Això deia un paperet que m’ha donat un home pingüí, i penses que és divertit, perquè tu ets una persona positiva però avui se t’ha enfonsat el dia i t’ho notes a l’esquena enlloc de a la panxa, i et fa mal la pronunciada clavícula esquerra, més que la dreta. I s’acaba la cançó i la tornes a posar. I el teu jefe està super simpàtic i el teu nou company de feina et dona un calbots q desperten a un mort. I et compres un llibre i saps que te l’acabaràs en breu… i te’l mires per no llegir-te’l però no pots evitar-ho… merda, un altre capítol (feia molt de temps q no em passava això amb un llibre). I s’acaba la cançó i una altra vegada. I puges al metro i li dones la mà a la barana de ferro congelada per l’aire condicionat, i et veus que mous la boca massa al menjar-te el xiclet que li has mangat a l’altre company de feina (això sí, li he deixat un post-it amb les gràcies)i penses… millor xq sinó em posaria a cantar (que ja m’ha passat) i encara seria pitjor. I una altra vegada bucle de la mateixa cançó, pq no et planteges posar l’opció de constant repetició, collons?. I et trobes a gent pel carrer i a vegades fa mandra saludar: holaquetal…, i a vegades fa ilu, i no sents el mòbil, i a vegades no te’n adones, però escoltes la meitat, i veus q mires la pantalla del metro i no veus res… i penses que segur q t’has passat de parada (no seria la primera vegada). I truques pq vols parlar… però és l’hora a la que ningú agafa el telèfon però tothom et torna la trucada, i ells no saben que ara no tens ganes. I s’acaba la cançó i la tornes a posar. I et trobes somrient pq tens un sopar i et fa molta ilu… i s’acaba la cançó i te la tornaràs a posar pel camí i penses que ara si no se’t passarà la frase que sempre se’t passa i que es el putu motiu pel qual no pares d’escoltar la cançó.

I aquesta no és la cançó, però podria ser-ho perfectament.

What the hell am I doing here?
I dont belong here.

I wish I was special… so fucking special…

Nota mental 1: Comprar-se un bikini i unes sandàlies mones, q les Vans són molt guais però fa calor i no peguen amb els vestits.
Nota mental 2: No, les Converse tampoc.
Nota mental 3: Anar a la platja que estic que deslumbro, y no por mi belleza natural, sino por el blanco nuclear.

I m’ha tornat a passar, les portes de la sortida del ferrocarril no em detecten i no se m’obren… i he de fer moviments estranys… no sé si es per lo petite o deu ser que no em bellugo… anyway!, Existeixo (això és com l’anunci de l’aire condicionat que s’apaga quan no hi ha ningú, a mi em passaria).

Ah! Follar produce cariño… debe ser por eso del roce, ya lo decían Los topos de mano…

Si lees, comenta, voayeur!, que després no entenc res!