La veritat és que les notícies que arriben del poble no són per a tirar coets, tot penja d’un fil. Però no puc pensar en altra cosa que en els carrers de València, en els 65000 litres de cervesa i kalimotxo i en la carpa al vell llit del riu. Passat tot ja tornarem a la normalitat, però de moment estic amb la idea de la victòria gravada al front.

Clip de Trikizio versionant el jo ta ke de Su Ta Gar, amb Xavi d’Obrint Pas.

Els components d'Obrint Pas

P.B.B. – ALTEA | Així és, Obrint Pas ens deixa, durant una temporada aquestos xics que han plenat de música i ritme el País Valencià durant 15 anys ininterromputs se prendran un més que merescut descans.

Els rumors ja feia temps que resonaven, fins que finalment, al novembre saltà la notícia a la web del grup, i és confirmava així un breu descans. Avui, torna a apareixer una nova notícia a la web, tracta sobre el seu últim concert, que va ser a Berlin (Alemanya) i en la qual ens fan saber que el descans comença desde ja  mateix. Però no tot son males notícies, també ens diuen que al juliol tornaràn a pujar dalt d’un escenari, no diuen on serà, però si que no seà ací, a casa. A finals d’any, tornaràn a fer-nos bibrar amb la seua múscia, i aquesta vegada si que ho faran al País Valencià.

Web Obrint Pas

Notícia d’acomiadament

Para el fin de semana antes de navidad la agenda musical zaragozana no descansa,  y como nosotros tampoco y vamos muy justos de tiempo hoy vamos a ser muy breves:

Viernes 19:

Hermano L, presentando su nuevo trabajo “Malo hasta el Hueso”, yacompañado de R. & Soldiers + A. Bassfayaka en Reset Rock. Más tarde en la misma sala Luso (Reset Club).

Pecadores dulces (a.k.a. Sweet Sinners) en Groenlandia.

Dos calles mas abajo, en Niza Club tendremos a Herbal.

En El Plata: Vicknoise + Danny Bicenco.

Electric sesion en Mar de Dios.

Sabado 20:

Juako malavirgen (Juan Sebastian Bar).

Festival 20 d Abiento Enrestida 08: Obrint Pas (VLC), Prau (Galicia) y Magnetophones (ZGZ).

Especialmente recomendamos el concierto de rap Pro- Zapatista en Arrebato con el directo deHuellas de Barro, Tinta China, Dinamo + Kelso y Cosa Nostra. Apartir de las 20:30h.

Domingo 21:

Jazz Jam Session (Morrissey)

O Sabado 20 d’Abiento dende A Enrestida organizamos un conzierto con Obrint Pas, Prau y Magnetophones en o Zentro Zebico Unibersidat (C/Violante de Hungría), en Zaragoza, a partir d’as 19:30 oras.

O pre d’o conzierto son 12€ antizipada y 14€ en taquilla. As entradas antizipadas se pueden recullir en o bar Posturas, o bar Pottoka, a botiga Urban Hell, u en o nuestro propio zentro sozial, A Enrestida.

Aquí podez ascuitar una falca de promozión d’o conzierto: http://www.personal.able.es/ftolo/falca3.mp3

O Sabado anterior, 13 d’Abiento, femos una fiesta de presentazión d’iste conzierto, con miembros d’o grupo The Magnetophones a los platos, Sonará reggae, ska y soul.

O cartel d’ista fiesta lo puedes beyer aquí: http://img513.imageshack.us/img513/4652/cartelfiestadia13ul2.jpg

Ta cualsiquier duda (localizazión d’os puntos de benda…), y más informazión en: www.enrestida08.com u  en o nuestro e-mail: aenrestida@gmail.com

Aduya-nos a espardir ista informazión. Renimbia-lo y/u pencha-lo en os tuyos espazios birtuals. Grazias!

Tos asperamos a toz y todas!

Organiza: A Enrestida
Refirman: Bloque Independentista de Cuchas, Magofermin, y Coordinadera Antifaixista de Zaragoza.

Aduyan: Gallizo, Birosta, Urban Hell, Pottoka, Crápula, Fergus y Posturas.

Ahir Xavi Sarrià ens va presentar el seu llibre Històries del Paradís. Gemma Pasqual i Antoni Rubio van fer una petita introducció i uns comentaris sobre l’obra, just abans que el propi Sarrià comentara com va començar a gestar-se el seu interés per la lectura i l’escriptura, anterior inclús que la seua reconeguda vocació musical. Les dificultats per compaginar la vida musical amb la de l’escriptor, els viatges que tant l’han ajudat en aquesta immersió literària i els referents que el propi autor ha tingut durant la seva vida, van ser alguns dels trets que s’explicaren en la presentació d’aquest llibre de contes, que de ben segur serà el primer d’una llarga trajectòria en el món de les lletres, escrites.

Quatre vents

Pink Floyd i The Doors són el mateix estil de música? I Rammstein i The Prodigy són molt diferents? Jimmy Smith i el Drum’n'Bass estan a molta distància? Obrint Pas, Ojos de Brujo, Oskorri, Amaral o el Maestro Rodrigo són grups de música ètnica? Tots estos grups los escolto de manera habitual. I trobo que hi ha un fil conductor entre tots els que escolto. Però no escolto de tot. Perquè tinc vetats molts grups i estils. Això fa que sempre m’estigue picant la curiositat en estudis sobre sociologia o psicologia de la música. I acabo de veure que han analitzat en un única gràfic tota la base de dades de similaritat dels grups al Last.fm. Los punts són los grups. Los punts més grans són los dels grups més populars. Les línies unixen los grups en més similaritat. I els colors són los diferents estils de música:

Rock, metal, electrònica, hip-hop i rap, jazz, reggae i ska, classica, folk i world music i pop.

L’eix central és l’eix de la distorsió de la guitarra, d’esquerra a dreta, que uneix lo metal en lo rock i el pop, estos dos en un pas molt suau i graduat. I de dalt a baix apareix l’eix de l’electrònica, que separa l’electrònica del pop-rock, també molt ben enllaçat, i el reggae-ska. I una mica més a la dreta l’eix de la història (amb poques continuïtats) que separa l’electrònica, de la clàssica, del folk, del jazz, el pop i el hip hop. Feu-hi una ullada al  mapa en versió ampliada i aprofiteu per a tindre el gràfic suavitzat de fons de pantalla. Si teniu usuari de Last.fm, mireu la vostra posició al mapa interactiu.

Edito: Aprofundint al mapa interactiu comprovo la complexitat de les dades. Per exemple, cal atendre que l’etiqueta metal acull exclussivament tot allò etiquetat com a metal (progressive metal, metalcore, power metal, symphonic metal, black metal, doom metal, death metal, heavy metal). I el punk, un estil que per les distorsions posaria juntament en lo metal, apareix al bell mig del color roig del rock (busqueu sex pistols per veure-ho). Les músiques electòniques dures, com lo drum’n'bass, formen una illa  a l’esquerra de l’electrònica (busqueu  pendulum).

I el que m’interessa per a potencial recerca sociolingüística, els grups en castellà formen una illa a la dreta de tot enllaçada en la world music i el pop (busqueu amaral, estopa, ricky martin o ojos de brujo). I el rock radical estatal s’agrupa entre el pop i la world music: L’etiqueta que tant agrupa el rock radical basc (negu gorriak), andalús (reincidentes) o en català (obrint pas, sopa de cabra o sau). Finalment, grups de rock radical estatal que han acabat enllaçant amb la música de masses, se situen als extrems de l’illa llatina (barricada o extremoduro). L’interès sociolingüístic està en investigar si la música en català està encallada en un bucle de música en català o fins a quin punt també és escoltada per l’estil musical (i amb certa classificació de la seua qualitat musical). En definitiva, cal saber si qui escolta Obrint Pas també escolta Els Pets, o prefereix los Banda Bassotti. I no només centrar-me en la música en català. És interessant saber si això ocorre amb la música en basc, i també, com no, la música en castellà. Amb la base de dades del Last.fm es pot aprofundir en veure siqui escolta Obrint Pas escolta un grup de ska o escolta un grup en català. I pel mateix preu, si qui escolta Estopa escolta un grup de pop-rock o escolta un grup espanyol. En altres llengües mitjanes d’europa el mercat musical en moltes ocasions és localitzat: per exemple, hi ha clares línies musicals del metal finès, com Ruoska que tenen un hàbitat lingüístic d’oients.

Obrint pas, Cançó de bressol:

Nation of Andersonian — King Paul LeRoy Anderson of the Andersonian Nation announced that they will be hosting a rock-n-roll festival, Octoberfest. It will feature bands from many nations, the last night reserved for Andersonian Bands. For your conveinence we are posting the complete schedule of events so far:

October 1st:

Rolling Stones (England) 
AC-DC (England) 
Ozzy Osborne (England) 
Aerosmith (United States) 
3 Doors Down (United States) 
Hincle (United States)

October 2nd:

Ooomph (Socialist State of Prussische Concadre) 
Rock The House (Direct Democracy of Derekica) 
The Booger Head Bad Boys (Direct Democracy of Derekica) 
Hellhound Werewolf (Police State of Panonnia) 
Robot Dragonfly (Police State of Panonnia) 
Lee Marvin (Police State of Panonnia)

October 3rd:

The Chimera’s 
Wes C. Addle 
The Deltaway Ghosts 
Temple Of The Rat 
Veronica Roth 
Rebelde 
Razorback 
Wolfgang 
The Blues Rats 
Freddie Stinson
All from the  Democracy of Littonopolis

October 4th:

Temporal Confusion (Empire of Adamius) 
Up in Flames (Empire of Adamius) 
Druids in Pink (Empire of Adamius) 
The Black Elvis’ (United Provences of Connorianople) 
Crimes For Humanity (United Provences of Connorianople) 
Slow Riders (United Provences of Connorianople)

October 5th:

Part of Hilary Duff’s World Tour from the Confederacy of a United Europe featuring Hilary Duff joined by Jesse McCartney, Miley Cyrus, Lindsay Lohan, Ali Lohan, the Jonas Brothers, and Britney Spears.

October 6th

Yessirs (Nation of Ronintopia) 
Holdedoor (Nation of Ronintopia) 
Whendoda (Nation of Ronintopia) 
Shakira (Confederation of The Catalan Country) 
Rodrigo Y Gabriela (Confederation of The Catalan Country) 
Ratatat (Confederation of The Catalan Country) 
Obrint Pas (Confederation of The Catalan Country) 

No further peformances have been planned as of yet. This post will be updated as more information becomes availble.

Ni les bruixes es pentinen ni porten dol. Avui plou i jo m’estic començant a cagar en alguna cosa ben grossa. Tot el mes i part de l’altre sense ploure (o de forma testimonial) i ara que estem de festa major va i em tira tot enlaire.

És la una i deu de la matinada i estic veient videos de concerts d’Obrint Pas cosa que, pensant’ho bé és dolent perquè desperta en mi les ganes (la necessitat, la desesperació) d’anar a un concert seu. Aquest 2008 encara no he anat a cap i no sembla que canvii en poc temps. Tinc una proposta per anar divendres que ve a Tàrrega però crec que no és factible, així que, Ferran, fote’t.

No m’agrada que plogui ara. Com diu el gran bismutina: “Pluja means odi” i jo estic de mala hòstia. Senyor Vives, segui i estigui ben atent: costi el que costi, calgui el que calgui, per favor, PORTI A OBRINT PAS A BADALONA IMMEDIATAMENT! Gràcies pel seu temps.

PD: Per si algú encara no ho sap, l’Ajuntament informa dels canvis de localitzacions i de dates d’alguns actes de les Festes de Maig. I sí, la Cremada del Dimoni serà dilluns a les set de la tarda. Algú hi anirà? Jo no ho crec, la veritat…

(perdoneu per la qualitat, el mòbil no dóna per res millor)

La regidoria de cultura de Badalona no és que es caracteritzi gaire per organitzar unes festes de nivell. Mai ho ha fet i, pel que sembla, tot i el canvi de regidor, no ho té pensat. Jo no les veig prou potents com per ser la principal festa de la tercera ciutat del país. Els qui em coneixen ja saben que a mi Badalona no m’agrada gaire. Fa gairebé deu anys que hi visc i hi estudio des de fa més de quinze. La meva vida, per tant, sempre ha girat al voltant d’aquesta ciutat. No és on he nascut ni on he fet les meves primeres passes, però sí que és on tinc la majoria dels meus amics i on m’han passat la majoria de les coses. Badalona està acomplexada. No es creu ciutat i això que fa uns quants dies que ho és. Sembla que es veu com a un poblet petitonet, on tots són veïns. No és així, no pas! Hem de començar a creure’ns el que realment som i és que som grans. De moment, som bàsicament la tercera ciutat en nombre d’habitants, perquè en tota la resta ens trobem bastant (o molt) més abaix en la classificació. Una de les coses que s’haurien de millorar, per exemple, és la cultura. Està bé que tinguem xolos, fashionettis i d’altres criatures de les barriades però tampoc no vindria malament més nivell entre els veïns. No demano que tots siguem Albert Einstein ni cap geni per l’estil, només demano una mica més de sentit, d’educació i, perquè no, glamour. Sé que Badalona no es pot permetre una festa major com la de Barcelona, ni té el pressupost ni la repercussió mediàtica de la capital, però sí que s’hauria d’intentar portar alguns actes que apleguessin un participació ciutadana de forma més massiva i això no es pot fer amb concerts com el de Mesclat.

Mesclat és una banda que agrupa músics que formen part d’altres grups musicals del país però que no donen la talla quan toquen junts. Potser per a omplir un cartell amb més opcions de més qualitat o que cridin a més públic estan bé, però no pas per donar un espectacle ells sols. La prova està en la poca assistència que ha tingut la plaça de la Plana amb aquest concert. Potser d’altres grups com Obrint Pas o els Pets haurien tingut molta més acceptació de públic i crítica. Ara ens queden dos concerts gratuïts més a la plaça del Centenari que tampoc no desperten gaire interès de forma massiva. El primer amb La Pegatina com a cap de cartell, un grup bastant novell que, a part dels que ja els coneixem i disfrutem, no tindran gaire més repercussió entre la resta de ciutadans. El segon amb Jarabe de palo, un grup que va cap avall pel que fa a fama no és un bon concert. No hi ha hagut gaires bons concerts des que la meva curta memòria de Festa major em permet recordar però sí que hi hauria d’haver una mica més de pressupost per portar algun grup més influent. Potser un La pegatina+Macaco+Muchachito seria una grandiosa nit i aplegaria molta més gent. Clar que el pressupost hauria de ser més gran per aquest concert, però s’hauria de fer per divertir als ciutadans, no per omplir el programa amb actes de fireta.

A veure com segueixen, que això només ha estat el dia del tret de sortida.

PD: Em deixava els concerts de Xazzar i Refree que si puc aniré a veure. Això sí que seràn concerts! Visca la ment a qui se li va ocórrer de portar aquests dos grups! I el que també m’agradaria anar a veure és el de la Tresca i la Verdesca, però com que la Gemma no hi és molt em temo que no hi aniré.

Ja era hora.

Avui començo el meu primer bloc. Feia temps que volia ficar-me en aquest món però fins avui no m’ho he plantejat seriosament i, com podeu veure, aquí estic.

Crec que em presentaré:
Em dic Ferran, tinc 19 anys i en fa uns deu (no arriba) que visc a Badalona. El meu principal hobby és sortir de festa. Realment odio estar-me tancat a casa. També m’agrada tot el relacionat amb les noves tecnologies i el món empresarial i del màrqueting.

M’agraden La casa azul, Obrint Pas, Arctic Monkeys, Rufus Wainwright, Els Pets (la música en general, va) i la majoria de frikades que vagin sorgint, sempre i quan estiguin fetes amb una mica de cap. M’agrada Polònia, en Buenafuente (tot i que més el que sortia a tv3), laSexta en general i he de reconèixer que m’estic enganxant a OT (bàsicament per la Tania G.). No m’agraden els programes del cor, els documentals d’animals de La2, Fama (A ballar!), Tienes talento, Tú si que vales, Zoo (QUE TORNI VENTDELPLÀ!) ni tampoc Pressing Catch (que és una cutrada, per favor!).
De gran vull ser el meu propi cap (de jefe) i arribar a no cobrar un sou. Sí, això ho dic serè. El curs que ve pretenc fer un Grau Superior de Comerç i Màrqueting i després anar a la Universitat, més que res perquè des de petit m’ha fet gràcia anar a fer un màster a ESADE. Bah, no crec que hi arribi, però això també omple i és part de la meva vida i a més, m’agrada pensar que arribaré a ser alguna cosa, tot i que molts cops no m’ho arribo a creure (en part gràcies a algú que em fa tocar de peus a terra…).

M’estic intentant treure el carnet de conduir, però sóc gandul amb les coses que no m’agraden. Segurament conduir és una gran experiència però el sol fet d’haver-se de llegir aquelles preguntes tan enrevessades ja afarta. Necessito un ordinador nou, una bateria nova per al portàtil, estic enamorat d’una càmara de fotos i la meva gran il·lusió era fer un “canal de televisió” per internet així amb els amiguets. Tot és culpa de la Inés i ara de la Nisseta per fer-me fer curts amb elles (m’encanta!).

Bé, crec que no em deixo res. Si d’això ja ho aniré explicant. Tampoc m’interessa gaire que ho sapigueu tot el primer dia!

Fins la segona entrada

Posto que o blogue comezou a andar hai apenas un mes fican por subir algúns materiais de aula xa utilizados no que vai de curso. É o caso do que empregamos para nos achegar ás linguas minorizadas da Península Ibérica tanto en 3º como en 4º da ESO. No primeiro caso, o alumnado, disposto en parellas, tivo que preparar unha presentación en diapositivas dos diferentes idiomas (agás o galego, o portugués e o castelán) logo dunha pertinente e breve introdución teórica. 

En 4º mergullámonos na realidade plurilingüe do estado a través da música. Ao longo de varias sesións presentáronse as diferentes linguas introducidas por unha actividade de motivación consistente na audición de temas de varios grupos. Con cada un dos idiomas, entregouse unha ficha descritiva moi simple, que incluía información sobre a lingua e o grupo, ademais da letra e a tradución de cada unha das cancións. O obxectivo era escoitar esas linguas nun código moi próximo ao alumnado, a música. Malia que a realidade mediática e política estatal teima en facer invisíbeis os diferentes idiomas do Estado diferentes do español (e as expresións artísticas vehiculadas nesas linguas) aos ollos do cidadán medio, as novas tecnoloxías achegan máis ca nunca estas realidades e dispoñen materiais (fontes, vídeos nas diferentes linguas…) ao noso alcance que, ben aproveitados, poden dar estes magníficos resultados.

Comezamos co catalán e o euskera (“éuscaro”?) da man de Sorkun e Obrint Pas, visitantes asiduos das terras galegas, a primeira sobre todo acompañando a Fermín Muguruza e o grupo valenciano converténdose xa nun clásico dos festivais do país como puidemos comprobar -e gozar- no 2007 na xira de presentación do disco “Benvinguts al paradís” (mellor disco de pop-rock en catalán 2007 para o lectorado do Avui).

Sorkun: “Lurra”

Obrint Pas: “Benvinguts al paradís”

Na columna da esquerda, pódense ver os vídeos da solista vasca e a banda valenciana.

Xàtiva fue quemada, saqueada y destruida por Felipe V, desde entonces, en esta ciudad, el retrato de Felipe V esta colgado de cabeza a bajo.  

 La flama és del grup de rock català Obrint Pas. Aquesta cançó em va demanar que la pengés al blog perquè és una de les seves preferides. La veritat és que deixant de banda la melodia i centrant-nos en la lletra, és una cançó d’aquelles contundents i amb un missatge clar. Aquí teniu la lletra i el link del videoclip.

Amb l’espurna de la història
i avançant a pas valent,
hem encès dins la memòria
la flama d’un sentiment.

Viure sempre corrent,
avançant amb la gent,
rellevant contra el vent,
transportant sentiments.
Viure mantenint viva
la flama a través dels temps,
la flama de tot un poble
en moviment.

Viure sempre corrent,
avançant amb la gent,
rellevant contra el vent,
transportant sentiments.
Viure mantenint viva
la flama a través dels temps,
la flama de tot un poble
en moviment.

Amb columnes de paraules
travessant la llarga nit,
hem fet deserts, mars i muntanyes,
vells escenaris d’un nou crit.

Viure sempre corrent,
avançant amb la gent,
rellevant contra el vent,
transportant sentiments.
Viure mantenint viva
la flama a través dels temps,
la flama de tot un poble
en moviment.

Viure sempre corrent,
avançant amb la gent,
rellevant contra el vent,
transportant sentiments.
Viure mantenint viva
la flama a través dels temps,
la flama de tot un poble
en moviment.

Allà on les paraules creixen
I el cor batega bé fort
Amb la flama de tot un poble en moviment
Tot un poble en moviment, tot un poble en moviment.

Font: http://www.buscoletrasdecanciones.com/