Blanca Navidad (Comedy Zoo) de Toni Moog.

• Data: Divendres, 27 de novembre
• Lloc: Club Capitol
• Adreça: Rambles, 138
• Horari: 23:00 h
• Preu: des de 19 €

Monólogos 10: Edu Soto de Eduard Soto.

• Data: Dissabte, 28 de novembre
• Lloc: Teatreneu
• Adreça: Terol, 26
• Horari: 22:00 h
• Preu: des de 10 €

ON: Club Capitol  

QUAN: dj, dv, ds i dg fins al 13/4/2009

Un rètol lluminós de neons de color rosa, que recorda el logotip d’un prostíbul dels més decadents, presideix l’escenari del Teatre Capitol. I no pot ser d’una altra manera, al damunt de l’escenari: una taula, un tamboret de bar i un micròfon dels anys seixanta. Tot a punt per començar. Només falta una paret de maons de fons.   

Els monòlegs còmics són un gènere que va agafar molta volada a finals dels noranta. Als teatres hi va haver un boom d’espectacles teatrals on els monòlegs eren el leit motiv, i la denominació “.com” era la peça clau per posar la cirereta al títol. D’altra banda, a la televisió, la creació del canal Paramount Comedy n’és un clar exemple. Va obrir les portes a nous stand up comediants. Del programa Nuevos Cómicos va sortir un reguitzell d’humoristes com Angel Martín, Eva Hache, Ernesto Sevilla o Flipy,  que avui dia són habituals a les graelles de les televisions estatals. D’aquest programa també en va sortir el monologuista encarregat de Singles (trobaràs l’amor de la teva vida), Toni Moog.

Els monòlegs demanen frescor i novetat. L’espectacle que brinda l’humorista al públic aporta molt poca renovació del seu repertori. És un refregit dels seus monòlegs més emblemàtics lligat amb un petit fil argumental, a vegades gairebé inexistent: tenir o no tenir parella. Així dons, no falten les mencions al seu amic freaky (verge, obès i enganxat als ordinadors) i el seu amic “garrulo” (el típic estereotip de jove que li agrada tunejar el seu cotxe) amb el qual es va popularitzar amb la mítica frase “que pum, que pam” al programa Nuevos Cómicos. Tampoc no hi falta la seva imitació del gos pequinès i les bromes de les situacions més quotidianes i sobades. 

Una de les poques alenades d’aire fresc que s’hi poden apreciar és la classificació que fa dels solters, els quals classifica per vocació i per obligació amb subgrups inclosos, així com petits gags inèdits. Si no l’heu vist mai i els monòlegs us fan riure és aconsellable. Si l’heu vist i no us fa gràcia escoltar el mateix acudit dues vegades, pronunciat de la mateixa forma, aprofiteu la nit d’una altra manera. En fi, ens quedem amb la promesa que fa a l’inici de l’espectacle: “he de dedicar un monòleg al Facebook“. Ara per ara seria un espectacle innovador però esperem que quan el faci no el repeteixi fins l’arribada de les webs 4.0.

 ALEIX CODERCH

Vaig descobrir fa uns dies a Goyo Jimenez, un humorista que surt a paramount comedy. Si busqueu pel youtube en trobareu uns quants però jo us poso aqui el que més gràcia em va fer de tots. És un monòleg en 3 parts sobre els americans. És realment molt bo. Dura uns 8-9 minuts cada part. Val la pena.

part 1

part 2

part 3

Són les 02.27 i vinc del Sarau. Com cada dijous fan monòlegs i des de fa un temps hi volia anar. Tinc amics que hi havien anat i m’ho havien recomanat. Fa uns dies em van enviar un esdeveniment de Facebook per dir-me que aquest dijous (ahir) feien aquesta actuació i ho vaig comentar amb gent per anar-hi. No tenia res segur fins ahir mateix unes hores abans de les 23h que era quan començava i sort que hi vam anar! No sé si el coneixereu, es diu Luismi i sortia per la Paramount Comedy (a mi no em sona d’haver-lo vist, però clar, n’hi passaven un fotimer!). REALMENT GENIAL! Ens ha parlat de les coses que no són tal i com semblen. Parlava dels aeroports, dels murcians, d’Star wars, de les relacions de parella… i no he pogut parar de riure. Feia temps que no reia així. Us recomano l’actuació. El podreu veure cada divendres al Teatreneu fent aquest mateix espectacle. BONÍSSIM!

La pega és que hem arribat a les onze i clar, ja estava tothom assegut i ja no quedaven més cadires i ens hem hagut de quedar d’empeus. La setmana que ve, però, a les deu allà com un clau i ens seiem al davant de tot!

Avui no se m’ocorre res mitjanament graciós que dir (CACAFUTI!!!), així que deixaré que Pedro LLamas ho faja per mi (per cert que el cognom “se las trae”). M’haguera agradat que fos algú de la web el que posara alguna coseta, i no els de sempre (EJEM!!! EJEM!!!). Així que a vore si us animeu home, encara que siga a comentar!!!

El monòleg en qüestió:

By Anto (adicto al Mojito!!!)

Per fi ha arribat ja el primer cameo del Blog! I quin nivell senyors! És per mi un veritable honor comptar amb la col·laboració de la única persona a la qui permeto rivalitzar amb glamour amb mi, el Pau, un estudiant de Publicitat i RR.PP. de 18 anys, monitor d’esplai i amic meu. Així que feu el favor de llegir aquest text i deixar un comentari! A veure si això serveix perqué més gent s’animi a fer col·laboacions! 

Monòleg imaginari Interior

mmm Quin gustet…Llàstima que fossin els últims.

Quants anys feia ja? 7? 8? Potser masses… o potser no. Hi havia hagut moments que se li havien fet taaaaaaaaan llargs… i d’altres els hagués allargat, els hagués fet durar molt més. De totes maneres, havia disfrutat molt i no ho hagués canviat per res, però ja se sap que tot allò que és bo, s’acaba.

No li donava una pena excessiva, canviarien moltes coses a la seva vida, però no era la fi del món: es mantindrien amistats, es seguiria veient amb qui calgués, es podrien fer sopars col·lectius, d’aquells que tant li agradaven…

merda!m’ha entrat sorra a la tovallola!

I el més important, conservava el record, el bon record de tants anys: des que era un nen fins al moment que va decidir que la seva carrera mereixia una mica més d’atenció. O potser el moment en què va decidir que ell mateix mereixia una mica més de temps lliure.

No havia pogut evitar, però, continuar amb aquell grup, amb el que havia passat tants moments. Suposava que tothom tenia alguna preferència per algun grup. Doncs ell sabia quin era el seu. No s’havia quedat el seu últim any per ells?

Oh my Godness! Ara passa aquest f*ucking núvol i porta aquest vent horrible… com pot ser que canviï tant el temps en un moment?

Que cert era que li havia encantat, la seva labor com a educador, com a ell li agradava dir-ho (ni que fos del temps lliure), sabia que no havia sigut en va. Vaja, que trobava que no havia fracassat. Potser algun cop, com amb aquell nen, però sabia que en general havia ensenyat tot el que podia. Eren mítiques aquelles rutes rodejats de nens preguntant-li per fets importants de la història. Mai havia tingut una audiència tant interessada i aquesta mateixa audiència mai estaria tant interessada en un classe d’història a les seves pròpies escoles. Havia parlat amb ells, els havia ensenyat moltes coses, de fet, tot i que no es pogués dir massa alt, eren amics. Un cop s’acabés sí que es podria dir, ben alt, però no convenia en aquell moment…

Pues vaya con el surfero…ven aquí que necesito unas clases de surf…a lo mejor me podrías enseñar como funciona tu tabla…

El més important per a ell era la naturalitat, haver sigut sincers amb ells i que ells ho haguessin sigut amb ell. Els hi havia explicat moltes coses que els havia ensenyat de tot una mica. Anècdotes, coneixements variats, una mica de la seva vida… Vale, sí, li encantava explicar-la, pero de todo se aprende no? Fins i tot li feia molta gràcia que alguns d’ells es fessin monitors. D’alguns s’ho esperava, d’altres no i d’altres que s’ho esperava, no ho farien.

Bé, el menjar ja deu estar quasi fet, per tant caldria anar tirant cap al càmping… Què hi haurà? Algun cocido pseudo-peruano con patatas y zanahorias, seguro! Menys mal que hi ha algú de nosaltres que sap cuinar!

Aquells campaments, els últims, tampoc estaven sent tan desastres com es vaticinava, vaja, todo puede estar mejor, peeeerò, eren suportables, i tenien lloc per dormir! I tot era realment interessant, tan la pròpia zona, com tot el que estava passant. Eren realment entretinguts, un bon record que conservar. I segurament no tornaria a fer tan sovint això del mochileo, per no dir mai, per tant era important disfrutar al màxim. Ningun mal rollo li espatllaria la festa, això ho tenia decidit! Quitando el hecho de que casi se le ahoga una niña… Que bo que era en plan Baywatcher!

Va gent, anem tirant a dinar que ja quasi són 2/4 de 3! Mierda! Parlant de mals rotllos, l’esquena cremada! Però no m’havia posat crema? Igualment, no feia sol! Maleïts núvols bascos traidors!            

                                                                 - Zarautz ‘o7-

*by PAU*

Sembla que això siqui un títol d’una entrada de caire filosòfic… però és només la traducció literal de l’espectacle que hem anat a veure aquest vespre, mentre esperem que els Reis ens omplin el menjador de casa de regals Tot i les meves reticències inicials – això dels monòlegs ja està una mica vist – m’ho he passat molt bé, així que aquí va la ressenya per a compensar ser tan malpensada.