A Orquestra de Câmara da Ulbra fará a apresentação gratuita intitulada
Clássicos do Rock I na quinta-feira (12/11), às 21 horas, ao ar livre,
em frente ao antigo Museu da Tecnologia, no campus Canoas.
No repertório de luxo estão algumas das melhores canções nacionais
e internacionais que marcaram gerações. O show que comemora
o Vestibular da ULBRA 2010/1 terá a regência do maestro Tiago Flores.

LEIA MAIS NOS SITES
:: SORTIMENTOS.COM >> http://www.sortimentos.net/?p=4005
:: GEBBEG >> http://gebbeg.com.br/?p=7135

.

A tocar del pantà de Camarasa, estratègicament situat a la cruïlla de les rutes d’accés a la Vall d’Àger i al congost de Terradets, s’alça l’antiquíssim poblat de Sant Oïsme. Els cotxes que, atrafejats i veloços, passen per la C-13, a tocar d’aquestes pedres mil·lenàries, no tenen esma de parar. Potser veuen la silueta retallant-se, altiva i poderosa, sobre les aïgues. Potser pensen, per uns segons, “deu èsser bonic”, però la Vall d’Aran, les Valls d’Àneu, Àreu, Ferrera i de Tavascán els criden. Per això són multitud aquells qui, havent fet la ruta des de Barcelona a Tremp per Camarasa, mai han parat en aquest màgic indret. Altres ho han fet per dinar al restaurant que fa de porta d’accés a les ruïnes. Doncs us diem: la propera vegada que pugeu al Pirineu per la carretera que passa per Terradets, ature-vos a la Baronia de Sant Oïsme. Ature-vos-hi pel seu paisatge encisador. Per les vistes damunt el pantà. Per les vistes del Montsec, barrera impresionant de pedra. Per les vistes de la Vall d’Àger. La canònica d’aquesta població s’intueix al fons, entre les brumes. Pareu per donar-vos cinc minuts de descans, i enfileu-vos per l’únic carrer del poble fins arribar a la torre del castell. Podeu pujar fins al capdemunt i gaudir de la panoràmica superba. Feu-vos fotos en cada racó. No oblideu repassar l’esglèsia, petita i cuca, romànica. Amb el seu campanar rudimentari, amb l’encant de les coses senzilles. La Baronia de Sant Oïsme, dormida encara en el seu somni de segles, no ha canviat gens els darrers 800 anys. En perdre el seu sentit defensiu, quedà congelada en la nit dels temps. Ara se’ns mostra intacta, sencera, en ple segle XXI. Per dinar trobareu un bon lloc al restaurant El Doll, Telèfon: 973 455 095. És l’únic del lloc, a peu de carretera, al km 63. Bona taula, bona brasa. També teniu un càmping, ben a prop: el Zodiac, i un alberg rural, El Picarol, al poble de Fontllonga, a pocs kms.

Junto al pantano de Camarasa, estratégicamente situado en el cruce de las rutas de acceso a la Vall d’Àger y el desfiladero de Terradets, se levanta el antiquísimo poblado de San Oïsme. Los coches que, veloces, pasan junto a estas piedras milenarias, no tienen intención de parar. Tal vez ven la silueta recortándose, altiva y poderosa, sobre las aguas. Quizás piensan, por unos segundos, “debe ser bonito”, pero la Vall d’Aran, las de Àneu, Àreu, Ferrera y de Tavascan les llaman. Por eso son multitud los que, habiendo hecho la ruta desde Barcelona a  Tremp por Camarasa, nunca han parado en este mágico lugar. Otros lo han hecho para comer en el restaurante que hace de puerta de acceso a las ruinas. Pues os decimos: la próxima vez que subais al Pirineo por la carretera que pasa por Terradets, parad en la Baronia de Sant Oïsme. Pararos por su paisaje encantador. Por las vistas sobre el pantano. Por las vistas del Montsec, barrera impresionante de piedra. Por sus vistas de la Vall d’Àger. La canónica de esta población se intuye al fondo, entre las brumas. Parad para daros cinco minutos de descanso. Subid por la única calle del pueblo hasta llegar a la torre del castillo. Pueden remontarla hasta el tejado y disfrutar de la panorámica soberbia. Háganse fotos en cada rincón. No olviden repasar la iglesia, pequeña y cuca, románica. Con su campanario rudimentario, con el encanto de las cosas sencillas. La Baronia de Sant Oïsme, dormida aún en su sueño de siglos, no ha cambiado nada en los últimos 800 años. Al perder su sentido defensivo, quedó congelada en la noche de los tiempos. Ahora se nos muestra intacta, entera, en pleno siglo XXI. Para comer encontrará un buen lugar en el restaurante El Doll, Telèfon: 973 455 095. También hay un càmping cerca: el Zodiac, i un alberge rural, El Picarol, en el pueblo de Fontllonga, a pocos kms.

Eftersom vi publicerat de första filmerna från VW:s “reklamkampanj” rolighetsteorin, fortsätter vi med del 3 i denna underhållande filmserie, pantspelet. Jag vill också panta mina flaskor i en sådan automat!

Läs mer:

• www.rolighetsteorin.se
• Rolighetsteorin: kul kampanj från VW TEM-funderingar

/Daniel Eriksson

Molt possiblement quan sentiu parlar de Vallforners us passa com a nosaltres abans d’anar-hi. No sabeu on és, ni que hi ha. En canvi, un cop hi has anat, sempre trobes motius per anar-hi. Perquè Vallforners és una recoleta i recóndita vall del Montseny. Una vall ara ferèstega, ara amable, molt canviant. S’hi arriba des de La Garriga, o des de Granollers, o de Cardedeu o de Llinars, cercant la carretera que us portarà fins el poblet de Cànoves, via Sant Antoni de Vilamajor, o bé per Samalús. Un cop sigueu a Cànoves, prop de l’esglèsia, la pista està ben indicada. Només cal seguir els rètols que porten al pantà de Vallforners. La pista, d’inici asfaltada, es torna de terra, però ample i en bon estat. A uns kms. trobareu la desviació, a la dreta i ben indicada, que mena al veïnat de muntanya, i la ermita neogòtica de Sant Salvador de Terrades, només oberta amb motiu de l’aplec del primer diumenge d’agost. Prop de l’ermita teniu una masia que fa menjars: Can Quintana. És una casa de pagès amb poquíssima sofisticació: no te ni telèfon. Només fan carn a la brasa i amanides. Però la carretera de Vallforners és l’altra, la de l’esquerra. La vall es va tancant i la riera de Vallforners, d’aigüa clara i fresca, dringa al nostre costat, envoltada de boscos de ribera, oferint racons pel descans i el bany. Sóm dins el parc natural del Montseny. Arribem a l’aparcament obligatori i cal deixar el cotxe. Aquí teniu el gorg de la foto, on podeu banyar-vos, i un encantador bosc per passejar-hi. Si voleu pujar fins el pantà són deu minuts. Però la rampa és molt forta, pujada curta però molt dura. En arribar a l’embassament el paisatge és molt diferent. Agressiu fins i tot. Roca nua i muntanya quasi vertical, plena d’alzinar, que la fa molt negra. Si voleu continuar caminant podeu rodejar el panta per la seva esquerra, bones vistes, seguint la pista forestal. En arribar a la cua la pista es bifurca de nou. Si seguiu la que va a mà esquerra, seguint la riera, arribareu a la masia de Vallforners. Si agafeu a mà dreta, pujareu per l’obaga de Cal Cuc, en direcció al Castanyer de can Cuc, un arbre monumental, el castanyer més gran de la península. Dotze metres de diàmetre, el tronc buit i dos forats per entrar i sortir de l’arbre. Trigareu una hora ben bona des del pantà fins l’arbre. Per l’esquerra es va al castanyer. Per la dreta a la Casa del Bosc, una casa rural on fan menjars i on també podeu dormir, en unes habitacions senzilles però netes. Ambient familiar i moltes coses a fer amb la canalla. Cal encarregar, però potser tindreu sort. Calçotades de renom a tota la comarca. Per menjar fora del parc teniu Can Garriga, a Cànoves mateix. Recordeu: si aneu a Vallforners tornareu segur.

Muy posiblemente cuando oyes hablar de Vallforners te pasa como a nosotros antes de ir. No sabes dónde está, ni que hay allí. En cambio, una vez has ido, siempre encuentras motivos para volver. Porque Vallforners es un recoleto y recóndito valle del Montseny. Un valle ahora agreste, ahora amable, muy cambiante. Se llega desde La Garriga, o desde Granollers, o de Cardedeu o de Llinars, buscando la carretera que le llevará hasta el pueblo de Cànoves, vía Sant Antoni de Vilamajor, o bien por Samalús. Desde Cànoves, cerca de la iglesia, la pista está bien indicada. Sólo hay que seguir los indicadores que llevan al pantano de Vallforners. La pista, en su inicio asfaltada, se vuelve de tierra, pero es un camino ancho y en buen estado. En unos kms. encontrará la desviación a la derecha y bien indicada, que conduce al vecindario de Muntanya, y a la ermita neogótica de San Salvador de Terrades, sólo abierta con motivo de la romería del primer domingo de agosto. Cerca de la ermita tiene una masía que hace comidas: Can Quintana. Es una casa de payés con poquísima sofisticación: no tiene ni teléfono. Sólo hacen carne a la brasa y ensaladas. Pero la carretera de Vallforners es la otra, la de la izquierda. El valle se va cerrando y la riera de Vallforners, de agua clara y fresca, tintinea a nuestro lado, rodeada de bosques de ribera, ofreciendo rincones para el descanso y el baño. Estamos dentro del parque natural del Montseny. Llegamos al aparcamiento obligatorio y hay que dejar el coche. Aquí tenéis el poza de la foto, donde podrá bañarse, y un encantador bosque para pasear. Si quiere subir hasta el pantano son diez minutos. Pero la rampa es muy fuerte, subida corta pero muy dura. Al llegar al embalse el paisaje es muy diferente. Agresivo incluso. Roca desnuda y montaña casi vertical, llena de encinar, que la hace muy negra. Si desea seguir caminando puede rodear el pantano por su izquierda, buenas vistas, siguiendo la pista forestal. Al llegar a la cola la pista se bifurca de nuevo. Si sigue la que va a mano izquierda, siguiendo el arroyo, se llega a la masía de Vallforners. Si toma a mano derecha, sube por la umbría de Cal Cuc en dirección al Castanyer de Can Cuc, un árbol monumental, el castaño más grande de la península. Doce metros de diámetro, el tronco hueco y dos agujeros para entrar y salir del árbol. Tardará una hora muy buena desde el pantano hasta el árbol. Por la izquierda se va al castaño. Por la derecha en la Casa del Bosque, una casa rural donde hacen comidas y donde también puede dormir, en unas habitaciones sencillas pero limpias. Ambiente familiar y muchas cosas que hacer con los niños. Hay que encargar, pero tal vez tendrá suerte. Calçotades de renombre en toda la comarca. Para comer fuera del parque tiene Can garriga, en Cànoves mismo. Recuerde: si vas a Vallforners volveras seguro.

Tornant de la Marxa Cap de Rec, en Màrtox em va comentar que a Oliana estaven preparant un Ultra Trail (I Circular pantà d’Oliana). Entre els projectes que planificàvem varem decidir fer-li un forat. Intentem anar a les primeres edicions per fer caliu i ajudar a consolidar aquestes iniciatives. No ens arruguen les empreses ambicioses. Tot baixant de l’UT Andorra, adolorits i fets un nyap ja vàrem fixar la data.

Amb les ganes de cursa que teníem vàrem obrir les inscripcions. Pitralls 1 i 3! Estava clar que estàvem entre els favorits. De fet, per la nostra trajectòria sabíem que donaríem el do de pit, però el resultat era una incògnita. Jo personalment volia córrer per allà. És la terra del Joan alíes Pàjaru, un manresà conegut com el nen d’Organya i que m’ha permès conèixer bons salvatges de la zona.

Els Koala’s Team duien els pitralls 1 i 3. Anaven a totes (Galeria completa)

La marxa va ser impecable. L’organització excel·lent, el circuit molt ben traçat i ben indicat (excepte les bretolades dels llevacintes dels pobles), amb uns bons entrepans (important!) i unes noies molt maques als controls… És 100% recomanable i espero que es consolidi perquè paga la pena córrer per indrets solitaris i tan desconeguts per la majoria, que ni en Màrtox havia trepitjat! Bé, potser anava de farol perquè el puta ho ha trescat tot. M’ofereixo per apadrinar la segona edició si cal!

L’estratègia era clara. Córrer i córrer molt lleugers d’equipatge. Es tractava d’anar en boles. Samarreta sense mànigues, pantalons curts i el frontal al canell. Els avituallaments eren suficients per anar sense motxilla ni bidonet. En Màrtox anava amb la samarreta koalil de reglament i la càmera de fotos. Jo em vaig calar la barretina i amunt!!!

Anar en pilotes a la muntanya és això. No ho feu si no esteu ben tarats

La sortida va ser semineutralitzada i vàrem poder anar en cap de cursa uns moment. De seguida però, ens varen passar els que més hi anaven. La nostra intenció era fer 13h i una bona posició, com més endavant millor. Val a dir q aquesta cursa té una distància pràcticament igual a la Matagalls, però 500m més de desnivell positiu i és un xic més tècnica.

Els kilòmetres passaven sota el sol i l’airet de muntanya que tan ens agrada. Guanyàvem metres amb facilitat i teníem ganes d’arribar als avituallaments. Una vegada arribats al segon punt de control, ens va sorprendre un jove seguidor de Coll de Nargó. A mi no em va oferir aigua pq sap que em fa granotes a la panxa . En Màrtox em va reproduir el diàleg tot cofoi. Deia així:
-  Vols aigua? Al koala no n’hi he ofert perquè només pren cervesa.
-  Com dius? Que el coneixes?
-  Us segueixo al blog!!! I sé que no li agrada!

La cara de sorpresa del Màrtox era evident. Finalment em va donar aigua i un bon consell: “Pren-ne que no et farà mal”. No sé si creure’t però gràcies a tu i als companys que feu les curses tan amenes i divertides. No cal dir la sensació d’eufòria que ens va envair i com ens va animar aquella anècdota.

En Màrtox guanyant desnivell i perseguint víctimes (Galeria completa)

Llavors ja tocava córrer amb alguns trams preciosos i una posta de sol de les que et serviria per enamorar a la noia més bonica del món. Bé, amb un lambrusco fresquet o una sangria de cava com déu mana de suport, segur que l’enamores! Els corriols es barrejaven amb la pista en un recorregut sensacional i amb unes pendents molt assumibles tan amunt com avall. Anàvem controlant les posicions i regularment dins del Top-10, però vàrem arribar a caure fins a la 12a posició.

Quan va caure la nit va baixar la temperatura. Estàvem pelats de fred i sense opcions d’abric. Vaig comprovar de primera mà que el Màrtox ha fet un pas enrere coneixent-nos perquè aviat esgotarà les reserves de seny que tenia. Ell duia uns guants de Gilda que començaven al canell. Ara bé, molls com els duia li varen fer més nosa que servei fins que els va escalfar. Als controls anaven ben abrigats i em vaig adonar que la nostra indumentària era insuficient. Cap al final també ens van reconèixer pel blog i ens varen saludar tot dient-nos que ens havíem passat anant sense quipatge. Els dos dúiem la panxa tocada de tant entrepà i sobredosi de coca-cola. Però no vàrem haver d’adobar cap pi.

La solitud dels pobles i els boscos encantats encara glaçaven més la suor

Encaràvem el tram final amb la moral intacta i la pota per estrenar gairebé. Per primera vegada semblava que podríem córrer fins a l’arribada. Anant a ritme des del principi tot indicava que havíem regulat. O potser és que les estàvem passant putes pel fred? Estiràvem les potes i avançàvem fermament cap Oliana. El darrer tram va ser molt ràpid i amb una part perdedora per mangoneig de cintes. Des de l’organització ens varen trobar i indicar. Impecable novament.

La volta per Oliana va fer mal. Les nostres cares reflectien de tot excepte plaer. Però ja hi érem! 6è i 7è o 7è i 6è en 13h05m, tant fa. El xassís va aguantar bé i tan sols cal destacar mogrons amputats i aixelles i sotanap encetats. Al pavelló  ens varen rebre amb aplaudiments i vàrem gaudir d’una dutxa calenta amb calefacció al vestidor. Ni recordo la darrera dutxa calenta després d’una cursa de muntanya! Uns entrepans més i cap avall.

En Màrtox emulant a Gilda i el Koala tocadet (Galeria completa)

El balanç ha estat molt positiu. Vàrem gaudir com porquets del recorregut, la gent, l’ambient i les potes fines que dúiem. L’ampolla de cava i les cerveses es van quedar a la nevera perquè no podíem més. Ens hauria agradat brindar amb les noies a l’arribada (a més seguidores) perquè s’ho valien. I si féssim un fan’s club?

Ara ja veurem q fem a principis d’octubre però abans hi haurà la travessa UAB-Montserrat en format free-style i oberta a tots els tarats que ens vulguin seguir. Ja us informarem i publicarem uns plànols, però us avencem que serà memorable perquè la ruta l’ha traçat en Farreti…

Aren és un poblet de la Ribagorza, a l’Aragó. Està situat a tocar de la carretera que puja de Benavarri cap a la Vall d’Aran, passat el Pont de Montanyana i abans d’arribar a Sopeira i el pantà d’Escales. Sovint passem per aquesta zona, un pèl desolada, molt calorosa i poc atractiva, a gran velocitat. Cerquem la promesa del verds prats, les altes muntanyes i els rius gelats del Pirineu. Però avui us proposem fer una parada a mig camí. En concret al poble d’Aren. El nucli urbà te alguns racons pintorescos, (a la foto), amb carrers i portalades medievals. També te les ruïnes d’un castell. Però tot això no importa gaire, i potser no seria suficient. El veritablement interessant d’Aren, per grans i petits, és el Museu dels Dinosaures. És un museu on podeu veure les increibles troballes que s’han fet a Aren: un esquelet de Arenysaurus i petjades diverses. El museu és molt didàctic. Dels millors que sobre el tema em vist. Els infants poden compendre fàcilment de què estem parlant. Si després de recòrrer les seves sales voleu anar al lloc de la descoberta, podeu seguir un dels itineraris proposats. Us duran a les afores del poble, mitja hora de camí. No hi aneu pas en plena canícula, ni al migdia. Ja ho sabeu: dinoaures a Aren si aneu cap a l’Aran. Si us voleu quedar per la zona, llavors us recomanem completar la visita a Aren amb la de Montanyana, un poble medieval, molt malmès pel temps, però evocador. O baixar prop del riu a visitar Sopeira, amb el seu monestir romànic d’Alaón, bellíssim. O banyar-vos al riu. O visitar la ruta del voltor. Aquí podeu dinar a Casa Pase, una encantadora casa rural on es menja molt bé, amb boniques habitacions. Ja ho sabeu: la Ribagorza és molt més que una terra de pas.

Aren es un pueblecito de la Ribagorza, en Aragón. Está situado junto a la carretera que sube desde Benabarre hacia la Val d’Aran, después del Puente de Montañana y antes de llegar a Sopeira y al pantano de Escales. A menudo pasamos por esta zona, un poco desolada, muy calurosa y poco atractiva, a gran velocidad. Buscamos la promesa de los verdes prados, las altas montañas y los ríos helados del Pirineo. Pero hoy os proponemos hacer una parada a medio camino. En concreto en el pueblo de Aren. El núcleo urbano tiene algunos rincones pintorescos, (en la foto), con calles y portales medievales. También tiene las ruinas de un castillo. Pero todo esto no importa demasiado, y quizá no sería suficiente. Lo verdaderamente interesante de Aren, para grandes y pequeños, es el Museo de los Dinosaurios. Es un museo donde podreis ver los increíbles hallazgos que se han hecho en Aren: un esqueleto de Arenysaurus y huellas diversas. El museo es muy didáctico. De los mejores que sobre el tema hemos visto. Los niños pueden comprender fácilmente de qué estamos hablando si visitan este museo. Si después de recorrer sus salas quieren ir al lugar del descubrimiento, pueden seguir uno de los itinerarios propuestos. Les llevarán a las afueras del pueblo, a media hora de camino. No vayan en plena canícula, ni al mediodía. Ya lo sabéis: dinoaures en Aren si vais hacia el Aran. Si quieren quedarse por la zona, entonces le recomendamos completar la visita con la de Montañana, un pueblo medieval, muy deteriorado por el tiempo, pero evocador. O bajar cerca del río para visitar Sopeira, con su monasterio románico de Alaón, bellísimo. O bañarse en el río. O visitar la ruta del buitre. Aquí pueden comer en Casa Pase, una encantadora casa rural donde se come muy bien, con bonitas habitaciones. Ya lo sabéis: la Ribagorza es mucho más que una tierra de paso.

Satt på bussen på väg hem från Tobias, och läste metro (förövrigt min favorit gratis tidning)
när jag nått slutet och de var dags för insändare så såg jag något som lockade mig extremt.
en insändare med rubriken: vi har dragit svin influensan över oss själva. Jag höll genast med Kicki Stenberg som var insändare. De skrevs om hur det är tack vare att VI människor stänger in djur i trånga områden, vi vet ju att om människor bor för tätt och ofräscht skapas sjukdomar (digerdöden är ju ett exempel) ändå stänger VI in djur så att de knappt kan röra sig bara för att vi vill ha billigt kött så VI kan äta kött 2-4 gånger om dagen, vi överkonsumerar kött något så extremt vi behöver inte mer kött om dagen än vad en datormus är stor, men ändå vill vi ha så mycket mer.
När smittan överförts till människor skyller vi på djuren. För att skapa ett vaccin testar vi detta på stackars djur, för att se om det är dödligt eller medför andra bieffekter.
Kicki skrev att hon/han skämdes över att vara människa ibland, och så kan jag med känna.
vi har fått förmån att bo på en under bar planet och ha tillgång till alla möjliga godsaker, ändå förstör vi vår moderjord.

jag sitter och skriver detta på en dator så självklart är inte jag en av dem som viger sitt liv åt att bry sig dem som verkligen kämpar extremt för jordens skull. Detta betyder dock inte att jag inte kan bry mig om jag gör små saker, pantar flaskor, inte överkonsumerar tänker lite gran på vad det är jag äter och köper. Köp ekologiskt om du har möjlighet och pengar, det finns så mycket småsaker som hjälper, man behöver inte flytta till en grotta för att hjälpa till.
Visste du ens att kött industrin är en av de största miljöbovarna, då inräknat mat odling och transporter.
jag är vegeterian så kanske låtter detta som någon form av propaganda till att inte äta kött, men så är det ej.
kött är en viktig närings källa för oss människor, och jag vet att många tycker det är gott så varför vara rädd att unna sig, men pröva att dra ner köp närproducerat, valen är många och ju fler som vill och vågar bry sig lite ju mindre förstör vi vår jord.

Love Grisen

A beautiful maid that is a beautiful cosplayer… but Tomo-kun, a “boy,” has a secret that he’ll only show “you” over the net♪ He only wanted to show his latest costume creation, but the mood is gradually getting hotter… I, is it ok to show it off?! And also in the comic, Tomo-kun flashes glimpses of his delicate feelings (?). A “boy’s heart” is quite difficult to understand!

So what’ll you do?
If you want to see them, I’ll show you.
These are pictures that won’t make it to my site——.

…But, you’ll have to say “please.” ♥

——What?
Fufufu…What’s wrong? Can’t you say it?
If you just said it, I think it would be easier on yourself…
Say it———What do you want to see?

——Heh…♥

Fine——Very well.
When you are asking someone else for a favor, you must ask in such a manner.

Wait just a bit.
I’ll show them to you soon♥

——So, do you see it?
My latest creation…

I’ve done a good job if I do say so myself.
While it’s quite faithful to the source material, it also really doesn’t seem too anime-ish or cheap looking.
I also came up with my own touches in the material and details of the outfit.

And also——fufu♥ What’s that word you guys love to use, let’s see——
It’s ecchi, don’t you think?

——Don’t you think it’s wonderful?
Everybody eats these pictures up without knowing that I’m a boy.
I bet their breathing gets hot and heavy…♥

Then again, considering it’s you guys——
Maybe it would be more exciting if you knew that I were a boy?
Here, take a look…
You can tell if I do this, right? You can’t deny that I’m a boy like this——♥

You’d better be grateful.
You can see this only because you know that I’m a boy, you know.
The non “girl” parts underneath “Momo’s” exterior girly layer.
It’s quite a privilege, don’t you think?

Huu——it’s ok. Go ahead and lean in to get a better look…♥
You can whimper if you like.
I don’t even have to tell you what will happen if you spread what I really am around…
You want to keep seeing these kinds of pictures don’t you?

…Huh…what did you say?

W, what kind of stupid…
You are such a simpleton. I know you won’t divulge this information to your friends who like this sort of thing.
You say you won’t spill it not because you want to see these pictures, but because you’re my “friend”?
Your theory is too ridiculous to even be mentioned.

A, absolutely not. I’ll suspend all photography.
I won’t show you anymore pictures of me either.

………

Heh…that’s right.
You only need to grovel before me just like that.
If you behave like a good little boy——I just might not keep what you want to see from you.

——Hm?
So it’s about time for your anime to start huh…
You keep an eye on my posts, don’t you?

Fufu…fine.
I’ll find your reply and give you a shout out.

I’ll leave the cam on.
Watching anime with you——doesn’t sound so bad.

#10-02 End

Original Page: [Cherry Girls] Boys that enjoy maid clothing!? — Short Comic and Diary 10-2

While the other “boys” are working as maids, Tomo shows off his cosplay form as the net idol Momo-chan?! This may be the debut of Tomo-kun’s “My life at night♥” for “Boy’s Diary”…! And in the comic, we take a heartwarming look behind the scenes of the four brother’s trip to the hot springs to cool off (?)!

Hi~! Momo here~(´∇｀)
Here’s something to cheer my big brothers up who are still working even now!
Genki genki charge up bea———m!ヾ(´ω｀＝´ω｀)ノ

——Oh…, it’s just you.

No…I was just updating my site right now.
I registered the name Momo for this Messenger…
I mistook you for a fan that finally messaged me.
I apologize.

——That’s right, this site is where I upload my…no, the internet idol “Momo’s” cosplay pictures.

What did you think of my recent pictures?
If i do say so myself, they’re quite…huhu♥
It was quite an arousing set don’t you think?

Happily, the number of users accessing the site has been increasing favorably since I started it. I’m answering comments on my blog everyday, so that’s doing well too——but this is unexpectedly becoming a bit of a chore.
It doesn’t matter which “Onii-sama” they’re after, everybody is so passionate about wooing us…♥
It’s not like I hate being spoiled, but even responding to all the comments as “Momo” is tough work.
“Momo” is my complete opposite after all———personality wise and even gender wise.

Fufu…
You were just laughing at all of them and thinking “what would they do if they found out that Momo-chan is really a boy,” weren’t you——
Are you sure you should be the one saying that?
You thought I was a girl for awhile the first time you met me yourself——♥

I don’t have to worry about being careful with switching myself on or off. The only person who knows my true identity besides my family is probably just you.
But even so, if you didn’t know that I was a boy…what would you have done?
Fufufu——.

Well whatever, no need to worry about that.
It’s already past 1 a.m. huh. What are you doing up so late?

——You were waiting for your late night anime and decided to message me?

Geez…you’re hopeless.
You may be free, but I’m not free at all.
I would appreciate it if you didn’t bother me while I’m updating my site.

…Huh?
I’m just browsing video sites and 2ch and not really updating anyway, you say?

W, well…that’s…true…
But I don’t mind.
I can only indulge in my otaku tendencies when the rest of my family are asleep, and as a cosplayer, I need to research current otaku subculture trends……
……

Y…yea that’s right.
Well thank you for being honest. I’m glad you understand.
——I’ll have to give you an honest reward as a present then huh.

How about this? I took these with my webcam——Do you know what this is?
That’s right♥
These are the new clothes for Momo that I just finished yesterday.
I was thinking I would update with my new cosplay pictures, since I haven’t in awhile…

These are special pictures that won’t be making their way onto my site——
Don’t you want to see them?

Fufu…I thought so. Of course you want to see them.
I know you completely.
You’re also a regular visitor to my site, aren’t you?
I don’t know what you do with all the pictures of me that you collected——but I won’t pry into it.

So how about it?
If you want to see them, then I’ll show you.
But——
Only if you say please♥

#10-01 End

Original Page: [Cherry Girls] Boys that enjoy maid clothing!? — Short Comic and Diary 10-1

Jakarta: Pihak pengelola Waterboom Pantai Indah Kapuk membantah salah seorang pengunjungnya yang berusia lima tahun, Rizwan Husein Saputra meninggal di wilayahnya.

“Benar meninggal, tetapi tidak meninggal di Waterboom,” kata Coorporate Director Off Selling & Marketing Waterbom Pantai Indah Kapuk, Riana Bismarak, di Waterboom Pantai Indah Kapuk, Jakarta (15/6). “Anak itu masih hidup ketika di sini.”

Sebelumnya, Koran Tempo menulis Rizwan ditemukan lifeguard Triyanto, 23 tahun, dalam keadaan tidak bernyawa di dalam kolam sekitar pukul 12.45. Padahal, menurut Riana, tidak ada lifeguard yang bernama Triyanto. “Inisialnya S,” ujarnya.

Menurut Riana, kejadian pertama ketika lifeguard melihat Rizwan adalah pukul 12.15. Ketika itu, kata Riana, lifeguard melihat Rizwan sedang bermain sendiri. Oleh lifeguard, Rizwan diminta keluar dari kolam dibawa ke klinik kesehatan yang ada di sudut area Waterboom.

Ketika Tempo mendesak kenapa Rizwan dibawa ke klinik, Riana tidak memberikan jawaban yang tegas. “Itu insting lifeguard saja,” kata dia. “Saya tidak tahu alasannya,” kata dia.

Setelah dari klinik, lanjut Riana, Rizwan kemudian dibawa ke Rumah Sakit Pantai Indah Kapuk. “Orang tuanya ikut sampai rumah sakit,” kata dia.

Riana sendiri mengaku tidak mengetahui penyebab kematian Rizwan. “Visumnya ada, tapi saya tidak tahu. Itu hak keluarganya,” imbuh Riana.

Menurut Riana, lifeguard berinisial S yang pertama kali menemukan Rizwan sudah melakukan tugasnya dengan baik. “Dia sedih (atas kematian itu),” ujarnya. Lifeguard S, lanjut Riana, kini diliburkan untuk sementara. “Takut konsentrasinya pecah.”

Sumber : Tempo

Estem davant una excursió clàssica, un destí de tota la vida a l’interior del Parc Natural de Collserola, a tocar de Barcelona. L’indret te una esplèndida vegetació, en part ordenada en forma de jardí per Forestier, durant el segle XIX. El fet d’estar situada a la part d’obaga del Tibidabo fa que la Font de la Budellera sigui un lloc especialment fresc i amb bones ombres. El bosc d’alzines i roures és el millor de tot el parc. També trobareu petits rierols, (a la foto) on hi creixen arbres de ribera. Podeu arribar-hi fàcilment deixant el cotxe a les Planes de Vallvidrera, a Vila Joana o al centre d’interpretació del parc, i pujant per la carretera finsl’anomenat revolt de les monges, una corba molt tancada de la carretera de Sant Cugat a Vallvidrera. D’allà cal pujar fins la Budellera. Un camí molt amé, d’una mitja hora, tot pujada. També podeu deixar el cotxe a Vallvidrera, o arribar-hi amb transport públic, i arribar a la font baixant pel carrer anomenat Camí de la Budellera, dins Vallvidrera mateix. També és possible un itinerari en ruta. Pugeu a Vallvidrera amb funicular, una delícia, i baixeu a la font, i després fins Les Planes i Vila Joana. Allà podeu agafar els Ferrocarrils de la Generalitat al baixador. Gens cansat. Una ruta molt recomanable per a totes les edats. Podeu fer un bon pic-nic, amb tots els serveis, a Les Planes: barbacoa, fogons, taules, bar i restaurant. Podeu visitar també el Centre d’Informació del Parc de Collserola, tel. 280 35 52, on passen un bonic audiovisual. Vila Joana està una mica atrotinada, però hi va viure Verdaguer els seus darrers dies. L’Església de Santa Maria de Vallvidrera, amb l’àrea de lleure, o el pantà de Vallvidrera, també són bones opcions per completar el dia. Un dia magnífic, en contacte amb la natura, a pocs kms. de Barcelona.

Estamos ante una excursión clásica, un destino de toda la vida en el interior del Parque Natural de Collserola, cerca de Barcelona. El lugar tiene una espléndida vegetación, en parte ordenada en forma de jardín por Forestier, durante el siglo XIX. El hecho de estar situada en la parte de umbría del Tibidabo hace que la Font de la Budellera sea un lugar especialmente fresco y con buenas sombras. El bosque de encinas y robles es lo mejor de todo el parque. También encontrará pequeños arroyos, (en la foto) donde crecen árboles de ribera. Puede llegar fácilmente dejando el coche en Les Planes de Vallvidrera, en Vila Joana o en el centro de interpretación del parque, y subiendo por la carretera hasta la curva de las monjas, una curva muy cerrada de la carretera de Sant Cugat a Vallvidrera. De allí hay que subir hasta la Budellera. Un camino muy ameno, de una media hora, todo subida. También puede dejar el coche en Vallvidrera, o llegar con transporte público, y llegar a la fuente bajando por la calle llamada del Camí de la Budellera, dentro Vallvidrera mismo. También es posible un itinerario en ruta. Subir a Vallvidrera con funicular, una delicia, y bajar hasta la fuente, y luego hasta Les Planes y Vila Joana. Allí puede coger los Ferrocarriles de la Generalitat en el apeadero y volver. Nada cansado. Una ruta muy recomendable para todas las edades. Puede hacer un buen pic-nic, con todos los servicios, en Les Planes: barbacoa, fogones, mesas, bar y restaurante. Puede visitar también el Centro de Información del Parque de Collserola, tel. 280 35 52, donde pasan un bonito audiovisual. Vila Joana está algo envejecida, pero allí vivió Verdaguer sus últimos días. La Iglesia de Santa Maria de Vallvidrera, con el área de ocio, o el pantano de Vallvidrera, también son buenas opciones para completar el día. Un día magnífico, en contacto con la naturaleza, a pocos kms. de Barcelona.

De Castellet i la Gornal ja n’hem fet una altra entrada en aquest mateix bloc. Però avui volem parlar-vos de la seva fira medieval. És un bon motiu per visitar aquesta bonica població, tan propera a Barcelona, (només 50 kms per la AP-2 o la N-340) i tocant a Vilafranca del Penedès i Vilanova i la Geltrú. A mitjans de juny els carrers medievals s’omplen de paradetes i activitats: tallers, actuacions, teatre… També pot ser un bon moment per veure el castell, normalment tancat. O fer un volt o una ruta de natura pel pantà del Foix, ara parc natural, i veure’l ple d’aigúa fins a no poder més. O bé pujar a dinar a Cal Barretet, Tel. 977 67 04 13, després d’un dia de platja a la Costa Daurada, que està a no gaire més de 18 kms. Mireu si en té d’atractius Castellet. I, a més, la fira medieval. Apa!. Us hi esperem!.

De Castellet i la Gornal ya hemos colgado otra entrada en este mismo blog. Pero hoy os queremos hablar de su feria medieval. Es un buen motivo para visitar esta hermosa villa, tan próxima a Barcelona, (sólo 50 kms por la AP-2 o la N-340), tocando en Vilafranca del Penedès y a Vilanova i la Geltrú. A mediados de junio sus calles medievales se llenan de tenderetes y actividades: talleres, actuaciones, teatro … También puede ser un buen momento para ver el castillo, normalmente cerrado. O dar un paseo o hacer una ruta de naturaleza por el pantano del Foix, ahora parque natural, y verlo lleno de agua hasta el borde. O bien subir a comer en Cal Barretet, Tel. 977 67 04 13, después de un día de playa en la Costa Dorada, que está a poco más de 18 kms. Ya ve si tiene atractivos nuestro Castellet. Y, además, la feria medieval. ¡Ala!. ¡Les esperamos!.

Min första riktiga chef var ett rejält fruntimmer så tillvida att hon mesade aldrig. Det var en bra skola att lära sig vad ett arbete gick ut på; ansvar. Hon var världens torraste, hade västkust-iii och sa: I ska icke, lite lagom bibliskt. När hon skojade var det knastertorrt precis i rätt temperatur. UPA sa hon ibland och skakade på huvudet. Utan personligt ansvar -UPA. Den där ironiska förkortningen har klingat i mitt huvud i nära 25 år nu och jag minns ännu att hon heter Väiny.

Ofta kommer UPA upp i mitt huvud i väldigt olika situationer. Som när människor inte visar civilkurage, eller inte sopsorterar ens aluminiumburkar eller faktiskt har en riktig bensindrake till bil som de kör ensamma till jobbet.

Ibland är upptagna människor väldigt stressade. Sådär som att deras jobb är världens viktigaste, i paritet med USA:s presidents. Ibland kan jag tycka folk överreagerar över sitt jobbs betydelse. De känner väl just ansvar? Men ett självuppfyllande och egoitiskt ansvar.

Ett krävande jobb är inte en godtagbar ursäkt för att inte bry sig om resten av sin omgivning. Som att vara lat och inte sopsortera och förorena lite extra, för att man är undantagen ansvaret? Inte helt OK att välja enklaste vägen. Att inte försöka alls är lite för lätt och skygglappsaktigt. Kanske speciellt vad gäller mina vänner med högskoleutbildning? De kan inte säga att de inte visste, de läser ju t o m tidningar..

"Innehållet i den här tunnan räcker till att värma 1000 liter varmvatten."

Valentine’s Day. For the classmate that didn’t get any chocolates, Yuki-kun will… The second publication of the “Boy’s Diary” will get a grip on the embarassed Yuki-kun. And then, today’s heartwearming comic will have Tomo-kun show his kindness after having quelled the chaos that was created by Shizuka-san’s “magic chocolate!”

 

★ “Boys That Enjoy Maid Clothing!?” Short Comic and Diary 9-2
February 27, 2009 (Friday)

S…sup.
Heading home now…?

It’s not like I was waiting for you cuz I had something important to talk about.
It’s just…sorta…
This sorta thing is kinda hard to talk about at school…

…So, how was it? Your Valentine’s…
Did you get any chocolate?

——hey, waaaaah!!
Don’t cry so suddenly!
What, so you ended up not getting any chocolates…?
Ahh, alright alright. I got it I got it.
I got it so stop crying.

…Here, I’ll give you these.
What is it? They’re chocolates.
You wanted some didn’t you?

——I, idiot!!
I didn’t make them just for you!!
These are, uh…something I made for “somebody” as a present, and I just made too much.

L, let me just tell you that I didn’t get these chocolates or do anything like that stuff on tv ok.
Nao-nii and I aren’t like that anyway…
It’d just cause him trouble to receive these chocolates anyway…
That’s why these…*mumbling*…

Ah nothing! I didn’t say anything!
Anyway, uh…here, they’re just leftovers.
So, if you’re ok with these…

uh…
Just wondering…if you’d take ‘em…

……
Ah, ahaha…just kidding that was a joke.
You wouldn’t want these huh.
Getting chocolates from a guy…and leftovers at that…
I’m really sorry!
I was just…you looked lonely that’s all…so I…

…Eh?
You’ll take them if they’re from me?

S, serious?
You’ll eat them??
You’re not…disgusted or anything getting these from me?
T, then…go ahead.

S…so? Are they good?

——Really?! They’re really good?!
Ehehehehe(v) Cool, so they’re good…

Ah, no actually I like making these things…
Actually we serve these every now and then at our store.
Nobody aside from our Mas…uh, customers…and my family have eaten these before, so that makes me kinda happy.

Hey, I’ll make some more and bring them next time, so please have some more!
In return, just keep this a secret from everybody else ok?
A guy that likes making these sweets isn’t exactly manly…

Hah?
“That’s fine, but give me the real thing next year for Valentine’s” ?

Daaaaaaaaaaaa!!
Don’t get ahead of yourself you dumbass!! Hentai!!

＃09-02 End

Original Page: [Cherry Girls] Boys that enjoy maid clothing!? — Short Comic and Diary 9-2

A new corner that takes a peek into the day of the maid boys of 『Cherry Girls』 starts! As Valentine’s Day draws near, it seems there are a lot of guys who are interested in Yuki-kun at school. But how does Yuki-kun feel? In the comic, will…he try some of Shizuka-san’s “Magic Chocolate”!?

Whooo, it’s pretty cold today too…
Yo, morning.
You’re here already huh…you’re early today.

Oh? What’s with the wet face this morning…
You weren’t up late on the net like my younger brother, were you?

H, Huh?!
You didn’t get a single Valentine’s chocolate in your shoebox?!

Geez, who cares about that. Be a man.
Listen up. Getting chocolates doesn’t make a man. Have some dignity.

Eh? M, Me??

W, well uh…I did get some…
B, but who cares?
I don’t really care about having a girls after me…
Well, being able to eat the chocolates is nice though.
But it’s more fun hanging out with the guys right now anyway, right?

Well…I’ll prove to you that you’re a good guy.
Cheer up man!
I like being around you♥

…huh?

……W, what? What did you just say?

“Then give me some chocolates.”…

——W, what the hell are you talking about?!!
Did you lose your mind?!

Eh?
“Didn’t you just say you liked me?”…
I, idiot! I didn’t mean it like that!!

B, besides…would you even be happy about getting chocolates from me?
I’m a guy you know? A g-u-y.

…Huh? You’re really happy?
Don’t say stupid things!
If you like chocolates that much get yourself a girlfriend!
Grow your own cocoa even!!
Guys…don’t give other guys chocolate…

If you keep messing around with me like that…I won’t hang out with you anymore.

＃09-01 End

Original Page: [Cherry Girls] Boys that enjoy maid clothing!? — Short Comic and Diary 9-1

Tot i que ho sembli, això no és Escòcia. És el pantà del riu Foix un dia d’hivern, amb molta boira. El Parc Natural del Foix és un pobre desconegut dintre la xarxa de parcs naturals catalans. I si us dic que està només a 50 Kms de Barcelona, i a 8 de Vilanova i la Geltú, em direu que no pot ser. El parc del Foix, amb el seu embassament, és un lloc ideal per fer boniques excursions a peu, passar el dia amb la família i observar les aus. Podeu anar-hi via Vilafranca del Penedès, seguint després fins l’Arboç i Castellet. També per Sitges fins Vilanova i la Geltrú, agafant més tard la carretera que va a l’Arboç. A mig camí de tot arreu trobareu el parc i el pantà. Aprofiteu per visitar el castell de Castellet, molt bonic, obert només els caps de setmana, que enmiralla les seves torres en l’aigua.

Aunque lo parezca, esto no es Escocia. Es el pantano del río Foix un día de invierno, con mucha niebla. El Parque Natural del Foix es un desconocido dentro de la red de parques naturales catalanes. Y si os digo que está sólo a 50 Kms. de Barcelona, ya 8 de Vilanova i la Geltú, me diréis que no puede ser. El Parque del Foix, con su embalse, es un lugar ideal para hacer bonitas excursiones a pie, pasar el día con la familia y observar las aves. Puedes ir allí vía Vilafranca del Penedès, siguiendo después hasta l’Arboç y Castellet. También por Sitges hasta Vilanova i la Geltrú, tomando más tarde la carretera que va a l’Arboç. A medio camino de todas partes encontraras el parque y el pantano. Aprovechad para visitar el castillo de Castellet, muy bonito, abierto sólo los fines de semana, que refleja sus torres en el agua.

Aquesta imatge ha estat presa durant una tardor de pluges excepcionals. El riu Montsant desbordava el seu pantà de Margalef i l’efecte era realment corprenedor. Pilons d’aigua caient amb un brugit ensordidor. Normalment, però, el Montsant omple poc a poc el pantà de Margalef. I les cingleres, plenes de pi roig, s’hi reflecteixen sense por. El Montsant és un riuet bonic, petit i fantasiòs, d’aigua neta i ponts antics. Margalef del Montsant està magníficament situat dins aquest desconegut parc natural de Catalunya. A més del riu i el pantà té uns voltants maravellosos, plens d’ermites, balmes i coves. I un congost, el de Fragerau, que pot ser una descoberta esplèndida. Ara bé, només per aquells i aquelles a qui no els faci por caminar des del poble fins Ulldemolins per un camí de vegetació i vistes increibles. S’arriba a Margalef travessant tot el Priorat, per Falset, Gratallops, la Vilella Baixa, Cabacés i la Bisbal, ruta magnífica pels seus paisatges, i que travessa tot el parc natural. També s’hi pot anar per Ulldemolins carenant la serra de la Llena, travessant un dels indrets més despoblats de Catalunya, a cavall de les Garrigues i el Priorat. Si teniu paciència qualsevol ruta és bona. Ara bé, heu de saber que Margalef és lluny de tot arreu. Nosaltres hem dinat a l’hostal Sport de Falset, on també hi ha habitacions. Però en visitar Margalef ens va agradar l’aspecte de ca Calbet, una casa rural amb habitacions i que fa menjars.

Esta imagen ha sido tomada durante un otoño de lluvias excepcionales. El río Montsant desbordaba su pantano de Margalef y el efecto era realmente apocalíptico. Montones de agua cayendo con un ruido ensordecedor. Normalmente, sin embargo, el Montsant llena poco a poco el pantano de Margalef. Y las cimas, llenas de pino rojo, se reflejan en el sin miedo. El Montsant es un riachuelo bonito, pequeño y fantasioso, de agua limpia y puentes antiguos. Margalef del Montsant está situado dentro de este desconocido parque natural de Cataluña. Además del río y el pantano tiene unos alrededores maravillosos, llenos de ermitas, grutas y cuevas. Y un desfiladero, el de Fragerau, que puede ser un descubrimiento espléndido. Ahora bien, sólo para aquellos y aquellas a quienes no les de miedo andar desde el pueblo hasta Ulldemolins por un camino de vegetación y vistas increibles. Se llega a Margalef atravesando todo el Priorat, por Falset, Gratallops, La Vilella Baixa, Cabacés y la Bisbal, ruta magnífica por sus paisajes, y que atraviesa todo el parque natural. También se puede ir por Ulldemolins siguiendo la Sierra de la Llena, y atravesando uno de los lugares más despoblados de Cataluña, a caballo entre las Garrigues y el Priorat. Si se tiene paciencia cualquier ruta es buena. Ahora bien, Vd. debe saber que Margalef está lejos de todas partes. Nosotros hemos comido en el hotel Sport de Falset, donde también hay habitaciones. Pero visitando Margalef nos gustó el aspecto de Ca Calbet, una casa rural con habitaciones y que hace comidas.

Dos cualidades, fusión de dos, resta de uno, más la sumatoria del mismo elemento, llevado a la forma exponencial, salpicado de rocío.

Este enredo, cargado de melancolía por lo que carga en su memoria, cargado de alegría por lo que falta por ver y experimentar.

Soldado y Obrero consonante. Como la hormiga Guerrera lucha por su colonia, el lucha por sus ideas e ideales, lucha por superar obstáculos y triunfar. Desde su grandeza tiene la humildad de al más pequeño ayudar, compartir su fortaleza , su sagacidad,  su experiencia, su estirpe cimarrona. 

Felicidades Panta, cimarrón Panta.

Imágen tomada en un amanecer en Presa de Hatillo, Maimón, Bonao.

A les terres seques de la Noguera, un embassament de reg fet al riu Segre va crear, pràcticament del no res, un paradís per les aus i per l’esbarjo: el pantà de Sant Llorenç del Montgai. Podeu arribar-hi des de Balaguer pujant cap a Camarasa per una petita carretera que passa per Gerb, o des de Camarasa seguint l’indicador que us adreça a Sant Llorenç de Montgai. El pantà, d’aigües verdes, és un lloc de cita ornitològic. A més pode nedar-hi o passejar en kaiak, que allà mateix us llogaran. Per llogar el kaiak, o per dinar o per dormir, aneu fins el càmping “La Noguera”, a tocar de la presa mateixa del pantà. Allà us ajudaran en tot el que es refereix a esports aquàtics. A més menjareu bé i molt bé de preu, (de fet uns preus que al·lucinareu). Un lloc perfecte per aturar-se si aneu o veniu del Pirineu Català o la Vall d’Aran, des de Barcelona.

Por las tierras secas de la Noguera, un embalse de riego hecho en el río Segre creó, prácticamente de la nada, un paraíso para las aves y el recreo: el pantano de Sant Llorenç del Montgai. Podéis llegar a él desde Balaguer subiendo a Camarasa por una pequeña carretera que pasa por Gerb, o desde Camarasa siguiendo el indicador que os dirige a Sant Llorenç de Montgai. El pantano, de aguas verdes, es un lugar de cita ornitológico. Además podeis nadar o pasear en kaiak, que allá mismo os alquilarán. Para alquilar los kaiak, o para comer o para dormir, id hasta el càmping “La Noguera” a tocar de la presa misma del pantano. Allá os ayudarán en todo el que se refiere a deportes acuáticos. Además comeréis bien y muy bien de precio, (de hecho unos precios que alucinareis). Un lugar perfecto para parar si vais o venís del Pirineo Catalán o el Valle de Aran, desde Barcelona.

Prendiamo una mandibola qualsiasi, ad esempio questa.

Adesso prendiamo una albero qualsiasi, ad esempio questo larice.

Insomma: se l’albero colpisce la mandibola quest’ultima si spacca.

Poi però si aggiusta.