We have a trip booked to Cabo San Lucas, Mexico, in a few months.  In preparation for the trip I’ve been looking at some exciting dive sites. 

I’m very keen on trying to make it out to the Gordo Banks, which is a really deep dive.  Gordo Banks is a sea mount, which basically means it’s an underwater mountain range where the peaks never rising out of the water.  The dive site for Gordo banks is around 115 deep.  If we’re lucky, the hammerhead sharks will be schooling!

The other divesite that is high on my list is Cabo Pulmo.  Cabo Pulmo is the only living coral reef on the Pacific side of Central America.  In all my dives I still have not gotten the chance to swim with a whaleshark – so maybe this trip will be my time to encounter one.

Sepp Blatter isi freaca palmele de bucurie. Nici ca se putea mai bine. In avanpremiera primului turneu final de Campionat Mondial pe taram african, Mondialul rezervat selectionatelor sub 17 ani pune fata in fata in jocul cu titlul pe masa Nigeria si Elvetia. De doua ori “Ura!!!”

Nigeria, tara gazda si campioana mondiala en-titre la Under-17, exemplifica perfect progresul fotbalului african, producator de tinere talente pe banda rulanta. Blatter a militat asiduu pentru globalizarea fotbalului, pentru emanciparea natiunilor si continentelor ce acum cateva decenii, in cazul fericit in care se aflau la “masa bogatilor”, incasau si 9-0 la turneul final, cazul Zairului.

Elvetia este tara de bastina a presedintelui FIFA si totodata gazda a forurilor fotbalistice mondial si continental. Elvetia in finala este un alt triumf al noului val impotriva vechilor scoli, Tara Cantoanelor patrunzand in finala dupa ce se descotorosise in grupa de Mexic si Brazilia, adversare in finala din 2005, iar apoi de Germania si Italia, competitive si in turneele rezervate juniorilor si tineretului.

Nigeria – Elvetia este o finala intre jucatori africani inca netransferati la cluburi europene, provenind inclusiv de la cinci Academii locale, printre care cea a ex-internationalului Emmanuel Amunike, si tineri de pe batranul continent ajunsi deja pe la cluburi ca Arsenal, Aston Villa ori Manchester City.

In semifinala, Elvetia a zburdat in fata Columbiei, scor 4-0, in formula Siegrist / Villa – Goncalves / Zurich, Kamber / Basel (Tosetti / Locarno), Chappuis / Grasshopper, Buff / Zurich (Nimeley / Basel), Seferovic / Grasshopper, Ben Khalifa / Grasshopper (Mijatovic / Bellinzona), Xhaka / Basel, Rodriguez / Zurich, Martignoni / Locarno, Hajrovic / Arsenal. Mai toti la cluburi elvetiene dar destui cu nume de extractie balcanica. Mai conteaza? Stephane Chapuisat, marcator impotriva Romaniei in iunie ‘94, la US World Cup, pare a fi urmat la nationala pentru care strangea 103 selectii de baieti de isprava. Chappuis si altii…

Cat despre nigerieni, invingatori cu 3-1 in semifinala cu Spania, doua ar fi intrebarile… Isi vor pastra oare titlul mondial, in finala de duminica? Si cat va mai dura pana cluburile europene ii vor recruta pe capete?

Oricare ar fi deznodamantul finalei, Blatter e in al noualea cer. Doua mondiale, U-20 si U-17, in aceeasi toamna, pe taram african, si doua finaliste nu dintre marile forte ale fotbalului mondial. Globalizare, omogenizare, nivelare valorica. Politica forului mondial da roade. Iar pe canalele virtuale se pomeneste deja de ziua cand Africa va triumfa si la Cupa Mondiala. Poate nu deja la anul dar… Brazilia 2014, te pregatesti?

I en els dos sentits…és gegant d’extensió i m’està encantant com a ciutat.

És MOLT més moderna del que m’imaginava, MOLT més rica del que havia vist, MOLT més gran (inclús massa), MOLT ordenada, la gent MOLT amable…..i quin tipus de ciutat m’imaginava estareu pensant no?

Bé, fa 15 anys que vaig a Nicaragua. El primer cop va ser quan tenia 6 anys que vam anar mons pares, mon germà i jo un estiu. Sempre ens han dit que en aquell viatge de 20 dies mon germà i jo no vam obrir la boca per res. Quan anàvem per la ciutat amb taxi, caminant pels carrers, menjant als restaurants mon germà i jo ens quedàvem muts i no paraven de mirar la gent, la pobresa, els cotxes, els “carrers” va ser un ZASCA bastant sobtat. I després de 15 anys anant-hi cada estiu o primavera i veient com el país avança, però molt a poc a poc. De fet dimarts sortia a El País una notícia que deia que el 79% dels habitants de Nicaragua sobreviuen amb menys de 2$ (una mica mes d’ 1,35€).

Costa Rica és una mica més rica, té bastant més de turisme des de fa bastant més temps i m’esperava alguna cosa semblant. Però m’ha sorprès molt gratament aquesta ciutat.

Hem agafat el bus turístic que ens ha ocupat el dia sencer i encara no hem acabat de fer la ruta completa de lo gran que es aquesta ciutat. M’ha recordat bastant a Berlín, molt gran, molt moderna, amb molts parcs i amb moltes escultures.

Demà anirem a les piràmides Mayas que estan a una hora d’aquí i em fan molta il·lusió veure-les.

Ja hem arribat a Mejic, i quina arriabada….déu meu.
Ens hem fotut en mig d’una manifestació, ens hem equivocat d’hotel: mitja hora dient que teniem feta una reserva i ells que no i al final es veu que hi han dos hotels de la mateixa cadena a la ciutat i haviem anat a parar a l’altre. ma mare ha fet el seu recital propi de liades:

que si practicant el “yo’ur very welcome” amb tothom al aeroport de miami, trucant 5 cops a recepció en una hora perque:
1) no funciona la tv
2) no s’obre la nevera del minibar
3) no funciona internet
4) vol un pastel de chocolata
5) vol una aspirina.

lo de la aspirina….bueno…hem anat a sopar i l’he animat una mica a que provessim uns tequilas despres de sopar…DEU MEU x 2. q suaus, q forts, q bons, com pujen i quin colocon en 30 minuts. Ma mare ha arribat al hotel saludant a tothom, perdent-se pels passillos del hotel…un espectacle.
Dema ja farem una mica de turisme cultural i no tan gastronomic…

Però de moment: Mexic m’esta agradant MOLT.

Picturi murale recent descoperite dezvaluie scene din viata de zi cu zi a mayasilor.

Picturile au fost descoperite in cursul sapaturilor arheologice pentru studierea unei piramide din situl arhelogic Calakmul, aflat pe teritoriul Mexicului, in apropierea granitei cu Guatemala.

Desi vestigiile civilizatiei maya sunt studiate de peste un secol, este pentru prima data cand arheologii fac o astfel de descoperire.

Ca si alte civilizatii, cea mayasa a lasat mai cu seama urme ce documenteaza modul de viata al claselor superioare ale societatii si in mult mica masura vestigii care sa arunce lumina asupra felului in care traiau oamenii de rand, care constituiau populatia majoritara.

Or, aceste picturi murale ii infatiseaza tocmai pe acesti oameni din paturile inferioare ale societatii mayase, ceea ce le face deosebit de valoroase.

Imaginile reprezinta oameni ocupati cu indeletiniciri obisnuite, de zi cu zi, cum ar fi prepararea hranei, si sunt insotite de inscriptii care denumesc ocupatia fiecaruia.

Civilizatia maya a atins apogeul dezvoltarii sale aproximativ intre anii 250-900 si a disparut curand dupa sosirea conchistadorilor spanioli, in secolul al XVI-lea.

Sursa: Descopera.ro

Cube House

Amplasament: Mexic
Autor: Agraz Architects

Surse:
http://www.digsdigs.com/minimalist-house-divided-on-two-layers-cube-house-by-agraz-architects/

Han sigut 28 dies a la República Federal de Mèxic. El recorregut que hem fet ha estat: Yucatan (Playa del Carmen i Chichen Itza), Chiapas (Palenque i San Cristobal de las Casas), Oaxaca (Oaxaca ciutat i Mazunte) i Mexic Districte Federal.

Hem dormit en hostals, a alguna cabanya i a casa d’un amic.

Ens ha encantat:

La cuina mexicana: boníssima i molt econòmica.

Trobar-nos una palmera i una hamaca dins de la cabana de Mazunte.

Sentir altres llengües (les indígenes) pels carrers

Trobar sabó als banys (preocupació per la higiene a causa de la grip A)

Visitar el pais en temporada baixa (poca gent i preus més baixos)

No haver tingut ni un sol dia de cagarrines!

Ens ha decebut:

Els milers de topes que hi ha a totes les carreteres i que t’amarguen els viatges i et destrocen el cul.

El boicot que fan als estudiants no mexicans, ja que no els fan descomptes  als museus ni a les runes.

Quedar com a col.ladors per culpa dels mosquits!

L’aire acondicionat a tota castanya dels busos

Ja estan penjades les fotos de Mèxic. Per veure-les clickeu aquí o bé aneu a la pestanya de “Fotos”.

Ja podeu llegir també la segona entrega de “Sensacions a…”.

INFORMACIÓ PRÀCTICA PER A FUTURS VIATGERS

Ens hem gastat entre tots dos, 917 pesos al dia, amb tot inclòs (curs Padi a part).

Canvi: 1€ = 20pesos mexicans

Trasports per trajectes llargs: ADO (OCC) i Turistar (Estrella Blanca)

Utilitzar les vagonetes o “colectivos” per a trajectes curts.

Preu referencia: Big Mac: 52 $ a Mexico DF

Allotjaments:

Hostal Urban, Playa del Carmen

Habitació doble amb bany compartit per 200 pesos la nit. Cuina i wifi. El pitjor hostal que hem estat mai!

Hostal Playa, Playa del Carmen

Habitació doble amb bany compartit per 240 pesos la nit. Cuina i wifi. Molt recomanable.

Hotel Poxil, Piste (al costat de Chichen-Itza)

Habitació doble amb bany per 200 pesos la nit. Es pot trobar alguna cosa millor.

Margarita & Ed cabañas, El Panchan (Palenque)

Habitació doble amb bany per 240 pesos la nit. Pensem que és millor dormir a la ciutat que El Panchan.

Posada San Miguel, Palenque

Habitació doble amb bany per 150 pesos la nit. Wifi. Bona relació qualitat-preu.

Cabanya de la familia del Gabriel Pedro, Lacanjá Chansayab

Habitació doble amb bany per 300 pesos la nit. Força car.

Planet Hostel, San Cristobal de las Casas

Habitació doble amb bany per 200 pesos la nit.Wifi, cuina i esmorzar. Recomanable.

Hostal Alcalá, Oaxaca

És un hostal d’habitacions compartides d’entre 6 i 8 persones, però acabaven d’obrir i ens van deixar una habitació de 6 per a nosaltres sols per 250 pesos la nit. Normalment cobren 150 pesos per persona i nit. Bany compartit, wifi i esmorzar.

Cabanyes Jalil, Mazunte

Habitació doble amb bany per 140 pesos la nit. Palmera i hamaca dins de l’habitació.  A la mateixa platja. T’adorms i et despertes amb el mar. Inconvenient: estas acompanyat de tot tipus d’insectes.

Casa de l’Emerson, Mexico DF

Ens hem sentit com a casa i ens ho hem passat d’allò més bé! Gracies Eme!! 

Dimecres passat vàrem arribar a la capital de Mèxic després d’un llarg viatge en bus. De bon dematí, el nostre amic Emerson ja ens estava esperant a l’estació de busos. Hem estat com a casa vivint aquests dies amb l’Emerson i la seva gosseta, la Calone. 

Hem visitat un poble annex al DF anomenat Tepotzotlan, poble que va exercir de virregnat quan el país estava sota el domini dels espanyols.

Una visita obligada son les runes de Teotihuacan, on es troben les piràmides del Sol i de la Lluna enmig d’una esplanada immensa plena de runes, algunes d’elles encara enterrades sota la vegetació que ha anat creixent al llarg dels anys. Son les piràmides més altes de Mèxic i pertanyen a la cultura Teotihuacana.

Dissabte ens vàrem endinsar al centre de la ciutat, i sort que anàvem acompanyats, perquè és bastant caòtic tot plegat. Al metro et vénen de tot constantment, des de llibretes i CD’s fins a menjar, passant per jocs d’entreteniment. El mateix passa pel carrer, on vas sentint cançonetes que descriuen els productes que t’ofereixen i els pesos que costen. Vam fer la ruta: museu d’antropologia (genial!), parc i castell de Chapultepec, l’estàtua de l’Àngel i finalment el “zócalo”, lloc que et deixa amb la boca oberta tant per la immensitat dels seus edificis i places com per la barreja d’olors, gent, cultures i sorolls.

Ahir diumenge ens vàrem acomiadar de la ciutat i del país tot passant el dia al barri de Xochimilco, l’únic indret de la ciutat que encara conserva part del gran llac que abans envoltava l’original ciutat azteca. Vàrem passejar en “trajinera” (una barca molt curiosa) durant dues horetes tot menjant els típics “esquites” i “elotes”. Abans d’anar a l’aeroport, encara vàrem tenir temps d’anar a l’estadi Azteca a veure part d’un partit entre els equips America i Puebla i anar a dinar un “pozole” (una mena d’escudella a base de carn, blat de moro, enciam i orenga al barri de Coyoacán on va viure Frida Kahlo.

Avui hem passat la nit a l’avió, camí de Lima, on passarem un parell de dies abans d’endinsar-nos en el proper STOP: Perú!

És a dir: El lloc on va la gent per tal de no fer res.

Aquest és el lema que et trobes a les entrades dels pobles de la costa de l’estat de Oaxaca, on hi han platges molt llargues, verges, d’aigua molt calenta però d’onades gegants. Gairebé fa por banyar-t’hi. Algunes fan com 3 o 4 metres…

Hem descansat tombats a les hamaques…de fet la nostra cabanya (molt rudimentària) té la seva hamaca i fins i tot una palmera a dins!! Això si…els cocos no cauen a dins de l’habitació…

Tot i el lema que indueix a no fer res, naltrus no ens hem pogut estar de fer algunes de les activitats que s’ofereixen, entre elles: surf, cavalls, snorkell, llacunes amb cocodrils, etc. Nosaltres hem fet un tour amb barca per veure tortugues i dofins (vàrem tenir un mal dia i els dofins no els vam veure!) i també un tour a cavall per la platja, que per a nosaltres, és la millor opcions de totes amb diferencia! Van ser 4 hores i mitja passejant per una platja infinita tot veient la posta de sol. Vam caminar, trotar i fins i tot galopar amb els cavalls! També els hi vam treure les cadires i ens vam banyar a una llacuna muntats al cavall, a pèl! Tota una experiència!!! Això si, no pregunteu com tenim el cul, l’esquena i el cos en general després d’això…

Acabem de comprar els bitllets de bus per demà marxar cap al DF. Serà una altra pallissa de 15 hores de bus, cul quadrat i dormir malament…però de segur que valdrà la pena, si més no, per la companyia que ens hi espera!! Ja tenim ganes de veureus Eme i Rouse!!

Desprès de 12 hores d’autobús i varies parades de controls militars i policials, fa 3 dies que vàrem arribar a la ciutat de Oaxaca, capital de l’estat que du el mateix nom.

A Oaxaca ciutat hi ha poca cosa a fer, tot i que el que hem fet ens ha agradat força. Hem visitat la catedral, l’església de Santo Domingo (molt maca!), el museu de les cultures, el zócalo i el mercat, on per cert,…i vénen “chapulines” que son grills fregits i adobats amb sal i llimona i/o chile. Us deixem una fotografia. 

El que si que val molt la pena fer a Oaxaca és provar tots els plats típics de la cuina oaxaquenya…i és que si ja menjàvem bé fins ara, aquí estem gaudint el doble!

El diari organolèptic ha incrementat les seves entrades considerablement!!! Us posem alguns exemples del que hem tastat: 

-          Xocolata de metate: xocolata feta a mà picant en una pedra, a base de cacao, sucre i canyella. Pot portar addicionalment ametlla

-          Chapulines al limón i sal (si si…els hem provat!!!)

-          Flors de carbassa arrebossades amb formatge (semblava albergínia)

-          Chiles farcits de pollastre i arros (boníssim però moooolt picant!)

-          Memelitas: tortilla de blat de moro amb llardons i formatge

-          Quesillo: formatge tendre salat

-          Tasajo: carn de vedella salada

-          Cecina adobada

-          Salsitxa de Oaxaca: sembla xoriç en aparença però no té el gust

-          Mole negro: pollastre fet amb salsa de mole que porta chiles i xocolata entre d’altres ingredients

-          Mole almendrado: semblant a l’anterior però amb ametlles a la salsa (ens ha agradat molt més que el negro) 

Com podeu veure…ens hem posat les botes!!

Ahir vàrem fer un tour per les afores per visitar un negoci d’artesania de la llana, una fabrica de mezcal (licor fet de la destil.lació d’un cactus diferent al del tequil.la), l’arbre més gran del món (no el més alt sinó el més gruixut i a part, té 2000 anys), les runes zapotecas de Mitla i unes cascades de pedra i llacunes d’aigua sulfurosa a Hierve El Agua. 

Avui hem anat a Monte Alban que té runes d’una ciutat zapoteca, grup indígena que en part va coexistir en el temps amb els Mayas que es trobaven a Chiapas y Yucatan. Tenen edificis, sanefes i escultures un tan diferents a les que havíem vist dels Mayas, tot i que per exemple també compartien el “juego de pelota” tant típic d’ells.

Compartim l’opinió del nostre amic mexicà Emerson, i és que Chiapas ens encanta!

La ciutat de San Cristobal de las Casas té un encant especial. És totalment diferent a les poblacions que havíem vist fins al moment. És una ciutat colonial, amb cases de colors on es barregen molts europeus assentats aquí amb una de les comunitats indígenes més grans i més autèntiques del país. Es barreja lo tradicional amb lo modern, i tot això acompanyat d’una fresqueta molt agradable. Estem a 2000m metres d’alçada i això es nota, i més després de 15 dies de calor sufocant i desenes de picades de mosquits! 

Que hem fet a San Cristobal? Doncs passejar molt, amb tranquil•litat, tot veient les esglésies colonials i remenant pels mercats d’artesanies i de verdures. Anar als museus del cafè i de la medicina Maya, aquest últim força interessant.

Una de les millors experiències a viure aquí es anar al poble de San Juan Chamula. Hi viuen indígenes que parlen el dialecte tzotzil de la llengua Maya. Elles van vestides amb faldilles de llana negra, lligades a la cintura amb faixes de colors i porten unes trenes molt llargues. Ells vesteixen túniques o samarres blanques de llana. Però el més impactant d’aquest poble és la seva església i el que s’hi fa a dins. Està prohibit fer fotografies dins de l’església, ja que creuen que la càmera s’endu la seva ànima. És una església sense bancs, amb herbes al terra. La figura principal es Sant Joan Baptiste i en un segon terme queda Crist. La gent està asseguda al terra amb desenes d’espelmes enceses i amb curanderos i curanderes al seu costat. La gent malalta fa un ritual que serà amb ous o amb gallines en funció del criteri del xaman. Si consideren que la malaltia no es massa greu, agafen els ous i els passegen primer al voltant de les espelmes i desprès al voltant del malalt tot fent oracions. Si la cosa és més greu, fan el mateix amb la gallina tot sacrificant-la. El temple s’omple de fum ja que a part de les espelmes també cremen herbes… i al cap de 10 minuts allà dins, acabes tot col•locat!! Tot plegat molt esotèric, d’un altre temps i contradictori amb la pròpia religió catòlica.

Una altra opció a fer a San Cristobal és anar al Cañón del Sumidero. Hi has d’anar amb agència, ja que només es pot visitar amb llanxa. Les vistes ens van sorprendre molt gratament. Hi ha un punt del canyó que té 1000m d’alçada, hi ha una cataracta feta amb molsa amb forma d’arbre de nadal, cocodrils i moltes aus pescant. Una visita molt agradable i recomanable als amants de la natura.

Avui agafem un bus de 11h que ens portarà a la capital de l’estat de Oaxaca (que es pronuncia “uajaca”). Més noticies des d’allà!

Pd. Seguim trobant cavalls autòctons irresistibles pel David!

Ens hem instal·lat 3 dies a la ciutat de Palenque, en ple estat de Chiapas, un dels estats més pobres de Mèxic i el bressol de l’exèrcit zapatista. A uns 15 minuts en bus, es troben unes de les runes Mayas més importants, més grans i més ben conservades. A part, es pot visitar el museu que explica la història de la zona i conté moltíssimes peces de ceràmica Maya trobades durant els treballs d’arqueologia.

A una hora de Palenque hi ha un parell de cascades força maques: Misol-há i Agua Azul. Son una bona opció de visita si tens temps i vols passar un dia tranquil…que és el que necessitàvem.

Ara acabem d’arribar de passar una nit a la selva Lacandona, prop de la frontera amb Guatemala. Ha estat tota una experiència! Només amb el trajecte, ens han aturat 3 vegades: un control de duanes per guatemaltecos, un control militar per registar equipatges en busca d’armes i drogues i un tercer control, aquesta vegada de la policia. (Per cert! Un dels militars ens ha preguntat d’on erem…i a continuació, ens ha preguntat: “y España dónde cae?? Al lado de Estados Unidos o de Alemania??”..en fi, sense comentaris!). Ens hem allotjat al poble de Lacanja Chansayab, poblat per la ètnia Lacandona. Son descendents directes dels Mayas, i com a tal, porten els cabells llargs, serrell i túniques blanques. Hem pogut parlar amb l’avi de la familia que ens ha proporcionat allotjament. Gairebé no parlava castellà, així que poc hem entès de tot plegat!

És un poble pobre però en el que el govern hi està invertint molts diners. Han muntat com un negoci tipus “casa rural”, però a la indígena, on en comptes de fer piragüisme o anar a cavall, doncs et porten per la selva o et fan una ceremonia Maya. En comparació amb la resta de l’estat, és força car!

Avui mateix marxem cap a Sant Cristobal de las Casas…des d’allà, el proper post! 

Sir Bobby Robson a fost comemorat zilele trecute intr-un impresionant serviciu religios in Catedrala din Durham, urbea sa natala din nord-estul Angliei. In luna iulie, in varsta de 76 ani, remarcabilul om de fotbal, fost excelent jucator si antrenor, ceda dupa cativa ani de suferinta in lupta contra cancerului.

Fotbalul n-a pierdut in acest an doar un mare antrenor, de fapt ultimul cu care Albionul a ajuns la un pas de finala Campionatului Mondial, cand cu penultimul act pierdut la penaltyuri la Torino, in fata Germaniei, in ‘90, ci mai ales un om minunat, un gentleman desavarsit, de moda veche, ce a impartit binete si intelepciune tuturor celor care au avut sansa sa-l cunoasca, fie ei din lumea fotbalului ori ilustri necunsocuti.

Asa cum remarcau in cursul serviciului religios atat Gary Lineker, devenit golgeter al turneului final din 1986 tocmai sub bagheta lui Robson, cat si Sir Alex Ferguson, antrenor al Scotiei la vremea respectivului Campionat Mondial mexican, Sir Bobby a fost extrem de popular si mult iubit datorita farmecului sau cu care i-a inaltat si i-a facut mereu sa se simta bine pe cei din jurul sau. Robson a avut timp, un zambet si-o vorba buna pentru fiecare…

Asa cum mi-a confirmat si destainuit, intr-un interviu pe care-l realizam la inceputul anului trecut, pe cand starea sanatatii lui Sir Bobby se subrezise simtitor, si Morgan Phillips, autor a doua carti despre Fulham Football Club si tot ce tine de alb-negrii londonezi, si anume <Fulham We Love>, publicata in 1976, la un an dupa prezenta in finala Cupei Angliei, respectiv <From St. Andrew’s to Craven Cottage>, aparuta in 2007 si mergand pe firul istoriei initiale a vest-londonezilor, de la o grupare fondata pe langa biserica din zona, la sosirea pe Craven Cottage, in folosinta pana si astazi.

Reproduc in continuare pasajul despre Sir Bobby Robson, prin vorbele autorului Morgan Phillips, referindu-se la sosirea unui tanar jucator, Robson, sosit de la alb-negrul lui Newcastle United, din nord-estul natal, la alb-negrul lui Fulham…

- When did you first see Bobby Robson?

- In the 1940s and 1950s most players lived locally and our neighbours Mr and Mrs Ray, devoted supporters, looked after some of the single men including a homesick Bobby. If the Rays had not welcomed him so warmly, he might well have gone back to the north east of England at the first chance. He became a really exciting forward, almost as skilled as his partner Johnny Haynes. Unfortunately, the club sold Bobby in 1956 but he returned six years later when Fulham was in danger of relegation. He came to our rescue again in 1990 by which time he was manager of the England team. Fulham was in serious financial trouble and Bobby gave a fund raising talk. When he finished he heard someone mention my name. He called me over and spoke appreciatively about my family and our neighbours the Rays, because he still remembered the welcome that he had received 40 years before. Sir Bobby Robson is one of the finest men in British football.

Morgan a subliniat ca Sir Bobby Robson, tanarul sosit la club in anii ‘50, a sarit in ajutorul lui Fulham in 1990, pe cand londoneza avea mari probleme financiare, in cadrul respectivului dineu in scopuri caritabile minunatul antrenor mentionandu-i si pe Morgan si familia Ray, de care nu uitase peste decenii, rasplatindu-i cu vorbe bune pentru ospitalitatea cu care-l ajutasera initial sa se acomodeze in capitala. Si dupa cum mai spune Morgan, Sir Bobby devenea iute aproape la fel de iscusit in avanposturile lui Fulham ca eroul legendar al locului, Johnny Haynes. Ulterior, in ‘56, Robson a fost cedat, revenind la club in ‘62, pe cand alb-negrii erau in pericol de retrogradare.

Sir Bobby a fost apreciat in lungul si latul continentului dar pentru a intari remarcabilele-i virtuti, demn de mentionat este ca antrenorul perindat pe diverse meleaguri a ramas cu sufletul, atasat din inima, nord-estului sau iubit. Iar cand Newcastle United l-a solicitat, intr-un moment de descrescendo pentru club, in 1999, Sir Bobby a sarit din nou in ajutor. Pentru ai sai, din nord-estul industrial, ar fi facut orice. Si a pornit atunci la drum cu un 8-0, record al clubului pe St. James’ Park, contra lui Sheffield Wednesday, finalmente salvand corabia de la retrogradare, dupa o perioada nefericita cu Gullit la timona. Sir Bobby chiar a calificat-o pe Newcastle in Champions League si pana in semifinalele Cupei UEFA, dar a fost pe nedrept si nepoliticos demis, in 2004, de bossul Freddy Shepherd, lovitura care poate a declansat boala gentlemanului, parasind clubul in stilu-i caracteristic, fara ranchiuna ori controverse, ci doar retragandu-se demn, si in plus lovitura ce in mod cert a destabilizat pe termen lung “Cotofenele”. Sfarsite in aceasta vara in liga secunda…

Deloc de mirare, la Durham l-au comemorat si antrenori ca Pep Guardiola, elevul sau la CF Barcelona, ori alti fosti sau actuali selectioneri ai Albionului, de unde, la fel, eronat a fost pus pe faras, si cu smotruieli nemeritate din partea presei, ca Sven Goran Erikkson si Fabio Capello. Fotbalul a fost intr-adevar in doliu dupa Sir Bobby Robson iar lacrimile lui Paul Gascoigne, junele titularizat in acea semifinala de pomina pe Delle Alpi si plangand stins la Torino, s

SirBobby Robson, 1933 – 2009. Odihneasca-se in pace.

Fa 10 dies vam aterrar a Cancún per anar directament a Playa del Carmen. Hi hem estat 7 dies, que hem dedicat bàsicament a fer un curs de submarinisme que aprofitarem per la resta del viatge. Això del submarinisme és tot un món… Hem estudiat molta teoria, hem fet exàmens, una immersió en piscina, dues en cenotes (però a la part oberta) i el David dos immersions més al mar. Jo em vaig quedar un pas enrere d’ell…necessito més temps per habituar-me a respirar per la boca a més de 12 metres de profunditat. De moment les titulacions que hem obtingut ens permeten fer immersions fins a 12 metres amb un instructor com a acompanyant (Anna) i immersions fins a 18m sense instructor (David). De segur que ho posarem en pràctica ben aviat!!

Hem fet també snorkelling a una platja que es diu Akumal. A part de ser una platja de sorra blanca maquíssima, pots nedar amb les tortugues gegants que estan nedant per allà, veure molts peixos de colors i coral de varis tipus. Llàstima que no tenim fotografies del món submarí que hem vist. Ah! i tot sense pagar ressss. Genial!

A l’hostal on hem estat la majoria de dies (menys els dos primers que vam estar al pitjor hostal que segurament trobarem arreu) hem conegut a una parella l’Evelyn i el Miquel que també estan fent una volta pel mon…encara que ens porten avantatge (ja fa 8 mesos que van marxar de casa!). Ha estat genial coneixe’ls!

Hem vist ja algunes runes Mayas. Les primeres que vam visitar van ser les de Cobá, estant encara allotjats a Playa del Carmen. Després ens vam desplaçar fins a Pisté, poble més proper a l’antiga ciutat Maya de Chichen-Itza, que conté una piràmide que és una de les 7 meravelles del món. A part de ser maca i perfecte…resulta que durant els equinoccis de primavera i tardor (març i setembre) es pot veure una serp (feta de llum solar) pujant la piràmide. La resta de runes de Chichen-Itza també valen molt la pena i estan molt ben conservades.

Per cert! Estem menjant molt i molt bé, i encara ho agraïm més desprès d’haver estat 3 setmanes als Estats Units! Us deixem com a prova una fotografia d’un plat típic de Yucatan: els Salbutes (aquests en concret son de pollastre i van ser un esmorzar!).

Ara deixem l’estat de Yucatan per anar cap a Chiapas…