L’Ajuntament de Cunit està vivint una etapa important pel que fa a la prestació dels serveis a la ciutadania. Aquest dilluns s’ha obert al públic l’EMAP, la nova oficina d’atenció social personalitzada, i a finals d’any, l’OAC serà també una realitat. Dos nous puntals que milloraran el contacte amb la ciutadania.
La creació d’aquests nous i millors espais d’atenció respon a la nostra manera de governar en base a una gestió eficient, moderna i amb la màxima transparència.
Crear espais d’atenció integral a les persones és una de les accions prioritàries per a treballar en les línies socials. A més, és molt important oferir un punt d’atenció centralitzat on sigui possible rebre informació absolutament actualitzada i de qualitat en matèria ocupacionals, de creació de negocis, d’assistència social, de la gent gran, de salut, d’igualtat, i un llarg etcètera.
Sense dubte, grans reptes que acceptem amb valentia des de les administracions locals perquè volem continuar millorant en eficiència. És la nostra responsabilitat assumir les noves realitats del nostre municipi.
El creixement de Cunit ha fet necessari que l’Ajuntament aposti per la proximitat amb els veïns i veïnes. I així hem fet. El nostre objectiu? Continuar treballant per a Cunit i estar al costat dels cunitencs i de les cunitenques.

Article ha estat extret de L’Accent

Fa uns dies l’AJM i Maulets van alliberar un espai a Manresa, la intenció és fer-hi un Ateneu Popular. Malgrat que l’edifici es trobava en desús des de feia anys, els mossos d’esquadra van intentar desallotjar els joves de l’edifici. Això va comportar una concentració de suport fora la casa que dissuadí els mossos de desallotjar.

Ànims i a seguir lluitant contra l’especulació !

En aquesta pàgina hi ha tot tipus d’enllaços d’interés per la recerca d’ocupació, i eines i coneixements relacionats amb el tema: administracions públiques i d’altres organismes, sites de treball, llistes de caixes i  bancs, universitats i lliure coneixement, i biblioteques.

Administracions i d’altres organismes

• Ministerio de Política Territorial: enllaços a webs d’Organismes de l’Estat, Organismes Internacionals, Administracions Autonòmiques, Entitats Locals, etc. (http://www.mpt.es/enlaces.html)
• B.O.E., Butlletí Oficial de l’Estat (http://www.boe.es/)

—

• Generalitat de Catalunya (http://www.gencat.cat/)
• DIBA, Diputació de Barcelona (http://www.diba.es/)
• Consells Comarcals del Maresme (http://www.ccmaresme.es/) i La Selva (http://www.selva.cat/)
• Ajuntaments de Mataró (http://www.mataro.cat/), Calella (http://www.calella.cat/) i Pineda de Mar (http://www.pinedademar.org/)

Treball

• I.N.E.M., Servicio Público de Empleo Estatal (http://www.inem.es/)
  • Ofertes de treball públic del I.N.E.M. (http://www.inem.es/inem/enlaces/ofertas_epublico/)
• S.O.C., Servei d’Ocupació de Catalunya (http://www.oficinatreball.cat/socweb/opencms/socweb_es/home.html)
  • Cercador d’ofertes de treball (http://www.oficinatreball.cat/socweb/opencms/socweb_es/ciutadans/trobar_feina_rapid.html)
• X.A.L.O.C., Xarxa Local d’Ocupació (http://www.diba.es/slo/)
  • Cercador d’ofertes de treball (http://www.diba.es/slo/ofertes1.asp)
• Agencia Tributaria (http://www.agenciatributaria.es/)

Caixes d’Estalvis i Bancs d’España
Llistat de caixes d’estalvis i bancs (http://www.buscabancos.com/lista.htm)

Universitats i lliure coneixement

• Mapa de les universitats espanyoles (http://www.ua.es/es/internet/unimapa.htm)
• OpenCourseWare (http://es.wikipedia.org/wiki/OpenCourseWare): OCW Universia, és un exemple de les iniciatives que en els últims temps han emergit per a promoure l’accés lliure i sense restriccions al coneixement. (http://ocw.universia.net/es/)
  • M.I.T. OCW, continguts lliures del Massachusetts Institute of Technology (http://ocw.mit.edu/OcwWeb/web/home/home/index.htm)
  • U.O.C. OCW, continguts lliures de la Universitat Oberta de Catalunya (http://ocw.uoc.edu/)

Veure les corresponents llicències d’ús a cada site.

Biblioteques

• Llistat de biblioteques (http://www.uv.es/biblios/webs/web_Espa.html)
• Biblioteques DIBA, Diputació de Barcelona (http://www.diba.es/biblioteques/default.asp)

Aquesta entrada també és troba a la pàgina de “Treball i Feina” de la capçalera; amb un arxiu per descarregar, que és llegeix amb un editor de text.

Bona cerca!

Vista turística

Font:  http://www.spainviajes.com/stats/calella.jpg

Aquesta es la nostra primera entrada del bloc del curs SOC.

Aquí tens l’enllaç al cercador de cursos d’e-formació UOC-SOC del Servei d’Ocupació de Catalunya.

Font:  http://www.oficinatreball.cat/socweb/opencms/socweb_es/ciutadans/formacio/cursosUOC.html

Passejar pel meu municipi, on he crescut, on m’he fet com a cunitenca, representa per mi la possibilitat de reconèixer i viure cada dia el Cunit que estem fent entre totes les persones que, com jo, estan preocupades per un Cunit més solidari, més pròsper i més just. I no només son paraules, son també i fonamentalment sentiments, reflexions que em surten del cap, però també del cor. En aquests moments difícils, amb una situació de crisi molt important, em preocupa molt les dades d’atur, les estadístiques que diuen que a Cunit tenim 984 persones aturades registrades al Servei d’Ocupació de Catalunya (l’antic INEM). Però em preocupa més el que hi ha darrere de les estadístiques: els cunitencs i les cunitenques amb nom i cognoms i famílies senceres que no tenen feina, que busquen però no troben, que no tenen cap ingrés o que preveuen que en poc temps se’ls acabaran els ingressos procedents de l’atur o del subsidi. El dijous passat anava, com casi bé cada dijous, al “mercadillo” que es fa al nucli antic del nostre municipi. Dons bé, com dic, anava passejant i de sobte un jove matrimoni m’atura i em pregunta: “…es usted la alcaldesa de Cunit, no?…”; els vaig respondre: “…si, soy Judith, en que puedo ayudarles?, llavors em van explicar que, producte de la crisi, es van quedar a l’atur tots dos casi bé simultàniament, que tenien un fill petit, que no arribaven a final de mes i que tenien que demanar ajuda als pares per poder viure. Vaig interpretar que no només era una qüestió de diners, sinó que també era un tema d’orgull, d’autoestima, de rebuig a la dependència, de voler recuperar l’autonomia personal i familiar, la que van tenir un dia i que han perdut per la crisi. I aquesta jove parella és un reflex de la situació d’angoixa que estan patint els cunitenc i cunitenques que busquen però no troben feina. Soc conscient, com alcaldessa, que els municipis no tenen competència en las polítiques d’ocupació, que els ajuntaments no paguen els períodes ni els subsidis d’atur. Però també soc conscient que el fet de no tenir competències no em farà estar quieta, no m’aturarà. Des de l’Equip de Govern de l’ajuntament que presideixo impulsarem un Programa Municipal de Suport a l’Orientació, Formació i Inserció Laboral dotat amb pressupost per ajudar-vos a reorientar la vostra carrera professional, a formar-vos en sectors que estan creant ocupació i a acompanyar-vos en la recerca de feina. Treballarem per incrementar les probabilitats de que trobeu feina el més aviat possible. Pròximament tindreu a la vostra disposició aquest Programa que us ajudarà a pal•liar, temporalment i mentre no trobeu feina, la situació de dificultat per la qual esteu passant. Pensar en cóm puc ajudar-vos, però també la necessitat personal de fer-ho, em fa sentir bé, com alcaldessa i com a cunitenca. Un cunitenc o cunitenca en situació d’atur que busca feina i la troba em fa feliç, molt feliç. No ho dubteu.

Si el poder real sobre el futur del que un estudiant haurà d’aprendre a l’aula el té l’ANECA i no pas el Ministeri…

Ocupen el Ministeri per denunciar la pèrdua de control democràtic sobre l’ensenyament superior…

I ocupen l’ANECA, ja denunciada per Innovació I Ciència  pel seu obscurantisme i sensibilitat davant pressions antidemocràtiques a l’aprovació dels nous plans d’estudi…

Ocupen l’ANECA!!!

Crònica al Centre de Mitjans

Cobertura Acción Eje de Educación: Ocupada la Agencia Española de Evaluación de la Calidad y la Acreditación

La notícia segons la premsa del règim: Europa Press i ADN

A vegades es fa difícil descriure amb paraules els sentiments. Aquest cap de setmana ha estat un d’aquests moments que el perceps com important pel municipi. Cunit s’ha lluït durant tres dies de joia en forma de la primera Fira multisectorial.

Els esforços de més d’un any s’han materialitzat en un èxit més que rotund, no esperàvem que més de 30.000 visitants passessin per la primera fira. Totes les mirades s’han adreçat a Cunit. Una gratificant recompensa a la feina ben feta, a l’esforç compartit entre l’Ajuntament, l’ACEC i l’Associació d’Artesans i totes les persones que hi han participat.

La Fira de Cunit-1a edició ja ha passat, la primera experiència d’aquest tipus que hem tirat endavant. Jo no oblido les cares de satisfacció de comerciants i empresaris, atrafegats però molt contents per trobar moviment en temps de crisi.

El nostre afany era que famílies senceres gaudissin de venir a la Fira. Mentre que fills i filles participaven en les activitats infantils, amb l’alegria dels nens i nenes; la néta, el cosí, la tieta o una veïna desfilava damunt la passarel·la. La mare o el pare miraven les parades comercials i d’artesans. Un o l’altre, aprofitaven per mirar la moto, el moble, l’embotit, la joia o qualsevol element del llarg etcètera d’oferta.

El més important ha estat veure el fruit de tanta preparació en forma de resultats comercials, tangibles. Molts expositors m’han expressat la seva satisfacció. Volíem que fos un aparador del municipi i efectivament ho ha estat. I molts comerciants ja pensen en la fira de l’any vinent. Això és empenta!

La Fira ha servit per a potenciar el comerç local i també s’han enfortit els llaços d’unió entre els nostres empresaris, hem projectat que Cunit és un municipi pioner i que està a l’alçada de ciutats més grans. Aquests han estat dies d’il·lusions compartides. Per qui, com jo estimem Cunit, avui és un gran dia.

Aquesta és la nostra aposta de futur, un Cunit amb projecció comercial i d’emprenedoria. Per això hem consolidat les polítiques d’actuació en ajuts directes i indirectes al teixit comercial, als emprenedors i en polítiques formatives. Apostem per a un Cunit que sigui creador de llocs de treball i que dinamitzi dia a dia les seves empreses, tot comptant amb personal format de Cunit.

Amb il·lusió, engeguem el projecte del mercat que portarà llocs de treball a Cunit. Engeguem la zona hotelera que proveirà de més oferta per atreure turisme de qualitat i més llocs de treball. Engeguem els projectes ZP per generar llocs de treball a Cunit. Estem creant i crearem més llocs de treball, és el que ara toca.

I com no! Per la vostra ajuda a la Fira, us dono les gràcies a tots i totes els i les visitants. Gràcies a les associacions comercial i d’artesans. Gràcies a tots els participants, expositors i cossos tècnics. Gràcies al suport de la Generalitat de Catalunya i del seu Delegat, Xavier Sabaté, que ens va acompanyar en la inauguració.

Ens veiem l’any vinent? Seguirem treballant pel futur de Cunit.

Per centrar-nos en antecedents i motivacions que ens porten a dur a terme aquest projecte hem de tractar quatre punts importants que reflecteixen l’actualitat del Solsonès i analitzar quines són les conclusions que podem treure  després del procés participatiu del PAI. Ens hem adonat que la conjuntura econòmica és un reflex de la preocupació de les persones i entitats que col.laboren en aquest projecte.

L’economia a Solsona:
El Solsonès ha estat tradicionalment un territori basat en l’economia agraria, al qual la industrialització tardana del s.XX va fer arribar grans empreses als caps comarcals. La creixent terciarització de l’economia a nivell català també s’ha deixat notar de manera progressiva a la comarca, i el sector de la construcció ha gaudit d’una expansió en els últims anys que sembla ja finalitzada.

Bastant tancada en si mateixa, la comarca no ha patit en els últims anys uns índex d’atur gaire elevats; no obstant això, en un context actual més ampli de crisi econòmica, sembla que la situació empitjora i presenta un futur immediat amb importants complicacions.

L’economia als petits municipis rurals:
Tot i que l’economia comarcal del sector agrari cada cop té menys pes, les economies dels petits municipis rurals continuen essent fonamentalment agràries, amb 11 municipis amb més del 30% dels ocupats en el sector, 7 d’ells superen el 40%.
Segons dades de l’últim cens agrari, la majoria de les explotacions agràries generaven salaris inferiors a la renda de referència. És aquesta manca de rendibilitat econòmica la que ha empès als petits i mitjans propietaris a triar entre dues opcions: diversificar la seva renda (turisme rural majoritàriament) o bé abandonar l’explotació. La causa principal d’abandonament és l’inexistent relleu generacional.

La mobilitat per motius ocupacionals:
Pel que fa als desplaçaments per motius laborals, l’any 2001 gairebé tres quartes parts dels ocupats del Solsonès treballaven a la mateixa comarca. Si atenem al perfil professional d’aquells que s’han de desplaçar fora de la comarca per treballar, observem la llista de categories de tècnics i professionals científics i intel·lectuals, seguit de la de tècnics i professionals de suport.

Formació al Solsonès:
Els nivells d’instrucció del Solsonès són lleugerament inferiors als de la mitja catalana. Tot i que aquesta dades ja està canviant és ben cert que hi ha una manca de formació a la comarca. Actualment ja hi ha més persones formades i ja hi ha entitats a Solsona que treballen per oferir una sèrie de cursos a la població, tot i així s’hauria de poder estendre a la resta de la comarca per oferir noves oportunitats a tothom i així potenciar i dinamitzar la resta de territori.

Aquest marc econòmic i social ens deixa palès que el Solsonès necessita una reformulació a nivell d’ocupació. El territori necessita noves oportunitats de treball per poder fer front a aquestes mancances ja siguin a nivell econòmic, com a nivell generacional i social.

Tota aquesta realitat és sentida per les entitats i persones que assistirem a la trobada i que traslladarem també en el procés participatiu que ofereix el projecte ‘Implementació Participativa del PAI del Solsonès’, coordinat per l’Arada. Aquest projecte pretén iniciar el treball en les accions que es creuen més importants del Pla d’Acció Integral del Solsonès, resultant d’un altre procés participatiu. En aquest les entitats proposen aquelles accions que creuen més importants, les plasmarem en un punt posterior. Entre els resultats sorgí la possibilitat de  reutilitzar les escoles rurals amb altres finalitats. Potenciar-ho com a centre cultural i social del municipi, poder fer una biblioteca, una aula de formació de noves tecnologies obert a tothom, cursos específics per a empresaris agrícoles, aula polivalent,… etc.

Les entitats que formen part del grup de treball del projecte són el Telecentre del Centre Tecnològic i Forestal de Catalunya i l’Associació l’Arada. Ambdós tenen una llarga trajectòria en la dinamització de centres.

]]> http://blochs.wordpress.com/2009/05/28/el-bloc-jove-inscriu-el-govern-de-camps-en-les-llistes-de-latur/ Thu, 28 May 2009 13:13:34 +0000 blochortasud http://blochs.wordpress.com/2009/05/28/el-bloc-jove-inscriu-el-govern-de-camps-en-les-llistes-de-latur/

El BLOC JOVE ha denunciat avui la desatenció que viuen els més de 58.000 joves valencians i valencianes que s’han quedat sense ocupació a causa de la crisi econòmica i que en l’actualitat tenen opcions nul•les de trobar treball. Els joves valencianistes han protagonitzat una acció davant l’oficina del SERVEF-INEM de Joan Llorenç de València, en la qual han inscrit simbòlicament al president de la Generalitat Valenciana, Francesc Camps, a les llistes de l’INEM.

Per a Vicent Sánchez, Secretari General del BLOC JOVE, “no han existit iniciatives per part del Govern de Camps per tal de fomentar l’ocupació juvenil al País Valencià”. Per a Sánchez “Camps i el seu equip de govern han estat més ocupats en tractar de justificar la seua implicació en la trama Gürtel que en solucionar els problemes de la joventut valenciana” i si aquesta situació continua “li volem proposar al Govern Valencià que òmpliguen els fulls d’inscripció a l’INEM i que dimitisquen per deixar lloc a un Govern que puga atendre millor les necessitats de la població”.

Amb aquesta acció els joves del BLOC han iniciat una campanya anomenada LA PUTA CRISI (www.laputacrisi.com) amb la qual pretenen denunciar la greu situació en què es troben els joves treballadors del País Valencià i que culminarà amb la presentació d’una moció a les Corts i als Ajuntaments valencians per tal d’exigir que el Govern Valencià inicie un procés de reflexió amb els agents socials, polítics i econòmics per tal d’arribar a un Pacte Valencià per l’Ocupació Juvenil, que permeta la planificació de creació de llocs de treball i de la inserció laboral, el seguiment de l’ocupació i la gestió de programes de formació i reorientació professional.

Governs irresponsables

Els joves valencianistes han considerat com a “irresponsable i de falta de respecte a la democràcia” l’actitud dels governants actuals, tant els del PP valencià “per continuar defensant un model social i econòmic basat en la rajola que ens ha portat a liderar els rànquings de destrucció de llocs de treball” com el del Govern Socialista de Zapatero “per limitar-se a realitzar polítiques de maquillatge per eixir del pas, en compte d’apostar per un nou model econòmic més productiu a mitjà i llarg termini”. D’aquesta manera, segons ha apuntat Vicent Sánchez, estan permetent que la societat valenciana “tinga una generació de joves castigada per un model econòmic que no han elegit i desprotegida davant el greu problema de la desocupació”.

El cap de llista del BLOC en la Coalició per Europa defensa “una política de flexiseguretat com la que du a terme Alemanya, i que li està donant bons resultats”.

El cap de llista del BLOC-Coalició per Europa diu que “volem potenciar a Europa el model de ciutat mediterrània, dinàmica i convivencial, vertebrada a l’entorn del comerç

El cap de llista del BLOC-Coalició per Europa, Enric Nomdedéu, ha declarat que “Europa és una realitat en canvi constant en un món globalitzat, i s’ha d’enfrontar a nous reptes: la mundialització de l’economia, l’evolució demogràfica, el canvi climàtic, l’abastiment d’energía i fins i tot les noves amenaces per a la seguretat. I els estats membres no estan en condicions d’afrontar en solitari tots aquests nous reptes. Només l’esforç col.lectiu a escala europea permetrà fer-ho. Per tal d’assolir-ho, Europa s’ha de modernitzar. Calen instruments eficaços i coherents, adaptats no només al funcionament d’una Unió que s’ha ampliat de 15 a 27 membres, sinó també a les ràpides transformacions del món actual. Davant de la crisi actual, calen actuacions decidides i innovadores que donen resposta a la situació, que siguen útils per a crear riquesa i repartir-la solidàriament, i que alhora fomenten la creació d’ocupació en una Europa que hauria d’eixir enfortida de la crisi”.

Nomdedéu ha assegurat que “front a les polítiques de l’especulació i el “pelotazo”, a què ens tenen massa acostumats el PP i el PSOE, en el BLOC i en el conjunt de la Coalició per Europa donem un decidit suport a l’economia productiva, com a font de generació de riquesa i ocupació, i a totes aquelles mesures que incidisquen en el dinamisme de les empreses. Apostem pel model de comerç urbà de petita i mitjana empresa, que permet preservar un model de creació de riquesa i ocupació com a exponent de la iniciativa i del caràcter emprenedor del nostre país. I, justament per això, volem potenciar a Europa els valors del model de la ciutat mediterrània, dinàmica i convivencial, vertebrada a l’entorn del comerç. Per això apostem per l’adopció de mesures en el si de la Unió que potencien la creació i desenvolupament d’empreses innovadores”

Nomdedéu ha assegurat que “cal tindre també en compte el model de comerç urbà de proximitat, com a model de font de redistribució de la renda i de creació i manteniment de treball autònom, tan important al nostre país, i tan maltractat per les successives administracions espanyoles. El nostre objectiu és contribuir a fer que Europa, i per tant el País Valencià dins d’ella, siga capaç d’un creixement econòmic durador i sostenible, acompanyat d’una millora quantitativa i qualitativa de l’ocupació i d’una major cohesió social.

Vicent Sánchez, Secretari General del BLOC JOVE “Els i les joves del País Valencià hem heretat un sistema polític corrupte, un sistema electoral que no ens apanya i un model econòmic en fallida. Estem assisint a la perversió dels valors democràtics i davant aquesta situació tenim el paper de regenerar la societat, de rejuvenir les organitzacions culturals, sindicals i polítiques, i prendre part de totes accions dirigides a transformar la nostra societat i avançar cap a nous valors. I els actes del 9 de Maig són noves oportunitats per fer-ho”.

El dissabte 9 de maig Acció Cultural del País Valencià (ACPV) convoca una manifestació per commemorar l’entrada de les tropes de Felip V a València (esdevinguda el 8 de maig de 1707, després de la derrota d’Almansa del 25 d’abril) i, amb ella, l’inici de la pèrdua del nostre autogovern. La manifestació eixirà de la plaça de Sant Agustí de València a les 18 h i recorrerà el centre de la ciutat.

El lema de la manifestació d’enguany és “Junts podem!”, i amb ell Acció Cultural

-constata la crisi del model social i econòmic impulsat per l’actual Govern valencià, fet que implica que la crisi econòmica que pateix tot el món tinga uns efectes molt més greus en el nostre país

-denuncia la creixent degradació que pateix la democràcia al País Valencià, amb exemples tan greus com el tancament dels repetidors de TV3, els casos de corrupció que impliquen ja fins i tot al president de la Generalitat i els insults i amenaces per part de càrrecs públics als ciutadans (com és el cas dels insults del president de la Diputació de València al conjunt del professorat)

-i fa una crida al treball conjunt per la necessària regeneració democràtica que necessita el PaísValencià, i per revertir una política cultural, social i econòmica que agreuja els efectes de la crisi, ignora les demandes ciutadanes, discrimina la llengua i la cultura i alimenta un autoritarisme creixent.

És per tot això que Acció Cultural ha decidit donar tot el protagonisme enguany a les organitzacions juvenils valencianes. Joves d’Acció, Joves Socialistes del País Valencià, BLOC JOVE, Joves d’Esquerra Unida, JERPV, Joves amb Iniciativa, Joves de CCOO, Joves d’UGT, Intersindical Jove i Bloc d’Estudiants Agermanats i Joves de Ca Revolta s’han unit per aprovar un Manifest conjunt, encapçalar la manifestació del 9 de maig (els seus representants duran la primera pancarta) i fer el parlament final de la manifestació.

D’aquesta manera, les organitzacions juvenils valencians donen un exemple de treball unitari, generós i positiu que ha de tenir continuïtat. Els joves, que són el futur, mostren al conjunt de la societat valenciana, i a les seues organitzacions culturals, sindicals i polítiques, el camí a seguir per a fer possible un canvi de cicle social i polític al País Valencià.

Aquests dies s’han fet públiques les dades de la EPA. Unes dades que certament fan por, perquè ja són 4 milions de persones les que estan en situació d’atur. Tots i totes coneixem persones que han patit un ERE, no se’ls ha renovat un contracte o, simplement, treballaven en una petita o mitjana empresa que ha hagut de tancar.

Jo mateixa podria explicar desenes casos de persones que em venen a veure a l’Ajuntament o em paren pel carrer per explicar-me la difícil situació per la que estan passant. I és en aquests moments quan ets més conscient de la responsabilitat que tenim les persones que estem al capdavant de les institucions.

La nostra obligació és la de cercar solucions a llarg termini, però també la de ajudar als ciutadans i ciutadanes a recuperar la normalitat en el més breu temps possible. Per això, m’he sorprès en llegir un article d’opinió en un diari de tirada nacional en el que es qüestionava l’eficàcia de les contractacions del Fons d’Inversió Local, justificant que destinava recursos a donar “pa per avui i fam per demà” en lloc d’invertir-los en grans plans més estructurals.

Gràcies als projectes que l’Ajuntament va presentar al FIL, a Cunit han aconseguit feina 50 persones. No és cap broma, són situacions econòmiques personals resoltes, són famílies que deixen de patir per pagar la hipoteca i són persones que tornen a recuperar la seva vida. 50 persones a Cunit, 447 al Baix Penedès i 215.959 al total de l’Estat.

En una situació de crisi econòmica com la que estem patint tots plegats, els esforços de l’Ajuntament que encapçalo se centren en dos grans objectius: incentivar les polítiques d’ocupació i formació, i augmentar la protecció social de la ciutadania, i ho estem aconseguint gràcies a la col•laboració amb la Generalitat de Catalunya i el Govern de l’Estat.

Albert Sales i Campos
Professor del Departament de Ciències Polítiques i Socials de la UPF
Activista de la Campanya Supermercats, no gràcies!

versión en castellano en la la página web de OMAL

Ja n’hi ha prou de xantatge amb el tema de la creació de llocs de treball! El 13 d’abril, el Periódico de Catalunya publica que “les grans superfícies han deixat d’invertir 3.000 milions” i que, en conseqüència “han deixat de crear 20.000 llocs de treball” a causa de les restrictives legislacions comercials de les comunitats autònomes. És com a mínim curiós que aquesta notícia revesteixi la més mínima actualitat, quan les mateixes xifres han estat repetides en els mitjans de manera cíclica des de fa anys en titulars com “Les grans superfícies tenen paralitzades inversions de 3.000 milions per les normes autonòmiques” (El Economista, 20 de febrer de 2007) o “La Llei de Comerç ha paralitzat 3.000 milions d’inversió” (ABC, 3 de novembre de 2002).

La font d’aquesta dada és l’ANGED (Asociación Nacional de Grandes Empresas de Distribución) que agrupa corporacions com Alcampo, Grupo Eroski, Carrefour, El Corte Inglés, Ikea o Fnac, entre d’altres. El que preocupa a l’organització patronal és que la Llei de Comerç de 1996 confereix a les comunitats autònomes la competència de donar llicències per obrir nous centres comercials i grans superfícies. Espanya té fins a l’1 de gener de 2010 per adaptar l’esmentada llei a la Directiva Bolkestein i en conseqüència el Ministeri d’Indústria fa temps que treballa en l’esborrany d’un nou text. Malgrat que algunes interpretacions de la Directiva europea apunten que no es podran exigir llicències especials a superfícies comercials de menys de 2.500 metres quadrats, tot sembla indicar que, en la proposta del Ministeri, les comunitats autònomes seguiran administrant les llicències per obrir establiments i centres que excedeixin aquesta mida i que podran establir si un establiment o centre de mida inferior requereix llicència en el cas que tingui un impacte negatiu sobre l’urbanisme o el medi ambient.

D’aquí que la patronal s’afanyi a recordar-nos que si els coarten les inversions deixen de generar llocs de treball. Davant d’aquest intent de convèncer-nos de la necessitat de permetre la lliure obertura de centres comercials i grans superfícies, és extremadament saludable donar una ullada a les xifres. En l’època de les vaques grosses, es calculava que a l’estat espanyol es tancaven a diari 11 petits comerços d’alimentació (Garcia i Rivera, 2007). El nombre d’empreses dedicades a la comercialització al detall s’ha reduït en aproximadament un 6% i aquesta reducció ha estat concentrada en les empreses de 4 treballadors o menys (Encuesta anual de comercio 2005. Instituto Nacional de Estadística, a www.ine.esa 1 de gener de 2009). S’estima que mentre l’any 1998 a l’estat espanyol hi havia 95.000 botigues (comerços de menys de 800 metres quadrats independents de cadenes i franquícies), el 2004 el nombre s’havia reduït a 25.000. En aquests sis anys doncs, han desaparegut 70.000 negocis. No entrarem ara en una discussió sobre les metodologies de càlcul però amb aquestes dades a la mà seria convenient, si més no, posar en qüestió que el saldo en la creació d’ocupació atribuït a l’obertura de grans superfícies sigui positiu. Tot això sense entrar en el debat de la qualitat dels llocs de treball creats.

A banda de la creació i destrucció directa d’ocupació, l’activitat comercial té la seva repercussió en el teixit econòmic local del lloc on es realitza. Mentre els petits comerços contracten una sèrie de serveis professionals oferts per treballadors autònoms o per altres petits negocis (des de lampisteria fins a representació legal, passant per assessorament fiscal), les grans superfícies i les cadenes tenen aquests serveis centralitzats en les seves oficines centrals, lluny de l’espai social on es desenvolupa l’activitat comercial. Als Estats Units, hi ha treballs de referència que posen en relació la presència de superfícies comercials del gegant de la distribució Wal-Mart amb el deteriorament del capital social local i la desintegració de les xarxes de petites i mitjanes empreses (Goetz i Rupasinga, 2006). La destinació dels beneficis generats per l’activitat comercial de les grans superfícies tampoc té un impacte gaire positiu per l’economia local. Les empreses transnacionals destinen els beneficis a inversió en els mercats financers internacionals. Per contra, el botiguer de barri invertirà en productes financers només després d’haver cobert les seves necessitats a partir de l’intercanvi comercial. Un estudi realitzat per Friends of the Earth al Regne Unit estimava que el 50% del que gastem en petits comerços retorna a l’economia local mentre que la taxa de retorn de la despesa a les grans superfícies és del 5% (La Trobbe, 2002). En relació al retorn dels beneficis a la societat, no podem oblidar que el poder acumulat per les grans corporacions permet pressionar als poders públics per pagar menys impostos o inclús bloquejar polítiques impositives de forma unilateral. Entre 2004 i 2006, les grans superfícies de la ciutat de Barcelona van acumular un deute de 9 milions d’euros amb la Generalitat, negant-se a pagar l’impost establert l’any 2000 als establiments de més de 2500 metres quadrats (elEconomista.es, 11 de febrer de 2007).

La complexitat del tema ens permetria anar molt més enllà. A l’estat espanyol, la quota de mercat de les botigues tradicionals va passar entre el 1995 i el 2006 del 35,6% al 28.8%. Cinc grans cadenes de distribució controlen el 55% del mercat alimentari espanyol. Carrefour té una quota de mercat del 23,7%, Mercadona un 16%, Eroski un 7,4% (Garcia y Rivera, 2007). La concentració de poder en mans d’aquestes empreses limita la nostra capacitat d’accedir als productes i la capacitat de negociar les condicions comercials per part dels productors. L’impacte social i mediambiental de les grans cadenes de distribució representa uns costos que, analitzats detingudament, potser no volem assumir, però les alternatives desapareixen davant de la competència ferotge i deslleial de les empreses de distribució.

Referències:

Friends of the Earth (2005) Good neighbours? Community impacts of supermarkets a: http://www.foe.co.uk/resource/briefings/good_neighbours_community.pdf

García, F. i G. Rivera, M. (2007) “Supermercadolandia: el planeta de los supermercados” en Montagut, X. i Vivas, E. Supermercados, no gracias, Barcelona, Icaria editorial, pp. 11-23.

Goetz, Stephan J & Anil Rupasinga (2006), “Wal-Mart and social capital”, American Journal of Agricultural Economics 88, pp. 1304-1310.

Goetz, Stephan J & Hema Swaminathan (2006), “Wal-Mart and county-Wide poverty”, Social Science Quarterly 87 (2), pp. 211-226.

La Trobe, H. (2002) Local food, future directions, London, Friends of the Earth.

comprem menjar o plàstic?

Este matí ha tingut lloc a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de València l’acte en el qual s’ha donat a conéixer la manifestació unitària que convoquen diferents col·lectius pertanyents a l’Esquerra Independentista per al 25 d’Abril, que commemorarà “la desfeta d’Almansa i l’inici de l’ocupació espanyola ara fa 302 anys”, així com “els 70 anys de l’entrada de les tropes franquistes a la ciutat de València”, ha anunciat els promotors de la marxa.

La jornada començarà a les 18:00 hores del dissabte dia 25 d’Abril amb “una mostra de cultura popular a la Plaça de Sant Agustí”, punt des del qual arrancarà la manifestació mitja hora més tard. La marxa recorrerà els principals carrers del centre del cap i casal fins arribar a la Plaça dels Furs, davall de les Torres de Serrans, on se celebrarà un “acte polític” amb el qual finalitzaran les mobilitzacions.

Durant la roda de premsa, els promotors de la iniciativa han explicat que la manifestació s’emmarca en la campanya “300 anys d’ocupació, 300 anys de resistència”, que impulsa l’EI per tal de “denunciar la dominació i explotació espanyoles en el context de la nostra història”.

Al mateix temps, han subratllat que enguany a més de commemorar el 25 d’Abril, la marxa recordarà els 70 anys des que les tropes franquistes van entrar a la ciutat de València, així com també farà un especial èmfasi en la crisi econòmica, per tal com “la classe popular i treballadora catalana està patint en primera persona l’onada de retalls socials que comporta la crisi del sistema actual”, han afegit.

Jornades Facultat de Lletres de la UAB

]]> http://apropemnos.wordpress.com/2009/03/05/immigrants-a-barcelona-cronica-duna-precarietat/ Thu, 05 Mar 2009 22:53:30 +0000 kaetele http://apropemnos.wordpress.com/2009/03/05/immigrants-a-barcelona-cronica-duna-precarietat/

La vida después

El proper dijous 13 projectarem el documental “La vida después”, que narra l’experiència de tres immigrants a Barcelona, l’ocupació i el desallotjament de les antigues casernes de Sant Andreu, la precarietat, la feina i les contradiccions del primer món.

A continuació farem un debat amb els seus realitzadors, Óscar Malo Sánchez i Álex García Martínez, i també amb Atabbe Mané (CEPAIM), responsable del suport a pisos i espais sobrocupats de Sant Martí. També tindrem testimonis de persones que han viscut o viuen en assentaments o cases abandonades.

L’any 2008 passarà a la història com un dels més dramàtics quant a destrucció d’ocupació es refereix, especialment al País Valencià.

I és que, el balanç de tot l’exercici llança unes xifres demoledores. Segons les últimes dades del Ministeri de Treball , la Comunitat ha estat la que més expedients de regulació d’ocupació (ERO) ha registrat de tota Espanya amb un total de 1.286, és a dir, 829 més que l’any anterior i 411 per damunt que Catalunya, segona autonomia on va haver més ERO.

Així, com a conseqüència d’aquests expedients, 27.617 persones van ser a l’atur durant l’any passat. D’ells, 8.658 treballadors van perdre el seu treball de forma definitiva, 18.224 de forma temporal i 735 es van veure afectats per reduccions de jornada.

Per províncies, on més afectats va haver pels ERO a segut a València (16.379), seguida de Castelló (6.951) i Alacant (4.287).

El pes de la construcció

Sobre aquestes dades, el secretari d’acció sindical d’UGT al País Valencià, Carlos Calero, ha explicat que “no és d’estranyar que la nostra autonomia siga capdavantera en expedients de regulació. L’estructura econòmica està basada en la construcció. Açò va crear molta ocupació en el seu moment, encara que precari. No obstant això, ara s’estan destruint tots aqueixos llocs de treball amb més facilitat que es van crear”, explica.

D’aquesta forma, els sectors que més estan patint la crisi són «els relacionats amb la rajola, com el moble, la fusteria o la ceràmica», diu Calero.

Precisament, “localitats de Castelló com Vila-real, Onda o L’Alcora són les que més estan patint la crisi en el sector de la ceràmica, on s’han perdut més de 3.000 ocupacions“, assegura Vicente Nebot, secretari general de la federació de construcció de CCOO a Castelló.

La crisi de Ford, un lastre més

Els dos ERO aprovats a la factoria Ford d’Almussafes han propiciat “acomiadaments massius i tancaments d’empreses auxiliars, com Zodiac, que fabricava els coixins de seguretat”, explica Miquel Rosaleny, portaveu de CCOO. Les dades així ho confirmen. Octubre i desembre, els mesos en els quals es van iniciar els ERO, van ser els que més afectats van registrar amb 3.446 i 10.434.