Lista alumnes R4 + alumne 26

Alumne 26 + vestimenta

Alumne 26 de vacances

Alumne 26 en la seva professió

So I was excited when I heard from Orangutan SOS who asked me to produce a video to help their cause using some spectacular photographs of Orangutans taken in the Sumatran jungle.

These beautiful animals are now an endangered species.  Habitat loss and poaching are pushing them towards extinction. This is being precipitated by the demand for palm oil which is driving deforestation in Sumatra and elsewhere.  And whether you knew it or cared or not we are all subsidising it through our fuel bills.

Watch this short video and if you want to secure a brighter future for orangutans and their forests get involved at www.stoptherocs.org.

Music: “Into The Clouds” by Motius and “Stop The ROCs” by Apollo 440

Images: Suzi Esterhas, Craig Jones, Layton Thompson & Djuna Ivereigh

Disseny amb quadricromia

Disseny + texte (marca, etiqueta, títol, etc.)

Dibuix de línia

Disseny amb plànols en blanc i negre

Disseny amb plànols en blanc i negre + 1 plànol a tot color

Disseny amb mostres de motius gràfics bàsics (amb blanc i negre)

Disseny amb mostres de motiu a color

el que mola és aprofitar les noves tecnologies i aprofitar el temps que no es passa amb els qui heu de col·laborar aquí. Però passo de filosofades com a d’altres blox que el que hem de tractar és pensar, preparar, (pagar) i passar-ho bé en el suposat viatge/ sortida/ camí/ reunió/ baralla/ vol/ o-lo-que-surti que farem.

…

Apa!!

Explicar perquè escriuré en aquest blog a partir d’ara, en canvi, no hauria de ser massa difícil. Tirant de manual, caldria aconseguir resumir-ho en una frase. Aquesta:
Escric per compartir el meu interès per la Ciència.
Ara entrem en les altres raons.

La primera és la vanitat. Com a tot aquell que comença a escriure un blog, m’encantaria que els meus posts els visités moltíssima gent. Em tornaria boig d’alegria si generessin muntanyes de comentaris. El blogger que us digui el contrari us està enganyant. Tots pensen (pensem): “Seria la pera si el blog fos un fenomen ‘bola de neu’, que els que llegissin el primer post el dia que es publica (si algú ho fa) fessin córrer la veu i, a poc a poc, cada cop més gent el llegís, arribés a les orelles d’algú que talla el bacallà, em fes famós, i em donessin un bon feix de bitllets per explicar les meves neures d’escriptor (aquí hi podeu afegir ‘científic’ en el meu cas) mai realitzat”. Per somiar encara no es paga, i hi ha gent que ha fet bastant més que la primera pela gràcies a un blog. És clar que tots sabem que la lletera del conte va entrebancar-se quan anava cap al mercat…

Un altre motiu són les aspiracions professionals. L’altre dia, en llegir un article de La Vanguardia, vaig veure clar que el primer pas per fer comunicació científica a gran escala és fer comunicació científica a un nivell més reduït. Fa mesos que dono voltes a la idea d’escriure sobre ciència, per la senzilla raó que la millor manera d’aprendre a fer alguna cosa és fent-la. El blog, de fet, fa setmanes que el vaig crear, tot i que el tenia amagat. M’he subscrit a molts RSS de notícies de ciència per anar trobant idees interessants i descobriments que crec que val la pena difondre. I ara és l’hora de començar a explicar-vos aquestes històries, de parlar amb vosaltres de ciència, de rebre els vostres comentaris i suggeriments per sortir-me’n millor en el futur. En altres paraules, com a presumptuós i vanitós que sóc, assumeixo que em llegireu i us estic demanant que m’ajudeu a vendre’m.

Com us deia, però, la raó bàsica és compartir les novetats d’aquest món que avança tan ràpid amb tots aquells amb la curiositat intacta. Tots els que penseu que encaixeu en la descripció (i em sembla que podeu ser uns quants), ICIENTIFIQUEU-VOS i comencem!