Excursió de mig dia, recomanable per qui no tingui por a les altures. No l’aconsello fer amb nens petits.

Comencem deixant el cotxe a l’aparcament del Coll d’Estenalles, a la Mata. Agafem el camí asfaltat que surt del costat de la casa d’informació del Parc i en poc més de 25 minuts arribem fins a Coll d’Eres (antiga sesta pel bestiar). Seguim pel camí que va en direcció a Sant Llorenç, tot deixant el camí que puja al Montcau a la nostra esquena. El camí, que segueix la Carena del Pagès, primer és planer, desprès puja una mica i quan torna a planejar trobarem un trencall a mà esquerra que agafarem. El camí passa pel mig d’un espès bosc i mena a una balconada des de la que veurem una magnifica vista de la “màquina de tren” (roca Mur).

El camí que hem d’agafar però és al darrera nostre. Tornem enrera i fixem-nos en el camí que trobarem ara a mà esquerra i seguim-lo. Aquest continuarà pel mig de l’espès bosc i anirà baixant suaument. Hem d’estar atents a un trencall que trobarem a mà esquerra i que està indicat per un munt de pedres, us semblarà que torneu enrera però d’això precisament es tracta. Agafem-lo i seguim-lo i una mica més endavant trobarem un primer desviament a mà dreta que ens portarà a la famosa “roca encavalcada” una de les rareses més espectaculars del Parc.

Intentar explicar com s’aguanta la pedra és difícil i saber fins quan aguantarà també. Vigileu ja que el camí porta directament a l’estimbat i una relliscada seria mortal. Si agafeu un dia amb boira el lloc agafa un aspecte fantasmal.

Gaudiu del moment i torneu enrera per seguir el camí que heu deixat abans i continueu fins que de nou el camí us portarà primer a l’Agulla petita de les Fogueroses amb una creu al seu capdamunt i desprès a l’agulla mitjana. El camí segueix endavant fins a un roca coneguda com “El Paller” i des de la que veurem una vista impressionant de la Canal del Llor  i d’una roca coneguda com “El Gegant” just sota el Montcau. Al fons podrem veure la Carena dels Emprius i també la Vall d’Horta.

Aquest és un bon lloc per esmorzar i quan ja estigueu podeu tornar enrera pel mateix camí que heu vingut fins trobar el camí que havíem deixat al costat del munt de pedres. Seguiu de nou el camí en direcció Sant Llorenç i una mica més endavant trobareu de nou un trencall a mà esquerra que heu d’agafar i que us portarà a un mirador natural de la zona de les Fogueroses.

Torneu de nou enrera i agafeu el camí que havíeu deixat i seguiu endavant fins que trobareu un creuament amb varis camins. El de l’esquerra i que baixa ens portaria cap a La Morella i nosaltres hem d’agafar el que ens queda més a la dreta i que ens portarà de nou al camí principal de la Carena del Pagès. L’Agafem en direcció contraria, o sigui com si tornéssim al Montcau i el seguim fins que trobem un trencall a mà esquerra. L’Agafem i iniciem una baixada fins que arribem a l’anomenada Carena del Palau, la seguim i anem en compte d’agafar un camí que trobarem a mà dreta i que fent una corba baixarà cap a la Canal del Cellerot. Just abans d’arribar-hi el camí s’ajunta amb un altra que baixa. Arriba un moment que sembla que la canal no ens deixarà continuar però el camí segueix vorejant-la i només heu de vigilar d’agafar el camí que trobareu a mà dreta just abans de travessar la canal. Aquest seguirà de nou la canal però aquesta vegada des de l’altra cantó i passant per sota d’unes roques bastant grans. Si us hi fixeu trobareu un trencall a mà esquerra que tot baixant cap a la canal us portarà a la Font de la Llicona que està situada en una de les parets de la canal.

El camí segueix i cal no badar ja que haureu d’agafar un trencall a mà dreta que us portarà pujant una mica cap a l’aparcament del Coll d’Estenalles. Si seguíssiu recte també arribaríeu a la carretera, però 500 metres més avall de l’aparcament.

Panoràmica vers el Montcau

Aquest matí hem anat a un racó del massís de S. Llorenç que encara no havíem estat: Les Fogueroses. El dia ha estat típic de tardor, aire fresc i net i un Sol que escalfava.

 Fruits de savina

Per arribar-hi cal anar fins a coll d’Eres i d’allí seguir pel camí que va a la Mola. Després de la segona pujada i abans del Roure del Palau cal agafar un camí més o menys planer i poc fresat que surt a l’esquerra. Aquest ens porta fins a un rocater amb unes magnífiques vistes de la vall d’Horta, el Montseny, Cingles de Bertí, Gallifa i Pirineu.  Si us hi fixeu bé, en dos còdols d’aquest rocater hi ha escrit els noms i la direcció de la Roca Encavalcada i del Paller. D’aquest punt, hem baixat per un sender vers la Roca Encavalcada tot seguint unes fites.

Roca Encavalcada

La Roca Encavalcada és un forat a la roca que travessa una estreta cinglera i  que observem des d’una cinglera paral·lela.

Enfilem per un corriol que segueix tota la cinglera vers el nord. La parada següent és l’Agulla Petita. Un xic més enllà hi ha un mirador sobre la vall d’Horta i l’Agulla Mitjana. A l’esquerra de l’esmentat mirador hi ha una frondosa canal que ens porta fins a una balma a sota mateix del mirador. Remuntem la canal, que es pot seguir baixant, per continuar el corriol de sobre la cinglera fins arribar a una carena estreta que, en sentit descendent ens porta fins a davant mateix del Paller. Nova parada i panoràmica del Montcau i els Emprius.

Agulla Mitjana 

Remuntem la carena que ens ha dut fins al Paller fins a trobar el rocater inicial, des d’on desfem el camí de l’anada per tornar a coll d’Eres.

El Paller

També es poden seguir les agulles per un sender que hi ha al peu de la cinglera. Mireu el blog d’en Joan Bellsolà.

Durant tot el recorregut es veu el Marquet de les Roques, construcció de 1895 de pedra vermella i que fou residència d’estiu del conegut poeta sabadellenc Joan Oliver o Pere Quart (1899-1986) on organitzava tertúlies literàries. Va estar exiliat fins el 1948. El 1982 va rebutjar la Creu de Sant Jordi. Sempre fou molt crític amb el franquisme i els polítics en general.

 El Marquet de les Roques

Aquí us deixo uns esquitxos de la seva poesia:

GUINEU

Què en faria –pregunteu–

de la pell de la cortesana?

Abrics per la germana guineu.

OSTRA

Gargall de sirena!

(Àdhuc tapadora

té per higiene

cada escopidora).

POLLASTRET

– Ai que se’n pensa una

la masovera, tant mirar!

– Emmalalteix, dejuna

si vols viure demà.

–I si fugís a França?

Què et sembla si ho provés?

– Allí no hi ha esperança.

Encara agrades una mica més!

 CORRANDES D’EXILI (fragment)

….

En ma terra del Vallès

tres turons fan una serra,

quatre pins un bosc espès,

cinc quarteres massa terra.

“Com el Vallès no hi ha res”.

…

Es una excursioneta que quasi cada any solem fer al final de l’estiu. Gairebé cinc hores de caminada entre el Coll d’Estenalles, pujar de dret el Montcau, baixar pel Coll d’Eres i pujar fins La Mola, dinar en un prat proper al monestir i tornar fins a Estenalles.

Al bosc encara no es veia la tardor, però no feia calor, i les mores, al seu punt (encara que n’hem trobat poquetes)

Ens ha costat una mica arrencar (ai!!! la mandra) però al final ha estat una caminada de les que calen fer de tant en tant per no rovellar-se gaire.

Cim del Montcau	El Jan mira lluny	Del Montcau a La Mola
Arribant a La Mola	El Montcau des de La Mola	Salvem el parc, prop d'Estenalles

Aquesta muntanya de 1053 metres no està lluny de Barcelona. De fet està només a uns 15 km de Terrassa. Pertany al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac. Un dels menys coneguts parcs naturals de Catalunya. Un parent pobre. I potser amb raó. No és espectacular com el Montseny, ni seductor com el Delta de l’Ebre. És un parc senzillet, d’estar per casa. Amb una vegetació mediterrània, i més aviat una mica escassa. Malgrat tot, té el seu encant. Pugueu-hi des de Terrassa per la carretera de Matadepera i després per la que va a Talamanca. En arribar al Coll d’Estenalles podeu anar al centre d’interpretació i fer-vos amb bona informació. Hi ha excursions per tota la família. Curtes, llargues i molt llargues. Porteu aigua, perquè n’hi ha poca. i un bon barret i crema solar si fa sol, perquè l’ombra, en aquest Montcau (muntanya calva), no abunda. Podeu anar fins el Montcau en poc més d’una hora, sense presses. Podeu visitar també la cova Simanya, tancada d’octubre a juny. Fins podeu anar a Sant Llorenç del Munt. Si no us agrada tan caminar, després de fer un volt pel parc, aneu fins a Mura i dineu allà, a l’hostal, un bon lloc per dinar-hi.

Esta montanya de 1053 metros no está lejos de Barcelona. A unos 15 km de Terrassa, dentro del Parque Natural de Sant Llorenç del Munt y Serra de l’Obac. Uno de los menos conocidos parques naturales de Cataluña. Un pariente pobre. Y quizas con razón. Es un parque senzillito. Con vegetación muy mediterrània, y escasa. A pesar de ello tiene su encanto. Al llegar al Coll d’Estenalles id al centro de interpretación y os daran información. Hay excursiones para toda la família. Cortas, largas, eso si, llevad agua, porque hay poca. Y un buen sombrero y crema solar, porque de sombra, en este Montcau (montaña calva), no abunda.

This mountain of 1053 meters it’s not far from Barcelona. To approximately 15 km from Terrassa, inside Sant Llorenç’s Nature reserve. It is a natural park but with a narrow mediterranian vegetation. In spite of this, it’s wonderful. On having the Estenalles coll’s go to the center of interpretation and get your map. There are some trips for the whole família. Take water with you, because there it is not water in Montcau. And a good hat and suntan lotion, because the shadows in this Montcau, (bald mountain), they does not abound.

El cim del Montcau

Bé, poc a poc vaig guanyant temps perdut!! Fins ara ja porto tres ressenyes fetes, i fins les 18 muntanyes que tinc a hores d’ara, encara m’en queden unes quantes, així que anem per feina. La muntanya que us porto avui no té massa dificultat, ni és gaire llarga per la seva ruta normal, però té uns voltants molt interessants i tranquils, molt característics del parc natural de Sant Llorenç del Munt, i que realment val la pena veure.

FITXA TÈCNICA

Punt de Partida/Arribada: Coll d’Estenalles (Crta. BV-1221 de Matadepera a Talamanca)
Població: Matadepera (Vallès Occidental), Mura (Bages).
Data: 20/08/07
Horari: 35 min de pujada / 15 min de baixada.
Desnivell: 191 m.
Distancia: 1 km (Anada).
Condicions: Es pot fer en qualsevol època de l’any. A l’estiu, evitar les hores de més calor.
Dificultat: Molt fàcil.

Ruta:

Sortirem des de l’aparcament del coll d’Estenalles, punt culminant de la carretera que travessa des de Matadepera / Terrassa fins a Talamanca i més enllà, Navarcles i Sant Fruitós del Bages. Aquí hi tenim una casa / museu del parc natural molt i molt interessant que, si trobeu oberta, paga la pena passar-s’hi. Rera la casa surt el camí asfaltat que, en forta pujada (uns 200 o 300 metres) ens porta fins l’inici del camí directe al Montcau (10 min.).

A partir d’aquí tenim dues opcions:

a) Camí directe. És l’indicat amb línea continua al croquis. Aquest camí puja per la directa sempre apuntant en direcció al cim del Montcau. És força àrid ja que no hi ha arbres, i això, en ple estiu i en hores de sol, pot ésser força dur. El camí té una desviació a ma esquerra, al poc de començar a pujar i que fa baixada. Aquest camí ens porta fins als Cortins, muntanya annexa al Montcau que té una “espècie” de via ferrad. Bé, no ens enganyem, simplement és un petit tram amb escales de fusta en vertical per a remontar fins al cim, on no cal ni assegurar-se. Al ésser una sortida molt curta, no està de més arribar-s’hi. Tornant a la ruta cap al Montcau, aquesta no té cap més complicació que l’ús de les mans a la part final en algun ressalt de roca fins que arribem al cim (35 min.).

b) Ruta per Coll d’Eres. Indicat amb línea discontínua. En lloc d’agafar la ruta directa, podem seguir pel camí asfaltat, que ens portarà al coll d’Eres, mítica cruïlla de camins del parc, d’on surten camins en direcció el cim del Montcau, el coll dels Llors i la cova Simanya, i els Òbits i la Mola. El camí és planer i distret, i ens permet conèixer la fauna i flora del parc, doncs és senzill veure-hi aus sortint i entrant de les roques. La durada de pujada és evidentment superior (una hora i poc), però val la pena.

Foto de Cim

Referències Externes:

http://www.diba.es/parcsn/parcs/index.asp?Parc=4 – Web del Parc

http://www.flickr.com/photos/henky81/sets/72157600120275507/ – Set de fotos de l’excursió a Flickr

]]>