La Audiencia Nacional ordenó un “seguimiento puntual” de la manifestación y disolverla si se producía algún apoyo a organizaciones ilegalizadas

SERGIO LÓPEZ - Bilbao - 28/11/2009

Assistents a la manifestació convocada per l’esquerra ‘abertzale’ a favor dels detinguts per integrar l’organització il.legalitzada Segi caminen per darrere d’El Bobo.

Milers de persones han marxat aquesta tarda a Bilbao en protesta per les detencions de 34 membres de l’organització il.legalitzada Segi, en una manifestació autoritzada que es va desenvolupar sense incidents. La protesta, convocada per un particular i protegida per l’esquerra abertzale, va comptar amb l’assistència de destacats membres de les formacions Aralar i Eusko Alkartasuna i del sindicat LAB.

La marxa ha transcorregut durant una hora, entre proclames a favor de la posada en llibertat dels joves arrestats i que reivindicaven la independència per al poble basc, i va concloure sobre les 18.30 davant de l’Ajuntament de Bilbao amb la lectura d’un comunicat en euskera i català en què les famílies dels arrestats agraïen “la solidaritat i l’afecte rebuts” i expressaven el seu suport als detinguts: “No són lladres ni delinqüents, sinó estudiants, treballadors, somiadors, generosos i lluitadors. Els volem i ens omplen de orgull “. El lema de la protesta era “Tots els projectes, totes les persones”.

La manifestació ha estat envoltada d’un fort dispositiu policial. L’Ertzaintza tenia ordres de l’Audiència Nacional de realitzar un seguiment puntual “de la manifestació per dissoldre si es produís algun tipus de suport a organitzacions il · legalitzades. En aquest sentit, un dels lemes corejats va ser “Jarrai, Haika, segi aurrera”, que, a més de significar en euskera una cosa així com “continuar, alçar-se, seguir endavant”, reprodueix els noms de les tres organitzacions juvenils il · legalitzades per la seva relació amb ETA. Altres eslògans van ser “INDEPENDENTZIA” o “zuek faxistak zarete terroristak” (Vosaltres, feixistes, sou els terroristes).

D’altra banda, el jutge Fernando Grande-Marlaska ha ordenat avui l’ingrés a la presó incondicional de nou presumptes membres de Segi que han declarat a l’Audiència Nacional, mentre que ha deixat en llibertat dos, dins de l’operació desenvolupada aquesta setmana contra l’ cúpula de l’organització, informa EFE. Dels 35 detinguts, Grande-Marlaska ha enviat a presó a 31 d’ells per delictes d’integració terrorista, en contra del criteri del fiscal, que demanava presó per a tots ells, i ha deixat en llibertat a quatre, acusats de col • laboració terrorista. Entre els llocs avui en llibertat figura Iker Martínez, arrestat aquest matí per la Guàrdia Civil a les rodalies de l’Audiència Nacional

quan anava a lliurar al jutge.

Més informació:

Marlaska envia a presó a 22 dels 34 detinguts el dimarts

Segi va planejar “fustigar” a polítics francesos i espanyols a partir del 6 de desembre

Document: Auto judicial (text íntegre) (PDF – 466Kb) – 28-11-2009

.

Compartir:  

Sorprendrà que es titlla de revolucionària la sentència, quan la mateixa el que fa és vulnerar els mateixos drets i principis jurídics en els quals s’assenta el Dret …

Manuel Fdez Trillo | Per a Kaos en la Red |28 novembre 2009 a les 15:14

Els membres del TEDH presoners de la seva pròpies contradiccions, d’una ideologia que no té suport algun en la raó mínima, atents més a l’oportunitat política que al Dret, han sentenciat contra el recurs presentat per Batasuna on es legava la vulneració de drets fonamentals i de drets humans reconeguts en el Dret internacional.

Sorprendrà que es titlla de revolucionària la sentència, quan la mateixa el que fa és vulnerar els mateixos drets i principis jurídics en els quals s’assenta el Dret que pretén a aquesta alçada dels temps ser civilitzat i regulador de la convivència. Però al marge els tecnicismes jurídics – dels quals parlarem més endavant-la base sobre la qual s’assenta l’condemna a Batasuna és en si mateixa revolucionària, ja que no dubtaríem a aplicar-la en l’Estat de Dret imposat en una societat socialista.

També cal remarcar que la base en què s’assenta justifica l’existència d’un Estat Feixista, i d’un Estat demofascista com l’existent en els temps actuals en tots els països que es reclamen que pertanyen a una “societat democràtica” (aquí no es salva ni déu, des dels EUA a França, Regne Unit, Alemanya, la histriònica Itàlia, o l’esperpèntica Espanya). De països com el Marroc, Kuwait, Colòmbia, El Salvador, Índia, etc., Ni els tenim en compte, són encara prehistòrics en matèria jurídica.

La fórmula “necessitat social imperiosa” a la fonamenta la seva decisió és sens dubte un disbarat jurídic, ja que utilitzant la mateixa expressió es pot justificar el nazisme, la revolta militar feixista de 1936, i per descomptat les accions criminals del President de Colòmbia o el cop d’estat de Micheleti i els seus companys a El Salvador. Només cal que una ment simple sàpiga utilitzar aquesta expressió per justificar les majors aberracions i crims contra la humanitat, ja que sempre quedaria l’afegitó que era “una necessitat social imperiosa”, sent un mateix-el tirà un subjecte individual: el dictador, o un subjecte col.lectiu: un partit, o una Constitució demofascista-qui determina els límits de la “necessitat” (la ineludibilidad), la “imperiositat” (obligada) i la “social” (nosaltres, els amics, mai els enemics).

Per aquest motiu, perquè ja el TEDH el fa servir per confirmar l’existència d’una Constitució de 1978, una Llei de Partits Polítics com la de 2002, i uns poders polítics i jurisdiccionals lliurats a la ideologia del nou feixisme (ben articulada per Jakobs al dret penal de l’enemic), de manera que si les classes subordinades i populars, les classes subjugades al planeta-visió extensa-o en un país-visió estricta-fossin capaços de prendre el poder polític podrien modificar absolutament el Dret utilitzant la mateixa fórmula , doncs no hi hauria déu que pogués negar-com ningú ho nega ara-que una “necessitat social imperiosa” ens obliga a llançar als inferns (n’hi haurà prou només amb enterrarlos en el mar com desitjava Rafael Alberti) a tots quants usurpen mitjans econòmics, culturals i militars en el seu propi i exclusiu benefici de classe.

Hi ha qui no vol veure que l’Estat és de classe, i que la classe dominant posseeix tots els poders sota l’aparença d’unes eleccions democràtiques que li confereixen legitimitat des del moment en què tots els subjectes particulars i col • lectius accepten els resultats donats a les urnes d’una manera acrític. L’Estat és de classe, i per a la classe, i deixa fora del mateix a qui es resisteixin al seu poder, al seu exclusiu domini. D’aquesta manera seran titllats, o acusats de subjectes violents-dependrà de l’època i del temps i de la cultura-tots els que s’oposin una força suficient com per posar en escac aquest domini que fins ara tinguin.N’hi haurà prou amb que hi hagi una peculiaritat-l’existència d’una organització armada com curre actualment, l’existència d’un sindicat que no es plec als mandats de la patronal com el cas del Corrent Sindical d’Esquerres a Astúries-per criminalitzar tot el que coincideixi amb els seus plantejaments ideològics. El Dret Penal requereix que hi hagi subjectes físics que realitzin una conducta tipificada prèviament, de manera que tota situació en la qual els subjectes siguin abstractes, o on les conductes no estiguin tipificades amb antelació a la conducta que es pretén penalitzar, o la criminalització col.lectiva imaginant que perquè un ha comès una infracció tot el col.lectiu l’ha comès, està fora del Dret. No delinqueixen els col.lectius, sinó només els subjectes físics, per més que vulguin incloure a les persones jurídiques-els partits, sindicats o associacions-no deixa de ser una perversió dels propis fonaments del Dret Penal.

S’inventa per part del bloc de classes dominant el Dret, els seus fonaments, els seus principis, els tipus, i fins als subjectes, tot amb un mateix fi: criminalitzar tot el que s’oposi de manera suficient-perillosa per al sistema dominant-, res quedarà fora de perill, i els qui pensin que estan fora de perill – “a mi no em tocarà mai ser perseguit” – només somien amb un paradís de bones persones ple de bones persones, on no cap la maldat, i on la sinceritat en les relacions socials són l’eix sobre el qual es desenvolupen. Desconeix aquest habitant de l’Arcàdia democràtica, on regnarà la felicitat, la senzillesa, i la pau idílica, que la societat de classes no permet semblants somnis, molt menys realitats estrambòtiques on els poderosos abandonin amablement seus privilegis.

LA SENTÈNCIA DEL TEDH

Pren com a referència el Dret intern espanyol, la Constitució de 1978 (per tant la jurisprudència constitucional i del Tribunal Suprem) i la Llei de partits de 2002. Pretén argumentar des dels principis jurídics reconeguts en l’àmbit del Dret europeu i internacional, per doblegar a la fi als cutres arguments jurídics dels representants de l’Estat Espanyol.

Els Drets i llibertats reconeguts en la legislació són senzillament convertits en paper mullat:

Llibertat d’expressió, d’associació, de pensament, de participació política, i vulneració dels principis de legalitat, de proporcionalitat, de seguretat jurídica, de irretroactivitat de la norma sancionadora, de non bis in ídem, del dret a un procés just i de la presumpció d’innocència.Amb aquesta enfilall de disbarats jurídics i de vulneracions el TEDH es permet el luxe de retorçar el text de les normes internacionals i europees en base a la fórmula esmentada que per una “necessitat social imperiosa” no es permeti a l’esquerra basca concórrer a les eleccions ni participin en l’activitat política d’un sistema “democràtic” que té com a bandera el “pluralisme polític” com a principi bàsic.

M’ha sorprès el silenci que s’ha produït sobre la el text d’aquesta sentència absurda, negadora de principis jurídics i vulneradora del dret que ells mateixos han establert. La submissió del TEDH als dictats del Tribunal Suprem espanyol i al TC és lamentable, perquè ja se sap d’avui per sempre que aquest TEDH no és un tribunal de justícia, sinó una institució que ratifica les barbaritats jurídiques de les institucions internes espanyoles, i del dret intern espanyol. Mancats d’independència de criteri, vénen a sumar-se a l’estratègia de repressió dels Estat demofascistas europeus. Acceptar una llei singular (ad hoc) com la Llei de Partits, acceptar la manca de proporcionalitat en la mateixa (tant se val que es incorri en infracció per més que per menys sempre serà il.legalitzat), acceptar a través de la “similitud substancial” entre organitzacions per il.legalitzar els nous partits, perseguir els promotors segons la “trajectòria” individual i col.lectiva que hagin tingut en la seva vida política (s’arriba fins i tot a esmentar en la sentència que un o altre dirigent polític basc va ser condemnat fa 20 anys). Obligar els ciutadans a “retractar del seu passat” i si no ho fessin “serà causa de dissolució” les organitzacions polítiques en què participin. “N’hi haurà prou amb presumir d’afinitat” amb els rebels per ser exclòs de sistema, i definir la ” successió operativa “d’organitzacions polítiques perquè intervinguin en elles persones que abans van actuar legalment en les institucions (Ajuntaments, Parlament basc, Congrés dels Diputats), o perquè es reuneixen en els mateixos locals, és tan absurd com si se li volgués imputar un crim a un llogater que resideixi ara en l’habitatge del que va ser un assassí.

Establir la “democràcia militant” com a signe referencial del que és un ciutadà respectuós, sotmetent al dictat d’un article 10è de la CE espanyola que estableix el “respecte a l’ordre constitucional”, el que equival a una adhesió positiva a l’ordenament jurídic sense distraccions i sense ambigüitats. Considerar frases i lemes de manifestacions com a base argumental per il.legalitzar un partit ( “la lluita és l’única via”-haurien d’il.legalitzar segons això al PCE perquè el seu dirigent estrella Dolores Ibárruri escrivís un llibre amb el sonor títol “L’únic camí”, a que es fa apologia de les tàctiques polítiques del comunisme espanyol) o “vosaltres feixistes, sou els terroristes” (frase que es va popularitzar als anys 70-fa 35 anys o més a Espanya en veure la policia), o “presos bascos a l’ País Basc “, o trucar” senyoret feixista espanyol “a un dirigent de la ultradreta, tot això i més que no referim mostra el grau de submissió del TEDH als prepuestos ideològics dels polítics demofascistas del PSOE i del PP que van negociar la Llei de Partits, amb el vistiplau de l’avui injuriat Aznar López i l’actual President del Govern José Luis Rodríguez Zapatero.

S’arriba a la sentència a titllar el silenci com a càrrega de la prova, com a arma llancívola sota l’argument següent (i que cadascú agafada aquesta mosca per la cua): “En qualsevol cas, el Tribunal assenyala que el simple fet que la dissolució s’hagués fundat també en aquest element (es refereix al silenci) no hauria estat contrari al Conveni (Conveni del Consell d’Europa de juny de 2007), ja que el comportament dels homes públics (i de les dones dic jo) que engloba de ordinari no només les seves accions o discursos, sinó també, en certes circumstàncies, les seves omissions o silencis, que poden equivaler a preses de posició i ser tan eloqüents com qualsevol acció de suport exprés “. Per aquest camí s’arriba a la implantació definitiva del Dret Penal de la voluntat, on es presumeix que com calles acceptes i atorgues, et hagin demanat semblar o no. No parlar també és delicte a Europa (aquest argument portaria a la il.legalització del PP al callar sobre els crims del franquisme i la revolta feixista de 1936). Dues vares de mesurar segons si són amics o enemics, per descomptat sempre que acceptéssim la major: que el silenci delinqueix.

La sentència contra Batasuna posa les barbes del veí (republicans, sindicalistes, activistes socials, etc.) A remullar. Pel que lluitar (¡horror, he dit lluitar!) Contra el demosfacismo europeu és una prioritat per a tota l’esquerra europea, obviant matisos necis que separin o divideixin. És revolucionària la sentència perquè permet conèixer amb les pròpies paraules del TEDH i de les institucions espanyoles quina és la ideologia dominant i fixa el subjecte contra el qual cal lluitar (¡una altra vegada el maleït mot criminal!), Ia més salva d’una vegada per totes les disquisicions que es puguin fer en el futur sobre la juridicitat de les normes d’un Estat socialista i realment democràtic al permetre establir un nou ordenament jurídic “per necessitat social imperiosa” (santa fórmula, veritable troballa jurídic que posarà contra les cordes qui s’oposi al mateix).

(Aquest text és part de la intervenció en una Taula Rodona en la qual van intervenir Josep Garganté (CGT-TMB), Antonio Torres (SAT) i jo mateix, organitzada per Iniciativa Per la Unitat d’Acció de Màlaga el 27 de novembre de 2009 amb el lema genèric “” Ni estat social, Ni Democràtic i de Dret: Aquesta Constitució és un frau “, i als que agraeixo l’oportunitat que em van donar de poder exposar les consideracions aquí descrites)

Més informació:

Drets Humans

Estat Espanyol

Euskal Herria

Guerra / Criminalització / Repressió

Manifestació el dia 28 de novembre a Bilbao des de Aita Donostia a les 17:00 a Bilbo.

Kaos. Euskal Herria | 26-11-2009 a las 18:10 |

TOTS ELS PROJECTES, TOTS ELS DRETS

Els nostres familiars i amics joves són independentistes. És aquesta l’única raó per la qual la policia i la guàrdia civil els ha detingut i incomunicat.

Els nostres familiars joves són independentistes. Difondre el pensament independentista entre les i els joves, crear projectes a favor de la independència i realitzar un treball social i polític sota el somni d’un futur en llibertat, és l’única raó per la qual la policia i la guàrdia civil els ha detingut i incomunicat.

Els nostres familiars joves són independentistes. L’exercici del que a tot Europa són drets tal i com es recull en el pacte internacional de drets civils i polítics de les nacions unides, amb entrada en vigor el 1976, és la raó per la que els nostres familiars han estat detinguts. La llibertat d’expressió i de pensament, el dret a realitzar assemblees i la participació política, aquí són delictes per als joves independentistes. Una cosa que no succeeix a la resta d’Europa.

Els nostres familiars joves es troben incomunicades i incumonicados. No sabem com ni on es troben. Sabem en canvi que la incomunicació i la tortura solen ser sinònims. No som les úniques persones que ho diem, encara que visquem aquest fet amb especial preocupació i angoixa. Els relators de drets humans de les nacions unides, Amnistia Internacional i el Comitè per la Prevenció de la Tortura són entre d’altres, organismes de renom que han demanat una i altra vegada al govern espanyol que de cap a la incomunicació i abandoni la pràctica de latortura.

Creiem que aquest és el més gran i més greu atac patit per la joventut indenepdentista basca en els darrers trenta anys. Sabem que no som els primers en patir aquesta injustícia. És llarga la corda d’atacs contra joves independentistes. Es detenen de manera massiva i arbitrària, tal com ho demuestrasn aquests últims fets: 34 persones detingudes, al voltant de 40 ordres de detenció i més de 100 registres.

Volem convidar els agents d’Euskal Herria a la reflexió. És que no tenen els joves dret a treballar per les seves idees? Les i els joves que somien amb la independència no tenen cap possibilitat de defensar un projecte polític i social? Quin és el futur d’un poble en el que els seus joves són detinguts i empresonats per l’única raó de treballar pels seus drets i els projectes amb els que somien? Quin és el futur de les noves generacions d’Euskal Herria? Quin és el futur d’Euskal Herria amb una joventut a la qual se li neguen els drets més bàsics?

Cridem als agents ia les persones d’Euskal Herria a que defensin la possibilitat de defensar tots els projectes i el dret a l’exercici de tots els drets, ja que impulsin i acudeixin a la manifestació que sortirà aquest dissabte, dia 28 de novembre a Bilbao des de Aita Donostia a les 17:00 a Bilbo.

Familiars i amics de les i els joves independentistes detinguts
25 novembre 2009

__________________________________________________________________________________

PROIEKTU GUZTIAK, ESKUBIDE GUZTIAK

Gure senide eta lagun gazteak independentistak dira. Hori da polizia eta guardia zibilak atxiki eta inkomunikaturik edukitzeko arrazoi bakarra.

Gure senide gazteak independentistak dira. Independentziaren aldeko pentsamendua gazteen artean zabaltzea, independentziaren aldeko proiektuak sortzea eta etorkizun aske batekin amesteaz gain, horren alde lan sozial eta politikoa egitea da polizia eta guardia zibilak atxiki eta inkomunikaturik edukitzeko arrazoi bakarra.

Gure senide gazteak independentistak dira. Europa osoan eskubidea dena eta 1976tik aurrera eskubide zibil eta politikoen nazio batuen akordioan jasotzen diren eskubideak erabiltzea da beraiek atxilotzeko arrazoi bakarra. Izan ere, pentsamendu eta adierazpen askatasuna, asanbladak egiteko eskubidea eta parte hartze politikorako eskubidea Europa osoan ez bezala, hemen delitu dira  gazte independentistentzat.

Gure senide gazteak inkomunikatuta dauzkate. Ez dakigu non eta nola aurkitzen diren. Badakigu ordea, inkomunikazioa eta tortura sinonimoak izan ohi direla. Ez gara gu hori esaten dugun bakarrak, gure senideen egoerak bere biziko kezka eta ezinegona sortzen digun arren. NBE -ko giza eskubideen errelatoreek, Amnistia Internacional eta Torturaren Prebentziorako Komitea (CPT) dira besteak beste, Espainiako gobernuari inkomunikazioa bertan behera utz dezan eta torturaren praktika alboratu dezan behin eta berriro eskatu dioten ospe handiko erakundeak.

Honakoa azken 30 urteetan gazte mugimendu independentistaren aurka izan den erasorik handiena eta larriena dela uste dugu. Badakigu ez garela injustizia hau bizitzea tokatu zaigun lehenak. Soka luzea da independentziaren aldekoak diren gazteen aurkakoa. Modu masiboan eta arbitrarioan atxilotzen dituzte, azken gertaerek ezin argiago nabarmentzen dutenez: 34 atxiloturik, 40 atxilotzeko agindua eta 100 miaketa baino gehiago.

Euskal Herriko eragileei gogoeta dezaten dei egin nahi  genieke. Ez al dute gazteek beren ideien alde lan egiteko eskubiderik? Independentziarekin amesten duten gazteek ez al dute inolako aukerarik proiektu politiko eta sozial bat defendatzeko? Zein etorkizun da beren eskubideen alde eta amesten duten proiektu baten alde lan egite hutsagatik gazteak atxilotu eta espetxeratzen dituzten herri batek duena? Zein da Euskal Herriko gazte belaunaldiek duten etorkizuna?  Zein da Euskal Herriaren etorkizuna, oinarrizko eskubideak zangotrabaturik dituen gazteria batekin?

Euskal Herriko eragile eta pertsona guztiei, proiektu guztiak defendatzeko aukeraren alde eta eskubide guztien alde adierazteko deia egiten diegu. Horretarako, bat egin eta parte har dezaten larunbat honetan, arratsaldeko 17:00tan Bilboko Aita Donostiatik hasiko den manifestazioan.

Atxiloturiko gazte independentisten senide eta lagunak
2009ko azaroaren 25ea

http://www.mundurat.net/gazteaklibre/todos-los-proyectos-todos-los-derechos/

Más información:

Derechos Humanos

Estado Español

Euskal Herria

Guerra / Criminalización / Represión

Madres, padres y muchísimos amigos de los 34 jóvenes arrestados remarcaron ayer que el único delito cometido es «ser jóvenes independentistas».

Oihana Llorente | Gara | Hoy a las 7:26 |

Cita en Bilbo para arropar a los jóvenes independentistas

Madres, padres y muchísimos amigos de los 34 jóvenes arrestados remarcaron ayer que el único delito cometido es «ser jóvenes independentistas». Ante esto, llamaron a reflexionar a agentes y ciudadanos sobre «qué tipo de futuro se le depara a Euskal Herria si sus jóvenes tienen impedidos sus derechos». Con objeto de reclamar un escenario «don-de se puedan defender todos los proyectos y derechos», han convocado una manifestación el sábado en Bilbo.

Oihana LLORENTE | USURBIL

«¿Cuál es el futuro de un pueblo con una juventud a la que se le niegan los derechos más básicos?». Ésa fue la pregunta lanzada por dos madres que no saben dónde ni cómo están sus hijas después de que la Guardia Civil y la Policía española irrumpieran en sus domicilios de madrugada y las llevaran esposadas.

Madres y padres, compañeros y sobre todo amigos, muchísimos amigos de los 34 detenidos, se dirigieron desde Usurbil a todas las personas y agentes de Euskal Herria para que reflexionen sobre el futuro de las siguientes generaciones y del país en general, tras poner de manifiesto que «a día de hoy los jóvenes son detenidos y encarcelados por trabajar por sus derechos y los proyectos con los que sueñan».

Con el fin de reivindicar un cambio ante esta situación y apostar por un escenario donde exista la posibilidad de defender todos los proyectos y el ejercicio de todos los derechos, familiares y amigos de los jóvenes independentistas detenidos llamaron también a participar en la manifestación que han convocado para este sábado en Bilbo, a las 17.00 desde la plaza Aita Donostia.

El lema escogido para la cita, «Todos los proyectos todos los derechos», recuerda al eslogan escogido por la mayoría sindical vasca para la cita de 17 de octubre en respuesta al arresto de diez militantes independentistas, entre los que se encontraban los ahora presos Arnaldo Otegi, Rafa Díez, Miren Zabaleta, Arkaitz Rodríguez y Sonia Jacinto. Aquella respuesta, bajo el lema «Por la libertad. Todos los derechos para todos y todas», se convirtió en la mayor manifestación de los últimos años reuniendo a más de 37.000 personas en Donostia y contando con un gran respaldo de agentes políticos y sociales.

Izaskun Azkarate y Lourdes Larreta, madres de las jóvenes arrestadas Maialen Eldua e Irati Mujika respectivamente, fueron las encargadas de dar lectura al manifiesto en denuncia por la razzia contra la juventud producida la madrugada del martes. Ambas resaltaron convencidas que la única razón que ha llevado a sus hijos e hijas a ser detenidas e incomunicadas es «ser jóvenes independentistas».

La preocupación y la angustia eran latentes en la tarde de ayer en Usurbil. Muchas de los familiares allí reunidos no pudieron contener las lágrimas durante la comparecencia y es que sus pensamientos seguramente vagaban por los calabozos de la capital española en los que se encuentran en estos instantes sus seres queridos. Resaltaron que no saben «ni dónde ni cómo están», pero mandaron un emocionado abrazo, tras advertir que son conscientes de que «incomunicación y tortura suelen ser sinónimos».

«A nuestros hijos e hijas, estén donde estén, les queremos mandar nuestro amor incondicional», recalcó Larreta tras resaltar que «ni son ladrones ni maleantes, son jóvenes alegres y trabajadores que han cometido un único delito: luchar y amar con todas sus fuerzas esta tierra». Estas palabras fueron recibidas con con un aplauso ensordecedor.

Pese a saber que no son las únicas madres que han tenido que pasar por esto -apuntaron que «la cadena de ataques contra la juventud es larga»-, calificaron esta operación policial como «el ataque más grave sufri- do por la juventud independentista». Y es que los datos hablan por sí solos: 34 personas detenidas, alrededor de 40 órdenes de detención y cerca de un centenar de registros.

Denunciaron con contundencia que ejercicios como la libertad de expresión y de pensamiento, el derecho a realizar asambleas o la participación política sean «delitos que están castigos con detenciones, incomunicación y cárcel» en Euskal Herria. Al mismo tiempo, exigieron al Gobierno español, con especial angustia, que «ponga fin a la incomunicación y abandone la práctica de la tortura».

Segi advierte de que sigue viva

La organización juvenil Segi, la misma que se anuncia como descabezada con esta razzia policial, alertó al Ministro del Interior español, Alfredo Pérez Rubalcaba, de que «nuestra direc- ción es la juventud vasca» por lo que le advierte de que le será difícil «decapitar a una organización juvenil tan integrada entre la juventud y la sociedad».

Opina que esta operación policial es muestra de la «impotencia del PSOE» y le recuerda que en los treinta años de historia de organización juvenil la represión siempre ha estado presente, «pero igual que hemos sido golpeados nos hemos levantado», apostilla.

En la nota emitida a los medios, Segi se reafirma en su compromiso de «construir día a día la independencia de Euskal Herria» y precisa que en la fase política actual «la aportación de la juventud es más importante si cabe», además de mandar un abrazo a los arrestados.

Recuentos en sedes

En muchos locales continuaban ayer haciendo balance de la documentación, ordenadores y dinero incautado por las FSE. Entre las sedes registradas no estaba Arrano Elkartea de Iruñea, contrariamente a lo que se difundió anteayer.

Jóvenes de PSE y PP cargan contra el Consejo

La redada ha provocado un enfrentamiento en el seno de EGK, el consejo de la juventud que reúne a múltiples colectivos. Su dirección denunció la redada anteayer y reivindicó el derecho de los miembros de Segi a hacer actividad política y social, lo que ha enervado a las juventudes de PSE y PP. Emitieron una nota conjunta para desmarcarse de ese posicionamiento y explicar que «se hace más grave cuando hay jóvenes asociados que son perseguidos de verdad y que en ocasiones van escoltados». Gazte Abertzaleak (juventudes de EA) les recordó que «no asimilan que representan a una minoría de la juventud, pese a la Ley de Partidos».

Los incomunicados suman apoyos y reciben la oferta de colaboración de juventudes de ERC

Ni un dato. Pasadas casi 48 horas desde que se inició la redada, de los 34 jóvenes sólo se sabe que están en Madrid. No han tenido opción de hablar con su abogado. Tampoco de ser vistos por su médico de confianza. El juez Grande-Marlaska denegó incluso la petición para que sus familiares sean informados de dónde se hallan, según ha explicado el movimiento pro-amnistía. Los abogados sólo pueden esperar, por tanto, a que se inicie la toma de declaración. El plazo de incomunicación expira el sábado a medianoche, pero la magnitud de la redada hace casi imposible que todos puedan declarar en un solo día, como suele ser habitual. Así las cosas, desde la Audiencia Nacional se afirma que el trámite se iniciará hoy a las 17.00.

Mientras, en la calle las muestras de apoyo se reprodujeron por segundo día e impregnaron actos como la presentación del Iruñeko Eguna del domingo, festividad de San Saturnino. En la rueda de prensa se denunció la irrupción en asociacines de vecinos, peñas… y se mostró la convicción de que el objetivo era «criminalizar al movimiento popular». Hoy habrá una convocatoria de protesta -legalizada al haber sido pedida con anterioridad- a las 18.30 en la Plaza del Ayuntamiento, a la que se suman incluso algunas peñas. También LAB, que cita a su delegada Oihana Fernández.

La lista de colectivos que han dado su apoyo a los arrestados es muy larga y muestra su implicación en múltiples actividades. Elektrotxaranga, por ejemplo, reivindica la labor de Oier Zuñiga, miembro del grupo; Iruñea Taldea Kultur Elkartea cita al propio Zuñiga y a Amaia Elkano; el gaztetxe de Andoain anima a Euken Villasante; desde la UPNA se respalda a cuatro estudiantes: Amaia Elkano, Jon Ziriza, Garbiñe Urra y Mikel Eskiroz…

En el ámbito universitario han proliferado las movilizaciones. Ayer, por ejemplo, hubo protestas en el campus de Leioa (80 personas), la escuela de Magisterio de Arangoti (100), o la de Ingenieros de San Mamés (15), según informó Presoen Aldeko Taldea. En la UPNA, se respondió duramente a la invitación del dirigente juvenil de UPN Sergio Sayas para que el rector expulse a los alumnos que pusieron carteles por los detenidos.

El comité nacional de Gazte Komunistak y las juventudes de Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) también criticaron la redada. JERC ofrece incluso su «colaboración» a los jóvenes perseguidos para trasladar sus reivindicaciones. «España no podrá silenciar la voz de los jóvenes independentistas», afirman.

Por la noche se sucedieron las protestas, en casi todos los lugares por segunda jornada consecutiva. En Barañain, esta vez 120 vecinos pudieron celebrar la asamblea tras esquivar a las FSE. En Iurreta se manifestaron 250, en Gasteiz 1.600, en Sestao 300, en Burlata 100 -con problemas con la Policía de nuevo-, en Elorrio 80, en Soraluze 60, en Doneztebe 35, en Amezketa 50, en Zaldibia 300, en Atarrabia 20, en Deba 40, en Andoain 120, en Urretxu-Zumarraga 70, en Villabona 150, y en Zamudio y Tolosa 180. Como se aprecia, las movilizaciones han sido nutridas, sobre todo en los pueblos en que hay vecinos detenidos. GARA

Más información:

Derechos Humanos

Estado Español

Euskal Herria

Guerra / Criminalización / Represión