ordinador « WordPress.com Tag Feed

dijous 12 de novembre • crepuscle 441 • Llorenç Valverde

escoltiveig — Fri, 13 Nov 2009 02:06:40 +0000

www.elgall.com/cataleg/publicacions/amorrats-al-teclat/ola o la família?

Si avui és dijous… toca tertúlia en el programa 441 d’El crepuscle encén estels · IB3 Ràdio, 21:00 · que estarà “Orbitant” “AMORRATS AL TECLAT”, el darrer llibre de LLORENÇ VALVERDE, catedràtic de Ciències de la Computació i Intel·ligència Artificial de la UIB, vicerector de la UOC, i matemàtic. Aquí sempre ens agrada jugar amb els nombres, i encara més si qui ens visita és un matemàtic. Un dels que ens dóna més joc és el 12. Dotze són els mesos de l’any; dotze hores té el rellotge; dotze eren les tribus d’Israel; dotze eren els apòstols; dotze ous té una dotzena… El producte dels divisors propis de 12 (1, 2, 3, 4, 6) és 144. 12 al quadrat és 144. I, si ho miram al revés, 21 al quadrat és precisament …441

…441, ja ho val, com Crepuscles comptam fins el dia d’avui

· IB3 ràdio en directe · http://streaming01.ib3radio.com:8000/ib3radio.mp3

TV3 LLANÇA UN NETBOOK

gaycat — Tue, 10 Nov 2009 15:33:28 +0000

Justament quan estic pensant en comprar-me un netbook avui m’assebento que TV3 ha llançat el seu propi NETBOOK. Val 329 euros i com a primícia té el sistema operatiu WINDOWS 7 EN CATALÀ. El model és blanc i porta molt contingut relacionat amb TV3. La veritat és que em fa certa gràcia aquest netbook (encara que com m’agrada molt l’anglès potser hauria de mirar no sigui que també existeixi el NETBOOK de la BBC)

La veritat és que aquest netbook el veig ideal per aquells nouvinguts a Catalunya i que vulguin aprendre català. El preu està molt bé trobo ja que ordinadors semblants valen uns 300 euros i no tenen cap contingut de TV3 ni Windows 7 en català.

De fet per mi l’ideal seria que WINDOWS et deixés triar la llengua i poder canviar-la a l’igual que un pot fer amb certs navegadors, a wordpress, etc.

Suposo que aviat veurem l’anunci a TV3 d’aquest netbook. Amb la pèrdua de televidents que estan patint les cadenes de televisió em sembla molt encertat que ofereixin aquest tipus de netbooks.

Fins i tot se m’ha ocorregut que estaria bé que les marques oferissin netbooks tunejats i a un preu més econòmic. A mi no m’importaria gens anar amb un netbook per tot arreu on posés CARREFOUR o DIA si així em surt més barat. O amb un escriptori que porta ja publicitat inclosa.

Amb un sistema operatiu que porti publicitat. En comptes de dir-te BIENVENIDO que et digués quelcom com DRINK COCA-COLA. Mentre em sortís més barat l’ordinador.

El netbook de TV3 té 160 GB de disc dur. Els netbooks que venien amb Windows XP tenien també 160 GB i si els compres amb Windows 7 tenen 250 GB (em refereixo als ACER de color que venen a tot arreu) El de TV3 suposo que surt també de preu perquè segueix sent de 160 GB encara que tingui Windows 7 I EN CATALÀ!
L’ordinador sembla ser que l’hauria fet VISACOMPUTERS.CAT.

Sembla ser que el netbook de TV3 a més de vendre’l a la botiga de TV3 (online) també el vendran per les botigues. Veurem aviat el netbook del Barça?

N’hi ha moltes botigues on ho venen, com per exemple l’FNAC, MIRÓ, BEEP. PCCOSTE.

—–

Ahir vaig veure el netbook de TV3 en una botiga del carrer Sepúlveda. La veritat és que estant el WINDOWS 7 en català potser també hagués estat bé un teclat en català. Desconec si existeixen teclats en català, però.

Call of Duty: Modern Warfare

manri — Thu, 03 Sep 2009 22:52:34 +0000

Un altre joc de la franquícia Call of Duty, la quarta entrega, però aquí hi ha algo de diferent… sí, l’empresa desenvolupadora, que és Infinity Ward, la mateixa que va encertar, i es que tots els premis que s’ha emportat el joc (millor joc de l’any, millor joc on-line de l’any, etc.) no els té gratuitament.

La qualitat gràfica del joc és indiscutible, però probablement amb aquest tipus de joc ja no hi hagi massa discussió entre uns i altres sobres això. El joc va més enllà. Comença per un mode història molt entretingut, molt intens. Comença amb l’aprenentatge d’un nou allistat a l’exèrcit, com en tots, però a la que selecciones el nivell de dificultat, comença la realitat… Per a cada missió et diuen quin personatge portes, ja que hi ha diferents fronts on trobar Khaled Al-Asad, el primer objectiu del joc. Però a partir d’aquí, tot va molt ràpid, doncs Al-Asad mai està on creus i s’ha d’anar ràpid…

Les pantalles on jugues tu són realment curtes, de manera que no dona temps ni de perdre’t ni d’haver de donar moltes voltes a un lloc… l’objectiu es fàcil i clar, tú l’has d’aconseguir, acompanyat de la teva tropa, si vols tenir èxit. Cada pantalla va lligada a la perfecció amb la següent amb una curta escena d’explicació de la missió mentre la videoconsola carrega tot el que ha de carregar i, endavant, segueix. No dic més, ja que no vull explicar res de la trama més enllà de la introducció, que no és altra cosa que això, la persecució d’un dels líders del grup ultranacionalista.

Cada missió està ambientada en un país, representat a la perfecció, sigui desert o selva; a més, hi ha suficients armes com per poder subministrar la que toca a cada bàndol, però sense abusar, de manera que et pots familiaritzar amb elles.

La banda sonora acompanya, sense molestar gens ni mica, i l’ambientació i els efectes sonors són senzillament genials (sobretot si jugues amb Dolby Digital).

La jugabilitat… excel·lent, a no ser que no puguis sortir del sistema antic (teclat i ratolí… com jo fa molts anys, la veritat és que costa al principi), però ràpidament et fas amb el control del joc i, tot i que potser la punteria falla al principi, tota la resta és extremadament còmode. A més, mai havia jugat a un joc que fes falta encarar a l’enemic disparant, que s’atacabin les bales, mirar al terra, agafar l’arma d’un enemic ja abatut i seguir disparant, tot sense dubtar ni una mica… realment, trepidant!

El que em va sorprendre més, però, no va ser l’argument, ni els efectes especials… El que realment enganxa és el seu joc on-line. Si el joc en sí pot arribar a ser curt (entre 8 i 10 hores de joc), el mode on-line no té fi, i no pararies de jugar. Tens disponibles els mapes on jugues la campanya (pots comprar a la botiga de cada consola, PS Store o Bazar Xbox), però crec que no fan falta, ja que a cada partida que jugues descobreixes un nou amagatall per situar-te com a franctirador, o una escala que va a parar a una habitacio on et pots situar i protegir així al teu grup en un cara a cara. A més, té molts mètodes de joc, per si et canses del “Duelo a muerte por equipos”, que es diu.

A destacar:

- Gran ambientació, grans gràfics, millor sonoritat, molt bona jugabilitat.

- Mode on-line excel·lent.

- Argument molt ben fet i molt adeqüat.

En contra:

- Potser, per als “jugones”, massa curt.

- En alguna missió hauria estat bé incloure una mica més d’estratègia, potser.

En definitiva, un joc de cap a peus que ha d’estar a la col·lecció de qualsevol que li agradin de debò els videojocs, i més si aquest tipus de videjoc també t’agrada.

Nota: imatges agafades del cercador web Google. Si algú reconeix la imatge i li molesta que l’hagi penjat, que avisi i la retiraré.

DICCIONARI D’ESTIU • 8. Anem per feina

escoltiveig — Wed, 26 Aug 2009 08:51:52 +0000

Benvolguts oients (i internautes): no sé si vos n’heu entemut… però els qui encara gaudiu de vacances teniu els dies comptats (d’aquí a una setmaneta acaba l’agost) i tornareu a fer feina en un no res, després d’unes “merescudes vacacions” (o n’hi ha que no ho són, de merescudes?; això em recorda aquelles notícies que titulen: “detinguda una falsa vident” …com si n’hi hagués d’autèntiques !!). VACACIÓ i VACANÇA, aquestes beneïdes paraules, són sinònims, i en català totes dues són ben correctes i admeses als diccionaris: vénen del llatí ‘vacatio’; vacació està documentada ja el 1507, molt abans que vacança. Com ja apuntà el prof. Jaume Corbera, per un excés de descastellanització s’ha estès darrerament “vacances” però és igual de lícit i genuí parlar de “vacacions”.

FER FEINA. Quina expressió més guapa! “Qui no fa feina no menja”, “Sa feina és salut, però a mi em put”, “De sa feina surt es profit”, “Feina feta en diumenge, el dimoni se la menja”, “Feina fuig, i pa vine” (a Mallorca) “…i ranxo vine” (a Menorca). És tracta d’una reiteració: FER FEINA. FEINA del llatí ‘facienda’ (‘coses que s’han de fer’). És ver que s’està perdent “fer feina” (no l’acció –que també és ver que de cada vegada més hi ha menys feineria– sinó l’expressió). Recorden alguns filòlegs, com el professor Bibiloni, que feina/treball no tenen exactament el mateix significat. Sembla que ‘un lloc de feina’ és l’emplaçament físic on ens guanyam les garroves, mentre que ‘un lloc de treball’ és l’ocupació laboral que tenim.

De fet, TREBALLAR té més mala fama. Si sou un dels mortals que consideren el TREBALL una veritable tortura, l’heu encertada: el verb ve del llatí vulgar ‘tripaliare’, torturar, derivat de ‘tripalium’, una casta de cep o instrument de tortura, compost de ‘tres’ i ‘palus’, pels tres pals que integraven aquest instrument. La idea de patir tortura contaminà la de laborar o obrar, i plasmà pejorativament l’esforç que implica. Emperò avui en dia això ja pareix inevitable: “Qui de jove no treballa, quan és vell dorm a la palla”, diuen a Catalunya.

Vos ne recordau quan antigament a les oficines, als despatxos, hi havia MÀQUINES? Em referesc no a les de cafè o a les d’aigua, sinó a les màquines-d’escriure (quina forma més curiosa de parlar! …sembla una cosa màgica, com la màquina-de-retratar o la màquina-de-fer-fotos); avui a la redacció d’IB3 Ràdio no n’hem trobat cap, de màquina d’escriure. Tot són COMPUTADORES (anglicisme per ‘computer’ que ve del llatí ‘computatore’: “que recompta”), tot i que ja fa temps que ha triomfat la forma ORDINADOR –també del llatí ‘ordinàtor’– seguint el model del francès ‘ordinateur’ que, per ventura, sona millor.

Avui en dia això dels ordinadors no serveix per molt sinó tens una bona connexió a INTERNET, tot i que, tenint en compte els contiguts que circulen per la xarxa, qualque vegada sembla que s’hauria de dir –perdonau-me l’acudit fàcil– “interbrut”; ‘net’ en anglès vol dir “xarxa”. No figura a l’Alcover-Moll, ni al Diccionari de l’IEC però sí al GDLC d’Enciclopèdia Catalana. I és que hi ha gent que encara viu al segle XX com els qui, enlloc de correu electrònic (‘e-mail’, o com deien alguns ‘emilio’), envien un FAX (abreviació de TELEFAX), un terme que ve …de l’anglès? No! Del llatí ‘fac símile’, literalment: “fes-ho de manera semblant”. Diuen que n’hi ha que també fan servir paper i LLAPIS (de l’italià ‘lapis’, una barra de grafit d’ús pictòric, i del llatí ‘lapis’, “pedra”, d’on vendria també la làpida); els més moderns ja s’han passat al BOLI: BOLÍGRAF ve de “bol” i “graf”, perquè inicialment tenien una bolla d’acer que deixava córrer la tinta, però …tot ha canviat.

I a on escriviu? A un FULL o a una FULLA de paper? Tot i que el mot normatiu sigui full, el professor Gabriel Ensenyat ha documentat fulla ja al s.XIV. I què emprau? DIN A4 (21 x 29,7 cm) o a un FOLI (no *fol, de 22 x 32 cm). Tot ve del llatí ‘folium’, la fulla d’un arbre. Però ara que parlam de fulls, si tornau a l’oficina, no vos ne dugueu, si voleu, els clips ni els paquets de folis a ca vostra (fa lleig !), ni comenceu a FER FULLS o FER FULLETS (“fer campana”, “hacer novillos”) que si no, quan acabi el curs, no tendreu dret a unes merescudes vacances …o vacacions.

“Diccionari de l’estiu” és una secció de Tassa i Mitja, dimarts entre les 5 i les 6

· IB3 ràdio en directe · http://streaming01.ib3radio.com:8000/ib3radio.mp3

I per favor: no odieu el dilluns.

En no res, arribarà el divendres.

Assassin's Creed

manri — Fri, 10 Jul 2009 18:42:14 +0000

“Jerusalem, 1191 AC. La dura època de la Tercera Creuada. Els carrers estan plens d’activitat, però en uns segons tot pot canviar perquè tu, Altair, ets un dels temuts Assassins”.

Aquesta frase resumeix tota la trama del joc. La germanor dels Assassins és molt temuda en la Terra Promesa i tu, un d’ells, has de complir l’escomesa per restaurar el teu orgull i tornar-te a guanyar la confiança dels teus.

Tu esculls si espasa, daga, llançar ganivets o apunyalar als teus enemics per aconseguir l’objectiu, matar a l’objectiu. Per aconseguir-ho, Altair haurà d’anar a cavall de poble en poble, escalar atalaies, anar de teulada en teulada, ser silenciós, que ningú et descobreixi, robar plànols, estratègies i demés, escoltar converses privades, ajudar a gent perquè t’ajudin a complir la teva missió, sigui amb informació que han aconseguit o ajudant a amagar-te o entrar a llocs on no pots entrar… i tot això per, finalment, infiltrar-te on s’amaga l’objectiu i assassinar-lo, millor si és per l’esquena, sense que ningú et pugui veure, que sembli un accident…

Acció trepidant durant tot el joc, en tot moment et sentiràs vigilat, i cada cop tindràs més habilitats de lluita per poder plantar cara als guàrdies que intenten evitar les tragèdies. Aconseguiràs, com a Altair, complir tots els objectius?

Cada ciutat és diferent, tot i que totes tenen molta semblança, ja que tota la trama es desenvolupa per la mateixa zona territorial. Cada cop hi ha més vigilància, ja que l’objectiu a assassinar és una persona més important cada cop, i cada cop ho tindràs més difícil per complir l’objectiu. Però al final res ni ningú et podrà aturar, ets el millor, no pots fallar.

Un total de 9 assassinats que has de fer fan que el joc tingui la durada justa per no acabar avorrir, tot i que pot acabar de fer-ho, ja que pot semblar repetitiu perquè sempre vas fent el mateix en el fons… però menys assassinats potser serien massa pocs ja. També es disposen d’objectius addicionals, com recollir estendards o salvar a gent innocent acusada pels guàrdies.

Gran sistema de joc, on si vas corrent et vas topant amb la gent, de manera que has de saber quan caminar com la resta, o córrer, etc.

A destacar:

- Grans gràfics, amb un molt bon sistema de col·lisions. Al trepar per les parets no ho podràs fer si l’Altair no té on posar el peu o la mà, fent que l’escalada sigui molt realista, tot i que a vegades és una mica bèstia l’agilitat i la força que té el personatge per realitzar segons quins salts.

- La banda sonora és excel·lent, no t’arriba a molestar en cap moment, inclús a vegades sembla que no soni res, ja que són simples melodies que t’acompanyen amb un volum baix que ajuda molt. Tots els efectes sonors són molt realistes.

- Ràpidament et fas amb el control del personatge, ja que és realment fàcil aprendre com realitzar totes les diferents accions que has de realitzar.

- Durada del joc bona, segons el meu parer, evitant que es faci interminable ni tampoc massa curt.

En contra:

- Segons com pot es pot encallar una mica la imatge degut a la gran quantitat de coses que ha de carregar per segon, però t’acabes acostumant i no és, ni molt menys, res exagerat.

- Potser és una mica repetitiu, ja que has de fer 9 cops el mateix procediment i, si no t’agrada des del principi, no t’enganxarà.

- Poc realisme en el moment d’ocultar-se dels enemics, igual que el sistema de lluita cos a cos és massa repetitiu, ja que a la que aprens l’habilitat de contraatac (apresa gairebé al principi) ja ningú et pot vèncer.

En definitiva, un joc imprescindible, segons el meu parer, que no pot faltar a la col·lecció i que et pot fer passar unes molt bones estones de diversió davant la pantalla. És un joc diferent a la resta, ja que, tot i que pots matar per matar, és molt divertit mirar de matar el mínim de soldats possibles i fer els objectius sense que et persegueixin després.

Nota: imatges agafades del cercador web Google. Si algú reconeix la imatge i li molesta que l’hagi penjat, que avisi i la retiraré.

L'ordinador

optativainfo4eso — Tue, 16 Jun 2009 12:01:38 +0000

Aquí teniu una sèrie d’enllaços i altres recursos que us poden ajudar a entendre i completar el tema: QUÈ ÉS UN ORDINADOR, ELS SEUS COMPONENTS I FUNCIONAMENT.

En aquest enllaç teniu com és l’estructura interna d’un ordinador, quins elements la formen, el microprocessador, les memòries, etc., i com estan connectats als elements externs com ara la impressora, els altaveus i l’escàner, entre altres dispositius.

2. Realitzeu l’activitat de l’enllaç Jclic.

L'ordinador de 100 $

optativainfo4eso — Tue, 16 Jun 2009 09:33:32 +0000

Què en penseu DE L’ORDINADOR DE 100$?

En aquest capítol del programa “Bit@bit” es parla d’un projecte perquè tots els nens i nenes del món puguin tenir un ordinador per només per 100 dòlars. També hi ha una entrevista amb la meteoròloga Mònica López, que demostra els seus coneixements sobre noves tecnologies.

El projecte Un ordinador per a cada nen (One Laptot per Child) pretén fer arribar a cada nen i nena del Tercer Món un ordinador. La idea d’aquest projecte solidari va ser de Nicholas Negroponte, i s’hi van afegir empreses com eBay o Google. El repte era únic: fabricar un ordinador que costés uns 100 dòlars, poc més de 80 euros. Els futurs usuaris d’aquest ordinador no pagaran res pel navegador, ni pel processador de textos o els programes de correu electrònic i d’àudio i vídeo. Aquest ordinador té memòria flaix, perquè el disc dur és molt car, i es carrega amb una mena de cordill que s’estira.

En el programa també hi ha la secció de videojocs que ja no ens interessa massa i també apareix l’experiència d’una escola on els alumnes han creat animacions per ordinador gràcies a diferents programes informàtics. Ens pot servir per agafar idees quan treballem l’edició de videos.

EXERCICI

a) Feu una recerca a internet sobre preus de miniordinadors i compareu-los amb els preus i les prestacions d’ordinadors portàtils i de torre.

b) creieu que el projecte presentat al video que heu vist ha tirat endavant? Mireu que trobeu per internet.

Escribiu un comentari sobre les vostres conclusions d’a i b.

Jocs bastant innocentots

oscarvisus — Tue, 09 Jun 2009 13:09:41 +0000

Fa dies se’m va encendre la bombeta i en van començar a venir més i més ànsies de veure Juegos de Guerra, protagonitzada per un Matthew Broderick adolescent. Per cert, que es veu que s’ha separat de la Sarah Jessica Parker, just ara que acabaven de tenir un fill.

L’agument és simple: L’any 83, en plena Guerra Freda i quan els ordinadors encara eren caríssims, exòtics, anaven amb diquettes d’aquells tipus “Tranchette” i la pantalla era verda i pre-Windows, un noi innocentó que se les dóna de hacker accedeix a l’ordinador més top secret de l’exèrcit dels Estats Units i comença a jugar-hi, sense adonar-se que està provocant que comenci la tercera guerra mundial.

Una pel.li divertida, per passar l’estona i que t’ensenya com han canviat les coses en 25 anys pel que fa la informàtica. I amb una estètica súuuper 80s!

Recomanable per quan tingueu ganes de fer un remember per a tots els públics.

Actualització: L’Ana de la feina també se l’ha mirada i em diu que és xula. Coincidim que el que és l’argument encara podria ser vàlid avui dia, sofisticant-lo una mica perquè els coneixiements mitjans d’informàtica són bastant més elevats, però que l’estètica és 80s total.

Tecnoproblemes

oscarvisus — Mon, 25 May 2009 13:23:14 +0000

Tinc un mòbil nou súper xulo regal de la Dawn, però no el sé fer anar. O sigui, sí que en sé, però no sé fer que s’avingui amb el meu PC de casa. Potser és que el PC està gelós perquè ell es queda tot el dia sol com un mussol mentre el mòbil m’acompanya pel carrer, a la feina, al gimnàs, a sopar fora, a prendre algo…

Concretant, tinc dos problemes que convergeixen (i s’uneixen) en un:

En fer el canvi de mòbil, tinc adreces i telèfons que van qeudar-se al mòbil antic i he de traspassar al nou. Com que tinc un backup del mòbil antic a l’ordinador, només em caldria sincronitzar-lo
L’altre dia vaig fer uns vídeos de la celebració d’anversari del Dani, l’Ester, la Laura i el Lucas i voldria posar-los al blog, però hauria de pujar-los al PC i, des d’allà, adjuntar-los al blog

Problema: L’ordinador no em reconeix el mòbil nou (n’hi diu “dispositivo externo no identificado”, rotllo platet volador) i el software de gestió del mòbi antic no em serveix per al nou. Ahir vaig carregar el software per gestionar el mòbil nou, però després de reiniciar el PC dues vegades, segueixo sense sortir-me’n i amb sensació de frustració.

I sort que tant el mòbil vell com el nou són Nokia!

Algú em pot ajudar?

Per què la tecnologia ‘plug and play’ no és mai endollar i fer anar???

Ramon Llull: tota la veritat

segadors — Fri, 22 May 2009 19:01:22 +0000

Ramon Llull és un dels catalans (no té sentit parlar de mallorquí quan tot just feia pocs anys de la reconquesta) més cèlebres de la història de la humanitat. I encara que sembli estrany, la seva feina és molt més reconeguda fora de les nostres fronteres (i aquest cop quan parlo de frontera no em refereixo a la espanyola, on el seu “Raimundo Lulio” tampoc és reconegut com tocaria) que no pas sota el seu propi teulat.

Si passegem pel carrer de qualsevol poble català i preguntem a algú si coneix qui va ser Ramon Llull, segurament seran uns quants els que els hi sonarà el nom, però aquells que en sàpiguen alguna cosa segur que sols ens diran que va ser un escriptor o un filòsof famós. En canvi, fóra del país, si algú coneix Ramon Llull no és per haver escrit més de 260 obres, ni per haver emprat la llengua vulgar (català) en comptes del llatí com tothom feia, ni tampoc per haver escrit Blanquerna. Si bé son certs tots aquests mèrits, el que realment el fa important en la història de la humanitat és que molts el consideren el pare de la informàtica.

Ramon Llull va ser un noble resident a Mallorca que va viure la bona vida fins el dia que va tenir una visió celestial que va canviar-li per complert la seva existència. Si bé és cert que no hi ha acord respecte a la visió (els més tradicionals opten per un crist a la creu mentre que els més realistes ens diuen que va ser el pit pansit d’una dama de la cort que havia seduït), no hi ha dubte que el resultat va ser que va dedicar la resta de la seva vida a la conversió dels infidels musulmans, cosa que molt probablement també li va causar la mort, després de ser apedregat pels infidels un cop va fracassar en l’intent de la seva conversió al cristianisme.

El cor de l’aportació de Ramon Llull és el que ell anomenava Art. L’Art era un sistema general d’interpretació de la realitat visible i invisible, que formava una base metodologia única per a tots els camps del saber. L’Art de Ramon Llull pot ser integrat en l’horitzó teòric de la informàtica, o el que és el mateix, pot ser traduït al llenguatge computacional. Molts components del sistema d’Art lul•lià es poden integrar al món informàtic, com “calcular els resultats” del raonament lògic (idea també explorada per Leibniz), l’“alfabet del pensament”, (interpretada matemàticament per George Boole a mitjans del segle XIX amb la seva “Àlgebra de Boole”) o fins i tot a l’operació a través de diagrames, que avui dia podríem associar a la Teoria de Grafs.

I amb el seu Art, i donat que els infidels tenien “un problema congènit que els impedia veure el pensament veritable”, Ramon Llull no va tenir cap més idea que construir una màquina per a convertir els musulmans al cristianisme. Amb la intenció de trobar en qualsevol matèria els termes aptes per a formar el judici i així construir un raonament lògic que ens portés a ser capaços de distingir infal•liblement la veritat de la falsedat, va construir el primer dispositiu que sistemàticament intenta generar idees mitjançant procediments mecànics (el primer “ordinador”). Lamentablement, no sembla que la màquina funcionés gaire bé…

René Descartes va rebutjar les idees de Llull, però Giordano Bruno i sobretot Gottfried Wilhelm Leibniz les van venerar. Segles després de la mort de Llull, Leibniz no només escriu “Dissertatio de arte combinatoria” basant-se en l’Ars de Llull i aconseguint així canviar la percepció que el món té del geni català, sinó que, juntament amb Pascal, feren el pròxim pas en la història de la informàtica, en construir la Multiplicadora i la Sumadora respectivament (les primeres màquines de calcular).

Tal i com deia a la introducció, Llull és conegut per tot el món per la seva contribució a la història de la informàtica. Per desgràcia, la societat catalana sembla obviar, fins i tot amagar, alguns dels fets dels personatges més importants de la nostra història, només centrant-se en aspectes més filològics perquè sembla que “venguin més”. Només cal revisar l’entrada de Ramon Llull de la Gran Enciclopèdia Catalana o la wikipedia, on després d’una gran “parrafada” elogiant mèrits literaris potser trobarem alguna referència del que avui ens preocupa.

No crec que des de la meva posició actual pugui fer gaire gran cosa al respecte, però almenys els que llegeixin aquestes línies sabran els mèrits reals que va assolir un dels nostres personatges més cèlebres i podran explicar-ho a altres.

Bateria baixa

Enric Gil — Wed, 20 May 2009 21:51:39 +0000

Un curs molt dur, massa dur. Els canvis de la LOE i l’arribada de Bolonya en el mateix paquet vital. Ja no tinc grups petits, totes les matèries són comunes i el nombre d’exàmens es multiplica sense remei. I les ganes de corregir-los minven any rere any. Defensem la desaparició del paper a les nostres aules: prou d’atemptats ecològics en nom de l’ensenyament! Bona idea la de ZP d’afavorir l’ús de portàtils a l’aula, així podrem evitar la dura dependència del llibre de text… i no volem substituir-lo pel llibre de text digital. No és això, companys. Es tracta d’una transformació que ultrapassa la simple arribada de l’ordinador, que per si mateix és una andròmina per jugar i mirar pàgines de gust discutible. El valor afegit es podrà incorporar quan els mestres aprenguin que és una eina molt potent i no simplement deixant que envaeixi l’espai de l’aula. I mentrestant seguirem amb l’educació analògica, farts de traginar exàmens i de seguir fil per randa les unitats del manual. Afortunadament, l’entorn virtual m’anima en veure com es poden assolir les competències digitals sense que l’estudiant es mogui de casa seva i, el més important, sense que se senti sol. És plaent sentir-se guia de l’aprenentatge, sherpa virtual dels penyals escarpats. Però res no complau quan la bateria es troba en reserva, quan el desencís esdevé el rei del temps i provoca una angoixa (aparentment sense causa) que frena la il·lusió per esgotar els dies que resten per conquerir el Gran Divendres.

Adéu, Hattrick

manri — Wed, 15 Apr 2009 18:30:34 +0000

Després de gairebé 5 anys i mig jugant al joc online Hattrick (des del 20 de novembre de 2003), he decidit abandonar.

El joc ha canviat molt en aquests més de 5 anys, s’ha tornat massa difícil de controlar amb poc temps i la motivació per la que em movia a cada setmana fer l’alineació s’ha esfumat. Ja no era el mateix, tot tenia massa condicions, i no es podia estar per a tot.

Ha estat un bonic camí fins on ha arribat, plenes d’històries, de nits parlant amb la gent, nits de fitxatges i gestió de l’equip, etc. No ha estat temps perdut, ni molt menys, però ha arribat l’hora d’abandonar el vaixell.

Per a tothom que ho vulgui provar, que ho provi, no s’arrepentirà, es un molt bon joc gratuit online. Però amb més de 5 anys la gent canvia, el joc canvia, tot canvia…

COM UNA MUNTANYA RUSSA!

Silvia — Mon, 09 Mar 2009 22:14:33 +0000

Si hagués de definir la meva experiència, millor dit la nostra experiència, en aquesta assignatura s

en mans de qui estem?

mestressa — Mon, 02 Mar 2009 22:20:54 +0000

Us transcric un fragment d’un article que he llegit per Internet i que m’ha indignat molt. Trobo que hem d’estar molt malament per atorgar a Microsoft el premi a la promoció de la realitat plurilingüe de l’estat espanyol. Com hi ha món!

Softcatalà expressa la seva perplexitat davant l’atorgament a Microsoft del premi a la Promoció de la Realitat Plurilingüe de l’Estat Espanyol

El 25 de febrer, els governs de Catalunya, Euskadi, Galícia i les Illes Balears van guardonar l’empresa Microsoft amb el premi a la Promoció de la Realitat Plurilingüe de l’Estat Espanyol. Des de Softcatalà, volem expressar la nostra sorpresa davant dels arguments adduïts per atorgar aquest guardó honorífic, que demostren el profund desconeixement que els governs implicats tenen del plurilingüisme en l’àmbit de les noves tecnologies. En especial, el desconeixement dels governs català i balear, els quals sembla que no tinguin cap notícia de la situació residual en què es troba la llengua catalana en l’àmbit de la informàtica.

Des de Softcatalà, valorem positivament els avenços fets per Microsoft en l’àmbit del català, però constatem que són manifestament insuficients i que, en el seu estat actual, perjudiquen de forma efectiva l’ús del català en l’àmbit de la informàtica. Volem expressar la nostra absoluta perplexitat davant del fet que els governs català i balear hagin participat en aquest premi i posin com a exemple a seguir una tecnologia que subordina el català a l’espanyol, en conflictivitza l’ús, el manté en nivells residuals i fa que la gran majoria dels catalanoparlants s’identifiquin internacionalment a Internet com a castellanoparlants.

Llegir-ne més

Altres perplexos: eines.cat, el faristol

I què me’n dieu de tota la gent que treballa a l’ombra fent productes de qualitat, lliures, gratuïts i en català? Ai, que estem venuts!

L'ordinador personal de consum compleix 25 anys

David — Sun, 25 Jan 2009 14:03:08 +0000

Tota la blogosfera i es diaris fan ressó d’aquesta notícia: L’ordinador personal compleix ja 25 anys. I crec que és una de ses noticies més importants i que han tingut més trascendència en la vida de tots nosaltres. Aquest Mac d’aquí va ser es primer ordinador personal.

Aquest Mac, o un de més modern, el vaig manetjar a sa UIB però l’experiència d’aquell dia no va ser bona perquè no l’entenia. Quina ironia! Ara m’he adonat que era un gran ordinador i que el seu sistema operatiu juntament amb el hardware fan un dels millors ordinadors del món.

D’ordinadors a casa n’he tingut… i molts! Repassem-los!

D’infant es primer ordinador personal va ser un Philips MMX (crec?). Aquest ordinador (que era un teclat gruixut) incorporava un monitor d’alta qualiat que enlloc de ser en blanc i negre era en tons verds. També incorporava un lector-gravador de cintes per carregar es jocs, que molts de vosaltres teniu instal·lats ara en els vostres mòbils.

De jove sa primera torre que vaig tenir va ser un 386. El vaig comprar d’una botiga de Palma i devia costar aproximadament 120.000 ptes. Aquest ordinador el vaig actualitzar a 486 i llavors a 486 DX4. Aquest processadors van ser contemporanis amb els primers Pentium i treien un rendiment superior a aquests darrers en alguns casos. Llavors no era com ara que en tres mesos s’ordinador quedava antic, abans s’ordinadors duraven!

Sa primera gran inversió (més de 200.000 ptes a BEEP) va ser un pentium MMX a 200 Mhz que avui encara ma mare l’empra. Sí té instal·lat es windows 98 SE i va la mar de bé com a editor de text. Aquests ordinadors van ser els primers ordinadors multimèdia pròpiament dits. Amb aquest ordinador va ser sa primera vegada que me vaig connectar a internet. Record que vaig ser es primer client de INFOTELECOM. Això era quan havia que pagar per sa telefonada (local) i per internet. Va ser a partir dels pentiums que el mercat va començar a tornar-se boig: van sortir els pentium 1, 2, 3 i 4.

Llavors li vaig comprar un ordinador a ma mare que era un Pentium 3 ó 4 a 1000 i pico Mhz. S’ordinador es va rompre i vaig tenir que baratar sa placa i es processador i va quedar a 2000 Mhz. Els portàtils en aquest temps valien més de 500.000 ptes. Record que Airis va ser la primera empresa en fer un portàtil de baix cost (200.000 ptes). Amb aquest ordinador va ser quan me vaig conectar a internet amb ADSL a 256/128 amb ya.com (que per cert encara empr el router amb telefònica).

Sa darrera torre que me vaig comprar va ser un AMD a 2600 Mh. Un cacho ordenador que feia un rebato insoportable. Encara el tenc però arrinconat.

Un fugitsu-siemens va ser el meu primer portàtil. Era un centrino a 1800 Mhz i té un rendiment molt però que molt bó. Lo millor d’aquest portàtil va ser que no feia ni gota de renou i la seva potencia era molt bona i en teoria consumien menys bateria i duraven més Aquests processadors són els precursors dels actuals core duo, core 2 duo, … I veritablement era tot un ordinador multimedia capaç de fer totes les tasques amb suficient soltura.

Es Macbook Pro (Penryn 2.500 Mhz amb un plan avanza), que tenc ara, supera en totes les vessats la resta d’ordinadors però tampoc els vull menysprear perquè per arribar aquí ha estat necessari passar per tots aquets ordinadors que acab de dir. S’experiència d’emprar un mac emplena més que un pc i aixó és completament cert i demostrable. Per aquest gran ordinador he fet les següents incorporacions: un airport extrem, una cinema display de 23″ (bestiaaaaaaaaaaaaaaal!!!!!!) i un apple TV tots de segona mà.

Ordinadors personals per molts anys!

Acer Aspire: "Want One?" Online Video Contest

elmundotech — Tue, 09 Dec 2008 19:39:57 +0000

Acer Aspire One Launches Nationwide Online Video Contest
Anyone’s Game – Winners Based on Public Vote

New York, NY December 9th, 2008 – Acer, the third largest vendor in the worldwide PC market (source: Gartner data, 1H 2008) today announced the Want One? Online Video Contest.

The contest, created to celebrate the spirit of the Aspire One, the first netbook launched by Acer, gives participants the chance to write, direct and make their own video and submit their best work for a chance to score worldwide recognition and win fantastic prizes like an Aspire One netbook, an Xbox 360, Microsoft Zune 8 GB MP3 player, cash and more.

The contest gives anyone with a video camera and imagination the opportunity to showcase their talents to the world. Videos should illustrate power, freedom, and style – everything that the Aspire One stands for and the winners will be decided by the public and based on total YouTube views, comments, honors and overall ratings.

For more information and full contest rules and even some inspiration, participants can check out Acer’s new television commercial at www.wantonecontest.com.

The winning participants, therefore, will not only have to demonstrate their filmmaking skills, but also their ability to get the word out using their personal website, blogs, online forums, and social networks like MySpace and Facebook to tell people about their video.

Submissions must be made by January 20th, 2009, but viewers can rate entries until the contest closes on January 22, 2009. The winners will be announced on the Aspire One web site, www.wantonecontest.com, on February 17th, 2009.

Unveiled in July 2008, the ultra light weight and compact Aspire One drew instant attention, receiving the “Laptop of the Year Award” in addition to the distinguished “Editor’s Choice Award” by LAPTOP Magazine.

The Aspire One features a full keyboard, Windows XP Home Edition, Wi-Fi and 3G[1] connectivity, and is available in four colors from fine retailers such as Best Buy, Circuit City, Costco, Radio Shack and Wal-Mart.

For more information and full contest rules, visit www.wantonecontest.com.

Un minut de silenci

ferranbdn — Thu, 25 Sep 2008 16:29:07 +0000

Estimats lectors,
ha mort. El meu estimat ordinador ha mort (o amb una mica de sort ha entrat en coma). El so que se’m ficava a les orelles tal com una ambulància “Niiii-nooo-niii-nooo” des de feia un temps bastant llarg s’ha acabat i ja no crec que sigui possible a tornar-lo a sentir. Al principi em provocava mals de cap i simptomes clars de bogeria però al final ja ni el sentia com quelcom molest, només una tonta melodia que m’acompanyava en els meus bis a bis amb la pantalleta aquella.

[minuts de silenci dolorós i tensió]

No sé fins quan durarà el dol. Mentrestant, només podré tocar això si vinc a la biblioteca, com és el cas (del que ja parlarem algun dia) o, si aconsegueixo tornar a actualitzar des de l’iPhone, cosa que finalment vaig poder fer l’altra dia.

Que descansi en pau. Us prego un minut de silenci en la seva memòria. Gràcies.

Windows ZEN

jordiandreucorbaton — Wed, 24 Sep 2008 18:33:19 +0000

Fa uns dies em van canviar l’ordinador a la feina. Se suposa que és més nou… i millor. I la veritat, ho és.

Per començar no fa gaire soroll, no com el darrer, que semblava que treballessis al costat de la turbina d’un avió. En segon lloc té una pantalla molt gran i brillant. Però, el darrer artil·lugi que HP i Windows han incorporat a l’ordinador en qüestió és el que em té meravellat. L’apartat ZEN és extraordinari.

Us explicaré… tothom sap que estem molt estressats, i que necessitem instants per desconnectar, per pensar, per meditar… i el meu nou ordinador té incorporat la tecnologia doble ZEN: cada vegada que prems amb el ratolí un programa, aquest tarda uns 20 segons en estar operatiu. Moment RELAX, tecnologia ZEN… podrien posar a l’anunci! On va a parar! Qui troba a faltar que s’obri qualsevol cosa immediatament?

Que te'n vas de viatje? No pas, me'n vaig a cole.

pinucset — Thu, 18 Sep 2008 19:36:03 +0000

Aquest dilluns els nens van tornar a l’escola i, per tant, el bus amb que vaig a la uni es va omplir de plors i rabietes (ara en diuen síndrome post-vacacional), per sort això només va passar el dilluns.

Però el què passa dia rere dia és encara pitjor, estudiants amb uns carteres tan plenes que podrien anar a viure a Sibèria un mes sencer… si enlloc de llibres portessin roba.

I és que la roba pesa irremediablement perquè no podem tenir roba virtual, a diferència dels llibres que no han d’estar necessàriament impresos en paper.

Darrerament he sentit moltes solucions al fet que els estudiants hagin de carregar tant de pes, solucions parcials que només contemplen els problemes d’esquena com per exemple dividir els llibres en fascicles o fer servir armariets amb clau. Aquestes solucions haurien estat raonables fa 10 anys per estalviar pes als estudiants, però actualment no són més que pegats tecnològicament atrassats.

És per buscar una solució completa al problema del pes i una millora en d’altres àmbits que bastanta gent donem suport a l’ús d’ordinadors portàtils a les aules enlloc de llibres.

En primer lloc he de dir que aquesta proposta us pot xocar. Que un estudiant vagi a l’escola amb un portàtil enlloc de amb 13kg de llibres? Déu meu! La veritat és que tots ens jactem de ser molt progressistes però acabem pecant de misoneistes al caure a la fal·làcia d’apel·lació a la tradició. És cert que els nens fins ara han anat a escola amb els llibres de text impresos, però no perquè fos el més òptim, sinó perquè no hi havia les alternatives que hi ha avui en dia.

Els experts amb aquesta fal·làcia són els Rambos que sempre apareixen afirmant que ells van caminar 4 kilòmetres fins a l’escola amb tots els llibres a l’esquena durant 10 anys i no els hi va passar res. Suposo que tampoc tindrien problemes en haver caçar per alimentar-se perquè, fet i fet, tampoc es queixaven gaire els homes de Neandertal.

I és que l’ús de portàtils enlloc de llibres de text seria un gran avanç per diversos motius que procedeixo a enumerar:

El primer motiu és el de la salut, per molt que s’hagi fet sempre no és bo pel nen que carregui tant de pes.

El segon motiu és l’ecològic, no cal ser una eminència per veure que imprimir 10(?) llibres de text per cada alumne espanyol a l’any no és massa bo pel medi ambient. Ja sé que també és millor pel medi ambient anar a peu enlloc de amb cotxe, però en aquest cas no sempre tenim una òptima solució ecològica com sí que tenim en el tema dels llibres de text.

El tercer i més important avantatge és el que envolta la millora en l’educació que suposaria l’ús de portàtils a classe. Els motius són diversos:

En primer lloc, els llibres podrien estar a cada ordinador en format .pdf. Aquest suport facilitaria la consulta al, per exemple, poder buscar fent Ctrl+F enlloc de passant pàgines.

En segon lloc, el portàtil no només podria servir per a consultar els llibres, sinó també per a prendre apunts (tot i que això ho reprendré després).

En tercer lloc, seria molt útil l’ús de portàtils perquè ampliaria els horitzons dels estudiants si l’aula estigués dotada de connexió Wi-Fi. No em sembla ni lògic ni raonable que la única font d’informació històrica d’un alumne de 4t d’ESO sigui un llibre de text. La història, com les matemàtiques i com tota assignatura es pot estudiar des de molts punts de vista, crec que és quasi orwellià que “la única” visió de la Guerra Civil Espanyola que té un alumne de 16 anys sigui la del llibre d’història que li ha tocat.

En quart lloc, seria molt útil que els alumnes poguessin xatejar via missatgeria instantània a través del seu ordinador, la majoria de vegades que parlo a classe és per demanar alguna fotesa del què està explicant el professor al meu company, fotesa que necessito saber però que no és prou important com per tallar la classe i demanar-la al professor. Que els alumnes poguessin dialogar entre ells a través de l’ordinador evitaria el molest xivarri que apareix quan molta gent xiuxiueja.

Però no tot són avantatges evidents, hi ha algunes persones que prefereixen restar ancorades al passat argumentant principalment dos motius:

El primer és que l’ordinador duraria 4 dies a mans d’un nen. És normal que els pares de al voltant 40 anys pensin que el seu fill és massa petit per usar un ordinador perquè ells no van començar a tocar gadgets fins que eren força grans, però els nens poden fer servir un portàtil sense cap problema. De fet el què m’ha inspirat a escriure aquesta entrada és un nen d’uns 10 anys que aquest matí feia anar el seu mòbil a la parada del bus.

El segon és que els ordinadors són massa cars. És cert que un portàtil és car, (300€ si és destinat a l’educació i uns 600€ si és per a tot), però també és una inversió a llarg termini que pot durar bastants anys. Llegeixo al 20minutos que la mitjana Catalana de despesa en llibres per alumne és de 131€, amb 2 anys la inversió estaria gairebé econòmicament justificada.

Però malgrat els moltíssims avantatges que compensen els inconvenients dels llibres de text hi ha un parell de punts que he estat pensant i encara em semblen problemàtics.

Un d’aquests punts és la presa d’apunts a classe. El portàtil és molt ràpid per a prendre apunts d’història o filosofia on, tot i haver-hi esquemes, es poden fer molt ràpidament. Però no sé quina fluidesa d’escriptura es podria aconseguir en assignatures de números. Em sembla que em seria incòmode prendre apunts de mates al portàtil, però no sé si és perquè realment és així o perquè no ho he fet mai.

Un altre possible inconvienent és el mal ús que podrien fer els alumnes de l’ordinador, ara els professors poden veure perfectament què fan els alumnes (si es passen papers, estudien una altra assignatura quan no toca, etc.). Però com poden controlar el què fan els alumnes si no veuen el seu monitor? Crec en l’educació però tampoc sóc il·lús, i com a solució a aquest problema només se m’acudeixen prohibicions que no em fan el pes (com per exemple que el professor pugui mirar què fan els alumnes des del seu ordinador, etc.).

Doncs bé, per tots aquests motius crec que les avantatges d’usar mitjans tecnològics enlloc de físics en l’educació superen en escreix els desavantatges, però… què en diuen les editorials?

Sobre la RAM

ermengol — Sat, 30 Aug 2008 09:39:40 +0000

Desprès de caure en la tentacio del matxi, finalment m’he decidit ampliar la RAM del meu “portàtil”. Però, en esta puta vida tots son peros, hi ha informacio que no està accesible.

He obert la plaqueta de la RAM i he vist 2×512M… val, ja se com tinc la RAM (esperaba 1 de 1G -.-”). He mirat i remirat la informacio que “deuria” haber en els documents del portàtil… no hi ha informacio ni de la màxima quantita de RAM per slot que ficar, ni la velocitat del bus ni hosties… He buscat informacio sobre el meu hp, però sols ixen coses d’un altre model (amb un altre procesador i tot).

Si algu em pot dir on ho puc mirar, em falta la BIOS que li tinc respecte, agrairia que m’ho diguereu T_T i, si en canvi voleu buscar informacio deixe les especificacions (que se) de l’hp:

HP Pavilion dv9000

Processador Intel Centrino Core Duo a 1.73 GHz

RAM 1G (2×512M)

Disc Dur 160G (2×80G)

Nvidia GeForce GO 7600

Lo altre no crec que faça falta… xD

Be si algu em pot dir com trobar la capacitat màxima de RAM soportada ho agrairia molt!!!

edite: el codi en concret del model es HP Pavilion dv9019ea

Linux per a mestresses de casa: el preu

mestressa — Fri, 01 Aug 2008 21:04:43 +0000

Voleu saber què m’ha costat l’Ubuntu, la distribució de linux que tinc instal·lada a l’ordinador?

Res, ni un cèntim! I no he piratejat res. Senzillament, vaig sol·licitar-ne un CD d’instal·lació a www.ubuntu.com i me’l van enviar a casa per correu a canvi de res. La mateixa distribució es pot descarregar gratuïtament d’internet. Però:

Paradoxalment, la immensa majoria d’ordinadors personals del món no utilitzen el sistema GNU/Linux, gratuït, lliure i molt bo, sinó un sistema operatiu caríssim, no lliure i de qualitat deplorable, el Windows. Un sistema amb una programació nefasta que donaria un suspens a un estudiant de tercer curs d’informàtica, i que, tanmateix ha convertit el seu propietari, Bill Gates, en l’home més ric del món. (Extret de: CRIC-Centre de Recerca i Informació en Consum: Come y calla… o no. Incidir en el sistema a través del consumo. Barcelona: Icària, 2005)

La majoria de persones que compren un ordinador paguen llicències a l’empresa de l’home més ric del món, i no vulguem saber el que s’hi deuen gastar les administracions públiques o les empreses…

Linux per a mestresses de casa: els virus

mestressa — Fri, 01 Aug 2008 21:03:50 +0000

Fa prop de 10 anys, quan encara no havia sentit ni a parlar del Linux, em vaig comprar el primer ordinador i em vaig gastar uns diners en la compra d’un bon antivirus, perquè em semblava una cosa indispensable. El vaig anar actualitzant fins que, al cap d’un any, l’empresa d’antivirus a qui havia confiat la salut del meu ordinador em va dir que havia de tornar a pagar per renovar-ne la llicència. No la vaig renovar i vaig passar un temps sense tenir l’antivirus al dia, però vivint amb l’angoixa que un dia se me n’anés tot a fer punyetes. Fins que vaig trobar un antivirus gratuït, que va substituir el meu bon antivirus de pagament. El gratuït el vaig fer servir durant molt temps, sense saber de què ni de qui em protegia. El cas és que un dia, un amic que en sap una mica se’m va mirar l’ordinador i em va dir que el tenia ple de bitxos, cucs, espies, troians i una fauna d’allò més diversa.

Des que tinc Linux, m’he oblidat dels virus, la salut del meu ordinador és a les meves mans i puc dir que el tinc sa com una poma. També m’he oblidat de pagar pels programes i de piratejar.

Linux per a mestresses de casa: la llengua

mestressa — Fri, 01 Aug 2008 21:02:10 +0000

Copiar-pegar, guardar como, seleccionar todo, enviar y recibir, guardar, archivo, buscar-remplazar, herramientas, aceptar, contar palabras, nuevo contacto, resaltar texto, negrita, deshacer, panel de control, menú
inicio, insertar, tabla, eliminar toda la columna, bordes y sombreado, formato de impresión…

Sabríem dir correctament totes aquestes paraules en català? És normal que una eina tan habitual a les nostres vides com l’ordinador no ens parli en la nostra llengua? No!

Per això jo sóc usuària de Linux. Perquè en el món del programari lliure s’hi respecta la diversitat lingüística i no s’hi practica cap tipus de discriminació. No he tingut cap problema per tenir tot el sistema operatiu en català, però si hagués volgut, me l’hauria pogut instal·lar des d’un bon principi, en holandès, en euskera, en japonès, en swahili o en serbo-croat, sense la necessitat d’afegir-hi pedaços ni d’aconseguir traduccions pirates que et fan anar més lent el sistema.

El mundo ens segueix enganyant "El regalo para un mundo 2.0".

madebymiki — Sun, 15 Jun 2008 09:09:47 +0000

Avui vaig a esmorzar y faig una ullada a la portada de “El Mundo” d’aquest diumenge i llegeixo en lletra ben grossa: “Un ordenador portàtil por 0€, que pone internet al alcance de todos“. I al costat amb lletra més petita: “Consiga hoy la cartilla para obtener este equipo con 40GB. de disco duro, webcam integrada y módem USB con tecnología 3.5G, sólo necesita reunir 30 de los 40 cupones que el diario publicará a partir de mañana. ” Ho escric de forma literal, no hi ha ni un asterisc ni res més. I m’en vaig a esmorzar indignat amb “El Mundo“.

Al cap de 15 minuts, la noia de la cafeteria em crida (ja ens coneixem, soc un habitual) i em diu: “Els hi pots explicar a aquests senyors això de l’ordinador?…”. Doncs si, hi ha un munt de persones que cauen a la trampa de la publicitat enganyosa de “El Mundo“, evidentment desprès d’explicar-lis la promoció, han deixat “El Mundo” i han agafat el diari que compren habitualment, quanta gent caurà a l’enganyifa?.

Si us voleu baixar la portada en pdf de “El Mundo“, aquí en teniu el link:

http://www.elmundo.es/diario/Library/portada.pdf

Si us voleu seguir emprenyant amb aquesta gent podeu llegir-vos això:

http://www.elmundo.es/elmundo/2008/06/13/comunicacion/1213383994.html

El regalo para un mundo 2.0

“MADRID.- En Internet ya es habitual, pero fuera del universo virtual es mucho más extraño escuchar el término web 2.0. Suena a ciencia ficción, pero es mucho más simple: la evolución de la Red desde un almacén de contenidos estático, donde sólo se pueden hacer consultas, a otro dinámico en el que cualquiera puede añadir la información que desee.

Colaboración, participación y libertad son las tres palabras clave de esta revolución, que sólo es posible gracias a las nuevas herramientas que se desarrollan en internet y a los últimos dispositivos ultraportátiles de gran conectividad.

Es el caso del Airis Kira, que puede conseguir gratis a partir de hoy con EL MUNDO y elmundo.es. El liderazgo de la edición impresa y de la digital merece celebración y nada mejor que festejarlo con quienes lo hacen posible, los lectores, y con este útil regalo de última tecnología.

Un equipo que funciona con Windows XP y que, gracias a su pantalla de siete pulgadas, su disco duro de 40 GB, sus dos puertos USB y su ligero peso de 1,10 kilogramos, se convierte en una herramienta perfecta para la web 2.0, ya que puede conectarse a internet por cable, a través de redes inalámbricas WiFi o mediante el módem con tecnología de acceso móvil a alta velocidad 3,5 G que incluye.

Todo ello abre un mundo de posibilidades, un mundo 2.0. Los blogueros podrán actualizar sus páginas personales. Incluso, si son aficionados a la fotografía, el equipo tiene la potencia suficiente para descargar y publicar fotos en cualquier sitio de la Red, como Flickr.com, Picasa.com o Photobucket.com. Lo mismo ocurre con los ficheros de vídeo.

Tampoco se resiste al Airis Kira otra de las actividades propias de la web 2.0: el podcast, pequeños programas de audio o vídeo cuya programación se actualiza automáticamente cada vez que hay un nuevo capítulo. Verlos o escucharlos será tan fácil como hacer doble click. Grabarlos también es posible, con el software adecuado, gracias a la cámara y al micrófono integrados del ordenador, accesorios que permiten grabar en directo con gran facilidad, para uso público y privado.

Porque una de las características de la web 2.0 es que la vida privada se convierte, en cierto modo, en pública. Gracias a las nuevas herramientas que ofrece internet podemos lograr que todas las personas que queramos sepan qué leemos, qué nos gusta, cuáles son los regalos que queremos recibir o la actividad de nuestra vida diaria.

A través de redes sociales como Facebook.com, Tuenti.es o MySpace.com es posible enviar regalos, dar abrazos o mandar mensajes privados a quienes aceptemos como nuestro amigo en ellas. Otra, como Twitter.com, permiten publicar mensajes cortos de 140 caracteres para contar algo nuestro y, por supuesto, saber todo lo que hacen nuestros contactos.

Pero para mantenerlo actualizado con la última hora hace falta el equipo adecuado, que se pueda conectar en cualquier parte y en cualquier momento. Un ultraportátil como el Airis Kira es el ordenador perfecto para todo esto y mucho más.

Por ejemplo, para convertirse en periodista por un día. elmundo.es apuesta firmemente por la colaboración de los lectores, y habitualmente pide su opinión en los foros, su voto en las encuestas o que envíen imágenes, vídeo o crónicas de actualidad a través de uno de los formularios. Lo único que se requiere es inmediatez. La que garantiza un equipo como el Airis Kira, tan pequeño y ligero que puede llevarse en un bolso.

Todo internauta participativo que se precie o que no quiera quedarse atrás en la última revolución de la Red tendrá que hacerse, tarde o temprano, con un ultraportátil como el Airis Kira para ayudar a construir la web 2.0. Según diversas estadísticas, de cada 100 internautas, uno crea contenidos, diez participan en su desarrollo y mejora y el resto no hace más que mirarlos. Sólo hay que elegir si se prefiere ser un mirón o uno de los arquitectos.

Ya no hay excusas. Hoy, la cartilla. A partir de mañana, los cupones. Sólo necesita 30 de 40 que se publicarán hasta el 31 de julio. Después, a navegar.”

Altres links:

http://www.eee-pc.es/el-mundo-regala-un-airis-kira/#comments

http://foro.noticias3d.com/vbulletin/showthread.php?t=246118

http://www.adslzone.net/postx145316-0-0.html