<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?><!-- generator="wordpress.com" -->
<rss version="2.0"
	xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/"
	xmlns:wfw="http://wellformedweb.org/CommentAPI/"
	xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/"
	>

<channel>
	<title>monestirs &amp;laquo; WordPress.com Tag Feed</title>
	<link>http://en.wordpress.com/tag/monestirs/</link>
	<description>Feed of posts on WordPress.com tagged "monestirs"</description>
	<pubDate>Mon, 04 Jan 2010 23:59:21 +0000</pubDate>

	<generator>http://en.wordpress.com/tags/</generator>
	<language>en</language>

<item>
<title><![CDATA[Fira de Sant Martirià a Banyoles]]></title>
<link>http://joanmolar.wordpress.com/2009/11/07/fira-de-sant-martiria-a-banyoles/</link>
<pubDate>Sat, 07 Nov 2009 20:07:40 +0000</pubDate>
<dc:creator>joanmolar</dc:creator>
<guid>http://joanmolar.wordpress.com/2009/11/07/fira-de-sant-martiria-a-banyoles/</guid>
<description><![CDATA[Sempre és bon moment per arribar-se a Banyoles. La vila del llac, i el seu maravellós estany, és un ]]></description>
<content:encoded><![CDATA[<div class='snap_preview'><p><img class="alignnone size-full wp-image-2668" title="Banyolesfira" src="http://joanmolar.wordpress.com/files/2009/11/banyolesfira.jpg" alt="Banyolesfira" width="400" height="518" /></p>
<p>Sempre és bon moment per <a href="http://www.banyoles.cat/">arribar-se a Banyoles</a>. La vila del llac, i el seu maravellós estany, és un destí turístic familiar d&#8217;aquells que no fallen. Als nens i les nenes els encanta còrrer per les vores del llac, remar-hi en una de les barquetes i tirar menjar als ànecs. Als més grans ens calma l&#8217;estrés contemplar l&#8217;aigua quieta, com un mirall, reflexant les muntanyes del Pirineu llunyà, els núvols i els arbres, amb un vestit diferent segons l&#8217;estació. També la ciutat de Banyoles en si te grans atractius. Com ara el seu casc antic medieval, amb els seus museus, com ara el Darder d&#8217;història natural amb les seves andròmines del segle XIX, tan curioses. O l&#8217;arqueològic, un senyor museu, amb la mandíbula, reconeguda a nivell mundial, i les troballes neolítiques pel parc de la Draga. És un goig passejar per Banyoles. Seure a la plaça major, porxada, veure el romànic del monestir de Sant Esteve, impresionant, o la Pia Almoina medieval, gòtica, les cases i els carrers, tan pintorescos, i les esglèsies, la muralla, la llotja, els canals&#8230; tant i tant a visitar a Banyoles. Però avui us volem donar un nou motiu per pujar amb la família fins Banyoles. La fira, magnífica, <a href="http://www.firasantmartiria.cat/">de Sant Martirià</a>, que te lloc a mitjans de novembre. Una típica fira de les comarques de Girona. Molt de bestiar, bestiar de tota mena. Des de petites gallines fins a bous, sense oblidar el ruc català, ànima de la festa. I una altra fira multisectorial. D&#8217;aquelles que entusiasmen els més petits de la casa, que giren i giren, roden de parada en parada fins aconseguir un bon plec de prospectes, ben inútils tots ells. A més, fira gastròmica, mostra d&#8217;art, concursos variats, animació&#8230; en fi, tot el que una fira de tan d&#8217;abast comarcal demana. Mireu-vos la programació i aneu fins Banyoles. Són 130 kms. Tots d&#8217;autopista. Fins Girona i, després, autovia. Podeu passar-hi el cap de setmana. Us recomanem el decadent <a href="http://www.hotelmirallac.com/index.htm">hotel Mirallac</a>, enfront mateix de l&#8217;estany. Us sentireu transportats. O el ultramodern i fantàstic <a href="http://www.calarpa.com">hotelet de Ca l&#8217;Arpa</a>. Un allotjament amb encant al mig de Banyoles. Sopars de somni al seu restaurant, el Rebost d&#8217;en Pere. Si us agrada el turisme rural, i sou prou colla, podeu anar al <a href="http://www.mascarboner.com">mas Carboner</a>. Els restaurants dels hotels que hem anomenat són fora sèrie. Però si voleu un altre lloc molt recomanable per menjar, producte fresc, de mercat i de temporada, mireu La Cisterna, al carrer dels Païssos Catalans, 36. Tel:972581356. En tots els llocs, per fires, millor reserveu.</p>
<p>﻿Siempre es buen momento para llegarse hasta Banyoles. La villa del lago es un destino turístico familiar de aquellos que no fallan nunca. A los niños y las niñas les encanta correr por las orillas del lago, remar en él y tirar comida a los patos. Los mayores calmamos el estrés contemplando el agua quieta, como un espejo, que refleja las montañas del Pirineo lejano, las nubes y los árboles, con un vestido diferente según la estación. También la ciudad de Banyoles en sí tiene grandes atractivos. Como su casco antiguo medieval, con sus museos, como el Darder de historia natural y sus trastos del siglo XIX. O el arqueológico, un señor museo, con la mandíbula, reconocida a nivel mundial, y los hallazgos neolíticos por el parque de la Draga. Es un placer pasear por Banyoles. Sentarse en la plaza mayor, porticada, ver el románico del monasterio de Sant Esteve, impresionante, o la Pia Almoina medieval, gótica, las casas y las calles, tan pintorescas, y las iglesias, la muralla, la lonja, los canales .. . hay tanto y tanto que visitar en Banyoles. Pero hoy os queremos dar un nuevo motivo para subir con la familia hasta Banyoles. La feria, magnífica, de Sant Martí, que tiene lugar a mediados de noviembre. Una típica feria de las comarcas de Girona. Mucho ganado, ganado de todo tipo. Desde pequeñas gallinas hasta toros, sin olvidar el burro catalán, alma de la fiesta. Y la feria multisectorial. De aquellas que entusiasman a los más pequeños de la casa, que giran y giran, ruedan de parada en parada hasta conseguir un buen pliego de papeles, bien inútiles todos ellos. Además, hay muestra gastròmica, muestra de arte, concursos variados, animación &#8230; en fin, todo lo que una feria de tan de alcance comarcal pide. Consulte la programación y baja hasta Banyoles. Son 130 kms. Todos de autopista. Hasta Girona y, después, autovía. Puede pasar el fin de semana. Le recomendamos el decadente hotel Mirallac, frente mismo del lago. Os sentiréis transportados. O el ultramoderno y fantástico hotelito de Ca l&#8217;Arpa. Un alojamiento con encanto en el centro de Banyoles. Cenas de ensueño en su restaurante, el Rebost d&#8217;en Pere. Si os gusta el turismo rural, y sois bastante pandilla, id al mas Carboner. Los restaurantes de los hoteles que hemos citado son fuera de serie. Pero si desean otro lugar muy recomendable para comer, producto fresco, de mercado y de temporada, vea La Cisterna, en la calle de los Países Catalanes, 36. Tel.: 972581356. En todos los lugares, para ferias, mejor reservar.</p>
</div>]]></content:encoded>
</item>
<item>
<title><![CDATA[Fira de Vilarodona]]></title>
<link>http://joanmolar.wordpress.com/2009/11/03/fira-de-vilarodona/</link>
<pubDate>Tue, 03 Nov 2009 17:37:26 +0000</pubDate>
<dc:creator>joanmolar</dc:creator>
<guid>http://joanmolar.wordpress.com/2009/11/03/fira-de-vilarodona/</guid>
<description><![CDATA[A primers de novembre fan, a Vilarodona, una bonica fira. Una fira de maquinària i productes del cam]]></description>
<content:encoded><![CDATA[<div class='snap_preview'><p><img class="alignnone size-full wp-image-2651" title="firavilarodona" src="http://joanmolar.wordpress.com/files/2009/11/firavilarodona.jpg" alt="firavilarodona" width="380" height="488" /></p>
<p>A primers de novembre fan, a Vilarodona, <a href="http://www.vila-rodona.altanet.org/niv3.php?id=4">una bonica fira</a>. Una fira de maquinària i productes del camp. Ocupa els principals carrers i places de la vila. Hi ha exposats tota mena de tractors i altres artilugis camperols, d&#8217;aquells que els nens i nenes de ciutat no han vist ni en pel·lícula. També diverses paradetes de vi, oli, avellanes i productes de la terra. Tot això també ho podeu comprar, durant tot l&#8217;any, a la magnífica agrobotiga que trobareu a l&#8217;entrada del poble, a tocar de la cooperativa. Munten per la fira atraccions de tota mena, d&#8217;aquelles de sempre, de les que nosaltres vàrem gaudir quan erem petits, com ara autos de choc, &#8220;caballitos&#8221; i altres. El preu és sensiblement inferior al de Barcelona. Sóm a comarques!. Hi haurà rucs per tal que la canalla els munti i pugui fer una volta. També exhibicions, exposicions i espectacles. Tot molt senzill. Tot molt popular, però amb sabor. A Vilarodona s&#8217;hi arriba per l&#8217;autopista de Barcelona a Lleida, l&#8217;AP-2, sortint a la sortida 11, la de Vilarodona i Valls. Hi ha un centenar de kms. Hi ha bon aparcament, ben organitzat. Vilarodona te altres petits atractius, com ara el riu Gaià i les seves arbredes, algun carrer medieval, un castell i fins un columbari romà, exemplar únic a Catalunya, (a la foto). Podeu dinar molt bé a Vilarodona. A “La Serra del Gaià”, a la carretera que va a Santes Creus, tel: 977 63 85 57, o a “El Vinyet”, a la mateixa carretera, un xic més endavant. 977 63 91 99. Al poble hi ha diverses cases rurals, com <a href="http://www.cal-rosset.com/">Cal Rosset</a>, molt ben condicionades. I als pobles del voltant hotelets rurals com &#8220;<a href="http://www.lesvinyes.com/">Les Vinyes</a>&#8220;, a Vilardida, a uns 4 kms. de Vilarodona. A Vilabella del Camp, a uns 6 kms, teniu &#8220;<a href="http://www.calparines.com/">Cal Parines</a>&#8221; o &#8220;<a href="http://www.calsabater.com">Cal Sabater</a>&#8220;, dues preciositats de cases rurals. A Valls, a uns 6 kms. també, <a href="http://www.hotelclassvalls.com/">l&#8217;hotel Class</a>, o Casa Felix. Podeu aprofitar per passar un bonic cap de setmana a la comarca de l&#8217;Alt Camp, injustament oblidada i amb molts atractius turístics. Per exemple el maravellós monestir de Santes Creus, <a href="http://www.larutadelcister.info/">joia del Císter mundial</a>, a només 4 kms. de Vilarodona. Allà també trobareu excel·lents restaurants. Doneu un volt per la fira de Vilarodona i aprofiteu per descobrir aquesta comarca. A la tardor les vinyes estan molt boniques.</p>
<p>A primeros de noviembre tiene lugar en Vilarodona una bonita feria. Una feria de maquinaria y productos del campo. Ocupa las principales calles y plazas de la villa. Se exponen todo tipo de tractores y otros artilugios campesinos, de aquellos que los niños y niñas de ciudad no han visto ni en película. También se montan varias paradas de vino, aceite, avellanas y productos de la tierra. Todo esto también lo puede comprar, durante todo el año, en la magnífica agrotienda que encontrará en la entrada del pueblo, junto a la cooperativa. También encontraran en la feria atracciones infantiles de todo tipo, de las de siempre, de las que nosotros disfrutamos cuando éramos pequeños, como autos de choque, tiovivos y otras por el estilo. El precio es sensiblemente inferior al de Barcelona. ¡Estamos en comarcas!. Habrá burros para que los niños los monten y puedan ir a dar una vuelta. También exhibiciones, exposiciones y espectáculos. Todo muy sencillo. Todo muy popular, pero con sabor. A Vilarodona se llega por la autopista de Barcelona a Lleida, la AP-2, saliendo en la salida 11, la de Vilarodona y Valls. Hay un centenar de kms. Hay buen aparcamiento, bien organizado. Vilarodona tiene otros pequeños atractivos, como el río Gaià y sus arboledas, alguna calle medieval, un castillo y hasta un columbario romano, ejemplar único en Cataluña, (en la foto). Puede comer muy bien a Vilarodona. En &#8220;La Sierra del Gaià&#8221;, en la carretera que va a Santes Creus, tel: 977 63 85 57, o &#8220;El Vinyet&#8221;, en la misma carretera, un poco más adelante. 977 63 91 99. En el pueblo hay varias casas rurales, como Cal Rosset, muy bien acondicionadas. Y en los pueblos de alrededor hotelitos rurales como &#8220;Las Viñas&#8221;, en Vilardida, a unos 4 kms. de Vilarodona. En Vilabella del Camp, a unos 6 kms, tiene &#8220;Cal Parines&#8221; o &#8220;Cal Sabater&#8221;, dos preciosidades de casas rurales. En Valls, a unos 6 kms. también, el gran hotel Class, o la tradicional Casa Felix. Podéis aprovechar para pasar un bonito fin de semana en la comarca del Alt Camp, injustamente olvidada y con muchos atractivos turísticos. Por ejemplo el maravilloso monasterio de Santes Creus, joya del Císter mundial, a sólo 4 kms. de Vilarodona. Allí también encontrará excelentes restaurantes. Dense una vuelta por la feria de Vilarodona y aprovechen para descubrir esta comarca. En otoño las viñas están muy bonitas.</p>
</div>]]></content:encoded>
</item>
<item>
<title><![CDATA[L'ull del Montsec]]></title>
<link>http://joanmolar.wordpress.com/2009/10/26/lull-del-montsec/</link>
<pubDate>Mon, 26 Oct 2009 18:11:43 +0000</pubDate>
<dc:creator>joanmolar</dc:creator>
<guid>http://joanmolar.wordpress.com/2009/10/26/lull-del-montsec/</guid>
<description><![CDATA[No heu de deixar passar l&#8217;oportunitat de visitar amb els vostres infants aquest lloc màgic: el]]></description>
<content:encoded><![CDATA[<div class='snap_preview'><p><img class="alignnone size-full wp-image-2601" title="parcastro" src="http://joanmolar.wordpress.com/files/2009/10/parcastro.jpg" alt="parcastro" width="353" height="424" /></p>
<p>No heu de deixar passar l&#8217;oportunitat de visitar amb els vostres infants aquest lloc màgic: el <a href="http://www.parcastronomic.cat/">Parc Astronòmic de Catalunya.</a>  Està instal·lat en un marc incomparable, molt adient per l&#8217;observació del cel. L&#8217;ull del Montsec està situat al peu d&#8217;aquesta muralla gegantina del Pre-Pirineu lleidetà, el Montsec, a les afores de <a href="http://www.ccnoguera.cat/ager/">la vila medieval d&#8217;Àger</a>. El parc al complert es composa del centre astronòmic, visitable i de divulgació, un parc de telescopis de l&#8217;agrupació astronòmica de Sabadell, només per iniciats i socis, i un telescopi de prestigi mundial: el Joan Oro, no visitable, dedicat a la ciència i la investigació. Però a nosaltres, pares i mares, el que ens interessa és el Parc Astronòmic. Està situat al peu del Montsec, a un parell de kms d&#8217;Àger. S&#8217;hi puja pel camí, asfaltat, que remunta fins el coll d&#8217;Ares. Està molt ben indicat i disposa d&#8217;aparcament suficient. L&#8217;entrada te un preu mòdic. Podem dir que resulta fins barata considerant tot el que ofereix el centre. Perquè hi ha un museu, amb dues exposicions, una sobre l&#8217;espai i una altra dedicada al Montsec. També un planetari molt bonic, amb sorpresa final, i dos telescopis dins la pertinent cúpula. De dia veureu el Sol. De nit us ensenyaran galàxies, planetes, estels, nebuloses. Els horaris d&#8217;estiu duren fins la matinada. Els monitors són molt amables, experts i didàctics. Tot està pensat per la divulgació de l&#8217;espai, l&#8217;astronomia i la ciència. Els vostres fills i filles s&#8217;ho passaran de fàbula. Vosaltres  també. Val la pena fer els 150 kms. que hi ha de Barcelona a Àger. Aneu-hi tot prenent l&#8217;A-2 en direcció Tàrrega i Balaguer.  A més, no és l&#8217;únic reclam turístic que la Vall d&#8217;Àger us pot oferir. Teniu el vol sense motor. Arriscats Ícars salten en parapent des de dalt del Montsec. Podeu pujar-hi fins dalt, per una pista asfaltada,  per veure&#8217;ls sortir. La panoràmica és indescriptible. Mitja Catalunya als vostres peus. Sensació de vertígen tot i tocar de peus a terra. També la vila medieval d&#8217;Àger és una petita maravella. Amb la seva canònica de Sant Pere, romànica, maquíssima. Tot i derruida, impressiona. Els carrers i carrerons us transportaran a un altre temps. No lluny d&#8217;Àger s&#8217;obre el increible congost de Mont Rebeí. El paisatge més espectacular del país, sense cap mena de dubte. Un camí de contrabandistes literalment penjat damunt del pantà de Canelles. Voltors, rapinyaires, molta natura. Boníssimes rutes de senderisme. Ermites encastades a la roca. Grandiositat arreu. I pujant per Balaguer,  o tornant, podeu parar al <a href="http://www.monestirdelesavellanes.com/">Monestir de les Avellanes</a>, que te una hospederia fantàstica per passar unes nits, i un restaurant fabulós. O bé, si aneu per Camarasa, no oblideu fer una parada a la Baronia de Sant Oïsme, un poblet medieval miúscul, amb un castell situat en un roc damunt el pantà de Camarasa. Ja veieu que la Vall d&#8217;Àger dona per molt. Per dinar us recomanem Casa Xalets, dins Àger mateix. Hi hem dinat fastuosament. Quines amanides de formatge&#8230; i quina carn a la brasa. Preus econòmics. Carrer La Font, 7. Tel: 973455296. Ens varen parlar també molt bé de Can Poble, just al davant. Més rústic. També teniu <a href="http://www.campingvalldager.com/">un càmping mític</a>, pioner en el llançament turístic de la comarca. La Vall d&#8217;Àger us espera!</p>
<p>No debeis dejar pasar la oportunidad de visitar con los niños este lugar mágico. El Parque Astronómico de Catalunya, instalado en un marco incomparable, és muy adecuado para la observación del cielo. El llamado Ojo del Montsec está situado al pie de esta muralla gigantesca del Pre-Pirineo leridano, en las afueras de la villa medieval de Àger. El parque al completo se compone del centro astronómico, visitable y de divulgación, un parque de telescopios de la agrupación astronómica de Sabadell, sólo para iniciados y socios, y un telescopio de prestigio mundial: el Joan Oro, no visitable, dedicado a la ciencia y la investigación. Pero  lo que nos interesa hoy es el Parque Astronómico. Está situado al pie del Montsec, a un par de kms de Àger, por el camino asfaltado que sube al collado de Ares. Está muy bien indicado y dispone de aparcamiento. La entrada es módica, hasta barata por lo que ofrece el centro: un museo, con dos exposiciones,  una sobre el espacio y otra sobre el Montsec, un planetario muy bonito, con sorpresa final, y dos telescopios. De día verán el sol. De noche les enseñarán galaxias, planetas, estrellas, nebulosas. Horarios de verano hasta la madrugada. Monitores amables, expertos y didácticos. Todo está pensado para la divulgación del espacio, la astronomía y la ciencia. Sus hijos se lo pasarán de fábula. Vale la pena hacer los 150 kms. que hay de Barcelona hasta Àger. Suba tomando la A-2 en dirección Tàrrega y Balaguer. Además, no es el único reclamo turístico que la Vall d&#8217;Àger les puede ofrecer. Tienen también el vuelo sin motor. Arriesgados Ícaros saltan en parapente desde lo alto del Montsec. Puede subir, pista asfaltada hasta arriba, para verlos salir. Panorámica indescriptible. Media Catalunya a sus pies. Sensación de vértigo a pesar de tener los pies en el suelo. También la villa medieval de Àger es una pequeña maravilla. Con su canónica de San Pedro, románica, lindísima. Aunque derruida, impresiona. Las calles y callejones nos retrotraen a otro tiempo. No lejos de Àger tienen el desfiladero de Mont Rebei. El paisaje más espectacular del país, sin duda. Un camino de contrabandistas literalmente colgado sobre el pantano de Canelles. Buitres, rapaces, naturaleza. Buenísimas rutas de senderismo. Ermitas empotradas en la roca. Y subiendo desde Balaguer, o volviendo, podéis parar en el Monasterio de Les Avellanes, que tiene una hospedería fantástica para pasar las noches, y un restaurante gastronómico fabuloso. Y si vais por Camarasa no olvideis hacer una parada en la Baronia de Sant Oïsme, un pueblecito medieval minúsculo, con un castillo situado en un promontorio sobre el pantano de Camarasa. Dos ermitas románicas acompañan al conjunto. Ya veis que la Vall d&#8217;Àger da para mucho. Para comer les recomendamos Casa Chalets, dentro de Àger mismo. Hemos comido fastuosamente. ¡Qué ensaladas de queso &#8230; y qué carne a la brasa!. Precios económicos. Calle La Fuente, 7. Tel.: 973455296. Nos hablaron también muy bien de Can Poble, justo delante. Más rústico. También tienen un camping mítico, pionero en el lanzamiento de la comarca. ¡La Vall d&#8217;Àger os espera!</p>
</div>]]></content:encoded>
</item>
<item>
<title><![CDATA[Sant Pau del Camp]]></title>
<link>http://joanmolar.wordpress.com/2009/09/29/sant-pau-del-camp/</link>
<pubDate>Tue, 29 Sep 2009 16:37:59 +0000</pubDate>
<dc:creator>joanmolar</dc:creator>
<guid>http://joanmolar.wordpress.com/2009/09/29/sant-pau-del-camp/</guid>
<description><![CDATA[Sant Pau del Camp és un monestir romànic al bell mig de Barcelona. Una joia del romànic català amaga]]></description>
<content:encoded><![CDATA[<div class='snap_preview'><p><img class="alignnone size-full wp-image-2464" title="paucamp" src="http://joanmolar.wordpress.com/files/2009/09/paucamp.jpg" alt="paucamp" width="432" height="606" /></p>
<p><a href="http://www.monestirs.cat/monst/bcn/cbn02camp.htm">Sant Pau del Camp </a>és un monestir romànic al bell mig de Barcelona. Una joia del romànic català amagada entre els carrers del popular barri del Raval. Sant Pau del Camp és una de les esglèsies més antigues que es conserven a Barcelona. Arribar-hi no te cap pèrdua possible. Cal anar des de les Rambles de Barcelona, en direcció al Paral·lel, seguint el carrer de Sant Pau. Passada la nova Rambla del Raval trobareu la plaça i el parc que l&#8217;envolten. El monestir és una cucada. Petit i exerit. Un temple de creu llatina, quasi grega, amb una espadanya. Un claustre molt original, quasi bé únic, (a la foto), i una sala capitular. Res més i res menys. Sobri, espectacular, recollit, esplendorós, en resum un cenobi minúscul que, a la vegada, és una de les peces més extraordinàries de l&#8217;art català. I tot a dos passes, al cor de la Barcelona vella. Podeu aprofitar per fer una volta pel Raval, veure les transformacions que està patint, o guanyant. Potser baixar fins les Drassanes i fer una visita al Museu Marítim, o anar fins el port. En tot cas, Sant Pau del Camp pot ser un bon motiu de passeig, un dissabte o diumenge al matí amb la família.</p>
<p>Sant Pau del Camp es un monasterio románico en el centro de Barcelona. Una joya del románico catalán escondida entre las calles del popular barrio del Raval. Sant Pau del Camp es una de las iglesias más antiguas que se conservan en Barcelona. Llegar no tiene ninguna pérdida posible. Hay que ir desde las Ramblas de Barcelona, en dirección al Paralelo, siguiendo la calle de Sant Pau. Pasada la nueva Rambla del Raval se encuentra la plaza y el parque que lo rodean. El monasterio es una cucada. Pequeño pero matón. Un templo de cruz latina, casi griega, con una espadaña. Un claustro muy original, casi único, (en la foto), y una sala capitular. Nada más y nada menos. Sobrio, espectacular, recogido, esplendoroso, en resumen un cenobio minúsculo que, a la vez, es una de las piezas más extraordinarias del arte catalán. Y todo a dos pasos, en el corazón de la Barcelona vieja. Podéis aprovechar para dar una vuelta por el Raval, ver las transformaciones que está sufriendo, o ganando. Quizás bajar hasta las Drassanes y hacer una visita al Museo Marítimo, o ir hasta el puerto. En todo caso, Sant Pau del Camp puede ser un buen motivo de paseo, un sábado o domingo por la mañana con la familia.</p>
</div>]]></content:encoded>
</item>
<item>
<title><![CDATA[Estaing]]></title>
<link>http://joanmolar.wordpress.com/2009/09/22/estaing/</link>
<pubDate>Tue, 22 Sep 2009 16:23:07 +0000</pubDate>
<dc:creator>joanmolar</dc:creator>
<guid>http://joanmolar.wordpress.com/2009/09/22/estaing/</guid>
<description><![CDATA[La vila medieval d&#8217;Estaing aixeca la torre del seu castell a la vall del riu Lot, a França. Aq]]></description>
<content:encoded><![CDATA[<div class='snap_preview'><p><img class="alignnone size-full wp-image-2389" title="estaing" src="http://joanmolar.wordpress.com/files/2009/09/estaing.jpg" alt="estaing" width="416" height="554" /></p>
<p><a href="http://www.aveyron.com/tourisme/plusbx/estaing.html">La vila medieval d&#8217;Estaing</a> aixeca la torre del seu castell a la vall del riu Lot, a França. Aquesta vall, patrimoni de la humanitat de la Unesco, està plena de <a href="http://www.tourisme-aveyron.com/es/culture/patrimoine/plus_beaux_villages_Aveyron.php#estaing">llocs superbonics</a> que no podeu deixar de veure. Estaing n&#8217;és un. Tot el poble és una monada. Cases amb entramats de fusta, cases fortes, un castell, l&#8217;edat mitjana als nostres temps. Uns kilòmetres riu amunt teniu Espalion, amb les seves cases renaixentistes abocades a les aigües del Lot, i el graciós pont damunt el riu. O bé la comarca d&#8217;Olt, amb els seus castells i abadies. Uns kilòmetres riu avall podeu visitar Entreaygues sur Truyere, on el Lot s&#8217;ajunta amb aquest afluent seu. D&#8217;aquí podeu endinsar-vos en les gorges de la Truyéré.  El Lot també va engorjat en aquesta zona. La vegetació de ribera domina el paisatge. A la tardor és una maravellosa simfonia de ocres, grocs i vermells. Definitivament la millor època de l&#8217;any per anar-hi. A tocar d&#8217;Estaing s&#8217;imposa la visita del monestir cistercenc de Conques, una maravella del romànic europeu. Una fita que us corprendrà. Ens encanta pujar fins el Lot. Hi anem i hi tornem, cada vegada descobrint coses noves, sensacions diferents. Tots els hotels d&#8217;aquesta regió són m,olt senzillets, una mica envellits i rònecs. Tots excepte el &#8220;Riviere&#8221; a Entraygues. Si podeu pagar-lo, val la pena: habitacions modernes, spa, piscina&#8230; o el &#8220;<a href="http://www.auxportesdeconques.com/">Aux Portes de Conques</a>&#8221; a Saint Cyprien sur Dourdou, molt agradable, d&#8217;aire provençal. Per dormir a altres llocs podeu mirar a Estaing l&#8217;hotel &#8220;<a href="http://www.estaing.net/">Aux Armes d&#8217;Estaing</a>&#8220;. A Espalion el Moderne. A Conques el <a href="http://www.aubergestjacques.fr/">Saint Jacques</a>. Tots aquests hotels també són bons restaurants. De fet son millors com a restaurants que com hotels.</p>
<p>La villa medieval de Estaing levanta la torre de su castillo en el valle del río Lot, en Francia. Este valle, patrimonio de la humanidad de la Unesco, está llena de lugares superbonitos que no pueden dejar de ver. Estaing es uno. Todo el pueblo es una monada. Casas con entramados de madera, fuertes, un castillo, la edad media llevada a nuestros tiempos. Unos kilómetros río arriba tienen Espalion, con sus casas renacentistas colgadas sobre las aguas del Lot, y el gracioso puente sobre el río. O bien la comarca de Olt, con sus castillos y abadías. Unos kilómetros río abajo podéis visitar Entraygues sur Truyère, donde el Lot se une con este afluente suyo. De ahí puede adentrarse en las gargantas de la Truyère. El Lot también baja encajado en esta zona. La vegetación de ribera domina el paisaje. En otoño es una maravillosa sinfonía de ocres, amarillos y rojos. Definitivamente la mejor época del año para ir. Junto a Estaing se impone la visita del monasterio cisterciense de Conques, una maravilla del románico europeo. Un hito que le sorprendera. Nos encanta subir hasta el Lot. Vamos y volvemos, y cada vez descubriendo cosas nuevas, sensaciones diferentes. Todos los hoteles de esta región son muy sencillitos, algo envejecidos y polvorientos. Todos excepto el &#8220;Riviere&#8221; en Entraygues. Si puede pagarlo, vale la pena: habitaciones modernas, spa, piscina &#8230; o el &#8220;Aux Puertas de Cuencas&#8221; en Saint Cyprien sur Dourdou, muy agradable, de aire provenzal. Para dormir en otros sitios vea en Estaing el hotel &#8220;Aux Armes d&#8217;Estaing&#8221;. O en Espalion el Moderne. En Conques el Saint Jacques. Todos estos hoteles también son buenos restaurantes. De hecho son mejores como restaurantes que como hoteles.</p>
</div>]]></content:encoded>
</item>
<item>
<title><![CDATA[Coves del Salnitre]]></title>
<link>http://joanmolar.wordpress.com/2009/09/18/coves-del-salnitre/</link>
<pubDate>Fri, 18 Sep 2009 19:17:39 +0000</pubDate>
<dc:creator>joanmolar</dc:creator>
<guid>http://joanmolar.wordpress.com/2009/09/18/coves-del-salnitre/</guid>
<description><![CDATA[Les coves del Salnitre, a la muntanya de Montserrat, són les més properes a l&#8217;àrea de Barcelon]]></description>
<content:encoded><![CDATA[<div class='snap_preview'><p><img class="alignnone size-full wp-image-2408" title="salnitre" src="http://joanmolar.wordpress.com/files/2009/09/salnitre.jpg" alt="salnitre" width="425" height="554" /></p>
<p><a href="http://www.everyoneweb.es/covesdelsalnitre/">Les coves del Salnitre</a>, a la muntanya de Montserrat, són les més properes a l&#8217;àrea de Barcelona i unes de les més boniques de Catalunya. Es troben a pocs kms. de <a href="http://www.collbato.cat/">Collbató</a>, a la sortida del poble, en la carretera que porta fins Monistrol de Montserrat. Per tant s&#8217;hi pot arribar per l&#8217;A2, l&#8217;autopista que mena a Lleida, o bé per la C-58, l&#8217;autopista de Terrassa, sortint en aquesta localitat, i anant per Castellvell i el Vilar, o per Olesa, cap a Monistrol o Collbató. La primera ruta és més directa. La segona ofereix vistes del massís de Montserrat des de tots els angles, i permet la pujada fins <a href="http://www.abadiamontserrat.net/">l&#8217;Abadia benedictina</a>. Un cop a la carretera, a les afores de Collbató, trobareu el desviament indicat. Una pista mena fins l&#8217;aparcament i, des d&#8217;aquest, unes escales a l&#8217;entrada de la cova. Cal consultar els horaris. La visita és guiada. Dins us esperen cavitats enormes, i sales més recollides. Donat que és una cova en una muntanya de conglomerats no espereu estalactites i estalacmites espectaculars, sinó una cosa més senzilla i arreglada. De tota manera la visita val la pena, i els infants s&#8217;ho passaran molt bé. Completeu la jornada amb una visita a Collbato, un poble amb un nucli antic medieval, o l&#8217;anada al monestir i <a href="http://www20.gencat.cat/portal/site/patronatmontserrat">una ruta per Montserrat</a>, que pot incloure viatges en funicular fins Sant Joan o la Santa Cova, o caminades com la dels degotalls, la de Sant Miquel o la molt més llarga i bonica de Sant Jeroni. Per dinar teniu restaurants a Collbató, per exemple el de <a href="http://www.canmisse.com">l&#8217;hotel Missé</a>, amb boniques habitacions. O també a Monistrol i al Monestir, entre ells un selfservice. No creiem que per la distància sigui necessari un hotel. Però si voleu passar un cap de setmana, o <a href="http://www.montserratvisita.com/">uns dies de descans a Montserrat</a>, heu de saber que teniu unes bones cel·les, fantàstiques per famílies, i un hotel: l&#8217;Abad Cisneros, un xic carot però amb bona cuina. Si decidiu quedar-vos a dormir a la muntanya podreu gaudir del silenci celestial de la nit montserratina, i de les hores litúrgiques: vespres, laudes, completes, maitines&#8230; que els monjos i, de vegades els escolans, canten com els àngels.  </p>
<p>Las cuevas del Salitre, en la montaña de Montserrat, son las más cercanas al área de Barcelona y unas de las más bonitas de Cataluña. Se encuentran a pocos kms. de Collbató, a la salida del pueblo, en la carretera que lleva hasta Monistrol de Montserrat. Por tanto se puede llegar hasta ellas por la A2, la autopista que lleva a Lleida o bien por la C-58, la autopista de Terrassa, saliendo en esta localidad, y yendo por Castellvell i el Vilar, o por Olesa , hacia Monistrol o Collbató. La primera ruta es más directa. La segunda ofrece vistas del macizo de Montserrat desde todos los ángulos, y permite la subida hasta la Abadía benedictina. Una vez en la carretera, en las afueras de Collbató, encontrará el desvío indicado. Una pista nos lleva hasta el aparcamiento y, desde este, unas escaleras a la entrada de la cueva. Hay que consultar los horarios. La visita es guiada. Dentro le esperan cavidades enormes, y salas más recogidas. Dado que es una cueva en una montaña de conglomerados no esperéis estalactitas y estalacmitas espectaculares, sino algo más sencillo y moderado. De todos modos la visita vale la pena, y los niños se lo pasarán muy bien. Se puede completar la jornada con una visita al pueblo de Collbató, con su barrio medieval, o una subida al monasterio y una ruta por Montserrat, que puede incluir viajes en funicular hasta San Juan o la Santa Cueva, o caminatas como la de los Degotalls, la de San Miguel o la mucho más larga y bonita de San Jerónimo. Para comer tiene restaurantes en Collbató, como el del hotel Missé, com buenas habitaciones. También en Monistrol y el Monasterio, entre ellos un self.  No creemos que por la distancia sea necesario un hotel. Pero si desea pasar un fin de semana, o unos días de descanso en Montserrat, debe saber que tiene unas buenas celdas, fantásticas para familias, y un hotel: el Abad Cisneros, un poco caro pero con buena cocina. Si decide quedarse a dormir en la montaña podrá disfrutar del silencio celestial de la noche montserratina, y de las horas litúrgicas: vísperas, laudes, completas, maitines &#8230; que los monjes y, a veces los monaguillos, cantan como los ángeles.</p>
</div>]]></content:encoded>
</item>
<item>
<title><![CDATA[Ujué]]></title>
<link>http://joanmolar.wordpress.com/2009/09/09/ujue/</link>
<pubDate>Wed, 09 Sep 2009 19:51:03 +0000</pubDate>
<dc:creator>joanmolar</dc:creator>
<guid>http://joanmolar.wordpress.com/2009/09/09/ujue/</guid>
<description><![CDATA[Al lloc on la muntanya de l&#8217;alta Navarra toca la plana. On els verds del Pirineu i del prepiri]]></description>
<content:encoded><![CDATA[<div class='snap_preview'><p><img class="alignnone size-full wp-image-2354" title="ujue" src="http://joanmolar.wordpress.com/files/2009/09/ujue.jpg" alt="ujue" width="409" height="520" /></p>
<p>Al lloc on la muntanya de l&#8217;alta Navarra toca la plana. On els verds del Pirineu i del prepirineu es dilueixen entre els grocs i ocres dels camps de blat i de secà. On les males terres comencen a guanyar-li la partida als vergerars. On la pluja ja és escassa, <a href="http://www.ujue.info/">allà es dreça Ujué</a>. Com un centinella que vigila els albors de l&#8217;ampla plana de l&#8217;Ebre, enfilat dalt d&#8217;una talaia, el poble s&#8217;agrupa, com fent pinya. I damunt de les cases s&#8217;aixeca, altanerosa, la silueta potent de la mole de la seva inigualable esglèsia fortalessa. Ujué te una bellíssima colegiata romànica. I tan formosa era que, per protegir-la, la rodejaren d&#8217;una muralla. Com un vel de pedra, l&#8217;esglèsia quedà embolcallada per un castell. Inaudit. Únic. El poble medieval, plegat als seus peus, li rendeix pleitesia. Pugeu a Ujué a veure la posta, o la sortida del sol. No n&#8217;hem vist cap de millor. <a href="http://www.turismonavarra.es/esp/home/">Si viatgeu per Navarra</a>, per les terres ferrenyes de la Navarra mitjana, no heu d&#8217;oblidar, des d&#8217;Olite o des de Sangüesa, de fer una escapada fins Ujué. Incloeu aquesta vila en la ruta que us portarà a Olite, amb el seu castell de fades. A La Oliva, preciós monestir cistercenc. A Sangüesa, vila dels prínceps, o a Leyre, el millor romànic d&#8217;Espanya i el gregorià més celestial. <a href="http://www.monasteriodeleyre.com/">Podeu dormir a Leyre </a>mateix, on tenen habitacions familiars, conventuals i senzilles, i un restaurant molt recomanable. A Ujué podeu dinar al Mesón Las Torres, Carrer de Santa María 9, Tel: 948 739 052.</p>
<p>En el lugar donde la montaña de la alta Navarra toca la llanura.  Donde los verdes del Pirineo y del prepirineo se diluyen entre los amarillos y ocres de los campos de trigo y de secano. Donde las malas tierras empiezan a ganarle la partida a los vergeles. Donde la lluvia ya es escasa, allí se alza Ujué. Como un centinela que vigila los albores de la amplia llanura del Ebro, subido a una atalaya, el pueblo se agrupa, como haciendo piña. Y encima de las casas se levanta, altanerosa, la silueta potente de la mole de su inigualable iglesia fortaleza. Ujué tiene una bellísima colegiata románica. Y tan hermosa era que, para protegerla, la rodearon de una muralla. Como un velo de piedra, la iglesia quedó envuelta por un castillo. Inaudito. Único. El pueblo medieval, plegado a sus pies, le rinde pleitesía. Suban a Ujué a ver la puesta, o la salida del sol. No hemos visto nada mejor. Si viajan por Navarra, por las tierras feraces  de la Navarra media, no pueden olvidarse, desde Olite o desde Sangüesa, de hacer una escapada hasta Ujué. Incluyan esta villa en la ruta que les llevará a Olite, con su castillo de hadas. O hasta  La Oliva, precioso monasterio cisterciense. O hasta Sangüesa, ciudad de los príncipes, o a Leyre, el mejor románico de España y el gregoriano más celestial. Pueden dormir en Leyre mismo, donde tienen habitaciones familiares, conventuales y sencillas, y un restaurante muy recomendable. En Ujué pueden comer en el Mesón Las Torres, Calle de Santa María 9, Tel: 948 739 052.</p>
</div>]]></content:encoded>
</item>
<item>
<title><![CDATA[Castell d'Aguilar]]></title>
<link>http://joanmolar.wordpress.com/2009/09/04/castell-daguilar/</link>
<pubDate>Fri, 04 Sep 2009 15:42:46 +0000</pubDate>
<dc:creator>joanmolar</dc:creator>
<guid>http://joanmolar.wordpress.com/2009/09/04/castell-daguilar/</guid>
<description><![CDATA[El castell d&#8217;Aguilar s&#8217;alça solitari enmig de les Corberes, al sud de França, a tocar de]]></description>
<content:encoded><![CDATA[<div class='snap_preview'><p><img class="alignnone size-full wp-image-2318" title="aguilar" src="http://joanmolar.wordpress.com/files/2009/09/aguilar.jpg" alt="aguilar" width="398" height="548" /></p>
<p><a href="http://www.payscathare.org/4-6595-Historia.php">El castell d&#8217;Aguilar</a> s&#8217;alça solitari enmig de les Corberes, al sud de França, a tocar de la Catalunya Nord. Tot i que forma part dels castells càtars i la seva ruta, la seva situació excèntrica respecte dels més famosos, i el seu estat ruinós, fa que poca gent el visiti. El paisatge tampoc acompanya. Les muntanyes són més pelades, amb la vegetació mediterrània típica de les Corberes, i contrasten vívament amb els amables turons boscosos, plens de prats, que rodegen Montsegur, Puilaurens, Puiverd o Foix. I és una llàstima, perquè Aguilar és bonic i evocador. A més, passant per Aguilar, podeu fer una ruta circular que us porti a veure, en profunditat, la <a href="http://www.audetourisme.com/">zona càtara oriental</a>, la més desconeguda. La ruta pot començar a Perpinyà, a la carretera que mena a Quillan i Foix. En arribar a Maury ens desvien a l&#8217;esquerra per pujar a l&#8217;altiu castell de Queribus. Un castell sencer, prominent i espectacular. Baixem a Cucugnan, un agradable poblet ple de serveis i bons restaurants, hotels i cases rurals molt boniques. Ens desviem uns kilòmetres fins a Perapertusa, i retornem per anar a Tuchan i veure Aguilar. Optativament podem baixar a la plana de Narbona a veure l&#8217;esclatant Abadia de Fontfroide. O no. Després els castells de Vilaroja-Termenès i Termes. I baixar a fer una visita a la recollida Abadia de Lagrasse, o no. Seguidament el castell d&#8217;Arques i fem via cap a Couiza, on enllacem amb la carretera general que puja cap a Quillan, Foix i Puigcerdà, o baixa a Carcassonne. A prop de Couiza teniu Rennes le Chateau. Una visita misteriosa i obligada per qui a llegit o vist &#8220;El Código da Vinci&#8221;. Tornant podeu fer una ullada a Puilaurens, o a les Gorges de Galamús, i retornar a Barcelona pel Pirineu, o per la costa. En tot cas, Aguilar i els seus altres companyons càtars, Termes, Arques&#8230; o les formoses abadies no us decepcionaran. Per dormir teniu els hotelets barats de Perpinyà. Un novotel a Narbonne. Diversos hotelets rurals a Cucugnan, <a href="http://www.toprural.com/logis-de-france/auberge-de-cucugnan_f-fr-ca-27987.htm">com l&#8217;Auberge</a>. Un senyor hotel a Cuiza: el <a href="http://www.chateau-des-ducs.com/">Ducs de la Joiosa</a>. <a href="http://www.hotel-lons-foix.com/">El Lons</a> a Foix. O bé <a href="http://www.pyren.fr/">La Chaumiere</a> o, si està ple, <a href="http://www.hotelcartier.com/">el Cartier</a> a Quillan i encara d&#8217;altres.</p>
<p>El castillo de Aguilar se alza solitario en medio de las Corbières, en el sur de Francia, junto a la Cataluña Norte. Aunque forma parte de los castillos cátaros y su ruta, su situación excéntrica respecto de los más famosos, y su estado ruinoso, hace que poca gente lo visite. El paisaje tampoco acompaña. Las montañas son más peladas, con la vegetación mediterránea típica de las Corbières, y contrastan vivamente con los amables colinas boscosas, llenas de prados, que rodean Montségur, Puilaurens, Puiverd o Foix. Y es una lástima, porque Aguilar es hermoso y evocador. Además, pasando por Aguilar, se puede hacer una ruta circular que  lleve a ver, en profundidad, la zona cátara oriental, la más desconocida. La ruta puede empezar en Perpiñán, en la carretera que lleva a Quillan y Foix. Al llegar a Maury nos desviamos a la izquierda para subir al altivo castillo de Queribus. Un castillo  prominente y espectacular. Bajamos a Cucugnan, un agradable pueblecito lleno de servicios y buenos restaurantes, hoteles y casas rurales muy bonitas. Nos desviamos unos kilómetros hasta Peyrepertuse, y volvemos, para ir a Tuchan y ver Aguilar. Optativamente podemos bajar hacia  Narbona para ver la brillante Abadía de Fontfroide. O no. Después los castillos de Vilaroja-Termes y Térmes. De allí  bajar de nuevo para  visitar  la recogida Abadía de Lagrasse, o no. Seguidamente irimos hacia el castillo de Arques y Couiza, donde enlazamos con la carretera general que sube hacia Quillan, Foix y Puigcerdà, o baja hasta Carcassonne. Cerca de Couiza tienen Rennes le Chateau. Una visita misteriosa y obligada para quien haya leído o visto &#8220;El Código da Vinci&#8221;. Volviendo podéis echar un vistazo a Puilaurens, o a las Gorges de Galamus, y volver a Barcelona por el Pirineo, o por la costa. En todo caso, Aguilar y sus otros compañeros cátaros, Termes, Arques &#8230; o las hermosas abadías no os decepcionarán. Para dormir tenéis los hotelitos baratos de Perpiñán. Un novotel en Narbonne. Varios hotelitos rurales en Cucugnan, como el Auberge. Un señor hotel en Cuiza: el Duques de la Joiosa. El Lons en Foix. O bien La Chaumiere o, si está lleno, el Cartier a Quillan y aún otros.</p>
</div>]]></content:encoded>
</item>
<item>
<title><![CDATA[Aren]]></title>
<link>http://joanmolar.wordpress.com/2009/08/27/aren/</link>
<pubDate>Thu, 27 Aug 2009 16:01:19 +0000</pubDate>
<dc:creator>joanmolar</dc:creator>
<guid>http://joanmolar.wordpress.com/2009/08/27/aren/</guid>
<description><![CDATA[Aren és un poblet de la Ribagorza, a l&#8217;Aragó. Està situat a tocar de la carretera que puja de ]]></description>
<content:encoded><![CDATA[<div class='snap_preview'><p><img class="alignnone size-full wp-image-2270" title="aren" src="http://joanmolar.wordpress.com/files/2009/08/aren.jpg" alt="aren" width="420" height="559" /></p>
<p>Aren és un poblet de <a href="http://www.ribagorza.com">la Ribagorza</a>, a l&#8217;Aragó. Està situat a tocar de la carretera que puja de Benavarri cap a la Vall d&#8217;Aran, passat el Pont de Montanyana i abans d&#8217;arribar a Sopeira i el pantà d&#8217;Escales. Sovint passem per aquesta zona, un pèl desolada, molt calorosa i poc atractiva, a gran velocitat. Cerquem la promesa del verds prats, les altes muntanyes i els rius gelats del Pirineu. Però avui us proposem fer una parada a mig camí. En concret al poble d&#8217;Aren. El nucli urbà te alguns racons pintorescos, (a la foto), amb carrers i portalades medievals. També te les ruïnes d&#8217;un castell. Però tot això no importa gaire, i potser no seria suficient. El veritablement interessant d&#8217;Aren, per grans i petits, és <a href="http://www.dinosauriosdearen.es/">el Museu dels Dinosaures</a>. És un museu on podeu veure les increibles troballes que s&#8217;han fet a Aren: un esquelet de Arenysaurus i petjades diverses. El museu és molt didàctic. Dels millors que sobre el tema em vist. Els infants poden compendre fàcilment de què estem parlant. Si després de recòrrer les seves sales voleu anar al lloc de la descoberta, podeu seguir un dels itineraris proposats. Us duran a les afores del poble, mitja hora de camí. No hi aneu pas en plena canícula, ni al migdia. Ja ho sabeu: dinoaures a Aren si aneu cap a l&#8217;Aran. Si us voleu quedar per la zona, llavors us recomanem completar la visita a Aren amb la de Montanyana, un poble medieval, molt malmès pel temps, però evocador. O baixar prop del riu a visitar Sopeira, amb el seu monestir romànic d&#8217;Alaón, bellíssim. O banyar-vos al riu. O visitar la ruta del voltor. Aquí podeu dinar a <a href="http://www.casapase.es/quienessomos">Casa Pase</a>, una encantadora casa rural on es menja molt bé, amb boniques habitacions. Ja ho sabeu: la Ribagorza és molt més que una terra de pas.</p>
<p>Aren es un pueblecito de la Ribagorza, en Aragón. Está situado junto a la carretera que sube desde Benabarre hacia la Val d&#8217;Aran, después del Puente de Montañana y antes de llegar a Sopeira y al pantano de Escales. A menudo pasamos por esta zona, un poco desolada, muy calurosa y poco atractiva, a gran velocidad. Buscamos la promesa de los verdes prados, las altas montañas y los ríos helados del Pirineo. Pero hoy os proponemos hacer una parada a medio camino. En concreto en el pueblo de Aren. El núcleo urbano tiene algunos rincones pintorescos, (en la foto), con calles y portales medievales. También tiene las ruinas de un castillo. Pero todo esto no importa demasiado, y quizá no sería suficiente. Lo verdaderamente interesante de Aren, para grandes y pequeños, es el Museo de los Dinosaurios. Es un museo donde podreis ver los increíbles hallazgos que se han hecho en Aren: un esqueleto de Arenysaurus y huellas diversas. El museo es muy didáctico. De los mejores que sobre el tema hemos visto. Los niños pueden comprender fácilmente de qué estamos hablando si visitan este museo. Si después de recorrer sus salas quieren ir al lugar del descubrimiento, pueden seguir uno de los itinerarios propuestos. Les llevarán a las afueras del pueblo, a media hora de camino. No vayan en plena canícula, ni al mediodía. Ya lo sabéis: dinoaures en Aren si vais hacia el Aran. Si quieren quedarse por la zona, entonces le recomendamos completar la visita con la de Montañana, un pueblo medieval, muy deteriorado por el tiempo, pero evocador. O bajar cerca del río para visitar Sopeira, con su monasterio románico de Alaón, bellísimo. O bañarse en el río. O visitar la ruta del buitre. Aquí pueden comer en Casa Pase, una encantadora casa rural donde se come muy bien, con bonitas habitaciones. Ya lo sabéis: la Ribagorza es mucho más que una tierra de paso.</p>
</div>]]></content:encoded>
</item>
<item>
<title><![CDATA[La Chaise Dieu]]></title>
<link>http://joanmolar.wordpress.com/2009/08/14/la-chaise-dieu/</link>
<pubDate>Fri, 14 Aug 2009 18:56:58 +0000</pubDate>
<dc:creator>joanmolar</dc:creator>
<guid>http://joanmolar.wordpress.com/2009/08/14/la-chaise-dieu/</guid>
<description><![CDATA[Per la Chaise Dieu és molt difícil passar-hi. Està lluny de qualsevol ruta turística. Està isolada, ]]></description>
<content:encoded><![CDATA[<div class='snap_preview'><p><img class="alignnone size-full wp-image-2248" title="chaise" src="http://joanmolar.wordpress.com/files/2009/08/chaise.jpg" alt="chaise" width="408" height="543" /></p>
<p><a href="http://www.la-chaise-dieu.info">Per la Chaise Dieu</a> és molt difícil passar-hi. Està lluny de qualsevol ruta turística. Està isolada, perduda, en una terra de ningú. Apartada de la modernitat, del turisme de masses, dels circuits. <a href="http://www.abbaye-chaise-dieu.com/">La seva abadia</a> fou, una vegada, de les més grans d&#8217;Europa. Ara, desmantelada, abatuda, derruida, és només una sombra. El poble que la conté, més arruinat encara que l&#8217;abadia, sembla extret dels segles passats. Està literalment aturat en el temps. Tanmateix, si us vaga de fer un volt per aquests verals, per aquest racó oblidat de món, descobrireu un paisatge intocat, de boscos impenetrables i muntanyes que, després de la pluja, fumegen. D&#8217;avets i pins altíssims. De rius, prats i de poblets on el temps passà molt, molt lent. On el temps, de fet, no passa. I, al mig de tot, la gran abadia de La Chaise Dieu. Només podreu veure&#8217;n l&#8217;esglèsia i un tros del claustre. La colegiata és grandiosa, rotunda. Al mig la tomba de Climent VI, un papa francés que, rebutjant el Vaticà, es feu enterrar al seu poble natal, en l&#8217;esglèsia que ell feu bastir. En un racó de mur, directament del segle XIV, la por feta pintura: una dança macabra de la mort. La millor que he vist mai. Bisbes i nobles ballen amb la dama negra. Monjos i pagesos els acompanyen. Una joia. Decorant la nau una esplèndida col·lecció de tapissos de Brusel·les. Inaudits. Demostren que aquest poble oblidat pels homes fou una fita en l&#8217;edat mitjana. Sic transit gloria mundi!. El petit museu, (amb un pomell de tapissos més, els més bonics potser), us complementarà la visita. Segur que quedareu impressionats. No cal, però, que hi aneu expressament. No val la pena el munt de kilòmetres a fer. Ara bé, si en el curs d&#8217;una ruta per l&#8217;Auvèrnia, per França, casualment, passeu prop de La Chaise Dieu, llavors atureu-vos. Val la pena.  No hi hem dormit ni dinat però ens va agradar, a tocar de l&#8217;Abadia, l&#8217;Hotel de l&#8217;Echo. Tel. 04.71.00.00.45. Sembla molt bonic i acollidor.</p>
<p>Por la Chaise Dieu es muy difícil pasar. Está lejos de cualquier ruta turística. Está aislada, perdida, en una tierra de nadie. Apartada de la modernidad, del turismo de masas, de los circuitos. Su abadía fue, una vez, de las más grandes de Europa. Ahora desmantelada, abatida, destruida, es sólo una sombra. El pueblo que la contiene, más arruinado aunque la abadía, parece extraído de los siglos pasados. Está literalmente parado en el tiempo. Sin embargo, si os huelga de dar una vuelta por estos contornos, por este rincón olvidado de mundo, descubrireis un paisaje intocato, de bosques impenetrables y montañas que, después de la lluvia, humean. De abetos y pinos altísimos. De ríos, prados y de pueblos donde el tiempo pasó muy, muy lento. Donde el tiempo, de hecho, no pasa. Y, en medio de todo, la gran abadía de La Chaise Dieu. Sólo podrá ver la iglesia y un trozo del claustro. La colegiata es grandiosa, rotunda. En medio la tumba de Clemente VI, un papa francés que, rechazando el Vaticano, se hizo enterrar en su pueblo natal, en la iglesia que él hizo construir. En un rincón de muro, directamente del siglo XIV, el miedo hecho pintura: una danza macabra de la muerte. La mejor que hemos visto nunca. Obispos y nobles bailan con la dama negra. Monjes y campesinos los acompañan. Una joya. Decorando la nave una espléndida colección de tapices de Bruselas. Inauditos. Demuestran que este pueblo olvidado por los hombres fue un hito en la edad media. ¡Sic transit gloria mundi!. El pequeño museo, (con un ramillete de tapices más, los más bonitos quizás), complementará la visita. Seguro que quedaréis impresionados. No hay, sin embargo, que ir expresamente. No vale la pena el montón de kilómetros que hay que hacer. Ahora bien, si en el curso de una ruta por la Auvernia, por Francia, casualmente, pasan cerca de La Chaise Dieu, entonces párense. Vale la pena. No hemos dormido ni comido pero nos gustó, cerca de la Abadía, el Hotel de l&#8217;Echo. Parece muy bonito y acogedor.</p>
</div>]]></content:encoded>
</item>
<item>
<title><![CDATA[Querol]]></title>
<link>http://joanmolar.wordpress.com/2009/08/05/querol/</link>
<pubDate>Wed, 05 Aug 2009 13:51:03 +0000</pubDate>
<dc:creator>joanmolar</dc:creator>
<guid>http://joanmolar.wordpress.com/2009/08/05/querol/</guid>
<description><![CDATA[De Querol podíem haver posat moltes fotos perque el poble, i els seus entorns són molt bonics. Ja sa]]></description>
<content:encoded><![CDATA[<div class='snap_preview'><p><img class="alignnone size-full wp-image-2225" title="querol" src="http://joanmolar.wordpress.com/files/2009/08/querol.jpg" alt="querol" width="420" height="560" /></p>
<p>De <a href="http://www.querol.org/">Querol</a> podíem haver posat moltes fotos perque el poble, i els seus entorns són molt bonics. Ja sabem que poca gent sap on para <a href="http://www.querol.altanet.org/">Querol</a>. I millor que no se sàpiga gaire, perquè Querol és <a href="http://salvem-querol.blogspot.com/">un tresor que cal preservar</a>. Querol te un <a href="http://salillas.net/castellscatalans/querol.htm">castell al mig de la vila</a>. Un castell derruit i atrotinat, que va patir molt el les darreres carlinades. Però també te un parell de castells més en el seu terme municipal: el de Pinyana i el de Saburella, en ruines però altaners encara. Querol te un riu, el Gaià, que passa encaixonat entre altes penyes en un paisatge que a tota Europa seria un parc natural protegit. Aquí no ho és, encara. Però també te moltes rieres i rieretes, menudes, precioses, d&#8217;aigües netíssimes, amb dolls i pous frescos, com aquesta de la foto, la riera d&#8217;Esblada. A l&#8217;estiu baixen menys, però baixen, i ofereixen els seus gorgs a qui els sàpiga trobar. Querol te una esglèsia romànica, senzilla i transformada i una pila d&#8217;ermites com Valldossera, o la gran esglèsia gòtica de Sant Jaume de Montagut, al cim del mateix nom, una obra d&#8217;art que mereix una visita. Querol, en fi, és un bombonet amagat, amb una natura, potser no molt espectacular, però molt verge. I està esperant qui, amb educació i respecte, la descobreixi. Trobareu Querol si seguiu des de Valls, (Tarragona), la carretera C-51 cap a Igualada. És el poble següent des de el Pont d&#8217;Armentera. A la inversa, des de Igualada, evidentment també és possible. A Querol mateix podeu dinar al restaurant Sant Jordi, tel. 977 638 462. Podeu dinar també a Santes Creus, a l&#8217;hostal Grau, tel. 977 638 311, i aprofitar el dia per fer una ruta i veure <a href="http://www.larutadelcister.info/screus.php">el maravellós monestir cistercenc</a>. Hi ha a Querol algunes cases rurals, ho sabem però no les coneixem. Si preferiu els hotels, llavors us recomanem el <a href="http://www.hotelclassvalls.com/">Class, a Valls</a>, o el de <a href="http://www.hotelcomtesdequeralt.com/">Santa Coloma de Queralt</a>. Si aneu a aquest darrer podeu aprofitar per descobrir la vila comtal i els seus voltants: la vall del Gaià, Guimerà, Vallfogona o Sarral.</p>
<p>De Querol podíamos haber puesto muchas fotos ya que el pueblo, y su entorno, es muy bonito. Ya sabemos que poca gente sabe dónde está Querol. Y mejor que no se sepa mucho, porque Querol es un tesoro que hay que preservar. Querol tiene un castillo en medio de la villa. Un castillo derruido, que sufrió mucho las últimas guerras carlinas. Pero también tiene un par de castillos más en su término municipal: el de Pinyana y el de Saburella, en ruinas pero aún altaneros. Querol tiene un río, el Gaià, que pasa encajonado entre altas peñas de un paisaje que, en toda Europa, sería un parque natural protegido. Aquí no lo es, aún. Pero también tiene muchas riachuelos y arroyos, pequeños, preciosos, de aguas límpidas, con pozas frescas, como esta de la foto, en la riera de Esblada. En verano bajan con menos agua, pero bajan, y ofrecen sus pozos a quien los sepa encontrar. Querol tiene una iglesia románica, sencilla y transformada y una pila de ermitas como Valldossera, o la gran iglesia gótica de Sant Jaume de Montagut, en la cumbre del mismo nombre, una obra de arte que merece una visita. Querol, en fin, es un bomboncito escondido, con una naturaleza, quizás no muy espectacular, pero sí muy virgen. Y está esperando que, con educación y respeto, la descubran. Encontraréis Querol siguiendo desde Valls, (Tarragona), la carretera C-51 hacia Igualada. Es el pueblo siguiente al Pont d&#8217;Armentera. A la inversa, desde Igualada, evidentemente también es posible. En el mismo Querol se puede comer en el restaurante Sant Jordi, tel. 977 638 462. También en Santes Creus, en el hostal Grau, tel. 977 638 311, y aprovechar el día para hacer una ruta y ver el maravilloso monasterio cisterciense. Hay en Querol algunas casas rurales, lo sabemos, pero no las conocemos. Si prefieren los hoteles, entonces les recomendamos el Class, en Valls, o el de Santa Coloma de Queralt. Si vais a este último aprovechad para descubrir la villa condal y sus alrededores: el valle del Gaià, Guimerà, Vallfogona o Sarral.</p>
</div>]]></content:encoded>
</item>
<item>
<title><![CDATA[Bourg en Bresse]]></title>
<link>http://joanmolar.wordpress.com/2009/07/25/bourg-en-bresse/</link>
<pubDate>Sat, 25 Jul 2009 18:35:01 +0000</pubDate>
<dc:creator>joanmolar</dc:creator>
<guid>http://joanmolar.wordpress.com/2009/07/25/bourg-en-bresse/</guid>
<description><![CDATA[Bourg en Bresse és una ciutat apacible, allunyada de tot arreu, solitària allà al mig dels camps cul]]></description>
<content:encoded><![CDATA[<div class='snap_preview'><p><img class="alignnone size-full wp-image-2162" title="bresse" src="http://joanmolar.wordpress.com/files/2009/07/bresse.jpg" alt="bresse" width="453" height="604" /></p>
<p><a href="http://www.bourg-en-bresse.fr/">Bourg en Bresse és una ciutat apacibl</a>e, allunyada de tot arreu, solitària allà al mig dels camps cultivats de França. Però amb una mica de bona voluntat Bourg en Bresse pot ser una bona parada en les vostres excursions familiars cap a Alsàcia, cap a Alemània, o cap a Suissa. Perquè Bourg es troba no gaire lluny, al nord de Lyon, en una drecera perfecta per abandonar l&#8217;autopista que puja cap a Ginebra o cap a Besançon. De fet s&#8217;estalvia camí. A més, val molt més la pena dormir a Bourg que a Lyon. Sortiu doncs del mareig de les grans autopistes i atravesseu la campinya per unes carreteres rectes, magnífiques fins a Bourg. Per camí cap allà trobareu una zona lacustre inaudita. Milers de llacs i estanys en un terreny pla com el palmell de la mà. I, és clar, milers d&#8217;aus. Aus de tota mida. I un parc d&#8217;aus, amb moltíssimes cigonyes i altres ocells. Un parc maravellós pels infants. Dins la vila, poca cosa. Una ciutat medieval, una vila mitjana, sense preses, i un monestir molt bonic. Un monestir gòtic i renaixentista, oblidat de tothom. Fora de les rutes turístiques. És una llàstima perquè és en veritat una cosa excepcional. S&#8217;anomena Brou i està una mica a les afores de Bourg, molt ben indicat. Per dormir a Brou hi ha molts llocs, però us recomanem <a href="http://www.logisdebrou.net/">&#8220;Le Logis de Brou&#8221;</a>. Habitacions familiars, net, ben atés, amb wifi gratuït, davant del monestir. Per menjar, de l&#8217;hotel a l&#8217;abadia de Brou teniu una munió de restaurants, a quin més engrescador. Nosaltres varem decidir-nos per una pizzeria fantàstica: &#8220;Le Restaurant de l&#8217;Abbaye&#8221;. 160, Boulevard de Brou. Telf. 0474223411. Encara somniem aquelles pizzes i les amanides.</p>
<p>Bourg en Bresse es una ciudad apacible, alejada de todo, solitaria allí en medio de los campos cultivados de Francia. Pero con un poco de buena voluntad Bourg en Bresse puede ser una buena parada en sus excursiones familiares hacia Alsacia, hacia Alemania, o hacia Suiza. Porque Bourg se encuentra no muy lejos, al norte de Lyon, en un atajo perfecto para abandonar la autopista que sube hacia Ginebra o hacia Besançon. De hecho se ahorra camino. Además, vale mucho más la pena dormir en Bourg que en Lyon. Salga pues del mareo de las grandes autopistas y atraviese la campiña por unas carreteras rectas, magníficas hasta Bourg. Por el camino encontrará una zona lacustre inaudita. Miles de lagos y estanques en un terreno llano como la palma de la mano. Y, claro, miles de aves. Aves de todo tipo y medida. Y un parque de aves, con muchísimas cigüeñas y otros pájaros. Un parque maravilloso para los niños. Dentro de la villa, poca cosa. Una ciudad medieval, una ciudad media, sin prisas, y un monasterio muy bonito. Un monasterio gótico y renacentista, olvidado de todos. Fuera de las rutas turísticas. Es una lástima porque es en verdad algo excepcional. Se llama Brou y está un poco a las afueras de Bourg, muy bien indicado. Para dormir en Brou hay muchos lugares, pero os recomendamos &#8220;Le Logis de Brou&#8221;. Habitaciones familiares, limpio, bien atendido, con wifi gratuito, ante el monasterio. Para comer, desde el hotel hasta la abadía de Brou tienen una multitud de restaurantes, a cual más estimulante. Nosotros decidimos por una pizzeria fantástica: &#8220;Le Restaurant de l&#8217;Abbaye&#8221;. Aún soñamos aquellas pizzas y las ensaladas.</p>
</div>]]></content:encoded>
</item>
<item>
<title><![CDATA[Llacs de Covadonga]]></title>
<link>http://joanmolar.wordpress.com/2009/07/04/llacs-de-covadonga/</link>
<pubDate>Sat, 04 Jul 2009 18:49:01 +0000</pubDate>
<dc:creator>joanmolar</dc:creator>
<guid>http://joanmolar.wordpress.com/2009/07/04/llacs-de-covadonga/</guid>
<description><![CDATA[Avui us proposem una ruta maravellosa per un paisatge d&#8217;alta muntanya. A més, és un itinerari ]]></description>
<content:encoded><![CDATA[<div class='snap_preview'><p><img class="alignnone size-full wp-image-2114" title="enol" src="http://joanmolar.wordpress.com/files/2009/06/enol.jpg" alt="enol" width="425" height="544" /></p>
<p>Avui us proposem una ruta maravellosa per un paisatge d&#8217;alta muntanya. A més, és un itinerari molt apte per criatures, perquè la majoria d&#8217;ell es fa amb cotxe, i les caminades són tan llargues, o tan curtes, com vosaltres voldreu. Podeu sortir del poble asturià de <a href="http://www.cangasdeonis.com/">Cangas de Onís</a>. Astúries és un país magnífic. Valls verds, natura, rius, pobles de muntanya, es convinen amb la façana marítima, amb badies i pobles mariners. <a href="http://www.principadodeasturias.com/">Astúries ho te tot</a>. Cangas no és gaire atractiu, turísticament parlant, però el pont amb la creu damunt el riu, imatge mil vegades repetida, és molt fotogènic. Des d&#8217;aquí agafem una carretera fins el <a href="http://www.santuariodecovadonga.com/">santuari de Covadonga</a>. La cova, excavada a la roca, i els edificis que l&#8217;acompanyen són espectaculars, com l&#8217;entorn. Però certs dies hi ha molta massificació i, llavors, resulta una mica agobiant. Te bon aparcament i tota mena de serveis: pic-nic, restaurants i bars. També podeu assistir a alguna celebració litúrgica, moltes d&#8217;elles cantades per la comunitat monàstica, com les vespres, per exemple. Una mica abans d&#8217;arribar a l&#8217;aparcament del santuari haureu deixat la carretera estreta que puja fins els <a href="http://www.llanes.as/guia/pnc/pnc09.htm">llacs d&#8217;Enol</a> (a la foto) i La Ercina. És un vial de muntanya que puja de valent i que ofereix vistes magnífiques a cada curva. Pareu durant l&#8217;ascensió i gaudiu del paisatge. A dalt, des d&#8217;Enol, o al final de la pista, des del llac de <a href="http://www.llanes.as/guia/pnc/pnc10.htm">la Ercina</a>, hi ha <a href="http://www.picoseuropa.net/lagos/paseos.php">múltiples excursions i rutes</a> per a tots els nivells i totes les edats. Però, de fet, només sortir del cotxe i fer quatre pases ja serveix per omplir l&#8217;ànima i l&#8217;esperit. Perquè aquest paisatge dels Pics d&#8217;Europa és d&#8217;aquells que no us cansariueu d&#8217;admirar. No hem dormit mai a Covadonga. En canvi si a Oviedo. Teniu <a href="http://www.ac-hotels.com/">un AC</a>, i un NH, <a href="http://www.nh-hoteles.es/">El Principado</a>, al mig de la ciutat. Però a Cangas i el seu vall hi ha molts hotels i un càmping.</p>
<p>Hoy os proponemos una ruta maravillosa por un paisaje de alta montaña. Además, es un itinerario muy apto para criaturas, porque la mayoría de él se hace en coche, y las caminatas son tan largas, o tan cortas, como vosotros querrais. Podriais salir del pueblo asturiano de Cangas de Onís. Asturias es un país magnífico. Valles verdes, naturaleza, ríos, pueblos de montaña, se combinan con la fachada marítima, con bahías y pueblos marineros. Asturias lo tiene todo. Cangas no es muy atractivo, turísticamente hablando, pero el puente con la cruz encima el río, imagen mil veces repetida, es muy fotogénico. Desde aquí cogemos una carretera hasta el santuario de Covadonga. La cueva, excavada en la roca, y los edificios que la acompañan son espectaculares, tanto como el entorno. Pero ciertos días hay mucha masificación y entonces resulta algo agobiante. Teneis buen aparcamiento y toda clase servicios: picnic, restaurantes y bares. También pueden asistir a alguna celebración litúrgica, muchas de ellas cantadas por la comunidad monástica, como las vísperas, por ejemplo. Poco antes de llegar al aparcamiento del santuario habreis dejado la carretera estrecha que sube hasta los lagos de Enol (en la foto) y La Ercina. Es un vial de montaña que sube fuerte y que ofrece vistas cada curva. Parad durante la ascensión y disfrutad del paisaje. Arriba, desde Enol, o al final de la pista, desde lago de la Ercina, hay múltiples excursiones y rutas para todos los niveles y todas las edades. Pero de hecho, con sólo salir del coche y hacer cuatro pasos ya os sirve para llenar el alma y el espíritu. Porque este paisaje los Picos de Europa es de aquellos que no os cansariais nunca de admirar. No hemos dormido en Covadonga. En cambio si en Oviedo. Tiene un AC, y un NH, El Principado, en medio de la ciudad. Pero en Cangas y su valle hay muchos hoteles y un camping.</p>
</div>]]></content:encoded>
</item>
<item>
<title><![CDATA[Els monestirs de la Ruta del Cister.]]></title>
<link>http://topiainiciativesculturals.wordpress.com/2009/07/03/els-monestirs-de-la-ruta-del-cister/</link>
<pubDate>Fri, 03 Jul 2009 14:02:24 +0000</pubDate>
<dc:creator>topiainiciativesculturals</dc:creator>
<guid>http://topiainiciativesculturals.wordpress.com/2009/07/03/els-monestirs-de-la-ruta-del-cister/</guid>
<description><![CDATA[Topia ofereix visites guiades personalitzades, per a grups grans o petits, als monestirs de Santes C]]></description>
<content:encoded><![CDATA[<div class='snap_preview'><p><span style="color:#808080;">Topia ofereix visites guiades personalitzades, per a grups grans o petits, als monestirs de Santes Creus i de Vallbona de les Monges.</span></p>
<p><span style="color:#808080;">Conèixer com vivien les comunitats religioses, l&#8217;art i l&#8217;arquitectura producte d&#8217;una ideologia, que en queda de l&#8217;esperit cistercenc. Possibilitats de visitar més enllà dels recintes monacals coneixent els territoris crescuts al voltants dels cenobis, font de recursos i lloc de treball.</span></p>
<p><span style="color:#808080;">Visites a les granges cistercenques.</span></p>
<p><span style="color:#808080;">Combinats per a la Ruta del Cister.</span></p>
<p><img class="aligncenter size-medium wp-image-182" title="P1010030" src="http://topiainiciativesculturals.wordpress.com/files/2009/07/p1010030.jpg?w=300" alt="P1010030" width="300" height="225" /></p>
</div>]]></content:encoded>
</item>
<item>
<title><![CDATA[Riera de Merlès]]></title>
<link>http://joanmolar.wordpress.com/2009/06/22/riera-de-merles/</link>
<pubDate>Mon, 22 Jun 2009 19:47:57 +0000</pubDate>
<dc:creator>joanmolar</dc:creator>
<guid>http://joanmolar.wordpress.com/2009/06/22/riera-de-merles/</guid>
<description><![CDATA[La Riera de Merlès és un d&#8217;aquells rius de Catalunya agradables, simpàtics, divertit i juganer]]></description>
<content:encoded><![CDATA[<div class='snap_preview'><div><img class="alignnone size-full wp-image-2046" title="merles" src="http://joanmolar.wordpress.com/files/2009/06/merles.jpg" alt="merles" width="404" height="545" /></div>
<div></div>
<div></div>
<div>
<div>La Riera de Merlès és un d&#8217;aquells rius de Catalunya agradables, simpàtics, divertit i juganers. Un d&#8217;aquells rierols que salten de roca en roca, de gorg en gorg. A més, la Riera de Merlès travessa un dels espais naturals més bonics, però menys coneguts de tot el nostre país: <a href="http://www.turisme.llucanes.cat/">el Lluçanés</a>. La Riera te un aigua neta. Tan neta que ha estat declarada espai d’interès natural per protegir les llúdrigues que hi viuen. De tota manera la riera de Merlès és una zona molt turística. La gent que coneix el territori no s&#8217;està de fer-hi cap. Excursionistes, pescadors i banyistes cerquen tot l&#8217;any, però sobretot a l&#8217;estiu, els refrescants salts d’aigua, entre les roques i els gorgs profunds on encara hi viuen les dones d&#8217;aigua. Val la pena resseguir aquesta vall salvatge i feréstega, d&#8217;una bellessa especial. Nosaltres ho hem fet des del càmping fins Santa Maria de Merlès. Pugeu al Lluçanés per Vic, anant després cap a Olost i Prats del lluçanés. És la ruta més fàcil i senzilla. O per la carretera de Berga fins Puig-Reig per anar després a <a href="http://stmmerles.diba.es/">Santa Maria de Merlès</a>.  Aprofiteu per visitar el desconegut i maravellós monestir de Lluçà, una joia del romànic català. Una preciositat que cal veure de totes totes.  Aneu-hi a inicis de l&#8217;estiu, per Sant Joan, i aprofiteu per viure a <a href="http://pratsdellucanes.webempresa.eu/">Prats de Lluçanés</a> <a href="http://pratsdellucanes.webempresa.eu/images/stories/imagenes/Noticies/actes%20PRATS-2009.pdf">la festa dels Elois</a>, el 25 de juny. Una festa antiga, diferent, amb balls ancestrals, com el contrapas. Rondeu tot el Lluçanés. Gaudiu dels seus productes naturals, dels seus embotits, boníssims, com les botifarres i llonganisses d&#8217;Alpens. Per dormir teniu <a href="http://www.campingrieramerles.com/">el càmping Riera de Merlès</a>, al capdemunt d&#8217;aquesta. Ben indicat a la carretera Prats &#8211; Gironella, just al passar el pont sobre la riera. També hotels molt moderns i trencadors, com<a href="http://www.hotelet.cat/"> l&#8217;Hotelet</a>. O bé cases rurals com <a href="http://www.calmusic.net/">Cal Músic</a>. Per dinar us recomanem <a href="http://restaurantcalquico.com/">Cal Quico, a Prats de Lluçanés</a>. Una fita a la comarca. Menú especial els dies de festa. Millor reserveu. Al càmping també es menja molt bé. I en un restaurant davant del monestir de Santa Maria de lluçà, que es diu <a href="http://www.fondalaprimitiva.com/">&#8220;La Primitiva&#8221;</a>. No us sorpreneu. Atenció: molt contracultural. Serà una experiència molt diferent. També te habitacions.</div>
<div></div>
<div></div>
<div>La Riera de Merlès es uno de esos ríos de Cataluña agradables, simpáticos, divertidos y juguetones. Uno de esos arroyos que saltan de roca en roca, de poza en poza. Además, la Riera de Merlès atraviesa uno de los espacios naturales más bellos, pero menos conocidos de todo nuestro país: el Lluçanés. La Riera tiene un agua limpia. Tan limpia que ha sido declarada espacio de interés natural para proteger las nutrias que viven allí. De todos modos la riera de Merlès es una zona muy turística. La gente que conoce el territorio no se recata de disfrutarla. Excursionistas, pescadores y bañistas buscan ocio todo el año. Pero el auge és sobre todo en verano, en los refrescantes saltos de agua, entre las rocas y las pozas profundas donde aún viven las hadas. Vale la pena repasar de cabo a rabo este valle salvaje y abrupto, de una belleza especial. Nosotros lo hemos hecho desde el camping hasta Santa Maria de Merlès. Para llegar hay que subir al Lluçanés por Vic, yendo luego hacia Olost y Prats del Lluçanès. Es la ruta más fácil y sencilla. O por la carretera de Berga hasta Puig-Reig para ir después a Santa Maria de Merlès. Aproveche para visitar el desconocido y maravilloso monasterio de Lluçà, una joya del románico catalán. Una preciosidad que hay que ver de todas todas. Hay que ir en los inicios del verano, por San Juan, y aprovechar para vivir en Prats de Lluçanès la fiesta de los Eloy, el 25 de junio. Una fiesta antigua, diferente, con bailes ancestrales, como el contrapaso. Rondad todo el Lluçanés. Disfrutad de sus productos naturales, de sus embutidos, buenísimos, como las butifarras y longanizas de Alpens. Para dormir tienen el camping Riera de Merlès, en el primer tramo de ésta. Bien indicado en la carretera Prats &#8211; Gironella, justo al pasar el puente sobre la riera. También hoteles muy modernos y rompedores, como el Hotelet. O bien casas rurales como Cal Músic. Para comer le recomendamos Cal Quico, en Prats de Lluçanès. Un hito en la comarca. Menú especial los días de fiesta. Mejor reservar. En el camping también se come muy bien. Y en un restaurante enfrente al monasterio de Santa Maria de Lluçà, que se llama &#8220;La Primitiva&#8221;. No se sorprendan. Atención: es muy contracultural. Será una experiencia muy diferente. También tiene habitaciones.</div>
</div>
</div>]]></content:encoded>
</item>
<item>
<title><![CDATA[Conques]]></title>
<link>http://joanmolar.wordpress.com/2009/06/10/conques/</link>
<pubDate>Wed, 10 Jun 2009 14:41:32 +0000</pubDate>
<dc:creator>joanmolar</dc:creator>
<guid>http://joanmolar.wordpress.com/2009/06/10/conques/</guid>
<description><![CDATA[En un viatge pel sur de França no podem oblidar aquest monument cabdal, aquesta maravella del romàni]]></description>
<content:encoded><![CDATA[<div class='snap_preview'><p><img class="alignnone size-full wp-image-1933" title="Conques" src="http://joanmolar.wordpress.com/files/2009/06/conques.jpg" alt="Conques" width="397" height="567" /></p>
<p>En un viatge pel sur de França no podem oblidar aquest monument cabdal, aquesta maravella del romànic, dins un bellíssim poblet de pessebre: <a href="http://www.conques.fr/">Conques</a>.  Aquesta bonica localitat está situdada al Departament de <a href="http://www.tourisme-aveyron.com/">l&#8217;Aveyron</a>, prop de la Vall del Lot, no gaire lluny d&#8217;Espalion o Figeac. L&#8217;Abadia de la Sainte-Foy, (a la foto), és una de les més fantàstiques construccions romàniques d&#8217;Europa. A més representa una de les fites importants del camí de Sant Jaume a França, com Le Puy en Velay o Albí. Per altra banda el <a href="http://www.conques.com/">poblet de Conques</a> és una delícia medieval. Carrers estrets, cases de pedra, ponts i places, envolten l&#8217;abadia, que s&#8217;aixeca entre les teulades com un colòs. Tal i com va ser planejat que fos fa deu segles. Tal i com sempre ha estat. No us perdeu una visita a Conques, a la seva vall, als seus boscos. Creureu, per un moment, que les autopistes, les presses, la civilització són imaginàries. Creureu que heu viatjat en el temps, i gaudireu de la pau i la tranquilitat d&#8217;un entorn màgic, incontaminat. Arribeu a Conques de la millor manera: en el transcurs d&#8217;una ruta pel Lot. Figeac, Estaign, Espalion, Entrayges. Pobles medievals, rius plàcids, gorges imponents. Per dormir mireu-vos <a href="http://www.hotelsaintefoy.com/">l&#8217;hotel Sainte Foy</a>, un clàssic. Caríssim, però amb una estrella Michelin, <a href="http://www.moulindecambelong.com/">el Moulin de Cambelog</a>, només per butxaques molt fortes. <a href="http://www.aubergestjacques.fr">L&#8217;Alberg de Sant Jaume</a> és més senzill, però te dues xemeneies de <a href="http://www.logis-de-france.fr/es/index.htm">Logis de France</a>. Si us agrada anar de càmping esteu de sort. Conques te càmpings preciosos, a dins com ara <a href="http://www.campingconques.com/">Le Beau Rivage</a>, on nosaltres hem estat, o fora del poble, <a href="http://www.etangducamp.fr/">al camp</a>.</p>
<p>En un viaje por el sur de Francia no podemos olvidar este monumento capital, esta maravilla del románico, en un bellísimo pueblo de pesebre: Conques. Esta bonita localidad está situdada en el Departamento de l&#8217;Aveyron, cerca del Valle del Lot, no muy lejos de Espalion o Figeac. La Abadía de la Sainte-Foy, (en la foto), es una de las más fantásticas construcciones románicas de Europa. Además representa una de las metas importantes del camino de Santiago en Francia, como Le Puy en Velay o Albí. Por otra parte el pueblo de Conques es una delicia medieval. Calles estrechas, casas de piedra, puentes y plazas, rodean la abadía, que se levanta entre los tejados como un coloso. Tal y como fue planeado que fuera hace diez siglos. Tal y como siempre ha sido. No te pierdas una visita a Conques, a su valle, a sus bosques. Vais a creer, por un momento, que las autopistas, las prisas, la civilización son imaginarias. Vais a creer que habeis viajado en el tiempo, y disfrutareis de la paz y la tranquilidad de un entorno mágico, incontaminado. llegad hasta Conques de la mejor manera: en el transcurso de una ruta por el Lot. Figeac, Estaign, Espalion, Entrayges. Pueblos medievales, ríos plácidos, cañones imponentes. Para dormir miraros el hotel Sainte Foy, un clásico. Carísimo, pero con una estrella Michelin, el Moulin de Cambelog,es sólo para bolsillos muy poderosos. El Albergue de Saint Jacques es más sencillo, pero tiene dos chimeneas de Logis de France. Si os gusta ir de camping estais de suerte. Conques tiene campings preciosos, dentro del pueblo como Le Beau Rivage, donde nosotros hemos dormido, o fuera del pueblo, en el campo.</p>
</div>]]></content:encoded>
</item>
<item>
<title><![CDATA[Fitero]]></title>
<link>http://joanmolar.wordpress.com/2009/06/07/fitero/</link>
<pubDate>Sun, 07 Jun 2009 18:47:59 +0000</pubDate>
<dc:creator>joanmolar</dc:creator>
<guid>http://joanmolar.wordpress.com/2009/06/07/fitero/</guid>
<description><![CDATA[El monestir de Fitero és poc conegut. De fet és quasi bé gens conegut. No queda gaire cosa d&#8217;a]]></description>
<content:encoded><![CDATA[<div class='snap_preview'><p><img class="alignnone size-full wp-image-1904" title="fitero" src="http://joanmolar.wordpress.com/files/2009/06/fitero.jpg" alt="fitero" width="423" height="564" /></p>
<p><a href="http://www.fitero.org/es/">El monestir de Fitero</a> és poc conegut. De fet és quasi bé gens conegut. No queda gaire cosa d&#8217;aquest gran cenobi navarrès de la Ribera. Tot just l&#8217;esglèsia és visitable mentre durin les obres de restauració. Però és suficient per fer-hi una bona visita. Si la trobeu oberta. Perquè l&#8217;horari és demencial. Obren poquíssims dies l&#8217;any i només una o dues vegades al dia. La visita és sempre guiada. Millor concertar l&#8217;hora per telèfon amb <a href="http://www.fitero.org/es/visitenos/oficina/">l&#8217;oficina de turisme de Fitero</a>. Ara bé, si arribeu a entrar-hi veureu que val la pena. I si no, l&#8217;exterior, com podeu observar, ja és força impressionant. Si aneu cap a Pamplona, des de Saragossa, o bé cap a Logroño, no deixeu de fer una petita parada. O encara millor, passeu uns dies a la <a href="http://www.riberanavarra.com/index_01.htm">Ribera de Navarra</a>. A Fitero, on hi ha un <a href="http://www.balneariodefitero.es/">gran balneari</a>, una mica atrotinat, i altres hotels i <a href="http://www.lahospederiadelmonasterio.com/">apartaments</a>. A Corella. O a Tudela, per exemple. Podeu visitar <a href="http://turismo.navarra.com/ribera/index.html">tota la comarca</a> des de qualsevol poble. Hi ha molts motius: el casc antic i la catedral de Tudela. El desert de las Bárdenas. Fítero. El riu Alhama i la seva vall. Corella i el seu barroc. Nosaltres varem dormir a l&#8217;<a href="http://www.ac-hotels.com/1109-AC_CIUDAD_DE_TUDELA.html">hotel AC de Tudela</a>. Una gran decisió. En temporada baixa preus d&#8217;escàndol. I varem menjar al <a href="http://www.hostalremigio.com/">Remigio</a>. Un altre bon hotel i excel·lent restaurant.</p>
<p>El monasterio de Fitero es poco conocido. De hecho es casi desconocido. No queda mucho de este gran cenobio navarro de la Ribera. Apenas la iglesia se puede visitar mientras duren las obras de restauración. Pero es suficiente para hacer una buena visita. Si la encuentra abierta. Porque el horario es demencial. Abren poquísimos días al año y sólo una o dos veces al día. La visita es siempre guiada. Mejor concertar la hora por teléfono con la oficina de turismo de Fitero. Ahora bien, si llega a entrar en él verá que vale la pena. Y si no, el exterior, como podéis observar, ya es bastante impresionante. Si vais hacia Pamplona, desde Zaragoza, o bien hacia Logroño, no dejéis de hacer una pequeña parada. O mejor aún, pasar unos días en la Ribera de Navarra. En Fitero, donde hay un gran balneario, algo envejecido, y otros hoteles y apartamentos. En Corella. O en Tudela, por ejemplo. Podéis visitar toda la comarca desde cualquier pueblo. Hay muchos motivos: el casco antiguo y la catedral de Tudela. El desierto de las Bárdenas. Fitero. El río Alhama y su valle. Corella y su barroco. Nosotros dormimos en el hotel AC de Tudela. Una gran decisión. En temporada baja pone precios de escándalo. Y comimos en el Remigio. Otro buen hotel y excelente restaurante.</p>
</div>]]></content:encoded>
</item>
<item>
<title><![CDATA[Festa del Silló a Verdú]]></title>
<link>http://joanmolar.wordpress.com/2009/06/04/festa-del-sillo-a-verdu/</link>
<pubDate>Thu, 04 Jun 2009 19:13:17 +0000</pubDate>
<dc:creator>joanmolar</dc:creator>
<guid>http://joanmolar.wordpress.com/2009/06/04/festa-del-sillo-a-verdu/</guid>
<description><![CDATA[Verdú, a l&#8217;Urgell, no necessita organitzar cap esdeveniment per atraure visitants. Verdú és un]]></description>
<content:encoded><![CDATA[<div class='snap_preview'><p><img class="alignnone size-full wp-image-1870" title="sillo" src="http://joanmolar.wordpress.com/files/2009/06/sillo.jpg" alt="sillo" width="412" height="582" /></p>
<p>Verdú, <a href="http://www.urgell.cat/">a l&#8217;Urgell</a>, no necessita organitzar cap esdeveniment per atraure visitants. <a href="http://www.verdu.cat">Verdú</a> és una bella població, amb atractius turístics més que suficients. Te un castell medieval magnífic, una esglèsia gòtica, amb una portada romànica, sorprenent i un casc antic molt bonic. Si això fos poc, també teniu un <a href="http://www.mjoguetsautomats.com/">museu de la joguina</a> i els autòmats. Però si us decidiu a anar fins a Verdú millor que coincideixi amb la seva festa del càntir, el silló, i de la ceràmica. Es celebra pel juny. Llavors els vostres fills i filles podran gaudir en directe, i participar, de la fabricació de diverses peces de ceràmica. A més, trobareu demostracions de tota mena d&#8217;oficis relacionats, de bèsties d&#8217;arrossegament, de ferrers i basters. Un dia complert. Podeu arrodonir-lo encara més podeu voltar una mica la comarca. Us recomanem una visita al poble medieval de Guimerà, una passada. Un viatge en el temps. També podeu anar fins el molt proper <a href="http://www.vallbona.com/">monestir de Vallbona</a> de les Monges, una joia oblidada de la <a href="http://www.larutadelcister.info/">ruta del Císter</a>. A Verdú podeu dinar a La Graella. Fora us recomanem <a href="http://www.hostaldelcarme.com/">El Carme</a>, a Vilagrassa, a peu de l&#8217;antiga N-II, o <a href="http://www.guimera.info/web/calmenut/index.html">Cal Menut</a> de Belianes, un restaurant i allotjament rural. A Verdú també teniu una casa bona rural: <a href="http://www.canaleix.es/">Can Aleix</a>.</p>
<p>Verdú, en el Urgell, no necesita organizar eventos para atraer visitantes. Verdú es una bella población, y con atractivos turísticos más que suficientes. Tiene un castillo medieval magnífico, una iglesia gótica, con una portada románica, sorprendente y un casco antiguo muy bonito. Si esto fuera poco, también tiene un museo del juguete y los autómatas. Pero, si usted decide ir hasta Verdú mejor que coincida con su fiesta del botijo, el silló, y de la cerámica. Se celebra en junio. Entonces sus hijos e hijas podrán disfrutar en directo, y participar, de la fabricación de diversas piezas de cerámica. Además, veran demostraciones de todo tipo de oficios relacionados, de bestias de arrastre, de herreros, de basteros. Un día completo. Pueden redondearlo aún más visitando la comarca. Le recomendamos el pueblo medieval de Guimerà, una pasada. Un viaje en el tiempo. También puede ir hasta el cercano monasterio de Vallbona de les Monges, una joya olvidada de la ruta del Císter. En Verdú puede comer en La Graella. Fuera le recomendamos El Carme, en Vilagrassa, a pie de la antigua N-II, o Cal Menut de Belianes, un restaurante y alojamiento rural.  Verdú también tiene una bonita casa rural: Can Aleix.</p>
</div>]]></content:encoded>
</item>
<item>
<title><![CDATA[PAISATGES DE VI]]></title>
<link>http://lapallissa.wordpress.com/2009/06/01/paisatges-de-vi/</link>
<pubDate>Mon, 01 Jun 2009 17:55:47 +0000</pubDate>
<dc:creator>lapallissa</dc:creator>
<guid>http://lapallissa.wordpress.com/2009/06/01/paisatges-de-vi/</guid>
<description><![CDATA[He descobert una web molt interessant sobretot per aquelles persones amants  de tot allò relacionat ]]></description>
<content:encoded><![CDATA[<div class='snap_preview'><p><img class="alignleft size-thumbnail wp-image-352" title="vinyes 2" src="http://lapallissa.wordpress.com/files/2009/06/vinyes-2.jpg?w=112" alt="vinyes 2" width="112" height="149" />He descobert una web molt interessant sobretot per aquelles persones amants  de tot allò relacionat amb el vi. Els autors us proposen quatre rutes per les denominacions d’origen: <strong>Montsant, Priorat, Conca de Barberà i Terra Alta</strong>.  Trobareu el seu itinerari a les oficines de turisme de cada comarca en format MP3 o CD, també us el podeu baixar des de l’adreça web que (<a href="http://www.paisatgesdelvi.com/">www.paisatgesdelvi.com). </a> Us recomano aquestes rutes per les nostres comarques per conèixer de més a prop la cultura del vi, el passat i el present dels territoris del sud de Catalunya i la seva gent, gaudiu dels seus paisatges, olors, colors, dels extraordinaris cellers   i  dels excel.lents vins!!!.</p>
<p><img class="alignleft size-medium wp-image-356" title="vinyes" src="http://lapallissa.wordpress.com/files/2009/06/vinyes1.jpg?w=197" alt="vinyes" width="197" height="300" /></p>
<p><span style="color:#ffcc99;">He descubierto una web muy interesante sobre todo por aquellas personas amantes de todo aquello relacionado con el vino. Los autores os proponen  cuatro rutas por las denominaciones de origen: Montsant, Priorat, Conca de Barberà y Terra Alta. Encontraréis su itinerario a las oficinas de turismo de cada comarca en formato MP3 o CD, también os lo podéis bajar desde la  dirección  (<a href="http://www.paisatgesdelvi.com">www.paisatgesdelvi.com</a>). Os recomiendo estas rutas por nuestras comarcas por conocer de  cerca la cultura del vino, el pasado y el presente de los territorios del sur de Catalunya y su gente, disfrutareis  de sus paisajes, olores, colores, de las extraordinarias bodegas y de los excelentes vinos!!!.</span></p>
</div>]]></content:encoded>
</item>
<item>
<title><![CDATA[MONESTIRS REIALS]]></title>
<link>http://lapallissa.wordpress.com/2009/06/01/monestirs-reials/</link>
<pubDate>Mon, 01 Jun 2009 16:40:54 +0000</pubDate>
<dc:creator>lapallissa</dc:creator>
<guid>http://lapallissa.wordpress.com/2009/06/01/monestirs-reials/</guid>
<description><![CDATA[T eniu oportunitat de visitar l&#8217;exposició &#8220;Monestirs Reials de Catalunya&#8221; al Moll ]]></description>
<content:encoded><![CDATA[<div class='snap_preview'><p><img class="alignleft size-medium wp-image-340" title="EXPO CISTER port tgn" src="http://lapallissa.wordpress.com/files/2009/06/expo-cister-port-tgn.jpg?w=285" alt="EXPO CISTER port tgn" width="285" height="300" />T<span style="color:#ffcc99;"> </span>eniu oportunitat de visitar l&#8217;exposició &#8220;Monestirs Reials de Catalunya&#8221; al Moll de Costa del Port de Tarragona del 22 de maig al 27 de setembre.</p>
<p>L&#8217;horari: dimarts a dissabte de 10:00 a 13:00 i 17:00 a 20:00.  Dissabtes i festius: 11:00 a 14:00.</p>
<p>Si després d&#8217;assistir a l&#8217;exposició us animeu a conèixer els monestirs tingueu present que s&#8217;ha posat a la venda un ticket conjunt per  visitar els 3 monestirs per 9€.</p>
<p><span style="color:#ffcc99;">Tenéis oportunidad de visitar la exposición &#8220;Monasterios Reales de Catalunya&#8221; al Muelle de Costa del Puerto de Tarragona del 22 de mayo al 27 de septiembre. El horario: martes a sábado de 10:00 a 13:00 y 17:00 a 20:00 . Sábados y festivos: 11:00 a 14:00. Si tras asistir a la exposición os animáis a visitar los monasterios tengáis prese</span><span style="color:#ffcc99;"><img class="alignleft size-thumbnail wp-image-343" title="entrada_conjunta1 (200 x 416)" src="http://lapallissa.wordpress.com/files/2009/06/entrada_conjunta1-200-x-416.jpg?w=72" alt="entrada_conjunta1 (200 x 416)" width="58" height="120" /></span><span style="color:#ffcc99;"> </span><span style="color:#ffcc99;">nte que se ha puesto a la venta</span><span style="color:#ffcc99;"> un ticket conjunto por visitar los 3 monasterios por 9€.</span></p>
<p><span style="color:#ffcc99;"><br />
</span></p>
</div>]]></content:encoded>
</item>
<item>
<title><![CDATA[Sant Miquel del Fai]]></title>
<link>http://joanmolar.wordpress.com/2009/05/09/sant-miquel-del-fai/</link>
<pubDate>Sat, 09 May 2009 09:10:20 +0000</pubDate>
<dc:creator>joanmolar</dc:creator>
<guid>http://joanmolar.wordpress.com/2009/05/09/sant-miquel-del-fai/</guid>
<description><![CDATA[Tot i que Sant Miquel del Fai és un lloc molt turístic, en el pitjor sentit d&#8217;aquestes paraule]]></description>
<content:encoded><![CDATA[<div class='snap_preview'><p><img class="alignnone size-full wp-image-1734" title="fai" src="http://joanmolar.wordpress.com/files/2009/05/fai.jpg" alt="fai" width="406" height="551" /></p>
<p>Tot i que <a href="http://www.santmiqueldelfai.net/">Sant Miquel del Fai</a> és un lloc molt turístic, en el pitjor sentit d&#8217;aquestes paraules. Tot i que totes i tots l&#8217;associem al turisme caspós i cutre, a aquelles enganxines que portaven el 600 els avis. Tot i que el preu de l&#8217;entrada és elevat. Tot i que avui dia és un lloc de BBC, (bodas, bautizos y comuniones), a pesar de tot això, Sant Miquel del Fai mereix una visita, una matinal. Les raons són tan poderoses com els inconvenients que he desgranat. Sant Miquel és bonic. Turístic però bonic. La cinglera amb la riera del Tenes saltant, despenyant-se, despentinant-se en la caiguda en cabelleres platejades, sobretot en època de pluja recent. El vell monestir romànic, molt transformat però que conserva encara l&#8217;aire eremític. Les baumes, el recorregut de natura sota la cascada, els llacs, romantics tot i artificials, la piscina, les vistes des dels miradors&#8230; en fi, un lloc on els vostres fills i filles poden entrar amb descompte amb el carnet del club Super3, (i això fa més passable el preu de l&#8217;entrada), i on poden entusiasmar-se amb el laberint de l&#8217;aigua i la pedra. Aneu a Sant Miquel una matinal de diumenge. No sempre és obert. Consulteu els horaris. Hi arribareu des de Mollet per Caldes de Montbui i Sant Feliu de Codines. En aquest darrer poble seguiu la carretera, ben indicada, que us porta a Sant Miquel del Fai, i enlloc més. Aparcament al final del recorregut. També podeu anar-hi caminant, des de Bigues i Riells, al fons de la vall, o crestejant els cingles. Els dimenges hi arriba un bus de l&#8217;empresa Sagalés. No hem dinat mai a Sant miquel, tot i que hi ha tota mena de serveis turístics, bars i restaurants. De fet és tan a prop de casa que no cal quedar-se allà. També podeu fer picnic, a dins, o a fora del recinte.</p>
<p>Aunque Sant Miquel del Fai es un lugar muy turístico, en el peor sentido de estas palabras. Aunque todas y todos asociamos este nombre al turismo casposo y cutre, a aquellas pegatinas que llevaba el 600 de los abuelos. Aunque el precio de la entrada es elevado. Aunque hoy día es un lugar de BBC  (bodas, bautizos y comuniones), a pesar de todo eso, Sant Miquel del Fai merece una visita, una matinal. Las razones son tan poderosas como los inconvenientes que he desgranado. Sant Miquel es bonito. Turístico pero bonito. Sus riscos con la riera del Tenes saltando, despeñandose, despeinandose en la caída, abriendo sus cabellos plateados, sobre todo en época de lluvia reciente. El viejo monasterio románico, muy transformado pero que conserva todavía el aire eremítico. Las balmas y cuevas, el recorrido de naturaleza bajo la cascada, los lagos, romanticos a pesar de ser artificiales, la piscina, las vistas desde los miradores &#8230; en fin, un lugar donde sus hijos e hijas pueden entrar con descuento con el carnet del Club Super3, (y esto hace más pasable el precio de la entrada), y donde pueden entusiasmarse con el laberinto del agua y la piedra. Id a Sant Miquel una matinal de domingo. No siempre está abierto. Consulte los horarios. Se llega desde Mollet por Caldes de Montbui y Sant Feliu de Codines. En este último pueblo siga la carretera, bien indicada, que os llevará a Sant Miquel del Fai, y solo allí. Aparcamiento al final del recorrido. También puede llegar caminando, desde Bigues i Riells, por el fondo del valle, o cresteando los riscos. Los domingos llega un bus de la empresa Sagalés. No hemos comido nunca en Sant Miquel, aunque hay todo tipo de servicios turísticos, bares y restaurantes. De hecho está tan cerca de casa que no hay que comer allí. También se puede hacer picnic, dentro, o fuera del recinto.</p>
</div>]]></content:encoded>
</item>
<item>
<title><![CDATA[Àger]]></title>
<link>http://joanmolar.wordpress.com/2009/05/08/ager/</link>
<pubDate>Fri, 08 May 2009 17:03:28 +0000</pubDate>
<dc:creator>joanmolar</dc:creator>
<guid>http://joanmolar.wordpress.com/2009/05/08/ager/</guid>
<description><![CDATA[Àger, magnífica vila medieval presidida per la imponent col·legiata romànica de Sant Pere, domina de]]></description>
<content:encoded><![CDATA[<div class='snap_preview'><p><img class="alignnone size-full wp-image-1727" title="ager" src="http://joanmolar.wordpress.com/files/2009/05/ager.jpg" alt="ager" width="438" height="628" /></p>
<p>Àger,<a href="http://www.ccnoguera.cat/ager/"> magnífica vila medieval</a> presidida per la imponent col·legiata romànica de Sant Pere, domina des de fa segles la seva magnífica vall als peus del Montsec. La vall d&#8217;Àger fou durant molts anys lloc de pas obligat de totes les rutes que, des del Pallars i l&#8217;Aran, baixaven a les planes de Lleida i al mar. Els vescomptes d&#8217;Àger fortificaren la seva capital i l&#8217;embelliren amb obres d&#8217;art i edificis ben notables. Dissortadament, després d&#8217;amys d&#8217;abandonament, avui només tenim les pedres i el paisatge. Però això ja és suficient per rendir un viatge a la Vall d&#8217;Àger. La col·legiata Agustiniana de Sant Pere, en procés de restauració, és una joia del romànic d&#8217;aquestes terres. La vila conserva tot l&#8217;aire medieval. Dalt les muntanyes us esperen ermites i castells. Aquí la natura se&#8217;ns mostra viva i potent. L&#8217;espadat del Montsec ofereix la seva presència aclaparadora als amants de l&#8217;excursionisme i del vol sense motor. La ruta del congost de Montrebei, al límit d&#8217;Aragó, penjada sobre les aigües turquesa del pantà de Santa Anna, emocions fortes als amants del senderisme, del kaiac, o simplement, a les persones que estimin la natura i vulguin gaudir d&#8217;un paisatge inoblidable. Aneu fins Àger per la nova carretera que des de Balaguer s&#8217;enfila cap a Òs de Balaguer i les Avellanes. Pareu-vos a visitar el poble de les campanes i el bonic monestir on reposen els comtes de l&#8217;Urgell. Al <a href="http://monestiravellanes.wordpress.com">Monestir de les Avellanes</a>, a més de delitar-vos amb el seu art gòtic, podreu dinar i dormir. Un bon lloc per fer-lo centre de la vostra visita a la vall. Si disposeu de més dies podeu remuntar el riu, passar el congost de Terradets i visitar l&#8217;antiquíssim castell de Mur. En tot cas, uns dies diferents en un indret diferent i poc visitat. A la vall trobareu infinitat de cases rurals i bons <a href="http://www.portdager.com/">hotelets</a>. També un <a href="http://www.campingvalldager.com/">càmping especialitzat</a> en esports d&#8217;aventura.</p>
<p>Àger, magnífica villa medieval presidida por la imponente colegiata románica de Sant Pere, domina desde hace siglos su magnífico valle a los pies del Montsec. La Vall d&#8217;Àger fue durante muchos años lugar de paso obligado de todas las rutas que, desde el Pallars y el Aran, bajaban a los llanos de Lérida y al mar. Los vescomptes de Àger fortificaron su capital y la embellecieron con obras de arte y edificios muy notables. Desgraciadamente, después de años de abandono, hoy sólo tenemos las piedras y el paisaje. Pero eso ya es suficiente para rendir un viaje a la Vall d&#8217;Àger. La colegiata Agustiniana de Sant Pere, en proceso de restauración, es una joya del románico de estas tierras. La villa conserva todo el aire medieval. En sus montañas os esperan ermitas y castillos. Aquí la naturaleza se muestra viva y potente. El farallón del Montsec ofrece su presencia abrumadora a los amantes del excursionismo y del vuelo sin motor. La ruta del desfiladero de Montrebei, en el límite de Aragón, colgada sobre las aguas turquesa del pantano de Santa Anna, brinda emociones fuertes a los amantes del senderismo, del kaiac, o simplemente, a las personas que amen la naturaleza y quieran disfrutar de un paisaje inolvidable. Bajad hasta Àger por la nueva carretera que desde Balaguer sube hacia Os de Balaguer y les Avellanes. Pararos a visitar el pueblo de las campanas y el bonito monasterio donde reposan los condes de Urgell. El Monasterio de les Avellanes, además de su arte gótico, ofrece un buen lugar donde comer y dormir. Podeis hacerlo el centro de su visita a todo el valle. Si tiene más días puede remontar el río, pasar el desfiladero de Terradets y visitar el antiguo castillo de Mur. En todo caso, unos días diferentes en un lugar diferente y poco visitado. En el valle encontraréis infinidad de casas rurales y buenos hotelitos. También un camping especializado en deportes de aventura.</p>
</div>]]></content:encoded>
</item>
<item>
<title><![CDATA[Le Puy en Velay]]></title>
<link>http://joanmolar.wordpress.com/2009/04/27/1691/</link>
<pubDate>Mon, 27 Apr 2009 19:39:17 +0000</pubDate>
<dc:creator>joanmolar</dc:creator>
<guid>http://joanmolar.wordpress.com/2009/04/27/1691/</guid>
<description><![CDATA[Le Puy en Velay, etapa importantíssima del camí de Sant Jaume a França, s&#8217;alça impressionant i]]></description>
<content:encoded><![CDATA[<div class='snap_preview'><p><img class="size-full wp-image-1692" title="puyenvelay1" src="http://joanmolar.wordpress.com/files/2009/04/puyenvelay1.jpg" alt="puyenvelay1" width="458" height="343" /></p>
<p>Le <a href="http://www.ot-lepuyenvelay.fr/">Puy en Velay</a>, etapa importantíssima del camí de Sant Jaume a França, s&#8217;alça impressionant i plena en mig de la salvatge i <a href="http://www.auvergne-tourisme.info/">desconeguda regió de l&#8217;Auvèrnia</a>. La ciutat, volcànica, telúrica, sembla emergir del terra. Conserva monuments molt importants que es remonten a l&#8217;alta edat mitjana. Una catedral de pedra negra, imposant i altiva, romànica, magnífica, amb un claustre molt bonic. Un barri medieval extret d&#8217;una pel·lícula de misteri, emvolta el temple. A la nit és màgic passejar-hi. A tocar, damunt un pitó volcànic sorgeix la imatge de la Verge. Una mica més enllà, a les afores de la vila, damunt d&#8217;un altre pitó volcànic, més alt encara, s&#8217;hi penja l&#8217;esglèsia romànica de Sant Miquel, tapant amb el seu poder, la insana infiltració dels inferns a la terra. Trobareu Le Puy en Velay si passeu a França per La Jonquera i, arribats a Beziers, preneu l&#8217;autopista gratuita cap a Clermont Ferrand i París. Podeu parar a la vila templera de la Covertoirade, prop de l&#8217;àrea de servei de Le Caylar, on podeu dinar en el <a href="http://www.casino-cafeteria.fr/">self service Casino</a>. Passareu el pont de Millau, el més alt del món en autopista, i abandonant-la, fareu cap a Mende. D&#8217;allà a Le Puy són 80 km. Des de Barcelona uns 450 Km. També podeu deturar-vos a Millau i fer una visita a les impresionants i estupendes Gorges del Tarn. Le Puy en Velay i la inconeguda regió maravellosa de l&#8217;Auvèrnia, amb els seus volcans, mereixen unes vacances o un pont molt llarg. També podeu fer servir aquesta ruta com l&#8217;alternativa als viatges a París o Ginebra sense haver de passar pel calorós vall del Roine. Els voltants de Le Puy, amb els poblets de Pradelles i Polignac, tenen molt atractiu. Per els àpats us recomanem, no podia èsser d&#8217;una alta manera, una taberna amb formes i noms de bruixots: El nom de la Rosa, al 48 de la rue Raphaël, Tél. 04 71 05 90 04. No us penedireu. Per dormir, <a href="http://www.hotel-le-brivas.com/">l&#8217;hotel Le Brivas</a>, on varen estar molt bé, amb habitacions comunicades per infants. També teniu, més bé de preu, <a href="http://www.deltourhotel.com/">un Deltour</a>.</p>
<p>Le Puy en Velay, etapa importantísima del camino de Santiago en Francia, se alza impresionante en medio de la salvaje y desconocida región de Auvernia. La ciudad, volcánica, telúrica, parece emerger del suelo. Conserva monumentos muy importantes que se remontan a la alta edad media. Una catedral de piedra negra, imponente y altiva, románica, magnífica, con un claustro muy bonito. Un barrio medieval extraído de una película de misterio, rodea el templo. Por la noche es mágico pasear por sus calles. Cerca, sobre un pitón volcánico surge la imagen de la Virgen. Un poco más allá, en las afueras de la villa, encima de otro pitón volcánico, más alto aún, cuelga la iglesia románica de San Miguel, tapando con su poder, la insana infiltración de los infiernos en la tierra . Encontraréis Le Puy en Velay pasando a Francia por La Jonquera y, llegados a Beziers, tomareis la autopista gratuita hacia Clermont Ferrand y París. Pueden parar en la villa templaria de la Covertoirade, cerca del área de servicio de Le Caylar, donde se puede comer en el self service Casino. Pasareis el puente de Millau, el más alto del mundo en autopista, y abandonandolo, iréis hacia Mende. De allí en Le Puy son 80 km. Desde Barcelona unos 450 Km. También pueden detenerse en Millau y hacer una visita a las impresionantes y estupendas Gargantas del Tarn. Le Puy en Velay y la región maravillosa de la Auvernia, con sus volcanes, merecen unas vacaciones o un puente muy largo. También puede utilizar esta ruta como la alternativa a los viajes a París o Ginebra sin tener que pasar por el caluroso valle del Ródano. Los alrededores de Le Puy, con los pueblos de Pradelles y Polignac, tienen mucho atractivo. Para las comidas os recomendamos, no podía ser de otra manera, una taberna con formas y nombre de brujos: El nombre de la Rosa, en el 48 de la rue Raphaël, Tél. 04 71 05 90 04.  No os arrepentiréis. Para dormir, el hotel Le Brivas, donde estuvimos muy bien, tiene habitaciones comunicadas para niños. También teneis, mejor de precio, un Deltour.</p>
</div>]]></content:encoded>
</item>
<item>
<title><![CDATA[Monestir de les Avellanes]]></title>
<link>http://joanmolar.wordpress.com/2009/04/26/monestir-de-les-avellanes/</link>
<pubDate>Sun, 26 Apr 2009 15:40:20 +0000</pubDate>
<dc:creator>joanmolar</dc:creator>
<guid>http://joanmolar.wordpress.com/2009/04/26/monestir-de-les-avellanes/</guid>
<description><![CDATA[El monestir de Santa Maria de les Avellanes era, antigament, una parada obligatòria en la ruta de Ba]]></description>
<content:encoded><![CDATA[<div class='snap_preview'><p><img class="alignnone size-full wp-image-1685" title="avellanes" src="http://joanmolar.wordpress.com/files/2009/04/avellanes.jpg" alt="avellanes" width="408" height="561" /></p>
<p>El <a href="http://www.monestirdelesavellanes.com/">monestir de Santa Maria de les Avellanes</a> era, antigament, una parada obligatòria en la ruta de Barcelona a la Vall d&#8217;Aran. Situat a pocs kms. al nord de Balaguer, camí d&#8217;Àger i Tremp, restà oblidat molts anys, allunyat de la nova carretera que ja no passava per la bonica <a href="http://www.ccnoguera.cat/ager/">Vall d&#8217;Àger</a>. Però ara, tot ha canviat. La carretera Balaguer-Àger torna ha estar en òptimes condicions i Avellanes pot ser una parada en aquesta ruta redescoberta. Els germans Maristes s&#8217;encarregaren de restaurar completament l&#8217;antic monestir gòtic, que avui dia llueix les seves millors gales. Allà hi trobareu la magnífica esglèsia gòtica on estan sepultats els comtes d&#8217;Urgells, en sepulcres que són rèplica dels originals, que són a New York. També el Claustre, (a la foto) i les dependències monàstiques. I si no aneu de passada, sinó que heu vingut a fer un cap de setmana esteu de sort. Podeu allotjar-vos a les senzilles però netes cel·les que el monestir us proposa. Tota mena de serveis imaginables, i també bon menjar. Des d&#8217;Avellanes la Vall d&#8217;àger està al vostre abast: el poble amb la col·legiata romànica de Sant Pere, els carrers i les seves esglèsies i ermites, el maravellós <a href="http://www.montsec.info/">Montsec i els seus paratges</a>, el <a href="http://www.lleidatur.com/cat/congostmontrebei.html">congost de Montrebei</a>, tan espectacular. I si hi aneu a l&#8217;abril, podeu pujar a <a href="http://www.ccnoguera.cat/osbalaguer/">Ós de Balaguer</a> a sentir <a href="http://">tocar campanes</a>!. Teniu també un centre d&#8217;esports d&#8217;aventura, vols en ala delta i parapent, <a href="http://www.campingvalldager.com/">un bon càmping</a> i <a href="http://www.portdager.com/">bons hotels</a>. Els responsables del monestir disposen d&#8217;un bloc on hi penjen les darreres noves. <a href="http://monestiravellanes.wordpress.com">Feu-hi una ullada</a>.</p>
<p>El monasterio de Santa Maria de les Avellanes era, antiguamente, una parada obligatoria en la ruta de Barcelona a la Vall d&#8217;Aran. Situado a pocos kms. al norte de Balaguer, camino de Àger y Tremp, quedó olvidado muchos años, alejado de la nueva carretera que ya no pasaba por la preciosa Vall d&#8217;Àger. Pero ahora, todo ha cambiado. La carretera Balaguer-Àger vuelve ha estar en óptimas condiciones y Avellanas puede ser una parada en esta ruta redescubierta. Los hermanos Maristas se encargaron de restaurar completamente el antiguo monasterio gótico, que hoy luce sus mejores galas. Allí se encuentra la magnífica iglesia gótica donde están sepultados los condes de Urgell, en sepulcros que son réplica de los originales, que estan en New York. También el Claustro, (en la foto) y las dependencias monásticas. Y si no va de paso, sino que ha venido para un fin de semana, está de suerte. Pueden alojarse en las sencillas pero limpias celdas que el monasterio les propone. Todo tipo de servicios imaginables, y también buena comida. Desde Avellanas toda la Vall d&#8217;Àger está a su alcance: el pueblo con la colegiata románica de Sant Pere, las calles y sus iglesias y ermitas, el maravilloso Montsec y sus parajes, el desfiladero de Montrebei, tan espectacular . Y si van en abril, pueden subir a Os de Balaguer a oír tocar campanas. Tienen también un centro de deportes de aventura, vuelos en ala delta y parapente, un buen camping y buenos hoteles. Los responsables del monasterio editan un bloc con las últimas notícias. Dadle una mirada. </p>
</div>]]></content:encoded>
</item>
<item>
<title><![CDATA[La Oliva]]></title>
<link>http://joanmolar.wordpress.com/2009/04/12/la-oliva/</link>
<pubDate>Sun, 12 Apr 2009 16:09:38 +0000</pubDate>
<dc:creator>joanmolar</dc:creator>
<guid>http://joanmolar.wordpress.com/2009/04/12/la-oliva/</guid>
<description><![CDATA[El monestir de la Oliva, a Navarra, és un cenobi viu, actiu, on els monjos encara canten totes les h]]></description>
<content:encoded><![CDATA[<div class='snap_preview'><p><img class="alignnone size-full wp-image-1569" title="oliva" src="http://joanmolar.wordpress.com/files/2009/04/oliva.jpg" alt="oliva" width="414" height="547" /></p>
<p>El <a href="http://www.monasteriodelaoliva.eu/">monestir de la Oliva</a>, a Navarra, és un cenobi viu, actiu, on els monjos encara canten totes les hores monàstiques i corren pel claustre. I això és una bona notícia. La Oliva està a mig camí entre Saragossa, Tudela, Logroño i Pamplona. A pocs kms. de l&#8217;autopista AP15, de Tudela-Pamplona i de la carretera nacional 121. Només cal deixar-la a Caparroso i seguir l&#8217;indicador que senyala el monestir, i la veïna vila de Carcastillo. Si paseu a prop, feu la visita. Podreu visitar l&#8217;esglèsia abacial, el claustre, les dependències monàstiques. També sentir el cant gregorià dels Benedictins. I comprar vi de les bodegues del monestir. Teniu <a href="http://www.turismo.navarra.es/">molts motius per moure-us pels voltants</a>: la vila medieval de Rada, fòsil dalt del seu turó. Olite, uns kms. al nord, amb el seu castell. O el niu d&#8217;àligues d&#8217;Ujué. O Sádaba i les viles de la <a href="http://www.cincovillas.com/">comarca de las Cinco Villas</a>. O el parc de les Bardenas Reales, un desert europeu. A La Oliva els monjos tenen hospederia, senzilla, només per a homes. Nosaltres varem dinar de menú a l&#8217;asador Gurria, al poble veï de Mélida. Un local pobríssim, a peu de carretera, quatre taules per sortir del pas, però amb un menú molt digne i baratíssim. Per dormir podeu mirar a Tudela, <a href="http://www.hotelestudela.com/">amb molt bons hotels</a>, o a Pamplona, o fer nit al castell del parador d&#8217;Olite.</p>
<p>El monasterio de la Oliva, en Navarra, es un cenobio vivo, activo, donde los monjes todavía cantan todas las horas monásticas y corren por el claustro. Y eso es una buena noticia. La Oliva está a medio camino entre Zaragoza, Tudela, Logroño y Pamplona. A pocos kms. de la autopista AP15, de Tudela-Pamplona y de la carretera nacional 121. Sólo hay que dejarla en Caparroso y seguir el indicador que señala el monasterio, y la vecina villa de Carcastillo. Si pasan cerca, hagan la visita. Podréis visitar la iglesia abacial, el claustro y las dependencias monásticas. También oír el canto gregoriano de los Benedictinos. Y comprar su vino. Tienen muchos motivos para moverse por los alrededores: la villa medieval de Rada, fósil anclado en su colina. Olite, unos kms. al norte, con su castillo. O el nido de águilas de Ujué. O Sádaba y las villas de la comarca de las Cinco Villas. O el parque de las Bardenas Reales, un desierto europeo. En La Oliva los monjes tienen una hospederia, sencilla, sólo para hombres. Nosotros comimos de menú en el asador Gurria, en el pueblo vecino de Mélida. Un local pobrísimo, a pie de carretera, cuatro mesas para salir del paso, pero con un menú muy digno y baratísimo. Para dormir podéis mirar en Tudela, donde hay muy buenos hoteles, o en Pamplona, o pasar la noche en el castillo del parador de Olite.</p>
</div>]]></content:encoded>
</item>

</channel>
</rss>
