El 24 de juliol s’acabava “Minoria Absoluta” de RAC1, un dels millors programes de ràdio d’aquests últims anys:

Les darreres setmanes han estat carregades de molta feina. Concretament de feina doble… d’una banda al Matí de Catalunya Ràdio, i de l’altre preparant i pensant en el nou programa que arrencarem el proper dilluns 7 de setembre també a Ràdio Catalunya , però això sí…aquest cop de 12.00 a 14.00h del migdia…tornem a la vida normal! (estic convençut que això de matinar castiga més que 1 quilo diari de qualsevol droga dura..)

Sigui com sigui els darrers dies han estat aquells en que les emissores i teles pensaven en un nou nom per la seva criatura…i al voltant del meu entorn han sonat coses molt estranyes…

En alguns casos hem pensat en noms de tot tipus…nom+adjectiu, nom+nom, nom+referència a pere mas, noms absurds, noms sostenibles i ecològics, etc…però tant important és el nom? minoria absoluta, problemes domèstics, la segona hora, on vols anar a parar, això no toca, suc de coco, l’hora L, el Club, sense títol, sense títol sense número etc…

El programa del Coral i l’Espertac Peran de TV3 es dirà “Divendres”…tal com sona!I pel que fa a la Ràdio Catalunya, tot i el secretisme habitual, les noms ja estan posats…Al migdia us puc avançar que tot és molt confús, mentre que a les tardes la cosa és encara un secret…i pel que fa a altres nous programes…el de la nit! Pere escobar ha pensat també en un Club (sense Albert Om) i evidentment no de tarda sino més aviat de mitjanit…

però bé, sigui com sigui els noms oficials es coneixeran probablement a partir de dilluns…així que molt atenció…

Una setmana després dels comiats que ja vam comentar i que vam sentir a través de la freqüència de Catalunya Ràdio, a RAC1 avui han tancat temporada i també algun dels seus programes…El més sonat; “Minoria Absoluta“, un programa amb majúscules, que després de 9 anys en antena ha decidit descansar i tancar la paradeta…La festa va ser sonada; al Tívoli, amb prop de 1.500 persones i molts dels col·laboradors que han passat al llarg dels anys per Can Soler…
Així que a continuació us deixo amb el petit comiat que van fer mentre acompanyaven al Quim Morales i resta de companys que continuaran, tot i que probablement amb un altre títol de programa…

I com no, pels qui no el poguéssin escoltar, aquí us deixo el programa sencer; primera i segona hora…

Per cert, de cara l’any que ve finalment no seran dues hores de “Segona Hora” ni una pel Llucià Ferrer i l’altre pel Quim. La primera (12.00-13.00h) la faran uns ex-companys i bons amics a qui els hi desitjo el millor i sé que faran un programa increïble; els Oscars (Andreu i Dalmau)…i la segona, la seguirà conduint el Quim&CIA, també bons amics!

Ah, i una última cosa…es comenta que l’hora informativa de la nit podria canviar de mans ja que el seu director ara te força feina amb “El Singular Digital” i es comenta que el podria substituir un ex-home del temps (de RAC1) i que aquest darrer any estava a les ordres de Neus Bonet a Catalunya Ràdio…

Un cop més, i tal i com ja us anunciava fa unes hores, avui han sortit els resultats de l’Estudi General de Mitjans (EGM). Les notes de final de curs havien d’arribar i avui han assetjat les emissores de Catalunya amb força… Bé, en alguns casos amb més força i en d’altres amb discreció/resignació. Per algú com jo, o com tants de vosaltres, tornem a viure un dia estrany, un dia de contradiccions, un dia agredolç; Ens n’alegrem molt per alguns companys que fan una gran feina i sobretot uns programes collonuts però alhora, el fet que aquest triomfin fa que d’altres, als qui també estimem, s’enfonsin… I no parlo només de programes o d’equips de programes… Ara mateix em passen pel cap altres companys que també treballen dia a dia a la ràdio i que, de ben segur això els afectarà; equips de màrqueting, premsa, tècnica, administratius i fins i tot informàtics… Aquestes notes li canvien l’humor a tots els qui porten un “tatoo” de la seva emissora i que, tot i que de vegades són conscients de com estan les coses, sempre confien amb veure la llum al final del camí… arribarà! de ben segur que arribarà!.

I als altres, amics, companys, ex companys, enhorabona!

Repassem doncs les poques i confuses notes que s’acostumen a publicar en dies com avui:

1. RAC1 – AUDIÈNCIA GENERAL: 469.000 oients diaris. (Mateixa xifra que al darrer EGM – líder de 08.00h del matí i fins les 21.00h)
2. CADENA SER (Catalunya) – AUDIÈNCIA GENERAL: 458.000 oients diaris (A l’anterior onada en ca aconseguir 452.000)
3. CATALUNYA RÀDIO – AUDIÈNCIA GENERAL: 427.000 oients diaris (A l’anterior onada va aconseguir-ne 454.000)

• El Món a Rac1 (amb Jordi Basté): 319.000 oients
• El Matí de Catalunya Ràdio (amb Neus Bonet): 293.000 oients

Sigui com sigui, avui he volgut repetir un exercici que ja vaig proposar-vos després del darrer EGM, i que molts em vau comentar que us va agradar! Doncs bé, anem al gra i escoltem com han celebrat o no els principals programes de les graelles de RAC1 i Catalunya Ràdio. Voldria haver fet el mateix amb Cadena SER, ja que en aquesta onada hi prenen especial rellevància, però la manera com disposen els seus arxius d’àudio no em facilita la feina…així que res! ho deixem com la passada vegada:

(NO PATIU SI NO ES CARREGUEN LES IMATGES DELS ARXIUS D’ÀUDIO…S’ESCOLTEN IGUAL!!!)

FRANJA: MATINAL –  EL MÓN A RAC1 (Jordi Basté) vs EL MATÍ DE CATALUNYA RÀDIO (Neus Bonet)

FRANJA: MIGDIA –  MINORIA ABSOLUTA (Toni Soler) + LA SEGONA HORA (Quim Morales – RAC1) vs PROBLEMES DOMÈSTICS (Manel Fuentes – Catradio)

FRANJA: TARDA – VERSIÓ RAC1 (Toni Clapés) vs HEM DE PARLAR (Marta Alonso)

Programa de la emisora de rádio RAC1 que trata en clave de humor todo lo referente a los modernillos. Además han tenido el buen gusto de invitar a Bibiana Ballbe, antigua presentadora de “Silenci” y que actualmente co-conduce “Anima” en TVC. Vale la pena escucharlo.

PD: Es en catalán

Podeis escucharlo aqui

Deu fer uns 8 o 9 anys, quan jo encara anava a l’institut, vaig tenir el plaer de provar-ho per primer cop. Una nit, per a tenir companyia mentre feia els deures que havia d’entregar el matí següent, vaig trobar, mentre buscava per les freqüències de la FM una altra emissora, Rac 1 (se m’havia desprogramat la mini-cadena per culpa d’un tall elèctric…). I des d’aquell dia que em tenen enganxat. Qui havia de dir que un accident com aquell acabaria produint que ja no els deixés d’escoltar…

Aquest escrit és un homenatge a tota aquella gent que m’ha fet gaudir de tants bons moments durant aquests darrers anys. I és que per, en menys d’una dècada de vida, ser capaços de ser la ràdio amb més audiència del país, sobretot tenint en compte que les audiències de la radio no han fet més que baixar, té molt mèrit.

Un equip jove i innovador ens ha fet la radio més pròxima, informant-nos a la vegada que ens divertien i tenint la llibertat de poder criticar (i riure’s) de tothom, ajudats pel fet de ser una ràdio privada, amb la llibertat que això suposa. I el més important de tot: ens ha ensenyat el món des del punt de vista català, entrevistant els personatges més variats o desplaçant-se fins als llocs més remots, però sempre defensant casa nostra.

Un exemple tangible d’aquest èxit, és que molta gent que ha passat per la cadena durant aquests anys no ha estat sinó perquè els hi servís de plataforma per arribar encara més amunt. Albert Om va deixar de ser el cosí del “Malalts de Tele” per a convertir-se en el rei de les tardes a TV3 gràcies a “L’hora del Pati” i Xavi Bosch ens va deleitar amb els seus “deures” i els “m’ha agradat, no m’ha agradat” en els inoblidables “Cafè Baviera” i “El Món” abans de ser escollit director de l’Avui. Però no només són noms, sinó que és una filosofia, que s’ha sabut transmetre de programa en programa i de presentador en presentador i que ha fet que la audiència no parés de pujar.

Menció especial mereix la redacció d’esports. Un equip “fastigosament jove” que ha fet que els esports siguin una excusa per passar una bona estona. Capaços de superar la marxa de Xavi Bosch, Jordi Basté o Jordi Gràcia (Iaquinta encara el deu estar maleint), cada dia som més els que la toquem al primer toc o apaguem el so de la tele per escoltar-los mentre mirem el Barça.

Crec que mai oblidarem programes com els ja desapareguts “No som perfectes” o “Problemes domèstics” (liderat per Manel Fuentes i que va aconseguir el primer gran premi per la casa), o els encara en graella “Via lliure” o “Minoria Absoluta”, que després de passar molts anys essent un programa de cap de setmana, va irrompre a la graella diària per més tard portar a Toni Soler i el seu equip cap a l’estrellat de “Polònia” i “Crackòvia”.

Felicitats a tots i esperem que poguem gaudir amb vosaltres durant molt anys més!

Aquest matí els ministres del govern espanyol han jurat els càrrecs dels seus respectius ministeris. Dins el nou repartiment de carteres hi destaquen Carme Chacón que serà la primera dona ministra de Defensa, la Maleni que es manté a Foment i Bibiana Aído a Igualtat, que amb 31 anys és la ministra més jove de la democràcia. Però el més preocupant és que ja no tindrem a Joan Clos com a ministre (ministroooo!).

És obvi que amb José Bono com a President del Congrés dels Diputats viurem moments còmics i hilarants (perquè sempre és millor prendre-s’ho amb humor), però Joan Clos és únic! Ell deixa empremta des del principi, com amb el jurament del càrrec de ministre d’indústria, turisme i comerç :

Prometo como ministro de Justicia, Turismo y Comercio… (vídeo)

I com oblidar també l’escena amb la General Motors:

Señor presidente de Ford… (vídeo)

Per moments com aquests, el trobarem a faltar (els de Minoria Absoluta i Polònia encara més), i esperem que es reincorpori ben aviat a la vida política, però quan? Per descomptat que ell ens diria:

Em passeu l’agenda siusplau?

L’actor Cesc Casanovas fa de Ferran Adrià al Polònia i al Minoria Absoluta. També fa de Joaquim Nadal, James Stewart, i molts altres que ara no em vénen al cap.

En aquest vídeo fa un dels seus millors plats: “Caviar de fum de porro amb textura de plàstic”.

Aquí el teniu: