Un dels espais naturals llacustres més bonics de Catalunya el tenim només a dues passes de Barcelona, just al costat, a la vila del Prat de Llobregat. Es tracta dels aiguamolls que aquest riu forma en arribar al mar. El Llobregat ha estat tradicionalment un riu molt maltractat. La seva llera ha estat desviada uns quilòmetres per permetre l’ampliació del port de Barcelona.  Per l’altre costat l’aeroport s’ha fet més gran. Però aquests desastres han servit per alguna cosa. S’han creat uns quants espais naturals protegits, unes reserves, que són molt interessants de veure i visitar, malgrat la seva joventut. Per una banda teniu la zona de Can Tet, o ca la Arana, a la desembocadura del riu. Hi ha un calaixos de decantació i un gran estany. Per arribar-hi cal anar fins el Prat i, un cop allà, seguir les indicacions que porten al cementiri i a la platja. Passat el Cementiri, cal desviar-se a la primera rotonda i seguir les indicacions ”Espais Naturals del Riu”. Al final de la pista oberta al trànsit, a tocar de la capçalera de l’aeroport hi ha l’aparcament.  Si hi aneu amb bici disposeu, al costat del riu Llobregat, una xarxa de camins rurals ben condicionats i de vials especials per vianants i ciclistes. Hi ha una caseta d’informació, amb prospectes i materials. També lloguer de prismàtics, imprescindibles. Trobareu talaies per albirar les basses, i de cases d’aguait per observar els ocells. Veureu Bernats pescaires, Martinets, Fotxes, molts ànecs de tota mena. Passeig pla i agradable. Per tots els públics. Poca ombra. Protegiu-vos del sol. Caminant una mica més podeu fer cap a la platja. Un avís: els infants estaran molt menys interessats en les llacunes i els ocells que en els avions. De fet observar els avions, n’aterra un cada tres minuts, és un espectacle impressionat. Passen damunt del cap, a pocs metres, sembla que podríes fins tocar-los!. L’altra zona seria la del Remolar i Filipines. Des de Barcelona  o Castelldefels, per l’autovia C-31, cal desviar-se a la sortida Viladecans – Les Filipines. Des de Viladecans, cal agafar el Camí del Mar que ens portarà, si aneu seguint bé les indicacions de les rotondes, a l’Espai Natural Remolar-Filipines. Aquest és un altre magnífic lloc per descobrir la natura i els ocells amb els vostres fills i filles. Potser millor que l’altre. La llacuna del Remolar, molt ben conservada, i l’espai de Filipines, fou lloc habitual de caça d’ànecs de la burgesia barcelonina. Avui és una delícia passejar-hi. Hi ha bon aparcament, bona zona per dinar-hi, i un centre d’interpretació. Allà us donaran un mapa amb itineraris i informacions sobre el Delta. Els recorreguts són curts. Trobareu observatoris ben equipats. Podeu completar la visita amb una passejada fins a la riera de Sant Climent i la platja de Viladecans o Gavà, des de l’aparcament. Els espais naturals estan oberts de primera hora del matí fins a la posta de sol. No us perdeu aquestes maravelles a tocar de Barcelona. No hem dinat mai al Prat, està molt a prop de casa, però a la web hi ha molts restaurants, i als espais, llocs per fer pic-nic.

Uno de los espacios naturales lacustres más bonitos de Catalunya lo tenemos sólo a dos pasos de Barcelona, justo al lado, en la villa de El Prat de Llobregat. Se trata de los humedales que este río forma en llegar al mar. El Llobregat ha sido tradicionalmente un río muy maltratado. Su cauce ha sido desviado unos kilómetros para permitir la ampliación del puerto de Barcelona. Por el otro lado, el aeropuerto se ha hecho mayor. Pero estos desastres han servido para algo. Se han creado varios espacios naturales protegidos, unas reservas, que son muy interesantes de ver y visitar, pese a su juventud. Por un lado tiene la zona de Can Tet, o ca la Arana, en la desembocadura del río. Hay un cajones de decantación y un gran estanque. Para llegar hay que ir hasta El Prat y, una vez allí, seguir las indicaciones que llevan al cementerio y a la playa. Pasado el Cementerio, hay que desviarse en la primera rotonda y seguir las indicaciones “Espacios Naturales del Río”. Al final de la pista abierta al tráfico, junto a la cabecera del aeropuerto está el aparcamiento. Si vas en bici teneis, junto al río, una red de caminos rurales bien acondicionados y viales especiales para peatones y ciclistas. Hay una caseta de información, con folletos y materiales. También alquiler de prismáticos, imprescindibles. Encontraréis atalayas para divisar las balsas, y de casas de acecho para observar los pájaros. Verá garzas reales, garcetas, pollas, y muchos patos de todo tipo. Se trata de un paseo llano y agradable. Para todos los públicos. Poca sombra. Protéjanse del sol. Caminando un poco más pueden llegar hasta la playa. Un aviso: los niños estarán mucho menos interesados en las lagunas y los pájaros que en los aviones. De hecho observar los aviones, aterriza uno cada tres minutos, es un espectáculo impresionante. Pasan encima de la cabeza, a pocos metros, ¡parece que podrías hasta tocarlos!. La otra zona sería la del Remolar y Filipinas. Desde Barcelona o Castelldefels, por la autovía C-31, hay que desviarse en la salida Viladecans – Las Filipinas. Desde Viladecans, hay que tomar el Camino del Mar que nos llevará, si vais siguiendo bien las indicaciones de las rotondas, al Espacio Natural Remolar-Filipinas. Este es otro magnífico lugar para descubrir la naturaleza y los pájaros con sus hijos e hijas. Quizás mejor que el otro. La laguna del Remolar, muy bien conservada, y el espacio de Filipinas, fue lugar habitual de caza de patos de la burguesía barcelonesa. Hoy es una delicia pasear. Hay buen aparcamiento, buena zona para comer, y un centro de interpretación. Allí le darán un mapa con itinerarios e informaciones sobre el Delta. Los recorridos son cortos. Encontraréis observatorios bien equipados. Pueden completar la visita con un paseo hasta la riera de Sant Climent y la playa de Viladecans o Gavà, desde el aparcamiento. Los espacios naturales están abiertos de primera hora de la mañana hasta la puesta de sol. No os perdáis estas maravillas junto a Barcelona. No hemos comido nunca en El Prat, está muy cerca de casa, pero en la web hay muchos restaurantes, y los espacios, lugares para hacer pic-nic.

El Pic de Midi de Bigorre alça la seva massa impressionant damunt la plana del nord dels Pirineus. La seva ombra domina les comarques antigues de la Bigorra, Cominges, Soule, mitja Occitània. És un gegant dels Pirineus, més poderós perquè està aïllat, sol, poderós. La seva mole arriba a més de 2.800 mts d’altura. És un mirador excepcional. Des del seu pic podreu veure, en un dia clar, tota la serralada fins el mar: Aneto, Vignemale, Perdiguero, Possets, Perdut, Taillón, Maladeta… I vers París, la vista es pedrà a les palnes d’Aquitània, de Toulouse, de la Lomagne. Podeu pujar-hi des de l’estació d’esquí de La Mongie, mitjançant un telefèric que surt cada mitja hora, tot el dia. Bon aparcament. A dalt trobareu un museu metereològic, una estació astronòmica, restaurants, terrasses i la possibilitat de fer algunes petites rutes, agraïdes al màxim de paisatge. Una experiència única pels vostres fills i filles. Arribeu al Pic de Midi a través del vall de Campan, per Bielsa i el túnel. Baixeu a Arreau, on teniu un bon hotel: l’hotel d’Anglaterre, i passeu el coll d’Aspin, fins Campan. D’allà a La Mongie. Si voleu passar uns dies per allà, penseu en pujar el Tourmalet, (no cal que sigui en bici), o descansar a Balnea.

El Pico de Midi de Bigorre alza su masa impresionante sobre la llanura del norte de los Pirineos. Su sombra domina las comarcas antiguas de la Bigorra, Cominges, Soule, media Occitania. Es un gigante de los Pirineos, más poderoso porque está aislado, solo. Su mole llega a más de 2.800 mts de altura. Es un mirador excepcional. Desde su pico podréis ver, en un día claro, toda la cordillera hasta el mar: Aneto, Vignemale, Perdiguero, Possets, Perdido, Taillón, Maladeta … Y hacia París, la vista se pierde en Aquitania, Toulouse, la Lomagne. Pueden subir desde la estación de esquí de La Mongie, mediante un teleférico que sale cada media hora, todo el día. Buen aparcamiento. Arriba encontrarán un museo metereológico, una estación astronómica, restaurantes, terrazas y la posibilidad de hacer algunas pequeñas rutas, agradecidas al máximo de paisaje. Una experiencia única para vuestros hijos e hijas. Lleguarán al Pico de Midi a través del valle de Campan, por Bielsa y el túnel. Bajen hasta Arreau, donde tienen un buen hotel: el hotel de Anglaterre, y pasen el col d’Aspin, hasta Campan. De allí a La Mongie. Si desean pasar unos días por allí, piensen en subir el Tourmalet, (no hace falta que sea en bici), o descansar en Balnea.

Oilwatch s’autodefineix com una “xarxa de resistència a les activitats petrolieres als països tropicals”. Creada el febrer de 1986 a Quito, avui dia la composen membres de més de 50 països. La xarxa va néixer amb l’objectiu de desenvolupar estratègies globals de les comunitats afectades per l’activitat petroliera, així com per a donar suport als processos de resistència de les comunitats afectades.

La xarxa serveix per intercanviar informació sobre les operacions de les companyies petrolieres i sobre els moviments de resistència i les campanyes internacionals contra les empreses extractives. Oilwatch busca augmentar la conciència ambiental a nivell global, mostrant els impactes que l’activitat petroliera té sobre els boscos tropicals i les poblacions locals, establint, a més, el vincle amb la destrucció de la biodiversitat, el canvi climàtic, la violació dels drets humans, i el paper dels organismes internacionals financers.

La web d’Oilwatch té enllaços a les webs regionals de Sud-amèrica, Amèrica Central, Àfrica i del Sud-est Asiàtic. Podem trobar diferents recursos documentals, com ara un butlletí de notícies, llibres i documents tècnics que es poden descarregar, mapes específics sobre el petroli a cada regió, una galeria fotogràfica, videos, i enllaços a diverses campanyes i organitzacions mediambientals.

També et pots afegir a campanyes específiques contra actuacions petrolieres, així com fer donacions a la xarxa per al seu manteniment. Sens dubte, un recurs interessant i un exemple de les possibilitats d’ús d’internet com a xarxa social i política de caire global.

Si us interessa conèixer més sobre la indústria del petroli, i les seves conseqüències polítiques, socials, econòmiques i ambientals, al catàleg del CD2 també podreu trobar diferents recursos bibliogràfics sobre el tema. I si vols conèixer amb profunditat un exemple de lluita contra les transnacionals petrolieres duta a terme per una comunitat indígena, et recomanem visitis la web de Sarayaku. Una comunitat de l’Amazonia Equatoriana que ha estat posada com exemple exitós de defensa dels drets sobre la seva terra, i que va denunciar la companyia CGC davant de la Cort Inter-americana de Drets Humans.

Site-ul oficial al Comisiei Centrale a Arbitrilor a anunţat baremurile finale ale arbitrilor pentru sezonul 2009/2010. Astfel, un central urmează să câştige 5.340 lei pentru fiecare partidă condusă în Liga I. Indemnizaţia fiecărui arbitru asistent la un meci din Liga I este de 3.560 lei, arbitrul de rezervă are un barem de 1.334 lei, iar observatorul oficial, 1.649 lei. Pentru un meci condus în Liga a II-a, un arbitru central câştigă 952 lei, asistenţii câte 767 lei, rezerva 200 lei, iar observatorii de arbitri şi de de joc câte 656 lei.
În Liga a III-a, un arbitru de centru este răsplătit cu 315 lei, asistenţii cu câte 205 lei, iar observatorii cu câte 155 lei. Pentru Liga I de fotbal în sală, arbitrii primesc câte 90 euro, în timp ce al treilea oficial va încasa 35 euro. Observatorul meciului are un barem de 60 euro. În Liga a II-a, arbitrii primesc câte 60 euro, în timp ce observatorul are un barem de 40 euro. La juniori şi fotbal feminin, arbitrii de centru au un barem de 95 lei, iar asistenţii 65 lei.

 
 Multi traiesc, fie in trecut- evocandu-si clipele trecute intr-o analiza a lui ”ce-ar fi fost daca ?”  fie proiectandu-se in viitor cu   ”ce-ar fi daca ?” 
   Si cand se mai intampla cate-o accidentala revenire la prezent, numaidecat se gasesc preocupari prin care e anulat eu-l din spatele trairii !
Se suprima astfel constientizarea directa a clipelor frumoase din prezent, clipe ce dau farmec vietii !

  De pilda, vizionarea unui film in care actiunea personajelor captiveaza un constient depersonalizat, lasand doar pe seama subconstientului contactul cu realitatea.
Priviti proiectia respectiva, dar nu sunteti acolo – in sala !
Si nici in pelicula !
 Sunteti doar niste observatori racordati unor trairi – altele decat cele apartinatoare firescul vostru.  
Deci voi, cei care va pierdeti timpul prin cinematografe - renuntati la astfel de surogate !

 Cu exceptia filmelor 3D desigur !

Ahir vam presentar als mitjans de comunicació l’Informe sobre la situació de la llengua catalana (2005-07) (pdf)

La conclusió (a mode de titulars per a periodista;) es pot resumir en 4 punts:

• Creixement poblacional molt important arreu dels territoris de llengua catalana
  • Basat en la immigració
• 9 milions saben parlar català
  • Però només la meitat l’han aprés a la llar. La restà incorpora el català al llarg de la seua vida (escola, carrer…)
• Per tant, el català atrau nous parlants
• Però trobem algunes àrees on la situació és de risc:
  • A part de les que ja coneixíem, com la Catalunya del Nord i l’Alguer, s’incorporen les notes d’anteció a les zones urbanes del País Valencià (sobretot l’Àrea metropolitana de València)

• Nota de premsa
• Repercussió a la premsa de l’Informe sobre la situació de la llengua catalana 2005/07

Invitados Independientes
- Bosch & Simons

- Tseng Wei-Hao

- Lucía Hervás
- Parts and Labor
- Karen Rubio

After the Revolution
- Nano 4814
- Blu” target
- Sam 3
- Jorge R. Gerada
- Eltono
- Filippo Minelli
- Samuel François
- The Greeneyl
- Olivier Kosta – Théfaine
- Escif” target

Emisiones de Origen
- Galería Luis Adelantado
- Miguel Rael
- Espai Visor
- Marta Soul
- Galería Valle Ortí
- Fermin Jiménez Landa
- Galería Rosa Santos
- Daniel Palacios
- Galería Tomás March
- Curro González

UPV
- Laboluz

About:Blank 6.0
- Zbigniew Karkowski
- Kasper T. Toeplitz
- Le Dépeupleur
- Manu Holterbach
- Disinformation
- Jana Winderen
- Francisco López
- Jean François Laporte
- Thomas Ankersmit
- Jorge Castro
- Michael Northam
- Loren Chasse

     Arriba el dimecres i, amb ell, el programa 307 d’El crepuscle encén estels · IB3 Ràdio, 20:00 ·. En el Crepuscle, que som molt donats als Asteroides, vàrem comentar l’estiu passat la notícia que en Rafel Nadal ja en té un, d’asteroide: el 128.036, batiat amb el seu nom per l’Observatori Astronòmic de Mallorca.  Avui en dia en Rafel és, a nivell mundial, el símbol més contundent de Victòria, …a pesar que perdi qualque final de tant en tant, perquè així recordem que és humà, no diví.  

De fet, Nadal és la imatge de Nike, una multinacional nordamericana de material esportiu que deu el seu nom a Niké –filla adoptiva de Zeus– símbol del triomf dels atletes olímpics i coneguda pels romans, naturalment, com a Victòria. Aquesta Niké també té el seu asteroide, com en Nadal, però el va batiar així (el 1891) l’astrònom francès Auguste Charlois, …i li va correspondre el nombre 307. 

307, precisament, com Crepuscles comptam fins el dia d’avui

Criza gazelor pare sa ajunga la sfarsit. “Echipa de observatori a UE a ajuns in Ucraina astazi . Echipa a inceput sa lucreze la punctul central de la Ukrtransgas, la Kiev.

Acest lucru inseamna ca toate conditiile convenite cu liderii Uniunii Europene, Rusiei si Ucrainei sunt indeplinite pentru o reluare imediata a livrarilor de gaz rusesc destinat clientilor europeni”, a declarat Comisia intr-un comunicat. Primii cinci observatori europeni responsabili cu monitorizarea tranzitului de gaz rusesc pe teritoriul ucrainean au ajuns ieri la Kiev, a declarat reprezentanta Uniunii Europene in Ucraina, citata de AFP si preluata de Mediafax. “Cinci membri ai echipei sunt deja aici”, a declarat purtatorul de cuvant al reprezentantei, David Stulik. Ceilalti emisari europeni s-au reunit in prezent la Berlin pentru a “decide cu exactitate unde vor fi mobilizati acestia”, a precizat oficialul.
In total, 18 reprezentanti “ai companiilor europene de gaze si ai Gazprom” impreuna cu “cel putin patru oficiali ai UE” vor sosi in Ucraina “in viitor”, a adaugat Stulik.
Observatorii vor fi mobilizati in statii de masurare din Rusia si Ucraina. Observatorii rusi vor participa la aceasta misiune in Ucraina, in timp ce observatorii ucraineni vor fi prezenti alaturi de cei europeni in Rusia.
Presedintele rus Dmitri Medvedev a declarat ca Rusia va relua livrarile de gaze catre Europa prin Ucraina dupa semnarea unui acord oficial privind infiintarea misiunii observatorilor.
Presedintele Naftogaz a declarat ca primele livrari de gaze vor fi facute catre Bulgaria, practic, cea mai afectata tara de sistarea livrarilor, aceasta depinzand 100% de gazele rusesti. De altfel, un grup de eurodeputati a indemnat Comisia Europeana sa sustina cererea autoritatilor bulgare de pornire a reactoarelor 3 si 4 ale centralei nucleare de la Kozlodui, relateaza site-ul Novinite.com. Initiativa apartine fostului raportor pentru Bulgaria Geoffrey Van Orden si este sustinuta de eurodeputatii Ari Vatanen (fostul pilot de raliuri), Jan Zahradil si Vladimir Urucev.
Sursa aici

Și pentru acest articol m-am gândit la o piesă care merge bine bine, zic eu.

Us adjuntem un article publicat al diari Expansión que ens facilita el butlletí del PTV en el què es diu que Barcelona s’acosta a la taxa d’activitat emprenedora dels EEUU segons l’informe de Global Entrepreneurship Monitor i l’Observatori de Barcelona.

Mişcarea Europeană cu sediul în str. Chitarei, nr. 19, sect. 3, reprezintă unul din ONG-urile care a selectat observatori pentru scrutinul al doilea al alegerilor locale din Capitală din data de azi, 15 iunie 2008.

Eu sunt unul din observatorii căruia i s-au promis 200 roni pentru prestaţia de observator. Am fost observator asemeni altor tineri în sect. 3 la o secţie de votare.

Una din obligaţiile pe care s-au angajat să o respecte a fost aceea de a plăti cei 200 roni seara, la sfârşitul închiderii secţiilor de votare, pe baza Procesului verbal eliberat de Preşedintele secţiei de votare, Proces verbal prezentat la sediul organizaţiei.

Împreună cu alţi colegi ne-am deplasat la sediul Mişcării Europene pentru a preda Procesele verbale şi a încasa cei 200 roni promişi. Dar cei de aici ne-au spus că abia mâine vom primi banii. A urmat un schimb de replici condus de partea vătămată, specific de mine şi încă câţiva. Am ajuns la un moment dat ca cineva din partea lor să mă agreseze fizic.

Din păcate cred că art. 12, cap. III din cadrul Statutului acestei organizaţii referitor la Scopuri şi obiective reprezintă un imens praf aruncat în ochii noştrii:

”Art.12 – Miscarea Europeana – Sectiunea Romana are ca principal obiectiv contributia la realizarea unei Europe unite, fondate pe respectul drepturilor fundamentale ale omului, pe principiile de pace, respectului libertatilor democratice, de solidaritate, pentru participarea cetatenilor la actul de decizie, pentru dreptul cetatenilor de a se informa si a fi informati, pentru actiunea actelor guvernamentale in favoarea cetatenilor, pentru promovarea valorilor civice, ale democratiei si statului de drept.” (Preluat de pe site-ul Mişcării Europene – www.miscareaeuropeana.ro)

Aceast ONG care promovează valorile europene şi respectarea „drepturilor fundamentale ale omului” şi-a dinamitat o porţiune fundamentală din Statut!!! E vax albina, stimaţi cititori!

Ar trebui să-şi ceară măcar scuze pentru nesimţirea infatuată de care au dat dovadă!!!!

DACĂ VE-ŢI FI SOLICITAŢI SĂ FIŢI SAU SĂ MAI FIŢI OBSERVATORI DESEMNAŢI DE ACEST ONG, ÎN SEMN DE RESPECT ŞI SOLIDARITATE REALĂ FAŢĂ DE CEI CARE AU LUAT ŢEAPA PROMISIUNII NEÂNDEPLINITE, REFUZAŢI INCLUDEREA DVS. ÎN CIUDA BANILOR PE CARE VI-I PROMIT.

Sunt foarte nerăbdător să văd mâine dacă îmi voi primi banii.

Astăzi am participat la instructaj-ul organizat pentru observatorii electorali de mâine, în Capitală. A fost o treabă dezorganizată. Bine că a venit stimabilu’ Adrian Vasile şi a mai pus osu’ la treabă. A…nu ştiţi cine este Adrian Vasile? Are şi blog. Click aici . Tipul mănâncă pâine de Secretar la Tineretul Social Democrat.

Parcă cei ce se ocupă de instructaj trebuiau să fie imparţiali, apolitici, incolori, nu? Retoric…

Se pare că nu a fost şi nu este aşa. Să fie PSD-ul partidul ce va păta (cu “sânge”) alegerile de mâine din Bucureşti? Spun asta pentru că nu albastru este culoarea care îi reprezintă pe psd-işti, ci roşul. Bine că şi-au schimbat culoarea. Nu de alta, da’ albastru nu era reprezentativ pentru istoria lor. Şi nu intru în amănunte. Continuarea e predictibilă.

D-le Adrian Vasile, credeai că mă intimidezi cu privirea?! Ha!

Nu ştiu de ce te-ai simţit ofensat? Dacă eşti psd-ist, reprezintă partidu’ cu fruntea sus! Sau nu te mai reprezintă?

En mi artículo sobre la Edugrafología del Papanek, había comentado la figura del flâneur, aquel que se introduce en la multitud, que pasea de manera ociosa, que observa y escribe. O como Walter Benjamin decía acerca de Baudelaire, aquel que va a hacer botánica al asfalto.

Salir a hacer botánica al asfalto es lo que quiero hacer con el Observatorio del Diseño. Obviamente no se tratará de salir a pasear de manera (aparentemente) ociosa, ni de escribir poemas, pero sí de introducirse en la multitud para observar y entender a las personas interactuando con los objetos y los espacios. Vamos a tratar de sacar a la luz sus motivaciones reales y el sentido que le dan al mundo a su alrededor. La intención es mostrar la manera en que la gente en el mundo real ser relaciona con el producto de nuestro trabajo. Etnografía le decimos a eso hoy en día.

Se tratará de observar el uso de objetos y espacios en el mundo real, para encontrar nuevas fuentes de información para el diseño. Buscamos observar y documentar experiencias en su contexto, para conectar a diseñadores y personas, a la larga esto servirá para diseñar mejor.
Para ayudarme a definir el plan tengo mi experiencia de años haciendo este tipo de investigación de usuarios, aunque esta vez será muy diferente porque la investigación no se realiza en el marco de un proyecto. También tengo como claro referente al brillante librito de Toughtless Acts?

Todo está bastante verde aún, aunque tengo muy claro que ésta será una de las líneas de actuación que propondré. Me queda definir bien la idea y luego venderla internamente.

Abans de començar a comentar cap exemple de manipulació, m’agradaria presentar una empresa similar a la fundació Underground. Es tracta de NePasPlier, una empresa que lluita, a través de campanyes publicitàries per denunciar tot allò que veu que va en contra de la població.

NePasPlier.

Exposen imatges per tot arreu, esteses pel terra, dispodades les unes al costat de les altres, en petites piles o embalades amb plàstics formant paquets provinents de la impremta, col·locats els uns al costat dels altres, sobre immenses taules blanques de taller.

A “la botida d’ultamarins d’art fresc” les imatges són productes de primera necessitat. És una necessitat rebuscar-les per tot arreu, conservar-les, col·leccionar-les, envoltar-se d’elles, fins i tot dedicar-les als qui ens estimem. Recull reproduccions d’obres d’art, anuncis d’espectacles, octavilles, flyers que han estat recol·lectats de llocs molt diferents, fins i tot de cubells d’escombraries. No són imatges polítiques, sinó que d’una banda n’hi ha de bellesa, de màgia, de poesia; i de l’altre, una estamperia trista, miserable, sense fantasia. La força visual és un corol·lari de la força de la ideologia mercant; del màrketing triomfant. Arrel de deixar-se intoxicar de tot això, trien desconfiar de la imatge; de totes: es mantenen a ratlla de tot el que veuen.

Neguen tota representació a combats i als propis ideals. S’obliden ràpid que la imatge i el signe no poden servir per altres coses que no siguin disfressar. També serveix per fer visible, per corregir les seves representacions, per establir equilibri. Resorgeix tot el que enganya per no veure, que ens impedeix veure’ns els uns als altres, que fa creure que la veritat de les coses cau del cel totalment emborratxada; per mantenir-la viva, intacta, a les nostres consciències.

Posen la força del signe de la seva part, tornant l’orgull de les seves conviccions. Ofereixen una multitud de suports petits i grans que permeten estar a una certa alçada. Piles d’enganxines i d’imatges encartonades demostren que ens havíem oblidat que una imatge que no té res per vendre’ns encara existeix. Una imatge que serveix per un mateix, que no mira de reüll.

Treballen en una sala poc ordinària, des d’on dominen tota la ciutat, amb un magnífic paisatge.

Es va instal·lar en una mena d’observatori de París. Fins i tot els qui no són grafistes aporten idees. “Mirar és triar.” És important observar no només amb la vista, sinó amb tots els sentits.

Les terrasses de l’Observatori no van tenir l’ús que l’arquitecte desitjava. Volia que els insquilins li donessin un ús col·lectiu. Coses que molts consideraven inútils prenen sentit. En aquest cas, probablement pagava la pena esperar, assegura l’arquitecte.

Per més informació podeu visitar: http://www.peripheries.net/article290.html