat (encara avui, dilluns, n’estic!)

Després del body pump, corrents cap a casa, perquè em va passar a recollir la Gemma per anar al Mercat de les Flors a veure el Nacho Duato.

D’una bellesa plàstica increïble

L’espectacle del Duato, basat en la pel.li El Cel Sobre Berlín, va ser preciós, maquíssim, d’una bellesa plàstica increïble. Dels espectacles que hem vist amb l’abonament de temporada, aquest i el de l’Akram Khan han estat els millors amb diferència (el de l’Akram Khan, per a mi, és el millor de tots– brutal!!!).

T’hi ficaves dintre, vibraves, se’t posava la pell de gallina…

Reunió de tupperwares

Diumenge vaig nar-me’n a dinar a casa els meus avis, que des de Nadal que no els veia. Me’ls estimo molt, però em ratllen també molt. Per sort, sempre surto carregat de túpers amb “menjar de l’àvia” congelat per 15 dies.