La constitució de la comissió de solidaritat i cooperació neix com a resposta a diverses inquietuds de pares i mares de l’escola, que s’han agrupat en les següents:

Foment de la solidaritat i la cooperació: en aquest sentit, en una societat a on s’estan instal•lant valors com l’individualisme, o la competitivitat, trobem important crear un espai per al foment de valors ciutadans com la solidaritat i la cooperació, que creiem que s’han de situar a la base de l’educació dels nostres infants. En aquest sentit, situar-nos a una ciutat com Barcelona esdevé una oportunitat per a implicar-se a iniciatives com la Xarxa d’Escoles Compromeses o altres iniciatives que fomenten l’educació pel desenvolupament, això és, la introducció d’aquests valors com a elements del currículum escolar.

Interès a crear comissions que aglutinin temàtiques novedoses, innovadores i participatives: L’AMPA és una entitat viva i dinàmica, i com a tal, receptora d’idees i propostes que tracten de donar resposta a les creixents preocupacions dels pares i mares que hi formem part. Així com altres anys la necessitat de la comunitat educativa passava per dotar d’infraestructures i equipaments a l’escola, o consolidar una estructura d’activitats extraescolars per a infants i per a famílies, també considerem que l’escola és un espai de participació adient per a altres temàtiques que són d’interés de les famílies.

Entorn de crisi: en el darrer any i escaig, el nostre entorn més immediat es troba immers en un context de crisi econòmica, que a nivell d’escola i participació s’està traduint en una major i progressiva dificultat per a que els pares i mares de l’escola puguin finançar algunes de les activitats organitzades per l’escola i que són indispensables per al correcte desenvolupament social i emocional dels infants.

Aquesta comissió es constitueix per fomentar a través de l’AMPA els valors de la solidaritat i la cooperació en el sí de la comunitat educativa, tant en l’àmbit local (Poblenou, Barcelona, Catalunya) com en l’àmbit internacional, mitjançant l’organització d’activitats i esdeveniments que serveixin per apropar les famílies de l’escola a realitats socialment desafavorides.

Els objectius plantejats des de la comissió de Solidaritat i Cooperació són els següents:

 OBJECTIU PRINCIPAL:

Fomentar a través de l’AMPA els valors de la solidaritat i la cooperació en el sí de la comunitat educativa, tant en l’àmbit local (Poblenou, Barcelona, Catalunya) com en l’àmbit internacional, mitjançant l’organització d’activitats i esdeveniments que serveixin per apropar les famílies de l’escola a realitats socialment desafavorides.

 OBJECTIUS ESPECÍFICS:

En concret, es plantegen els següents objectius:

OE1.

Difondre i fomentar la constitució i consolidació de la comissió en el sí de l’AMPA i de la comunitat educativa, tot presentant la mateixa en els diversos escenaris a on s’ha de fer present: junta, assemblea, consell escolar i xarxes de coneixement i treball en xarxa d’educació pel desenvolupament.

OE2.

Sensibilitzar la comunitat educativa entorn als valors de la cooperació i solidaritat mitjançant l’organització d’activitats a tal efecte, tot col•laborant activament amb projectes i activitats de cooperació, desenvolupament i educació pel desenvolupament que siguin afins amb el projecte educatiu del Centre, tant a nivell local com internacional.

OE3.

Col•laborar en la recerca de recursos per al finançament d’activitats que impliquen a les famílies de l’escola mitjançant la organització d’actes i esdeveniments amb temàtica solidària.

[eng. Metropolitan Mafia?] [esp. ¿Mafia metropolitana?] [ fr. Metropolitan Mafia?] [deu. Metropolitan Mafia?] [it. Metropolitan mafia? ] [ch. 大都会黑手党？] [ rus. Митрополит мафии?] [ar. المتروبولية  المافيا؟]

Aquesta és la definició de la màfia que en fa la Wikipèdia en català:

Política catalana... d'acord!

La Màfia, com hom denomina habitualment en català la Cosa Nostra, és una societat secreta creada a Sicília dedicada al crim organitzat. A començaments del segle XX va arribar als Estats Units amb les onades d’immigrants procedents de les regions meridionals d’Itàlia, i va tenir un gran influència en la societat d’aquest país fins els anys 80. El seu objectiu és enriquir-se i guanyar poder a base de dur a terme activitats il·legals (contraban, tràfic de droga, prostitució, joc,…), quan cal exercint coaccions que van des d’amenaces fins a assassinats, passant per segrestos, xantatges, atemptats o la famosa Lupara Bianca (fer desaparèixer el cos d’algú sense deixar-ne cap rastre). Amb el pas del temps el terme s’ha generalitzat fins els punt que avui en dia s’empra per a designar qualsevol grup que dugui a terme activitats il·legals.

Recentment, i en desconec el motiu, la Wiskipèdia en català ha incorporat un nou concepte que crec que la societat catalana hauria de conèixer, la Metropolitana. La Wiskipèdia la defineix de la següent manera:

Malparla de La Metropolitana...

La Metropolitana, com hom denomina habitualment en català el grup El Nostre Assumpte, és una societat mig secreta creada a l’àrea metropolitana de Barcelona, dedicada a viure de la política organitzada. A mitjans del segle XX va arribar a Catalunya amb les onades d’immigrants procedents de les regions meridionals d’Espanya, i va tenir un gran influència en la societat d’aquest país, que s’allarga encara fins al dia d’ avui. El seu objectiu és enriquir-se i guanyar poder a base de dur a terme activitats immorals (repetició d’idees falses, tràfic de càrrecs públics, adorminent nacional, prostitució de consciències, jocs de mentides,…), quan cal exercint coaccions que van des d’amenaces d’exclusió de la centralitat  fins a morts polítiques, passant per segrestos d’estatuts, manipulacions de xifres de finançaments, atemptats a la dignitat institucional o la famosa Crosta Bianca (fer desaparèixer el catalanisme de les institucions sense deixar-ne cap rastre). Amb el pas del temps el terme s’ha generalitzat fins els punt que avui en dia s’empra per a designar qualsevol grup polític espanyolista que dugui a terme activitats polítiques a Catalunya sense cap mena escrúpol

Jo no acabo de veure massa clar de quin grup parlen, però potser algun dels lectors d’aquest comentari  sabrà donar-me alguna pista per tal que ho pugui esbrinar.

[Stalin reborn in Catalonia ] [Staline renaît en Catalogne!] [Stalin wiedergeboren in Katalonien!] [斯大林在加泰罗尼亚重生！] [Сталин переродиться в Каталонии!] [ولدت في قطالونيا ستالين!] [Stalin renace en Cataluña!]

Jo em quedo a Esquerra!

És normal que una persona totalitària actuï totalitàriament. Si a aquest tret de la personalitat hi afegim el ressentiment, la ràbia i la impotència, tenim el model perfecte de militant que agrada a la direcció actual d’Esquerra (abans ERC). L’Esquerra d’ara, la que no agrada a Joan Carretero ni a molts militants i/o simpatitzants, no té res a veure amb l’Esquerra originària, ni amb l’Esquerra que fins no fa massa anys encara mantenia una continuïtat amb els ideals que van definir-ne la seva fundació. Aquesta Esquerra ja no la reconeixerien ni els seus fundadors. Aquesta Esquerra actual s’assembla cada cop més als típics partits comunistes de l’Europa occidental, que durant la guerra freda, només feien que intentar dissimular els seus trets profundament totalitaris, revestint tot el seu discurs d’apel·lacions a la democràcia popular i participativa, però actuant amb la manca de llibertat que els caracteritzava, i els caracteritza encara.

Aquest és un bon model?

La direcció actual d’Esquerra està ocupada per gent de tarannà totalitari. I el lògic i normal és que persones que pensen d’una forma determinada sempre acabin coincidint amb d’altres que actuen i pensen igual que ells. I que hi ha, en el mapa polític català, que més s’assembli a l’Esquerra actual? Doncs el PSOE d’en Montilla, Ferran, Zaragoza i Iceta, els “èxits” històrics dels quals sempre han servit de mirall a aquesta mena de jove guàrdia turca que mana a Esquerra. Perquè aquests paios no dirigeixen Esquerra, ni res que se li assembli. Ells ordenen, manen, apliquen directrius, executen ordres… Seria injust dir que no pensen, perquè hi ha algú que si que pensa tot allò que fan. El problema és que la majoria només repeteixen el que els diuen els seus “caps”, amb els cèlebres manuals i idearis que, per desgràcia, no només empobreixen el debat d’idees a Esquerra sinó a bona part dels partits polítics actuals. Algú hauria de dir que ja n’hi ha prou d’idolatrar les teories de Goebels, cosa que fan tant les esquerres com les dretes.

L''inventor de la propaganda!

La llibertat d’idees és més important que l’ús indiscriminat de propaganda i que la difusió reiterada d’eslògans, per molt reeixits que siguin. L’expressió lliure de les idees -el debat sobre qualsevol cosa- és l’únic element que permet, a les persones i a les organitzacions, analitzar els errors i els encerts, permet diagnosticar correctament els problemes i preveure quins remeis calen per resoldre-ls, analitzar quins mètodes calen i quins s’han de deixar de banda, etc. Esquerra no volia Joan Carretero a les seves files -com a mínim plantant cara-, i Joan Carretero cada cop més estava a disgust en un partit “estalinista” cada cop més espanyolitzat. Segurament la seva marxa ha estat lògica, previsible. Possiblement era volguda per la Direcció, que ha vist l’ocasió perfecte en l’article publicat a l’Avui. I jo em pregunto, el senyor Joan Ridao, de qui tots pensàvem que era intel·ligent -la seva llarga trajectòria parlamentària ho feien pensar- és incapaç d’entendre l’article del doctor de Puigcerdà? És tant curtet que li ha de demanar explicacions? O és que volia mostrar-li qui mana al partit? Com si en Carretero no ho sabés prou. És allò que us deia al principi dels tics autoritaris.

Senyor Ridao, senyor Puigcercós, senyor Carod i tota la pataluia que us segueix a ulls clucs… només que al President Montilla li haguéssiu plantat cara com us heu atrevit amb en Carretero, el tristpartit ja seria història, i aquest país hagués pogut fer algun acte de sobirania digne de ser tingut en compte. Mira que en sou d’espanyols: forts amb el feble, i tous amb el poderós. Així preteneu aconseguir la independència? Amb prou feines si podreu mantenir la vostra, com a partit.

Hate it!

Love it!

Per cert, i per acabar, molt sovint s’acusa als qui critiquem constantment Esquerra de no tenir el mateix criteri a l’hora de criticar altres forces polítiques catalanes i/o catalanistes. Us ho explicaré breument -talment com els idearis per a estúpids que tant agraden als “aparatitxs” dels partits-: us critico perquè estimo els ideals, els objectius i la il·lusió que ERC representava. Perquè m’hauria de dedicar a criticar la màfia del PSOE, la tebior nacional de Convergència, el progressisme pornogràfic d’Iniciativa, l’espanyolisme bulímic del PP, o la “crosta” feixistoide del Partido de la Ciudadania? Ho faig quan crec que la fan molt grossa, però es crítica, “amics” meus, allò que més s’estima. Ho enteneu ara, curts de gambals?

Tant de bo les eleccions us facin obrir els ulls, empleats del PSOE-C, i pugueu evitar acabar sent l’Euskadiko Ezkerra catalana. Potser és per això que en Joan Puigcercós cada dia s’assembla més a aquella immundícia política anomenada Mario Onaindia!

Aquí s’inicia, es podria dir ” per encàrrec”, un nou bloc … dic “per encàrrec” perquè es fruït d’un curs dins del programa Compartim sobre Eines tecnològiques bàsiques per al treball col·laboratiu.

L’objectiu d’aquest bloc és comentar curiositats relacionades amb el món de les biblioteques i ser una pàgina per al tafaner, l’avorrit, el curiós… i bàsicament pensada amb la finalitat d’entretenir.

Artur Mas, independentista?

Començo a estar francament empipat amb Esquerra (abans ERC). Algú podrà dir-me, després de llegir l’article, que el que diré a continuació també ho podria dir de Convergència i Unió (CiU) o bé de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC). Doncs d’entrada he de dir que no serà el mateix, per una raó molt senzilla: Esquerra (abans ERC) es proclama independentista i afirma que el seu objectiu és aconseguir la independència de Catalunya, mentre que els convergents aspiren a les quotes màximes d’autogovern pel país. Hi ha una lleugera diferència…

Ha resistit poc l'Estatut de Miravet

El que em molesta extraordinàriament d’Esquerra (abans ERC) és l’apel·lació constant al sant cristo gros de la independència nacional, quan aquest objectiu pretès no quadra per enlloc ni amb els fets que caracteritzen la seva actuació política, ni amb les declaracions constants que fan, especialment ara que l’Estatut de Miravet, el finançament just, i la reducció del dèficit fiscal semblen ja autèntics cadàvers, pendents només de ser enterrats quan més aviat millor. El que m’ha encès definitivament han estat les declaracions d’avui, tant del Secretari General, Joan Puigcercós, com del vicepresident del govern de la Generalitat, Josep-Lluís Carod-Rovira, ambdues en el sentit que caldria una gran manifestació a principis de l’any vinent si per aquelles dates encara no hi ha un nou sistema de finançament. No parlen ni tant sols d’un bon sistema, d’un sistema just, o del sistema regulat a l’Estatut de Miravet. Sembla talment com si ja haguessin acceptat la tesi dels socialistes catalans, aquella que estableix que amb 1 € de més sobre l’actual sistema, converteix el nou sistema en el millor de la història. Tanta proclama abrandada per a tant poc rendiment. Crec que, davant de tanta tonteria, només se’ls hauria de formular tres preguntes: Quin seria l’objectiu de la manifestació i contra qui es dirigiria? En què beneficiaria la manifestació de cara a l’obtenció d’un sistema de finançament just per al país? La manifestació seria unitària… o sia, inclouria el PSC?

No militava a Esquerra (abans ERC)

Els independentistes tenim molt clar que el nostre objectiu suposa una feixuga càrrega que cal portar amb sacrifici i esforç. El mateix que va prometre Winston Churchill als anglesos, quan es van iniciar els atacs alemanys contra el seu país: sang, suor i llàgrimes. Els independentistes d’Esquerra (abans ERC) semblen tenir una via totalment nova per acabar amb el jou espanyol, i que a hores d’ara desconec. L’independentisme ha de forçar l’status quo, per posar-lo en entredit, no pas conviure-hi i formar-ne part. Crec que amb una situació com l’actual, en què el recorregut estatutari ja sembla haver arribat a la seva fi, és el moment idoni per a intentar superar el marc polític actual i forçar l’aparició d’una nova perspectiva per al país. En aquest context Esquerra (abans ERC) hauria de precipitar la convocatòria d’eleccions, posar al descobert l’aposta espanyola de la majoria de forces polítiques catalanes (CDC i UDC incloses) i esdevenir d’aquesta forma l’única formació independentista de l’arc parlamentari, rebentant de pas el que, per a ells, és una invenció propagandística de l’entorn convergent (la Casa Gran del Catalanisme). Per on falla, però, tot això? Falla per la part imprescindible: la majoria de la gent del país no té present la independència per a res pràctic, i l’independentisme no domina ni té presència en cap de les institucions claus de Catalunya: l’economia, les universitats, els mitjans de comunicació…

Hereus d'Esquerra? Malament...

Com que tampoc estan disposats a renunciar a les minúcies del poder regional que ara gestionen, ni estan disposats a iniciar cap travessia del desert que els meni a modificar, modular i liderar la base social de la nació, en pro de l’alliberament nacional, com a mínim tingueu la decència d’aparcar els mots que tant impúdicament feu servir, i deseu-los al congelador, a l’espera que algú amb voluntat i criteri tingui ganes de recuperar-los i d’acabar convertint-los en instrument de lluita real i eficaç de l’alliberament, pel quals molts encara tenim esma de lluitar. Esquerra (abans ERC) ha aconseguit ser un partit catalanista d’esquerres, a l’igual que CDC i UDC ho són de centre i de dretes. L’independentisme polític, lamentablement, torna a estar orfe. Qui ocuparà el seu espai? Esperem que no siguin, de nou, grupuscles d’extrema esquerra… germens, sempre, de frustració a tots nivells. No ho dic jo. Ho diu la història.

Al final, cada vida no és més que una suma de fets contingents, una crònica d’interseccions casuals, de cops de sort, d’esdeveniments a l’atzar que no confirmen altra cosa que la seva manca d’objectiu.

Futurs enginyers i enginyeres de la ETSE,

Tenim moltes idees, però no en fem arribar la majoria enlloc.
Tenim molts dubtes, però no dediquem temps a informar-nos.

Heu tingut un suggeriment i només n’heu parlat amb amics?
“Els enginyers tenim prou feina i no podem estar per això”?

Si… és possible que demani un temps que no volem dedicar. Però, i si tenim una eina de comunicació? Arribarem més lluny?

S’obre aquesta senzilla iniciativa perquè discutiu les vostres propostes i per recollir-hi informacions d’interès que sorgeixin a la selva de la ETSE.

El funcionament és més que bàsic: Només heu d’afegir els vostres comentaris als posts del blog.

Finalment, animo a tothom que vulgui participar en aquesta iniciativa es posi contacte via mail a: etse07@gmail.com

Moltes gràcies!

P.S. Aquesta es una proposta lliure per establir comunicacions entre els estudiants i mantenir-los informats. Ara per ara no té cap vincle amb el Consell d’Estudiants.