Els projectes urbanísitics necesiten temps per consolidar-se. L’Eixample que va idear Ildefons Cerdà fa 150 anys ha enriquit la ciutat convertint-la en un ventall complexe, amb diferents matisos i un actiu desenvolupament vinculat a la construcció.

©Arxiu Foogràfic de Barcelona. Angel Toldrá Viazo

El CCCB (Centre de Cultura Contemporània de Barcelona) presenta “Cerdà i la Barcelona del futur. Realitat versus projecte”, una mostra en el marc de l’Any Cerdà, on es farà un anàlisis mirant el present de l’Eixample i pensant en el futur de Barcelona. En aquest barri viuen més de 300.000 persones, hi treballen 260.000 i funciona la xarxa de transport més complexe de Catalunya: una clara senyal d’activitat.

©Arxiu Fotogràfic de Barcelona. Josep Gaspar.

A l’exposició podran descobrir-se les illes més poblades, els patis interiors, l’activitat econòmica de la zona i la vida subterrània que amaga aquesta quadrícula organitzativa. Plànols, documents, instalacions, estadístiques, intervencions artístiques (Joan Foncuberta, María Rubert) i una sèrie de maquetes completaran la mostra, facilitant la comprensió de funcionament de l’Eixample.

Cerdà i la Barcelona del futur ens proposa introduir-nos a la realitat actual i interpretar les formes d’organització que fan de Barcelona una ciutat comfortable i de un elevat prestigi a totes les parts del món. De totes maneres, no només es farà èmfasi en el present, la mostra pensa en el futur, en un creixement territorial cap a la seva àrea metropolitana donant respostes i obrint noves preguntes.

Podeu visitar l’exposició al CCCB fins el 28 de febrer 2010

La cuina del Bages no té cap plat que l’identifiqui. Per això, la nova Associació de Cuineres del Bages, un col·lectiu integrat per una trentena de dones aficionades a la cuina, han creat ‘El piano del Bages’, un plat que han presentat al Gremi d’Hostaleria i Turisme perquè els restaurants l’incloguin a les seves cartes. Es tracta d’una costella de porc desossada i farcida, elaborada amb productes que es poden trobar al territori comarcal, com el porc ral d’Avinyó o el vi del Pla de Bages. Aquest nou col·lectiu s’ha proposat fer divulgació de la cuina tradicional feta amb productes del Bages i neix sota el lideratge de Dolors Gómez, professora de l’escola de cuina Lleure, que enguany compleix 25 anys. 

Posar en valor la cuina tradicional, així com els productes autòctons del Bages centraran l’activitat d’aquesta nova entitat, que s’ha presentat en societat aquest dilluns juntament amb la seva primera proposta, un plat per identificar la comarca i per donar a conèixer la seva gastronomia arreu. Es tracta del ‘Piano del Bages’, un plat que aprofita les matèries primeres que es poden trobar al territori.El ‘Piano del Bages’ rep aquest nom per la forma que pren la costella de porc un cop desossada i cuinada. S’elabora amb el porc ral d’Avinyó, una nova raça creada per l’Escorxador Frigorífic d’Avinyó amb l’objectiu de recuperar el gust tradicional del porc. Un cop desossat i obert, el costellam del porc es macera i es farceix amb cebes, pomes i bolets saltejats. Després, les costelles es pinten amb ou i s’introdueix al forn, on el procés de cocció s’anirà completant amb la introducció de nous productes com vi blanc i vi ranci. El plat se serveix acompanyat d’una salsa procedent de tots els sucs de la cocció i feta amb vi ranci i fruits secs.La presentació pública del plat, així com de l’associació, es farà el 12 de desembre, en l’acte de cloenda del vint-i-cinquè aniversari de l’escola de cuina Lleure. Possiblement aviat, el ‘Piano del Bages’ sigui incorporat a les cartes dels restaurants de la comarca, ja que s’ha donat a conèixer al Gremi d’Hostaleria i Turisme i segons, Dolors Gómez, ha tingut molt bona acollida. L’Associació de Cuineres del Bages està integrada per una trentena de dones, totes elles amateurs. Segons Dolors Gómez, es tracta d’un col·lectiu que neix amb voluntat de fer divulgació de la cuina tradicional del Bages al mateix temps que s’hi introdueix un toc de modernitat. També persegueix, ha dit, donar a conèixer els productes autòctons del Bages. A la presentació prèvia del col·lectiu i del plat que s’ha fet aquest dilluns a la Fundació Alícia hi han assistit, entre d’altres, el director de la Fundació, Toni Massanés, i el regidor de Cultura i Turisme de l’Ajuntament de Manresa, Ignasi Perramon. Perramon ha elogiat la proposta del nou col·lectiu i l’ha esperonat a continuar endavant en els seus objectius.De la seva banda, Massanés ha destacat la importància de posar en valor i recuperar la cuina tradicional, que s’està perdent, ha dit, davant de l’alta cuina que se serveix als restaurants, i a causa dels nous hàbits alimentaris. El director d’Alícia ha animat les cuineres del Bages a mantenir un diàleg amb el sector de la restauració per evitar que aquest patrimoni gastronòmic es perdi.

FONT: AVUI

Diario de Ibiza, 30.11.09: “Vila proyecta eliminar el cableado aéreo de la Marina, sa Penya y Dalt Vila“. Cal celebrar aquesta iniciativa. Esperem que també es faci alguna actuació en relació al cablejat que decora les façanes d’aquests carrers i ens estalviarem imatges com aquesta i aquesta.

Els companys (companyes, en bona mesura) de Faristol han tingut l’amabilitat de dedicar el Requadre d’honor del número 65 als blocs que feinegem sobre literatura infantil i juvenil i la seva il·lustració, i han destacat la tasca de Bib Botó (premi «Elquenotrobisaquíenllochotrobaràs»), Dibuixa’m un conte (premi «Sensació de colors»), L’elefant trompeta (premi «Tararí digital») i aquest espai (premi «Blog lij»).

Gràcies!

(Il·lustració de Munro Leaf, Ferdinando el toro, Lóguez)

La galeria Paspartú de Barcelona amb la col·laboració de l’Associació de veïns de la Part Alta de Tarragona, Àgora i el suport de l’Ajuntament de Tarragina convoquen als pintors escultors i fotógrafs a participar a la Marató de TV3 realitzant la seva obra en directe el dia 13 de desembre a la plaça del Fòrum de Tarragona entre les 10 i les 17 h.

Més informació: www.galeriapaspartu.com

Representants de la Candidatura d’Unitat Popular, Convergència i Unió i Esquerra Republicana de Catalunya, partits polítics presents al municipi de Navàs, posaran sobre la taula el dret a decidir convidats per Navàs Decideix.

Sota el títol «Decidim, independència», Àngel Colom, conseller nacional de CDC; Josep Manel Ximenis, regidor per la CUP a Arenys de Munt; i, Uriel Bertran, diputat per ERC al parlament de la Comunitat Autònoma de Catalunya exposaran els seus arguments i posicionaments entorn el dret a la independència i la consulta del dia 13 de desembre. Ho faran posteriorment a la presentació de l’acte que farà Albert Obradors, periodista navassenc, el qual també en serà el moderador. Obrirà l’acte el poeta navassenc Rossend Sellarès recitant dos dels seus poemes: «On sou?» i «Cadenes segades».

Navàs decideix organitza l’acte en el marc dels actes de campanya per la Consulta sobre la Independència, que es celebrarà a Navàs junt amb més de 160 municipis d’arreu de la nació catalana. Es farà el propoer dijous 3 de desembre, a les 9 del vespre, a la Sala d’Actes de la Biblioteca Josep Mas i Carreras de Navàs (Passeig Ramón Vall, 69)

Què us va semblar el programa?

Comenteu.

El 6 de desembre a les 19.00 h al Fórum de la FNAC de l’Illa Diagonal Elisa Planagumà i Rocío Romero oferiran un petit concert acústic del repertori de la Càndida Pérez.  Amb motiu de presentar i promocionar aquest recull de cuplets que ja podeu adquirir a les estanteries de la FNAC.

http://www.nevasport.com/noticias/d/18038/mossos-desquadra-en-las-pistas-de-esqui-de-la-molina/

Aquesta notícia està relacionada amb el risc, ja que la presència de mossos d’esquadra a algunes pistes disminuirà algunes conductes incíviques.

Responsables i  voluntaris de Navàs Decideix hem assistit a l’obertura de la campanya nacional al Forum de Barcelona aquest diumenge 29 de novembre.

Avui a migdia s’ha fet un gran acte, amb intervencions del periodista Miquel Calçada, Josep Maria Terricabras, Carles Móra i Víctor Alexandre · L’auditori del Fòrum de Barcelona s’ha omplert amb unes tres mil cinc-centes persones

Manquen quinze dies perquè a més d’un centenar de municipis es porti a terme la consulta popular sobre la independència; per això la campanya s’intensifica. Barcelona ha acollit a migdia un gran acte central ‘de demostració de força’ amb la intervenció de Miquel Calçada.

Fins a l’auditori del Fòrum s’han desplaçat unes tres mil cinc-centes persones, que han pogut escoltar com l’empresari i periodista deia que ja s’han superat molts estadis de cop i que el proper pas serà la independència. Considera que ‘Catalunya es troba en una disjuntiva històrica en què s’ha perdut la confiança en el sistema de partits’, i creu que l’editorial conjunt publicat per dotze diaris ‘és un prec desesperat perquè saben que l’estatut és una última estació, i que la dignitat de Catalunya només té un nom: la independència’.

Carles Móra, portaveu de la Coordinadora per la consulta sobre la independència, ha afegit posteriorment que la democràcia sempre s’imposarà: ‘La llibertat no ens la cedeix ningú’. El batlle d’Arenys de Munt, on el 13 de setembre es va fer la primera consulta sobre la independència, ha dit que ‘és el moment de posar fi a l’expoli, l’esclavitud i la humiliació’ d’Espanya sobre Catalunya, per a construir ‘un país ric, noble i feliç’. ‘Hem d’aconseguir que els nostres parlamentaris votin la independència unilateral de Catalunya. Amb vot secret, si cal, i recollint les cinc-centes mil firmes que calen per a començar el procés si cal’.

També ha parlat el portaveu de la plataforma decidim.cat i batlle de Sant Pere de Torelló, Jordi Fàbrega, que ha dit que el municipi ‘no pot negar als ciutadans l’ús de locals que han pagat amb els impostos’, en referència a la prohibició imposada per l’Audiència espanyola.

A més a més, hi han intervingut representants d’una vintena de comissions locals, que han explicat l’experiència i han llançat crides a la participació; l’actor Carles Canut ha llegit el poema ‘Ara mateix’ de Miquel Martí i Pol, i una coral ha interpretat el Cant de la Senyera. També hi han actuat Francesc Ribera ‘Titot’ i David Rossell i, finalment, ha estat el filòsof Josep M. Terricabras qui ha afirmat que les consultes no es fan en contra de ningú, sinó a favor de tothom. L’acte s’ha acabat amb el Cant dels Segadors.

Uriel Bertran, un dels representants de la Coordinadora, ha explicat que la campanya que comença avui consistirà a informar als cent seixanta municipis amb referèndums el 13-D sobre on són els llocs habilitats per a votar i les raons de la consulta. També ha matisat que la campanya busca el foment de la participació, i no promoure el vot en una direcció o una altra: ‘Volem que es voti sí, no o en blanc lliurement, sense cap impedment ni restricció.’

Notícia de VilaWeb

¡¡ Teniu informació recent de les matèries de Literatura Catalana, Electrotècnia, Matemàtiques, Filosofia i Llatí a les pàgines de 1r i 2n de batxillerat  !!

Avui,diumenge dia 29 de novembre es disputarà al Camp Nou  un partit que farà història. Amb la presència de els jugadors més bons de la lliga, tothom voldrà presenciar aquest partit tant impressionant. De ben segur que les dues aficions animaran al seu equip durant tot el partit. Quins nervis!

I. Z. - Valencia – 27/11/2009

La Universitat de València i la Universitat Politècnica de València es van quedar ahir fora de la fase decisiva del Campus de Excelencia Internacional, el programa amb el qual el Govern pretén situar a un grup de centres espanyols entre els millors d’Europa. La decisió del Ministeri d’Educació, basada en l’opinió d’una comissió internacional d’experts, situa a les dues grans universitats valencianes (que acudien, almenys sobre el paper, amb un projecte associat) en el tercer i últim esglaó del programa. No se’ls concedeix l’etiqueta de Campus de Excelencia Internacional. Ni tampoc la de Campus de Excelencia d’àmbit regional. Reben la qualificació de “projecte prometedor”, i se’ls anima a esforçar-se per assolir el nivell requerit en la convocatòria de 2010.

A les universitats valencianes se’ls concedeixen amb aquest objectiu vuit milions d’euros (per a les dues). Lluny dels 21 milions que rebran els dos projectes més ben qualificats, que eren precisament els altres dos projectes associats a concurs: el de la Universitat de Barcelona amb la Politècnica de Catalunya, d’una banda, i el de la Complutense de Madrid amb la Politècnica de Madrid, de l’altra.

El rector de la Politècnica de València, Juan Juliá, ho va considerar una prova que els “valencians i als de províncies en general, si no ets català, no ens va molt bé a Madrid”. El de la Universitat, Francisco Tomás, va manifestar la seva “decepció”.

Una lectura a fons del resultat revela, però, el fracàs del dèbil intent de convergència de les dues universitats públiques de València, que no han estat capaços de presentar un projecte travat i coherent, malgrat l’oferiment que ja a l’estiu va fer la Universitat .

“Si haguéssim fet els deures com els havíem de fer, seríem el tercer campus d’excel • lència d’Espanya. L’Autònoma de Barcelona i la Politècnica de Catalunya han presentat un únic projecte, i hi ha els primers. La Complutense i la Politècnica han presentat un únic projecte, i estan els segons. Nosaltres hem presentat dos projectes independents amb la pinça d’un conveni, i així ens ha anat. Si algú no sap llegir un missatge tan contundent … “, va assenyalar una font universitària.

6El programa de Campus de Excelencia Internacional (CEI) té com a objectiu principal aconseguir agrupacions estratègiques entre universitats i centres de recerca públics i privats espanyols. I la voluntat manifestada pel Govern respecte al cas valencià va ser clara des de la primera convocatòria: seleccionar el projecte de CEI de la Universitat i va aconsellar l’agregació al mateix de la Politècnica. Un missatge que va enviar també a l’Autònoma de Barcelona ia la Politècnica de Catalunya i, segons sembla ahir, a la Complutense ia la Politècnica de Madrid.

Però la convergència valenciana va començar a naufragar des del principi. O fins i tot abans, perquè ja a l’estiu, la Universitat va proposar a la Politècnica de València anar juntes a la convocatòria amb un projecte conjunt. La Politècnica va declinar la invitació. I quan la unió va ser impulsada ja amb força des del Ministeri d’Educació, el rector Juan Juliá va considerar una “humiliació” que el seu universitat fos obligada a integrar-se al projecte de la Universitat.

El rector de la Politècnica no va escatimar crítiques al Govern en l’obertura de curs, va presentar legacions, i va rebre una resposta que satisfeia parcialment el seu punt de vista. Perquè encara que a la següent resolució del ministeri, la Universitat i la Politècnica passaven a ser integrades en el seu únic campus d’excel • lència, tots dos centres es convertien en coordinadors d’aquest en peu d’igualtat.

Es van iniciar llavors els contactes a contrarellotge entre els dos equips de govern per anar amb un mínim de coherència a l’últim i decisiu examen, la presentació davant un comitè internacional que va tenir lloc el dimecres a Madrid. El resultat es va conèixer ahir: massa tard, massa poc.

Fonts universitàries van reconèixer ahir que les presentacions del campus comú van deixar clares la distància que en realitat separava els dos projectes. Fins al punt, afegeix, que ni la Universitat coneixia bé quin era el projecte de la Politècnica, ni a la inversa. Mentre que els altres dos projectes associats de CEI van donar la impressió d’estar “molt més travats”.

De fet, fins l’últim moment abans de l’examen, el rector de la Politècnica va insistir que tot i anar sota un paraigües comú, els dos projectes valencians mantenien autonomia i personalitat.

“Dóna la impressió que la política i la influència territorial han estat decisives” en el resultat, va afirmar ahir Julià; “la imatge que es projecta és que els pols d’excel • lència estan a Madrid i Barcelona”. Les quatre propostes seleccionats com CEI estan en ambdues ciutats. A més dels dos projectes associats ja citats, han estat elegits els de l’Autònoma de Barcelona i l’Autònoma de Madrid.

Julià va considerar el programa de CEI, en tot cas, com “un brindis al sol”, pel fet que els 150 milions d’euros amb què està dotat s’articulen en préstecs reemborsables que els centres hauran de retornar. “L’important és ser excel lents on importa: en els rànquings internacionals “.

Francisco Tomás, rector de la Universitat de València, va lamentar els vaivens del procés, en el que segons l’ocasió s’ha posat l’accent en la qualitat del projecte o en la de les universitats implicades, i va recordar que l’associació dels dos campus va ser voluntat del Govern. Però també va obrir una porta a l’autocrítica: “Potser per a l’elaboració del projecte agregat haguéssim necessitat més temps per unir esforços i aconseguir sinergies comuns; algunes lliçons haurem de treure al respecte”.

El calendari escolar de festes i vacances a Catalunya es repartirà de forma diferent a partir del curs 2010-2011, tot i que el nombre de dies de classe no variarà. Els alumnes tindran una setmana de vacances al febrer. Per compensar aquesta setmana, l’inici de curs s’avança: el primer dia d’escola serà el 7 de setembre.

Els serveis territorials decidiran si aquesta setmana de festa es fa abans o després de Carnestoltes, és a dir el 2010-2011 es podrà fer del 28 de febrer al 4 de març o del 7 a l’11 de març.

La setmana de festa al febrer
Les escoles només obriran les seves portes durant la setmana de febrer sempre que al centre s’hagin programat activitats. Durant els cinc dies els mestres tindran festa, no hi haurà transport escolar ni tampoc menjadors en funcionament.Canvis al calendari escolar
Un altre canvi del nou calendari és que acaba amb la tradició del 7 de gener com a dia festiu i a partir del 2011 l’endemà de Reis serà el primer dia d’escola després de les vacances de Nadal.

Diario de Ibiza, 29.11.09: “Organizan visitas teatralizadas a la necrópolis del Puig des Molins“

Actualització 30.11.09: Muertes milenarias.

Clica aqui per veure els “Models de familia a Catalunya”.

Els progressistes acomodats figuren entre els pitjors pares

Un estudi diu que dediquen poc temps i afecte als seus nens, que són conflictius
El treball de la Fundació Jaume Bofill troba 4 tipus de família a Catalunya
EL PERIODICO 28/11/2009

El tòpic diu que són les persones sense formació ni recursos, descendents de famílies sense formació ni recursos, més pròximes a la pobresa que a la riquesa, apallissades per la vida, les que creen les pitjors parelles, les que formen les pitjors famílies i les que crien els pitjors fills, però ahir Javier Elzo va explicar que no: o que no són els únics, almenys.

Sociòleg, catedràtic de la Universidad de Deusto, tan conegut, amb tanta experiència i tan prestigiós que gairebé no cal dir-ho, Elzo va presentar les conclusions de l’informe elaborat amb les dades d’una gran enquesta realitzada per la Fundació Jaume Bofill en què van ser interrogats fills, pares i professors. Potser la conclusió més sorprenent de totes és que al costat dels desafavorits de tota la vida, alguns dels pitjors pares estan en una franja de població privilegiada: bons ingressos, bona educació, bona vida en general. I encara més xocant: progressistes. Però uns pares pèssims.

No em feu dir –va explicar Elzo– que tots els progressistes són així. Però el que sí que és cert és que els que són així són més que res progressistes». ¿Així? Es referia a un dels quatre tipus de família catalana que ha definit, etiquetat i omplert de contingut després d’estudiar l’enquesta: l’extravertida progressista. Valors d’esquerra, permissivitat a casa, pocs conflictes amb els fills… i molt poc compromís.

QUE SE N’ENCARREGUIN UNS ALTRES / «Hi ha una clara abdicació pel que fa a l’educació dels fills –va explicar el sociòleg–. Prefereixen delegar en l’escola, en familiars o en personal de suport, això últim entre altres coses perquè s’ho poden permetre». En resum, els progressistes extravertits passen poc temps amb els seus fills, no són especialment afectuosos ni proclius a les mostres d’estima i cultiven, probablement sense saber-ho, una espècie de les menys estimades: els gamberros. Els antisocials. Els conflictius. Els amics de l’incivisme. «En aquest entorn és fàcil trobar-hi pares amb una vida social activa, que donen més importància a la promoció personal que als seus fills. En aquestes famílies hi falten l’afecte, les abraçades, les felicitacions…»

La teoria del sociòleg basc és que la família, almenys com a concepte, és una qüestió de dretes. «Quan des de les forces conservadores es valora tant la família sembla que es creï la idea que és una cosa de dretes. I aquesta idea es queda aquí».

UN DRAMA / La tipologia d’Elzo, elaborada amb totes les reserves i precaucions que suposa l’art de posar etiquetes, també inclou la família tradicional introvertida, la família conflictiva i la família harmònica. La segona és la del tòpic: sense formació ni recursos, gairebé sense nord. «I és la que exigeix més atenció per part de l’administració», va advertir el sociòleg basc. Conflictes per la forma de vestir dels fills, pels amics, pels diners, per l’hora d’arribada, per les tasques domèstiques. Segons Elzo, «un drama».

A la tradicional introvertida el coordinador de l’estudi també la va qualificar com «la família catalana tradicional»: discreta, «molt centrada en si mateixa», conservadora i «amb una certa nostàlgia dels valors que van ser». I l’harmònica… ¿què es pot dir de l’harmònica? Que és harmònica. Que és una bassa d’oli. «Tot aquí és meravellós», va somriure Elzo. Curiosament, és el tipus de família amb percentatge més alt d’immigrants. «No ho puc provar, però em sembla que en aquest grup hi ha la immigració integrada, mentre que en el de la família conflictiva apareixen els immigrants que encara no s’han integrat». 

Javier Elzo va voler deixar molt clar que l’elaboració d’una tipologia de famílies es porta a terme, entre altres coses, per facilitar el diagnòstic de problemes, i que en termes generals «la família catalana mereix un notable». «Un set, li posaria jo», va dir. «La família catalana –va afegir després– està raonablement contenta».

«Un set per als catalans»

El sociòleg basc va fer una lectura general del paper de pares i mares, sense importar el tipus de família, i va explicar que, encara que els nens es queixen que les mares no els dediquen prou atenció, segueixen sent elles les que passen més temps amb els fills. «Les dones estan atabalades, però els pares estan perduts. No saben com comportar-se».

La Fundació Jaume Bofill va enquestar 1.189 professors i 1.060 famílies catalanes. Elzo va destacar que l’estudi reflecteix l’opinió de nens que no apareixen quasi mai en aquests sondejos (de 7 a 12 anys).

Aqui la pitjor notícia de Michael Jackson, no se que opinareu vosaltres però jo crec que la gent que en el seu temps lliure fa això no te cap respecte per la persona q qui fan el video. Si encara només haguesin posat el video però a sobre s’inventen els subtítuls.

Aqui d’alt us mostro el comentari que he fet jo al respecte del video.

Si no la pudeu llegir perque es massa petita feu un clik a sobre.

D’eixeu la vostra opinió.