Demà, dijous 26 de novembre, Alfons López Tena parlarà sobre l’organització de consultes per a la independència de Catalunya a tot el país. Serà en el marc de la conferència “L’organització de referèndums d’independència a tot el país” organitzada per la FNEC-UPF i que tindrà lloc a les 13,30 a l’aula 40.004 del Campus de la Ciutadella.

Alfons López Tena (Sagunt, 1957) actualment és el director executiu de la plataforma Osona Decideix, entitat que està impulsant consultes populars per a la independència a 34 municipis d’Osona pel proper diumenge 13 de desembre. Cal recordar que paral·lelament, el 13 de desembre, la Coordinadora per a la consulta sobre la independència portarà a més de 200 municipis la consulta sobre la independència.

Medi Ambient no vol avançar a Iniciativa on pensa ubicar l’anunciada incineradora a les comarques de Castelló

Els ecosocialistes demanen superar la incineració de residus com mètode de tractament.

La Síndica de Compromís i portaveu d’Iniciativa, Mònica Oltra, va enregistrar una sèrie de preguntes escrites adreçaes al Conseller de Medi Ambient, davant la reiterada amenaça de distints dirigents populars, de la imposició d’una incineradora de residus a les comarques de Castelló.

Oltra va pregunta directament si la Conselleria apostava per la incineracio de residus i la creació de noves incineradores, si s’ha tingut cap contacte amb cap ajuntament per a aquesta possible ubicació, i en cas afirmatiu amb quin i amb quin resultat.

Igualment, la portaveu ecosocialista demanava saber per a quina data calculava la Conselleria entaria en funcionament aquesta incineradora, i per quina comarca, municipi, o zona s’està pensant-se aquesta ubicació.

La resposta del Conseller Cotino es limita a dir que “ les estratègies futures d’actuació de la Generalitat en matèria de residus es definiran en la revisió del Pla integral de residus, actualment en tràmit d’avaluació ambiental estatègia”. Aquesta negativa a aportar informació, és com a mínim curiosa quan al mateix temps de totes les esferes del partit conservador s’està venent ja la incineradora com la panacea a tots els mals, i com si ja tingueren clar de tot on anirà a ubicar-se “ són conscients de l’enorme rebuig social que va a ocasionar, i per això no s’atreveixen a dir en quin ajuntament han parlat, en quina zona estan pensant i per a quan volen tindre-ho en funcionament”

Des d’Iniciativa s’ ha remarcat que “ gran part del problema actual que tenim a les comarques de Castelló en els problemes dels residus és precisament per una política desficaciada, que ha buscat sempre un lucre per a tercers, ha optat per la confrontació per municipis, i mai ha volgut anar al fons del problema; van aprovar uns Plans Zonals de Residus de difícil justificació, on les agrupacions de municipis mai es feien per criteris d’operativitat i proximitat, i després, les grans actuacions no estaven previstes en eixes planificacions, que ja naixien insuficients. Es van dedicar a intentar comprar voluntats municipals en els menuts municipis per a fer-los assumir a canvi d’una almoina abocadors, incineradores, plantes tòxiques i perilloses, posant en peu de guerra a tots els pobles dels voltants, i sempre, sempre, es tractaven d’actuacions tendents, com venim dient, a fer un negoci ; a més tones de residus cremats, tractats, incinerats, soterrats, emmagatzemats, moguts..etc, més diners per a certes butxaques, per tant, difícilment s’anava a apostar per reduir i minimitzar”

Que el PP vulga vendre ara com a idíl·liques les incineradores “ deu ser, de nou, perquè s’ol algun negociet, sap perfectament que a banda del rebuig social que genera, tenen greus efectes en la salut de les persones, cada cop són més els estudis mèdics que ho corroboren, i tot i que ens volen vendre com a model súper moderns que no generen quasi contaminació, la realitat és un altra, i sempre es tendeix a abaratar el procés de tractament reduint les depuracions i seguretats. Apostar per la incineració dels residus és una opció del segle passat”

Resolució de 5 de novembre de 2009, de la Secretaria d’Estat de Canvi Climàtic, per la qual s’adopta la decisió de no sotmetre a avaluació d’impacte ambiental el projecte Connexió amb l’emmagatzematge subterrani Castor, Tarragona-Castelló.

Rang: Resolució

Pàgines: 99388 – 99394

Referència: 2009/18695

* PDF de la disposició

TEXT

El Reial Decret Legislatiu 1/2008, d’11 de gener, pel qual s’aprova el text refós de la Llei d’Avaluació d’Impacte Ambiental de projectes, estableix en el seu article 3.2 que els projectes públics o privats, consistents en la realització de les obres, instal·lacions o de qualsevol altra activitat compresa en l’annex II d’aquest Reial Decret Legislatiu, així com qualsevol projecte no inclòs en el seu annex I que pugui afectar directa o indirectament als espais de la Xarxa Ecològica Europea Natura 2000, hauran de sotmetre’s a avaluació d’impacte ambiental quan així ho decideixi l’òrgan ambiental en cada cas, d’acord amb els criteris de l’annex III de la norma citada.

El projecte Connexió amb l’emmagatzematge subterrani Castor (Tarragona-Castelló) es troba en aquest suposat per trobar-se enquadrat en l’apartat 4, lletra d, de l’annex II.

Els principals elements de l’anàlisi ambiental del projecte són els següents:

1. Objecte, descripció i localització del projecte. Promotor i òrgan substantiu

L’objecte d’aquesta nova infraestructura és connectar les instal·lacions d’emmagatzematge Castor, ubicades en la costa nord de la província de Castelló, amb el sistema gasista. El gasoducte de connexió amb l’emmagatzematge subterrani Castor, cuyo inici es situa en l’actual posició Sr.15.07D del gasoducte Tivissa-Paterna (Ulldecona, Tarragona) i el seu final en la futura posició Sr.15.07D1 (Vinaròs, Castelló), sent el promotor ENAGAS que ha estat designat gestor tècnic del sistema gasista espanyol.

El corredor travessat pertany a les Comunitats Autònomes de Catalunya i la Comunitat Valenciana, estant afectades pel Projecte dues regions: La comarca del Montsià, al sud de Tarragona, i la del Baix Maestrat, al nord de Castelló.

2. Tramitació i consultes

Amb data 26 de març de 2009 es va procedir a consultar a les Administracions públiques afectades i a les persones interessades, rebent-se les següents respostes:

Conselleria de Medi ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge de la Generalitat Valenciana. Exposa que seguint el criteri exposat en l’article 48.4 e) del Decret 120/2006, d’11 d’agost, pel qual s’aprova el Reglament de Paisatge de la Comunitat Valenciana (d’ara en endavant RPJECV), l’avaluació dels efectes previsibles, directes o indirectes, sobre el paisatge, ha d’abordar-se a través d’un estudi d’integració paisatgística, que es pot segons l’art. 52 del RPJECV adaptar i integrar en l’EIA a redactar. En conclusió el projecte d’infraestructures ha d’acollir-se al compliment del que ha regulat per les normes d’aplicació directa (art. 18 RPJECV) i les normes d’integració paisatgística (art. 19 al 22 del RPJECV).

L’estudi d’integració paisatgística haurà de centrar la part de la integració visual en la planta d’operacions situades a prop de l’A-7.

S’haurà de prestar especial atenció als possibles recursos afectats en la fase de construcció, com ara la Vía Augusta.

S’haurà de tenir en compte la zona del projecte afectada pel Pla d’Acció Territorial de Corredors d’infraestructures, aprovat per Decret 78/2005, de 15 d’abril, del Consell de la Generalitat, pel qual s’aprova definitivament el Pla d’Acció Territorial de Caràcter Sectorial de Corredors d’Infraestructures de la Comunitat Valenciana en els voltants del Camí de l´Arbolí.

Ajuntament de Vinaròs, Subdelegació del Govern a Tarragona. No es tenen en compte impactes ambientals significatius.

Ajuntament de San Rafael del Río (Castelló). No es preveu l’existència d’impactes significatius que no vagin a ser evitats amb les mesures propostes pel promotor en el traçat bàsic del mateix. En l’Alternativa 1 sí s’observen possibles impactes significatius.

Confederació Hidrogràfica del Xúquer. A més de donar una sèrie de recomanacions durant la construcció, demanen que s’estudiï:

Localització d’aqüífers, zones de recàrrega i surgencia.

Qualitat de les aigües i inventari d’abocaments.

Evolució estacional de nivells freàtics i determinació dels fluxos subterranis.

Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. Consideren que no cal sotmetre el projecte al tràmit d’avaluació encara que posa condicions al projecte.

Consideren que la prospecció arqueològica s’ha de realitzar prèviament a l’aprovació definitiva del projecte i no abans de l’inici de les obres com es diu en l’estudi previ.

L’establiment de mesures preventives i/o correctores a aplicar si apareguessin jaciments no ha d’estar a càrrec de l’arqueòleg encarregat del seguiment de l’obra sinó del Server d´Arqueologia i Paleontologia.

Direcció General de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat. Generalitat de Catalunya. Considera que el projecte hauria d’avaluar-se conjuntament amb la planta terrestre d’emmagatzematge de gas natural Castor, ja que si es modifica la ubicació final d’aquesta irremeiablement es modificaria el traçat del gasoducte.

El projecte no afecte a cap espai de protecció especial, espai inclòs en el PEIN, ni en la proposta catalana de Xarxa Natura 2000.

No afecta a cap zona humida, geotalp, muntanya d’utilitat pública, arbres declarats monumentals o d’interès local.

No afecta a cap zona declarada ZEPA, encara que l’alternativa 1 transcorre en els voltants d’una zona d’interès faunístic catalogada pel Departament de Medi ambient i Habitatge com zona de nidificació de l’aguiló cendrós.

A més recomanen el següent:

Restauració zones agrícoles i forestals travessades.

Identificar taques d’hàbitats d’interès comunitari descrits en la Directiva 92/43/CEE, existent en les zones del traçat, en especial en les zones d’encreuament del riu Sénia.

Garantir la restauració del perfil original del rio Sénia.

Cas d’afectar-se a algun Chamareops humilis (margalló) s’haurà de sol·licitar el seu trasplantament a un lloc proper de característiques ecològiques similars.

Direcció General de Gestió del Medi Natural. Generalitat Valenciana. Es recomana es modifiqui el traçat de manera que no s’afecteu el riu Sénia.

Es necessita segons la llei 7/2004, de 19 d’octubre, del Patrimoni Cultural Valencià informe relatiu a l’afecció patrimonial de tot el projecte.

Segons article 48 del Reglament de Paisatge de la Comunitat Valenciana s’ha de comptar amb un estudi d’integració paisatgística.

Els abocaments generats han de ser conforme a la Llei 10/2000, de 12 de desembre, de Residus de la Comunitat Valenciana.

Si durant la fase d’execució de les obres apareguessin coves, avencs o altres cavitats subterrànies, segons l’article 16 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, d’Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana es comunicarà a la Conselleria de Medi ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge de la Generalitat Valenciana.

Segons la Llei 4/2006, de 19 de maig, de Patrimoni Arbori Monumental de la Comunitat Valenciana, si s’afecta a algun Arbre Monumental s’atendrà al que estableix els articles 9 i 10 pel que fa al règim de conservació i prohibicions.

Subdelegació del Govern a Tarragona. Dependència d’Indústria i Energia. No es troben impactes ambientals significatius que no vagin a ser evitats amb les mesures preventives i correctores propostes pel promotor.

Confederació Hidrogràfica de l’Ebre. Es demana la restitució de perfils i talussos, recuperant l’estat original dels cursos per poder informar favorablement el document ambiental.

3. Anàlisi segons els criteris de l’annex III

Una vegada analitzada la documentació que obra en l’expedient, i considerant les respostes rebudes a les consultes practicades, es realitza la següent anàlisi per determinar la necessitat de submissió del projecte a avaluació d’impacte ambiental, segons els criteris de l’annex III del Reial Decret Legislatiu 1/2008, d’11 de gener, pel qual s’aprova el text refós de la Llei d’Avaluació d’Impacte Ambiental de projectes.

Amb data 26 de març de 2009 es va consultar a la Direcció General de Patrimoni Cultural Valencià de la Conselleria de Cultura i Esport de la Generalitat Valenciana sense haver obtingut resposta fins a la data.

Característiques del projecte. La longitud total benvolguda del gasoducte és d’11,3 km., amb un diàmetre de 30» i pressió de disseny de 80 bar.

Durant la fase de construcció les accions més importants a realitzar serien les següents:

1. Estaquillado i replantejament de la zona de treball amb una amplada normal de pista de 24 m.

2. Obertura de rasa amb una amplada d’1,2 m., la profunditat serà d’1 m. sobre la generatriu superior en general, en zones de cultius intensius s’arribarà als 1,2 m. Els creus d’infraestructures viàries es realitzaran per perforació horitzontal, mitjançant el mètode de clava. Les creus amb rierols secs es realitzarà per obertura de rasa amb retroexcavadora. Quan existeixi aigua l’encreuament serà similar però es treballarà primer en una part del curs desviant les aigües.

3. Distribució i corbat dels tubs durant la pista, es procedirà a la seva soldadura, revisió, posada en rasa i farcit.

4. Instal·lació d’unitats auxiliars com la vàlvula Sr.15.07D1 que constarà d’una rampa de rascadors i vàlvules de derivació, tall i connexió amb ventejo.

5. Restitució de terrenys i senyalització del gasoducte.

Fase d’explotació:

1. Protecció de la conducció. Serà tant passiva com activa.

2. Sistemes de comunicacions i telecontrol.

3. Servituds permanents. Bandes de 2 m a cada costat de l’eix de la canonada (amplada total 4 m), on es permeten tots els cultius no arbustius ni arboris, amb profunditats de rompuda no superior als 0,50 m. Bandes de 8 m sobre els costats exteriors de la zona anterior en que es prohibeix la instal·lació d’edificacions temporals o permanents.

Ubicació del projecte.–El punt d’origen del gasoducte de connexió amb l’emmagatzematge subterrani Castor es situa en l’actual posició Sr.15.07D del gasoducte Tivissa-Paterna, al final municipal d’Ulldecona (Tarragona), ubicant-se el seu final en la posició Sr.15.07D1, al final municipal de Vinaròs (Castelló), en cuyas voltants s’instal·larà la futura planta de tractament de gas, projecte amb resolució de declaració d’impacte ambiental positiva el 23 d’octubre de 2009, no modificant-se la ubicació final de la planta de tractament de gas, per la qual cosa no afecta a la posició final del traçat del gasoducte aquí avaluat.

El corredor travessat pertany a la Comunitat Autònoma de Catalunya i la Comunitat Valenciana, estant afectades pel projecte dues regions: La comarca del Montsià, al sud de Tarragona, i la del Baix Maestrat, al nord de Castelló.

En el document ambiental es proposen dues alternatives de traçat denominat traçat bàsic i alternativa 1. A causa del menor recorregut del primer i a que l’encreuament del curs del Sénia el realitza per una zona de cabal reduït s’ha decideixo com l’alternativa més viable el denominat Traçat Bàsic.

No s’ha tingut en compte l’alternativa zero per la necessitat de connexió des del centre d’emmagatzematge fins al centre de distribució de gas.

Característiques del potencial impacte:

Sòl.–Se produiran impactes tant durant la fase de construcció per l’obertura de rasa i la pista de treball necessària per a això (24 m.), com durant la fase d’explotació per les servituds imposades. Els treballs es realitzessin previ abalisat de la zona d’ocupació. Es procedirà a la retirada, conservació i reutilització de la terra vegetal procedent de l’obertura de la pista de treball amb la restitució del terreny travessat al seu estat preoperacional a la finalització de les obres. Durant la fase d’explotació a causa de la natura dels terrenys travessats l’impacte variés, en les zones de matoll mediterrani i cultiu de cereals serà mínim, en les àrees de cultius llenyosos es minimitzarà afavorint el traçat paral·lel als camins existents avui dia. Es considera que no es produiran impactes adversos significatius sobre el sòl ni en la fase de construcció ni durant l’explotació.

Aigua.–El més gran impacte es produirà durant la fase de construcció en travessar el curs del riu Sénia. En l’alternativa escollida l’afecció en l’encreuament amb el riu de la Sénia es veu minimitzada per la desaparició en aquest punt de la major part del volum d’aigua del curs, situació que s’ha de, segons el Document Ambiental, a la forta pressió antròpica exercida per les nombroses preses d’aigua per a reg que existeixen en la zona, aquest fet juntament amb la programació proposta de creuar els cursos, preferentment, en època d’estiu o baix cabal, utilitzant sempre el menor temps possible, es considera que es redueix l’impacte. Una vegada realitzat l’encreuament, segons el Document Ambiental, es procedirà a recrear les condicions preoperacionals del llit i marges dels cursos afectats per la qual cosa no es preveu impacte significatiu en la fase d’explotació. Pel que fa a les aigües subterrànies segons el Document Ambiental presentat és el riu Sénia el que aporta la recàrrega dels aqüífers presents en la zona perdent el seu cabal aigües avall per l’extracció per al reg, per la qual cosa l’àrea d’encreuament, segons l’alternativa escollida, estaria fora de la zona de recàrrega.

Atmosfera.–El impacte més gran serà durant l’etapa de construcció pel trànsit de maquinària i l’obertura de rasa, generant sorolls i emissions de pols a l’atmosfera. Per minimitzar-los s’utilitzarà la pista de treball com eix principal de desplaçament de vehicles lleugers i maquinària pesada. No es preveuen impactes durant la fase d’explotació.

Vegetació.–El més gran impacte es produirà durant la fase de construcció, pel desbrossament a realitzar. Els terrenys travessats són fonamentalment de tres tipus: matoll mediterrani, cultius llenyosos i cultius de cereals. Es considera que el més gran impacte repercuteix sobre els cultius llenyosos per la servitud imposada de 4 m. durant tot el traçat. Per minimitzar aquest impacte, segons el document ambiental, s’ha definit un traçat que cerca el paral·lelisme amb la xarxa de camins existent. Segons el document ambiental es redactarà un projecte de restauració ambiental que desenvolupi, a escala executable, les actuacions de revegetació i recuperació de la coberta vegetal afectat. Aquest projecte tindrà en compte, com a espècies a utilitzar, les mateixes que es trobin en les comunitats naturals de l’entorn. També es procedirà a la revegetació de marges de cursos en la temporada favorable immediatament posterior al final de les obres, amb aquestes mesures es considera es minimitzarà l’impacte sobre la vegetació afectada.

Fauna.–La més gran afecció és durant la fase de construcció per les molèsties generades per l’obertura de rases i la circulació de la maquinària pesada. Per intentar reduir les molèsties ha de delimitar-se la zona d’actuació mitjançant abalisat de l’àrea de treball. Per reduir l’afecció a la ictiofauna afectada sobretot en creuar el curs del riu Sénia s’aplicarà la mesura recollida en el pla de vigilància ambiental es comprovarà que, amb la suficient antelació als treballs d’obertura de pista, es realitzen recorreguts de camp per la franja afectada per identificar possibles enclavaments de reproducció d’espècies faunístiques protegides o qualsevol altre element singular del mitjà, per prendre les mesures oportunes en cas necessari, per la qual cosa es considera que l’impacte no és significatiu. Durant la fase d’explotació no es preveuen impactes significatius sobre la fauna.

Espais protegits i zones d’interès natural.–El projecte no afecte a cap espai de protecció especial, espai inclòs en el PEIN, ni en la proposta catalana de Xarxa Natura 2000. Tampoc afecta cap espai de protecció especial de la Xarxa Natura 2000 de la Comunitat Valenciana.

Segons el document ambiental presentat s’han identificat 6 tipus d’hàbitats diferents en la zona d’encreuament amb el riu Sénia, destacant un d’ells amb caràcter prioritari aquest últim seria les fonts petrificantes amb formació de tuf («Cratoneurion») (7220*), àrees pantanoses molt puntuals sobre substrats calcaris, que promouen una vegetació rica en molses. Segons el pla de vigilància presentada es comprovarà que, amb la suficient antelació als treballs d’obertura de pista, es realitzen recorreguts de camp per la franja afectada per identificar possibles enclavaments de reproducció d’espècies faunístiques protegides o qualsevol altre element singular del mitjà, per tal d’evitar la seva afecció durant l’etapa de construcció, no es preveuen impactes durant la fase d’explotació.

Paisatge.–La afecció més gran es produirà durant l’etapa de construcció pel tràfec de maquinària pesada i l’obertura de rases en qualsevol cas s’ha de complir la legislació valenciana i catalana. Concretament el projecte d’infraestructures ha de complir el Decret 120/2006, d’11 d’agost, pel qual s’aprova el Reglament de Paisatge de la Comunitat Valenciana (d’ara en endavant RPJECV) per la qual cosa ha d’acollir-se al compliment del que ha regulat per les normes d’aplicació directa (art. 18 RPJECV) i les normes d’integració paisatgística (art. 19 al 22 del RPJECV).

Patrimoni.–La alternativa seleccionada afecta el següent jaciment arqueològic CAS-01/CAS-02.–Vía Augusta (terme municipal de Traiguera). Coincidint amb l’actual Cami de Traiguera al Pas, havent de considerar-se, segons l’estudi bàsic presentat, com a jaciment de tercer ordre. Es realitzarà una prospecció de detall previ a l’execució de les obres, segons es descriu en l’estudi bàsic (annex I, informe recursos arqueològics), complint la legislació comunitària corresponent. Es considera que amb les mesures preventives i correctores propostes en l’estudi bàsic i en el document ambiental no existirà impacte significatiu.

Mitjà socioeconòmic.–Durante la fase de construcció la més gran afecció serà la molèstia generada pel trànsit de la maquinària i l’ocupació de terrenys per l’obertura de rasa. La forma de realització del projecte mitjançant trams minimitza l’impacte. Durant la fase d’explotació l’impacte vindrà generat fonamentalment per les servituds sobretot en zones de cultius llenyosos. El traçat escollit que afavoreix el paral·lelisme amb camins ja existents en les àrees de cultius llenyosos, minimitza l’impacte produït per la qual cosa no es preveuen impactes adversos significatius. No es preveuen impactes durant la fase d’explotació.

Tenint en compte tot això, i a proposta de la Direcció General de Qualitat i Avaluació Ambiental, no s’observa que el projecte vagi a produir impactes adversos significatius, per la qual cosa resol no sotmetre el referit projecte al procediment d’avaluació d’impacte ambiental.

Aquesta resolució es notificarà al promotor i a l’òrgan substantiu, i farà pública a través del Butlletí Oficial de l’Estat i de la pàgina web del Ministeri de Medi ambient, i Medi Rural i Marí (www.marm.es), havent d’entendre’s que no eximeix al promotor d’obtenir les autoritzacions ambientals que resultin legalment exigibles.

Contra aquesta resolució que posa fi a la via administrativa, pot interposar-se recurs potestatiu de reposició davant aquesta Secretaria d’Estat en el termini d’un mes, comptat des del dia següent a la notificació de la mateixa, d’acord amb el que estableix els articles 116 i 117 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Publiques i del Procediment Administratiu Comú, o interposar directament recurs contenciós administratiu, en el termini de dos mesos, comptat des del dia següent a la notificació d’aquesta resolució davant la Sala del que és Contenciós administratiu de l’Audiència Nacional.

Madrid, 5 de novembre de 2009.–La Secretària d’Estat de Canvi Climàtic, Teresa Ribera Rodríguez.

Fa uns mesos, es va celebrar a Berga una concentració de totes les colles de diables i de bèsties de foc dels Països Catalans demanant al ministeri de cultura la modificació de l’anomenada directiva europea del foc  (tal i com s’expressa en un dels seus punts que parla sobre excepcions en festes populars). Llavors, des d’Esquerra Rubí es va presentar una moció al ple de l’Ajuntament en la que es demanava la modificació d’aquesta directiva i s’expressava el suport a les accions del govern de la Generalitat per aconseguir que es poguéssin seguir celebrant les festes de foc tan típiques al nostre país.

L’aprovació de la directiva europea sobre la posada al mercat d’articles pirotècnics (Directiva 2007/23/CE, de 23 de maig, del Parlament europeu i del Consell) dóna als estats de la Unió Europea un termini de tres anys per a la seva transposició, és a dir, per a la seva aplicació a cada territori. En conseqüència, abans del 4 de gener de 2010, els estats membres hauran d’adaptar i publicar les disposicions necessàries per donar-hi compliment. La directiva regula la fabricació, l’emmagatzematge i l’ús professional o recreatiu del material pirotècnic.

Fa unes setmanes, una delegació catalana, encapçalada pel director del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana (CPCPTC), Ramon Fontdevila, es va reunir ahir a Madrid amb el director general de Política Energètica i Mines del Ministeri, Antonio Hernández. Durant la reunió, es va obtenir el compromís del Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç que la transposició de la Directiva europea sobre el foc preservarà el patrimoni festiu català.

Així, a l’espera de rebre a mitjans de desembre la literalitat del text de la transposició, inclòs en el nou reglament espanyol sobre la pirotècnia, el Govern ha obtingut del Ministeri el compromís d’incloure i acceptar la major part de les al·legacions presentades pel Govern de Catalunya, que van ser consensuades amb els ens locals i les colles de diables i bestiari.

Esperem doncs que el compromís del govern espanyol es transformi en realitat i Catalunya i Rubí puguin seguir gaudint de les festes del foc.