Mourinho passejava urc,

aürtava els seus Guardiola,

i el Barça, d’aürt,

es cruspia l’Inter a la cassola.

Si no heu entès el poema no us preocupeu, només cal que seguiu llegint… I de mentre podeu escoltar un tema d’Aürt:

_______________________________________________________________________

URC m.
1. Altivesa, orgull, tarannà altiu i arrogant. Neci integral, em creia capacitat per a jutjar-ho tot i amb no dissimulat urc, Manuel Baixauli, L’home manuscrit p. 50. Aquest home enraona amb un urc que agravia. Una consideració espantosa, que se li acudí tot d’una amenassant el seu urch d’home, Oller Pilar Prim 201. En Tomàs mira el ròdol de curiosos amb urc de gall triomfador, Llor Laura 20. Sota l’urc dels senyors. I un poema: Amb urc dic prou! Sinònims: aürt, orgull, altivesa o altivitat, arrogància, presumpció, fums, estuf, inflor (els 3 darrers en sentit figurat), enfaristolament, suficiència, protèrbia, fatuïtat, supèrbia, vanitat, elació, faroneria. I atenció al següent sonet que va escriure Carles Torner al 1984 però que perfectament podria haver estat una dedicatòria al mot a mot i a un servidor:

Com el pilot fulleja el dietari

cercant un rumb al vol que ell sol comanda

i no llegeix pels núvols ni en la randa

de l’horitzó cap signe del llunari,

com l’embriac que als llimbs del seu desvari

d’un brusc rampell clarivident s’abranda,

fa cua al mot, al món demana tanda,

i amb urc escriu un nou diccionari,

així mateix m’embranco jo en la idea

buscant al mot un fonament de roca

on bastir llar, on esmolar la broca

que amago als ulls, on créixer amb la marea,

on del present esbullar al vent la troca

i el propi pas reprendre a la volea.

Refranys:

• Home d’urc, home ruc: significa que els homes orgullosos solen ésser poc raonables.

2. Vigor, força, embranzida (Gíronès, Vallès). Mira amb quin urc puja, el noi! El rector predica amb molt urc (= amb veu molt forta i amb vigor d’expressió). ¿Heu vist aquest camp, quin urc de cols? Sinònims: aürt (vegeu significat 3 d’aürt més avall), vigor, èmfasi,  força, embranzida. En Guardiola dóna ordres amb molt urc des de la banqueta. Noteu que aquest urc és, però, totalment diferent al de Mourinho. Aquí ho podeu comprovar:

Etimologia (significats 1,2): primera datació al 1932; derivat de l’antic i dialectal aürtar, urtar ‘topar amb algú; renyar fort’, amb alternança fònica -t/-c.  En canvi l’Alcover diu: incerta; possiblement és un mot extret de orgull (pronunciat urgull), que hauria estat interpretat com a compost d’un radical urg (=urc) i un sufix -ull. En aquest cas em mereix més confiança la que diu que prové d’aürtar.

3. Publicació periòdica en format de revista nascuda l’any 1989 i dedicada a la literatura en l’àmbit lleidatà. Podeu veure els números publicats aquí: Urc.

4. Unió de Religiosos de Catalunya.

________________________________________________________________________

________________________________________________________________________

AÜRTAR v.

1. v. transitiu Anar a topar bruscament, escometre, envestir impetuosament (contra algú o contra alguna cosa). Aürtar un fanal i tirar-lo per terra.  Entre tots lo ahurten e’l meten en terra, Curial, ii, 10. E un altre seruent del Bisbe començà’l ha hurtar [a St. Pere] dient: Oh, traydor!, Villena Vita Chr., cap. 160. Sinònims: escometre, envestir, arremetre, afalconar, atropellar, xocar,  topar, bornar o brivar (un peix la xarxa de pescar).

• (forma reflexiva) Aürtar-se: Per jugar, furta, | a mort s’ahurta | per tornar tost, Spill 9984. Sinònims: afuar-se.
  

   

  • Aürtar-se com un llop: escometre algú per maltractar-lo a colps o a paraules (Almassora, Castelló, Morvedre).
  • Aürtar-se el cavall: empinar-se obstinadament (València). Sinònims: encabritar-se, alzinar-se, arborar-se, empinar-se.

2. v. transitiu Fer abordar, incitar un ca o altre animal o una persona perquè acometi. Ell me va aürtar un gos (Castelló). En Guardiola aürtava els seus jugadors des de la banqueta. Sinònims: afuar.

3. v. intransitiu Anar a topar bruscament. El nostre auto aürtà en un fanal. Els que hi entren defugen de la voràgine del carrer, que inunda voreres de disseny; s’hi endinsen cercant prolongar la pau que els hi era furtada i que perillava davant el risc d’aürtar amb les arregussadores pretensions dels que se senten atrapats per la velocitat del temps, qui corre més ràpid que ningú. Sinònims: topar, xocar, petar, col·lidir, envestir, Vindria a ser això:

4. v. transitiu (Antigament) Envestir a capades. En una praderia se combatien dos bochs saluatges, e per los grans colps que’s donauen exia’ls sanch del front… Vna volp lepaua aquella sanch, e esdeuenchse que los dos bochs se ahurtaren e atrobaren en lo mig la volp, e feriren aquella per los costats, Llull Felíx, pt. vii, cap. 5.

Variants dialectals: urtar, ahurtar.

Etimologia: primera datació al s. XIII; d’origen incert, probablement preromà i indoeuropeu, d’una base urto- ‘xoc’ molt desenvolupada en cèltic. En canvi segons l’Alcover: del romànic *hūrtāre ‘tossar, envestir’, que és també l’origen del francès heurter (REW 4244). La forma romànica primitiva és probablement derivada de *hūrt, variant dialectal del germànic hrūtr ‘moltó’, segons J. Brüch (ZRPh, xxxviii, 694).

________________________________________________________________________

fi (per avui).

Aürt va ser un grup de música en català que va aparèixer l’any 2006. Nascut entre Barcelona, Esplugues de Llobregat i Malgrat de Mar, van gravar un únic treball discogràfic de sis talls, amb cançons que, estilísticament, es movien entre el metal i el rock, i que van ser masteritzades per Adam Ayan al Gateway Mastering Studios (Nirvana, The Rolling Stones, Linkin Park, Cyan…).

Avui sembla del tot innecessari explicar com he triat el mot, però no és així. La idea d’investigar el mot grip va venir d’una conversa sobre la Fórmula 1 amb un col·lega de feina que es preguntava com se n’havia de dir en català de ‘el agarre‘ castellà dels pneumàtics. Comentava que a les retransmissions de les carreres els comentaristes de TV3 sovint parlaven del ‘grip’ dels pneumàtics. Aquest grip el prenen directament del substantiu  anglès provinent el verb to grip que significa precisament arrapar, aferrar, agafar. Sovint parlem de que els pneumàtics derrapen quan la fricció amb l’asfalt resulta insuficient per evitar que el vehicle llisqui. Igualment correcte és dir que s‘arrapen bé quan eviten el lliscament. Vaig pensar doncs que en aquest cas recòrrer a un mot anglès era del tot superflu i que en algun substantiu derivat del verb arrapar hi trobaria el terme adequat per designar el ‘grip’ anglès.

La recerca que vaig fer em va portar a: arrap, arrapada, arrapament. És estrany el fet que arrap i arrapada al DIEC i altres diccionaris només són sinònims d’esgarrapada i no hi consta que tinguin un significat relacionat amb aferrar-se, verb que en canvi si que apareix com a sinònim d’arrapar-se. Arrapament si que és l’acció d’arrapar o d’arrapar-se i per tant en principi sembla el terme adequat per designar el grip. Per exemple diríem: Com que els pneumàtics del bòlid de Button encara estaven freds, oferien un arrapament menor. Que voleu que us digui, jo els substantius acabats en -ment els trobo artificiosos i innecessàriament llargs, la qual cosa els dona poques probabilitats de supervivència si atenem a la llei de l’economia lingüística que afavoreix els mots més curts. Per aqeust motiu penso que arrapament mai podrà competir amb grip i que el més assenyat fóra admetre l’ús d’arrap amb aquest significat. Així, parlant dels pneumàtics,  podríem vèncer fins it tot la reputada eficiència lingüistica de l’anglès. ‘…they have a very good grip!’ ho podríem traduir com: …tenen un arrap molt bó!

I després de fer força marrada toca parlar dels significats de grip que sí que són legítims en català. Hi ha un significat que és el que ens vé a tots al cap perquè és de plena actualitat però com que hi una una colla de significats sorprenents i força desconeguts he decidit llistar-los al principi per tal que no quedin enterrats al final de tot de l’apunt. Per afrontar amb força la lectura d’avui se m’ha acudit aquest tema dels Aerosmith:

__________________________________________________________

GRIP

1. m.( antigament) Vaixell petit que servia per a anar en cós. Lo batle dels venecians tramès en Venècia un grip armat, Jacob Xalabin 2. Noteu que cós és sinònim de cors i significa:  campanya que fa una nau mercant amb patent del seu govern, contra les naus de l’enemic. Sinònims: vaixell corsari, nau corsària, vaixell priata. El cors és doncs l’origen dels corsaris i Anar en cors vol dir exactament fer el corsari. S’anomenava patent de cors justament al permís explícit d’un govern a un corsari per anar en cors i aquest fet era justament el que distingia els corsaris dels pirates. Actualment, com que a Somàlia hi regna el caos i no hi ha govern, aquest no pot atorgar patent de cors als seus pirates. Malgrat això, proposo revifar el mot grip per a referir-nos en general a un vaixell petit armat per assaltar-ne d’altres i usar-lo així per referir-nos a les embarcacions dels pirates somalis, per exemple.  D’aquesta manera tant la grip com el grip estarien de fervorosa actualitat. Amb el segrest de l’Alakrana s’ha palesat que actualment el perill més gran per als pescadors bascos ja no són les galernes, sinó els pirates!

També es interessant indicar que del fet de preparar un vaixell mercant per accions de guerra se’n diu armar-lo en cors. Al document LE ISTITUZIONI MILITARI DEL REGNUM SARDINIAE NEI SECOLI XVI-XVIII: FONTI E PERCORSI DI RICERCA NELL’ARCHIVIO DI STATO DI CAGLIARI, Di Carla Ferrante,en italià, a l’apartat Dall’amministrazione delle galere alla Marina sarda (Sobre l’administració de les galeres a la Marina de Sardenya) de la pàgina 20 hi diu: …I permessi di anar en cos venivano concessi ai patroni di barche dotate di armi ed equipaggi addestrati, provenienti per la maggior parte dai territori spagnoli... Així doncs,  l’expressió anar en cós és pràcticament idèntica en italià, i segurament en prové com a a resultat de les estretes relacions comercials  a la mediterrània d l’Edat Mitjana. Vegeu per exemple l’apartat: Preocupació per l’augment dels corsaris al Llevant a la fi del s. XIV, del llibre: Els catalans a la Mediterrània oriental a l’edat mitjana: jornades científiques de l’Institut d’Estudis Catalans, de María Teresa Ferrer i Mallol, Institut d’Estudis Catalans, 2003. On a la pàgina 28 diu: … els genovesos armaven tres naus i una galera per anar en cors... O al: Llibre del Consolat de mar, Ordinacions de tot vexell qui armara per anar en cors e de tota armada ques faça per mar., on es parla manta vegada del cors: Capitol CCLXXVI: De nau de mercaderia presa per nau armada, De nau armada o leny armat qui pendra nau o leny de mercaderia. Si alguna nau o algun leny armat que entra en cors o nexira y entrara. I els pdf’s: LA GUERRA EN CORS AMB ELS PAÏSOS MUSULMANS OCCIDENTALS EN ELS PRIMERS ANYS DEL REGNAT DE JAUME II (1291-1309) i JURISDICCIÓ I CONTROL DE LA NAVEGACIÓ A LA RIBERA I MAR DE BARCELONA, ambdós de Maria Teresa Ferrer i Mallol.

Etimologia: del venecià gripo, amb el mateix  significat. No he sabut trobar cap dibuix ni del grip català ni del gripo venecià. Vé, de fet no ne sabut trobar cap referència excepte la que cita l’Alcover. El següent pdf: La marina catalana, vaixells de guerra i naus mercants, Àngels Casanovas, és una presentació sobre diferents tipus de vaixells de la marina catalana al llarg de la història i el grip no hi apareix aumon!

2. m. Ganyota o postura grotesca, per a fer riure (Olot). Sinònims: garip, ganyota o ganya o ganyot, carota o carassa, llambrot, contorsió. Locució:

• No facis grips, que no tinc rialles. Suposo que hom la deu dir quan no vol que intentin consolar-lo o distreure’l quan es troba trist o angoixat.

Etimologia: contracció de garip. I un garip diu l’Alcover que és un esgarip, un crit estrident. I amb garip també tenim l’expressió:

• Fer garips: fer jocs, alegries (Eivissa).

3. m. denominació despectiva que s’aplica per befa als pagesos. Sinònims: rústec, grosser, bast. Aquell pobre grip no havia sortit mai del seu poble.

4. f. (i vulgarment m.) Malaltia infecciosa aguda i contagiosa molt freqüent, d’origen víric, produïda per un mixovirus del qual hom coneix tres tipus antigènics, A, B i C. La infecció per un d’aquests virus no comporta immunitat envers els altres dos. La malaltia comença sobtadament i provoca febre, esgarrifances, mal de cap, símptomes d’afecció de les vies respiratòries que van des d’un simple catarro nasal o pulmonar a, en grips greus, una pneumònia secundària deguda a Streptococcus pneumoniae, Haemophilus influenzae i Staphylococcus aureus, astènia i miàlgies. La grip és causada per virus de la família Orthomyxoviridae. Sinònims: influença, catarro pulmonar epidèmic. Per tal d’entendre bé la definició anterior val la pena indicar que volen dir en aquest context algunes de les paraules que hi apareixen:

• mixovirus: grup de virus constituïts per ARN d’una sola cadena i una càpsida amb simetria helicoïdal. Els membres d’aquest grup causen malalties en els conductes respiratoris de l’home i d’altres vertebrats. Aquest grup inclou els virus de la ràbia, la grip, la rosa i les galteres.
• antigènic: Relatiu o pertanyent als antígens, de la natura dels antígens. Que produeix antígens.
• antigen: Substància capaç d’induir la formació d’anticossos, els quals tenen capacitat de reacció específica amb ella.
• esgarrifança: estremiment involuntari dels músculs, acompanyat per un petament de dents i una sensació intensa de fred produït  per un accés de febre. Apart de la grip hi ha d’altres motius que ens causar una esgarrifança, com per exemple un esglai enmit d’una pel·lícula de por.
• catarro: Inflamació aguda o crònica d’una membrana mucosa, generalment amb hipersecreció. Si el catarro és nasal tècnicament se’n diu rinitis i a la pràctica generem molts mocs! Però en canvi si el catarro és pulmonar tècnicament se’n diu bronquitis (inflamació dels bronquis) i normalment el que provoca és tos! Els fidels lectors metges ja em corregireu si m’equivoco.
  
• astènia: minva de les forces que comporta cansament, dificultat a l’esforç i sensació de prostració.
• miàlgia: cruiximent (muscular). Alerta, que no és el cruiximent d’ossos! Per entendre que vull dir vegeu l’apunt: tiretes, agulletes, fiblades, punxades, cruiximent i esbraonament que vaig publicar fa uns mesos.

Hom ha anomenat també grip d’altres processos no produïts pel virus gripal, per exemple:

• Grip intestinal: Nom donat a un grup de malalties que es manifesten per diarrea i es presenten de forma epidèmica. Sinònims: grip estomacal, grip de les 24 hores.

A la definició de grip que fa el Diccionari de Medicina d’Enc. Cat. hi trobareu 23 entrades. Reprodueixo tot seguit les que m’han semblat més rellevants. En funció de l’abast geogràfic de la malaltia tenim:

• Grip endèmica: Malaltia la simptomatologia de la qual recorda la de la grip, bé que és més lleu; es presenta cada hivern. Sinònims: grip nostrada, grip nostras, grip estacional. Noteu que una malaltia o infecció és endèmica en una regió quan sense necessitat de cap ajut extern s’hi manifesta d’una manera permanent o periòdica al llarg del temps.
• Grip epidèmica: La que es presenta per brots. I un brot és: Manifestació inicial d’un fenomen que pot escampar-se per una comunitat o una societat.
• Grip pandèmica: La que es presenta de forma epidèmica amb llargs intervals i afecta gran nombre de països. El terme pandèmia prové de: pan- (forma prefixada del mot grec pãs, pantós, que significa ‘tot’) i -dèmia (forma sufixada del mot grec dẽmos, que significa ‘poble’). Així doncs, una pandèmia és una epidèmia molt extesa que afecta tot el poble. Que afecta tot el poble actualment ho hem de llegir com que afecta molta gent en un continent sencer o a tot el planeta. Vegeu l’explicació que es fa la wikipedia: pandèmia. El DIEC diu: malaltia epidèmica estesa a molts països i que afecta molts individus del mateix país a la vegada. Cal precisar també que el terme pandèmia només s’aplica quan una malaltia està en procés d’extendre´s i abastar una àrea geogràfica més àmplia o més població. Quan la regió i la quantitat de població afectada roman més o menys estable al llarg dels anys ja no es parla de pandèmia, sinó d’una endèmia amb un abast geogràfic determinat. No he trobat cap definició de pandèmia que indiqui que cal un determinat nivell de mortalitat per tal que una considerar-la com a tal. Ara bé, la monja metgessa Teresa Forcades indicava que la OMS havia relaxat la definició de pandèmia sense raons clares: Sí. Aquest mes de maig, l’OMS va canviar la definició oficial de pandèmia: va passar d’una definició lògica (una pandèmia és una infecció d’abast global i de gran mortalitat) a una que tenia una definició il·lògica (una pandèmia és una infecció d’abast global).

També convé classificar les grips en funció del tipus antigènic del mixovirus que les provoca. Però abans de fer-ho convé repassar algunes definicions:

• Serotip: Subdivisió d’una espècie o d’una subespècie de microorganismes que inclou organismes que tenen algun caràcter antigènic comú que els diferencia d’altres línies o soques. Exemple: A/H1N1, identifica el serotip H1N1 de l’Influenzavirus A.
• Soca: Grup d’organismes d’una espècie determinada caracteritzats per algunes particularitats biològiques. Exemple: S-OIV (Swine Origin Influenza Virus) ,  és el nom que s’usa per identificar la nova soca de l’A/H1N1 causant de l’anomenada grip nova de la qual parlarem més avall. Veiem doncs que un mateix serotip pot designar soques diferents però que tenen particularitats comunes.
• Canvi antigènic: Canvi radical dels antígens de la superfície d’un microorganisme que s’esdevé com a conseqüència de la recombinació genètica originada en intercanviar una part del genoma propi amb el d’un altre microorganisme, i que generalment provoca la ineficàcia de la immunitat adquirida per contacte previ amb el microorganisme. Per exemple, el canvi antigènic generat per l’intercanvi de material genètic entre el virus A de la grip humana i el virus A de la grip dels animals, que pot causar epidèmies mundials greus. En anglès es distingeix entre l’antigenic drift (deriva antigènica) i l’antigenic shift (canvi antigènic). S’anomena deriva antigència la que causa canvis no radicals en els antígens i fa que els virus de la grip vagin mutant cada any i calgui l’elaboració de noves vacunes. Un canvi antigènic és una mutació molt més profunda del virus per recombinació amb altres virus. Un canvi antigènic originat pel virus de la grip porcina és precisament el que sembla que ha causat l’aparició de la nova soca S-OIV que causa l’anomenada grip nova.

Dit això veiem quins són els diferents tipus antigènics del mixovirus causant de la grip:

• Grip A (provocada per: Influenzavirus A): La varietat més freqüent de grip causada per diverses soques del serotip A del virus Influenzavirus A de la família Orthomyxoviridae, subjectes a amples variacions antigèniques (això vol dir que el virus sempre va mutant i per això sempre cal estar preparant noves vacunes per les noves variants). La denominació de grip A inclou els agents de la grip aviària, de la grip equina i de la grip porcina. Les epidèmies d’aquests tipus es presenten cada dos o tres anys. Però alerta que d’endèmica per l‘Influenzavirus A n’hi ha cada any! És la grip endèmica que ens fa la murga cada tardor i hivern.
  
• Grip B (provocada per: Influenzavirus B):  infecta gairebé exclusivament els humans i és menys comuna que la grip A. Aquest tipus de grip muta a una velocitat 2-3 vegades inferior a la del tipus A de manera que té una menor diversitat genètica, amb només un serotip. Com que varia lentament hom sol adquirir un cert grau d’immunitat a aquest virus a una edat primerenca. Tanmateix, la grip B muta prou com per fer impossible una immunitat permanent. La seva varietat limitada d’hostes inhibeix el canvi antigènic entre espècies impedint grans mutacions que siguin capaces de produir pandèmies. Això sí, provoca epidèmies cada 4 o 5 anys de menor abast que les de grip A.
• Grip C (provocada per: Influenzavirus C): varietat més benigna que infecta humans, gossos i porcs, i que és poc comuna en la actualitat. Habitualment només causa malalties lleus als infants però ocasionament pot causar malalties greus i epidèmies locals.

Trobareu molts més detalls al respecte a l’article de la viquipèdia: Grip. Queda clar que el virus de tipus antigènic A és el que causa més estralls entre els humans així que val la pena conèixer-lo una mica millor:

• Virus de la grip A (Influenzavirus A ): Virus amb un genoma constituït per vuit segments d’RNA linear monocatenari de simetria helicoïdal i forma esfèrica o filamentosa, amb un diàmetre de 50 a 120 nm o bé amb un diàmetre de 20 nm i una longitud de 200 a 300 nm, amb embolcall cobert d’espícules agrupades sovint segons els tipus molecular que causa la grip en diferents espècies de vertebrats.

Durant el s. XX es van produir tres pandèmies de grip totes elles causades per diferents soques (serotips) del virus Influenzavirus A que s’han denominat en funció del suposat origen geogràfic dels brots epidèmics:

• Grip espanyola (provocada per: Influenzavirus A, serotip H1N1): pandèmia de grip que afectà Europa i Amèrica l’estiu i la tardor de 1918 i durà fins el 1919. Tenia una taxa de mortalitat del 2-3% i es calcula que va provocar la mort de 20 a 50 milions de persones, majoritàriament joves i adults. El nom grip espanyola no és fonamentat perquè no se sap realment on va aparèixer.
• Grip asiàtica (provocada per Influenzavirus A, serotip H2N2): pandèmia de grip que aparegué el 1957-1958 al sud de la Xina. Tingué una taxa de mortalitat menor al 0.2% i va matar entre 1 i 4 milions de persones, principalment nens.
• Grip de Hong-Kong (provocada per Influenzavirus A, serotip H3N2): epidèmia de grip que s’originà a Hong-Kong el 1968. La taxa de mortalitat fou del 0.2% i va causar la mort d’entre 1 i 4 milions de persones de totes les edats.

I finalment ens queda parlar de la grip que està de rabiosa actualitat aquest 2009:

• Grip nova (provocada per Influenzavirus A, serotip H1N1): nova soca del serotip A/H1N1 de la grip que fou detectat per primera vegada a Mèxic i els Estats Units a l’abril del 2009. L’11 de juny la OMS va declarar-la pandèmia perquè es va arribar a la fase 6 que estableix en l’expansió d’una epidèmia. Això vol dir que la malaltia havia causat brots epidèmics comunitaris i sostinguts en almenys 3 països de la zona OMS. Noteu també que la declaració de pandèmia per part de la OMS no fa referència a la severiat o mortalitat de la malaltia, només a la seva extensió geogràfica. Sinònims: S-OIV (Swine Origin Influenza Virus), grip porcina (terme usat inicialment però desaconsellat perquè realment aquesta grip la causa una soca nova originada a partir de la de la grip porcina, però diferent). La monja metgessa Teresa Forcades ja explicava que això de dir-ne grip nova no era gens encertat, perquè és la soca i no pas el virus el que es nou, ja que és una variant de l’H1N1, el mateix virus que va causar la grip espanyola del 1918. Dir-ne grip A també és del tot desencertat perquè també és el tipus antigènic A el causant principal de la grip endèmica estacional que apareix cada tardor. Motius tècnics apart, anomenar-la grip A jo ho trobo força anodí. Crec que el més pràctic seria anomenar-la influença-2009, perquè quedaria clar l’any en què va aparèixer i l’ús del sinònim influença permetria distingir-la de la grip endèmica. De passada, reviscolaríem el mot influença que, sincerament, desconeixia que existís en català abans d’escriure aquest apunt. Veient els precedents històrics de les del  s. XX potser s’acabarà recordant com a grip mexicana, però jo crec aquesta denominació seria tan desafortunada com la de la grip espanyola i, òbviament, totalment injusta amb el poble mexicà. Així doncs, què us sembla la proposta: influença-2009?

Una manera excel·lent per aprendre més coses de la malanomenada grip nova es l’explicació que en fa la monja metgessa Teresa Forcades en aquest famós vídeo:

Cal afegir que els virus de la grip afecten també diversos tipus d’animals (ocells i mamífers) que han donat nom a diferents variants de la malaltia:

• Grip aviària (Influenzavirus A, subtipus H5N1):  afecta principalment els ocells i es caracteritza per signes que van des d’una lleugera disminució del nombre d’ous, diarrea verdosa, cianosi i edema del cap, de la cresta i de la barba, fins a una infecció fulminant que afecta el sistema nerviós central. Aquest virus pot provocar brots de grip amb una elevada mortalitat en les persones. Des del desembre del 2003 afectà les aus de vuit països del sud-est asiàtic i provocà brots mortals en persones del Vietnam i Tailàndia. El virus és molt transmissible entre les aus i, rarament, entre aquestes i les persones. Fins a l’actualitat no s’ha demostrat la transmissió de persona a persona. Els científics, però, alerten de la possibilitat d’una recombinació genètica entre el virus de la grip aviària i el de la la grip humana, la qual cosa, si es produís, podria desencadenar una greu pandèmia. La grip aviària és una malaltia de declaració obligatòria segons l’OIE (Organització Mundial de Sanitata Animal). Sinònims: malaltia de Newcastle.

• Grip equina: Malaltia vírica molt contagiosa que afecta l’aparell respiratori dels cavalls i altres èquids, causada per una varietat del virus Influenzavirus A i caracteritzada per febre, tos, fluix nasal, fatiga i pèrdua de la gana. És molt greu i sovint mortal. La grip equina és una malaltia de declaració obligatòria segons l’OIE.
• Grip porcina: Malaltia vírica molt contagiosa que afecta les vies respiratòries dels porcs, especialment dels garrins, causada per una varietat del virus del gènere Influenzavirus A (potser procedent de la pandèmia del 1918) que sol anar associada amb una broncopneumònia bacteriana secundària caracteritzada per catarro de les vies respiratòries, depressió, anorèxia, debilitat muscular i postració. La grip porcina és una zoonosi. Això vol dir que és una malaltia animal però que pot ésser transmesa als humans.
• Grip felina: Denominació genèrica d’un grup de malalties molt contagioses que afecten l’aparell respiratori dels gats.

Etimologia: primera datació al 1864; provinent del francès grippe, amb idèntic significat, d’orign discutit. Potser derivat del francès gripper ‘agafar de sobte’, que prové del frànc. *gripan ‘agafar’, perquè la malaltia de la grip ataca de sobté, o bé, potser més encertadament, de l’alemany suís grüpi, d’idèntic significat i derivat de l’alemany grüpen ‘tremolar de fred, de febre, arraulir-se, estar malalt’.

_______________________________________________________________________

GRIPATGE m.

Enferritjament, especialment en motors d’explosió, entre dues superfícies metàl·liques en contacte i en moviment relatiu, produït per un defecte de construcció, de greixatge o per la dilatació que la calor produeix.

Sembla que el món de l’escalada també fa ús d’aquest terme: …monodits, salts, invertits i bloqueig de braç dret fins al gripatge. Algú sap exactament a que es refereix? Potser el gripatge és quan el braç comença a tremolar perquè ja no pot aguantar el pes? O potser aquest gripatge simplement significa agafada?

Etimologia: del francès grippage, d’idèntic significat, derivat de gripper ‘agafar’.

_______________________________________________________________________

GRIPAT,-ADA adj.

_______________________________________________________________________

ENGRIPAT,-ADA adj.

Afectat de grip.

Etimologia: format amb el participi d’engripar(-se).

_______________________________________________________________________

GRIPAL

1. adj. Relatiu o pertanyent a la grip.

• De tipus gripal: dit d’un procés o una patologia similar a la grip.
• Otitis gripal: Otitis produïda pel virus de la grip, que cursa amb flictenes hemàtiques a la membrana timpànica. Sinònims: otitis flictenular, otitis hemorràgica. Són sinònims complementaris.
• Rinitis gripal: Rinitis causada pel virus de la grip, caracteritzada per la mateixa simptomatologia que la coriza comuna però amb una afectació molt més important de l’estat general, amb febre i cruiximent muscular.
• Broncopneumònia gripal, faringitis gripal,   laringitis gripal, infecció respiratòria gripal,…
  

Etimologia: derivat de grip (significat 4)

2. m variant de gripau. Sinònims: gripau, calàpat, galàpat.

_______________________________________________________________________

ANTIGRIPAL

1. adj. que actua contra la grip.

Etimologia: mot compost prefixant anti- (del prefix grec antí- ‘contra’) a gripal per tal d’obtenir un significat contrari o oposat al primitiu.

2. m. Fàrmac o agent que actua contra la grip.

Etimologia: substantivació de l’adjectiu antigripal (significat 1 ).

_______________________________________________________________________

ENGRIPAR-SE verb pronominal

Agafar una grip.

Etimologia: derivat de grip (significat 4)

_______________________________________________________________________

GRIPAR-SE verb pronominal

1. Espatllar-se una màquina, especialment un motor d’explosió, a causa del gripatge entre algunes de les peces mòbils que el composen. Aquesta definició és meva perquè encara que sembli sorprenent el verb gripar-se no apareix a cap dels diccionaris que he consultat. Però jo tinc present haver sentit al carrer unes quantes vegades frases com:  La moto se li ha gripat! I la xarxa ho corrobora: ...Tots aquests mecanismes necessiten greix constant per no garrotar-se o gripar-se, com en dèiem abans… A més,  com que el  substantiu  gripatge sí que és als diccionaris sembla mínimament justificat que hi hagi un verb que el complementi. Sinònims: travar-se, clavar-se, encallar-se.

2. (figuradament) encallar-se l’evolució d’un mecanisme o procés. …Afortunadament, com ha mostrat l’electorat espanyol, el mecanisme d’autolegitimació del poder està començant a gripar-se... Aquesta accepció tampoc és als diccionaris.

_______________________________________________________________________

GRIPAR verb tr.

1. Espatllar algú (o espatllar-se-li a algú) una màquina, especialment un motor d’explosió, a causa d’un gripatge; tant si es causat per negligència en el seu manteniment com si no.  Un exemple de negligència seria: És va oblidar d’afegir oli a la moto hi ha gripat el motor! Un exemple de gripar sense negligència seria el que apareix en aquest article de quan en Marc Coma va guanyar el primer Dakar: Coma va debutar en la prova africana amb una Suzuki bicilíndrica fabricada a Barcelona. Va sortir d’Europa sisè, però quan ja tenia el desert apamat, va gripar el motor. Per cert, la definició de gripar també és meva perquè no és als diccionaris de català, però si que hi és al de la RAE de castellà amb aquest significat: gripar. Algú podria dir per tant que usar-lo és un castellanisme però el verb castellà prové també del francès gripper. En tot cas, si ha algú no li fa el pes usar-lo pot decantar-se per algun dels següents sinònims aproximats. Sinònims: travar, clavar, encallar.

Si voleu més detalls tècnics aquí teniu un apunt de bloc en castellà que explica: Què és gripar un motor?

2. (figuradament) encallar l’evolució d’un mecanisme o procés. Tampoc és als diccionaris però n’he trobat un exemple d’ús: …Jugar amb un tema cabdal com el de l’Estatut és comportar-se de manera temerària i, us ben asseguro, que no som una nació que es pugui permetre “gripar” el motor massa vegades…

_______________________________________________________________________

I per enllestir un clàssic de’n Serrat:

La tieta

…

I un dia s’ha de morir, més o menys com tothom.

Se l’endurà una grip cap al forat profund.

Llavors ja haurà pagat el nínxol i el taüt,

els salms dels capellans, les misses de difunts

…