Els dos dirigents catalans aplaudeixen la iniciativa de l’editorial conjunt, que consideren una crida a l’Estat espanyol perquè escolti les demandes de Catalunya. Fan una crida a la unitat dels partits polítics per defensar l’Estatut

Efe/AVUI.cat Barcelona Ult. Act. 27/11/2009 17:29

El president del Parlament català, el republicà Ernest Benach, ha advertit aquest divendres que “no ha de descartar-se mai” la possibilitat de convocar una manifestació preventiva davant la sentència del Tribunal Constitucional (TC) sobre l’Estatut. De la mateixa manera, el vicepresident del govern, Josep-Lluís Carod Rovira, ha descartat aquesta possibilitat.

En declaracions a RAC1, Benach ha recordat que la possibilitat de fer una protesta prèvia a la sentència de l’alt tribunal “va ser una idea que va sortir fa molt temps, i no ha de descartar-se mai”, encara que, en tot cas, ha admès que potser no és el moment per entaular la “polèmica”.

“La resposta en l’àmbit de la sentència ha de venir de molts fronts, ha d’organitzar-se i fer-se ben feta. Hi ha d’haver una resposta parlamentària, governamental, cívica, popular, científica o internacional”, ha considerat.

“Si primer posem la base –ha afegit– que Catalunya respon unitàriament, partits, mitjans i ciutadania, i ens organitzem de manera adequada, ben fet, racional, com sempre hem fet a Catalunya les coses, justament perquè tenim la raó, crec que tenim la batalla guanyada”.

És precisament en aquest sentit que Benach ha criticat que els partits polítics catalans “ja estan tardant massa a reaccionar” a la iniciativa d’una dotzena de diaris catalans de publicar un editorial conjunt en defensa del nou Estatut.

“No val dir que tot això està molt bé si no es fa un pas. Aquesta és l’assignatura pendent i urgent que s’ha d’aprovar immediatament”, ha dit, i ha considerat que una resposta política unitària seria “d’una contundència absoluta”.

Per això, ha opinat que “seria un greu error” que els partits catalans no poguessin ara transmetre un missatge d’unitat: “No val pensar en la foto, sinó en l’objectiu final”.

Per la seva banda, Carod, també a RAC1, ha considerat que ara no és partidari d’una manifestació preventiva, tal com ell mateix va defensar a finals d’agost passat. De fet, ha considerat que l’editorial conjunt és l’expressió “preventiva” que ell demanava a l’agost. “És la manifestació d’un criteri compartit per la societat catalana abans de conèixer la sentència del TC”, ha afrimat. “Ja tocava que s’expressés una opinió d’aquesta manera”, ha considerat, tot assegurant que la sensació que ha provocat és la “d’un cert orgull nacional cívic”.

Per Carod l’editorial conjunt és un “clam absolut demanant a Espanya que escolti Catalunya”. “Si, un cop més, Espanya no escolta, que a ningú li estranyi que hi hagi gent que digui: Adéu, Espanya”, ha conclòs.

Paraules clau: Ernest Benach, Estatut, Tribunal Constitucional,Editorial conjunt, Diaris catalans, Josep-Lluís Carod-Rovira, Estatut, Sentència

.

Compartir:

El Parlament de Catalunya debat aquests dies els pressupostos de la Generalitat pel proper any i la posició d’Unió Democràtica, com la de CiU, és clara i rotunda: que els tornin. El motiu principal per demanar-ho és inequívoc: els números presentats pel govern tripartit per afrontar el 2010 no serveixen i no ajuden Catalunya a sortir de la crisi. Malauradament, els comptes que presenta el Govern són clarament socialistes ja que baixen la inversió, pugen la despesa en personal i no tenen cap mesura social.

No és pas una lectura esbiaixada. El Govern ha presentat uns pressupostos amb una inversió que baixa gairebé un 10 per cent. Malgrat la crisi i les dificultats d’inversió que pateix el sector privat, malgrat l’actual paràlisi, la decisió de l’administració de tots els catalans és la de rebaixar la inversió pública. Només per aquest motiu, aquests pressupostos ja no servirien al país.

Però, a més a més, tot i el que vol vendre el govern tripartit, aquests pressupostos per no ser, ni tan sols són socials: els ajuts per a les famílies amb nens de 0 a 3 anys i a les vídues no s’incrementen. Les ajudes als programes de salut disminueixen. El desplegament de la Llei d’Educació no té el suport econòmic que necessita… i, per acabar-ho d’adobar, els comptes del govern és troben molt allunyats de l’austeritat que el temps necessita i que la societat reclama ja que incrementen la despesa corrent en un 6% i el personal augmenta en 5.000  persones més. Aquests són els números que vol aprovar el govern tripartit, no obstant la crisi i malgrat els missatges d’austeritat que les administracions llancen a la ciutadania, i que en canvi són les primeres en incomplir.

Són, com podeu veure, motius suficients per demanar que es retornin aquests pressupostos i que el govern treballi d’una vegada per oferir a la societat instruments per fer front a la crisi i per facilitar-li eines que serveixin per a superar-la. Perdre un altre any amb uns pressupostos inútils – que no faran sinó llastrar encara més l’economia catalana- serà la trista herència d’un trist tripartit en el darrer any de la seva legislatura. Aquests pressupostos són l’exposició del fracàs del tripartit. De fet, són els últims pressupostos del tripartit.

Va ocupar el setè lloc per Tarragona en les eleccions de 1995 al Parlament de Catalunya

Ult. Act. 07/09/2009 18:57

Jorge Buxadé Villalba, un excandidat de la Falange Española de les JONS i de la Falange Española Auténtica a mitjans dels anys noranta, ha estat l’advocat encarregat de recórrer en nom de l’Estat l’acord de ple del 4 de juny que dóna el suport de l’Ajuntament d’Arenys de Munt a la consulta sobre l’autodeterminació que es prepara per a aquest diumenge.

Una vista per discutir les mesures cautelars demanades per l’Estat –suspensió fulminant de l’acord de ple, fet que impedeix a la corporació local cedir la sala per a la realització de la consulta– ha enfrontat aquest dilluns, al jutjat contenciós número 14 de Barcelona, aquest excandidat de la Falange, que també ha tingut responsabilitats en el Fòrum Català de la Família i ha estat col·laborador de la diputada del PP Montserrat Nebrera, amb l’exconseller d’ICV Salvador Milà, que ha representat el consistori del Maresme.

Jorge Buxadé va ocupar l’any 1995 el setè lloc a la llista del partit ultradretà a la circumscripció de Tarragona, amb motiu de les eleccions al Parlament de Catalunya. Un any després, va ocupar el número 8 de la candidatura de la Falange Española Auténtica (FEA) a la demarcació de Barcelona, a les eleccions de 1996 al Congrés i el Senat, en què va guanyar per majoria simple José María Aznar.

Precisament, la Falange Española de les JONS (FE-JONS) ha convocat una manifestació a Arenys per al mateix dia del referèndum, diumenge que ve, encara que la Generalitat ha canviat la data de la protesta després de dues peticions de l’Ajuntament per evitar aldarulls. Tanmateix, la Falange ja ha anunciat que es manifestarà igualment i ha presentat un recurs al TSJC contra la decisió del departament d’Interior.

Al llarg de la seva trajectòria, Buxadé ha presidit el Fòrum Català de la Família, des d’on ha expressat opinions contràries a l’assignatura de l’Educació per a la Ciutadania, el model d’immersió lingüística a Catalunya o el dret a l’avortament.

Els últims anys, ha experimentat un acostament a les tesis del PP i més concretament a la diputada del PP de Catalunya Montserrat Nebrera, ja que forma part del seu grup de partidaris i col·laboradors.

Durant la vista d’avui, Buxadé s’ha limitat a presentar com a prova un resum de premsa amb notícies sobre la consulta, suposadament per provar el ressò que està obtenint. Pel que fa a la resta, ha considerat que els arguments de l’Advocacia de l’Estat ja estan exposats al recurs presentat.

Davant de Buxadé, els postulats de l’Ajuntament d’Arenys de Munt han estat defensats per Salvador Milà, un veterà dirigent del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) i exconseller de Medi Ambient durant el primer govern de Pasqual Maragall al capdavant de la Generalitat.

Milà, que de professió és advocat especialitzat en dret administratiu, urbanístic i civil, va estar implicat des de molt jove en els moviments de protesta universitària antifranquista, i ja el 1975 es va afiliar al PSUC, després d’haver col·laborat amb aquest partit i amb Bandera Roja.

Va ser elegit regidor de l’Ajuntament de Mataró pel PSUC el 1979, on es va fer càrrec de la regidoria d’Urbanisme fins a 1984. El 1987 va ser membre del Consell Nacional d’Iniciativa per Catalunya (ICV), formació en la qual es va integrar el PSUC, i per la qual va ser regidor a Mataró fins que el 2003 Maragall el va nomenar conseller.

Aquesta setmana la nostra associació ha estat rebuda al Parlament de Catalunya per la diputada de Convergència i Unió Elena Ribera, amb la que hem mantingut una llarga reunió per tal d’informar-la sobre les últimes novetats en relació a la situació de les persones discapacitades del nostre cos i els temes jurídics que tenim oberts. Serà la primera de diverses reunions de treball que s’han consensuat tenir per analitzar a fons els desgavells que està duent a terme el Departament d’Interior dirigit pel senyor Saura amb els mossos discapacitats. Com sempre hem d’agrair a Elena Ribera el seu ferme compromís amb nosaltres i amb tots el funcionaris del Cos de Mossos d’Esquadra.

Amb la diputada Elena Ribera al Parlament de Catalunya

]]>