El artista se presentaba nuevamente en Barcelona, pero en esta ocasión cambió el escenario habitual de sus anteriores conciertos de gran formato, el olímpico Palau Sant Jordi, por una de los recintos de conciertos más singulares del mundo, el Palau de la Música.

Con más de 100 años de antigüedad, el Palau de la Música Catalana es uno de los escenarios más emblemáticos de Barcelona. Obra cumbre del modernismo en Cataluña, fue inaugurado en 1908 como sede de la coral Orfeón Catalán. Un siglo más tarde, esta pasada noche, hace apenas unas horas, se ha convertido en el templo donde David Bisbal ha presentado buena parte de las canciones de su nueva producción “Sin mirar atrás” y una selección de sus tres trabajos discográficos anteriores.

No fue nada fácil contener las emociones. Más de dos años y medio después de su último concierto en la Ciudad Condal, sus seguidores catalanes no pudieron contener todas las emociones acumuladas durante todo este tiempo y dieron rienda suelta a todas sus pasiones. El entusiasmo se desbocó desde el primer instante. Hasta las 18 esculturas que representan las musas de la música en el frontal del escenario del Palau, se sumaron a un espectáculo trepidante de música y ritmo sin límite con temas como “Esclavo de sus besos”, “Sin mirar atrás” o “Al Andalus”. Pero también reinaron en otros muchos temas más balsámicos como “Mi princesa”, “Si falta el aire” o “El ruido”. Dos horas de pura energía en vivo: “Ave María”, “Oye el Boom”, “Bulería”, “Silencio”…

Más de 2.200 espectadores llenaron hasta la bandera el Palau de la Música y todo el mundo sin excepción recibió en pie la llegada de David Bisbal sobre el escenario. Y así estuvieron durante casi todo el show, llevando en volandas al artista en todo momento. Aclamándolo. Dedicándole “olés”, exclamaciones de todo tipo y ovaciones sin parar. David les saludó a todos con un “Bona nit, Barcelona” y un clamor hizo temblar por primera vez los cimientos del Palau. Y así, canción a canción. A lo largo de todo el concierto, los gestos de complicidad entre artista y público fueron todo un ritual al que se entregaron por igual los unos y los otros.

El Palau de la Música ha sido más que nunca un volcán en erupción. Un arrollador clímax de alto voltaje estuvo presente en un escenario único por su belleza. Una cadena de apoteosis transportaron en comunión a todo el mundo hasta que la última nota de la última canción sonó entre las paredes del Palau de la Música. “Gracias a todos por toda la energía que hemos vivido esta noche aquí”. Más de medio millón de espectadores pasan por el Palau de la Música cada año, pero los más de dos millares que han estado presentes este miércoles 25 de noviembre de 2009 han vibrado como nunca con el concierto de David Bisbal. Un espectáculo único en un marco incomparable.

PRÓXIMOS CONCIERTOS GIRA DE TEATROS

28 noviembre Bilbao

12 diciembre Málaga

13 diciembre Granada

15 diciembre Palma de Mallorca

16 diciembre Orihuela-Alicante

18 diciembre Salamanca

Todos con localidades agotadas.

A la venta ya GIRA 2010:

18 junio Palau Sant Jordi Barcelona

24 junio Palacio de los Deportes de Madrid

fuente:  http://www.universalmusica.com/davidbisbal/

Aquest diumenge el programa ‘30 minuts‘ de TV3 ha emès un reportatge sobre el cas Millet. Si us el vau perdre o el voleu recuperar, aquí el teniu:

Confesso que este concerto me trazia algumas dúvidas. Para quem conhece Kings of Convenience, sabe o quão introspectivas e melódicas são a grande maioria das suas canções, tirando uma ou outra que nos dá vontade de abanar um pouquinho o esqueleto. O concerto era todo em lugares sentados, o que me fazia ainda mais recear que fosse assistir a um concerto em que fosse quase como estar em casa a ouvir um álbum.

Pois os amigos Erlend Øye e Eirik Glambek Bøe, que na verdade têm algo de Simon & Garfunkel pela forma como emprestam as vozes aos temas, a pouco e pouco foram desfazendo todas as dúvidas que pudessem existir ao início. Em cima do palco foram quebrando o gelo interagindo com o público  e fazendo algumas piadas muito bem conseguidas. E quando se sentia no ar já alguma monotonia, aparecem dois belíssimos músicos para acompanhar as guitarras com um violino e um contrabaixo. Altura então para que se anime o Palau de la Musica Catalana, e que a pedido de Erlend Øye todos se levantem (até os pseudo-indies, que até lá mandavam calar qualquer alma que se animasse um pouco mais e que espontaneamente tivesse vontade de bater palmas), para se bailar ao som de Koc.

Um concerto sempre em crescendo, na melhor sala de espectáculo onde assisti a um concerto. Música em alta definição, o triunfo da simplicidade da música deste duo norueguês.

Aqui fica um cheirinho de como foi:

Tinc la sensació que la majoria de visites de THE.CAT no entenen ni una paraula de català i és per això que escric aquest post per atreure també gent que entengui el català. I no se m’ocorre una millor forma que parlant-vos del nou lloc que ha sortit anomenat FELIX BITLLET on amb el PALAU DE LA MÚSICA CATALANA de fons haureu d’anar pispant bitllets de 500 euros. Aquest lloc em recorda no sé què però no sabria dir què. Vaja, que sembla com si em sonés això dels bitllets de 500, el Palau i un tal Fèlix …

Si aneu a www.tentacle.cat trobareu el videojoc on a més a més de bitllets de 500 euros veure-ho una Creu de Sant Jordi. Des de THE.CAT felicito als creadors del joc!

La anterior cúpula del Palau desvió al menos, 10 millones de la institución

00:55h  | Leer articulo completo en www.larazon.es

Juli Solaz, titular del Juzgado de Instrucción 30 de Barcelona, levantó ayer parcialmente el secreto de sumario de la investigación sobre el supuesto desvío de fondos del Palau. La Fiscalía acusa al ex presidente del Palau de la Música y el Orfeó Català, Fèlix Millet; su brazo derecho, el ex director administrativo, Jordi Montull; la hija de éste, la ex directora financiera, Gemma Montull; y otros dos cargos, un tesorero y su predecesor, Enric Àlvarez y Pau Durà, de ser los responsables de una compleja trama. Millet y Jordi Montull están citados a declarar ante el juez el día 19 de octubre, imputados por apropiación indebida de fondos y falsedad documental. Fuentes de la Fiscalía explicaron que la investigación se ha ampliado hasta 2009, incluyendo entre los posibles hechos delictivos los pagos realizados entre 2008 y 2009 con fondos del Palau a empresas vinculadas con los querellados. Estafa millonaria El levantamiento del secreto de sumario ofreció más novedades. Por una parte, la Fiscalía puso fin al baile de cifras del supuesto desvío de fondos y lo cifra en unos diez millones de euros. En una carta pública, Millet reconoció la apropiación indebida de 3,3 millones, con los que pagó obras en una casa de su propiedad, viajes  con familiares y  parte de las actuaciones en negro, punto este último que ha sido desmentido por los profesionales del Palau y por muchos promotores. La Fiscalía también está investigando otras obras y reformas en casas particulares de parte de los querellados, que fueron sufragadas con dinero provinente del Palau. Según el sumario del caso, los implicados se servían de una «maraña de cuentas bancarias, justificaciones documentales y empresas pantalla, convirtiendo fondos en dinero efectivo y haciéndoles desaparecer». Revela el sumario que hasta 2008 se realizaron otras operaciones del tipo «talones reintegro» por un valor de ocho millones. Los movimientos podrían haberse realizado como pago a supuestas obras «fantasma» –algunas de ellas adjudicadas a empresas sin actividad real–y también la Fundació y la Associació del Palau presentaban las mismas facturas para retirar fondos distintos. A la espera de analizar toda la información bancaria, el sumario especifica que en el año 2004, desde la Associació Orfeó Català se realizaron, al menos, catorce operaciones de este tipo, por valor de dos millones; siete en 2005, por valor de  812.216 euros; seis en 2006 (360.000 euros); ocho en 2007 (556.434 euros); y otras tres el pasado año (por valor de 200.000 euros). El TSJC advierte de que «no habrá impunidad» en el caso Palau En el acto de apertura del año judicial, celebrado en la Audiencia de Barcelona, la presidenta del Tribunal Superior de Justicia de Cataluña (TSJC), Maria Eugènia Alegret, aseguró que el  supuesto desvío de fondos del Palau por parte de su ex presidente, Fèlix Millet, «no habrá espacios para la impunidad, nadie puede estar por encima de la ley». Respecto a la posición social de de Millet y de los otros cuatro querellados, que también eran cargos del Palau, Alegret señaló que «Cataluña es un buen ejemplo de que la posición social de los imputados no nos ha parado nunca para hacer justicia cuando se infringe la ley, es lo que espera la ciudadanía y lo que tiene que ver». La presidenta del TSJC insistió en que «en Cataluña se hace justicia sea quien sea el implicado, sin importar ni su rango ni su cargo a nivel social». «El juez ha tardado en citar a declarar a Millet porque necesitaba estudiar todos los elementos a su disposición para que la declaración de los imputados fuera útil», añadió. Por su parte, la fiscal jefe de Cataluña, Teresa Compte, recordó que el fiscal del caso presentó un recurso solicitando la declaración de Millet y añadió que «estudiará» si presentan otro recurso para que también se cite a declarar a la ex directora financiera, Gemma Montull, que es hija del ex director administrativo, Jordi Montull, ambos imputados en este caso.

Em sap greu no saber més de lleis per saber si estic molt errat en trobar estrany que el senyor Millet encara continuï en llibertat avui en dia.
La veritat és que si li donés per fugir a l’estranger em sembla que en comptes de sentir-me irritat amb la seva decisió el que faria seria dir-me a mi mateix que l’únic que ha fet és continuar aprofitant-se de les mancances del sistema.

]]> http://elquaderndelapuntador.wordpress.com/2009/10/01/el-manifest-a-els-matins-de-tv3/ Thu, 01 Oct 2009 21:15:49 +0000 L'apuntador http://elquaderndelapuntador.wordpress.com/2009/10/01/el-manifest-a-els-matins-de-tv3/

]]> http://elquaderndelapuntador.wordpress.com/2009/09/29/manifestmaticatradio/ Tue, 29 Sep 2009 15:58:01 +0000 L'apuntador http://elquaderndelapuntador.wordpress.com/2009/09/29/manifestmaticatradio/

Aquest matí, el programa “El matí de Catalunya Ràdio”, que dirigeix i presenta Manel Fuentes, ha entrevista a Esteve Nabona (director del Cor Jove de l’Orfeó Català) i Mònica Pagès (periodista), amb motiu de l’aparició del “manifest” que es va fer públic ahir i que nosaltres hem penjat avui al blog. Si ho voleu, podeu sentir l’entrevista sencera:

]]> http://ximo.wordpress.com/2009/09/29/la-fe-cega/ Tue, 29 Sep 2009 13:00:53 +0000 Joaquim http://ximo.wordpress.com/2009/09/29/la-fe-cega/ http://elquaderndelapuntador.wordpress.com/2009/09/29/manifestpalau/ Tue, 29 Sep 2009 03:48:11 +0000 L'apuntador http://elquaderndelapuntador.wordpress.com/2009/09/29/manifestpalau/

Els sotasignants que ens reconeixem com a associacions musicals,

entitats privades, compositors, intèrprets, musicòlegs, professors de

música, editors de música i periodistes especialitzats en aquest

àmbit, que vivim i treballem a Catalunya, volem expressar

públicament la nostra indignació i preocupació respecte el que ha

succeït al Palau de la Música Catalana en els següents termes:

1. DENUNCIEM una negligència demostrada en la gestió de Fèlix

Millet pel que fa a la projecció dels músics catalans en general i, en

concret, dels diferents cors de l’Orfeó Català (Orfeó Català, Cor de

Cambra, Cor de Noies, Cor Jove i Cor Infantil) en l’àmbit del Palau de

la Música Catalana.

2. EXIGIM una direcció artística professional que es faci responsable

de la programació que s’ofereixi al Palau de la Música Catalana i que

respecti els valors fundacionals d’aquesta institució.

3. DEMANEM que es restitueixi l’honorabilitat del Palau de la Música

Catalana i que es retorni la confiança als professionals de la música

del nostre país i al seu públic legítim.

Barcelona, setembre 2009.

Ja fa uns dies que us vaig anunciar que s’estava preparant un manifest sobre el Palau de la Música Catalana. La iniciativa, impulsada per la periodista Mònica Pagès, es va fer pública ahir. Us en donava notícia ahir, a través del twitter. Si voleu donar-hi suport, ho podeu fer a través del grup que s’ha creat al Facebook.

Aquest és el manifest:

Els sotasignants que ens reconeixem com a associacions musicals, entitats privades, compositors, intèrprets, musicòlegs, professors de música, editors de música i periodistes especialitzats en aquest àmbit, que vivim i treballem a Catalunya, volem expressar públicament la nostra indignació i preocupació respecte el que ha succeït al Palau de la Música Catalana en els següents termes:

1. DENUNCIEM una negligència demostrada en la gestió de Fèlix Millet pel que fa a la projecció dels músics catalans en general i, en concret, dels diferents cors de l’Orfeó Català (Orfeó Català, Cor de Cambra, Cor de Noies, Cor Jove i Cor Infantil) en l’àmbit del Palau de la Música Catalana.

2. EXIGIM una direcció artística professional que es faci responsable de la programació que s’ofereixi al Palau de la Música Catalana i que respecti els valors fundacionals d’aquesta institució.

3. DEMANEM que es restitueixi l’honorabilitat del Palau de la Música Catalana i que es retorni la confiança als professionals de la música del nostre país i al seu públic legítim.

Barcelona, setembre 2009.
.

MANIFEST PER AL PALAU DE LA MÚSICA CATALANA

• El Palau de la Música Catalana és molt més que una sala de concerts i que un edifici emblemàtic del Modernisme: és el gran monument de la vida musical de Catalunya.

• A diferència d’altres equipaments culturals de la ciutat de Barcelona, el Palau es va construir amb una voluntat col·lectiva i popular, amb la que ens identifiquem milions de catalans que estimem la música.

• Al llarg del segle XX, el Palau ha estat l’escenari legítim de l’expressió de la nostra creació musical i del nostre contacte amb la realitat artística d’altres països i de la modernitat en aquest àmbit artístic.

• Les reformes arquitectòniques que s’han dut a terme al Palau en les darreres dècades no s’han correspost amb un esforç per a mantenir i promoure el nostre patrimoni ni la nostra creació musical. No s’ha respectat la vocació originària de l’Orfeó Català ni s’ha mantingut la idea original de Lluís Domènech i Montaner.

• La manca de direcció artística al Palau ha provocat una invasió abusiva per part de grans agències artístiques internacionals i una total negligència cap a la necessitat de donar una cabuda preeminent a la vida musical del nostre país en el seu escenari més emblemàtic.

• Volem que els canvis obligatoris que ha provocat la mala gestió financera del Palau, signifiquin una autèntica presa de consciència per part de gestors i polítics de la funció cultural que té aquesta entitat en la nostra societat en tant que mantenidora d’una tradició, d’una evolució i d’una creació musical que ens identifica.

• Volem que la societat sàpiga que els professionals de la música del nostre país que signem aquest manifest no estem contemplant els fets al marge de les conseqüències que puguin tenir, sinó amb una implicació moral que ens afecta a tots per evitar que aquests sucessos denigrants repercuteixin en el prestigi artístic de Catalunya.

• Oferim tot el nostre suport a fer possible la recuperació d’aquest esperit identitari que trobem també en la música i que té en el Palau de la Música Catalana el seu gran símbol.
.

ADHESIONS

1. ADRIANA ARANDA

2. AGUSTÍ CHARLES

3. AGUSTÍ COHI GRAU

4. ALBADA OLAYA

5. ALBERT GUINOVART

6. ALBERT MORA

7. ALBERTO GARCÍA DEMESTRES

8. ALEJANDRO CIVILOTTI

9. ÀLEX ROBLES

10. ALFRED CELAYA

11. ANNA FEU

12. ANNA OLLET

13. ANA B. GÓMEZ

14. ANA MARIA DÁVILA

15. AMAIA ZIPITRIA

16. ÀNGEL BUSQUETS

17. ANTONI MAS

18. ARIADNA PADRÓ

19. ARACELI ESQUERRA

20. ARIANE PRUSSNER

21. ASSOCIACIÓ CATALANA DE COMPOSITORS

22. ASSOCIACIÓ CATALANA D’INTÈRPRETS DE MÚSICA CLÀSSICA

23. ASSOCIACIÓ DE CRÍTICS I COMENTARISTES MUSICALS EN LLENGUA

CATALANA

24. ASSOCIACIÓ FRANZ SCHUBERT

25. ASSOCIACIÓ GRANADOS-MARSHALL

26. ASSOCIACIÓ ORQUESTRA DE CAMBRA CATALANA

27. AYAKO FUJIKI

28. BIRGIT EULER

29. CARLES GUINOVART I RUBIELLA

30. CARLES MARTÍNEZ EROLES

31. CARLOTA GARRIGA

32. CECILIO TIELES, PRESIDENT ACIMC

33. CESAR PUENTE

34. CONCEPCIÓ RAMIÓ

35. CONSELL CATALÀ DE LA MÚSICA

36. CRISTINA SALVADOR BRANERA

37. CRISTINA SEBASTIÁN

38. DANIEL CARBONELL

39. DANIEL CASANOVAS

40. DAVID ALBANELL

41. DAVID ALEGRET

42. DAVID CASANOVA

43. DAVID PUERTAS

44. DIAPASON

45. DOLORS ALDEA

46. DOLORS BOADELLA

47. DOMÈNEC GONZÁLEZ DE LA RUBIA

48. EDUARD JENER

49. EFREM GARCIA

50. ELISENDA ARQUIMBAU

51. ELISENDA CLIMENT, GEMC. GREMI D’EDITORS DE CATALUNYA

52. EMILI BRUGALLA

53. ENRIC MARTÍNEZ CASTIGNANI

54. ENSEMBLE DIAPASON

55. ESCOLA DE MÚSICA DEL PALAU, SCCL

56. EULÀLIA BENITO

57. EZEQUIEL CASAMADA

58. FEDERACIÓ DE CORS DE CLAVÉ

59. FELIU GASULL

60. FRANCESC CAPELLA

61. FRANCESC RODRÍGUEZ FRANQUET

62. FRANCESCA MASCLANS

63. FOMENT DE LA SARDANA

64. FUNDACIÓ MANEL BLANCAFORT

65. FUNDACIÓ MAS I MAS

66. FUNDACIÓ VICTÒRIA DE LOS ÁNGELES

67. GABRIELLE DEAKIN

68. GEMMA GANZER

69. GEMMA ROMANYÀ, PAPER DE MÚSICA DE CAPELLADES

70. GLORIA MIQUEL

71. GRUP 21

72. IMMA BARAUT

73. INGRID PUJOL

74. JAUME CARBONELL

75. JAUME CORTADELLAS

76. JAUME RADIGALES

77. JAUME TORRENT

78. JUANJO MERCADAL, BROTONS & MERCADAL EDICIONS MUSICALS

79. JESÚS RODRÍGUEZ-PICÓ

80. JOAN ALBERT AMARGÓS

81. JOAN CHAPARRO, MUSICAE

82. JOAN DEVESA

83. JOAN GRIMALT

84. JOAN MIQUEL HERNÁNDEZ

85. JOAN MORERA

86. JOAN PALET IBARS

87. JOAN PÀMIES

88. JOAN ÚBEDA COMAS

89. JOAQUIM PIQUÉ

90. JOSEP BORRÀS

91. JOSEP FERRÉ ROVIAR

92. JOSEP LLUÍS GUZMÁN-ANTICH

93. JOSEP M. ALMACELLAS

94. JOSEP MARIA SERRACANT

95. JOSEP PRATS

96. JORDI CASANOVA

97. JORDI CERVELLÓ

98. JORDI GARGALLO, ASSOCIACIÓ MUSICAL DE MESTRES DIRECTORS

99. JORDI NÚÑEZ PALLAROLA

100. JORDI ROCH, JOVENTUTS MUSICALS D’ESPANYA

101. JORDI TARRUS

102. KIEV PORTELLA

103. LA MÀ DE GUIDO

104. LAIA CIRERA

105. LALI SOLÀ

106. LAURA SIMÓ

107. LITO IGLESIAS

108. LLORENÇ BALSACH

109. LLUÍS CUSSÓ I ANGLÈS

110. LLUÍS FARRENY ALUJAS

111. LLUÍS TRULLÉN

112. M. TERESA GIMÉNEZ MORELL

113. MANUEL CEREIJO

114. MARIA TERESA FOLQUÉ

115. MARIONA SEGARRA

116. MARIONA VILA

117. MARC CANALS

118. MARILUZ MARTÍNEZ

119. MARTA BOU

120. MERCÈ OBIOLS LUCAS

121. MERCÈ TORRENTS TURMO

122. MIQUEL ORTEGA

123. MÒNICA PAGÈS

124. MONTSERRAT BENET PUGÈS

125. MONTSERRAT BERTRAL

126. MONTSERRAT FORN CAPDEVILA

127. MÚSICS PER LA COBLA

128. MARIONA BENET, ÒPERA DE CAMBRA DE SANT CUGAT

129. MARIONA BONET

130. MARTA CERVERA

131. MARTA ESTEBAN

132. MAURICI VILLAVECCHIA

133. MELISSA MERCADAL

134. MIQUEL BOFILL

135. MIREIA FARRÉS

136. MIREIA FORNELLS

137. MOISÈS SUBIRANA

138. MONTSE PUJOL

139. MONTSERRAT BONET

140. MONTSERRAT GASCÓN

141. NÚRIA SERRAT

142. OFÈLIA ROCA

143. ORQUESTRA JOVE DE VILADECANS

144. ORQUESTRA SIMFÒNICA DE SANT CUGAT

145. PABLO DESPEYROUX

146. PABLO MELÉNDEZ-HADDAD

147. PERE ANDREU JARIOD

148. PATRICIA ROJAS

149. PAU CASAN

150. PEP TUGUES

151. PEP MIRA

152. PETER BACCHUS

153. PIETAT HOMS FORNESA

154. QUIM OLLÉ

155. RAIMON ROMANÍ

156. RICARDO DE LA ROSA

157. ROSER GARRELL

158. ROSA MATEU

159. ROSER GARRELL

160. SAKI GUILLEM

161. SANDRA ROSET

162. SANTI AUBERT, ORQUESTRA BARROCA CATALANA

163. SERGI RODRÍGUEZ LÓPEZ

164. VÍCTOR VELA SALGADO

165. VICTORIA PALMA

166. XAVIER BENGUEREL

167. XAVIER CASANOVAS-DANÉS

168. XAVIER CESTER

169. XAVIER CHAVARRIA

170. XAVIER MENDOZA

171. XAVIER PUIG

172. XOSÉ AVIÑOA

173. XAVIER COLL

174. XAVIER MARTÍNEZ

175. YOLANDA GUASCH

]]> http://nabaizaleok.wordpress.com/2009/09/27/la-llavor-de-la-corrupcion/ Sun, 27 Sep 2009 15:14:21 +0000 nabaizaleokbost http://nabaizaleok.wordpress.com/2009/09/27/la-llavor-de-la-corrupcion/ http://ximo.wordpress.com/2009/09/25/el-cas-millet-tinc-por/ Thu, 24 Sep 2009 23:43:24 +0000 Joaquim http://ximo.wordpress.com/2009/09/25/el-cas-millet-tinc-por/ http://elquaderndelapuntador.wordpress.com/2009/09/18/elsaltresfetsdelpalau/ Fri, 18 Sep 2009 07:21:56 +0000 L'apuntador http://elquaderndelapuntador.wordpress.com/2009/09/18/elsaltresfetsdelpalau/

M’estava esperant a escriure sobre el que està passant al Palau de la Música Catalana fins al moment en que es fes públic un manifest que s’està preparant a favor del necessari canvi de rumb en la programació artística d’aquella casa.

Però ahir tot va esclatar, a partir de la carta que el fins ara president de l’Orfeó i de la Fundació, Fèlix Millet, va adreçar al jutge i que va publicar el diari La Vanguardia. Millet va voler esquitxar tothom i per això els cors van voler expressar la seva indignació a través d’un comunicat. M’agradaria recordar-li al senyor Millet que l’Orfeó Català i els cors filials no són professionals i que no cobren per cantar. El Cor de Cambra és un cas apart, tot i que la seva situació sempre ha estat precària.

Aquest matí llegia al portal Vilaweb que Millet es va voler carregar els cors de la casa l’any 2005, per manca de pressupost. Lamentable. Ja sabem on anaven els diners. L’aposta de Millet ha estat sempre per les pedres  i no per la música.

Ara, no patiu, si visiteu el web del Palau no hi trobareu pas cap nota ni explicació, com si aquí no passés res.

Convocatòria de l’Orfeó Català:

Benvolguts,

Els cors de l’Orfeó Català, l’Escola Coral i el Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana us fem saber que, avui divendres 18 de setembre de 2009 a les 19h a la Plaça del Palau de la Música Catalana, farem la lectura pública d’un comunicat conjunt, en resposta a la carta del Sr. Fèlix Millet adreçada al jutge i publicada als mitjans de comunicació.

A continuació, farem la cantada conjunta del Cant de la Senyera a la que convidem a tothom que s’hi vulgui afegir. D’aquesta manera volem fer pública la nostra voluntat de reprendre amb renovada il·lusió la nostra activitat musical que representa la raó de ser del Palau de la Música Catalana.

Cantada dels cors de l’Orfeó Català, l’Escola Coral i el Cor de Cambra del PMC

Lloc: Palau de la Música Catalana

Data: 18 de setembre de 2009, 19 h.

Orfeó Català
Divendres, 18 de setembre de 2009

]]> http://liangb.wordpress.com/2009/08/07/barcelona-3/ Fri, 07 Aug 2009 10:42:46 +0000 liangb http://liangb.wordpress.com/2009/08/07/barcelona-3/

Waar was ik gebleven? Oja, ik had Tamara uitgezwaaid en ik stond on the edge of total exhaustion.  Dezelfde middag zou de gehele Flabberclub in Barcelona arriveren. Dat kon nooit goed gaan, acht hysterische meiden samen op vakantie. Ik was er niet gerust op en daarom besloot ik goed gebruik te maken van mijn vrije dag. Eerst vond ik het eng om er alleen op uit te gaan. Maar als globetrotter in de dop moet ik dat toch durven!
Eerst naar Palau de la Musica Catalana, misschien wel het mooiste Modernisme gebouw van Barcelona. Nu moet ik eerlijk toegeven dat ik ernstig afgeleid werd door een zeer prettig uitzicht. Korte blonde krulletje, gebronsd en mooie donkere ogen.  En het was ook nog een Nederlander….samen met zijn vriendin. Ik blijf een maneater. Sorry freund, sorry oma maar zoveel leuke exemplaren had ik nog niet gezien.
Enfin, daarna ging ik er maar snel vandoor. Ik ging languit in het altijd relaxte Parc de la Ciutadella. Helaas moest ik rond vijf uur, wanneer de warmte vies en broeierig is,naar het nieuwe hostel om aldaar de Flabberclub te verwelkomen.
Het nieuwe hostel was ontzettend relaxt (weer een aanradertje!). Veel kans om mijn flabbers te verwelkomen had ik niet want ene Julien de Fransman had het vaste voornemen vrienden met mij te worden. Als het aan hem lag, gingen we die avond meteen stappen. Hij was wel aardig maar een beetje hunkerbunker, dus hield ik hem vriendelijk op afstand.
De flabbervakantie begon slecht, want Meetje is in de eerste minuut beroofd. Dus direct na aankomst spoedden wij ons naar het politiebureau. Nadat dit afgehandeld was, kon de flabbervakantie beginnen!  Eerst moesten we voedsel vinden. Een paar deuren van het hostel zat een aardig restaurantje. We zaten er al een tijdje toen ons een paar rare dingen begonnen op te vallen. Flyers met halfnaakte mannen, staf die ons vreemd aankijkt en grote groepen mannen met haltertops. Later die avond gingen we op zoek naar een leuke kroeg om te stappen. Waar we ook keken, kroegen met alleen maar mannen. Waar waren we terechtgekomen? Zaten we in de gay area? Waar waren de hetero mannen?  Uit pure ellende gingen we een Mexicaanse bar binnen. Hier geen gays maar wel een stel gaylords in Mexicaanse pakjes die de bar muzikaal opleukten.  We keken onze ogen uit vooral toen een lesbisch verjaardagsfeestje aan de tafel naast ons een beetje uit de hand liep en de jarige op de bar ging dansen. De eerste avond was in ieder geval geslaagd!
De dagen daarop stonden in het teken van shoppen, zonnen en cocktails. Maar liefst drie avonden zijn we naar de cocktailbar Primario geweest. Cocktails waren maar vijf euro en we hadden de bar praktisch voor onszelf.
Andere avonden gingen we naar de Ramblas of de Placa Espanya:

Flabberclub!

Ik had verwacht dat we grote conflicten zouden krijgen in een dergelijk grote groep. Het viel mee, hoewel we soms wel opgesplitst hebben.  Zo ben ik maandag met wat flabbers naar een glijbanenpark gegaan. Heel kinderachtig, maar wel heel vet!
Ook was er weer een nieuwe hunk , als ik het even zo mag noemen. Maandagavond zaten we heel rustig in het hostel te eten, toen er opeens een halfnaakte,langharige jongeman langskwam. Niet slecht! kon je de hele Flabberclub horen denken. Hoe gaan we daar mee in contact komen? Ik zag hem naar de lobby lopen, erachteraan! Heel subtiel ging ik daar achter de computer zitten. Hij deed ondertussen pogingen een Rus te helpen in het Duits. Natuurlijk bood ik mijn superskills Duits aan om het probleem op het lossen.  Het contact was snel gelegd. Ik kwam erachter dat hij Christian heette (hoe sexy!), in New York woont (very very nice!), in Parijs geboren is (help), muzikan is (Hannie!) en minstens 4 talen spreekt (I just had a tiny orgasm).  Ik moet helaas toegeven dat de sjans hier ook min of meerophield. Laura P. heeft hem nog een stukje meloen gegeven maar dat was het wel. De volgende dag was hij uit het hostel verdwenen…
Naast knappe mannen waren er gelukkig ook nog andere dingen. We hebben veel van de stad gezien, lekker gegeten en veel op het strand gelegen. Na elf dagen had ik het idee de stad wel vrij compleet gezien te hebben.   Ik ging eerder dan de rest naar huis en moest dus in mijn uppie reizen Maar ik leef nog. De vraag die ik mezelf nu stel is: Waar gaat de Flabberclub volgend jaar heen?

]]> http://ximo.wordpress.com/2009/07/24/el-pillet-del-sr-millet/ Fri, 24 Jul 2009 00:42:46 +0000 Joaquim http://ximo.wordpress.com/2009/07/24/el-pillet-del-sr-millet/ http://lidiapeleja.wordpress.com/2009/06/27/%e2%80%9ci-veure-com-gairebe-2-049-persones-%e2%80%9d/ Sat, 27 Jun 2009 12:20:07 +0000 lidiapeleja http://lidiapeleja.wordpress.com/2009/06/27/%e2%80%9ci-veure-com-gairebe-2-049-persones-%e2%80%9d/

Recordo que fa poc més de dos anys vaig entrar per primera vegada al Palau de la Música Catalana, i una de les primeres coses que em van venir al cap quan vaig ser a l’interior de la sala de concerts, va ser un cèlebre fragment de Pla, a El Quadren Gris, que deia:

“Ahir, al Palau de la Música Catalana. Bach i la «Sonata a Kreutzer» al programa. El local és horrible, indescriptiblement desgraciat. Davant del frenètic panorama de guix i de majòlica m’és impossible concentrar-me. A més patia: les meves sabates, arreglades de nou, cruixien i feien soroll. A mig concert em dono per vençut i me’n vaig. ¿Com és possible que el local d’una de les poques coses que podem presentar sigui tan sinistre? La cosa que podem presentar a tot arreu és l’Orfeó –és clar. ¿Serà veritat que les coses d’aquest país que no es mouen en un punt de mal gust tenen indefectiblement una vida migrada?”

I com és de suposar una servidora està en total desacord amb les paraules del mestre Pla, i com vaig explicar un dia, poder contemplar la bellesa d’un espai com aquell va ser una de les sensacions més reconfortants que havia sentit. Com sembla ser Pla es va apuntar a la moda del moment en el rebuig d’alguns a l’estil modernista. Eren altres temps, suposo.

Però clar, cal dir que el mestre Pla no era músic –no es pot ser un geni en tot, a la vida– així que no podia parlar –principalment perquè no ho va poder viure mai– què era sortir allà al mig, a l’escenari, i veure com gairebé 2.049 persones observaren detingudament els mateixos moviments d’arc, els mateixos gestos del director, els mateixos sons, els mateixos colors, textures i sensacions des del bell mig de la sala, sent objecte de totes les atencions; és una cosa que, sense cap mena de dubte remou fins al més profund dels sentiments –suposant, és clar, que hom tingui alguna cosa per remoure. I és que des d’allà, els hi ven asseguro que la vida es veu d’una altra manera. Principalment perquè són coses que no t’esperes –com la majoria de les millors coses a la vida–, però de sobte, i un bon dia et trobes fent una cosa que s’escapa de qualsevol dels somnis que mai hagis pogut tenir. Doncs bé, el què deia: és una de les coses que una servidora podrà explicar amb més entusiasme als seus néts.

LA CANÇÓ: Andante Festivo, de Jean Sibelius.

]]> http://lidiapeleja.wordpress.com/2009/06/26/avui-al-palau-pero-des-de-lescenari/ Thu, 25 Jun 2009 23:34:09 +0000 lidiapeleja http://lidiapeleja.wordpress.com/2009/06/26/avui-al-palau-pero-des-de-lescenari/

I avui una servidora farà segurament una de les coses que explicarà amb més entusiasme algun dia al seus néts: (hehe)

LA CANÇÓ: Divertiment per a cordes en fa major Kv 138 – Andante, de Wolfgang Amadeus Mozart.

]]> http://ximo.wordpress.com/2009/02/23/32-anys-de-la-meva-primera-walkure/ Mon, 23 Feb 2009 11:00:58 +0000 Joaquim http://ximo.wordpress.com/2009/02/23/32-anys-de-la-meva-primera-walkure/ http://sonabe.wordpress.com/2009/02/09/mestres-de-lorfeo-a-figueres/ Mon, 09 Feb 2009 05:55:18 +0000 alabast http://sonabe.wordpress.com/2009/02/09/mestres-de-lorfeo-a-figueres/

Mestres de l’Orfeó en concert el proper 14 de febrer de 2009 al Teatre El Jardí de Figueres.Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana

En el marc de la Capital de la Cultura Catalana – Figueres 2009, i amb motiu de la commemoració del centenari del Palau de la Música, el Cor de Cambra del Palau porta aquest espai emblemàtic del nostre país de visita per tot el territori català, i fa parada i fonda al Teatre Municipal el Jardí.

A través de la música -amb un programa que recull obres dels principals mestres de l’Orfeó Català- i de les imatges -amb un audiovisual fet especialment per commemorar aquesta efemèride-, el Cor de Cambra del Palau ofereix a tothom la possibilitat d’endinsar-se en un edifici únic i amb un llegat irrepetible, en la seva història, en les seves pedres i en la seva música des de la distància.

- Director titular: Jordi Casas

- Director assistent: Daniel Mestres

- Coordinació: Anna Moreno-Lasalle

- Pianista: Jordi Armengol

]]> http://pattyselma.wordpress.com/2009/01/02/adios-a-peumayen/ Fri, 02 Jan 2009 09:30:51 +0000 pattyselma http://pattyselma.wordpress.com/2009/01/02/adios-a-peumayen/

El pasado año el 3 de Diciembre nos despedíamos de Peumayén con la emoción a  flor de piel y casi con lágrimas en los ojos. Han sido muchas horas las que hemos pasado allí, kilómetros recorridos narrando sus historias, sueños vividos, sonrisas compartidas, experiencias acumuladas… son tantas las cosas que hemos disfrutado este año en compañía de  Ismael Serrano, Jacob Sureda, Fredi Marugán y Javier Bergia…parece tan poco el tiempo y tan lejano que uno desea volver.

El concierto en el Palau de la Música Catalana de Barcelona fue irrepetible. El escenario es indescriptible, solo los que han podido disfrutar de algún evento allí saben lo que es, una acústica inmejorable y la mejor compañía que podíamos tener!

Un concierto muy diferente a los 4 anteriores al os que habíamos ido. No empezó con “Somos” como hasta ahora acostumbraba, no cantó Javier Bergia (lo echamos de menos la verdad) y nos deleitó con canciones que no suele tocar en directo.

Cambios en las presentaciones de algunas canciones (en “Si se Callase El Ruído” el momento de la radio muy diferente y muy acertado, todo el Palau pendiente de lo que se decía y sin poder contener la risa en muchos momentos), guiños al público en los que la mayoría había que haber asistido a conciertos de la gira anteriormente para encontrarles el significado, y como no, mención especial a Joan Baptista Humet cuya muerte estaba muy reciente., versionando “Hay Que Vivir“.

Disfrutamos de canciones como:

Amores Imposibles

Kilómetro 0

El Virus Del Miedo

La Tormenta (un tema de Krahe y Sabina de los tiempos de La Mandrágora)

Vértigo

Últimamente

Tierna y Dulce Historia de Amor

Papá Cuéntame Otra Vez

Pequeña Criatura

La Extraña Pareja

Ahora, a la espera del regreso de Ismael Serrano a los escenarios de Barcelona, nos conformaremos con el doble CD y DVD Un “Lugar Soñado“.

Más fotos como siempre en flickr

Crónica del concierto en L’auditori de Barcelona 14-11-07

Crónica del concierto en Teatre Joventut de L’Hospitalet 02-02-08

Crónica del concierto en Atrium de Viladecans 20-04-08

Crónica del concierto en Casal Francesc Macià de Centelles 10-07-08

]]> http://alhuso.wordpress.com/2008/11/09/9-de-noviembre-yins-yangs/ Mon, 10 Nov 2008 05:59:29 +0000 fcomolina http://alhuso.wordpress.com/2008/11/09/9-de-noviembre-yins-yangs/

Aún no descifro la forma de colar audio en las entradas. Así que, como decía un maestro y humanista singular, de esos que siempre van en la mochila: «tenga Ud. la bondad de…» darle al play del video y olvidarse de que se puede ver mientras sigue leyendo. (Al final tendrá algo de sentido).

Una noche como la de hoy, hace 70 años, se rompieron de nuevo los cristales de la cultura de la Modernidad (retomando a Don Gonzalo).

9 de noviembre de 1938.

La consecuencia de responder a las preguntas existenciales con la nación y la raza, se sumó al antisemitismo para registrar la marca Kristallnacht en el índice de la inHumanidad.

Y con la razón nacional de su lado el Reich des Führers pasó de la persecusión económica oportunista a este cuadro:

Buchenwald. 1938. Poco después de "La noche de los cristales rotos".

Sólo un año después de muchas cosas que ya sabemos, y más que desconocemos, la misma sinrazón también generó este:

Campo de concentración de Buchenwald. 1939.

Revisando los atestados de la Historia, el asiento del 9 de noviembre tiene más motivos y peldaños de la incomprensible Shoah y la no menos lamentable II-G.M.:

• Abdica el Kaiser Wilhelm II en la agonía de la Gran Guerra: 1918.
• Ludendorff, Rohmm, Hess, Göering, Hitler y demás compañeros de cervecería fracasan con su Putsch de Munich: 1923. (Hilter dictó Mein Kampf durante el tiempo de prisión que cumplió por el fallido golpe de Estado).
• Se fundan las Shutzstaffel, o como decimos sin la chepia/chuleta a mano, las SS: 1925.

Unos cuántos Yins, nada leves, sí, que contrastan con tres momentos en el otro polo del concepto dinámico de la cultura china:

El 9-nov-85 Kasparov destrona a Karpov.

Entre lo menos importante, el 9 de noviembre del 85 Garry Kasaparov puso a su nombre el ático del ajedrez mundial. Tenía 22 años, y durante los siguientes 20 -15 de ellos como número uno- agregó desde esa torre una serie de logros a su excepcional carrera deportiva.

En 2005 y como reacción al autoritarismo del régimen Putin, se muda a la política, donde los resultados no le han favorecido hasta ahora.

Una curiosidad que aprendí hoy, Kaspárov era soviético, pero azerbaiyano.

El yang más sorprendente del 9-nov, también fue otra consecuencia de la Crisis del cultura de la modernidad que nos conversaba Don Gonzalo en el aula 34 del Edifico Central de la UN, en el receso, Ducados en mano, junto a las ventanas del pasillo, y también entre trujas humeando, y siempre en ristre, en su despacho del Hall del 2º piso en el antiguo edificio de Bibliotecas. (Sólo los lunes de 10 a 12, cuando generosamente atendía casi las mismas preguntas todos los años).

Como saben, fruto de Yalta y Postdam, la Crisis postmoderna, bajó notablemente de instensidad bélica, y también cambió de frentes a este y oeste de la línea imaginaria que remarcó Churchill «desde Stettin en el Báltico a Trieste en el Adríatico». Años después se erigió el símbolo de esta división, cuyas fisuras originarias no pudieron más uno de estos días.

Berlin despúes del 9-nov-1989.

El 9 de noviembre de 1989 terminó también simbólicamente la Guerra Fría, y con ella el influjo del stalinismo soviético y el aislacionismo de Europa del Este. Y nos hallamos con la paradoja de que la historia, más allá de las simples fechas como enseñaba Don Gonzalo, vuelve a hilvanarse, desde tres o cuatro ideas madres, por mera casualidad sobre la línea del 9 de noviembre.

Con el recuerdo grato de la claridad sembrada de 4 a 6 (pm) en los semestres de otoño-invierno, y abonada en los de primavera-verano en Pamplona, se enfilan ahora con tanto sentido 1918, 1923, 1925, 1938 y este 1989.

Y recuperamos una de esas ideas leídas del genoma de la evolución humana, que el cura historiador, nos transmitió desde su honestidad intelectual de persecutor de la verdad:

Los nueves de noviembre son días comunes y corrientes, el hecho de que estén más cerca del yang que del yin, o viceversa, depende sólo del grado de compromiso de la propia libertad de las conciencias con el auténtico progreso, señalizado y regenerado por la búsqueda recta de la verdad. Una verdad que sinérgicamente se reconoce porque: se asume libremente, y genera progreso personal y colectivo. (Esto dicho mal y pronto. Las primeras páginas de uno de sus libros sobre Historia de la Iglesia sí lo hacen ver diáfano).

Por último, volvemos al principio, a la cuerda del ingenio que nos ha hecho más llevadero -espero- el recorrido a lo largo de esta entrada:El 9 de noviembre de 1940, Joquín Rodigo estrenó su Concierto de Aranjuez en el Palau de la música catalana de Barcelona. Un fleco artístico que también nos trajo la historia de esta fecha.

No debemos olvidar nunca las incalificables hojas criminales como la que empezó esa noche lóbrega del 38, pero el calendario no deja de traer nueves de noviembre en blanco, para que desde la libertad, configuremos los actos y consecuencias que dejaremos en ellas.

Si quieren terminar el Concierto, el maestro Yepes sigue aquí:

Publicado por: Francisco Molina M. 09-nov-08.

]]> http://ganymedescostagravas.wordpress.com/2008/07/23/my-barcelona-vacation-day-4/ Wed, 23 Jul 2008 13:00:02 +0000 ganymedes1985 http://ganymedescostagravas.wordpress.com/2008/07/23/my-barcelona-vacation-day-4/